Sageta, Saeta

Sageta, Saeta, lat. sagitta, sagette, flèche, dard, trait.

Arc e sageta barbada.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Arc et flèche barbelée.

Cum saeta ficada a la coissa. Trad. de Bède, fol. 43.

(chap. Com saeta o flecha ficada (fixada, enclavada) a la cuixa.)

Comme flèche fichée dans la cuisse.

Loc. Cor pus tost d' una sageta d' arc.

(chap. Corre mes depressa que una saeta o flecha de arco.)

Bertrand de Born: Non estarai.

Court plus vite qu'une flèche d'arc.

Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.

Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.

ANC. FR. Com font sagites enbarbellées.

R. de la guerre de Troye. Du Cange, t. VI, col. 49.

Qar saget sunt li oeil au cuer.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 210.

Furent trouvez... à tout ars et saietes.

V. de S. Louis, p. 378.

Dars et sajetes barbelées.

G. Guiard, t. II, p. 155.

CAT. Sageta, Saeta. ESP. Saeta. IT. Saetta. (chap. Saeta, saetes; flecha, fleches.)

- Signe céleste.

Dalfis, signes e bootes

E sageta e pliades.

Brev. d'amor, fol. 37.

Dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades.

ESP. Saeta. (Chap. Sagitario.)

2. Sagittari, Sagitari, s. m., lat. sagittarius, sagittaire, archer, arbalétrier.

Piegz trag, so sai, qu' aysselh del sagitari

Cayrelh.

Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreit.

Pire elle lance trait, je le sais, que celui de l'archer.

ANC. FR.

Les Germains redoutez, les sagetaires Parthes.

R. Garnier, Trag. de Marc-Antoine, act. II, sc. II.

- Signe du zodiaque.

Lo nove signes es nomnatz 

… sagittaris.

Brev. d'amor, fol. 28.

Le neuvième sigue est nommé... sagittaire.

CAT. Sagitari. ESP. PORT. Sagitario. IT. Sagittario. (chap. Sagitario, que porte saetes o fleches. Es mich home y mich caball, pero Artur Quintana Font es burro tot ell.)

3. Sagittar, Sagetar, v., lat. sagittare, darder, percer de flèches.

X sagetas en comu am las quals sagetavan. Leys d'amors, fol. 105.

Dix sagettes en commun avec lesquelles ils dardaient.

Cordas d' archs per sagitar.

De cassar et de sagitar.

(chap. Cordes de arco pera assaetá: tirá saetes o fleches.

De cassá y de assaetá.)

Eluc. de las propr., fol. 213 et 164.

Cordes d'arc pour darder.

De chasser et de darder.

Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.

Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.

Part. pas. Pels enimix es greument sagetada.

Eluc. de las propr., fol. 144.

Par les ennemis elle est grièvement percée de flèche.

ESP. Saetear. IT. Saettare. (chap. assaetá, saetejá : assaeto, assaetes, assaete, assaetem o assaetam, assaetéu o assaetáu, assaeten; assaetat, assaetats, assaetada, assaetades; yo assaetaré; yo assaetaría; si yo assaetara. Yo saetejo, saeteges, saetege, saetegem o saetejam, saetegéu o saetejáu, saetegen; saetejat, saetejats, saetejada, saetejades; yo saetejaré; yo saetejaría; si yo saetejara. A Vallchunquera, saetechá. Tirá, dispará fleches.)

Lexique roman; Flavor - Flecha

Flavor, s. f., couleur jaunâtre, glauque, jaune-vert.

Flavor, dita autrament color glauca... no de tot, mas en comparacio de vert. Eluc. de las propr., fol. 265.

Jaune-vert, appelé autrement couleur glauque... non pas entièrement, mais en comparaison de vert.

(chap. Coló entre groc y vert, esgroguit.) 

Flecha, s. f., flèche, dard. (N. E. Ver sageta.)

Per un cop de flecha. L'Arbre de Batalhas, fol. 217.

Par un coup de flèche. 

Per mieg lo cervel n'a la flecha passada.

Roman de Fierabras, v. 4215. 

Parmi le cerveau en a la flèche passée. 

Fig. M' a si nafrat inz el cor d'un pilo,

E ill flecha es d'un bel dig plasentier.

Gausseran de S. Leydier: Puois fin.

M'a ainsi blessé en dedans du coeur d'un dard, et la flèche est d'un beau discours plaisant. 

Brandis mos chans sa flecha.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Mon chant brandit sa flèche. 

CAT. Fletxa. ESP. Flecha (: saeta). PORT. Flecha, frecha. IT. Freccia. (chap. Flecha, fleches; saeta, saetes.)

(N. E. Guillem Forteza, mallorquín, Lo que diu l' oreneta.

DCVB: Fletxa f.: cast. flecha.

|| 1. Arma llançadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix en una tija de fusta que a un extrem té una punta de metall i en l'altre, a vegades, unes aletes de plomes o de metall.
Ordena lo senyor rey que tot hom... haja a tenir jubet o espatleres, lança, espasa..., ballesta e troch e LXX passadors, o arch et XL fletxes, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73).

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/02/viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha.html

"- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui haja bens valents de VI milia tro a XII milia solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o golero ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes."

Lo rey moro portaua un arch de fletxa, spasa e al cap una ceruellera, Tirant, c. 19. Maleïda la fletxa que m'ha ferit!, Canigó v.
a) Tija de fusta amb punta metàl·lica a un cap i una aleta de paper a l'altre, que els nois empren per joc per a llançar i clavar a les portes; cast. rehilete.

|| 2. Objecte de forma igual o molt semblant a l'arma dessusdita, o sia, format per una fija recta amb una punta triangular a un extrem. a) Les fletxes d'una reixa o barrera: les barres de ferro acabades amb punta triangular que formen una reixa. Artística baraneta de ferro composta amb rastelleres de fletxes, Pons Com an., 148.—b) Figura de fletxa emprada per a indicar un punt cardinal, una direcció de moviment, etc.—c) pl. Planta gramínia de l'espècie Hordeum murinum, de canyes ascendents i fasciculades, fulles blanes, planes i rasposes, i espiga comprimida amb el raquis flexuós i trencadís; es fa per les voreres de camins (Mallorca).

|| 3. Distància del punt mig d'un arc a la corda, i línia recta que la representa; sagita.

|| 4. Objecte que s'alça formant punta amb angle molt agut. Les fletxes de la catedral: els acabaments superiors de les torres de l'església gòtica que tenen forma punxaguda.

|| 5. fig. Idea, sentiment, paraula, etc., d'agudesa remarcable. En lloch de ses fletxes d'enginy ses morques de sa grosseria, Roq. 2.

|| 6. fig. Cosa molt ràpida o d'una gran agilitat o habilitat. «El meu cotxe és una fletxa: va a cent vint per hora». «Tinc un alumne que és una fletxa» (= que és molt intel·ligent).

Fon.: fléʧə (or., bal.); fléʧa, fléʧɛ (occ., val.).

Var. ort. ant.: flecha (Abans no ferissen les fleches dels archs, Muntaner Cròn., c. 205); fleixa (D'amor les grans fleixes que colp no se'n pert, Passi cobles 146); fletcha (Naffrat sens mesura ab fletcha d'amor, ibid. 122); fletges (Alegre Transf. 41); flexes (Ausiàs March lxxix).

Etim.: del fr. flèche, mat. sign. (<germ. vleke, mat. sign.): cf. 
Meyer-Lübke REW 9424a.) (N. E. Alemán actual: Pfeile.)