Sageta, Saeta

Sageta, Saeta, lat. sagitta, sagette, flèche, dard, trait.

Arc e sageta barbada.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Arc et flèche barbelée.

Cum saeta ficada a la coissa. Trad. de Bède, fol. 43.

(chap. Com saeta o flecha ficada (fixada, enclavada) a la cuixa.)

Comme flèche fichée dans la cuisse.

Loc. Cor pus tost d' una sageta d' arc.

(chap. Corre mes depressa que una saeta o flecha de arco.)

Bertrand de Born: Non estarai.

Court plus vite qu'une flèche d'arc.

Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.

Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.

ANC. FR. Com font sagites enbarbellées.

R. de la guerre de Troye. Du Cange, t. VI, col. 49.

Qar saget sunt li oeil au cuer.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 210.

Furent trouvez... à tout ars et saietes.

V. de S. Louis, p. 378.

Dars et sajetes barbelées.

G. Guiard, t. II, p. 155.

CAT. Sageta, Saeta. ESP. Saeta. IT. Saetta. (chap. Saeta, saetes; flecha, fleches.)

- Signe céleste.

Dalfis, signes e bootes

E sageta e pliades.

Brev. d'amor, fol. 37.

Dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades.

ESP. Saeta. (Chap. Sagitario.)

2. Sagittari, Sagitari, s. m., lat. sagittarius, sagittaire, archer, arbalétrier.

Piegz trag, so sai, qu' aysselh del sagitari

Cayrelh.

Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreit.

Pire elle lance trait, je le sais, que celui de l'archer.

ANC. FR.

Les Germains redoutez, les sagetaires Parthes.

R. Garnier, Trag. de Marc-Antoine, act. II, sc. II.

- Signe du zodiaque.

Lo nove signes es nomnatz 

… sagittaris.

Brev. d'amor, fol. 28.

Le neuvième sigue est nommé... sagittaire.

CAT. Sagitari. ESP. PORT. Sagitario. IT. Sagittario. (chap. Sagitario, que porte saetes o fleches. Es mich home y mich caball, pero Artur Quintana Font es burro tot ell.)

3. Sagittar, Sagetar, v., lat. sagittare, darder, percer de flèches.

X sagetas en comu am las quals sagetavan. Leys d'amors, fol. 105.

Dix sagettes en commun avec lesquelles ils dardaient.

Cordas d' archs per sagitar.

De cassar et de sagitar.

(chap. Cordes de arco pera assaetá: tirá saetes o fleches.

De cassá y de assaetá.)

Eluc. de las propr., fol. 213 et 164.

Cordes d'arc pour darder.

De chasser et de darder.

Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.

Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.

Part. pas. Pels enimix es greument sagetada.

Eluc. de las propr., fol. 144.

Par les ennemis elle est grièvement percée de flèche.

ESP. Saetear. IT. Saettare. (chap. assaetá, saetejá : assaeto, assaetes, assaete, assaetem o assaetam, assaetéu o assaetáu, assaeten; assaetat, assaetats, assaetada, assaetades; yo assaetaré; yo assaetaría; si yo assaetara. Yo saetejo, saeteges, saetege, saetegem o saetejam, saetegéu o saetejáu, saetegen; saetejat, saetejats, saetejada, saetejades; yo saetejaré; yo saetejaría; si yo saetejara. A Vallchunquera, saetechá. Tirá, dispará fleches.)

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Preycant lo senyor en hierusalem sesdeuengue que vna gran senyora molt heretada: singular en bella e gracia sobre totes les dones del stat seu: franqua de senyoria de pare e de mare: car ja eren morts: deixant a aquella grans riquees e abundancia de bens ab tot tingues vn germa e vna germana: ella era la principal senyora e major de tots. E vehent se axi liberta en la jouentut sua sens negun reprenedor hauent la propria voluntat per ley: seguia tots los apetits sensuals no entenent: sino en delits e plaers de sa persona en arreus e nouitats e res no li era difficil: puix tenia que despendre. car la abundancia de riquees en persona joue es gran occasio de peccar: segons testifica Salamo: dient. ¶ Si diues fueris non eris immunis a delicto. Volent dir que la persona rica no es quitia de moltes culpes. E aquesta senyora era gran festejadora e inuentora de trajos: tenia cort e strado en casa sua: hon se ajustauen totes les dones jouens entenents en delits e plaers: e aquis feyen festes e conuits tots dies. E com en tals coses la fama de les dones no pot perseuerar sancera: encara que les obres no sien males: les tals demostracions donen sospita de mal: e licencia als mals parlers de jutjar e condempnar la vida de tals persones qui mes pensen en contentar la voluntat desordenada que no en conseruar la fama. E axi aquesta senyora tant com de mes stat era: e pus singular en bellea e riquea: tant pus prest la fama sua fon tacada: E la gent menuda que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per poca causa que veja: parlauen tan largament de aquesta senyora qui hauia nom Maria magdalena: que ja entre lo poble no la nomenauen: sino la dona peccadora. ¶ E stant aquesta noble magdalena en la feruor de les gales sues: començas a diuulgar la gran fama de la preycacio del senyor: e com vn dia en presencia della se recitas de la bella eloquencia (elo+q+n que pareix u+cia) de sa senyoria: e com les diuinals paraules de sa magestat mudauen los cors e voluntats dels homens de mal en be sobtosament: e que feya obres tan marauelloses: que tot lo mon staua marauellat: la dita magdalena hoint aço fon axi escalfada en desig de hoir aquest senyor: que delliberaua lo cendema anar a la preycacio sua. E venint lo mati ellas leua ab molt plaer per anar prest a contentar son desig: e metes be a punct segons son costum: car pensaua en latauiu (lo, el atavío) de sa persona: perque fos ben mirada: e molt estimada per la gran multitut de gent que seria en lo sermo. E exint de la posada sua a cauall molt be acompanyada peruengue al loch hon tota la gent se era ajustada per hoir lo sermo. e aqui descaualcant los qui la acompanyauen feren fer loch ab molta pena: perque aquesta senyora fos collocada de les primeres. De ques mogue vn gran crit e aualot (avalot) entrel poble: que de gran peça nols pogueren acallar. E ella sient se molt prop de la trona: perque pogues veure e hoir lo senyor a son plaer. E venint sa magestat per preycar e pujant en lo predicatori: mira de fit la dita Magdalena ab aquells vlls de clemencia: tirant li vna sageta de amor dins lo seu cor: la qual sentintse axi nafrada hi tirada: staua tota alterada mudant los seus pensaments. e lo senyor qui eternalment la hauia elegida: e sabia quant hauia de esser gran e excellent aquesta dona: dreça tot lo sermo a ella: parlant de les grans misericordies diuinals: e com elera vengut del cel per reconciliar los peccadors e fermar pau entre lo seu pare eternal e ells: dient. ¶ Misericordiam volo 7 non sacrificium: non enim veni vocare iustos sed peccatores ad penitentiam. Volent dir. Misericordia vull donar e comunicar a les gents: e no vull altre sacrifici sino de amor cordial: car no so vengut per cridar los qui studien esser justs: sino aquells quis confessen es coneixen esser peccadors es dolen de hauer offes lo meu pare. Car aquesta es la vera penitencia a la qual yo cride e conuide los peccadors: ço es que coneguen ses propries errades: e que del cor auorreixquen aquelles. E magdalena hoint aquestes coses: e sentint se dins si tirada per gracia singular de la clemencia diuina: vehent se ja ligada e fermada ab aquella cadena de amor: La qual com mes anaua mes creixia dins ella: baixa los vlls en terra posant se lo ventall dauant la cara: e comença a rompre en grans lagrimes: dient dins son cor. ¶ Paratum cor meum deus. Volent dir (dire) O senyor e rey de vida: puix axim voleu: em tirau a tota vostra requesta: veu me açi prompta: e lo cor aparellat a la obediencia vostra: offerint vos tota la voluntat mia: dient vos. ¶ Domine quid me vis facere. Car manau vos senyor lo que voleu que faça: e sereu per mi largament obeit: e creixent la flama de amor dins ella: acabat lo sermo torna sen a casa sua a peu: no volent ja caualcar: auorrint de cor ço que tant solia amar.

regne de Valencia, YO

... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus (que us) diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...