Flavor, s. f., couleur jaunâtre, glauque, jaune-vert.
Flavor, dita autrament color glauca... no de tot, mas en comparacio de vert. Eluc. de las propr., fol. 265.
Jaune-vert, appelé autrement couleur glauque... non pas entièrement, mais en comparaison de vert.
(chap. Coló entre groc y vert, esgroguit.)
Flecha, s. f., flèche, dard. (N. E. Ver sageta.)
Per un cop de flecha. L'Arbre de Batalhas, fol. 217.
Par un coup de flèche.
Per mieg lo cervel n'a la flecha passada.
Roman de Fierabras, v. 4215.
Parmi le cerveau en a la flèche passée.
Fig. M' a si nafrat inz el cor d'un pilo,
E ill flecha es d'un bel dig plasentier.
Gausseran de S. Leydier: Puois fin.
M'a ainsi blessé en dedans du coeur d'un dard, et la flèche est d'un beau discours plaisant.
Brandis mos chans sa flecha.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur.
Mon chant brandit sa flèche.
CAT. Fletxa. ESP. Flecha (: saeta). PORT. Flecha, frecha. IT. Freccia. (chap. Flecha, fleches; saeta, saetes.)
(N. E. Guillem Forteza, mallorquín, Lo que diu l' oreneta.
DCVB: Fletxa f.: cast. flecha.
|| 1. Arma llançadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix en una tija de fusta que a un extrem té una punta de metall i en l'altre, a vegades, unes aletes de plomes o de metall.
Ordena lo senyor rey que tot hom... haja a tenir jubet o espatleres, lança, espasa..., ballesta e troch e LXX passadors, o arch et XL fletxes, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73).
https://historia-aragon.blogspot.com/2020/02/viii-reg-1529-pars-i-fol-54-sin-fecha.html
"- Primerament ordena lo senyor rey que tot hom havent domicili en les ciutats viles et lochs et parroquies reyals qui haja bens valents de VI milia tro a XII milia solidos inclusivament haja a tenir jubet o espatleres lança espasa punyal bacinet o paves o jubet e cuyraces bacineta gorjera o golero ballesta e troch e LXX passadors o arch et XL fletxes."
Lo rey moro portaua un arch de fletxa, spasa e al cap una ceruellera, Tirant, c. 19. Maleïda la fletxa que m'ha ferit!, Canigó v.
a) Tija de fusta amb punta metàl·lica a un cap i una aleta de paper a l'altre, que els nois empren per joc per a llançar i clavar a les portes; cast. rehilete.
|| 2. Objecte de forma igual o molt semblant a l'arma dessusdita, o sia, format per una fija recta amb una punta triangular a un extrem. a) Les fletxes d'una reixa o barrera: les barres de ferro acabades amb punta triangular que formen una reixa. Artística baraneta de ferro composta amb rastelleres de fletxes, Pons Com an., 148.—b) Figura de fletxa emprada per a indicar un punt cardinal, una direcció de moviment, etc.—c) pl. Planta gramínia de l'espècie Hordeum murinum, de canyes ascendents i fasciculades, fulles blanes, planes i rasposes, i espiga comprimida amb el raquis flexuós i trencadís; es fa per les voreres de camins (Mallorca).
|| 3. Distància del punt mig d'un arc a la corda, i línia recta que la representa; sagita.
|| 4. Objecte que s'alça formant punta amb angle molt agut. Les fletxes de la catedral: els acabaments superiors de les torres de l'església gòtica que tenen forma punxaguda.
|| 5. fig. Idea, sentiment, paraula, etc., d'agudesa remarcable. En lloch de ses fletxes d'enginy ses morques de sa grosseria, Roq. 2.
|| 6. fig. Cosa molt ràpida o d'una gran agilitat o habilitat. «El meu cotxe és una fletxa: va a cent vint per hora». «Tinc un alumne que és una fletxa» (= que és molt intel·ligent).
Fon.: fléʧə (or., bal.); fléʧa, fléʧɛ (occ., val.).
Var. ort. ant.: flecha (Abans no ferissen les fleches dels archs, Muntaner Cròn., c. 205); fleixa (D'amor les grans fleixes que colp no se'n pert, Passi cobles 146); fletcha (Naffrat sens mesura ab fletcha d'amor, ibid. 122); fletges (Alegre Transf. 41); flexes (Ausiàs March lxxix).
Etim.: del fr. flèche, mat. sign. (<germ. vleke, mat. sign.): cf.
Meyer-Lübke REW 9424a.) (N. E. Alemán actual: Pfeile.)
