champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
La Sancta Trinita nos don parlar Cosa que sia d'
onor e de gloria, E que al perfeit de tuit poysa tornar, E a li
auvidor done atalentement Qu' ilh metan la volunta e lo cor A
entendre ben li nostre parlament. …......
De quatre
element ha dio lo mont forma, Fuoc, ayre, ayga e terra son nomna;
Stelas e planetas fey de fuoc; L' aura e lo vent han en l'
ayre lor luoc; L' aiga produy li oysel e li peyson, La
terra li jument e li ome fellon.
La
terra es lo plus vil de li quatre element De lacal fo fayt Adam
paire de tota gent. O fanc! o polver! or te ensuperbis ! O
vaysel de miseria! or te enorgolhosis! Horna te ben, e quer vana
beota; La fin te mostrare que tu aures obra. ….. Regarda
enamps al nostre naisament De cant sia de valor lo nostre
vistiment; Nu al mont venen e nu nos en retornen, Paure n'
intren e cum paureta salhen: E rics e paures han aytal
intrament; Segnors e serf han aital issiment.
La Barca.
La
Sainte Trinité nous permette parler Chose qui soit d' honneur et
de gloire, Et qui au profit de tous puisse tourner, Et aux
écoutants donne desir Qu' ils mettent la volonté et le coeur A
entendre bien les notres discours. ….. De quatre éléments a
Dieu le monde formé, Feu, air, eau et terre sont nommés; Étoiles
et planètes fit de feu; Le zéphir et le vent ont en l' air leur
lieu; L' eau produit les oiseaux et les poissons, La terre les
animaux et les hommes félons.
La
terre est le plus vil des quatre éléments De laquelle fut fait
Adam père de toute gent. O fange! ô poussière ! maintenant te
glorifies! O vaisseau de misère! maintenant t' enorgueillis! Orne
toi bien, et cherche vaine beauté; La fin te montrera ce que tu
auras ouvré.
Regarde
dès la notre naissance De combien est de valeur le notre
vêtement; Nus au monde venons et nus nous en retournons, Pauvres
y entrons et avec pauvreté sortons: Et riches et pauvres ont même
entrée; Seigneurs et serfs ont même sortie.
La multitud de voces desusadas ya en el día que emplea Lulio en sus producciones, y cuya significación ha de ser sin duda ignorada de todos aquellos que no se hallan versados en la lectura del lemosin, nos ha determinado a arrostrar dificultades y ofrecer al lector un Glosario en donde pudiese fácilmente hallar la equivalencia castellana de aquellos vocablos. Tarea es esta harto ímproba, atendida la circunstancia de tratarse de un idioma tan poco estudiado como digno de llamar la atención del mundo científico y literario, y por consiguiente tan escaso de autoridades donde acudir en los casos de duda o perplejidad. Así pues, solos en el piélago inmenso de dificultades que nos ha rodeado, no hemos tenido con frecuencia más medio de salir de él, que la escrupulosa comparación de unos mismos vocablos entre sí atendiendo al buen sentido de las frases, y andar a la luz de nuestro caudal de lectura lemosina. En estas circunstancias no creemos haber hecho un trabajo completamente exento de errores, pero sí haber prestado un corto servicio siquiera a esa rica literatura destinada a figurar un día entre las más notables de Europa.
En este Glosario continuamos todas las palabras que en el día han caído ya en desuso y las que si bien se usan aún, escríbense con distinta ortografía. Como hay también alguna diferencia entre la conjugación antigua de los verbos y la moderna, continuamos para la mejor inteligencia del texto, todos aquellos, sea cual fuere el tiempo en que están usados, cuyas terminaciones antiguas de sus mismos tiempos difieran algo de las modernas; p. e. el verbo acabar es de bastante uso todavía en el lemosin moderno, pero de ninguna manera se emplea el vocablo acabats por acabáissegunda persona del plural del presente de indicativo; y no pudiendo el lector echar mano de gramática alguna, se vería a cada momento dudoso y perplejo si no continuásemos en los diferentes tiempos en que los hemos hallado todos aquellos verbos que aunque iguales a los modernos en su modo infinitivo ofrecen diferencia en la manera de conjugarse.
Incluimos también los nombres que si bien están hoy en uso, tienen una acepción distinta de la que tenían en el siglo XIII; pero omitimos los diferentes tiempos de los verbos antiguos que están continuados en su modo infinitivo, mientras su conjugación sea regular; así como también, por cuanto no tienen equivalencia castellana, todas aquellas palabras exclusivamente propias del arte luliano, y que creó nuestro autor para el mejor desarrollo y más fácil aplicación de su sistema. No abultaremos por consiguiente este Glosario con el largo catálogo (catálago) de las palabras que solo Lulio emplea y que no se encuentran en ningún autor lemosín, como p. e. los vocablos essenciant, essenciar, essenciat; infinir, infinient; entificant, entificar; eternant, eternable, eternat; possificant, possificable, possificar; espirabilitat, espirativitat, infinitar, intelligibilitat, deitar, bonificable, maleficar, virtuificar, bonificativitat, bonificació, majorificat, complent, magnificabilitat, naturant, naturar, angelicar, y otros muchos, intraducibles como no sea castellanizándolos de este modo: esenciante, esenciar, esenciado; infinir, infiniente; entificante, entificar; eternante, eternable, eternado; posificante, posificable, posificar; espirabilidad, espiratividad, infinitar, inteligibilidad, deitar, bonificable, maleficar, virtuificar, bonificatividad, bonificación, mayorificado, cumpliente, magnificabilidad, naturante, naturar y angelicar.
Por último es necesario advertir que Lulio hace uso muy a menudo de licencias poéticas, obligado de la rima. Así es que muchas veces se ve empleado el singular por el plural y viceversa, infinitivos por sustantivos, y así de otras varias. Nosotros continuaremos la equivalencia que tenga absolutamente en sí la palabra, no la que tenga con referencia al pasaje en que está usada.
DE LAS ABREVIATURAS QUE SE HALLAN EN ESTE GLOSARIO.
adj. adjetivo. adv. adverbio. art. artículo. conj. conjunción. int. interjección. modo inf. modo infinitivo. part. a. participio activo. part. pas. participio pasado. p.e. por ejemplo pl. plural.
prep. preposición.
pron. pronombre.
sust. c. sustantivo común. sust. p. sustantivo propio. term. fem. terminación femenina. term. mas. terminación masculina. v. verbo. V. Véase.
GLOSARIO.
A.
A. prep. a. - A veces de, p. e: no l' ha a començar: no lo ha de empezar. A veces por, p.e: perdonar a tots lats: perdonar por todos lados. Otras veces para, p.e: a procurar: para procurar. AB. prep. Con, con tal. (am; amb) ABANDÓ. Sust. c. Abandono. - A veces abandonado, con abandono. ABASTANS. part. a. de “abastar". Bastantes. ABASTAR. v. modo inf. Bastar, abastecer. ABASTAT. part. pas. de "abastar". Bastado, abastecido. ABATRE. v. modo inf. Abatir, vencer. ABDÓS. V. AMDÓS. (ambos) ABDUY. V. AMDÓS. (ambos) ABELIR. v. modo inf. Embellecer. (bel, bell, bello)
ABEYLIT. part. pas. de "abeylir". Embellecido, ennoblecido.
ABÍS. sust. c. Abismo.
ABISAR. v. modo inf. Abismar. - A veces significa también abismo, p.e: assís en l‘ abisar: sentado en el borde del abismo.
AB QUE. Con tal que. (con tal de que) ABRAÇAT. part. pas. de "abraçar". Abrazado, embrazado.
ABREUJAR. v. modo inf. Abreviar.
para, p.e: a procurar: para procurar.
ABSCONDÚT. part. pas. de "abscondir”. Escondido, oculto. ABSÍ. pron. Consigo. (ab sí; am sí; amb sí; en sí)
ABSTÉ. V. Abstiene.
ABSTENER. V. ABSTENIR.
ABSTENIMENT. sust c. Abstinencia.
ABSTENIR. v. modo inf. Abstener. - Úsase comúnmente como recíproco. ABSTRACCIÓ. sust. c. Abstracción.
ABSTRACTS. adj. Abstractos. ABSTRAENT. v. Abstrayendo.
ABUNDAMENT. sust. c. Abundancia.
ABUNDATS. v. Abundáis. ABUNDONAT. adj. Abundante, abundoso.
ABUNDÓS. adj. Abundoso. ACABAT part. pas. de "acabar". Acabado, llevado a ejecución. ACABATS. v. Acabáis:
ACCIDENTAR. v. modo inf. Accidentar. - Essencialment sens negun accidentar: esencialmente sin ningún accidente. ACCIDIA. sust. c. Pereza, mala voluntad.
ACCIDIÓS. adj. Perezoso, de mala voluntad. (pererós) ACCUSAMENT. sust. c. Acusación. ACCUSAR. v. modo inf. Acusar. ACELL. pron. Aquel (aquell). ACESTA. pron. Esta (aquesta). ACOBRAR. v. modo inf. Recobrar. ACOMPANYAT, DA. part. pas. de “acompanyar”. Acompañado, da. ACONORTAR. v. modo inf. Consolar. ACONSEGUEIX. v. Consigue. ACONSEGUEX. V. ACONSEGUEIX.
ACONSEGUIR. v. modo inf. Conseguir. ACONSELLAR. v. modo inf. Aconsejar. ACONSOLAR. v. modo inf. Consolar. ACORD. V. ACÒRT. ACORDAMENT. sust. c. Acuerdo, concordación, concordancia. ACORDÀN. V. ACORDANT. ACORDANT. adj. Acorde, conforme, correspondiente. ACORDANT. v. gerundio de “acordar”. Conviniendo, acordando, concordando, poniendo acorde. ACORDAR. v. modo inf. Convenir, poner acorde, acordar, concordar. - Úsase comúnmente como recíproco. ACORDAT. part. pas de “acordar”. Convenido, acordado, concordado. ACORRE. v. Socorre, ayuda, ampara. ACORREGUT. part. pas. de “acorrir”. Socorrido, ayudado, amparado. ACORRIMENT. sust. c. Socorro, ayuda, amparo. ACORRIR. v. modo inf. Socorrer, ayudar, amparar. ACORT. sust. c. Acuerdo. ACOSTÁ ‘S. v. se acercó, se arrimó. ACOSTAMENT. sust. c. Arrimo. ACTU. Palabra latina. Acto. ACULL. v. Acoge. ACUSTUMAR. v. modo inf. Acostumbrar. ACUSTUMAT. part. pas. de “acustumar”. Acostumbrado. - Ben acustumat: de buenas costumbres. AÇEYLLS. pron. Aquellos (aquells). AÇI. adv. Aquí. AÇO. pron. Esto. (aixó, això, axò, axó; assó) AÇO ‘S. Esto se, esto es.
AÇO ‘T. Esto te.
ADDIMEN. sust. c. Adición.
ADEBADAS. En vano, inútilmente. (debades)
ADENANTAR. v. modo inf. Adelantar, llevar adelante.
ADES. adv. Desde luego, enseguida. ADIMENT. V. ADDIMEN. ADONCH. V. ADONCHS. ADONCHS. adv. Entonces. (donchs, etc) ADOSSAR. v. modo inf. Cubrir. ADREÇARÁ. v. Enderezará, dirigirá. ADRET o Á DRET. A derecho, con justicia; derecho, justo. ADRETAMENT. adv. Derechamente, con justicia. ADUNANZA. sust. c. Unión, congregación, coalición. ADUR. v. modo inf. Llevar, traer. ADVOCA. v. Advoca. ADVOCACIÓ. sust. c. Advocación. AER. sust. c. Aire, viento. AESMAR. V. ASMAR. AEVANT. V. AVANT. AFAMA. v. Infama, difama. AFAMAR. v. modo inf. Infamar, difamar. AFANY. sust. c. Afán, fatiga. AFARS. V. AFFERS. AFAYN. V. AFANY. AFERMA. v. Afirma. AFERMANT. V. AFFERMANT. AFFAR. sust. c. Conversación. AFFERMANT. v. gerundio de “affermar”. Afirmando. AFFERMAR. v. modo inf. Afirmar. AFFERMATS. v. Afirmáis. AFFERS. sust. c. plural. Negocios. AFFINAMENT. sust. c. Fin. AFFINAT. part. past. de “affinar”. Acabado, concluido, finalizado. AFIGS. v. Añade. (afegix; afegeix; afegir)
AFIGURAMENT. sust. c. Figura, representación. AFINA. v. Afina, refina, encuentra. AFINAT. part. pas. de “afinar”. Afinado, refinado, encontrado.
AFOLLA. Maltrata, daña, echa a perder.
AFOYLAT. part. pas. de "afoylar”. Dañado, maltratado, echado a perder. AFREVOLIT. part. pas. de “afrevolir”. El que o lo que se ha hecho fútil, el que o lo que se ha hecho frívolo. AGAYT. sust. c. Lazo, asechanza, emboscada. (aguaytar : vigilar, esperar, mirar) AGENOLLÁ ‘S. v. Arrodillóse (se arrodilló). AGENSAMENT. sust. c. Adorno, compostura, arreglo. - Agensament de paraulas: adorno, compostura, orden o buena disposición de palabras. AGENT. sust. c. Agente. AGLAN. sust. c. Bellota. (glà) AGRACIAT. part. pas. de “agraciar”. Favorecido, agraciado. AGRAUJATS. part. pas. de “agraujar”. Agraviados. (greuge, greuges; agreujar) AGREM. V. HAGREM. AGREN. v. Hubieron, tuvieron. AGRETS. V. HAGRETS. AGUAYT. sust. c. Acecho. AGUAYTAS. sust. c. pl. Vigías, centinelas. AGUÍ. Hube, tuve. (haguí) AGUILÓ. sust. c. Aquilón, viento. AGUIST. V. HAGUIST. AHON. adv. A donde. (a hon; aón; a hont) AHÓN. sust. c. Abundancia. AHONDA. v. Abunda, llena, colma. AHONTAT. part. pas. de “ahontar”. Afrentado, avergonzado, puesto a la vergüenza. AIRAT. V. AYRAT. AJATS. v. Tened, habed; tengáis, hayáis. (HAJATS) AJUDADOR. sust. c. El que ayuda. AJUDANT. part. a. (sustantivo) Ayudante, el que ayuda.
AJUDATS. v. Ayudáis, ayudad. AJUDATSME. Ayudadme. AJUDETS. v. Ayudéis. AJUST. v. Junto, reúno; junte, reúna. (yunta; como ayuntamiento)
AJUSTA. v. Junta, reúne, ajusta. AJUSTÁ. v. Juntó, reunió. AJUSTAMENT. sust. c. Conjunto, unión, reunión. (ajuntament : ayuntamiento)
AJUSTAR. v. modo inf. Juntar, reunir y alguna vez ajustar. AJUSTÁRENSE. v. Juntáronse.
AJUSTAT. part. pas. de “ajustar”. Juntado, reunido y alguna vez ajustado. AJUT. v. Ayudo, ayude. AJUTME. (que me ayude), Ayúdome, ayúdeme.
AJUTS. v. Ayudes. AJUTTE. Ayúdote (te ayudo), ayúdete. AJUTVOS. Os ayudo, os ayude. ALARGAT. part. pas. de “alargar” (allargar). Alargado (allargat, allargada).
ALBA. sust. c. Alba, aurora. (auba) ALBERGA. v. Alberga. ALBERGAT. part. pas. de “albergar”. Albergado. ALBERGON. v. Albergan. ALBIR. sust. c. Albedrío y otras veces opinión, parecer propio. ALBOR. sust. c. Albor, alborada. ALCORÁ. sust. p. (Corán), Korán, Alcorán.
ALEGRAMENT. sust. c. Alegría, contento. ALEGRANÇA. sust. c. Alegría. ALEGRAT. v. Alégrate. (con el acento en la e; con acento en la segunda a : alegrado) ALEGRATS. v. Alegráis. ALEXANDRE. sust. p. Alejandro. (magno) ALFABET. sust. c. Alfabeto. ALMOYNA. sust. c. Limosna. (almoina; elemosina) ALONGAMENT. sust. c. Dilación. ALONGANT. v. gerundio de “alongar”. Alargando, dilatando. (llonch, lonch) ALONGER. sust. c. Dilación. - Te meta a lo mal far sens alonger: te induzca a que sin dilación hagas el mal.
ALORS. adv. Entonces. ALORS! exclamación que equivale a Adelante! vamos! (como en la marsellesa : allons) ALQUNA. V. ALCUNA. ALS. A los. ALTEA. sust. c. Alteza, elevación. (altesa)
ALTETAT. sust. c. Alteza, altura, elevación. ALTR‘. síncope de “altre”. Otro, otra. (altra) ALTREJATS. V. AUTREJATS. ALTR‘ EN. Otro en. ALTRE ‘S. Otro es, otro se. ALTRE ‘T. Otro te. ALTRUY. V. ALTRUYL. ALTRUYL. pron. Otro. (altre) ALLONGAT. part. pas. de “allongar”. Alargado, dilatado. AM. prep. V. AB. (de este AM y AB salió el AMB) AM. v. Ame. AMABILITAT. sust. c. Amabilidad. AMADOR. sust. c. Amador. AMAMENT. sust. c. Amor. AMAN. V. AMANT. AMANT. v. gerundio de “amar”. Amando. AMANT. part. a. de “amar”. Amante. AMAR. v. modo inf. Amar. AMAR. adj. Amargo. (amarg, amarc; amaro, amaretto) AMARGÓS. adj. Amargo. AMARGOR. sust. c. Amargura. AMAT, AMADA. part. pas. de “amar”. Amado, amada. AMATS. v. Amáis, amad. ÁMBRE. sust. c. Ámbar. AMDÒS. adj. Ambos. AMDUAS. adj. pl. term. fem. Ambas. (ambduas, ambdues) AMDUES. V. AMDUAS. AMÉ. v. Amé, he amado. AMENADA. part. pas. de “amenar”. Llevada, conducida. (menada) AMENAR. v. modo inf. Llevar, conducir, y a veces agenciar. (menar) AMET. v. Amó. AMETS. v. Améis. AMIST. V. MIST.
AMISTANÇA. sust. c. Amistad. AMISTAT. part. pas. de “amistar”. Amistado, reconciliado. AMONESTAMENT. sust. c. Amonestación. AMPRÉS. Variante de “ha ‘m pres”. Me ha preso, me ha sujetado, me ha aprisionado. AMS. v. Ames. AMUSAR. v. modo inf. Divertir. - Úsase como recíproco. (inglés amusement)
AN. síncope de “a en”. A don. - An Jacques: a don Jaime. AN. V. HA ‘N. ANANS. adv. Antes. (avanç, avans) ANAR. v. modo inf. Ir. ANATS. v. Vais, id. (aneu, anéu) ANATZ. V. ANATS. ANAVETS. v. Ibais. (anaveu, anaeu)
ANAXALLER. Variante de “en exeller”. En destierro. (exilio) ANC. V. HANC. ÁNCHORAS. sust. c. l. Áncoras (anclas). ANÉ. v. Fui, he ido. ANELS. sust. c. pl. Anillos. (anells, aneyls) ANÉS. v. Fuese, anduviese. ANETS. v. Vayais. (aneu, anéu) ANEY. V. ANÉ. ANGOXA. sust. c. Angustia, congoja. (angoixa, engoixa; ansiedad)
ANGOXANT. v. gerundio de “angoxar”. Angustiando, acongojando. ANGOXAR. v. modo inf. Angustiar, acongojar. ANGOXÓS. ANGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa, congojoso, congojosa. ANOMENADOR. sust. c. El que nombra. (nombrador) ANS. adv. Antes, antes bien. (avanç, avans, anans) ANTIQUITAT. sust. c. Antigüedad. (antiquitas) ANUJAR. v. modo inf. Enojar. ANUJAT. part. pas. de “anujar”. Enojado, resentido. ANUJÓS. adj. Enojoso. ANYELL. sust. c. Cordero. (agnus; acne en búlgaro y otras lenguas)
ANYOR. sust. c. Palabra que no tiene equivalencia castellana y que significa el Sentimiento de la ausencia o nostalgia. (deañorar, añoranza)
ANYS. sust. c. pl. Años. AONDÓS. adj. Abundoso. (abundante) AOR. v. Adoro. (ador; adorar) AORTE. Adórote, te adoro. AORVOS. Os adoro. (a vos, o a vosotros) APAR. v. Parece, aparece. (pareix) APARALAMENT. sust. c. El acto de aprontar, de preparar. (aparellar; aparellament; parati) APARAYLÁ. V. APAREYLÁ. APARELL. v. Preparo, apronto, aparejo; prepare, apronte, apareje. APARELLATS. part. pas. pl. de “aparellar”. Prontos, preparados, aparejados. APARELLEM. v. Preparemos, aprontemos, aparejemos. APARENTAT. part. pas. de “aparentar”. Emparentado. APAREYLÁ. v. Preparó, aprontó, aparejó. APAREYLAR. v. modo inf. Aparejar, aprontar, disponer, preparar. APAREYLAT. part. pas. de “apareylar”. Aparejado, pronto, dispuesto. APAREYLON. v. Preparan, aprontan, aparejan, atavían. (aparellen, aparellan) APELAM. v. Llamamos.
APELAT. V. APELLAT. APELL. v. Llamo, llame. (francés je m‘ apelle : yo me llamo; apellido, apellidar)
APELLA. v. Llama.
APELLAT. part. pas. de “apellar”. Llamado.
APENDRE. V. APENDRER. APENDRER. modo inf. Aprender. (adependre; antiguo castellano aprehender) APENDRETS. v. Aprenderéis.
ARGENTINA. ad. term. fem. Argentina. (En torno al año 1300 no se conocía el país)
ARGUIR. v. modo inf. Argüir, argumentar. ARGUMEN. sust. c. Argumento. (Argument : la t final ya no se pronunciaba) ARMA. sust. c. Alma. (Como en Andalucía y otros lugares, arma)
ARRESCH. A riesgo. (o yo arriesgo ?) ARRIMAM. v. Rimamos. (verbo arrimar: nosaltres, natros arrimam, arrimem)
ASSUMADAMENT. adv. De una manera suprema o extrema; en su totalidad. (summum) ASTRENOMIA. sust. c. Astronomía. ATEN. v. Espera, aguarda, atiende. ATENY. v. Alcanza. ATENYER. v. modo inf. Alcanzar.
ATEYN. V. ATENY.
ATEYNE. Alcanza (de ello).
ATORCH. v. Otorga, otorgue.
ATORGAR. v. modo inf. Otorgar.
ATORGATS. part. pas. pl. de “otorgar”. Otorgados.
ATRÁS. adv. Atrás. (no sé si es à, atràs; detrás; enrera, derrera : retro latín)
ATRESÍ. adv. Otro sí, además de esto. (otrosí, otrosi)
ATRETAL. adv. Otro tal. ATRIBUIM. v. Atribuimos. ATROB. v. Encuentro, hallo; encuentre, halle. (verbo trobar, atrobar : encontrar : hallar)
ATROBAR. v. modo inf. Encontrar, hallar.
ATROBAT, ATROBADA. part. pas. de “atrobar”. Encontrado, encontrada, hallado, hallada.
ATROP. V. ATROB. (la b y la p, sobre todo al final, se confunden muchas veces.)
AU. v. Oye, escucha. (audire; ausir) AUCEL. sust. c. Pájaro. (aucell, ocell; muixó, moixó)
AUCIU. v. Mata. AUCIURE. v. modo inf. Matar. (ociure) AUCTORITAT. sust. c. Autoridad.
AUG. v. Oigo, escucho. AUGA. v. Oiga.
AUGATS. v. Oigáis, escuchéis.
AUGEN. v. Oigan, escuchen.
AUGES. v. Oigas, escuches. AUGOL. sust. c. Palabra para nosotros desconocida y que no hemos visto usada en autor alguno. Quizás sea derivada del verbo latín augeo, que significa: (auge) aumentar, acrecentar, añadir, multiplicar, adelantar, ampliar, engrandecer, enriquecerse; en cuyo caso el vocablo correspondería a los castellanos, aumento, acrecentamiento, prosperidad, engrandecimiento, riqueza. (No la encuentro en el texto) AUJATS. v. Oid, escuchad. (típico de los pregones o bandos: ara hojats, ojats) AUR. sust. c. Oro. (aurum; or; símbolo AU) AURACIÓ. sust. c. Oración. (Oració; au → o se ve muchas veces. Pauch : poch : poco) AURAY. v. Habré, tendré. (Hauré) AUS. v. Oyes, escuchas.
AUSELS. sust. c. pl. Pájaros. (aucells, ocells; muixóns, muixons; de aue, ave, avuis, avis)
AUSIDOR. sust. c. Oidor, oyente.
AUSIR. v. modo inf. Oír, escuchar.
AUSIT. part. pas. de “ausir”. Oído, escuchado.
AUSOR. sust. c. Altura, elevación.
AUSTOR. sust. c. Azor.
AUTORITAT. V. AUCTORITAT.
AUTRA. pron. Otra. (oltra; altra, atra)
AUTRE. pron. Otro. (altre, atre, oltre)
AUTREJAR. V. AUTREYAR.
AUTREJATS. V. AUTREYATZ.
AUTRESÍ. Otro sí. (Otrosí)
AUTRE TAL. Otro tal. AUTRETALS. V. AUTRE TAL.
AUTREYAR. v. modo inf. Otorgar, acordar, dar, permitir, conceder.
AUTREYATZ. part. pas. pl. de “autreyar”. Otorgados, acordados, dados, permitidos.
AVALLATS. v. Bajad, bajáis. AVAN. adv. Adelante. - D‘ aquí en avan: de aquí en adelante. (avant) AVANÇAR. v. modo inf. Avanzar, adelantar. AVANÇAT. part. pas. de “avançar”. Avanzado, adelantado.
AVANT. adv. Delante, adelante.
AVANTAT. - Variante de “avançat”. V. AVANÇAT. AVAR. adj. Avaro.
AVÉ. v. Acierta, sobreviene, acontece, concuerda, aviene. (adviento, advenir)
AVEM. v. Hemos, habemos, tenemos.
AVEN. V. AVÈ.
AVENDRE. v. modo inf. Acertar, sobrevenir, acontecer, concordar (avenirse). AVENIMENT. sust. c. Acierto, acontecimiento, avenencia.
AVENIR. V. AVENDRE.
AVENTURA. sust. c. Ventura. - Per aventura: por ventura.
AVER. V. HAVER.
AVESQUE. sust. c. Obispo. (vespe aragonés, episcopo y similares; bisbe)
AVETS. V. HAVETS.
AVIADA. part. pas. de “aviar” term. fem. Encaminada, dirigida, dispuesta para el camino. AVIL. v. Dirija, encamine. AVILAMENT. sust. c. Desprecio, envilecimiento, vilipendio. (de vil)
AVILAT. part. pas. de “avilar”. Despreciado, envilecido, vilipendiado.
AVINENT. part. a. de “avenir”. El que acierta, el que se aviene, conviene o concuerda. AVISÓ. sust. c. Avizor, perspicacia. AVOCAMENT. sust. c. Avocación. AXIR. v. modo inf. Salir. (exir, eixir, eixí; exitus, exit inglés : salida etc)
AXI ‘T. Así te. (Així te) AXYLL. sust. c. Destierro. (exilio; exellar; exili) AY. V. HAY. AYA. v. Haya, tenga. AYCELL. pron. Aquel. AYCEYLS. pron. Aquellos. AYÇO. pron. Esto, eso. AYÇO ‘S. Esto es, esto se. AYÇO ‘T. Esto te. AYDAR. v. modo inf. Ayudar. AYDAT, AYDATS. part. pas. de “aydar”. Ayudado, ayudados. AYDATSME. v. Ayudadme. AYDATZME. V. AYDATSME. AYGA. sust. c. Agua. AYGA ‘LS. Agua a los. AYGUA. V. AYGA. AYLOR. adv. Entonces. AYN. sust. c. Año. - Mant ayn: muchos años. (any, anys) AYRAR. v. modo inf. Airar, enojar. AYRAT. part. pas. de “ayrar”. Airado, enojado. AYSI. adv. Así. (així, axí) AYSO. V. AYÇÓ. AYTAL. adj. relativo. Tal. AYTAMBÉ. adv. y conj. También. AYTAN. V. AYTANT. AYTANT. adj. Tanto, tan. (tant, tan)
(amb ses variants dialectals aiga, aigo, àuia). f.: cast. agua.
I. Líquid format de dos volums d'hidrogen i un volum d'oxigen. Li pot tolre son vi e darli ayga, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). En pa et en aygua, id. (ib. 544). En axí com la superficients del cors continent l'aygua dona color per tota l'aygua en la superficients damunt e dejús e en lo mig de l'ayga, Llull Cont. 320, 22 Les neus e les aygues qui son en los puigs, Llull Felix, pt. iv, c. 10. No havem de possessions tant que'n puscam pagar l'ayga que despenem, Decam., jorn. 8a, nov. 9a. Com mes aygua hi lançen més s'ençenen, Tirant, c. 10. Evitar de dir... ayguo per dir aygua, Fenollar Regles 105. Serà l'ayga claríssima, Verdaguer Idilis. L'aigua es designa amb diverses denominacions adjectives, segons les circumstàncies: a) Segons la seva procedència, l'aigua s'anomena aigua de pluja o del cel si és caiguda dels núvols, i aigua de vena si és treta de corrents subterranis; aigua de corriola és la de pou o cisterna (Escrig-Ll. Dicc.); aigua de sang, la que s'ha de poar a braços (Aguiló Dicc.).—b) Per la seva composició, es diu aigua clara la que no té mescla de substàncies estranyes, aigua salada la que prové de la mar i conté una alta proporció de sal, i aigua dolça (ant. aigua dolç) la que no té sal en quantitat apreciable a la sabor. Han franquea de pescar... en aygua dolç et en salada, Cost. Tort, I, i, 7.—c) Per son moviment, és diu aigua corrent la que es mou per la força de gravetat; aigua morta és la que està aturada (Rib. d'Ebre); aigua viva és la que brolla naturalment; a l'Empordà es diu també aigua viva l'aigua corrent conduïda per canonades; aigua embassada és la que està continguda en una cavitat o depòsit i no té moviment. Vena abundant, plena d'aygues vivens, Spill 14343. Que regan les aygues vives, Penya Poes. 329.—d) Per les seves condicions de potabilitat, es diu aigua potable o aigua bona la que és bona per beure, i aigua crua o aigua salmàtica (Gir.) o aigua molla la que no és bona. A l'Empordà també es diu aiga dolça l'aigua dels pous que no és gaire bona.—e) Per son grau de temperatura, a més de les denominacions generals de aigua freda, aigua fresca, aigua teba, aigua calenta, aigua bullent, etc., hi ha els noms de aigua blana, sinònim de aigua teba (Puigcerdà), i aigua creixent que és l'aigua calenta que s'empra per pastar (Eiv.).—f) Aigua serenada: aigua que ha estat exposada a la serena (Mall., Men.). «Aigo fresca serenada | poada amb un poalet | per dar beure a N'Aguedet | qui té s'homo a sa Planada» (cançó pop. men).—g) Aigua del ferro: aigua d'una font ferruginosa.—h) Àuia de sol: aigua escalfada per l'acció del sol (Gandia). i) Aigua beneita o aigua beneïda, i en rossellonèsaigua senyada: aigua que ha rebut la benedicció ritual. Un scolà anaua demanant per les cases de les gents, gitant-los l'aygua beneyta per les dites cases,Eximplis, i, 313.
II. Especialment:
|| 1. L'aigua de la mar o d'un riu. a) Fer aigua: deixar entrar l'aigua una embarcació. Quan foren en la mar la cocha faya aygua molta, Jaume I, Cròn. 104. Tapar una aigua: tapar l'obertura per on entra aigua. Obrir una aigua: començar una barca a fer aigua. Embarcar aigua: entrar la mar per l'orla d'una embarcació.—b) Aigües del timó: la part de la mar en què es troba submergida la pala del timó.—c) Seguir les aigües a una barca: navegar o nedar en la mateixa direcció que ella segueix, per popa i molt de prop. Guanyar les aigües: passar davant una embarcació a altres (Cat.). Agafar aigües: allunyar-se de terra una embarcació, a fi que, amb vent contrari, se pugui fer un bon bord de terra, cenyint ferm (St. Feliu de G.). Tenir aigües: tenir forària, esser lluny de terra una barca per poder voltejar lliurement o «guanyar» qualsevol obstacle (St. Feliu de G.). «Ja tenim prou aigües per a doblar el cap de Tossa».
|| 2. La pluja. En aquest any hi haurà moltes aygües, Faules Isòp. 14. Veuràs qu'ab una bona aygo tot se compondrà, Penya Poes. 16. Aigua de canal o aigua de bambolla: pluja forta (Bal.). «Jo voldria que plogués | i fés aigo de bambolla, | que ses taronges de Sóller | es torrent les mos dugués» (cançó pop. de Felanitx). Aigua de cargols: pluja de poca intensitat (Morella). Aigua fina (Tortosa), aigua moraleta (Maestrat): pluja menuda, suau, però espesseta. Aigua menudeta: plugina (Biar).
|| 3. Riu. E dix don Ato que passaria l'aygua, Jaume I, Cròn. 29. Prop de huna aygua gran hon pescadors pescauen, doc. segle XIV (BSAL, x, 55). Un pont qui staua damunt una gran aygua, Eximplis, ii, 212. Passa l'aygua aquesta nit, Verdaguer Idilis. Aigua amunt: seguint la direcció contrària a la de l'aigua del riu. Aigua avall: seguint la mateixa direcció de l'aigua d'un riu.
|| 4. ant. Aiguavés, pendent d'una coberta d'edifici. E sia cuberta a dues aygues, Eximenis Crestià, c. 293 (Congr. Hist. 809). «Una casa a dues aigües».
III. per extensió: Compost líquid on predomina l'aigua. Benjuí, ambre, aygues, almesch, Spill 2675.
|| 1. Aigua almescada: mescla d'aigua i almesc. Batejaren lo duch e la duquesa... ab aygua almescada sobre lo cap, Tirant, c. 207.
|| 2. Aigua-amidó: mescla d'amidó i aigua, que s'empra per fer posar ben enravanada la roba (Mallorca).
|| 3. Aigua ardent: V. aiguardent.
|| 4. Aigua blanca: solució d'acetat de plom en aigua.
|| 5. Aigua blava o aigua del cel: solució de sulfat d'aram.
|| 6. Aigua bòrica: solució d'àcid bòric en aigua.
|| 7. Aigua bovina: ant., aigua medicinal reconfortant. Porà pendre una tauleta del present letouari ab dos culleretes de aygua bouina, Alcanyís Reg. pest. 21.
|| 8. Aigua bullida: sopa feta amb llesques de pa, un raig d'oli, un all i aigua calenta (Perpinyà). A Menorca se'n diu oliaigu.
|| 9. Aigua carmelitana: V. el || 16.
|| 10. Aigua cordial: aigua mesclada amb altres substàncies que tenen virtut per confortar el cor. Per ll-liures aygues cordials, doc. a. 1474 (BSAL, iii, 24).
|| 11. Aigua de capolls: La una [ampolla] plena de aygua de capols, Inv. Exarch.
|| 12. Aigua de castanyes: cafè massa clar (or.).
|| 13. Aigua de ferro: aigua dins la qual posen ferros roents i els hi deixen, i que serveix per donar força a aquell qui en beu (Mall., Men.).
|| 14. Aigua de la puda, o del sofre, o aigua pudosa: aigua mineral sulfurosa que es troba prop d'Olesa de Montserrat i fa una gran fetor.
|| 15. Aigua de la Reina d'Hongria: alcoholat de romani.
|| 16. Aigua del Carme o aigua carmelitana: alcoholat de tarongí.
|| 17. Aigua del cel (V. el || 5).
|| 18. Aigua de les tres nous: aigua que s'obté de la destil·lació de les flors masculines del noguer, de les nous mig fetes i de les ja quasi madures.
|| 19. Aigua de malves: cocció de malves que es dóna a les ovelles per qualsevol malaltia (Pinyana).
|| 20. Aigua de mil flors: aigua que es destil·la de les buines de bou.
|| 21. Aigua de pa: líquid que resulta de bullir aigua amb trossos de pa (Eiv.).
|| 22. Aigua de colònia: líquid d'olor agradable, que es prepara dissolent essències en alcohol.
|| 23. Aigua de Sant Josep: dissolució que s'aplica a curar malalties dels ulls.
|| 24. Aigua d'escorça o aigua vermella: producte de la destil·lació d'escorça, que s'empra per assaonar les pells (Igualada).
|| 25. Aigua d'espart: ant. líquid que feia tornar foll el qui en bevia. Faé la maluestat de donar aygua de spart mesclada ab la beguda del dessus dit rey Bamba per faerlon tornar foll, Boades Feyts 84.
|| 26. Aigua d'olor: alcohol de perfumeria.
|| 27. Aigua encantada: estalactita (Vendrell);—met., brou o cuinat massa clar (Llofriu).
|| 28. Aigua gelada: beguda gelada (així anomenaven antigament el que avui es diu simplement gelat). Un esplendit y regalat refresch de diferents confitures y aigues gellades, doc. a. 1679 (arx. mun. de Castelló). Vos convidam a prende aygo gelada, Roq. 23.
|| 29. Aigua oxigenada: peròxid d'hidrogen.
|| 30. Aigua panada: aigua amb substància de pa per haver bullit amb crostons de pa (Pobla de L., Falset).
|| 31. Aigua que no banya: nom vulgar del mercuri (Mall.).
|| 32. Aigua rosada: (ant.) o aigua de roses: aigua-ros. La malaltia del meu fret se cové a guarir ab la calor del teu terrat, e aquella de la tua calor ab la frescor de la odorant aygo rosada, Decam., jorn. 8.a, nov. 7.aAigua sedativa, o més vulgarment aigua sanativa: solució de substàncies estimulants i resolutives en certa quantitat d'aigua.
|| 33. Aigua timolada: solució de timol en aigua.
|| 34. Les quatre aigües: barreja d'aiguanaf, ginesta, fonoll i tarongina, o de quatre aigües aromàtiques destil·lades, que s'usa com antiespasmòdic.
IV. Secreció líquida del cos. Especialment:
|| 1. Saliva. Assò me fa venir la aygua a la boca, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Orina. Feu venir molts metges fisichs, e guardarenli lo pols e les aygues,Eximplis, i, 53. Molts metges... guardant e palpant aquella e la sua aygua, Jacob Xalabín 2.
|| 3. Llàgrimes. Aygua del meu cor puja als meus ulls, Llull Blanq. 4. Y 'ls vostres vlls estilen tan gran aygua, Passi cobles 150. Comansa lo Rey molt a pansar an tal pansament qals huls li vangran en aygo, Graal 13. L'aygua dels hulls res tan dolç no m'apar, Ausias March xciii. «S'ui me fa aigo»: l'ull me plora (Esporles).
|| 4. pl. Líquid amniòtic. Trencar (o rompre) les aigües: acte de rompre's l'àmnios i sortir el líquid amniòtic, poc abans del part (Cat.).
|| 5. Aigua congelada: (ant.) malaltia dels falcons i altres aus carnisseres; cast. agua vidriada. Faç als falcons o als oçells vna malaltia en lo cap a la qual dien aygua congelada, Anim. cassar, 45 v.o
V. pl. Línies ondulades que fa la superfície de certs cossos naturals o artificals i que imita en certa manera les ones d'aigua. Un cobrecalis de tafeta de ayguas vert brodat de flors. doc. a. 1746 (arx. de Montblanc). Fan aigües principalment els marbres, el nàcar, moltes classes de llenya, robes de seda, etc.
Loc.—a) Esser aigua una cosa: esser cosa de poca substància o sense valor (Cat.).—aa) Esser clar com l'aigua, o més clar que l'aigua: esser molt clar i evident.—b) Estar a pa i aigua: no prendre altre aliment que pa i aigua, sia per càstig imposat, sia per penitència voluntària. Si pagar no'ls pot, stara L jorns a pa e a aygua, doc. a. 1377 (BABL, i, 410). Darli abstinencia e afflicció de vigilies, de dejunis en pa e aygua,Sermo St. Pere 129.—bb) Trencar l'aigua: menjar una bocinada abans de beure aigua, perquè aquesta no faci mal (Olot).—c) Negar a algú s'aigo i es foc: negar-li tot auxili i procurar llevar-li totes les defenses (Mall.).—cc) Posar-se un glop d'aigua dins sa boca: abstenir-se de parlar (Mallorca).—d) No guanyar, algú, l'aigua que beu: no merèixer paga, o no cobrar la paga que es mereix (Cat.). «¡Malaguanyada l'aigua que beu!»: ho diuen d'una persona inútil (Cat.).—dd) Arrancar aigua: obtenir un resultat difícil (Cat.). Veurem si entre tots arrenquem aigua, Oller Pap. 97.—e) Garbellar bé l'aigua a algú: complimentar lo molt (Llofriu).—ee) Rentar la cara amb aigua bruta: afalagar enganyosament algú, fer-li la bona amb hipocresia (Tarragona).—f) Ballar l'aigua davant a algú: procurar complaure'l, afalagar-lo (Barc., Mall.). «Som un pobre estudiant | que no puc 'pendre de lletra; | vós ne sou causa, amoreta, | que em ballau l'aigo davant» (cançó pop. de Manacor).—ff) Esser com aigua de cistella: esser fugisser, esmunyidís, que no s'atura allà on ho posen (Castelló).—g) Saber per on se'n va l'aigua: saber per on s'escolen els diners, en què es gasten (Llofríu).—gg) Tirar aígua al foc: procurar apaivagar odis o rancors (Barcelona, Empordà).—h) Esser com l'aigua de bacallà: no fer bé ni mal, esser inútil i inofensiu (Olot). També diuen: «esser com l'aigua de Besalú, que no fa mal ni bé a ningú».—hh) Fer venir l'aigua a la boca: fer venir gran desig d'una cosa (Barc.).—i) Treure l'aigua clara d'una cosa:trobar-ne l'explicació, aclarir-ne el misteri (Valls, Bal.).—ii) A bones aigües: a bon preu, en bones condicions d'adquisició (Mall.). «Si jo en trobava, de blat, a bones aigos, en compraria» (Mall.).—j) Fondre's com la sal en l'aigua: esvair-se fàcilment (Barc., Gir.).—jj) Anar-se'n tot en aigua: estar remull de suor (Barc.).—l) Anar (oenviar) allà on l'aigua es fon: anar o enviar a mal viatge, desitjar que algú se'n vaja i no torni (Lleida). «¡Ja fosses allà on l'aigua es fon!» (Lleida).—ll) Passa'n aigua!: ho diuen irònicament quan algú trenca una cosa involuntàriament (Barc., Gir.)—m) Aigua va!: ho diuen per avisar que van a llançar alguna cosa perillosa per als altres (Cat., Val.).—mm) Semblar (algú) que no és per aigua enterbolir: esser de bona intenció aparent, dur la malícia amagada (Barc.).—n) Passar per aigua alguna cosa: rentar-la de pressa, sense mirar-s'hi gaire; met., fer una cos de pressa i malament.—nn) Fer l'aigua tota clara: treballar en va (Barc.).—o) Esser baixes les aigües d'algú: esser dolent el seu estat. Les sues aygues son baixes, ell se troba reduhit en apreto, Lacavalleria Gazoph.—oo) No trobar aigua a la mar: no trobar, per curtor o falta d'enginy, una cosa que està a la vista (Barc., Bal.).—p) Fer anar l'aigua al seu molí (Barc.), o dur s'aigo an es seu cap-rec (Mallorca): atreure cap a si el profit d'alguna cosa.—pp) Pendre l'aigua de lluny, o pendre l'aigua molt alta: començar la relació d'una cosa per son primer principi (Barc.).—q) Portar aigua a la mar: dur una cosa allà on ja n'hi ha prou;—met., voler ensenyar al qui sap més (Barc.).—qq) Saber (o no saber)per quines aigües navega una cosa: saber o no per on va, on és (Mall., Men.). Per quines aygos navega sa vigilancia, Roq. 3.—r) Estar a mitges aigües de fer una cosa: estar inclinat a fer una cosa, sense acabar-se de resoldre. Y a mitges aygües estigué de tornar a posar la llosa, Víct. Cat., Cayres 118.—rr) Fer retxes dins s'aigo: esforçar-se en va (Mall., Men.).—s) Pendre aigo: fugir embarcat (Mall.).—ss) Fer aigua: entrar aigua dins una embarcació per alguna obertura del buc;—met., anar malament una empresa, córrer perill. Li desitjam que no fassa aygo, Ignor. 58.—t) Anar aigua avall: fracassar, afonar-se una empresa o institució (Empordà).—tt) Anar calçat per aigua: anar molt equivocat (Bal.).—u) Ofegar-se en poca aigua: retre's o considerar-se impotent davant dificultats petites.—uu) Nedar entre dues aigües: estar indecís;—obrar de dues maneres a fi d'acontentar dues classes oposades de persones.—v) Anar aigo amunt com madò Bernada o com Na Ramanyola: anar contra corrent, al revés dels altres (Palma).—vv) Estar aigua a coll, o amb aigua fins a coll o amb l'aigua fins al coll: estar molt apurat, impotent per véncer el perill o les dificultats. —w) A flor d'aigua: en la superfície de l'aigua. Entre escuma a flor d'aygua un pal ovira, Atlàntida, introd. —ww) Aigo se n'ho ha duit: ho diuen parlant d'una cosa que s'és abolida o ha desaparegut del tot (Mall.).—x) Faltar a algú s'aigo d'es créixer: esser massa petit (Mall.).—xx) Faltar a algú una aigo, o s'aigo de's 'bril, o s'aigo d'es granar: faltar-li enteniment, esser curt de gambals (Mall., Men.). Hey ha qualcú que li manca una bona aygo, Ignor. 73. An es ciutadans los falta una aygo de bona criansa, Roq. 43.—y) Donar l'aigua per amor de Déu: ploure molt.—yy) Esser tot bona aigua: esser inofensiva una cosa que semblava molt perillosa. «Prou estava espantat, però tot va esser bona aigua» (Cardona, Solsona).—z) Esser rebut o esperat com l'aigua de maig: esser molt ben rebut.—zz) Curar-se o anar-se'n amb aigua beneita: esser una cosa molt fàcil de curar o de posar-hi remei. Tot s'en pot anar amb aygo beneyta, Aguiló C., Rond. de R., 4.
Refr.—a) En elogi de l'aigua: «L'aigua és la millor beguda» (Manresa); «Aigua pura no té pecat» (Men.); «L'aigua fa la vista clara» (Barc., Manresa); «Aigo fresca fa bon ull» (Mall., Men.); «S'aigo fa net» (Mall.); Quan renyen un infant perquè s'embruta, ell contesta: «L'aiga fa net i el sol eixuga», o bé «L'aiga fa net i la mare renta» (Llofriu).—b) En menyspreu de l'aigua, els afectats de vi diuen: «L'aigua pels bous» (Cat., Bal.); «L'aigua fa granotes» (Penedès); «L'aigua fa barrancs» (Empordá); «L'aigua fa escòrrecs» (Tarr.); «L'aigua espatlla els camins» (Empordà); «L'aigua dóna quartanes» (Cat.).—c) «Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell» (Gir.).—d) «Aigua bullida allarga la vida» (Cat., Bal.). «L'aigua bullida allarga la vida; i si altre no fa, mulla lo pa» (Manresa).—e) «L'aigua pudenta fa la roba lluenta»: es refereix a l'olor de sabó (Rubí).—f) «Qui es nega, no mira de quina aigua beu» (Cat.).—g) «Ningú pot dir: d'aquesta aigua no beuré» (Cat., Val., Bal.); «Mai diguis: d'aquesta aigua mai no beuré» (Ross.); «No es pot dir mai: d'aquesta aigua no beuré, per térbola que sigui» (Empordà); «Nengú pot dir d'esta aigua no beuré, per térbola que sia» (Vinaròs).—h) «Al malalt que ha de viure, s'aigua li és medecina» (Mall.).—i) «L'aigua sempre va allà on n'hi ha més» (Cat.); «S'aigo va allà on n'hi ha més» (Cat.); «S'aigo va allà on n'hi ha molta» (Mall.): ho diuen parlant de gent que, essent ja rica, adquireix més riquesa per herència o per cas fortuït.—j) «S'aigua sempre cau allà on és més baix» (Mall.); «S'aigo s'escola a sa part més baixa» (Mallorca): ho diuen per significar que la culpa de molts se sol carregar al més pobre o al qui té més pocs mitjans de defensa.—k) «S'aigo no se perd tota per un lloc»: ho diuen per significar que generalment la culpa no és d'un tot sol, sinó de les dues parts (Mall.).—l) «Aigua passada no mou molí» (St. Feliu de P., Vinaròs, Val.); «Aigua passada lo molí no mou» (Valls); «D'aigo passada, molí no mol» (Manresa, Mall.); «Aigua passada no mol molí» (Solsona).—ll) «Aigua que corre, no porta verí» (Manresa); «Aigua corrent, a merda no sent» (Manresa); «Aigua corrent, no fa mal a la gent» (Manresa); «Aigua corrent, no mata la gent» (Valls); «Aigua corrent, és de bon bevent» (Valls); «Aigua corrent, merda bevent» (Tarr.); «Aigua lenta, mal estorrenta» (Manresa); «Guarda't d'aigua que no corr» (Mall.); «Guarda't d'aigua que no corre i de dona que no resa» (Mall.); «No't fiis d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli» (Olot, Empordà, Vallès, Barcelona); «Guarda't d'aigua que no corre, perquè, en córrer, fa sargall» (Men.); «Déu ens guard de l'aigua mansa, que la corrent ella passa» (València); «Guarda't de l'aigua mansa, que la corrent ella passa» (Vinarós).—m) «Qui aigua atura, blat mesura» (Gir., Barc.); «Qui aigua detura, olives mesura» (Gomis, Met. 132).—n) «A un negat dau-li aigua».—ny) «Aigua cau, senyal de pluja» (Cat.); «Aigo cau, pluja segura» (Mall.); «Aigua de bombolles, pluja d'estones» (Gir.); «Aiga bombollada, aiga de durada» (Empordà); «Aiga embutllofada, pluja assegurada» (Pineda); «Aiga embutllofada sol ser de durada» (Pineda); «Aigo de burcany, dura tot l'any» (Men.).—o) «Aigua de gener, omple bótes i graner» (Cat.); «Aigua de gener, sempre fa bé» (Cat.); «Aigo de gener, umpl ses bótes i es graner» (Men.); «Aigua de febrer, bona per lo sementer» (Cat.); «Aigua en febrer, ordi en graner» (Cat.); «Aigua de març, herba als sembrats» (Cat.); «Aigua d'abril, cada gota en val mil» (Cat.); «Aigua pel maig, mal pels animals» (Cat.); «Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam» (Gomis Met. 116); «Aigo d'agost, mel i most» (Martorell); «Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi» (Men.); «Aigua de Sant Trimfà, lleva vi i no dóna pa» (Men.); «L'aigua per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa» (Mall.); «Aigo per Sant Urbà, lleva oli i vi i no dóna pa» (Eiv.).—p) «Aigua als òrdins, que els blats se sequen»; ho diuen parlant del qui aplica remei allà on no cal (Val.).—q) «Aigua i fems fan miracles» (Gomis, Met. 133).—r) «Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat»: vol dir que les feines precipitades no solen sortir bé (Santanyí).—s) «S'aigo i es foc, només juguen a un joc» (Men.).—t) «Gat escaldat, aigo freda tem» (Mall.).—u) «Tot se compondrà amb una bona aigo» (Mall., Men.).—v) «Qualque cosa té s'aigo, quan la beneeixen» (Mall.).—x) «Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues» (Mall.).
Cult. pop.—Hi ha algunes creences populars referents a l'aigua. Segons el poble català, beure aigua en dejú allarga la vida. A l'Empordà, quan un beu a galet, un altre li talla el raig amb el dit, bo i dient: «Aigua tallada no fa mal». Quan l'aigua del pou és térbola, senyala pluja (Llofriu). Quan plou i l'aigua fa bambolles, és senyal que plourà molt. A l'aigua beneita el poble li atribueix virtuts medicinals; a Mallorca diuen que, si se renten la cara amb aigua beneita del dissabte de Pasqua, se guarden de treure pigues.
Fon.: áјɣwə (Escaldes, Oliana, Figueres, Caldes de Mal., Granollers, Terrassa, Vilafr. del P., Tarr., Vila d'Eiv.); áјɣwa (Andorra la Vella, Enviny); áјɣwo (Pobla de S., Torre de C.); áјɣwɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Artesa, Ll.); áјɣwa (Isavarri, Esterri, Boí, Vilaller, Tamarit, Morella, Benassal, Gandia); áјɣwe (Fraga); áјɣə (Perpinyà, Prada, Noedes, Elna, Formiguera, Oleta, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Fontpedrosa, Prats de M., Montlluís, Sallagosa, Angustrina, Porté, Puigcerdà, Martinet, La Seu d'U., St. Llorenç de M., Bagà, Ripoll, Ribes, Camprodon, Olot, Figueres, Capmany, Amer, St. Feliu de G., Llofriu, Torelló, Arbúcies, St. Bartomeu del G., Solsona, Calaf, Terrassa, Granollers, Barc., Igualada, Vilafr. del P.); áјɣa (Andorra la Vella); áјɣe (Pobla de L.); áјɣɔ (La Llena); áјɣo (Cadaqués, Palma, Inca, Manacor, Pollença. Llucmajor); áјɣu (Pla de Manlleu, St. Jaume dels D., Castellví, Sant Pere de Ribes, Sóller, Costitx, Menorca, pagesia d'Eivissa, Alguer); ǽјɣu (Son Servera); áwia (Llucena, Alzira, Val., Sueca, Gandia, Ibi, Benissiva, Benilloba, Dénia, Pego, Alcoi, Alacant); έwјa (Benissa, segons BDC, ix, 8).
