Mostrando entradas con la etiqueta esperansa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta esperansa. Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Peire de Corbiac. Domna, dels angels regina, + Lo tezaurs

Peire de Corbiac.

Peire de Corbiac, Corbian, mayestre. Domna, dels angels regina, (lenga Romana, Romans)


segon que m comanda sens,
chan de vos lenga romana;
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no s deu traire,
cura sos sens mielhs l'aparelha,
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela, del solelh maire,
noirissa del vostre paire,
el mon nulha no us semelha
ni londana ni vezina.
Domna, joves, enfantina,
fos a Dieu obediens
en totz sos comandamens,
per que la gens crestiana
cre ver e sap tot l'afaire
quan receubes per l'aurelha
Dieu, cui enfantes vergina.
Domna, verges pura e fina,
ans que fos l'enfantamens,
et apres tot eissamens,
receup en vos carn humana
si com ses trencamen faire
intra l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
Domna, vos etz l'aiglentina
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que s moillet dins la sec' aire,
don Gedeons fon proaire;
e natura s meravelha
com remazetz intaizina. (enterina)
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat e l vens;
mostra nos via certana:
car si ns vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest que ns destorbelha
ni l sobern de la marina.
Domna, metges e mezina,
los nafratz de mort guirens,
l'avilheje (?) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire;
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz l'es trop vezina.
Domna, espoza, filh' e maire,
manda l filh e prega l paire,
ab l'espos parl' e conselha,
com merces nos si' aizina.
Nos dormem, mas tu ns revelha,
ans que ns sia mortz vezina.

II.
 
Lo tezaurs (fin).

Faulas d'auctors sai ieu a miliers et a cens,
mais c'anc non fetz Ovidis ni Tales lo mentens;
mais tan n'an fach auctor trobas e fenhemens,
non poiria comtar a totz mos jorns vivens
las lor genologias e los probainamens,
las artz e ls artificis e los trasgitamens
ni las elluzios d'aquels decebemens.
Mais las gestas maiors sai be triadamens,
de Troia e de Tebas com fo l destruimens,
e com en Lombardia venc Eneas fugens,
com fetz sos filhs Alcanis d'Albana ls bastimens.
Aqui duret l'emperis quatorz' engenramens,
tro que Rems e Romuls, que foron dels parens, (Rómulo, Remo)
feron un pauc recepte, e fon lor guerimens:
so fon Roma la grans, pauc cada pauc creissens,
caps de trastot lo mon e senhoreiamens.
Trop de guerras sofri e moutz esvazimens:
tug foron sei vencut, anc us non fon vencens.
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfiechamens (Pompeu, Pompeyo)
las vidas e las mortz e ls entrecaussamens,
los trebalhs e las guerras e los descofimens
que s mogro l'us a l'autre entrecapjadamens;
pero en patz esteron e acordadamens.
Si fo vius Marchus Crassus qui moric aur bevens, (bebén or)
cui tug l'ome del mon feron aclinamens:
no i remas hom ni femna no l dones annalmens, (anualmen)
cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens. (sensal; censo)
Neros renhet apres, mais lo sieus renhamens (Nerón)
fon a crestiandat molt grans destorbamens
et a tot l'autre mon grans empeiuramens:
Roma la gran fetz ardre per fols efachamens,
sa mair' e so maistre aucir fetz malamens.
E can fo fach al pobol d'aquel desliuramens,
Vespazias e'n Titus, cui fo l governamens, (Vespasiano, Tito)
passeron la gran mar ab grans naveiamens,
dreg ves Jerusalem, abdui comunalmens. (la toma Vespasiano)
Tant estet enviro lo lor assetjamens,
tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins rendens. (los de dins)
Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
trenta per un denier: so fon lo venjamens
del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens, 
que vendet Jesu Crist trenta deniers d'argens. (argén, argent, plata, AG)
Dotze Cezars ac Roma tot enteiradamens:
Costantis fo l dotzes, que per revelamens (Constantino, cristiano)
conoc signe de crotz e fo'n en Dieu crezens:
so fo als crestians molt grans eissaussamens. (exaltamén, aumén)
L'estoria dels Grex no m tol oblidamens,
qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e l conquerens, (Alejandro Magno)
conques dotze regismes en dotze ans solamens,
e can saup que sa mortz seria propdanamens,
parti als dotze pars totz sos conqueremens,
car l'avian servit molt honorablamens.
D'estorias de Francs sai ieu continuamens,
e del fort Clodoier, que pels sermonamens (Clovis, Clodoveo)
san Remezi, que fon arcivesques de Rems,
crezet la lei de Dieu e ls seus establimens,
e de Carle Martel, que tolc los demamens,
de Pepin lo petit, com visquet leialmens, (Pipino el breve)
de Carle, de Rotlan los grans conqueremens, (Carlomagno)
que feron en Espanha ab las paianas gens, (España; paganos)
e del rei Lodoic que s'aucis enferens: (Ludovico, Luis)
anc no fo negus reis qu'estes plus engalmens,
c'anc non gazanhet terra ni n perdet autramens.
Las estorias englezas sai ben perfiechamens,
de Bruto, lo truant, co afortidamens
arribet en Bretanha ab grans naveiamens
e venc en Englaterra per far pobolamens: (poblamens, poblassions)
lai venquet Cornilieu, lo gaian, encorrens;
quant ac la terra preza ses contradisamens,
fo partida per sortz en mains de guisamens;
de Merli, lo salvatje, con dis escuramens
de totz los reis engles los prophetizamens. (profecías de Merlín)
De la mort Artus sai per que n'es doptamens, (rey Arturo)
de Galvan, so nebot, los aventuramens,
de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, (Tristán e Isolda)
e del clerc lauzengier, per quals lauzengamens
de leis e del rei March parti l maridamens;
de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens,
del bo rei Aroet, com fo larcs e metens,
e d'aquels reis en sai que sabon autras gens. 
Senhors, encar sai ieu molt be uzadamens
cantar en sancta glieiza per ponhs e per accens,
triplar sanctus et agnus e contraponchamens,
entonar seculorum, non es menhs us amens,
e far dous chans et orgues e contrapointamens,
e sai be mo mestier aperceubudamens,
tot caresme carnal, quatre temps et avens. (Cuaresma; 4T, adviento)
E sai be cansonetas e vers bos e valens,
pastorelas ab precs amoros e plazens,
retroensas e dansas, e gent-e coindamens.
De totas gens del mon sai aver grazimens,
de clercs, de cavaliers, de domnas avinens,
de borges, de joglars, d'escudiers, de servens;
e sai esser del segle ben e ginhozamens,
retenc los fols e ls savis, a cascu sui plazens,
e m sai guarar d'enueitz e de deschauzimens,
e m tenc en gent parlar et en ensenhamens:
e qui aisso non a, non pot esser valens.
Ab totz me sai aidar, ab fols et ab sabens:
ab fols passi com puesc, ab savis saviamens.
Senhors, so's mos tesaurs e mos amassamens,
mos jois e mos repaus e mos delechamens.
E que m tanh si no ai d'aver grans cobramens
que m tengua en paor ni en consiramens?
Set jorns de la setmana m'estau alegramens,
que non ai consirier ni negus pensamens.
Senher Dieus, ja no us quier trop grans tezauramens,
mas santat a mon cors et assaciamens, 
tan cant viurai al segle, vianda e vestimens,
e que m des far las obras, que m sian salvamens
al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.

viernes, 23 de octubre de 2026

Uc de Saint-Circ. Tres enemics e dos mals senhors ai, + Seign'en coms, no us cal esmaiar

Uc de Saint-Circ.

Uc de Saint-Circ. Tres enemics e dos mals senhors ai, + Seign'en coms, no us cal esmaiar


I.

qu'usquecs ponha noit e jorn cum m'aucia:
l'enemic son mei olh e l cors qui m fai
voler celei qu'a mi non tanheria;
e l'us senher es amors qu'en bailia
ten mon fin cor e mon fin pensamen,
l'autre etz vos, domna, en cui m'enten,
a cui non aus mon cor mostrar ni dir 
cum m'aucizetz d'envei' e de dezir.
Que farai eu, domna, que sai ni lai
non posc trobar ren ses vos que m bon sia? (bon me sia)
Que farai eu, cui serion esglai
tuit autre joi, si de vos no ls avia?
Que farai eu, cui capdella e guia
la vostr' amors, e m fug e m sec e m pren?
Que farai eu, qu'autre joi non aten?
Que farai eu ni cum poirai gandir,
si vos, domna, no m voletz retenir?
Cum durarai eu que non posc morir,
ni ma vida no m'es mas malenansa?
Cum durarai eu cui vos faitz languir,
dezesperat ab un pauc d'esperansa?
Cum durarai eu que ja alegransa
non aurai mais si no m'en ven de vos?
Cum durarai, domna, qu'eu sui gilos
de tot home qui vai vas vos e ve,
e de totz cels a cui n'aug dire be?
Cum viurai eu que tan coral sospir
fatz noit e jorn, que movon d'esperansa?
Cum viurai eu, que non posc far ni dir
autra ses vos ren que m tenh' ad onransa?
Cum viurai eu qu'als no port en membransa
mas vostre cors e sas plazens faissos
e ls cortes ditz humils et amoros?
Cum viurai eu que d'als non prec de me
Deu, mas que m lais ab vos trobar merce?
Que dirai eu, domna, si no m mante
fina merces, sivals d'aitan qu'eu vensa
ab mon fin cor et ab ma leial fe
vostra rictat e vostra gran valensa?
Que dirai eu, si vos no m faitz sufrensa?
Que dirai eu, c'autra non posc vezer
qu'en dreit d'amor mi posc' al cor plazer?
Que dirai eu, qu'autra el mon non es
que m dones joi per nulh be que m fezes.
A la valen comtessa de Proensa,
quar son sei fait d'onor e de saber,
e lh dig cortes e lh semblan de plazer,
an ma chansos, car cella de cui es
mi comandet qu'a leis la trameses.


II. 

N'Uc de sain Circ e l coms de Rodes.

“Seign'en coms, no us cal esmaiar
per mi ni estar consiros,
qu'eu no sui ges vengutz a vos
per ren querre ni demandar;
que ben ai so que m'a mestier,
e vos vei que faillon denier,
per qu'eu non ai en cor que us queira re,
ans, si us dava, faria gran merce.”
"N'Uc de Sain Circ, be m deu grevar
que us veia que ogan sai fos
paubres e nutz e sofraitos,
et eu vo n fi manen anar,
que mai m costetz que dui archier
non feiron o dui cavallier:
pero ben sai, si us dav' un palafre,
Deus que m'en gart, vos lo penriatz be.”

jueves, 22 de octubre de 2026

Arnaut de Maroill. Bel m'es quan lo vens m'alena

Arnaut de Maroill.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil, Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill


Bel m'es quan lo vens m'alena
en abril, ans qu'intre mais,
e tota la noit serena
chanta l rossinhols e l jais.
Quecs auzels en son lenguatge,
van menan joi d'agradatge,
com quecs ab sa par s'aizi.
E pos tota res terrena
s'alegra, quan folha nais,
non posc mudar no m sovena
d'un' amor per qu'eu sui jais.
Per natur' e per uzatge
m'ave qu'eu vas joi m'acli
lai quan fai lo dous auratge,
que m reve lo cor aissi.
Plus blanca es que Elena,
belazors que flors que nais,
e de cortezia plena;
blancas dens ab motz verais,
ab cor franc ses vilanatge, 
color fresc' ab saura cri.
Deus, que l det lo senhoratge,
la sal, qu'anc gensor non vi.
Merce fara si no m mena
d'aissi enan per loncs plais,
e don m'en un bais d'estrena
e segon servizi mais;
e pois farem breu viatge
sovendet e breu cami,
que l seus bels cors d'alegratge
me a mes en est trahi.

II.

Domna, genser que no sai dir,
per que soven planh e sospir,
est vostr' amics bos e corals,
assatz podetz entendre cals,
mand' e tramet salutz a vos.
Mas a sos obs n'es sofraitos:
ja mai salutz ni autre be
non aura, si de vos no l ve.
Domna, loncs temps a qu'eu consir
co us disses o vos fezes dir
mon pensamen e mon coratje
per mi meteis o per messatje;
mas per messatge non aus ges,
tal paor ai c'ades no us pes;
ans o dissera eu meteis,
mas tan sui d'amor entrepreis,
can remir la vostra beutat,
tot m'oblit cant eu ai pensat.
Messatje us tramet mout fizel;
breu sagelat de mon sagel;
no sai messatje plus cortes
ni que melhs celes totas res.
Est conselh m'a donat amors,
a cui deman tot jorn socors;
amors m'a comandat escrire
so qu'ab la boca non aus dire.
Eu no us aus far esdig ni ganda
en so que amors me comanda.
Er auiatz, domna, si vos plai,
so que mos breus vos dira lai.
Corteza domn' e conoissen
e de bon grat a tota gen,
apreza de totz benestars
en fatz, en ditz et en pensars,
la cortezi' e la beutatz
e l genz parlars e l bels solatz,
l'ensenhamens e la valors,
e l gens cors e l fresca colors,
lo bels ris, l'esgarz amoros,
e l'autri benestar de vos,
e l bel fait e l dig agradiu
me fan la noit e l jorn pensiu.
Quan non ai loc de vos vezer,
joi ni deport non posc aver;
non posc aver joi ni deport,
peritz sui si non venc al port;
que l loncs espers e l loncs consirs 
e l trop velhars e l pauc dormirs
e l deziriers de vezer vos
me tenon si l cor angoissos.
Cen vetz prec Deu la noit e l jor
que m do mort o la vostr' amor.
Domna, si m do vostr' amor Deus,
cen tans sui vostre melhs que meus;
car de vos sai, domna, que m ve
tot cant eu fas ni dic de be.
E de vos ai l'ensenhamen 
e tot quan sai far d'avinen.
Lo premier jorn, domna, que us vi,
m'entret el cor vostr' amors si
qu'ins en un foc m'aves assis,
c'anc no mermet, pos fon empris:
focs d'amor es qu'art e destrenh
que vins ni aigua no l destenh.
Pos fon empris, anc non esteis,
de jorn en autre dobl' e creis.
E can me sui de vos lonhatz,
creis e dobla plus l'amistatz:
mas can se pot endevenir
qu'eu vos vei, domna, e us remir,
son aissi que mai res no m sen;
per que sai be qu'es falhimen
lo repropchiers c'om dire sol:
que olh no vezo, cors non dol. (ojos que no ven, corazón...)
Lo cors mi dol, domna, per ver,
can no us podon mei olh vezer.
Mas del vezer conselh non sai:
pero mos cors, que remas lai,
lo premier jorn que anc vos vi,
anc pois de vos no se parti;
no se parti de vos un torn,
ab vos sojorna noit e jorn,
ab vos estai on qu'eu esteia,
la noit e l jorn ab vos domneia.
Ges d'autr' afar pensar no m letz.
Enan m'esdeve mantas vetz,
can cuit entendre en autras res,
de vos ai messatje cortes:
mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers,
me ven de vos sai messatgiers,
que m ditz e m remembr' e m retrai
vostre gen cors coindet e gai,
las vostras belas sauras cris,
e l vostre fron plus blanc que lis,
los vostres olhs vairs e rizens,
e l nas qu'es dreitz e be sezens,
la fassa fresca de colors,
blanca, vermelha plus que flors,
petita boca, belas dens,
plus claras qu'esmeratz argens,
menton e gola e peitrina
blanca com neus ni flors d'espina,
las vostras belas blancas mas,
als loncs detz granz, grailes e plas,
e la vostra bela faisso
on non a res de mespreizo,
los vostres gaps plazens e bos,
e l gen solatz e l franc respos,
e l bel semblan que m fetz al prim,
Can so m remembra l cors ni m ditz,
adoncs remanc si esbaitz,
no sai on vauc ni on me venc;
meravilh me car me sostenc,
que l cors me falh e la colors:
si m destrenh, domna, vostr' amors.
Tot jorn sofre esta batalha,
mas la noit trac peior trabalha;
car can me sui anatz jazer,
e cuit alcun repaus aver,
e il companho dormo trestuit
que nuls non fai noisa ni bruit,
adonc me torn e m volv e m vir,
pens e repens, e pois sospir.
Soven me levi en sezens,
apres me retorn en jazens,
e colgui me sobre l bras destre,
e pois me vire el senestre,
descobre me soptozamen,
pois me recobre belamen.
E can me sui pro trebalhatz,
eu get defor abdos mos bratz
e tenc la cher' e ls olhs enclis,
mas jointas, deves lo pais,
on eu sai, domna, que vos es, 
la raizo fas c'auzir podes:
Ai, bona domna benestans,
si veira ja est fis amans,
a son viven, lo jorn ni l ser
que, a celat o per lezer,
vostre gen cors coind' e prezan
entre mos bras remir, baizan
olhs e boca tan doussamen
que sol un bais fassa m de cen,
et eu pel joi blasmar me lais! -
Er ai trop dig, mas no posc mais,
s'una vetz sola ai parlat
so qu'el cor ai mil vetz pensat.
Er ai trop dig, non posc plus dir;
mos olhs clauzens, fas un sospir,
en sospiran vau endormitz.
Adoncs s'en vai mos esperitz
tot dreitamen, domna, vas vos
de cui vezer es cobeitos.
Tot enaissi com eu dezir,
la noit e l jorn, can m'o consir,
a son talan ab vos domneia,
embrass' e baiza e maneia.
Ab que dures aissi mos soms,
no volri' esser reis ni coms.
Mai volria jauzens dormir
que velhan deziran languir.
E Rodocesta ni Biblis,
Blancaflors ni Semiramis,
Tibes ni Leida ni Elena
ni Antigona ni Esmena
ni l bel' Yseus ab lo pel bloi
non agro la meitat de joi
ni d'alegrier ab lor amis,
com eu ab vos, so m'es avis.
Per la doussor fas un sospir,
e pois trebalh al resperir,
obre mos olhs soptozamen,
gart sai e lai tot belamen,
trobar vos cuit, domna, latz mei,
mas no vos trop ni no vos vei. (trop : trob : trobo)
Clauzi mos olhs, torni ma chera,
las mas jointas d'aital manera
si ja m poiria endormir.
Mas jes no i posc endevenir:
ans torn en eissa la batalha
d'amor que m'auci e m trebalha.
Domna, no us posc lo cente dir
de las penas ni del martir,
del pantais ni de la dolor
qu'eu trac, domna, per vostr' amor.
Totz vius per vos art e aflam,
mas per merce us, domna, reclam
que m perdones, s'eu falh ni pec.
Auiatz et entendetz est prec,
que anc formes el mon natura,
melhor que non posc dir ni sai,
plus bela que bels jorns de mai,
solelhs de mars, ombra d'estiu,
roza de mai, ploia d'abriu,
flors de beutat, miralhs d'amor,
claus de fin pretz, escrins d'onor,
mas de do, capdels de joven,
cims e razitz d'ensenhamen,
cambra de joi, locs de domnei,
domna, mas jointas, vos soplei:
pois vostre soi si leialmens
vensa us merces e chausimens
que m retenguas a servidor,
e prometes me vostr' amor.
De plus no us prec ni no s cove,
mas tot si' en vostra merce,
qu'aissi m lais Deus d'amor jausir.
Mais am de vos sol un desir
o l'esperanza o long esper
que de null' autra son jazer.
E pos de me vos fas ligansa,
prometetz me bona esperansa.
De la promessa aurai cofort
e bon respit tro qu'a la mort;
no volh dezesperatz languir.
Domna, no us aus de plus preiar,
mas Deus vos sal e Deus vos gar!
Si us plai, rendetz me ma salut:
pos amors m'a per vos vencut,
vensa us per mi tot eissamens
amors que totas cauzas vens,

martes, 20 de octubre de 2026

Peire de Corbiac, Corbian, mayestre. Domna, dels angels regina, (lenga Romana, Romans)

Mayestre Peire de Corbian o Corbiac.

Peire de Corbiac, Corbian, mayestre. Domna, dels angels regina,

2701.

Domna des angels regina,        (Domna, dels)
Esperansa dels crezens,
Segon que m comanda sens
Cant de vos lenga Romana;
Quar nuls hom just ni pecaire
De vos lauzar no s deu taire,
Com sos sens meils l'aparelha
Romans o lenga latina.

Sobre totas flors olens,
Verga seca frug fazens, 
Terra que ses labor grana, 
Estela del solelh maire, 
Noirissa del vostre paire,
Él mon nulla nous somelha
Ni londana ni vezina.

Domna, joves enfantina 
Fos à dieu obediens 
En totz sos comandamens. 
Per que la gent crestiana 
Cre ver e sab tot lo faire
Queus dis l'angel saludaire, 
Quan receubes per l'aurelha
Dieus, quez efantes vergina.

Domna, vos etz l'aiglentina 
Que trobet vert Moysens,
Entre las flamas ardens;
E la toison de la lana
Que mulhet dins la sec' aire, 
Don Gedeons fon proaire: 
E natura s meravelha
Com remazest enterina.

Domna, estela marina
De las autras plus luzens, 
La mar nos combat e'l vens, 
Mostra nos via certana.
Quar sins vols à bon port traire, 
Non tem nau ni governaire, 
Ni tempest quens desturbelha, (tempest')
Ni'l sobern de la marina.

Domna, metges e metzina,
Lectoaris et enguens
Los nafratz de mort guirens, 
La vilheje onh e sana. 
Dossa, pia, de bon aire, 
Vos me fatz de mal estraire; 
Quar perdutz es qui sonelha,
Que la mort l'es trop vezina.

Domn' espoza, filh' e maire,
Manda'l filh e prega'l paire,
Ab l'espos parl' e cosselha
Com merces nos si' aizina.
Pos dormen mas tuns esvelha
Ans quens sia mortz vezina.

statera romāna, romana, balansa, báscula

sábado, 15 de febrero de 2020

Amor, poesía, Juan Carlos Abella

Sabeu de que va la poesía de avui, com no, va de amor.
 
"AMOR"

Amor es llibertad, santa llibertat
Amor es pasió, gran pasió
Amor es ilusió, molta ilusió
Amor es igualdat, nesesaria igualdat


Amor es unió, rocosa unió
Amor es bondat, infinita bondat
Amor es verdat, tota la verdat
Amor es lo milló, de la vida lo milló

Amor es cansó, alegre cansó
Amor es patí, mai se pare de patí
Amor es eixí, les millós coses fa eixí
Amor es llisó, sempre se depren una llisó

Amor son moments, los millós moments
Amor es esperansa, bendita esperansa
Amor es templansa, molta templansa
Amor de valents, pera mol valents

Amor de aventura, cada día una aventura
Amor y eternidat, dure hasta la eternidat
Amor reforsat, cada día ix mes reforsat
Amor es ternura, la mes tendra ternura

Amor es llum, la mes clara llum
Amor es primavera, cada día una primavera
Amor es una frontera, defensiva frontera
Amor es costum, respete la milló costum

Amor es pau, nesesaria pau
Amor es tradisió, respetuosa tradisió
Amor es evolució, continua evolusió
Amor es chapurriau, viva lo chapurriau

Amor es parella, espesial parella
Amor productiu, cada día mes productiu
Amor es estiu, calen com lo estiu
Amor de dos, amor de ell y de ella.

El amor todo lo puede. Amor, poesía, Juan Carlos Abella

domingo, 26 de enero de 2020

LUCHAREM (Juan Carlos Abella)

Com corre lo temps, com pase la vida. Mare de deu lo que mos ha vingut esta semana. Per aixó penso que es bo que tos fica una poesía de esperansa. La que mos ha vingut a segut mol grosa, pero pareis que ara ya ha pasat. Es un homenage a tots natros, a la nostra gen, a la nostra valentia, a eixe esperit luchadó que tenim, a eixa solidaridat espesial que tenim la gen de poble. Encara que no vach podé ficatos la poesía aí divendres, u fach avui disabte. Es una poesía pa intentá puijamos los ánimos.
 
LUCHAREM (Juan Carlos Abella), Valderrobres, neu, nevada, maleses
 
 
"LUCHAREM"

No tenim cap po
Som gen mol valenta
Si algo mos sobre es espenta
Segú que puijarem este grasó
Que mos venen adversidats
Natros mai perderem la esperansa
Ganes de luchá me tenim en abundansia
Pa luchá estem mol ben preparats
Tots junts obrirem lo camí
Entre tots llimpiarem lo carré
Mos ajudarem uns als atres tamé
Pa que los pijos momens puguem resistí
Tenim lo milló tesoro, la solidaridat
Que fa que cuan estem patim devalen
Tots acudim pa aliviá eixe patimen
Es una proba de gran lealtat
Mai perderem la esperansa
Ni perderem les nostres forses
Juns puijarem les pijos costes
No pararem hasta trová la bonansa
Som gen que valem mol
Gen que tenim los millós sentimens
Los tenim tots mol adins
Pa fe que torno a eixí lo milló sol
Tots junts tornarem a riure
Tots junts lucharem aquí
Tots junts u farem cada matí
Tots junts tornarem a viure.
 

jueves, 20 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA

Escomense la segona jornada del Decamerón, a la que, baix lo gobern de Filomena, se enraóne sobre qui, perseguits per diverses contrariedats, han arribat, contra tota esperansa, a bon port. 

Ya habíe lo sol portat a tot arreu lo nou día en la seua llum y los muixóns donaben de alló testimoni als oíts piulán versets per les verdes rames, cuan totes les joves y los tres jóvens, habénse eixecat, se van embutí per los jardíns y, pateján les herbes humides per la rosadeta, fénse hermoses guirnaldes aquí y allá, recreánse durán bon rato van está. Y tal com habíen fet lo día de abáns u van fé al presén: habén amorsat a la fresca, después de ballá alguna dansa sen van aná a descansá y, eixecánse de la michdiá feta después de la hora de nona, com li li va apetí a la seua Reina, al fresc pradet se van assentá en rogle, voltánla. Y ella, que ere hermosa y de mol amable aspecte, coronada en la seua guirnalda de lloré, después de está callada una mica y de mirá a la cara a tota la seua compañía, va maná a Neifile que escomensare les históries; y ella, sense ficá cap excusa, aixina, alegre, va escomensá a parlá:

PRIMERA NOVELA.

lunes, 1 de enero de 2018

un chiquet va acudí en un paraigües

un chiquet va acudí en un paraigües

un chiquet va acudí en un paraigües

Mayte Albiol, Valderrobres.

Un día, tota la gen de un poble va dessidí aná a resá per a que ploguere, pero de tots los que van aná sol un chiquet va acudí en un paraigües.
Aissó es tindre FE.


Cuán isseques a un chiquet menut al aire y sen enriu, es perque está segú que'l tornarás a agarrá.
Aissó es tindre: CONFIANSA. Cuan per la nit, mon anem a dormí, sense sabé si mos tornarem a despertá, pero fiquem lo despertadó.
Aixó es tindre: ESPERANSA.

Cada día fem plans per a lo día siguién, sense sabé quin futuro mos espere.
Aissó es tindre: SEGURIDAT.

Veem y sentim lo patimén que ña per tot lo món y encara aissina mos casem y tením fills.
Aissó es: AMOR.

Ñabíe un siñó que portae una camiseta aon se podie lligí  "No ting 70 añs, ne ting 16 y 54 añs de experiénsia."
Aissó se diu ACTITUT.

Estos son los meus desseos per a tots los amics de este grupo per a lo 2018.