La gen de poble

Avui la poesía va dedicada a la gen que viu als pobles. Orgullosos tenim que esta aquells que encara vivim als pobles.

"LA GEN DE POBLE"

La gen de poble es mol espesial
Entre tots formen una bona comunidat
Cuán tingues problemes vindran a ajudat
U dixaran tot pa aliviat lo teu mal

Al poble se viu en armonía
La vida pase a una atra velosidat
Se valoren mol les coses de verdat
Se busque la felisidat a cada día

Los chiquets juguen als carres
De menudets disfruten dels amics
Juguen junts y pasen los dies mes bonics
Adeprenen de verdat a conviure en los demes

Y estes coses no se tenen a la capital
Pos allí tenen que está mes controlats
Ñan mols perills los han de tindre mes lligats
No podé jugá al carre u trobaran normal

Potse serán los valós mamats desde menuts
Lo parlá sinc minuts cada día en lo teu veí
Preocupat de si avui está milló que aí
Si ya a dixat atrás los seus moments fotuts

Sensasions bones al poble trovarás
Una explosió de colós, no ne falte cap
De bones aulós ne podrás omplí un sac
De lealtat y honestidat ben plé lo cavás

De sonrises plens ne van los carrés
Als ulls de la gen rebose la felisidat
La lluna de nit guarde tota la verdat
Y lo sol cada día la porte hasta los racons radés

Al poble, si, se viu en tranquilidat
Viuen envoltats de tota la naturalesa
Trevallen cada día en molta duresa
La gen del poble es dura de verdat.

un chiquet va acudí en un paraigües

Mayte Albiol, Valderrobres.

Un día, tota la gen de un poble va dessidí aná a resá per a que ploguere, pero de tots los que van aná sol un chiquet va acudí en un paraigües.
Aissó es tindre FE.

Cuán isseques a un chiquet menut al aire y sen enriu, es perque está segú que'l tornarás a agarrá.
Aissó es tindre: CONFIANSA.

Cuan per la nit, mon anem a dormí, sense sabé si mos tornarem a despertá, pero fiquem lo despertadó.
Aixó es tindre: ESPERANSA.

Cada día fem plans per a lo día siguién, sense sabé quin futuro mos espere.
Aissó es tindre: SEGURIDAT.

Veem y sentim lo patimén que ña per tot lo món y encara aissina mos casem y tením fills.
Aissó es: AMOR.

Ñabíe un siñó que portae una camiseta aon se podie lligí  "No ting 70 añs, ne ting 16 y 54 añs de experiénsia."
Aissó se diu ACTITUT.

Estos son los meus desseos per a tots los amics de este grupo per a lo 2018.

Pedro II, Huesca, Osca, 1196, aragonés medieval

Pedro II, Huesca, Osca, 1196, aragonés medieval, mol paregut al navarro, ocsitá, valensiá, mallorquí, catalá.

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

Es muy similar al catalán, pero NO LO ES.

Molta mes informassió an esta web de un de Tamarite de Litera, Julián Naval Fuster :

http://romance aragonés a blogspot

Fuero de Jaca, extracte :

https://books.google.de/books?id=3oWt_6UKTMoC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=pedro+ii+,presentz,+osca&source=bl&ots=Z46AALe4ng&sig=fpvw9rCIlTWYpcA7AHRcWgBfR1U&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi1-ZaA07nWAhVDSRoKHTnmDu4Q6AEIHDAA#v=onepage&q=pedro%20ii%20%2Cpresentz%2C%20osca&f=false

(Poema de Pere II, de "lo llibre dels poetas")

PERE II. - GUERAU BORNEIL. 

GUERAU. 

Be-m plaria, séigner reis 
ab que-us vis un pauc de lezer 
que-us plagués que-m diguessetz ver 
si-us cuiatz qu'en la vostr' amor 
a bona dompna ton d'onor 
si com d'un autre cavallier; 
e non m'en tengás per guerrier 
aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?)

PERE II. 

Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis 
no-m defendés ab mon saber 
ben sabés on voletz tener 
per so ben vos teng a follor 
se-us cuiatz que ma ricor 
vailla mens a drut vestadier; 
aissí vos pogratz un denier 
adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata)

GUERAU. 

Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis 
de dompna qu' enten é valer 
que ia non failla per aver 
ni de rey ni d'emperador, 
non fassa ia son amador, 
so m'es vis, ni no ill a mestier 
car nos ric home sobraussier 
non vóllen... 

PERE II. 

Guirautze, non está genseis 
si 'l ric sap onrar ni temer 
si donz el cor ab la poder 
li josta, co 'l te per seignor, 
preza 'l donc menz per sa valor 
s' é mal no 'l troba sobrier: 
ja sólon me dire reprobier 
que cel val mais e mills pren... 
…...
Guirautz, anc trop ric no-m despeis, 
en bona domna conquerer 
mas en s'amistat retener 
met ben la forsa e la valor 
si 'l ric se fan galiador, 
e tan non ámon huei com er 
de mi non creas lausenguier 
qu'eu am las bona finamen... 
…...

Guirautz, hoc ben d'amor leugier 
mas a mi no-m dones parier 
qu'ieu n'ai guazaignat per cen. 

Beseit

BESEIT topon. 

Poble del Baix Aragó. Matarraña
    Fon.: beẓéјt (occ.).
    Etim.: de l'àrab abū Zayd, o potser de bayt Zayd, ‘casa de Zeid’ (J. Coromines en RLiR, xxiii, 48-49).

Pon de Santa Ana, Matarraña, caseta Maestrazgo