Mostrando entradas con la etiqueta Rassa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Rassa. Mostrar todas las entradas

domingo, 4 de octubre de 2026

15. Bertrando dal Bornio, Non puosc mudar, un chantar non esparga,

15. Bertrando dal Bornio. *

Secondo il testo ricostituito dallo Stimming (Bertran de Born, sein Leben und seine Werke, Halle, Niemeyer, 1879, p. 183).

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Non puosc mudar, un chantar non esparga, 
pois n'Oc e Non a mes fuoc e traich sanc, 
car grans gerra fai d'escars senhor larc, 
per quem plai ben dels reis vezer la bomba,
que n'ajon ops paisson, cordas e pom, 
e 'n sion trap tendut per fors jazer, 
ens encontrem a milliers et a cens, 
si c'apres nos en chant hom de la gesta. 
Qu'ieu n'agra colps receubutz en ma targa 
e faich vermelh de mon gonfanon blanc, 
mas per aisso m'en soffrisc e men parc 
que n'Oc e Non conosc qu'un dat mi plomba, 
mas non ai ges Lizinhan ni Rancom, 
qu'ieu puosca lonh ostejar ses aver, 
mas ajudar puosc de mos conoissens, 
escut a col e capel en ma testa.
Sil reis Felips n'agues ars una barga
denan Giortz o crebat un estanc, 
si qu' a Roam, intres per forssa el parc, 
que l'asetges pel puoig e per la comba, 
c'om no 'n pogues traire breu ses colom:
adoncs sai eu qu'el volgra far parer 
Carle, que fon dels mielhs de sos parens, 
per cui fon Polha e Sansonha conquesta. 
Anta l'adutz e de pretz lo descarga
gerra cellui cui hom no 'n troba franc; 
per qu'eu non cuich, lais Caortz ni Caiarc 
mos Oc e Non, pois tant sap de trastomba; 
sil reis li da lo thesaur de Chinom,
de gerra a cor e aura 'n pois poder; 
tant l'es trebalhs e messios plazens 
que los amics els enemics tempesta.
Anc naus en mar, quand a perdut sa barga
et a mal temps e vai urtar al ranc 
e cor plus fort qu'una sajeta d'arc
e leva en aut e puois aval jos tomba, 
non trais anc pieitz, e dirai vos ben com; 
qu'ieu fatz per lieis que nom vol retener, 
que nom manten jorn, terme, ni covens, 
per que mos jois, qu'era floritz, bisesta. 
Vai, Papiols, ades tost e correns, 
a Trainac sias anz de la festa;
Dim a 'n Rotgier, et a totz sos parens 
qu'ieu non trob mais omba ni om ni esta.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. pp. 17 e 27): Bertrans de Born si fo de Lemozi, vescoms d'Autafort, quei avia prop de mil homes. et avia fraires e cujavals dezeretar, si no fos lo reis d'Englaterra. molt fo bons trobaire de sirventes, & anc no fes chansons fors doas. el reis d'Arago donet per molhers las chansons d'en Guirant de Bornelh (Guiraut de Borneill) a sos sirventes. et aquel que cantava per el, avia nom Papiols; et era azautz hom e cortes. e clamava Rassa lo comte de Bretanha, e lo rei d'Anclaterra (Anglaterra) Oc e No, el rei jove son filh, Marinier. et avia aital uzatge c'ades fazia mesclar lo paire el fill d'Englaterra, tant quel joves reis fo mortz d'un cairel, en un castel de Bertran de Born. e Bertrans de Born sis vanava qu'el cujava tan valer que ja no cujava que totz sos sens l'agues mestier. e pueis lo reis lo pres, e quant l'ac pres, el li dis: Bertrans, auraus encara mestier totz vostre sens! et el respos qu'el avia tot son sen perdut, quan lo reis joves morit. adonx si ploret lo reis de son filh, e perdonet li, el vestit, elh det terras & honors. e visquet longuamen el segle e pueis rendet se a l'orde de Sistel. (Císter, Cistell)
Anc mais per re qu'en Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip, ni per recordamen de tort ni d'aunimen quelh fos ditz ni faitz, no volc guerrejar lo rei Richart; mas en Richartz si salhi a la guerra, quant vic la frevoleza del rei Felip, e raubet e preset e ars castels e borcs e villas & aucis homes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz, furon molt alegre, en Bertrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om, e car crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s'apellava Oc e Non, si com ausiretz el sirventes qu'el fetz si tost com el auzi qu'en Richartz era salhitz a la guerra, la qual comensa: Non puosc mudar...

col. 40, r. 12, corr. porta
41, 44 pois
43, 26 del mar
45, 23 car' a
47, 21 a nom
48, 32 Guiraut
37 mesclar] guerra entrels baros; e fetz mesclar

sábado, 4 de abril de 2026

Raspalh, Rassa, Rastelar

Raspalh, s. m., balle, pellicule qui couvre le grain de blé.

El mons es treballatz e las,

Ples d'enjan, fals et enveyos,

E digz e fagz tornatz atras;

Vengutz em del gra al raspalh.

Bernard de Venzenac: Iverns vay.

Le monde est tourmenté et las, plein de tromperie, faux et envieux, en dits et faits tourné en arrière; nous sommes venus du grain à la balle.

(chap. Raspall : barallofa, clasca, película que cubrix lo gra de blat.)

Raspalh, Raspall : barallofa, clasca, película que cubrix lo gra de blat.


Rassa, s. f., extorsion.

Monopoli o rassa ni trassa... no sia facha en Monpeslier. Statuts de Montpellier, de 1204.

Que monopole ou extorsion ni queste... ne soit fait dans Montpellier.

No fazens trassa ni rassa ni monopoli. Statuts de Montpellier, fol. 186.

Ne faisant queste ni extorsion ni monopole. 

Rassa, extorsion; Aznar, Pujol, bandera, votar, catalanismo


Rastelar, v., ratisser, herser.

Part. pas. Camp... regirat, rastelat, semenat, serclat.

Eluc. de las propr., fol. 162. 

Champ... retourné, hersé, semé, sarclé.

ESP. Rastillar, rastrillar. IT. Rastrellare. (chap. Rasclejá, rasclechá en un rascle; rastellá en un rastell; rascles; rastells; yo rasclejo, rascleges, rasclege, rasclegem o rasclejam, rasclegéu o rasclejáu, rasclegen; rasclejat, rasclejats, rasclejada, rasclejades; yo rasclejaré; yo rasclejaría; si yo rasclejara; rasclejadó, rasclejadós, rasclejadora, rasclejadores.)

Rasclejá, rasclechá en un rascle;

miércoles, 18 de octubre de 2023

VIII, Rassa, mes se son primier

VIII.


Rassa, mes se son primier

En la fin que an parlada

Li senhor e 'l mainadier

E 'ls baros d' est' encontrada,

Sels an fag vas vos passada;

Et ieu qual mal vos en mier,

Que terra non ai cobrada?


Totz temps mi laisson derrier, 

Quan m' an mes en la mesclada, 

Li gentil et li lanier;

E quan lur patz es parlada,

Ni m' an ma terr' abrazada,

Dizon silh del Colombier

Qu' en prenda dreg, si m' agrada.


Nos em tal trenta guerrier,

Quascus ab capa traucada,

Tug senhor e parsonier,

Ab cor de guerra mesclada,

Qu' anc non aguem denairada,

Ans als colps, quan es mestier,

An lor querella prestada.


Hueymais seran ric portier

Que tenran porta serrada,

E sabran arcbalhestier

Qu' es la patz en l' encontrada,

Qu' om non lor dara soudada,

Ans auran can e lebrier

Del comt e s' amor privada,


Austor e falcon gruier,

Corn e tabor encuirada,

E braquet e liannier,

Arc e sageta barbada,

Gannacha e capa folrada

Et ozas de salabier

Seran mais de lur mainada:


Sercat ai, de Monpeslier

Tro lai en la mar salada,

Que no y truep baron entier

Qu' aya proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada

O fracha en l' un cartier;

Ni mas un no m' i agrada.


Papiol, ten drech sentier,

Non temas ven ni gelada;

Digas mi a mon Rainier

Que sa proeza m' agrada.


        Bertrand de Born