(Versión de Raynouard : Non estarai mon chantar non esparja)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 4 de octubre de 2026
15. Bertrando dal Bornio, Non puosc mudar, un chantar non esparga,
(Versión de Raynouard : Non estarai mon chantar non esparja)
miércoles, 18 de octubre de 2023
XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon
XXII.
Ja nuls hom pres non dira sa razon
Adrechament, si com hom dolens non;
Mas per conort deu hom faire canson:
Pro n' ay d' amis, mas paure son li don,
Ancta lur es, si per ma rezenson
Soi sai dos yvers pres.
Or sapchon ben miey hom e miey baron,
Angles, Norman, Peytavin e Gascon,
Qu' ieu non ay ja si paure compagnon
Qu' ieu laissasse, per aver, en preison;
Non ho dic mia per nulla retraison,
Mas anquar soi ie pres.
Car sai eu ben per ver, certanament,
Qu' hom mort ni pres n' a amic ni parent,
E si m laissan per aur ni per argent,
Mal m' es per mi, mas pieg m' es per ma gent,
Qu' apres ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.
No m meravilh s' ieu ay lo cor dolent,
Que mos senher met ma terra en turment;
No li membra del nostre sagrament
Que nos feimes el Sans cominalment;
Ben sai de ver que gaire longament
Non serai en sai pres.
Suer comtessa, vostre pretz sobeiran
Sal dieus, e gard la bella qu' ieu am tan,
Ni per cui soi ja pres.
XIX, Non estarai mon chantar non esparja,
XIX.
Non estarai mon chantar non esparja,
Pus N Oc e Non a mes foc e trag sanc,
Car gran guerra fai d' escars senhor larc,
Per que m sap bon dels reys, quan vey lur bomba,
Qu' en aion ops pals e cordas e pon,
E 'n sion trap tendut per fors jazer,
E ns encontrem a milliers et a cens,
Si qu' apres nos en chant hom de la gesta.
Colps n' agra ieu receubutz en ma tarja,
E fag vermelh de mon gonfainon blanc;
Mas per aisso m' en sofrisc e m' en parc,
Qu' En Oc e No conois q' un datz mi plomba;
E non es mieus lo senhal ni 'l ranson,
E non puesc luenh osteiar ses aver;
Mas ajudar puesc a mos conoissens,
L' escut al col e 'l capelh en ma testa.
Si 'l reis Felips n' agues ars una barja
Denan Gisorc, o crebat un estanc,
Si qu' a Roam n' intres per forsa el parc
E l' assetges pel pueg e per la comba,
Qu' om non pogues traire breu ses colon,
Adonc sai ieu qu' el volgra far parer
Carle que fon lo sieu meilhor parens,
Per cui fon Polha e Samsuenha conquesta.
Anta l' adutz, e de pretz lo descarja
Guerra seluy que hom non troba franc;
Per que non vuelh lais Caortz ni Caiarc
Mon Oc e Non, pus tan sap de trastomba;
Si 'l reis li do lo thesaur de Chinon,
De guerra a cor et agra en poder;
Tan l' es trebalhs e messios plazens,
Per qu' els amicx e 'ls enemicx tempesta.
Anc naus en mar, quant a perdut sa barja,
Et a mal temps e vai urtar al ranc,
E cor pus tost d' una sageta d' arc,
E sailh en aut e pueys aval jos tomba,
Non trais tan mal, e dirai vos ben con,
Cum fas per lieys que anc no m volc tener
Jorn ni respieg, termenis ni covens,
Per que mos jois, qu' era floris, bissesta.
Vai, Papiolz, ades tost e correns
A Trasinhac on sias ans la festa,
Di m' a 'N Rogier et a totz sos parens
Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.
Bertrand de Born.

