Mostrando entradas con la etiqueta och. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta och. Mostrar todas las entradas

sábado, 23 de mayo de 2026

Si - sí

Si, conj., lat. si, si.
Farai gaya chanso,
Si far la sai.
(chap. Faré gaya (alegre) cansó, si fé la sé. Siensia gaya. La segalla no.)

La lleit de la cabra

Platz mi mais viure desesperatz
Que si ieu fos per altra domn' amatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Je ferai gaie chanson, si faire je la sais.
Il me plait plus vivre désespéré que si je fusse aimé par autre dame.
L'I s'élidait parfois devant une voyelle.
S' aguem paor, no ns o cal demandar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Si nous eûmes peur, il ne vous le faut demander.
Ara sabrai s' a ges de cortesia
En vos, dona.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Maintenant je saurai s'il (n') y a point de courtoisie en vous, dame.
Loc. Conduytz e deportz, joys e dos
Son tornat en si t fas, faras.
B. de Venzenac: Iverns vay.
Festins et réjouissances, plaisirs et dons sont tournés en si tu fais, tu feras.
ANC. FR. L'ancien français a long-temps employé la conjonction SE.
Bien set que il est mal venuz
Se il pooit estre tenuz...
Se plus n'i vaut engin que force.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Car vous perdez soudainement
Vostre cueur se la regardez.
Charles d'Orléans, p. 62.
Por Dieu se vos vient à plaisir,
Dites-moi, s'il vos puet membrer,
S'avez oï d'aucun conter
Qui éust un antier ami.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 51.
Dans l'exemple précédent on a vu que l'E de SE pouvait être élidé, quoiqu'il ne le fut pas toujours quand le mot suivant commençait par une voyelle.
Depuis que la langue française a adopté le SI conjonctif latin et roman, l'I de SI ne s'est plus élidé, comme l'E de SE s'élidait jadis, à moins qu'il ne se trouve devant IL, et alors même on peut dire que c'est l'ancienne forme conservée.
Conj. comp. No s pot sillabicar ni ajustar sino ab vocal.
(chap. No se pot silabisá ni ajuntá mes que en vocal.)
Leys d'amors, fol. 60.
Ne se peut syllaber ni ajuster sinon avec voyelle.
Non agui m' intensio
En autra si en vos no.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Je n'eus mon intention en autre sinon en vous.
ANC. FR. Seingneur, ne lur font se mal nun. Roman de Rou, v. 5993.
CAT. ESP. Si. PORT. IT. Se. (chap. Si, conjunsió. Si yo faiguera, si tú faigueres, si ell o ella faiguere, si natros o natres faiguerem, si vatros o vatres faiguereu, si ells o elles faigueren.)

2. Aissi, Ayssi, Aici, adv., ainsi, de cette manière.
Quant aissi auzetz esbaudir
Lo rossinhol nueit et jorn.
B. de Ventadour: Amics.
Quand ainsi vous entendez s'égayer le rossignol nuit et jour.
Loc. Amen, Dieus, aissi sia.
(chap. Amén, Deu, així (aixina) sigue.)
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Amen, Dieu, ainsi soit-il.
ESP. Así. PORT. Assim. (chap. Així, aixina (que), aixines; aissí - Luis Arrufat.)

- Adv. de lieu. Ici.
Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Tans caballés están (ñan) aquí com allí o allá. A la frasse anterió, “aqui” signifique “allí, allá”, no aquí : astí, açí.)
Autant de cavaliers sont ici comme là.
Conj. comp. Dregz es, en leial fe,
C' aissi com hom compra venda.
Hugues de Saint-Cyr: Estat ai fort.
Il est juste, en loyale foi, qu'ainsi comme on achète on vende.
Et en aissi cum il a beutat gran...
Et en aissi cum es de belh paratge.
Cadenet: Longa sazo.
Et de même comme elle a grande beauté. Et de même comme elle est de belle race.
ESP. Al otro dia (día) mañana asi (así) como salió el sol.
(chap. Al atre día pel matí (de matinada) aixina com va eixí lo sol.)
Poema del Cid, v. 2078.
Adv. comp. Aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai.
(chap. Aixina com les solgo elevá (eixecá, alsá), aixina les baixaré.)
B. de Ventadour: Quan vei.
Ainsi comme j'ai coutume de les élever, de même je les abaisserai.
Auzen de totz parla en ayssi. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
A l'oyant de tous il parle par ainsi.
CAT. Assi. (chap. Aixina, aixines, així, aissí. Aquí, astí, açí, assí. La ç y la ss sonaben igual, y se troben textos en les dos varians; sense tildes als textos antics.)


Si, adv., lat. sic, ainsi.
E tuich aquist si l' abandoneron e feiron patz ses lui, e si se perjureron vas lui. 
V. de Bertrand de Born.
Et tous ceux-ci ainsi l'abandonnèrent et firent paix sans lui, et ainsi se parjurèrent envers lui.
Si s fa 'l jays e l' auriola.
Marcabrus: Quan la fuelha.
Ainsi se fait le geai et le loriot.
ANC. FR.
Sire, ce dist li dus, si seit com vos voldrez.
Richart si creut l' eveske, traïson ne dobta.
Roman de Rou, v. 2441 et 4352.
- Certainement, assurément.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers certainement fut un des plus grands courtois du monde.
Vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers
Tan quant la vida m' er durans.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Vous êtes le mien bonheur premier, et assurément vous serez le dernier autant que la vie me sera durant.
ANC. FR. Cumbatez-vos è si veincrez.
Roman de Rou, v. 12620.
- Pourtant, toutefois.
Can qu' el sia misericordios, si es drechuriers. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Combien qu'il soit miséricordieux, pourtant il est juste.
Sitot no m suy amaire,
Si vuelh ieu esser chantaire.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Quoique je ne sois pas amant, pourtant je veux être chanteur.
ANC. FR. Tu vois en l'amande trois choses: l'escorce, la coquille et le nouel, et si est une seule amande. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 295.
Bref, je ne puis mourir, et si je ne puis vivre.
Premières Œuvres de Desportes, p. 4.
Quer mult le redotoent e si l' amoent tuit. Roman de Rou v. 2294.
- Aussi, pareillement.
On es gaains si es dampnatges. Trad. de Bède, fol. 80.
Où est profit aussi est dommage.
Sabes be que ieu soi gentils et auta de riqueza e jove d' ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. V. de G. Faidit.
Vous savez bien que je suis gentille et haute de noblesse et jeune d'ans, et pareillement dit-on que je suis fort belle.
Loc. Si franqueza no m socor,
No sai negun cosselh de me;
Si fatz ! que 'l clamarai merce.
Arnaud de Marueil: Lo gens temps.
Si franchise ne me secourt, je ne sais nul conseil pour moi; si fais ! vu que je lui crierai merci.
Toza, si fa, mai que no fas semblan.
Giraud Riquier: L'autr'ier trobei.
Fillette, si fait, plus que je ne fais semblant.
Conj. comp.
Guiraut Riquier, si be us es luenh de nos,
Cosselh us quier e donatz lo m breumens.
T. de P. Torat et de G. Riquier: Guiraut.
Giraud Riquier, bien que vous soyez loin de nous, je vous demande conseil et donnez-le-moi brièvement.
Per tot lo cors m' intra l' amors,
Si com fai l' aigua en la 'sponja.
(chap. Per tot lo cos m'entre l'amor, tal (aixina) com fa l'aigua a l'esponja.)
P. d'Auvergne: Manta gen.
Par tout le corps m'entre l'amour, ainsi comme fait l'eau dans l'éponge.
ANC. FR. Si kome les mena fortune. Roman de Rou, v. 476.
Si com je sais et com je croi. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 314.
(chap. Aixina com yo sé y com yo crec.)
Il m' a conquis e m ten en sa bailia,
Si que, mon grat, partir no m' en volria.
Perdigon: Anc no cugei.
Elle m'a conquis et me tient en sa puissance, tellement que, de mon gré, séparer je ne m'en voudrais.
Si m destreignetz, domna, vos et Amors,
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tellement vous m'étreignez, dame, vous et Amour, que je n'ose vous aimer ni ne puis m'en arracher.
ANC. FR.
Puis çà, puis là comme dure tourmente
La faict tourner à force véhémente,
Si que souvent cordage, mast et hune
Sont desrompuz par diverse fortune.
Cretin, p. 249.

2. SI, adv. d'affirmation, lat. sic, si, oui.
L' us dis al autre: Si sera. - Non sera. - Si es. - Non es. - Si fo. - Non fo.
V. et Vert., fol. 25.
L'un dit à l'autre: Si, ce sera. - Ce ne sera pas. - Si, c'est. - Ce n'est pas. - Si, ce fut. - Ce ne fut pas.
ANC. FR. Où est-il? ne l'avez-vous point trouvé? Si avons.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 64.
Subst. Beill si e il plazen no.
Hugues de Saint-Cyr: En aissi.
Beaux si et les agréables non.
ANC. FR. Celle où les méchants n'ont point authorité de commander et les bons si. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 66.
(chap. . Pera di lo contrari se diu no, o sí, los collons!)
(N. E. Raynouard NO explica en este apartado que en occitano, sí afirmativo se decía y escribía: oc, hoc, och; òc, de ahí el nombre de la lengua occitana. Todavía se usa en Cataluña, en la Vall d'Aran, en aranés, y se usaba en los textos catalanes, por ejemplo uno de 1505, sentencia a Jacme de Casafranca, lugarteniente del tesorero real, por judaizar, herejía. El catalán siempre fue uno más de los dialectos occitanos.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador

jueves, 8 de agosto de 2024

Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)

Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.

(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Oc, oui, était corrélatif de non, non.

Que farai doncs deserenan? 

Partirai m'en? - Oc, si pogues.

Peyrols: Eu non laudarai. 

Que ferai-je donc dorénavant? M'en séparerai-je? - Oui, si je pusse.

A penas sai dir oc ni no,

Quan no vey vostre guay cors gen.

Pons de Capdueil: S'anc fis.

A peine je sais dire oui et non, quand je ne vois pas votre gaie personne gentille. 

La donzella respont: 

Segner, hoc, de bon grat. 

V. de S. Honorat. 

La damoiselle répond: Seigneur, oui, de bon gré.

C' ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Seigneiras. 

Que vous aimiez davantage dire oui que non. 

Substantiv. Mi vengr' a plazer

Qu' eu pogues un oc aver. 

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

Me viendrait à plaisir que j'en pusse avoir un oui. 

Un no qu'es per me auzitz, 

Que val mil ocs afortitz.

G. Faidit: No m' alegra. 

Un non qui est par moi entendu, qui vaut mille ouis assurés.

Val mais us cortes nos

Quant hocs no i trob' undanza. (: aondansa)

R. Jordan: Era m don. Var. 

Vaut plus un non courtois, quand oui n'y trouve profit. 

Loc. Ab fe et ab religion

Deu gardar son hoc e son non. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Avec foi et avec religion doit garder son oui et son non.

Cels que parlon ab me, ieu no 'ls enten, 

E faz lor en, al esgardar, parven, 

Et ab rire, et ab oc e no dire.

Aimeri de Bellinoy: Aissi col pres. 

Ceux qui parlent avec moi, je ne les entends, et je leur en fais, au regarder, semblant, et avec rire, et avec dire oui et non.

Non es bo, de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueis digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Il n'est pas bon, de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'il dise ensuite de non. 

Del vostre rei mi playria d'Arago 

Que, per son sen, disses d'oc o de no.

Aimeri de Bellinoy: Meraveill me. 

De votre roi d'Aragon il me plairait que, selon son sens, il dît d'oui ou de non.

Non a vassal tan bon... 

No 'l torn son oc en no.

Guillaume de Berguedan: Joglar. 

N' a vassal si bon... qu'il ne lui tourne son oui en non.

Nulla res no m pot dar guarison, 

Si ma domna no m vol far oc de no.

Raimond de Miraval: Tuit sil que. 

Nulle chose ne peut me donner guérison, si ma dame ne me veut faire oui de non.

ANC. FR. Ne me distrent ne o ne non.

Si ne lor dit ne ho ne non.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 239, et t. III, p. 413.

(N. E. Este “ho” francés equivale al hoc latín, oïl, oui.)

Je n'en sai plus ne o ne non. Lai d' Ignaurès, p. 30.

ANC. IT. E se volemo guardare in lingua d'oco et in lingua de sì.

Dante. (N. E. De vulgari eloquentia, en latín.)

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, https://chapurriau.blogspot.com/2022/11/jacme-de-casafranca-sanct-jordi.html )

...
E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.
...

Bertrand de Born donna le sobriquet d'oc e no, oui et non, à Henri II, roi d'Angleterre, pour désigner et accuser la politique versatile de ce prince.

Voyez non.

Martín I de Aragón, hoc, oc, och, òc, sí, oui, oil, ja, da





lunes, 25 de septiembre de 2023

Chapitre V. Noms de nombres.

Chapitre V.

Noms de nombres.


Cardinaux Ordinaux

Masculin Féminin

Un premier premiera

Dos segon segonda

Tres ters tersa

Quatre quart quarta

Cinq quint quinta

Sei, sex seizen seizena

Set seten setena

Och, ot ochen ochena

Nov (: nou) noven novena

Dex, deze dezen dezena

Unze unzen unzena

Doze dotzen dotzena

Treze trezen trezena

Quatorze quatorzen quatorzena

Quinze quinzin quinzina

Setze sezesme sezesma


Vint vintesme ventesma

Trenta trentesme trentesma

Quaranta quarantesme quarantesma

Cent cente centesma

Mil mille millesma


La langue latine déclinait UNUS, DUO, TRES; la langue romane, fidèle à son systême d' imitation, distingua les sujets et les régimes dans UN, DOS, TRES.

UN, un; UNA, une.

UN eut son féminin UNA, et fut soumis à la règle de l' S final.

Sujet.

Us joys d' amor s' es e mon cor enclaus. (1)

Arnaud de Marueil: Us joys d' amor.

Régime.

Gran talen ai qu' UN baisar

Li pogues tolre o emblar. (2)

Peyrols: Del seu tort.

Qu' UNA 'n sai qu' es de las melhors

La meiller qu' anc Dieus fezes. (3)

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.

 

DOS, AMDOS, deux; DOAS, AMDOAS, deux.

Dos fut régime, et DUI fut sujet, AMDOS régime, et AMDUI sujet, au masculin.

Conformément à la règle générale, DOAS, AMDOAS, féminins, furent tour-à-tour sujets ou régimes.

(1) Une joie d' amour s' est en mon coeur enclose.

(2) Grand desir ai qu' un baiser

Lui pusse prendre ou voler.

(3) Qu' une en sais qui est des meilleures

La meilleure qu' oncques Dieu fit.


AMS, AMBEDOS, AMBOS ont la même acception. (N. E. Duy, amdui)

Sujet.

E colombet, per gaug d' estieu, 

Mesclan lur amoros torney, 

E DUY e DUY fan lur domney. (1)

Arnaud Daniel: Ab plazers. 

Quan DUI amic s' acordon d' un voler, 

So que l' uns vol deu al altre plazer. (2) 

Gaucelm Faidit: Tuit cilh que amon.

Tot lo joys del mon es nostre,

Dompna, s' AMDUI nos amam. (3)

Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

C' AMBEDUI me son jurat

E plevit per sagramen. (4) (N. E. Sacramento, sagramen, serment)

Comte de Poitiers: Companho.

Régime.

Que l' us perdet lo pe per DOS capos; 

E 'l segon fo pendutz per DOS deniers. (5) 

Blacas: En Pellicer.

Dos jorns estem ses beure e ses manjar. (6)

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

(1) Et pigeoneaux, par joie d' été,

Mêlent leur amoureux débat,

Et deux et deux font leur amour.

(2) Quand deux amants s' accordent d' un vouloir,

Ce que l' un veut doit à l' autre plaire.

(3) Toute la joie du monde est nôtre,

Dame, si tous deux nous aimons.

(4) Que tous deux me sont jurés

Et pleigés par serment.

(5) Que l' un perdit le pied pour deux chapons;

Et le second fut pendu pour deux deniers.

(6) Deux jorns fûmes sans boire ni manger. 

Régime.

C' amors no vol ren que esser non deia;

Paubres e ricxs fai AMDOS d' un paratge. (1) 

Bernard de Ventadour: Quan vei la flor. 

E d' AMS mos bratz vos ressengua. (2) 

Rambaud d' Orange: Estat ai.

Que ben pot aver cavalcat

DOAS legas a tot lo meintz. (3)

Roman de Jaufre.

Aitant com pot ab AMBAS mans. (4)

Roman de Jaufre.


TRES, trois.

TREI fut sujet masculin: TRES, régime masculin, fut aussi sujet et régime féminin.

Sujet.

E no sabran ja duy ni TREY

Quals es celha que m' a conquis. (5)

Arnaud de Marueil: Cui que fin' amors.

Régime.

Mas non es, de mar en sai,

Ni lai on es flum Jordans,

Sarrazis ni Crestians

Qu' ieu non venques TRES o dos. (6)

Rambaud d' Orange: Amors com er.

(1) Qu' amour ne veut rien qui être ne doive;

Pauvres et riches fait les deux de même rang.

(2) Et de deux mes bras vous ceigne.

(3) Que bien peut avoir chevauché

Deux lieues à tout le moins.

(4) Autant comme peut avec les deux mains.

(5) Et ne sauront jamais deux ni trois

Quelle est celle qui m' a conquis.

(6) Mais n' est, de mer en cà, (çà) 

Ni là où est fleuve Jourdain,

Sarrasin ni Chrétien

Que je vainquisse trois ou deux.

 

Sujet.

Las TRES dompnas a cui eu te presen,

Car elhas TRES valon ben d' autras cen. (1)

Folquet de Marseille: Tan m' abellis.

Dans les autres noms de nombres cardinaux, la langue romane ne distingue pas les sujets et les régimes.


Nombres Ordinaux.

Comme sujets, ils prennent souvent l' S final. Ceux qui finissent en N quittent souvent cet N:

D' aisso m' er mal Peire Rogiers,

Per que n' es encolpatz PREMIERS.

El SEGONZ Guirautz de Bornelh

Qui sembla drap sec al solelh.

El TERTZ Bernatz del Ventadorn...

El QUARTZ de Briva 'l Lemosis...

EN Guillems de Ribas lo QUINZ. (2) 

Pierre d' Auvergne: Cantarai.

El CINQUES es Gaucelms Faiditz... 

El SEIZES Guillems Azemars

Qu' anc no fon pus malvatz joglars. (3)

Le Moine de Montaudon: Pus Peire.

(1) Les trois dames à qui je te présente,

Car elles trois valent bien d' autres cent.

(2) De ceci me sera mal Pierre Rogiers,

Parce qu' en est inculpé le premier.

Le second Giraud de Borneuil

Qui semble drap sec au soleil.

Le troisième Bernard de Ventadour...

Le quatrième de Brive le Limousin...

(3) Le cinquième est Gaucelm Faidit...

Le sixième Guillaume Adhémar

Qu' oncques ne fut plus mauvais jongleur. 


El OCHEN Bernartz de Sayssac... 

E lo NOVES es En Rambautz... 

En Ebles de Sagna 'l DEZES, 

A cui anc d' amor no venc bes. (1)

Pierre d' Auvergne: Cantarai.

El ONZES es Guiraut lo Ros

Que sol viure d' autrui cansos.

E lo DOTZES sera Folquetz

De Marcelha us mercadairetz. 

E lo TREZES es mo vezis... 

Guillem de Ribas lo QUINZINS... 

Ab lo SEZESME n' i a pro. (2) (N. E. chap. en lo setse ne ña prou) 

Le Moine de Montaudon: Pus Peire.


Plusieurs des noms de nombres ordinaux ont la double terminaison: EN, ou ESME, EISME.

Ils sont parfois employés substantivement:

Sostenetz me lo TERS o 'l CART

Del desir que m destruy e m' art. (3)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

(1) Le huitième Bernard de Sayssac...

Et le neuvième est sire Rambaud...

Sire Ebles de Sagne le dixième,

A qui oncques d' amour ne vint bien.

(2) Le onzième est Giraud le Roux

Qui a coutume vivre d' autrui chansons...

Et le douzième sera Folquet

De Marseille un petit marchand.

Et le treizième est mon voisin...

Guillaume de Rives le quinzième...

Avec le seizième en y a assez. 

(3) Maintenez moi le tiers ou le quart

Du desir qui me détruit et m' ard.


Verbes

viernes, 4 de septiembre de 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

Martín I de Aragón, Manuel Aguirre Monsalbe

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don loha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan comprés". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres

 

Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença(credencial) a vostras grans reverencies(vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins acino es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot loa nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.

//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.

//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Reye repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.

Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yoreste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera ha aver los lochs de mossen Vilalpando a ma miao no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.