Mostrando entradas con la etiqueta sopá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sopá. Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de junio de 2026

Sonh, Soing, Suenh - Sopa, Sopar, Soport - Sor, Seror, Sorre

Sonh, Soing, Suenh, s. m., soin, souci, inquiétude, attention, garde.
Voyez Denina, t. II, p. 306.
Loc. Ieu no sai per que m viva,
S' ilh enten, e pueys non a sonh.
Rambaud d'Orange: Un vers farai.
Je ne sais pourquoi je vive (vivrais), si elle entend, et puis n'a pas de souci.
Acest no m par n' aia soing.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei.
Celui-ci ne me paraît pas qu'il en ait souci.
Non o dic mas quar ieu soing no n' ai.
Berenger de Palasol: Tot francamen.
Je ne le dis que parce qu'inquiétude je n'en ai.
Ieu 'n sui trist,
Quar de me no 'lh pren mais de sonh.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
J'en suis triste, car de moi il ne lui prend plus de souci.
Tro que n' aya esgardamen,
Que de mi s vuelha donar sonh.
Raimond de Miraval: Anc non.
Jusqu'à ce qu'elle en ait attention, de sorte que de moi elle veuille se donner garde.
Datz vos sonh no us puesca tocar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-vous soin qu'il ne vous puisse toucher.
2. Sognos, adj., soigneux, se donnant garde.
Cum sel que es totz sognos de mort a penre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Comme celui qui est tout se donnant garde de la mort prendre.

Sopa, s. f., soupe.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 78.
Mais am flauzons e sopas en sabrier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Davantage j'aime flans et soupes avec saveur.
CAT. ESP. PORT. Sopa. IT. Suppa, zuppa. (chap. Sopa, sopes.)

2. Sopar, v., souper.
Un senglar
Dont aquella gent deu sopar.
Roman de Jaufre, fol. 12.
Un sanglier dont cette gent doit souper.
Pot hom peccar per tart sopar. V. et Vert., fol. 20.
On peut pécher pour tard souper.
Subst. Fo apareillat lo sopar, e soperon con gran alegressa.
Fut apprêté le souper, et ils soupèrent avec grande allégresse.
CAT. Sopar. (chap. Sopá o sená: sopo, sopes, sope, sopem o sopam, sopéu o sopáu, sopen; sopat, sopats, sopada, sopades; soparé; soparía; si yo sopara sopes, o si yo senara sopes. ESP. Cenar. La cena ere un dels drets dels siñós; vore la del rey Jaime II a Sariñena.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

3. Sopada, s. f., souper.
Per lur dinadas e sopadas.
Per la sopada del mulet de maistre Johan.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225 et 228.
Pour leurs dîners et soupers.
Pour le souper du mulet de maître Jean.
CAT. Sopada. (chap. Sopada, sopades; sopá, sopás; sena, senes.)

Soport, s. m., lat. sopor, assoupissement.
Nostre grant soport. La nobla Leycson (o Leyczon).
Notre grand assoupissement.
ESP. Sopor. IT. Sopore. (chap. Sopor, sopors.)
2. Sopir, v., lat. sopire, assoupir, engourdir.
Part. pas. Es sopida et adormida.
Neu... els membres ret sopitz.
Eluc. de las propr., fol. 89 et 137.
Est assoupie et endormie.
La neige... les membres rend engourdis.
Fig. Lo dit dobte per lo viguier sera sopit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38.
Ledit doute par le viguier sera assoupi.
IT. Sopire. (chap. Assompí, abaubí, per ejemple, los dits baubos per lo fret de la neu; sompo, sompa, sompos, sompes.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

Sor, Seror, Sorre, s. f., lat. soror, soeur.
Membre 'l sa sor e 'l marit ergulhos.
Bertrand de Born: S' ieu fos aissi.
Qu'il lui souvienne de sa soeur et du mari orgueilleux.
Ta molher o ta sors o ta filha. Liv. de Sydrac, fol. 85.
(chap. Ta dona o mullé o tan germana o ta filla.)
Ta femme ou ta soeur ou ta fille.
Belh' Hugueta, vostra seror e vos.
Pujols: Si 'l mal d' amor.
Belle Huguette, votre soeur et vous.
Non a sorre ni moiller ni cosi.
P. Cardinal: Las amairitz.
Il n'a soeur ni femme ni cousin.
- Religieuse. 
A Sant Pos siervon gen las serors.
Pujols: Dieus es.
A Saint-Pons servent gentiment les soeurs.
ANC. FR. Mès tant avoit amé sa sor.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 366.
Ses serours et ses filles.
Ingonde, la seror li roi Childebert.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 180 et 228.
ANC. CAT. ESP. Sor. PORT. Sor, soror. IT. Sorore. (chap. Germana, germanes; chermana, chermanes; maña, mañes; sor Francisca, etc. Vore a Pedro Saputo al convén.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

lunes, 17 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA SEXTA.

JORNADA SEXTA. NOVELA SEXTA.

Probe Michele Scalza an algúns joves que los Baronci són los hómens mes nobles del món y de ultramar y se guañe una sena.

Probe Michele Scalza an algúns joves que los Baronci són los hómens mes nobles del món y de ultramar y se guañe una sena.

Encara reíen les siñores en la bona y rápida resposta de Giotto cuan la reina va maná seguí a Fiameta, la que va escomensá a parlá aixina:

Joves siñores, lo habé recordat Pánfilo als Baronci, als que potsé no haigáu conegut com ell los va coneixe, me ha portat a la memória una história a la que se mostre cuánta va sé la seua noblesa, sense desviámos del nostre propósit; y per naixó to la contaré.

No ha passat mol tems desde que a la nostra siudat va ñabé un jove de nom Michele Scalza, que ere lo mes agradable y divertit home del món, y teníe entre mans les históries mes extravagáns; per naixó los joves florentinos lo volíen mol, y cuan se ajuntáen en compañía intentáen contá en ell. Va passá un día que, están ell en algúns mes a Montughi, va escomensá entre ells una discusió sobre quíns eren los hómens mes nobles de Florencia y los mes antics; algúns díen que los Uberu y atres que los Lamberu, segóns los pareixíe. Sentínlos Scalza, va escomensá a riure sarcásticamen y va di: - Anéu per ahi, anéu, que sou uns borinots; no sabéu lo que diéu: los hómens mes nobles y los mes antics, no a Florencia sino a tot lo món y hasta a ultramar són los Baronci, y en aixó están de acuerdo tots los filósofos y tot home que los conegue com yo; y per a que no penséu que parlo de atres tos dic que són los Baronci los vostres veíns de Santa María la Majó. Cuan los joves, que esperaben que diguere un atra cosa, van sentí aixó, se van burlá de ell tots, y van di: - Vols pessigámos com a tontos, com si no coneguerem als Baronci com tú. Va di Scalza:

- No, per lo Evangelio tos juro que dic la verdat, y si aquí ña algú que vullgue apostás un sopá o una sena, yo apostaré de bona gana; encara faré mes, que me sometiré a la senténsia de qui vullgáu. Va di un, que se díe Neri Vannini:

- Yo estic disposat a guañá eixe sopá.

Y ficánse de acuerdo en tíndre per juez a Piero de los Fioretino, perque estáen a casa seua, y anán a cridál, y tots los atres detrás per a vore pédre a Scalza y enfótressen de ell, li van contá tot lo dit. Piero, que ere un jove discret, escoltada primeramen la explicassió de Neri, giránse cap a Scalza, va di:

- ¿Y cóm podrás demostrá aixó que afirmes?

Va dí Scalza:

- ¿Que cóm? U mostraré en tal argumén que no sol tú sino tamé éste que u negue dirá que dic la verdat. Sabéu que, contra mes antics són los hómens, mes nobles són, y aixina díen éstos fa poc; y los Baronci són mes antics que consevol atre home, per lo que són mes nobles; y si tos u demostro hauré guañat la disputa y la sena. Hau de sabé que los Baronci van sé creats per Deu al tems en que ell habíe escomensat a adeprendre a pintá, pero los atres hómens van sé fets después de que nostre Siñó ya sabíe pintá. Y si dic la verdat en aixó, penséu en los Baronci y en los demés hómens. Mentres a tots los demés voreu en la cara ben composta y ben proporsionats, podréu vore als Baronci en la cara mol llarga y estreta, y algún que la té mes ampla de lo que hauríe de sé, y datres en lo nas mol llarg y algúns en lo nas mol curt, y datres en les barres cap a fora o masa embutides cap a dins, o en les dens com les de un burro, y ne ñan que tenen un ull mes gran que l´atre, y hasta algúns que los tenen un mes alt que l´atre, com solen sé les cares que pinten primé los chiquets que adeprenen a dibuixá; per lo que, com ya hay dit, bastán be sé que nostre Siñó los va fé cuan adepreníe a pintá, per lo que éstos són mol mes antics que los atres, y per naixó mes nobles. Piero, que ere lo jues, y Neri que se habíe apostat la sena, habén sentit lo divertit argumén de Scalza, van escomensá a soltá tals carcañades y a afirmá que Scalza teníe raó y que habíe guañat lo sopá, y que en seguridat los Baronci eren los mes nobles y mes antics que ñabíe, no ya a Florencia sino a tot lo món y a ultramar. Y per naixó, en tota la raó, Pánfilo, volén mostrá la fealdat de cara de micer Forese, va di que li hauríe resultat fea hasta a un dels Baronci.