Mostrando entradas con la etiqueta ascuma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ascuma. Mostrar todas las entradas

sábado, 26 de septiembre de 2026

X - Yades, Ydiota, Ydra, Ydria, Ydropisia, Ydropizia, Ydropic, Ydus, Ydual - Zagite, Zeduari, Zegi, Zephir, Zona - FIN

X, s. m., vingt-troisième lettre de l'alphabet, et dix-huitième des consonnes, x.

X, es de tal natura que alcunas vetz se muda en g, et alcunas vetz en c.

Leys d'amors, fol. 6.

L'x est de telle nature qu'aucunes fois il se change en G, et aucunes fois en C.




Y, s. m., vingt-quatrième lettre de l'alphabet, et la sixième des voyelles, y.

Dans les manuscrits, l'I remplace l'Y et réciproquement.

Cant la dictios precedens finish per y grec. Leys d'amors, fol. 61.

Quand le mot précédent finit par y grec.

ANC. FR. Quel chemin faut-il prendre? car quelquefois il en trouve de faicts comme un y. Hist. maccaronique, t. II, p. 200.


Yades, s. f. pl., lat. hyades, hyades, terme d'astronomie.

Las estelas ditas yades. Eluc. de las propr., fol. 111.

Les étoiles dites hyades.

ESP. PORT. Hiadas. IT. Iade.



Ydiota, s. m., lat. idiota, idiot, ignorant.

Ydiotas et ignorans. Eluc. de las propr., fol. 169.

(chap. Idiotes e ignorans; com tots los de la Ascuma.)

Idiots et ignorants.

Sabens entre los ydiotas. Leys d'amors, fol. 11.


CAT. Ydiota. ESP. PORT. IT. Idiota. (chap. Idiota com Carlos Rallo Badet, idiotes com los ascumites.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo


Ydra, s. f., lat. hydra, hydre, sorte de serpent.

Ydra,... avia tres caps. Eluc. de las propr., fol. 236.

L'hydre... avait trois têtes.

CAT. ESP. PORT. Hidra. IT. Idra. (chap. Hidra, hidres, classe de serp que teníe tres caps.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús, Juaquín Monclús


Ydria, s. f., lat. hydria, jarre, pot.

Laissi gran cuba per dorc

Et ydria per pauca dorca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Je laisse grande cuve pour cruche et jarre pour petit cruchon.

ESP. Hidria. PORT. Hydria. IT. Idria. (chap. Hidria, hidries; engerra, engerres. A la Vita Christi ix hydries, a les bodes de Caná.)

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Ydropisia, Ydropizia, s. f., du lat. hydropisis, hydropisie.

Qui la te castamen, tol la febre e ydropisia.

Pierre des Bonifaces, Not. des Mss., t. V, p. 706.

Qui la tient chastement, elle ôte la fièvre et l'hydropisie.

Val contra ydropizia. Eluc. de las propr., fol. 75.

Vaut contre hydropisie.

CAT. ESP. (Hidropesía) PORT. Hidropesia. IT. Idropisia.
(chap. Hidropesía, hidropesíes; hidropessía, hidropessíes; del griego “hýdōr” : aigua.)

(chap. Hidropesía, hidropesíes; hidropessía, hidropessíes; del griego “hýdōr” : aigua.)



2. Ydropic, adj., lat. hydropicus, hydropique.

Un home ydropic. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 14.

Un homme hydropique.

Substantiv. Ydropic es inflat. Eluc. de las propr., fol. 95.
(chap. Hidrópic es unflat.)

L'hydropique est enflé.

ANC. CAT. Ytropich. CAT. MOD. Hidropic. ESP. (hidrópico) PORT. Hidropico.
IT. Idropico. (chap. Hidrópic, hidropics, hidrópicca, hidrópiques : unflat per acumulasió de aigua.)



Ydus, s. f. pl., lat. idus, ides, une des divisions du mois chez les Romains.

L' avan jorn de ydus de novembre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 86.

L'avant jour des ides de novembre.

CAT. ESP. Idus. PORT. Idos. (chap. Idus, una de les divisions del mes dels romanos.)


2. Ydual, adj., des ides, qui a rapport aux ides.

Dia ydual ayshi nomnat, quar ydus vol dire divizio.

Eluc. de las propr., fol. 126.

Jour des ides ainsi nommé, parce que ides veut dire division.



Yle, s. f., lat. hyle, yle, matière primordiale.

Formec Dieu aquest mon de la primordial materia que fo al comensamen creada, yle pels philosophes apelada.

Es yle materia, per sa natura, ses qualitat, ses quantitat, ses color, ses forma, ses loc et ses temps. Eluc. de las propr., fol. 105.

Dieu forma ce monde de la matière primordiale qui fut au commencement créée, yle par les philosophes appelée.

Est l'yle matière, par sa nature, sans qualité, sans quantité, sans couleur, sans forme, sans lieu et sans temps.



Yleon, s. m., lat. ileon, iléon, le dernier et le plus long des intestins grèles.

Budel dit yleon. Eluc. de las propr., fol. 94.

Boyau dit iléon.

ESP. Íleon, ilion. PORT. Ileon, ilio. (chap. Íleon, budell.)


2. Yliac, adj., lat. iliac, iliaque, maladie de l'iléon.

Dolor yliaca et colica. Eluc. de las propr., fol. 93.

Douleur iliaque et colique.

PORT. Iliaco.


Ylex, s. m., lat. ilex, yeuse, chêne-vert.

Ylex, es especia de casse. Eluc. de las propr., fol. 211.

Yeuse, c'est espèce de chêne.
(chap. Una classe es lo grévol o grébol, ílex o ilex aquifolium, fulla com una agulla.)

grébol, grévol, ilex aquifolium


Yli, s. m., iris.

Gardas los ylis... Hun d' aquestz ylis.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 44.

Regardez les iris... Un de ces iris.



Ymbre, s. m., lat. imbrum, imbre, pluie.

En ymbre, so es a dire en ploia. Eluc. de las propr., fol. 125.

En imbre, c'est-à-dire en pluie.

Buitres sobre Beceite lluvia plou



Ypallage, s. m., lat. hypallage, hypallage, figure de rhétorique.

Voyez Isidor., Orig., I, 35.
Ypallage, non es als mas giramens de cazes o de costructio o de tota la sententia. Leys d'amors, fol. 126.

Hypallage, n'est autre chose que changement de cas ou de construction ou de toute la sentence.

PORT. Hypallage.


Yperbole, s. f., lat. hyperbole, hyperbole, figure de rhétorique.

Voyez Sosipat. Charis., Inst. gram., col. 246, éd. Putsch.
Yperbole, es dictios o oratios sobremontans vertat.

Leys d'amors, fol. 134.

Hyperbole, c'est expression ou discours surmontant vérité.

CAT. ESP. (Hipérbole) Hiperbole. PORT. Hyperbole. IT. Iperbolo.
(chap. Hipérbole, hipérboles : exagerassió, exagerassions.)


Ypocrita, adj., lat. hypocrita, hypocrite.

Cant los vezon dejunar o far autres bes, et apellon los ypocritas.


V. et Vert., fol. 20 et 21.

Quand ils les voient jeûner ou faire autres biens, et ils les appellent hypocrites.

Qu'on te tienne pour hypocrite.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Subst. Tot ypocrita se esforsa plus aver lo nom de bontat e de sanctetat, que esser bos homs ni sans per veritat. V. et Vert., fol. 9.

Tout hypocrite s'efforce plus d'avoir le nom de bonté et de sainteté, que d'être bon homme ni saint par vérité.

CAT. ESP. (hipócrita) PORT. Hipocrita. IT. Ipocrita. (chap. Hipócrita, hipócrites.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


2. Ypocrizia, Ipocrisia, s. f., du lat. hypocrisis, hypocrisie.

Els l' auran ab tolre et ab dar

O ab perdon o ab ypocrizia.

P. Cardinal: Un sirventes.

Ils l'auront avec le prendre et avec le donner ou avec pardon ou avec hypocrisie.

An tan d' ipocrisia,

Qu' om no conois lor bauzia.

B. Carbonel: Tan rics clergues.

Ils ont tant d'hypocrisie, qu'on ne connaît pas leur tromperie.

CAT. ESP. (Hipocresía) Hipocresia. PORT. Hypocrisia. IT. Ipocrisia.
(chap. Hipocresía o hipocressía, hipocresíes o hipocressíes.)

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic


Ypostazis, s. f., lat. hypostasis, hypostase, dépôt, sédiment des urines.

Aquo que apelam ypostazis, descen al fons de la urina.

Eluc. de las propr., fol. 32.

Ce que nous appelons hypostase, descend au fond de l'urine.

CAT. ESP. Hipostasis. PORT. Hypostasis. IT. Ipostasi. (chap. Hipostasis, solada o sedimén de la orina, del pixum.)



Ypotami, s. m., lat. hippopotamus, hippopotame, cheval marin (de fleuve).

Ypotamis, so es a dire cavals de fluvi. Eluc. de las propr., fol. 154.
(chap. Hipopótamo, aixó es a di caball de riu.)

Hippopotame, c'est-à-dire cheval de fleuve.

ESP. Hipopótamo. PORT. Hippopotamo. IT. Ippotamo, ippopotamo.
(chap. Hipopótamo, hipopótamos : caball de riu : hippo + potamus.)



Yraga, s. f., virague, ivraie.

Zizania, o yraga. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. Sissaña, o cañota.)

Zizanie, ou ivraie.





Camomilla, mentastre, yreos. Eluc. de las propr., fol. 82.

Camomille, menthe sauvage, tortelle.



Ysophagus, s. m., (lat.) oesophagus, oesophage, canal membraneux qui s'étend du gosier à l'estomac.

La via d' on passa la vianda, dita ysophagus.

Eluc. de las propr., fol. 47.

La voie par où passe la nourriture, dite oesophage.

CAT. ESP. (Esófago) PORT. IT. Esofago. (chap. Esófago, esófagos. Garganchó, garganchons.)


Ysterologia, s. f., lat. hysterologia, hystérologie, figure de rhétorique.
Voyez Diomède., de Orat., lib. II, col. 457, éd. Putsch.

Ysterologia se fay can la oratio et la sentensa, que deu esser pauzada primiera, es pauzada derriera. Leys d'amors, fol. 134.

Hystérologie se fait quand le discours et la sentence, qui doit être placée la première, est placée la dernière.




Z, s. m., vingt-cinquième et dernière lettre de l'alphabet, et dix-neuvième

des consonnes, z.

Pauzan z en loc de s. Leys d'amors, fol. 5.

Posant z au lieu de s.



Zagite, s. f., zagite, sorte de pierre.

Zagites, es peyra bloya et redonda. Eluc. de las propr., fol. 194.

Zagite, c'est pierre blonde et ronde.



Zeduari, s. m., zédoaire, sorte de plante.

Zeduari... val a totas cauzas a quals gingibre. Eluc. de las propr., fol. 288.

Zédoaire... vaut à toutes choses auxquelles (vaut) gingembre.

IT. Zettovario.



Zegi, s. m., calcanthum, vitriol rubifié.

Trissa alcuna quantitat de zegi, e aspergeys sobre la plaga.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Pile aucune quantité de calcanthum, et asperge sur la plaie.



Zephir, s. m., lat. zephyrus, zéphyr, vent d'ouest.

Dos vens collaterals,... segon apelam zephir.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux,… le second nous appelons zéphyr.

(ESP. Céfiro). PORT. Zephyro, zefeyro. IT. Zeffiro, zefiro.



Zeragiten, s. m., zéragite, sorte de pierre.

Zeragiten, es peyra... mout virtuoza contra vere.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zéragite, c'est pierre... moult efficace contre venin.



Zeuma, s. m., lat. zeugma, zeugme, figure de grammaire.

Voyez Sosip. Charisii, Inst. gram., lib. IV, col. 250, éd. Putsch.

Zeuma, es apta atributios d' u verb a diversas cauzas.

Leys d'amors, fol. 122.

Zeugme, c'est apte attribution d'un verbe à diverses choses.

ESP. PORT. Zeugma.



Zimar, s. m., vert-de-gris.

Ayssi cum zimar... que es vitriol. Trad. d'Albucasis, fol. 41.

Ainsi comme vert-de-gris... qui est vitriol.



Zimec, s. m., zimec, sorte de pierre.

Zimec, es peyra, autrament dita lazuli, de la qual si fa azur.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zimec, c'est pierre, autrement dite lazuli, de laquelle se fait azur.



Zinoguite, s. m., zinoguite, sorte de pierre.

Zinoguites,... portat el col, val contra noctilepa.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zinoguite,… porté au cou, vaut contre nyctalopie.


Zizania, s. f., lat. zizania, ivraie.

Zizania, es herba... dita inutil;... naysh entre froment, al qual es tant semlant, quan es en herba, que a penas appar entre lor diferencia.

Eluc. de las propr., fol. 228.

Ivraie, c'est herbe... dite inutile;... elle naît entre froment, auquel elle est si semblable, quand elle est en herbe, qu'à peine apparaît entre eux différence.
CAT. Zisanya. ESP. Zizaña (cizaña). PORT. Zizania. IT. Zizzania.
(chap. Sissaña o cañota; es mol assemellada al blat o formén.)
- Fig. Zizanie, division.

Zizania ni discordia en la creatio dels dichs cossols.
Charte de Gréalou, p. 68.
Zizanie et discorde en la création desdits consuls.


Zodiac, s. m., lat. zodiacus, zodiaque.
Del zodiac la roda ceys. V. de S. Honorat.
Ceint la roue du zodiaque.
Adject. Cercle zodiac, pel qual si movo las planetas.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Cercle zodiaque, dans lequel se meuvent les planètes.
CAT. Zodiac. ESP. PORT. IT. (chap.) Zodiaco.


Zona, s. f., lat. zona, zone.
La regio dita zona, o cintha torrida.
Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride.

CAT. ESP. PORT. IT. Zona. (chap. Zona, zones; sona, sones.)

Zulhenement, s. m., suppuration, pus.
Zulhenement, so es sania.

Si accideys a la plagua zulhenement.
Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Suppuration, cela est sanie.
S'il arrive à la plaie suppuration.








miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del añ 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html