Rigotar, Rim, Rimar

Rigotar, v., friser.

De fardar e de polir e de rigotar lurs caps. V. et Vert., fol. 70.

De farder et de polir et de friser leurs têtes.

Subst. Lo rigotar e las colors e l' aur e l' argen. V. et Vert., fol. 70.

Le friser et les couleurs et l'or et l'argent.

Part. pas. Ni seran ja pro lavadas...

Ni lur cabelh pro maestrat

Ni pro blondit ni rigotat.

Brev. d'amor, fol. 129.

Ni (ne) seront jamais assez lavées.. ni leurs cheveux assez arrangés avec art ni assez blondis mi frisés.

L'IT. fait encore usage du part. pas. rigottato.

2. Rigot, s. m., frisure.

Aordenet que clercs no portes barba ni rigot.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 15 et 16.

Ordonna que clerc ne portât barbe ni frisure.

Rim, s. m., rime, poëme.

Dans plusieurs langues du Nord ce mot signifia rhythme, nombre, harmonie.

Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. german., v°. Reim; Schilter, Gloss. teutonic., v°, Rimen.

En 1 rim cove que sian duy bordo, quar us bordos no fay rim per si meteysh.

Leys d'amors, fol. 19.

(chap. A un poema convé que ñaguen dos versos, ya que un vers no fa rima per sí mateix; poema.)

Dans une rime il convient que soient deux vers, car un vers ne fait pas rime par lui-même.

Pres manieira de trobar en cars rims, per que sas cansos no so leus ad entendre. V. d'A. Daniel. (Arnaud, Arnaut.)

Il prit manière de composer en rimes difficiles, c'est pourquoi ses chansons ne sont pas faciles à entendre.

Ancmays no fes nulh hom prims

D' aitals razos romans ni rims.

Un Troubadour Anonyme: Mout aurai.

Oncques plus nul homme subtil ne fit de tels sujets romans ni poëmes.

ANC. CAT. Rim.

2. Rima, s. f., rime, poëme.

Bordos es una part de rima. Leys d'amors, fol. 13.

Vers est une partie de rime.

En rima vil e plana.

Rambaud d'Orange: A mon vers.

En rime commune et simple.

CAT. ESP. PORT. IT. Rima. (chap. Rima, rimes; poema, poemes; poesía, poesíes.)

3. Rimeta, s. f. dim., petite rime, petit poëme.

En aital rimeta prima

M' agradon leu mot e prim.

Rambaud d'Orange: En aital.

En tel petit poëme délicat me plaisent mots légers et délicats.

(chap. Rimeta, rimetes; poemeta, poemetes; poesieta, poesietes.)

4. Rimader, s. m., rimeur, rimailleur.

A Folquet En rimader.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier. Var.

A Folquet seigneur rimeur.

5. Rimar, v., rimer.

Las quals volra tornar en romans e rimar. Leys d'amors, fol. 48.

(chap. Les cuals voldrá torná (traduí, trasladá) en romans o chapurriau antic y rimá. U hay fet alguna vegada, y en lo cas de rimá, Lo Corv o La Vida es somni, Calderón.)

Lesquelles il voudra tourner en roman et rimer.

E 'ls fatz en cara rima,

Quar de car loc los rim.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Et je les fais en rimes précieuses, car de lieu précieux je les rime.

Lo vers deg far en tal rima 

Mascl' e femel que ben rim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers.

Le vers je dois faire en telle rime masculine et féminine qui bien rime.

Part. pas. Bel dictat compassat per novas rimadas. 

Leys d'amors, Laloubère, p. 72.

Beau dictié mesuré par nouvelles rimées.

CAT. ESP. PORT. Rimar. IT. Rimare. (chap. Rimá: rimo, rimes, rime, rimem o rimam, riméu o rimáu, rimen; rimat, rimats, rimada, rimades; yo rimaré; yo rimaría; si yo rimara; fé poemes o poesíes.)

Rimar, v., lat. rimari, gercer, rissoler.

Tro que veiatz

Qu' el cuer rime.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'à ce que vous voyiez qu'il rissole la peau.

Fig. Aissi m' art lo cor e m rima.

A. Daniel: Ab guay so.

Ainsi il me brûle et me rissole le coeur.

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero, Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.

Estes converses son directamén Paco y Fernando.

Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.

Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto.

Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá.
Lo nom chapurriau no los agrade, a natros sí.

Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països cagalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.

NO teniu cap faena an este grupo, si voléu está, estéu, pero teniu datres grupos y webs aon partissipá.

Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu dingú de natros, Valdarrores se die a Beseit.

Fernando Tejedor Giró:

Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem cataláns.

Carme Minguet:

Pero els de La Franja SI... // En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.

Contesto yo, Moncho:

Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, no som de cap franja, y menos catalans.
Ting una franja entre les molles del cul.

Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que vixquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín... 

Han tingut vergoña de les seues arraíls aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.

Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.

Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ... 

Contesto yo:

Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit o que lo enterron al sementeri de Beseit.

Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat. 

Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.

Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminál. 

Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu en fabla batúa Frankenstein, a la que li diuen aragonés. 

mes videos de Francho a Youtube

Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.

Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que díe que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.

Ell se sap esta:

«Cagarada de bou

que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»

http://www.canpop.org/fitxa.php?id=1310

Caguerada de bou

quan cau s'aclafa

la de burro no

cau apilotada.

Ojo que es difíssil fe una rima assonán apilotada y aclafa, o regala. 

los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesá-en-romanes

Espero que los seus poemes, poessíes, siguen bons.

Bon dia, imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés, 

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/el-5-de-novembre-feliciano-castillo-presenta-bon-dia-imatges-i-poesies-de-paco-escudero-di

BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.

BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.
El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.

Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá. 

Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá". 

Dingú de Beseit ni del Matarraña... 

Doncs potser desconeixes la història de la franja.

Presentassió del llibre, Feliciano a la esquerra.

Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.

Paco Escudero a Serretllibres, llibrería Serret, Valderrobres.

La literatura en català del bò es lo seu fort, ha ressibit la creu de San Jordi. 

Felissito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.

Tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).

Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.

Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja d'estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré. 
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa...
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art.
Un peto fins aviat Gemma.