Mostrando entradas con la etiqueta ros. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ros. Mostrar todas las entradas

lunes, 27 de abril de 2026

Ros, Rosada

Ros, s. m., lat. ros, rosée.
Ros, es pauca ploia.
Temps de ros et de pluvial irrigacio.
Eluc. de las propr., fol. 127 et 129.
Rosée, c'est petite pluie.
Temps de rosée et de pluvial arrosement. 
El mati, ab lo ros, cant l' alba dousa brolha.
Guillaume de Tudela.
Au matin, avec la rosée, quand l'aube douce surgit.
ESP. (rocío) PORT. Rocio. (chap. La rosada del matí, rosades.)

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

2. Rosada, Rozada, s. f., rosée.
El pregava Dieu que li dones de la rosada del cel.
L'Arbre de Batalhas, fol. 159.
Il priait Dieu qu'il lui donnât de la rosée du ciel.
Nenguna rozada non cazia sobre terra.
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 21.
Nulle rosée ne tombait sur terre.
CAT. Rosada. IT. Rugiada. (chap. Rosada, rosades; paregut a arruixada, arruixades (pun 6); l'aigua pot está gelada (gebra, gebrada), o no. Vore: Broma, boira, dorondón, paora : niebla.)

3. Rosal, s. m., rosée.
1 gota de rosal. V. et Vert., fol. 35.
(chap. Una gota de rosada; si acursem: “rosá”.)
Une goutte de rosée.
Maire de rozal e d' umor, 
Quar en terra tramet rozal
La nueg, et humor natural.
Brev. d'amor, fol. 32.
Mère de rosée et d'humidité, car en terre elle transmet rosée la nuit, et humidité naturelle.
Par ext. Los albres rendran de sanc rozal. 
Contricio e penas infernals.
Les arbres rendront rosée dé sang.

4. Rozenc, adj., humide de rosée.
On mays las conchas recebo d' ayre rozenc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Où plus les conques reçoivent d'air humide de rosée.

5. Rozament, s. m., rosée.
De ploia e de rozament. Eluc. de las propr., fol. 161.
De pluie et de rosée.

6. Arrosar, Arrozar, Arosar, v., arroser, mouiller.
Per arrosar los albres que porton frug. V. et Vert., fol. 37.
Pour arroser les arbres qui portent fruit.
Per arosar aicelas herbas. Liv. de Sydrac, fol. 3.
Pour arroser ces herbes.
Fig. Gracia que arroza lo cor.
Los arroza de la fon de sa gracia.
V. et Vert., fol. 44 et 37.
Grâce qui arrose le coeur.
Les arrose de la fontaine de sa grâce.
(chap. Arruixá, bañá: arruixo, arruixes, arruixe, arruixem o arruixam, arruixéu o arruixáu, arruixen; arruixat, arruixats, arruixada, arruixades; arruixadó, arruixadós, arruixadora (regadora; ESP. regadera), arruixadores; yo arruixaré; yo arruixaría; si yo arruixara.)

7. Enrosar, v., arroser.
Part. pas. Per Dieu lo payre fo mulhatz
Et enlenitz et enrozatz...
Del oli de cel glorios.
Leys d'amors, fol. 135.
Par Dieu le père il fut mouillé et oint et arrosé... de l'huile du ciel glorieux.

Ros, adj., lat. rufus, roux, jaune.
Aportatz lo nostre cat ros.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Apportez le notre chat roux.
Aguem vis clar e ros.
(chap. Vam tindre vi cla y ros : rosat : clarete.)
Amanieu des Escas: El temps de.
Nous eûmes vin clair et roux.
Barba rossa, auras roja,
Don ti poiras totz revestir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Barbe rousse, rouge tu auras, dont tu te pourras tout revêtir.
Subst. Totz hom si deu gardar de nos vaire. Liv. de Sydrac, fol. 126.
Tout homme doit se garder de roux tacheté.
D' un hueu cueit la una part,
So es lo ros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'un oeuf cuit l'une partie, c'est-à-dire le jaune.
Loc. Qui m' apella de nonfei
No l' en soan negre ni ros.
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Qui m'appelle de non-foi ne l'en méprise noir ni roux (qui que ce soit).
Bais e brun, e blanc e ros
An tan ros.
P. Cardinal: De sirventes.
Bai et brun, et blanc et roux (tous en général) ont tant rongé.
ANC. FR. Ulien monte desus un cheval ros.
Roman d'Agolant, fol. 188.
CAT. Ros. ESP. Rufo (rosado, rojo). PORT. Ruço, ruivo. IT. Rosso.
(chap. Ros, rossos, rossa, rosses; rosat, rosats, rosada, rosades; en lo cas del ou : robell, robells; rubio, rubios, rubia, rubies; roch, rubor, etc.)

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau, bolets, robelló, robellons

2. Rossor, s. f., rousseur.
Aissi perdra cella rossor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ainsi il perdra cette rousseur.
ANC. CAT. Rossor.

3. Subros, adj., sous-roux, faiblement roux.
Color subcitrina, subrossa. Eluc. de las propr., fol. 58.
Couleur sous-citrine, sous-rousse.

4. Rosseza, Roceza, s. f., rousseur, couleur rousse.
Agathes... glauca... declinant a rosseza.
Los pels... declinans a roceza.
Eluc. de las propr., fol. 188 et 31.
Agate... glauque... inclinant à rousseur.
Les cheveux... inclinant à rousseur.
(chap. Rossesa, rosseses : coló ros, rubiesa; roch, roijó.)

Rosseza, Roceza, s. f., rousseur, couleur rousse.

domingo, 26 de abril de 2026

Rog - Rubrica

Rog, adj., allem. Roth (rot), rouge, de couleur rouge.
(N. E. latín rubeo y derivados.)
Dans la basse latinité rocus s'employait pour désigner une sorte de vêtement écarlate. (N. E. Roquete escarlata.)
Exuens se vestimento quod lingua rustica dicitur rocus.
Helgaudus, In Roberto rege, ann. 1029.
Sobr' un teule rog et antic.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sur une tuile rouge et antique.
Torna... de livor en citri o rog.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Change... de lividité en citrin ou rouge.
Barba rossa, auras roja,
Don ti poiras totz revestir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Barbe rousse, rouge tu auras, dont tu te pourras tout revêtir.
Rojas venas. Trad. du lapidaire de Marbode.
Veines rouges.
CAT. Rotj (¿no encontró a Jaume Roig?). ESP. Rojo. IT. Roggio. (chap. Roch, rochos o roijos, roija o rocha, roiges o roches; ros, rossos, rosset, rossets.)

Rochos (agüelo Sebeta)

2. Roga, Rocha, Roia, Roya, s. f., allem. Röthe, garance, écarlate.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 123.
Grana e roga e brezilh. Évang. de l'Enfance.
Écarlate et garance et brésil.
Non sia tens en roia.
Statuts de Montpellier, de 1204.
Ne soit pas teint en garance.
De bresil ni de rocha.
Totas las royas.. del dich autar.
Cartulaire de Montpellier, fol. 192 et 175.
De brésil et de garance.
Toutes les écarlates… dudit autel.
CAT. Roja. ESP. Rubia (roja). PORT. Ruiva. IT. Robbia. (chap. Roija, roiges; rubia, rubies; rossa, rosses, rosseta, rossetes.) 

3. Rogor, s. f., rougeur.
Rogor en... huels.
Rogor del sanc.
(chap. Roijó als... ulls. Roijó de la sang.)
Trad, d'Albucasis, fol. 49 et 55.
Rougeur en... yeux.
Rougeur du sang.
CAT. Rojor. (chap. Roijó, roijós.)

4. Rogeza, s. f., rougeur, couleur rouge.
Am may de rogeza que de blanc.
Mar Roia... de las ribas et terra que 'l so eviro pren rogeza.
Eluc. de las propr., fol. 266 et 153.
Avec plus de rougeur que de blanc. 
La Mer rouge... des rives et terre qui lui sont environ prend couleur rouge.
ESP. Rojeza. IT. Rossezza.

5. Rogenc, adj., rouge.
Ca ravios... les uelhs ha... rogencs. Eluc. de las propr., fol. 243.
Chien enragé... les yeux a... rouges.
ANC. CAT. Rogent. CAT. MOD. Rojenc.

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè, Marcel Pena; Rogenc, adj., rouge

6. Rogir, v., rougir, rendre rouge.
A el puiet el vis
Lo sanc del cor, si que rogis.
Roman de Jaufre, fol. 83.
A lui monta au visage le sang du coeur, de sorte qu'il rougit.
(chap. Enroigí, enroigís, enrochí, enrochís, fés roch.)

7. Rovezir, v., rougir, rendre rouge.
Flama lor chai del ciel qu' els rovezis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Flamme leur tombe du ciel qui les rougit.

8. Rojeiar, v., rougir.
Part. prés. Resplendent et rojeiant cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.
(chap. Resplendén y roigeján com (lo) foc.)
Resplendissant et rougissant comme feu.
CAT. Rojejar. ESP. Rojear. IT. Rosseggiare. (chap. Roigejá, rochechá; a La Fresneda o Valjunquera: “¿Ya rochechen les sireres?”)

Críticas hacia la catalanización de un pueblo de Teruel, La Fresneda.

9. Enrogesir, Enrogezir, Enrojezir, v., rougir, devenir rouge.
Vezes la cara del malaute enrogesir.
Enrojezir e inflar.
Sia ignit... entro que s' enrogisca.
Trad. d'Albucasis, fol. 13, 55 et 9.
Tu vois la face du malade rougir.
Rougir et enfler.
Soit enflammé... jusqu'à ce qu'il devienne rouge.
(ESP. Enrojecer.)

10. Enrogjar, v., rougir.
Lo sanc en salh a rag, don lo prat enrogja.
Roman de Fierabras, v. 1313.
Le sang en sort à filet, dont le pré rougit.
ANC. FR. 
Dars de fer bien eschauffés et enrougis.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 2.

11. Subrog, adj., sous-rouge.
Roia et subroia de sobre. Eluc. de las propr., fol. 90.
Rouge et sous-rouge dessus.

12. Rubor, s. m., lat. rubor, rougeur, couleur rouge.
O ab rubor
O ab lagremas de dolor.
(chap. O en rubor o en llágrimes de doló.)
Brev. d'amor, fol. 109.
Ou avec rougeur ou avec larmes de douleur.
Carbo..., quan foc es en el incorporat, a rubor.
Eluc. de las propr., fol. 132.
Charbon..., quand le feu est en lui incorporé, a couleur rouge.
CAT. ESP. PORT. (chap) Rubor.

13. Ruber, v., lat. rubere, être de couleur rouge, avoir la couleur rouge.
Part. pas. Foc... ha calor rubent o vermelha.
Sol de mati es rubent.
Eluc. de las propr., fol. 24 et 116.
Feu... a chaleur étant de couleur rouge ou vermeille.
Soleil du matin est ayant la couleur rouge.
(chap. adj. ruén, ruéns, ruenta, ruentes : de coló roch a causa de la caló.)

14. Rubificatiu, adj., rubificatif, propre à rendre de couleur rouge.
Calor... es rubificativa, quar, subtilian grossa materia, la transmuda en natura de foc qui ha calor rubent o vermelha. Eluc. de las propr., fol. 24.
La chaleur... est rubificative, car, subtilisant la grosse matière, elle la transforme en nature de feu, qui a chaleur étant de couleur rouge ou vermeille.
IT. Rubificativo. 

15. Rubificar, v., devenir de couleur rouge, rendre de couleur rouge.
Part. pas. E 'l quart quant es rubificat.
Poète Chimique, Hist. litt., t. VII, p. LII.
Et le quatrième quand il est devenu de couleur rouge.
ESP. Rubificar. IT. Rubificare. (chap. Rubificá, fés de coló roch, rubio, ros.)

16. Robi, s. m., rubis.
Plus clara que flors de lis
Ni maracdes ni robis
Cadenet: Ai doussa flors.
Plus brillante que fleur de lis et émeraude et rubis.
Per maracdas o per robis d' Orient. V. et Vert., fol. 29.
Pour émeraudes ou pour rubis d'Orient.
CAT. ESP. (rubí) Rubi. PORT. Rubi, rubim. IT. Rubino. (chap. Rubí, rubís.)

17. Robina, s. f., rubis.
Pel saur ab color de robina.
Bertrand de Born: Rassa.
Chevelure blonde avec couleur de rubis.

18. Rubrica, s. f., lat. rubrica, rubrique, sorte de terre rouge.
Colors... alcunas naysho en venas de terra naturalment..., cals so... rubrica.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Les couleurs... aucunes naissent dans les veines de la terre naturellement, telles sont... rubrique.
Ce mot servait aussi à désigner les titres des diverses parties d'un livre, parce qu'on les écrivait en rouge.
Lo capitol VII que acomensa en sa rubrica: Capitol, etc.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 32.
Le chapitre septième qui commence en sa rubrique: Chapitre, etc.
Tractem de la rubrica dels motz. Leys d'amors, fol. 93.
Traitons de la rubrique des mots.
CAT. ESP. (rúbrica) PORT. IT. Rubrica. (chap. rúbrica, rúbriques.)

Rubrica, s. f., lat. rubrica, rubrique, sorte de terre rouge.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXV.


Sendatz vermelhs, endis e ros,

E tendas e traps despleyar,

Elmes et ausbercs flameyar,

E brandir lansas e bordos,

E cayrels dessarrar espes,

E ferir de bran demanes

Veirem en breu, qu' el Lhaupart fenh

Que say per Flor culhir s' espenh.


Pecx er, si ses pro companhos

Se pleia de las Flors triar;

Pero si ben vol amparar

Lo castel, l' ala ni 'l bastos,

Passar pot Escotz et Engles,

Noroecx et Yrlans e Gales;

Mas tart n' aura y Flor de ver senh,

Si de larc despendre s' estrenh.


E si 'l play bella messios,

Gen prometre, largamen dar,

Semblara de linhatge car

Don foro 'ls fraires valoros

N Anricx e 'N Richartz e 'N Jofres

E poira cobrar Guianes

E Normandia, don me senh,

Car plus tost non troba mantenh.


Mot era genta l' ochaizos

Que Flor pogues Lhaupart mandar,

E sobre luy senhoreyar,

E l' agues tot jorn a sos pros

Per un pauc que de luy tengues:

Mas la flor nasc en aital mes

Que per tot s' espanh et atenh,

Si caut o freg no la destrenh.


E fora genser la razos

Que s coitesso del loc cobrar

On per Melchior e Gaspar

Fon adzoratz l' altisme tos,

Que quan l' us a l' autre comes:

Car, ses la decima, non es

Us tan caut qu' en armes un lenh

Ni 'n bastis trabuquet ni genh.


Al valen gay coms de Rodes

Tramet mon novel sirventes,

Que, si 'l plai, de s' amor me denh

Far alque novel entresenh.


Estiers do, qu' ieu non vuelh ni 'n pren, 

Mas honor de son bel captenh.


        Pierre du Vilar.


Flor de lis, Lys, France, Francia
Leopardo, Leopard, England, Inglaterra



miércoles, 4 de octubre de 2023

Guiraud le Roux.

Guiraud le Roux.


I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

//

https://www.bartleby.com/lit-hub/critical-and-biographical-introduction-by-harriet-waters-preston-18361911-6/

https://librivox.org/the-worlds-best-poetry-volume-3-sorrow-and-consolation-part-1-by-various/

https://wordwool.com/betrayal-poems-collection/

https://www.forgottenbooks.com/en/download/MasterpiecesoftheWorldsLiteratureAncientandModern_10163792.pdf

https://locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?type=historic&dic[0]=TDF&q2=loubati%C3%A8re&start=6000

https://www.poetryexplorer.net/search.php?subject=ADULTERY

https://books.google.de/books?id=-ioHrCj6RnwC&pg=RA1-PA80&lpg=RA1-PA80&dq=%22Guiraud+le+Roux%22&source=bl&ots=tmvTPCXrjP&sig=ACfU3U2goGXqm2kvZC5PXlp6dJ3TCTfGXA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjkrtOoot2BAxVF0AIHHV3_CzcQ6AF6BAg4EAM