champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 19 de julio de 2026
Tetar, Teta, Tetina - Teule, Teulier, Teuliera, Teulage, Teulat - Teuns
lunes, 24 de noviembre de 2025
Popa
Popa, s. f., tétin, mamelle.
So ditas amazones, que vol dire ses mamelas, o popas.
Nulha autra bestia ha popas el pieytz, sino home et elephant.
Eluc. de las propr., fol. 164 et 50.
Sont dites amazones, (ce) qui veut dire sans mamelles, ou tétins.
Nulle autre bête n'a tétins à la poitrine, sinon homme et éléphant.
IT. Poppa. (chap. Mamella, mamelles; mamelleta de monja, mamelletes de monges; quín mamellam!)
2. Popar, v., téter, être à la mamelle.
Eluc. de las propr., fol. 261.
Téter les tétins de la vache.
Los enfans que popavan.
Chronique des Albigeois, col. 11.
Les enfants qui tétaient.
Part. prés. Cum appar els efans popans mala layt.
Eluc. de las propr., fol. 44.
Comme il apparaît aux enfants tétants mauvais lait.
- Remâcher.
Animans popans et ruminans.
Eluc. de las propr., fol. 275.
Animaux remâchants et ruminants.
IT. Poppare.
(chap. Mamá: mamo, mames, mame, mamem o mamam, maméu o mamáu, mamen; mamat, mamats, mamada, mamades;
tetá: teta, teta, carnucet : u vach vore a un video de Aiguaiva, Aguaviva, de una dona gran.)
3. Despopar, v., priver de la mamelle, sevrer.
Part. pass. Anhel... on may lonh es del temps el qual fo despopat, es melhor.
Bestias... a layt vezinas, so trop... viscozas... melhors so carns de bestias despopadas.
Eluc. de las propr., fol. 235 et 232.
Agneau... où plus il est loin du temps auquel il fut sevré, est meilleur.
Bêtes... à lait voisines, sont trop... visqueuses... meilleures sont chairs de bêtes sevrées.
(chap. Destetá: desteto, destetes, destete, destetem o destetam, destetéu o destetáu, desteten; destetat, destetats, destetada, destetades; desassormá - contrari de assormá.)
Popa, s. f., lat. puppis, poupe, l'arrière d'un vaisseau.
Ar si son mes a popa tut tres li compaynon.
V. de S. Honorat.
Maintenant se sont mis à la poupe tous trois les compagnons.
Van gitar IIII ancoras de popa.
(chap. Van gitá (aviá, llansá) cuatre ancles de popa.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Vont jeter quatre ancres de poupe.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Popa. IT. Poppa. (VS Proa)
miércoles, 7 de febrero de 2018
Assormá
Doná de mamá a un cabridet o un corderet, normalmén de la mamella o bragué de una cabra.
Lo pastó a vegades te que ajudá perque la mare no vol al fill, per la auló o alguna depresió post-parto.

XURMAR v. tr.
|| 1. Traspuar, deixar anar un líquid pels porus (Tor); cast. rezumar. Chumá.
|| 2. Xarrupar, xuclar, beure a morro (Rosselló); cast. chupar, beber a morro.
|| 3. Amorrar un xai o cabrit a la mamella d'una ovella o cabra que no és la seva mare, perquè li doni mamar (Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). Això es fa principalment quan s'ha mort una ovella i ha deixat un o més xais que necessiten mamar. A vegades l'ovella no admet aquests xais, ni fins i tot els seus propis fills, i aleshores el pastor la subjecta obligant-la a no moure's i a permetre que l'anyell mami. També hi ha altres procediments enginyosos per aconseguir que l'ovella no es resisteixi a admetre el xai que no és seu. Així ho explica un folklorista de Ripoll: «El pastor, perquè la mare del xai mort es prengui com a seu el bessó que li xurmaven, es val d'una traça ben enginyosa. Lleva la pell al que s'ha mort, procurant que amb la mateixa hi quedin els forats de les quatre potes, i agafant el xai bessó el vesteix amb la pell del mort, fent-li ficar les potes dintre els forats, de manera que se li adapti com un abric, i l'acosta a l'ovella; de moment ja li sembla que no és el seu, però com aquestes coneixen llurs xais més que amb la vista amb l'olor, abans de dar-li mamar el flaira dos o tres vegades, i trobant que la farum és la del seu, li dóna de mamar; al cap d'un parell de dies ja l'ha pres, no hi ha necessitat que porti la pell del mort, i d'aquesta manera el xai va més bé i s'estalvien de xurmar-lo» (Catllar, 18 juny 1921).
Fon.: ʃuɾmá, əʃuɾmá (pir-or., or.).
http://alpi.csic.es/sites/default/files/publicaciones/cria_vaca_ALPI.pdf
sábado, 3 de febrero de 2018
POESIA A LA DONA
Este fin de semana se selebre a mols dels nostres pobles la festa de Santa Agueda, (Águeda) es per aixo que avui vull fe un homenatge a totes les dones, lo poema de avui esta fet desde dins del cor.
POESIA A LA DONA
Vull parlá de eixa persona
a la que trovo gran, mol gran
es potsé la mes importan
diguem que parlo de la dona.
A Santa Agueda li vull demaná
guardamos a totes les dones
que son persones mol bones
que mols añs mos puguen acompañá
a natros mos ompli de felisidat
cuan una jove mos diu que sí
que la seua vida vol compartí
mos fa sentí lo home mes honrat
mos aporte tantes coses
que natros no sabem vore
y que ella sempre trove
y tot son coses ben bones
dones tenim a la nostra vida
mare, filla, o germana
y una de mol enamorada
vull fels una poesía mol sentida
son un mar de sabiduria
de ternura, cariño, y bellesa
de forsa, sabé, y enteresa
y tame de gran valentia
una cosa mai podrem igualá
y es la virtut de se mare
cosa que en rés se compare
es lo mes gran que ñá
capás de crea una vida
a dins del seu ventre
no ña rés mes tendre
aixo no vá de mentira
son nou mesos de embarás
temps de cambis, de sufrimen
pero tamé de ilusió, de sentimen,
son mol valentes, ya u vorás
arribe lo momen del naisimen
deu sentimetros san de dilatá
pa que un cabet se pugue asomá
son momens de gran sufrimen
a cuatre partos ai pogut asistí
a la meua dona poc ai pogut ajudá
sol li ai pogut doná la má
y animala pa que sen pugue eixí
y después del naisimen
cuan lo fill tenen a les mans
los ix una sonrisa de les mes grans
ya no sen recorden de tan patimen
yo voldria sé tan valén
com eixa dona ques mare
que de luchá per lo fill mai pare
sempre trove lo seu momen
aquell criminal que les vol maltratá
se li olvide de aon va eixí
que una dona lo vá parí
la seua vida li vá doná
a totes les dones vull honrá
aiguen sigut mares, o no
pos cap de elles te mai pó
pa afrontá alló que vindrá
a los homens mos fan mes valens
mos apollen, mos ajuden,
mos volen, y mos cuiden
inclús cuan estem ben dolens
Santa Agueda, cuidales
pos tenen lo sel guañat
tota la vida an treballat
mai san guardat rés
donals molta, molta salut
aixo te demano yo
donals tot lo milló
a la vellesa y a la juventut.
DEDICADA A TOTES LES DONES DEL MON.




