Mostrando entradas con la etiqueta Arturo Quintana Font. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Arturo Quintana Font. Mostrar todas las entradas

sábado, 1 de diciembre de 2018

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctorcico Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús de la Ascuma, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 
Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.


Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En 
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia


Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

Arturo Quintana Font



Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela



Mes Ascuma

Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.


Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté

Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.


Ramón Sistac



Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo



Francisco Serés



Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José



Alberto Sánchez Piñol



Tomás Bosque de La Codoñera



Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan





Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 


un idiota universitari, Virgili Ortiga

un idiota universitari, Virgili Ortiga


AVL, Antonio Ferrando Francés

AVL, lo IEC a Valensia, Antonio Ferrando Francés


Luis Raxadel

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)


Pompeyo



lo pena de Marcel

lo pena de Marcel, Marcel Pena, de lo reguer (proetarra dels bons).


raza, catalana, vasca


Temps de franja, Mario Sasot Escuer



Echenique lo argentino, motoretta per als amics

Echenique lo argentino, motoretta per als amics.


Lo neurótic de Fabregat

Lo neurótic de Fabregat


Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic



Lo volat del cacao de la facao



ASCUMA y algúns dels ascumites



Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense


Héctor Moret Coso


Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa




Carlos Terés Bellés

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía


Carlos Rallo, Celia Badet

Carlos Rallo Badet, Celia Badet


baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit


Clarió


sábado, 8 de julio de 2017

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.


Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

martes, 7 de marzo de 2017

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

wikipedia en dialecte catalá: Artur Quintana i Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font 
(aragonés inventado, llamado fabla.)

Artur Quintana Facebook

Artur Quintana i Font
(Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul.
President d'honor de la Ascuma.

Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia.

Fou lector de dialecte català i llengua castellana a Cardiff i Friburgo de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau).

Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de
La Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

També ha fet algunes traduccions de l'alemany.

D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del dialècte català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc Modifica


//

(texto en castellano baturrizado o fabla, mal llamado aragonés o lengua aragonesa.)

aragonensi lingua

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán.
Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993),

¿Es una lengua el ribagorzano?

"Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999),
"Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002),
"Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin abans la boca que los ulls (1637-1667)" (2005),
"Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007),
"La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008),
"L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del dialecte català amb altres llengües" (2009) u
"A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura.

Estudios aragoneses de lengua y literatura.

Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007).