martes, 7 de marzo de 2017

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

wikipedia en dialecte catalá: Artur Quintana i Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font 
(aragonés inventado, llamado fabla.)

Artur Quintana Facebook

Artur Quintana i Font
(Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul.
President d'honor de la Ascuma.

Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia.

Fou lector de dialecte català i llengua castellana a Cardiff i Friburgo de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau).

Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de
La Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

També ha fet algunes traduccions de l'alemany.

D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del dialècte català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc Modifica


//

(texto en castellano baturrizado o fabla, mal llamado aragonés o lengua aragonesa.)

aragonensi lingua

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán.
Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993),

¿Es una lengua el ribagorzano?

"Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999),
"Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002),
"Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin abans la boca que los ulls (1637-1667)" (2005),
"Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007),
"La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008),
"L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del dialecte català amb altres llengües" (2009) u
"A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura.

Estudios aragoneses de lengua y literatura.

Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007).