Re, res, nonre

Re, s. f., lat. res, chose.

El mon non es mas una res

Per qu' ieu gran joy pogues aver.

B. de Ventadour: Bels m' es.

Au monde il n'est qu'une chose par quoi grand plaisir je pusse avoir.

- Objet, personne.

Franca res de bon aire,

Soffretz qu' ie us bais los guans.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.

Franc objet débonnaire souffrez que je vous baise les gants.

Vau quo fai res penssiva.

Rambaud d'Orange: Un vers farai.

Je vais comme fait personne pensive.

ANC. FR. Or nus estuet fere une rien. Marie de France, t. 1, p. 290.

C'est la riens que plus desirroie.

Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. 1, p. 243.

Une pucele vint ci, li plus bele riens du monde.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 402.

Si tu creius Dieu, si te creindront toutes les riens qui te verront.

Joinville, p. 3.

ANC. IT. Verrane

Alcuna rem che stato mi darane.

Barberini, Docum. d'amore, p. 219.

Voyez Vida.

- Subst. masc. Rien, quelque chose.

Si us plagues qu' ieu agues ren de vos.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

S'il vous plaisait que j'eusse rien de vous.

Es ben paisutz de manna

Qui de s' amor ren guazanha.

G. Rudel: Quan lo rius.

Est bien repu de manne qui de son amour quelque chose gagne.

Loc. Sol d' aitan, non de ren al.

Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.

Seulement d'autant, non de rien autre.

S' ieu ren ben fazia grazit.

G. Faidit: Mais ai.

Si quelque chose de bien je faisais agréé.

S' auzes mon voler

Dir a ren que sia!

Peyrols: Quoras que.

Si j'osais mon vouloir dire à rien qui soit!

El coms no ditz paraula a re nasent.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50.

Le comte ne dit parole à quelque chose né (qui que ce soit).

- Précédé d'une négation il signifiait nulle chose.

Negus non sap a sos ops re.

Pons de Capdueil: Aissi cum sel.

Nul ne sait rien à ses besoins (convenablement).

No siatz espaventatz ni aiatz paor de re. Philomena.

Ne soyez épouvanté ni n'ayez peur de rien.

- Adverb. Un peu, un tant soit peu.

Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire,

S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames gaire!

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Puisque malgré soi je l'aime, par quoi elle me fait languir, si elle m'aimât un peu, pensez si je l'aimasse guère!

- Pas, point, nullement.

Res no sai on lo m' an sercar.

Augiers: Granz pezansa.

Point je ne sais où je le m'aille chercher.

A cels que no sabon re

Com vos est desconoissens,

Dirai vostra captenensa.

Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.

A ceux qui ne savent pas comme vous êtes ingrat, je dirai votre conduite.

Adv. comp. Li faria gran re de be. Philomena.

Lui ferait beaucoup de bien.

Voyez Gran.

Ieu no ylh ai forfag pauc ni re.

Giraud de Borneil: M' amiga.

Je ne lui ai forfait peu ni beaucoup.

Ja dezamar no us proiria per re. (proiria : poiria)

Berenger de Palasol: Bona domna.

Jamais vous désaimer je ne pourrais pour rien (aucunement).

Non la puesc per ren ni sai

Dezamar per neguna re.

Berenger de Palasol: Mais ai de.

Je ne la puis pour rien ni ne sais la désaimer pour nulle chose (aucunement).

D' aquo no qual que s' en parle plus en res ni per res.

(chap. D' aixó no cal que s' en parlo mes en res ni per res.)   

Chronique des Albigeois, col. 9.

De cela il ne faut qu'il s'en parle plus en rien ni pour rien.

D' amor non dei dire mas be,

Quar no n' ai ni petit ni re.

Le Comte de Poitiers: Pus vezem.

D'amour je ne dois dire que bien, car je n'en ai ni peu ni beaucoup.

ANC. CAT. Ren. CAT. MOD. Re, res. (chap. Res, no res. En latín “res publica” es la cosa pública, o sigue, la república. Viva los republicans, sobre tot los que sempre han tingut un rey, y alguns sempre lo tindrán. Una res es un cap de bestiá : una ovella : una vaca : una secretaria de la Ascuma, los catalanistes que no foten res, pero cobren subvensions mol abultades, com lo seu pressidén, Juaquinet Monclús.)

CAS. Cosa / no cosa : nada.)

2. Nonre, s. m., non rien, néant.

Fes e creet de nonre

Tot quan en est mon es de be.

Brev. d'amor, fol. 4.

Fit et créa de néant tout ce qui dans ce monde est de bien.

Tenc so a nonres. Philomena.

Je tiens cela à néant.

CAT. Ell portara a non res los tribuladors nostres... e yo a non res son tornat.

Trad. catal. du Psautier, ps. 59 et 62.

(N. E. Ahora cojan el original del “Psautier”, Psalterio, en occitano, y comparen ustedes. Y también pueden hacerlo con otros textos, para comprobar que el catalán siempre fue un dialecto más de la lengua occitana, la de oc, òc, hoc, och, que significa “sí” afirmativo en esa antigua lengua.)

3. Ganren, adv., beaucoup.

Fenhon s' en ganren que son malvatz.

P. Cardinal: Totz lo mons.

S'en feignent beaucoup qui sont méchants.

Don se sabran del passar escondire

Ganren d' aquelhs.

R. Gaucelm: Qui vol aver.

Dont se sauront excuser de passer beaucoup de ceux-là.

Ganren de pellegrin venian per los miracles. V. de S. Honorat.

Beaucoup de pèlerins venaient à cause des miracles.

(chap. Mols peregrinos veníen per los milagres - milacres.)

4. Gaire, Guaire, adv., guère, guères, beaucoup.

S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames gaire!

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Si elle m'aimât un peu, pensez si je l'aimasse guère!

Chantars no pot guaire valer

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Le chanter ne peut guère valoir si de dedans le coeur ne meut le chant.

IT. Guari. (N. E. ¿Cómo puede ser que Raynouard no encuentre en el dialecto occitano catalán: Gaire, Guaire? O el negativo no gaire, no guaire?)

5. Real, adj., lat. realis, réel.

Havem doas maneras de gendre, gendre real e vocal.

Leys d'amors, fol. 50.

Nous avons deux manières de genre, genre réel et vocal.

- Terme de jurisprudence.

Totas aquestas accios reals e personals.

Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 323.

Toutes ces actions réelles et personnelles.

CAT. ESP. PORT. Real. IT. Reale. (chap. Real, reals : que es de verdat, que es ver, són vers, verdadé, verdadés, verdadera o vera, verdaderes o veres. 

Tamé real signifique que es del rey.)

6. Realmens, adv., réellement.

Realmens receuput.

(chap. Realmen ressibit o ressebut.)

Tit. de 1428-9. Hist. de Nîmes, t. III. pr., p. 228.

Réellement reçu.

ANC. FR. Reçue... réalment en présence du notaire.

Joyeusetez, Facéties, etc., p. 3.

CAT. Realment. ESP. PORT. IT. Realmente. (chap. Realmen.)

res

Res

RES o RE f. (ant.) i pron.
I. f. ant.
|| 1. Cosa; cast. cosa. a) En frases afirmatives. Ha molts cavallers qui són mos amics e qui farien tota res que yo volgués, Llull Arbre Sc. ii, 355. A conèxer l'esser de la re | covenen III coses, per ma fe, Llull Gatz. 154. En pochs temps membra tantes res, Llull Rim. 535. Bonea eternitat e glòria són una res en nombre, Llull Arbre Sc. ii, 320. Que tot hom pag de tota res que 's carrec e's descarrec a la mar un diner, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99). Esser moll e fred e tèbeu en tota res de bé, Eximenis Reg. 78. Altre cosa és... la qual ames sobre tota res, Canals Arra 126. Aquella res que no fall algun' ora | entenen pochs, Ausiàs March c.—b) En frases negatives. Qui a caritad no enuega a nula re, Hom. Org. 2. No porà fer neguna res qui bona sia, Llull Cont. 141, 10. Sens vós, nulla re no és profitable, Llull Cont. 158. Que no la'n lexàs tornar per nuyla re, Jaume I, Cròn. 2. Per què estàuem així que no fàyem neguna re, Jaume I. Cròn. 262.—c) Gran res o Gran re: gran quantitat. Vengren lops... qui deuoraren gran res de les ouelles, Llull Felix, pt. i, c. 7. Recontava a gran re de prohòmens la captivitat en què son marit era, Llull Blanq. 71. De guisa tiraua lo fenèuol que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. La ciutat e gran res del regne, Muntaner Cròn., c. 12. De gran res abans: (ant.) de molt de temps abans. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, i,30.
|| 2. per ext., Persona. Ela [la reina] dix... que en la nostra honor ne el nostre bé nuyla re no y hauia tan gran part con ela, Jaume I, Cròn. 271. La donzella Nerguis qui viu aquella res que ella més amaua en aquest món, Jacob Xalabín 10 vo. E tuyt li membres de blancor | qui són en vós, ma dolsa res, Fasset 780. Ha, dolsa res, plasent et cara, Fasset 861. Una alegria de la qual guart Déu a mi e a tota res bona, Curial. iii,42.
|| 3. Animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar (Maestrat, Val.); cast. res. Carn de res grassa, Spill 10119. Les grasses resses... ells les menjaven, Spill 13275.
II. pron.
|| 1. Alguna cosa (en frases afirmatives); cast. algo. De cavalers qui perden res en osts ni en cavalcades, Usatges 71. Ans que re s'i partesca, Capbr. Ribes 1283. D'on s'esdevé que res cert de ses promeses esperar, és en vanes e folles esperances cercar repòs, Corella Obres 224. Ans se dexaria morir que venir en res contra la honor, Tirant, c. 57. L'emparava contra res que pogués venir a torbar-la, Plana Sta. Mar. 8.
|| 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança..., si'l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que'ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d'allà dalt, Collell Flor. 51.
|| 3. No res: absència de l'ésser real; negació de tota cosa; cast. nada. «¿Què has vist?—No res». Bous, ni porcs, ni moutons, ni bocs, non re [sic], Reua Perp. 1284. Vós avets creades les creatures de no re, car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en què eren, vós fets-les esser re, Llull Cont. 30, 7. Nulla ymaginació no pot compendre com pusca esser creada cosa de no re, Llull Cont. 65. Cor no res no pot donar començament a res, Llull Gentil 71. E què seràs?—No res, Metge Somni i. O tu est Déu, o est hom, o est no res, Scachs 11. No res tenia ni esperava tenir res,Riber Miny. 5. Un no res: una cosa petitíssima, insignificant. Per un no res que ma senyora vos ha dit, stau ja smayat?, Tirant, c. 199. En un no res: en un moment, en molt poc temps. (V. no-res).
|| 4. Cap cosa (en oracions negatives); cast. nada. a) Quan res va darrera el verb, exigeix sempre la companyia de l'adverbi no. Dix que no me'n fermarie res, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Prometem... que no recebam, en re del nostre, homeier ni nafrador, doc. a. 1244 (ibid. 19). Si Déus no era res, Llull Gentil 18. Jo no us menaria per re en ma companyia, Llull Blanq. 6. Que cuydàuem hauer goanyada Múrcia e nós no hauíem re goanyat, Jaume I, Cròn. 446. Si... lo castel és tal que'l senyor no y reeb re de les rendes, Commem. 159. Sabets que no us forsarem de re, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Fonch tan poca cosa que no vench a res,Eximplis, ii, 327. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No valia res engorronir-se, Ruyra Parada 15.—b) Quan res va davant el verb, aquest sol portar l'adverbi no en el català literari; en el llenguatge parlat generalment se suprimeix el no, i també es tolera aquesta omissió en els escrits. Si ho fa, van serà e res no valdrà, Usatges 95. Segons veritat, re no valem, Llull Cont. 29, 21. Dixem que passatge era que nós per re del món no lexaríem que no y passàssem, Jaume I, Cròn. 109. Y en res no volgué fer may resistència, Passi cobles 15. Res no em surt bé, res!,Ruyra Parada 32. Donchs canta, per ma vida, | que res te donaré, Costa Trad. 45. Res en sabia de l'amor, Alcover Poem. Bíbl. 23.—c) En frases negatives el·líptiques, o sia, en què el verb se sobreentén, s'admeten les dues construccions: no res, i res sense el no. «¿Què t'han dit?—No res». «¿Què t'han dit?—Res». Quan res és el subjecte d'una oració de verb sobreentès, va sense el no. Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyedana, Massó Croq. 10.
III. adv. En proposicions negatives, es troba a vegades usat res adverbialment; és més usual i correcte usar l'adverbi gens. O lenga enverinada de diable, no temi res los teus turmens, Sants ross. 47. Però si a vós, legint estes noues, | vos creix la saliva, o poch o no rres, Proc. Olives 450. Fo un mal home molt pervers e no res semblant a son pare, Boades Feyts 32.
    Loc.—a) No res! o Res!: exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Ella s'exclamà:—Res, me n'hi vaig jo a veure si n'hi faç cap, Aurora 271.—b) No res no res: es diu per indicar un treball o procés en què, sense adonar-se'n, s'arriba a fer quelcom d'importància. «Em vaig aficionar als llibres, i no res no res, vaig arribar a tenir una bibliotequeta» (Valls).—c) Res més, o Res pus, o Res altre (i ant. res àls): cap altra cosa. Farem ço que fer deuem, e no res àls, Jaume I, Cròn. 42. L'home quedà enteressat, més per s'ànsia que tendrien es de ca seua que per res altre, Rond. Eiv. 69.—d) Res nat, o Res del món, o Res nat del món, o Res vivent: absolutament res.—e) No res menys, adv.: V. no-res-menys.—f) No donar-se res: (ant.) no preocupar-se. Donà remey a la sua dolor aconsolant-la e preguà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247.—g) No anar de res: no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa.—h) No voler saber res: no admetre raons ni explicacions.—i) No esser res de bo, o Esser un res-de-bo: no esser bona persona. «Tan res-de-bo és l'un com l'altre» (Cardona, Solsona).—j) Com si res fos, o Com si res: indica la inadaptació entre un fet i un altre; sense eficàcia o sense resultat. Joanoya!—tornà ab més forsa encara, y també com si res, la veu se li perdia..., J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 140).—l) Com qui no n'és res: fingint indiferència (Mall.). Y jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboy, Roq.—m) Això és un fart de re, barrejat amb poca cosa: es diu humorísticament per indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (Empordà). En el mateix sentit es diu: No res, no res, dos cebetes tres diners (Martí G. Dicc.); o bé: Això i no res, tot és u (or., occ., val., bal.).
    Refr.—a) «No és res, i li penjava el nas»: es diu quan algú fingeix que no dóna importància a coses que en tenen molta.—b) «Més val un poc que re» (or.); «Val més qualque cosa que no res» (mall.).—c) «Per res, no es dóna res»; «No es fa res per no res»; «Ningú fa res de franc».—d) «El que és estat i no és, com si no hagués estat res».—e) «Don Re, porta botes i està serè»: es diu referint-se a algú que s'alarma o pren precaucions inútilment (Penedès).—f) «Per a no res, no cal cabàs»: es diu contestant a algú que diu que no necessita res (val.).
    Fon.: rέs, rέ (pir-or., or.); rés (occ., val.); ré (occ.); rə́s (mall., Ciutadella, eiv.); rέ̞s (Maó, Alaró, Binissalem).
    Var. form. ant.: ren.
    Var. ort. ant.: ras (Graal 71).
    Etim.: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d'acusatiu o d'ablatiu.
2. RES m.:
V. rés.
RÉS (escrit també res). m.
Acció de resar; so de veus que resen; cast. rezo. Se senya l'atalayer | tan bon punt el res acaba, Picó Engl. 33. Un llavi mogut pel rés, Ruyra Pinya, i, 83. S'alsava una lleu bronidissa de resos, Galmés Flor 36. Especialment: a) Ofici eclesiàstic que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
    Etim.: derivat postverbal de resar.