Mostrando entradas con la etiqueta pataca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pataca. Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de agosto de 2026

Truc, Trueia, Truiga, Truoia, Truelh, Truella, Trufa, Trufaire, Trufador, Trufarel, Trufar, Trufan, Trumor

Truc, s. m., choc, coup, accointance.
Ses truc,
Sordel: Non pueis.
Sans choc, il vaut moins qu'homme mort en bière.
Loc. Anc als enemicx no fes truc
Que no i laisses sos compainhos.
Lantelmet: Er ai ieu.
Oncques contre les ennemis il ne fit choc qu'il n'y laissât ses compagnons.
Aquelh jois ni 'l truc Na Borga.
Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l.
Cette joie et l'accointance de dame Borge.
CAT. Truc. ESP. PORT. IT. Trucco.

Trueia, Truiga, Truoia, s. f., truie; truja, gorrina

Trueia, Truiga, Truoia, s. f., truie. 
Voyez Muratori, Diss. 33; Leibnitz, Coll. étym., p. 125.
Aitan de sain de trueia. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant de saindoux de truie.
An vist que son truigas e porx. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
(chap. Han vist que són gorrines y gorrinos - porcs.)
Ont vu que (ce) sont truies et porcs.
Lor trueia ab vostre ver.
(chap. La seua gorrina en lo vostre verro : gorrino mascle.)
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Leur truie avec votre verrat.
Prov. La trueia ten el mercat
Selh qu' ab Dieu se combat.
P. Cardinal: Tartarassa.
La truie tient au marché celui qui avec Dieu se combat.
CAT. Truja. IT. Troia. (chap. Gorrina, gorrines.)

Truelh, s. m., truau, sorte de toile.
- Fig. Artifice, perfidie.
Son plan en far lur truelh.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Ils sont fins à faire leur artifice.
CAT. ESP. Trué.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

2. Truella, s. f., malice, perfidie.
Tan sabon de truella, 
Qu' ab l' autrui man,
Ses guan,
Penran
P. Cardinal: Un sirventes trametrai.
Tant ils savent de malice, qu'avec la main d'autrui, sans gant, ils prendront le chat.
ANC. FR. En bel acueil n'a autre trule,
Ce sachiés, n'autre encloéure,
Fors qu'il est plains d'envoiséure.
Roman de la Rose, v. 3598.
L'ancien français avait le verbe truiler signifiant séduire:
Tant le truilla et le charma
Que li lécherres s'en ala.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 83.

Trufa, s. f., truffe.
Peras, trufas et totas altras causas. Charte de Gréalou, p. 84.
(chap. Peres, trunfes y totes atres coses.)
Poires, truffes et toutes autres choses.
(chap. Trunfa, trunfes. En valensiá se li diu tamé trunfa a la pataca, com a Calasanz. Les dos són tuberculs. ESP. Trufa.)


Trufa, s. f., raillerie, moquerie, plaisanterie.
Voyez Denina,t. III, p. 86.
Trufas e burgas de jotglars.... per far rire la gen. V. et Vert., fol. 24.
Railleries et bouffonneries de jongleurs... pour faire rire la gent.
Loc. Sos guais...
E trufas de mays.
P. Cardinal: Sel que fes.
Sons gais... et plaisanteries de mai.
ANC. FR. Je ne diz cele parole, fors en jouant et par trufe.
V. de S. Louis, p. 372.
A Arle oï conter molt gent
Lor vie en l'estoire sanz troffe.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 309.
CAT. ESP. PORT. Trufa. IT. Truffa. (chap. Trufa, trufes; bufonada, bufonades; broma, bromes.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,





2. Trufaire, Trufador, s. f., moqueur, railleur, farceur.
Adjectiv. Totz an lur semblans trufadors.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Ils ont toutes leurs manières moqueuses.
ANC. FR.
Par quoi d'un truffeur, d'un vanteur...
Je n'en fais pas trop bone estime.
Blason des faulces Amours, p. 285.
ESP. Trufador. IT. Truffatore. (chap. Trufadó, trufadós, trufadora, trufadores; bufón, bufons, bufona, bufones; bromiste, bromistes, bromista, bromistes; enfotedó, enfotedós, enfotedora, enfotedores.)

3. Trufarel, s. m., railleur, farceur, moqueur.
E 'l trufarel
Que venon ab lui e van.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
Et les railleurs qui viennent avec lui et vont.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

4. Trufar, v., railler, plaisanter, moquer.
Las gens l' en trufaran e l' en mesprezaran. Liv. de Sydrac, fol. 40.
Les gens l'en railleront et l'en mépriseront.
Mans cavaliers trobador se trufavan de lui. V. de Raimond de Miraval.
(chap. Mols caballés trobadós sen enfotíen d'ell; se trufaben.) 
Maints cavaliers troubadours se moquaient de lui.
Substantiv. Dura us massa
Mais huey vostre trufars.
G. Riquier: A Sant Pos.
Vous dure beaucoup plus aujourd'hui votre railler.
Part. pas. M' avetz tan trufat.
G. Riquier: A Sant Pos.
Vous m'avez tant raillé. 
ANC. FR. Bien voi ke vous m' alés trufant,
Vous me cuidiés por jouene anfant
Qui ensi me cuidiés truffer.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 40.
Commença trupher et mocquer maintenant les ungs. Rabelais, liv. IV, ch. 39.
CAT. ANC. ESP. PORT. Trufar. IT. Truffare. (chap. Trufá; enfótressen, enríuressen; burlás, fé burla.)

5. Trufan, adj., railleur, moqueur.
Ja no m' en tengra paors
No us valgues de la gent trufana.
Guillaume de Berguedan: Cossiros.
Jamais ne m'en retiendra la peur que je ne vous valusse contre la gent railleuse.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Trumor, s. f., lat. tumor, tumeur, enflure.
De trumor de cambas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 189.
D'enflure de jambes.
CAT. ESP. PORT. Tumor. IT. Tumore. (chap. Tumor o tumó, tumors o tumós; unfló de cames, unflós; als animals : gaburro, gaburros.)

miércoles, 24 de enero de 2018

Chirigol

Chirigol

http://tiritinyam.blogspot.de/2006/10/chirigol-ese-gran-desconocido.html

Chirigol, pataca, seba, carbassó, oli de oliva, primentó
 
Ting un familiá originari de un poblet prop de Alcañís, Teruel, concretamén Valljunquera. 
 
Este es un plat típic a la zona, mel va enseñá de mol minudet y lay adoptat com a propi. Lo sabor es extraordinari per lo sensilla que es la resepta, realse lo sabor de la hortalissia.
Es un acompañamén exelén de un cabridet rebossat, costelles o consevol carn al forn. 
 
Lo chirigol es una fritura de primentó, carbassa tendra, carbassó, pataca y seba. Ña qui li fique auborginga, tomata y alls (aixina ya pareix mes chanfaina). Después de ficá sal y pebre, frigí a foc baix en un bon oli de oliva del Matarraña o Baix Aragó. Yo fach primé les pataques y afegixco la carbasseta, lo primentó y la seba en este orden y a parts iguals. No conec lo origen del nom ni si es un plat estés al Aragó, pero es un plat en arraíls populás com la truita de pataca, en pocs ingrediens, molta sustansia y tot lo sabé de les nostres yayes. Cuina populá en estat puro, m'agrade hasta lo nom, chirigol.
 
Tengo un familiar originario de un pueblecito cerca de Alcañis (Teruel), en concreto de Valljunquera. Este es un plato típico de la zona que me enseñó de muy pequeño y que he adoptado como propio. El sabor es extraordinario por lo sencilla que es la receta, puesto que realza el sabor de estas hortalizas y un acompañamiento excelente de un cabrito rebozado, costillas o cualquier tipo de carne al horno. El chirigol es una fritura de pimiento, calabacín, patata y cebolla (hay quien le pone berenjena, tomate e incluso ajos). Después de sazonados los ingredientes (un poquito de sal y pimienta), se ponen a freír a fuego lento con un buen aceite de oliva. Yo hago primero las patatas y añado luego el calabacín, el pimiento y la cebolla por este orden y a partes iguales. Desconozco el origen del nombre y si es un plato extendido en Aragón, pero es un plato de raíces populares como la tortilla de patatas con pocos ingredientes, mucha sustancia y toda la sabiduría de nuestras abuelas. Cocina popular en estado puro, me gusta hasta el nombre.
 
http://www.spain.info/es/que-quieres/gastronomia/recetas/chirigol.html
 
 
 
 
 
Ingredientes
250 gr de pimientos 250 gr de tomates 250 gr de berenjenas 250 gr de cebollas 3 cucharaditas de aceite de oliva sal
Preparación
Limpiar y trocear las hortalizas y comenzar a freír escalonadamente en una sartén, después de sazonar. En primer lugar se echa el pimiento; tras cinco minutos la berenjena cortada a tiras y escurrida; unos minutos después se añadirá la cebolla y, por último, el tomate. Las hortalizas no deben quedar muy hechas, para que mantengan su textura. También pueden añadírsele unas patatas cortadas finamente, poniendo al fuego todo el conjunto en una sartén tapada, durante unos minutos más.

http://www.mireiagimeno.com/recetas/chirigol

El chirigol es un plato típico del bajo Aragón, por la zona de Mazaleón, Alcañiz... mi abuela nos lo hace siempre cuando vamos a comer a su casa, pero ella le pone patata y lo he sustituido por chirivía (porque la patata es una solanácea). También hay gente que le añade un huevo revuelto y por eso le he puesto el tempeh desmenuzado.
Es un plato con proteína (tempeh), y verdura verde y de raíz y redonda.

https://cookpad.com/es/recetas/129155-chirigol

Esta receta es del Bajo Aragón Histórico, muy antigua, se hacía en los meses de verano cuando el huerto estaba en toda su producción y aunque el ingrediente principal es la patata, se le agrega un poco de todas las verduras y hortalizas que produzca el huerto.
Si hay gente que le gustan los caracoles, a esta receta le van muy bien y dejan un sabor muy rico a las verduras, estos se añaden junto con las verduras.

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/gastronomia/recetas/default.asp?accion=mostrar&pkid=20194

http://www.entrenoydieta.es/ver.php?Nombre=Chirigol

http://inventariodietamediterranea.com/chirigol-con-adobo/

Pub Camel Alcañiz, peña chirigol

http://www.productosbajoaragon.es/recetas/?p=218

Chirigol de ideas

sábado, 20 de mayo de 2017

mon pare no te nas, ma mare es chata

Mon pare no te nas,
mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.

Esta cansó lay vach sentí a Julián Roda, del Casino de Valderrobres, pot sé que fore a una peña al carré de lo cuartel de la Guardia Sivil , aon tamé vach sentí al chaval de la pancha.
Aquells añs estae de moda lo chaval de la peca.

 

Mon pare no te nas,mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.


cuando tu madre te dice que es una espinillita de nada, que salgas a divertirte, nariz, narizotas, narigudo