Visitar, Vizitar, Vesitar, Vizitament, Visitamen, Visitatio, Visitation, Visitaire, Visitador, Visitor, Revisitation

Visitar, Vizitar, Vesitar, v., lat. visitare, visiter.

Un jorn venc sant Nazaris lo malaut visitar. V. de S. Honorat.

(N. E. Ernesto Nazario Martín Peris entenderá esta frase sin ningún problema. Incluso antes de salir de La Cerollera a Monroyo lo hubiese entendido.)

Un jour vint saint Nazaire le malade visiter.

D' on aug mantas clamors,

Car no 'l visitatz.

G. Riquier: Quar dreytz.

D'où j'entends maintes clameurs, parce que vous ne le visitez pas.

Vizitar los malautes. Cartulaire de Montpellier, fol. 170.

(chap. Visitá als dolens; malals segons Luis Arrufat de Vallchunquera.)

Visiter les malades.

Part. pas. D' una donzella fo lainz visitatz. Poëme sur Boèce.

(chap. D'una donsella (pubilla) va sé allí dins visitat.)

D'une damoiselle il fut là dedans visité.

CAT. ESP. PORT. Visitar. IT. Visitare. (chap. Visitá : visito, visites, visite, visitem o visitam, visitéu o visitáu, visiten; visitat, visitats, visitada, visitades; visitaré; visitaría; si yo visitara.)

2. Vizitament, Visitamen, s. m., visite.

So aquels vizitamens

Part autres bes a Dieu plazens.

Brev. d'amor, fol. 69.

Ces visites sont agréables à Dieu au-delà des autres biens.

IT. Visitamento. (chap. Visitamén, visitamens : visita, visites.)

3. Visitatio, Visitation, s. f., lat. visitationem, visitation, visite.

Tu no conoysses los dias de la tua visitatio. 

(chap. Tú no coneixes los díes de la teua visitassió - visita.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8.

Tu ne connais pas les jours de la tienne visitation.

Far la visitation del estanh. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 259.

Faire la visite de l'étain.

ANC. FR. La visitacion et congnoissance de aucuns desdiz mestiers, vivres et marchandises.... Faictes faire diligemment la visitacion de tous lesdiz.

Ord. des R. de Fr., 1372, t. V, p. 527.

CAT. Visitació. ESP. Visitación. PORT. Visitação. IT. Visitazione.

(chap. Visitassió, visitassions.) 

4. Visitaire, Visitador, s. m., lat. visitator, visiteur.

Quatre visitadors. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

(chap. Cuatre visitadós.)

Quatre visiteurs.

CAT. ESP. PORT. Visitador. IT. Visitatore. (chap. Visitadó, visitadós, visitadora, visitadores. Ma neboda Claudia es visitadora médica a Málaga.)

5. Visitor, s. m., visiteur.

Quatre mestres visitors.

Per los... quatre mestres visitors.

(chap. Cuatre mestres visitadós. Per los... cuatre mestres visitadós.)

Statuts des Tailleurs de Bordeaux, Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.

Quatre maîtres visiteurs.

Par les... quatre maîtres visiteurs. 

6. Revisitation, s. f., révision.

En revisitation de proces. Fors de Béarn, p. 1084.

En révision de procès.

(chap. Revisió, revisions. En revisió de prossés.)

Associació Cultural Medievo de Queretes

Associació Cultural Medievo de Queretes.

 

Juan Luis Camps Juan, chimo, Queretes, Cretas, un alucinado aragonés catalanista más, Ascumita.

https://vilesigents.wordpress.com/2017/09/02/increment-de-turistes-a-queretes-matarranya/

Publicat al Diario de Teruel el 2 de setembre del 2017 , vía http://www.lafranja.net/?p=26428

Entre altres funcions que tenim encomanades los membres de l’Associació Cultural Medievo de Queretes està la de fer de punt d’informació de la vila. Ho fem en horari de 10h30m fins les 13h30m, los dissabtes, diumenges i festius, des del mes d’abril al de setembre ambdós inclosos. De manera sistemàtica apuntem la procedència de les persones que demanen lo nostre suport i d’estes relacions de dades podem extreure una interessant informació estadística. Com tot en la vida lo turisme també evoluciona i avui vull referir-me a la tendència de la procedència dels turistes que ens visiten. Son dades de Queretes però crec que es poden fer extensibles al conjunt de la comarca del Matarranya. Fa no molts anys teníem una procedència majoritària de visitants originaris de Catalunya, desprès de la banda de Castelló i València i en molta menor quantia de l’Aragó. De la resta d’Espanya eren visites a comptagotes. Estos tres, quatre anys últims les dades registrades ens marquen una tendència de canvi important. Los visitants catalans segueixen sent los majoritaris però la proporció ha canviat radicalment. Hi ha un augment significatiu del valencians, però sobre tot destaca un increment notable dels visitants aragonesos de les tres províncies. Se veu que, ja sigui pel conflicte català o per la propaganda que ens fa la televisió aragonesa, los nostres conciutadans han descobert que hi ha alguna cosa més que los Pirineus per a gaudir de vacances o fer turisme de cap de setmana sense sortir del nostre estimat Aragó. Més val tard que mai. També hi ha un increment notable de visitants de la resta d’Espanya. Molts de Logroño, probablement per ser lo poble de naixement del cardenal Juan José Omella, i cada dia més de Madrid i del País Basc. Fins i tot de llocs més allunyats d’Andalusia i Galícia.  Sembla que lo radi de la circumferència que marcaria la procedència dels nostres visitants es va eixamplant de manera progressiva. Qui ho fa possible? Aquesta dada no la tenim recollida, però jo al menys ho pregunto. Lo boca a boca i les xarxes socials són los principals elements de difusió i propaganda. Per a la zona d’Aragó, a més, seria la televisió autonòmica amb los seus programes divulgatius. Per part catalana, si bé el Matarranya surt diàriament en la predicció del temps, crec que el canvi de denominació de “Els Ports” en compte dels “Ports de Tortosa – Beseit” no ens ha anat gens bé.
(Hasta este imbéssil sen done cuenta)
En tot cas l’increment de visitants es espectacular i, si no m’equivoco, serà una de les principals fonts d’ingressos dels nostres pobles.