Plural: roíns, roínes.
"Les persones que sempre están rién, o sen enriuen seguit, són mes amables y pures de cor."
Yo estic dolén es jo estic malalt en catalá normatiu, yo estoy enfermo en castellá. A Tortosa están en perill moltes paraules.
ROÍ o ROÍN, -ÏNA (o -ÍN) adj.
|| 1. Miserable, escàs de qualitats; raquític (mall.); cast. mezquino, (como alguno del Mezquín) ruín. Arnaut se trobà en son lit roy [sic] e mesquí e pobre, Eximenis Terç, c. 111. Jo, en que sia petit y roí, hi voldria un arrap, ab vós, Alcover Rond. ii, 30. La Natura per tu es demostrà molt ruïna, Bergue Fables 81.
|| 2. Dolent, que no és bo (en sentit material o moral); cast. malo.
Evitar de dir... cosa ruina per dir ruín cosa, Pau Regles 216. Veureu les estranyes e roines viandes, Ramon Lull Blanquerna. 6. Una vil hosta, royn, disposta a puteria, Spill 3284. Moltes voltes li esdeué que elegeix lo més rohín, Tirant, c. 86. Deueu tenir rohín luquet, Somni J. Joan 262. O és de la metcha roín lo cotó, Proc. Olives 440. La major part dels dits caualls esser molt ruhins, doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48). Ruhín bugada se ha fet, Pou Thes. Puer. 152. Guarda-los bé de tentacions indignes, de pensaments rohins, Llorente Versos, i, 167. Ell ha estat roí sempre, Casp Proses 105. Propi dels darrers dies de l'hivern que són els més roïns, Valor Rond. ii, 52. En aquest sentit tan ample, de ‘dolent’ en general, roí o roín s'usa a tot el País Valencià.
Roí (escrit també Ruí i Rohí): llin. existent a Hostalric, Peratallada, Maçanet de la S., Vilanant, Calella, Mataró, Terrassa, etc.
Refr.
—a) «A roí, roí i mig»: significa que quan algú vol obrar de manera indecorosa, cal que trobi algú altre que el tracti a ell de la mateixa manera.
—b) «Parlant del roí, vet-el-aquí»: es diu quan, parlant d'algú que estava absent, compareix aquest per casualitat.
—c) «Roí amb roí, que així casen a Masquefa»: vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts.
—d) «Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja»: significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat (val.).
—e) «Més val poc i bo, que molt i roín» (val.).
—f) «Més val roín conegut, que bo per conèixer» (val.).
—g) «Roín vindrà, que bo et farà»: vol dir que quan ens queixem d'algú que ens sembla dolent, hem de tèmer que sigui substituït per un altre que sigui pitjor. (Com Monclús y Quintaneta a la Ascuma)
—h) «El porc més roín menja el millor aglà»: es refereix a aquells que obtenen càrrecs o honors que no mereixen.
Var. form.: roví, -ina (Una gent tan baixa i tan rovina, Alcover Cont. 303).
Fon.: roí, roín, ruí, ruín (val.); roví (mallorquí).
Intens.: roïnàs, roïnassa; roïnet, -eta; roïnot, roïnota; roïníssim, roïníssima.
Etim.: d'una forma de llatí vg. *ruīnus, mat. sign. ||1, 2, bastida damunt ruīna.
Podium montibus tamé es roín. Y té un pel que pareix un niu de sigüeñes.
