Mostrando entradas con la etiqueta llansols. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta llansols. Mostrar todas las entradas

viernes, 8 de mayo de 2026

Sautarella, Sauze, Sautz, Savai, Savay, Savena, Savina

Sautarella, s. f., sauterelle, sorte de pantomètre.
Pren una sautarella. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 35.
Prend une sauterelle.
ESP. Saltaregla (saltamontes). (chap. llangosto, llangostos. Vore: Loqusta, s. f., lat. locusta, langouste, sorte de sauterelle. Los agraden mol a les perdius.)

chap. llangosto, llangostos. Vore: Loqusta, s. f., lat. locusta, langouste, sorte de sauterelle. Los agraden mol a les perdius



Sauze, s. m., lat. salicem, saule.
Brota 'l sauzes e 'l saucs.
Marcabrus: Al departir.
Pousse le saule et le sureau.
La perga de sauze sera.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La perche sera de saule.
CAT. Salzer. ESP. Salce, sauce. IT. Salceio (salice). (chap. Sauce, sauces; lo saúc ya va apareixe, y vach ficá la imache.) 

2. Sautz, s. m., saule.
Fuelh e flor paron de pomier,
E son, al fruchar, sautz e sauc.
Marcabrus: Al departir.
Feuilles et fleurs paraissent de pommier, et (ce) sont, au produire des fruits, saules et sureaux.
3. Sauci, s. m., lat. salicium, saussaie, lieu planté de saules.
Lo fan dinar lat un sauci.
Vi la senha de K. per un saucis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 111 et 25.
Le font diner à côté d'une saussaie.
Je vis l'enseigne de Charles parmi une saussaie.
ESP. Salcedo. IT. Saliceto.
4. Sauzeda, s. f., saussaie.
Coma albareda per sauzeda. Leys d'amors, fol. 68.
Comme albarède pour saussaie.
ESP. Salceza.

Que sapchan quals es pros ni savays.
Gui d'Uisel: Anc no.
Qu'ils sachent quel est preux et lâche.
Jovens que guerra non pais
Esdeve leu flacx e savais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Jeune homme que guerre ne nourrit pas devient bientôt flasque et lâche. 
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns creis vostra valor veraya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Malgré de la gent fourbe, à toujours croît votre vraie valeur.
Per avols faitz savais
Que fai desconoissemen.
Gaubert, Moine de Puicibot: Pres sui.
Par lâches faits méchants que produit ingratitude.
Subst. Li sordeior e 'ls savais
An lo mielhs e 'l meinhs del fais.
Pierre d'Auvergne: En estiu.
Les plus avilis et les lâches ont le mieux et le moins du faix.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,















Savena, s. f., lat. savena, voile, mousseline.
Velum beatæ Mariæ quod dicitur sancta savena.
Tabul. S. Vict. Massiliensis. Carpentier, t. III, col. 704.
Tot entorn son cap liada
Saven' *so' prima d' un folleil,
Ab que son estreit sei cabeil.
Roman de Jaufre, fol. 56. 
Tout autour de sa tête lié elle eut un voile mince comme un feuillet, avec quoi sont attachés ses cheveux.
ANC. FR. Item, pour chacune tête savene babine filoselle.
Tit. de 1544. Carpentier, t. III, col. 730.
(ESP. Sábana; velo. chap. Llansol, llansols; vel, vels.)

Savina (Sabina), s. f., lat. sabina, sabine, sorte de plante. 
Savina..., sas fuelhas so medicinals. Eluc. de las propr., fol. 233.
(chap. Sabina..., les seues fulles són medissinals.)
Sabine..., ses feuilles sont médicinales. 
Lessiu clar de sabina.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Lessive claire de sabine.
CAT. ESP. PORT. IT. Sabina. (chap. Sabina, sabines.)

lunes, 14 de agosto de 2017

llit

llit , cama

gitás, gitar-se, acostarse

catre

Lo catre no es un llit. Son dos marcs crusats en forma de aspa, que fan la funció de llit. Units per la part d'amunt en cordes (normalment fetes en trena de peladures de vimec) que fan la funció de sunyer. La márfega es un coltxó de roba de borrassa, arrebotit de palla o de peladures de panolla. Los catres i les márfegues solíen estar als masets que no teníen pallissa.


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,

Nusatros tamé el dím pareixido. Llit, somiè, colchó,llinzol ,,mantès ,
cobrellit,,coixí , aná al  catre , márfega.La palla qu'hie  posaban èba de segaltrigo.

Lo colcho se fae en la llana, lligat de cuan en cuan en vetes, se varechae cada añ.

A Tamarit cubrellit, y los colchonés los paraben al carré, vareaben la llana y fie un ruido espesial, después los cosien, normal o a la Inglesa...

Cubrellit,llansol,sumier

Sir, Llinsol, somié, colchó, màrfega, cubrellit...

Llit,sumie,colcho,
llansols,mantes, cobrellit,coixí
sobrecoixí,ana al catre,márfega,no se que es....eixugamans...toalla de mans

Natres diem ,llit,  somie,  manta  o mantes , banua  ( colcha) cuisi, llansol, catre,   isugamans se diu mes toalla. Y madalap al colchón.