13. Pietro d'Alvernia. De jostals breus jorns els loncs sers,

13. Pietro d'Alvernia. *

Secondo il testo edito dal Rochegude (Parnasse occitanien, p. 136), con qualche correzione tratta dal ms. A (Studj di filol. rom. II, 7).

De jostals breus jorns els loncs sers,

quan la blanc'aura brunezis,

volh que branq'e brolh mos sabers

d'un nou joi qem frug em floris; 

pos dels verts folhs vei clarzir los guarrics, 

per ques retrai entre la neus el freis

lo rossignols el tortz el gais el pics.

Contr'aisso m'agradal parers 

d'amors londans e de vezis; 

quar pauc val levars ni jazers

a lieis ses lui que l'es aclis;

qu'amors vol gaug e guerpis los enics,

e qui s' esjau a l'ora qes destreis,

ben par que cel volri' esser amics.

Mas ieu no sai quals capteners

me sofri, q'una m'a conquis

on reviu jois et nais valers

tals que denan lim trassalis.

qu'ab enquerer del dig m'en ve destrics, 

tan tem quel miels lais e digal sordeis,

on plus mon cor me ditz: quar no t'en gics? 

Ben vei e sai e crei qu'es vers 

qu'amors engraiss' e magrezis

l'un ab trichar, l'autr' ab dir vers, 

e l'un ab plors e l'autre ab ris,

e cel ques vol es manens o mendics; 

mas ieu n'am mais so qu'en ai, qu'esser reis 

que fos senhor d'Escotz e de Galics. 

Quar si fos ja dels mieus volers 

lo sieus bos coratges devis,

lai on madomnam tol temers (lai on ma domna 'm tol temers) 

de so per que plus m'esbaudis, 

qu'anc nol sai dir lauzengas ni prezics. 

mas meillor cor l'ai trop que no pareis; 

s'ella nol sab morrai m'en totz antics. 

Tan m'es dos e gens sos vezers 

pel joi que m'es el cor assis, 

qu'ades brota lo bos espers

qu'en ai, per que m'en enriquis:

qu'anc tan no fui mai volpils ni mendics, 

sol que m'anes a lei, qu'ieu aqui eis 

nom saubes far de gran paubretat rics. 

Cest es jois e gaug e plazers

en que manta gen s'abelis;

e sos pretz mont' a grans poders, 

quar mans jois sobresenhoris: 

qu'ensenhamens e beutatz l'es abrics 

d'un ram d'amor qu'en lei s'espan e creis 

e fara tro qu'ieu sia blancs co nics.

Cest vers sabra, som pes, violar Audrics, 

quel d'Alvernhe; e dis qu'om ses domneis 

no pot valer plus que ses gra l'espics.

Per qu'ieu cosselh ja no t'en desrazics; 

quar mais conquis aqui on ilh m'ateis,

que sim dones Fransal reis Lodoics.

(que si 'm dones Fransa 'l reis Lodoics : Louis : Lodovico, Ludovico.)

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 53):
Peire d'Alvernhe si fo de l'evesquat de Clarmon. savis homs fo e ben letratz, e fo fils d'un borges. bels e avinens fo de la persona, e trobet ben e cantet ben. e fo lo premiers bos trobaire que fo outra mon et aquel que fetz los meillors sons de vers que anc fosson faich, el vers que ditz:
De jostals breus jorns... canso no fetz neguna, car en aquel temps negus cantars s'apellava cansos, mas vers; mas pueis en Guirautz de Borneill fetz la primiera canson... longamen estet e visquet el mon ad onor...; e pois el fetz penedensa e mori.

14.6.1461, resposta de hoc o de no

14.6.1461:

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.