Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 

No sirá que los italians, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna, Cerdeña, etc, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés?

Em fa mal el genoll, catalá.

Me fa mal lo ginoll, chapurriau (o chinoll)

Mi fa male il ginocchio, italiá.

 

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

 

Baile sardo, Sardegna, ver en Youtube.

 

Safraña, Sofrache

Safraña, a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genoll, ginoll.

Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.
Sofrache a Penarroija de Tastavins

DCVB

SOFRANYA , SOFRAJA f.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).

Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).

Ve del latín suffragĭne