champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de octubre de 2026
32. Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan
viernes, 22 de enero de 2021
Guillem de Cervera, trovador, catalán,
El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.
miércoles, 19 de diciembre de 2018
Rural Matarranya, Calaseit
La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en chapurriau se escriu CH, com en ocsitá.
| butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella |
chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias
granera, ramás, agranera, verbo agraná,
pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Cal cozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos: Ayer zenemos reboltillo de lulos de bisaltos con magra.
galleta, poval, cubo,
| cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles |
llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels.
cavall, caballet de sequia a Beseit, cevil
rabosa,
| raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels |
ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac
esfardacho, fardacho, AR : dragón n. m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abans a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.
| voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles |
maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.
suguañetes,
| cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles, gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes |





