Mostrando entradas con la etiqueta bela. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bela. Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

32. Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan


Secondo la lezione di E con le varianti di M.

Gaucelm Faidit.

Anc nom parti de solatz ni de chan 
per desconort ni per mal quem vengues, 
c'ab bel semblan ai tengut mon cor pres 
c'anc non poc hom saber ma malanansa; 
donx s' ieu agues en mon cor alegransa, 
be saubra far gaug a la bona gen, 
pos tan gen sai cubrir mon pensamen. 
E pos tan gen sai cubrir mon afan, 
ja nos n'esfors lauzengers malapres
quem tengon dan ni conoscon los bes 
qu'ieu ai d'amor ni la gran benanansa; 
e s'ab midons puesc trobar acordansa, 
tan ai estat de vezer son cors gen, 
fara merce c'autre ioi non aten.
E vos, amors, que m'aves promes tan 
vostre secors, eraus en sovengues, 
anatz a leis et an ab vos merces,
et ieu irai lai en vostra fizansa; 
e s'elam fai amistat ni m'enansa, 
vos e merces n'auratz grat solamen 
apres midons qu'a en vos mandamen.
A vostre secors non aten ni deman 
mas sol de lieis s'ieu aver la pogues, 
quar anc no vi dona tan bem plagues 
et ai estat en Ongri' ez en Fransa, 
e sim dones damaizela Costansa, 
totz mos volers non paceral talen 
qu'ieu ai de liei cui am tan finamen.
Car meils me vai que a Pestre Joan, 
quar mi membra de leis qui m'a conques, 
c'ab pretz onrat et ab bels digz cortes 
mi dona joi em promet benanansa 
per tal que fos en pretz et en onransa, 
c'apres lo joi me vengues l'onramen, 
tug poiraun dir: veus l'amador jauzen.
Chanso, vai t'en dreit per Monelian 
a Monferran e dim al pros marques 
qu'en breu veirai lui el comte de Bles, 
quar totz los faitz son de bela semblansa; 
e diguas lim leialmen ses duptansa
que mos conortz mi rete sai tan gen, 
perqu'ieu estauc que nols vei plus soven.

(N. E. Lo mismo que antes. Omito los números o variantes.)

non p. qem venges q' anc doncs - ages a mon saupra cobrir cobrir
lauzengiers qem tenga d. n. conosca q' ieu puesch qautre socors - araus en sovenges anas - e an am fiansa e s'ellam merses qa Autre socors leis - poges qar - donna - plages e - Ongria qar s. d. damisa e C. tot - passeral - q - leis Qar mieills - qe a Preste Joan qan mi menbra - qe m' conqes q' ab p. honrat - bells ditz me qe - e en q'apres - venges tut poiran Chanzos en Monferrat - pro q' en qar tut lor fach - bella qe - reten perq' - q' ieu.

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan 2


viernes, 22 de enero de 2021

Guillem de Cervera, trovador, catalán,

El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)

Entre Lerida e Belvis, pres d´un riu, entre dos jardis, vi ab una pastorela un pastor vestit de terlis, e jagren entre flors de lis, baysan sotz l´erba novela. E anc pastora pus bela, plus cuynda ne pus ysnela; no crey que fos, ne no m´es vis c´a mos oyls tan plazen ne vis en França ne en Castela.

Entre Lerida e Belvis,
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
no crey que fos, ne no m´es vis
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.


miércoles, 19 de diciembre de 2018

Rural Matarranya, Calaseit

A Calaseit se parle chapurriau, per naixó les paraules en catalá NO són les mateixes que en "calaceitano" y les de atres pobles del Matarraña o la zona aon se parle chapurriau.

La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en chapurriau se escriu CH, com en ocsitá.

borrifalda, butifarra (de sang), morca, morcó, 
butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella
 - AR : morcón esbotau (Pietro Saputo)

chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias

granera, ramás, agranera, verbo agraná,

pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Cal cozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos: Ayer zenemos reboltillo de lulos de bisaltos con magra.

galleta, poval, cubo,

reixat, 

cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles

llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels. 

cavall, caballet de sequia a Beseit, cevil

rabosa, 

raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels
AR : A mayestra mos contó a fabula de a rabosa e as ugas. 

ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac

esfardacho, fardacho, AR : dragón n. m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abans a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.

bela, 
voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles

maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.

suguañetes,
cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles,  gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes
 
borrifalda, chumenera (no xumenera), granera, pésol, galleta, reixat, llépol,  cavall (caballet de séquia), rabosa, ratampanada, esfardacho, bela, maño, suguañetes - morca, chaminera, agranera, bissalto, poval, pichell, golut, cevil, tartaña, eixoreac, fardacho, cabussela, tato, gochet (La Fresneda)
 
 
En Calaceite, como en toda la comarca, la lengua autóctona es una mezcla de varios dialectos del catalán occidental con palabras propias de cada localidad y otras adaptadas del castellano.
 
/ Estáu mes tontos que lo que va rostí lo sagí, aixó de tindre la ASCUMA prop no tos va be. Veigues si este texto de un rey (no rei) de Aragó, Pedro II, al 1196 (aón estabe Cathalunya entonses?) en aragonés se assemelle a lo que parléu a Calaseit al 2018 /
 
 
 
Para que te vayas familiarizando a nuestra particularidad lingüística te proponemos un juego: ¿Eres capaz de unir aquellas palabras de cada columna que comparten el mismo significado?