Mostrando entradas con la etiqueta romero. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta romero. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Romieu, Romeu

Romieu, Romeu, s. m., pèlerin, voyageur.
Voyez Denina, t. II, p. 347.
So m' a comtat un romieu.
Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus.
Cela m'a conté un pèlerin.
Son plus paubres que romieu.
(chap. Són mes pobres que los romeus; peregrinos o pelegrins; Pelegrí, mote de Valderrobres, apellit Fontanet.)
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Sont plus pauvres que pèlerins.

Carlos Fontanet, Pelegrí, bombo, Yolanda, Anisseta, La segalla, la segaya, apartamentos, AT, habitaciones, SPA, relax


Adjectiv. D' Astarac venia,
L' autr' ier vas la ylla,
Pel camin romieu.
G. Riquier: D' Astarac.
D'Astarac je venais, l'autre jour vers l'île, par le chemin des pèlerins.
ANC. FR. Le mot romieu signifiant primitivement pèlerin allant à Rome, fut traduit en français par romipete.
Petits romipetes vendants le leur, empruntrants l'aultruy.
Rabelais, liv. IV, nouv. Prologue.
On créa même le verbe romipéter par suite d'un jeu de mots:
Maudissant l'heure d'avoir fait un pet à Rome, c'est-à-dire s'être romi-peté et estre venu de si loin. Contes d'Eutrapel, fol. 88.
ANC. CAT. Romeu. ESP. Romero. PORT. Romeiro. IT. Romeo. (chap. Romeu, romeus, romeua, romeues; peregrino, peregrinos, peregrina, peregrines; pelegrí, pelegrins, pelegrina, pelegrines.)

2. Romeua, s, f., pèlerine.
S' ieu podia aiso acabar,
Mais cuiaria conquistar
Que s' era outra mar romeua.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos.
Si je pouvais achever cela, davantage je croirais conquérir que si j'étais outre-mer pèlerine.
ESP. Romera. PORT. Romeira.

3. Romavia, s. f., pèlerinage.
Ce mot et les deux suivants signifiaient primitivement pèlerinage de Rome.
N' ai faita ja manta romavia.
Le Moine de Montaudon: Aissi com selh.
J'en ai fait déjà maint pèlerinage.
Faire romavia. 
Giraud de Calanson: Ab la verdura.
Faire pèlerinage.
CAT. ESP. (romería) Romeria. PORT. Romaria. (chap. Romería, romeríes.)

4. Romavatge, Romavage, s. m., pèlerinage.
Hac complit son romavatge.
Leys d'amors, fol. 129.
Eut accompli son pèlerinage.
Al onor del cors sant fazian lo romavage. V. de S. Honorat.
En l'honneur du corps saint ils faisaient le pèlerinage.
ANC. FR. Ils biscotent vos femmes cependant qu'estes en romivaige.
Rabelais, liv. I, ch. 45.
ESP. Romerage (romeraje). IT. Romeaggio.

5. Romeatge, s. m., pèlerinage.
Aproa totz romeatges. Cat. dels apost. de Roma, fol. 13.
Approuve tous pèlerinages.
ANC. CAT. Romiatge.

domingo, 17 de junio de 2018

Romé

romé, romer, romaní, romero, romanin, Rosmarin


Las gitanas - rom, romaní - suelen ofrecerlo.
En caló se llama rumijeló, rumijelé.

https://oc.m.wiktionary.org/wiki/romanin

inglés rosemary
alemán Rosmarin
búlgaro розмарин (rosmarin)
francés romarin
ido rosmarino, italiano igual
neerlandés rozemarijn
ongrés rozmaring
polski rozmaryn
portuguès alecrim
turco biberiye


DCVB


Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101. Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.). 


Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus


2. ROMER m. Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85. Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.). 

Etim.: de romeu, amb canvi de terminació. 

3. ROMER m. Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).