Sagin, Sain, Sagi, Sai (sagí, sagins)

Sagin, Sain, Sagi, Sai, s. m., lat. sagina, graisse, saindoux.

Sagi, o graysh de leo es medecinal.

Sagi de porc.

(chap. Sagí, o grassa o greix de león es medissinal. Sagí de gorrino o porc.)

Eluc. de las propr., fol. 253 et 270. 

Saindoux, ou graisse de lion est médicinal.

Graisse de porc.

Grana d' api e sains vieills

Mesclat ab mel.

Aitan de sain de trueia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Graine de céleri et saindoux mêlés avec miel.

Autant de graisse de truie.

Loc. Ieu dic qu' en loc cani

Vai ben sercar sai.

Pierre de Bussignac: Quan lo dous.

Je dis qu'en lieu canin (en chenil) il va bien chercher saindoux.

ANC. FR. Que de saïn l'avoit bien ointe.

Roman du Renart, t. II, p. 250.

Ja n'i troverez

Graisse ne saïn.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 418.

ANC. CAT. Sagin. CAT. MOD. Sagí. ESP. Saín (grasa, lardo).
IT. Saime.

(chap. Sagí, sagins; ensaginada, ensaginades. Recuerdos a la Juanita de "fesols", de Beseit.)

Por, Porre - Porc - Porfiri - Porpra, Polpra

Por, Porre, adv., hors, dehors.

Loc. Pueis gitet l' escala por.

(chap. Después va (gitá) aviá, llansá la escala fora, afora.)

R. Vidal de Bezaudun: Mas novas.

Puis il jeta l'échelle hors.

Usquecx l' empeinh e 'l gieta por.

P. Vidal: A per pauc. 

Un chacun le pousse et le jette hors.

Pero lo seus calabres a tant forsa e vigor 

Que tot lo portal trenca e brisa e gieta por.

Guillaume de Tudela.

Pourtant le sien calabre a tant de force et de vigueur que tout le portail il casse et brise et jette hors.

Fig. Ha gitat porre son entendemen.

V. et Vert., fol. 84. 

Il a jeté hors son entendement.

ANC. FR. Mès, por t'amor, veil giter puer 

Li e s'amor et ses joiaus. 

Tant ama Diex nès en joenesce 

Qu'il gita puer tote richesce. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 422; et t. 1, p. 292. 

Par lui gietent mauvestié puer.

Roman du Renart, t. IV, p. 372. 

Que tot lou mont voil geter puer. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 11. 

Porc, m., lat. porcus, porc, cochon. 

La terra que porta e noyris los porcs et los grapautz aysi ben com los reys. 

(chap. La terra que porte y nutrix als gorrinos (porcs) y als sapos tan be com als reys; gripau, gripaus en catalá.)

V. et Vert., fol. 34.

La terre qui porte et nourrit les porcs et les crapauds aussi bien comme les rois.

Garins li fes los porcs gardar.

V. de S. Honorat.

Garins lui fit les porcs garder.

CAT. Porc. ANC. ESP. Porco. ESP. MOD. Puerco. PORT. IT. Porco.

(chap. gorrino, tossino, marrano, porc.)

2. Porca, s. f., lat. porca, truie. (Cat. truja)

La porca que dona al prumier porcel la prumiera popa.

Eluc. de las propr., fol. 51.

La truie qui donne au premier petit porc la première mamelle.

Nasquet una porca, que apres ac 1 porcel que avia cara d'ome.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 149.

Naquit une truie, qui après eut un petit porc qui avait face d'homme.
CAT. Porca. ESP. Puerca. PORT. IT. Porca. (chap. Gorrina, gorrines, tossina, tossines, marrana, marranes, porca, porques.)

3. Porquet, s. m. dim., petit porc.

Vacas, porquetz e gras motos.

Los XV Signes de la fi del mon.

Vaches, petits porcs et gras moutons.

(chap. Porquet, porquets; gorrinet, gorrinets (mote de Daniel Vives de Fondespala, y de consevol del poble); marranet, marranets; tossinet, tossinets.)

4. Porcelh, Porcel, s. m. dim., petit porc, cochon de lait.

Fui crestaire de porcelhs.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus châtreur de petits porcs.

(chap. Yo vach sé capadó de lechons.)

Metetz un pauc, en un budel, 

De galina o de porcel.

(chap. Fiquéu un poc, a un budell (embutíu), de gallina o de lechó.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mettez un peu, dans un boyau, de poule ou de petit porc.

ANC. FR. Vos tuastes vostre porcel.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 265. 

CAT. ESP. Porcel. IT. Porcello. (chap. lechó, lechonet, lechons, lechonets, que encara mame lleit.)

5. Porcella, s. f., cochonaille, troupeau de porcs, tout ce qui est du porc.

La lor porcella

Gardon ben de lamella.

P. Cardinal: Un sirventes trametrai. 

La leur cochonaille ils gardent bien de couteau.

6. Porcelar, v., mettre bas, en parlant de la truie.

Part. pas. Quan ha porcelat, emagrezish, quar lo noyriment si convertis en layt a noyrir los porcels.

Eluc. de las propr., fol. 259.

Quand elle a mis bas, elle amaigrit, parce que la nourriture se convertit en lait à nourrir les petits porcs.

(chap. Parí, criá una gorrina uns cuans gorrinets.)

7. Porcelier, adj., pourcelier, qui produit de petits cochons.

Trueia porceliera.

Leys d'amors, fol. 32. 

Truie pourcelière.

8. Porcin, Porci, adj., lat. porcinus, de porc.

Femat de fems porci.

(chap. Femat, abonat en fem de gorrino : purín.)

Carn porcina es bona en estieu.

Elephant... mot temo votz porcina.

Eluc. de las propr., fol. 196, 233 et 249.

Fumé de fumier de porc.

Chair de porc est bonne en été.

(chap. La carn de gorrino es bona al estiu. San Martín no es pressisamen al estiu, y lo mondongo tampoc.)

Éléphants... moult craignent voix de porc.

ESP. IT. Porcino. (chap. porsí, porsins, los elefans li tenen molta temó a la veu porsina, als chillits del gorrino, porsines.)

9. Porquier, s. m., porcher, gardien de porcs.

Fuy, mais de dos mes, porquiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus, plus de deux mois, porcher.

Els an lo porquier demandat.

V. de S. Honorat. 

Ils ont demandé le porcher.

ANC. FR. Chascun vilain, chascun porchier.

Roman de la Rose, v. 1948. 

CAT. Porquer. ESP. Porquero. PORT. Porqueiro. IT. Porcaro, porcaio.

10. Porquiera, s. f., porchère, gardeuse de porcs.

Vi de luenh una porquiera

1 tropel de porcs gardan.

Leys d'amors, fol. 23.

Je vis de loin une porchère un troupeau de porcs gardant.

11. Porcassin, Porcassi, s. m., gardien de porcs, porcher.

Plus fort qu' escassier porcassi.

Guillaume de Durfort: Turcmalet. 

Plus fort que porcher monté sur des échasses.

12. Porquacier, s. m., vendeur de porc, charcutier.

Mazelliers aion V rutlos, so es assaber, 1, boacier... 1, porquacier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que les bouchers aient cinq votes, c'est à savoir, un, les vendeurs de chair de boeuf... un, les vendeurs de porc.

13. Porcaria, s. f., porcherie, redevance au sujet des porcs. 

Sian quiti e franx de la boada... et de porcaria.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 246.

Soient quittes et francs de la boade... et de porcherie.

14. Porc espi, s. m., porc-épic. 

A guiza de porc espi.

Eluc. de las propr., fol. 230. 

A manière de porc-épic. 

CAT. Porc espi. ESP. (chap.) Puerco espín. PORT. Porco espiho. IT. Porco spino, porco spinoso.

15. Porc mari, s. m., porc-marin, sorte de poisson.

Autres peyshos quero lor pastura cavan am le morr dins l'arena, cum es porc mari. Eluc. de las propr., fol. 155.

Autres poissons cherchent leur pâture creusant avec leur museau dans le sable, comme est porc-marin.

(ESP. cerdo marino, Oxynotus centrina)

Pordalayga, s. f., pordelaygue, sorte de plante.

Suc de pordalayga.

Coll. de recettes de médecine. 

Suc de pordelaygue.

Porfiri, s. m., lat. porphyrites, porphyre.

Fo sebelhitz al Letra en la concha de porfiri. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Fut enseveli à Latran dans la conque de porphyre.

ANC. CAT. Porfir. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Porfido. (ESP. Pórfido: Roca compacta y dura, formada por una sustancia amorfa, ordinariamente de color oscuro y con cristales de feldespato y cuarzo. Del it. porfido, y este del gr. πορφύρεος porphýreos 'de color púrpura':)

Porpra, Polpra, s. f., lat. purpura, pourpre, sorte de couleur.
Cercle daurat de color de porpra.
(chap. Sírcul dorat de coló de púrpura.)

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 21.
Cercle doré de couleur de pourpre.

- Sorte d'étoffe.
Maria pres a obrar
Porpra al temple per l' autar.

Trad. d'un Évangile apocryphe.
Marie prit à ouvrer de la pourpre au temple pour l'autel.

Una borsa de polpra.

Philomena.
Une bourse de pourpre.

Vestirs precioses de polpra.

V. et Vert., fol. 104.
Vêtements précieux de pourpre.

- Sorte de vêtement.

Ai mantha polpra biza

E manhs almatras per jazer.

P. Vidal: Lai on cobra.
J'ai mainte pourpre bise et maints matelas pour coucher.
(chap. Almatras : madalap; fr. matelas; Cat. matalàs.)

CAT. ESP. (chap. púrpura) PORT. Purpura. IT. Porpora.

2. Porpal, s. m., pourpre, sorte de dignité.

Qu' el lo toilla del porpal,
E qu' el depona
Lo menscrezens.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill.
Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

3. Purpurenc, adj., de pourpre, pourpré, purpurin.
Marmo en color purpurenc.
Viola... alcuna es purpurenca, alcuna blanca.
Eluc. de las propr., fol. 190 et 228.

Marbre purpurin en couleur.

Violette... aucune est purpurine, aucune blanche.

4. Polprier, s. m., lat. purpurarius, pourprier, teinturier en pourpre.

A polpriers, lo portal de la saunaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A pourpriers, le portail de la saunerie.

Porr

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

Brunoy Buffalmacco li roben un gorrino a Calandrino; li fan fé la proba de buscál en pastes de jengibre y vi de garnacha y ni donen dos de éstes, una detrás de
l´atra, fetes de pasterades de gos confitades en aloe, y com de aixó resulte que ell mateix se ha quedat en lo gorrino, li fan, ademés, donáls uns capóns si no vol que lay diguen a la seua dona.

La reina li va maná a Filomena que narrare, y ella va escomensá aixina:
Grassioses siñores, com Filostrato ha contat la história que hau sentit al sentí lo nom de Maso, aixina ton contaré yo una per lo nom de Calandrino y de los seus compañs que crec que tos agradará.

Quí eren Calandrino, Bruno y Buffalmacco no fa falta que tos u conta, que los habeu conegut abáns; y per naixó, passán mes abán, dic que Calandrino teníe una terreta no mol lluñ de Florencia, que habíe ressibit com a dote de la seua dona, y de esta terra, entre datres coses, traíe cada añ un gorrino; y ere la seua costum que sempre al desembre sen anáen an aquell poble la seua dona y ell, y lo mataben y lo féen salá allí mateix. Ara be, va passá una vegada que no están la dona be de salut, Calandrino sen va aná sol a fé la matansa y lo mondongo. Sentínu Bruno y Buffalmacco, y sabén que la seua dona no hi anabe, sen van aná a vore a un mossen veí de Calandrino y grandíssim amic seu, y a está en ell uns díes. Habíe matat ya Calandrino, lo matí del día que éstos van arribá allí, y veénlos en lo retó los va cridá y los va di:

- Benvinguts, amics, vull que veigáu qué bon amo de casa soc.

Y portánlos a casa los va enseñá aquell gorrino. Van vore ells que lo gorrino ere mol majo, y li van sentí a Calandrino que lo anabe a salá pera la seua familia. Y Bruno li va di: - ¡Ah, qué bruto que eres! Vénlo y disfruta dels dinés, y disli a la teua dona que tel han mangat.
Calandrino va di: - No, no su creuríe, y me fotríe fora de casa. No tos empeñéu, que no u faré may. Les paraules van sé moltes pero no van serví de res. Calandrino los va invitá a sopá en tal desgana que no van volé sená y se van separá dell.
Li va di Bruno a Buffalmacco: - ¿Per qué no li robam lo gorrino esta nit?
Va di Buffalmacco: - ¿Y cóm u podríem fé?
Va di Bruno: - Lo cóm be lo vech si no lo trau del puesto aon lo teníe hasta ara.
- Pos - va di Buffalmacco - fému. ¿Per qué no u hauríem de fé?
Y después lo disfrutarem aquí juns en lo retó.

Lo mossen va di que li agradabe mol la idea. Va di entonses Bruno: - Aquí se nessessite una mica de arte. Tú saps, Buffalmacco, lo agarrat que es Calandrino y en cuán gust beu cuan los demés paguen; anem y portémlo a la taberna; allí, que lo mossen faigue vore que u pague tot per a invitámos y que no li dixo pagá res an ell: se engatará y después sirá mol fássil péndreli lo gorrino perque está sol a casa. Como u va di Bruno, aixina u van fé. Calandrino, veén que lo mossen no li dixabe pagá, se va entussiasmá en la mamera y va carregá be; y sén ya avansada la nit cuan sen va aná de la taberna, sense voldre sopá res se va embutí a casa, y creén que habíe tancat la porta, la va dixá uberta y sen va aná al llit. Buffalmacco y Bruno sen van aná a sopá en lo mossen y cuan van acabá, agarrán los instruméns per a entrá a casa de Calandrino per aon Bruno habíe planejat, cap allí que sen van aná, y trobán la porta uberta van entrá a dins, van pendre lo gorrino, lo van portá a casa del mossen, lo van penjá y se van gitá.
Calandrino, cuan se li habíe evaporat lo vi del cos, se va eixecá y, al baixá, va mirá y no va vore lo gorrino, y va vore la porta uberta. Preguntán an éste y an aquell si sabíen quí li habíe robat lo gorrino, y no trobán a dingú, va escomensá a abalototás, ¡ay de ell!, ¡pobret dell!, que li habíen furtat lo gorrino. Bruno y Buffalmacco, eixecánse, se van arrimá a casa de Calandrino per a vore qué díe del gorrino. Este, al vórels, casi plorán, los va di:

- ¡Ay de mí, compañs meus, que me han robat lo gorrino!

Bruno, arrimánse, li va di en veu baixa:

- ¡Me maravillo de que haigues sigut listo per una vegada!

- ¡Ay! - va di Calandrino -, que dic la verdat.

- Dius be - díe Bruno -, crida fort per a que paregue que ha sigut aixina.
Calandrino cridabe entonses mes fort y díe:

- ¡Pel cos de Cristo, que dic la verdat cuan dic que mel han mangat!
Y Bruno díe: - Dius be, dius be, aixina u tens que fé, crida fort, féste escoltá be per a que pareixque verdat.

Va di Calandrino:

- Me farás doná l´alma al enemic, si no dic la verdat que me penjon, que me han robat. Va di entonses Bruno:

- ¡Ah!, ¿cóm ha pogut passá aixó? Yo lo vach vore ahí, ¿vols fém creure que tel han robat?
Va di Calandrino: - Tal com tu dic.
- ¡Ah! - va di Bruno -, ¿sirá possible?
- Sert es - va di Calandrino -, per lo que estic perdut y no se com tornaré a casa; la parenta no me creurá, y si me creu, no tindré pas en ella en tot lo añ.
Va di entonses Bruno: - Saps, Calandrino, que ahí te vach di yo qué fé en lo gorrino, no voldría que tú de una vegada ten enfotegueres de la teua parenta y de natros.
Calandrino va escomensá a quirdá y a di: - ¡Ah!, ¿per qué me feu desesperá y blasfemá contra Deu y los sans y tot lo que existix? Tos dic que esta nit me han robat lo gorrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Si es aixina, se té que vore la manera, si podem, de recuperál.
- ¿Y quína manera sirá esta? - va di Calandrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Segú que no ha vingut de la India dingú a robát lo gorrino. Algún de estos veíns teus té que habé sigut, y per naixó, si los pugueres reuní, yo sé fé la proba del pa y lo formache, y vorem de una vegada quí tel ha robat.

- ¡Sí - va di Bruno -, mol farás en pa y en formache a serts caballerots que tením al voltán!, Estic segú de que algún dells mel ha pres, y sen donaríe cuenta del cas y no voldríe acudí.

- ¿Qué farem, entonses? - va di Buffalmacco.

Va contestá Bruno: - Se hauríen de fé unes bones pastes de jengibre y en bon vi dols de mistela o moscatell invitáls a beure. Aixina no se barruntaríen per qué los cridam, y vindríen. Igual se poden beneí les pastes de jengibre que lo pa y lo formache.

Va di Buffalmacco: - Pos es verdat; y tú, Calandrino, ¿qué dius?, ¿u fem?
Va di Calandrino: - Tos u demano per l'amor de Deu. Que, si yo sapiguera quí sel ha emportat crec que estaría mich consolat.

- Pos venga - va di Bruno -, estic preparat per a aná hasta Florencia a per eixes coses per a ajudát, si me dones los dinés que val.

Teníe Calandrino uns coranta sueldos, y los hi va doná. Bruno, anánsen cap a Florencia a vore a un amic seu boticari, va comprá una libra de bones pastes y ne va fé pastá dos de merda de gos que va fé confitá en aloe ressién exprimit. Después, les va fé rebosá en sucre com estaben les atres, y per a no equivocás ni cambiáles les va fé ficá serta siñal per la que les podíe coneixe enseguida; y comprán un cante de bon vi dols, se va entorná cap al poble aon estaben Calandrino y los atres, y li va di:
- Demá de matí has de invitá a beure a tots aquells dels que sospechos. Es festa y tots vindrán de bona gana, y yo esta nit, en Buffalmacco, faré lo encantamén sobre les pastes y te les portaré demá de matinet a casa, y yo mateix les hi donaré, y faré y diré lo que tinga que di y fé.

Calandrino u va fé aixina. Ajuntada, pos, una bona compañía entre joves florentinos que estaben al poble y datres llauradós, al arribá lo nou día, prop de la iglesia y al rogle del om, Bruno y Buffalmacco van vindre en una caixa de pastes y en lo vi, y fénlos ficá en corro, va di Bruno: - Siñós, tos ting que di la raó per la que estéu aquí, per a que, si algo passare que no tos agrado, no tingáu que queixátos de mí. A Calandrino, que aquí está, li van robá ahí de nit lo seu hermós gorrino y no pot trobá quí lay ha pres. Com no pot sé datre mes que algú dels que estem aquí, ell, per a sabé quí lo ha robat tos done a probá estes pastes, una per a cada un, y bon vi dols. Hau de sabé que qui haigue pres lo gorrino no podrá engullí la pasta, perque li pareixerá mes amarga que la fel y la escupiñará; y per naixó, per a evitá que esta vergoña passo en presénsia de tanta gen, aquell que haigue agarrat lo gorrino que u digue al mossen en confessió, y yo me abstindré de este assunto.

Tots los que allí estaben van di que volíen minjá pastes y beure vi, per lo que Bruno, ficánlos en fila y colocat a Calandrino entre ells, escomensán per una punta va aná repartín pastes a cadaú. Y al arribá Calandrino a la fila, agarrán una de les pasterades confitades, lay va ficá a la ma. Calandrino rápidamen se la va embutí a la boca y va escomensá a mastegá, pero tan pronte com la llengua va notá lo aloe, Calandrino, no podén aguantá l´amargó, la va escupiñá. Allí tots se miraben la cara uns als atres, per a vore quí escupiñabe la seua pasta, y no habén encara Bruno acabat de repartíles, va fé vore de no enterássen, y se va escoltá a la seua esquena.
- Calandrino, ¿qué vol di aixó?

Giránse rápidamen, y veén que Calandrino habíe escupiñat la seua pasta, va di:
- Espérat, potsé que alguna estiguere roína, tínne un atra. Y agarrán la segona, lay va ficá a la boca y va repartí les que quedaben. Calandrino, si la primera ya li habíe paregut amarga, ésta li va pareixe com la fel en pomelo; pero, avergoñinse de escupiñála, va aná mastegán, la va voltá per la boca, y va escomensá a soltá uns llagrimots que pareixíen anous, de tan grossos que eren; y al final, no podén resistí mes, la va gitá fora com u habíe fet en la primera. Buffalmacco servíe vi a la compañía y a Bruno. Los demés, al vore lo que fee Calandrino, tots van di que ell mateix se habíe robat lo gorrino, y ne van ñabé mols que lo van empendre. Pero, después de anássen, quedánse Bruno y Buffalmacco en Calandrino, li va escomensá a di Buffalmacco:

- Estaba segú de que tú mateix lo habíes amagat y que mos volíes fé vore que tel habíen robat per a no invitámos a beure ni una vegada en los dinés que habíes arreplegat. Calandrino, al que encara no se ni habíe anat la amargó del aloe, y teníe la boca toba, va escomensá a jurá que ell no lo habíe amagat.

Va di Buffalmacco: - ¿Pero cuán ne vas traure, sossio?, dísmu de bona fe, ¿ne vas traure sis? Calandrino, al sentí aixó va escomensá a desesperás; y Bruno li va di:
- Escóltam be, Calandrino, que a la compañía ne ñabíe un que va minjá y beure en natros y me va di que tens no sé aón una joveneta a la teua disposissió, y que li dones lo que pots ajuntá, y que ell estabe segú de que li habíes enviat lo gorrino, tan bon burladó has adeprés a sé. Tú mos vas portá una vegada per lo Muñone aball arreplegán códuls negres, y cuan mos habíes embarcat ten vas entorná sol, y después mos volíes fé creure que habíes trobat lo heliotropo; y ara igual te creus que en los teus juraméns mos farás creure que lo gorrino que has regalat o has venut, tel han robat. Ya estam escarmentats de les teues burles y les coneixem; no mon podrás fé datra: y per naixó mos has de doná dos parells de capóns, y, si no mols dones, lay direm tot a doña Tessa.

Calandrino, veén que no lo creíen, pareixénli habé patit ya prou, no volén ademés lo acaloramén de la seua dona, los va doná dos parells de capóns. Y ells, habén salat lo gorrino, sel van emportá cap a Florencia, dixán a Calandrino cornut y esbatussat.

Recapte

Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot, una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós.

Dissapte, fabes en recapte

Extracte del DCVB

Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal).

// Guardá a bon recapte

Recaptá = recaudá (de captare) : recapto, recaptes, recapte, recaptem o recaptam, recaptéu o recaptáu, recapten; recaptat, recaptats, recaptada, recaptades;
recaudo, recaudes, recaude, recaudem o recaudam, recaudéu o recaudáu, recauden; recaudat, recaudats, recaudada, recaudades.

butifarra

morcilla en castellano.

Embutit de sang del gorrino, en seba, o arrós, piñons.

la butifarra catalana, botifarra, no es lo mateix, natros li diém llenguañissa y varians.

borrifalda, burrifalda, butifarra aragonesa,

fe lo mondongo :

atres embutits:

güeña

http://www.aragonentucesta.es/front-end/Productos/127/güeñas

Producto cárnico elaborado a base de magro, pulmón, lleus, corazón, cor, y papada de cerdo.
En primer lugar, se cuecen el pulmón y el corazón y se pican con el magro y la papada sin cocer.
A continuación, se amasa y se mezcla con pimentón (pebre roch, capsot) dulce, cayena y sal y se embute la masa en tripa (budell, budells) natural.

- Sobrasada, mol típica de Mallorca, ses illes.

Viquipèdia en dialecte occità català:

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

gorrino

cerdo en castellá, puerco, cochino, marrano, etc.

porc en chapurriau, fransés, catalá, rumano, etc.

pig (pork) en inglés, com la Pepa

Schwein en alemán,

galufo en moro,

pŏrcu en latín.

ramat de porcs mallorquins

gorrinets es lo mote de los de Fondespala 

ensaginada (sagí, grassa, greix, manteca, mantega de gorrino)


PORC m. 

I. || 1.   Mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la coa curta i prima; es considera derivat de l'espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l'aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa; cast. cerdo, puerco. De anno in anno porc .I. de precio de solido,doc. segle XI (Miret Doc. 14). Se'n mangaren un porc qui ualie bé VIII sols, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Un porc qui s'era bolcat en una bassa de fanc passà davant ells, Llull Blanq. 74, 4. Huna caldera de cols cuytes ab carn de porch fresch. Desclot Cròn., c. 92. Y en morro de porch anella daurada, Proc. olives 1251. Al voltant d'un abeurador dugues dotzenes de porcs negres xarrupaven, Massó Croq. 172. 

Porc d'engreix (or., occ.) o porc de pens o de pensa (Ribagorça): el destinat a esser engreixat i mort per a servir d'aliment. 

Porc de llavor: el mascle destinat a la procreació. 

Porc gras: el que ja ha augmentat de pes suficientment per a esser mort i donar bona quantitat de carn com a aliment. 

Porc de bon past: el que menja molt i profitosament. 

Porc d'aglà: el que s'alimenta principalment d'aglans. 

Porc segoner: el que menja principalment ensegonades (Mall.). 

Porc de llentrisca: el que s'alimenta de llentrisca, que sol estar magre; per ext. es diu d'una persona molt magra (Men.). 

Porc faixat: el que té una faixa de color diferent de la resta del cos (Bagà); el que té una cama o dues de davant blanques (Artà). 

Porc d'estaca: el que està estacat amb un collar (Lluçanès). 

Perna de porc: un dels tributs que pagaven els pagesos al senyor feudal. Los hòmens de la vall d'Àneu són franchs de tota leuda e peatge e de pernes de porch, doc. a. 1313-38 (Priv. Ordin. Valls Pir. 211). 

|| 2. m. i f. (PORCA), usat també com a adj.: Brut físicament o moralment; cast. puerco, cochino. Una escena de les més positivament porques que pot inventar una imaginació comercial, Sagarra Vida, ii, 157. També es diu porc d'estaca (Lluçanès, Cardona, Solsona). S'usa com a terme insultant. A vegades s'atenua l'insult dient porc, fora s'ànima (Men.). Porc mal abeurat: desagraït, que menysprea el menjar que li ofereixen generosament.

II. || 1.   Porc senglar o singlar (or., bal., val.), o porc fér (occ.), oporc javalí (Pego, Vall de Gallinera, Calp, Elx) o porc cerval (El Pinós), o porc salvatge, o porc montès (Voc. cat.-al. 1502): mamífer ungulat de l'espècie Sus scrofa, considerat com el precedent del porc domèstic, de pèls aspres i espessos i d'escàtils llargs que li surten de la boca; cast. jabalí. Porc senglar: Aper, Pou Thes. Puer. 45. No havia encara en nostra senyoria caça de porch senglar, Pere IV, Cròn. 119. Fugia quant podia d'encontrar porchs salvatges, Alegre Transf. 89. 

|| 2.   Porc espí: mamífer rosegador de l'espècie Hystrix cristata, que té l'esquena i els costats coberts de pues còrnies, gruixudes, llargues de 20 a 30 cm., que li serveixen de poderosa defensa; habita a Itàlia i al nord d'Africa; cast. puerco espín. Les hirsutes jonqueres com enormes porcs espins immobilitzats, Adlert Salze 27. Vulgarment s'anomena també porc crespí, ja des de segles: Per provisió de dues garzelles, de hun porch crespí e de un taxó qui són en lo dit Real, doc. a. 1428 (Arx. Gral. R. Val.). 

|| 3.   Porc marí o porc de la mar: nom de diferents espècies de peixos grossos, generalment d'un metre o més de llarg, d'ulls grossos, forma del cos prismàtica triangular, i color negrós o gris fosc; les principals són el Centrophorus granulosus, el Centroscymnus coelolepis i la Centrina vulpecula; es troben, encara que no abunden, en les mars de Catalunya, València i les Balears. 

|| 4. ant. Porc espí: peça defensiva de les fortificacions, que consistia en una post guarnida de pues de ferro i muntada damunt una columna, que es posava als enderrocs de muralla, a les entrades de pont, etc.; cast. puerco espin. Gran fosso ab sa estacada, sa banqueta y porchs espins, doc. a. 1706 (Aguiló Dicc.).
    Loc.—a) Porc i porquer: tothom en general, sense distinció. «Això, porc i porquer ho porta»: això ho porta tothom.

—b) Anar brut com un porc o més brut que un porc: anar molt brut.—c) Quedar com un porc: quedar malament, fer un paper molt ridícul o desairat.—d) Fer el porc: obrar de manera indecent.

—e) Dir a algú el nom del porc: insultar-lo molt.

—f) Jeure com un porc: jeure molt a l'ampla, sense miraments o sense pensar en el treball.

—g) Menjar o Afartar se com un porc, o Esser un porc malfart: menjar excessivament o de manera indecorosa.

—h) Estar gras com un porc, o més gras que un porc: estar molt gras.

—i) Anar com el rei porc: anar molt brut (Mall.). Sempre anava just el rei porc: ara se posaria un vestit nou, i dins mitja hora era pitjor que un tap de pica, Alcover Cont. 280.

—j) Fer oi an el rei porc: esser o anar molt brut (Mall.).

—l) Tornar-se el porc truja a algú (Cat.) o Eixir el porc mesell a algú (Val.): sortir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava.—m) Engreixar es porc que no han de matar: fer una feina de la qual no ha d'obtenir-se profit (Inca).

—n) Esser la mort del porc: esser molt poc planyuda la mort d'algú (Empordà). «Ha estat la mort del porc: així no l'han de cuidar ni mantenir».

—o) Quan el porc canta: molt tard. Es diu principalment referint-se a l'acte de llevar-se del llit molt tard.

—p) Fer nedar de porc: fer dues cares per no quedar malament amb una altra persona, o fer embulls per sortir d'un assumpte o situació difícil (Mall.).

—q) Matar es porc en divendres, a algú: fer-li una feta inconvenient per a ell, desbaratar-li els seus projectes, fer-li una mala passada (Mall.).—r) Fer més mal que un porc solt, o Donar més faena que un porc solt: fer molt de mal o donar molts de treballs i molèsties (Val.).

—s) Fer pica de porc, d'una cosa: manejar-la de qualsevol manera, sense gens de mirament (Mall.).

—t) Donar cap de porc: (ant.) desfer-se d'algú, matar-lo brutalment (Quadrado Forenses 148).

—u) Estar com el porc a l'estaca: estar en molt bona situació, fruint de tots els avantatges o privilegis.
    Refr.

—a) «Al costat de casa maten porc»: es diu referint-se a algú que, essent molt pobre, es vanta o presenta com a amic de gent molt poderosa.

—b) «Porc a mitges, mai fou gras» (o «mai és gras»): significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels dos participants.

—c) «Porc fiat (o «comprat a espera»), tot l'any gruny»: vol dir que els deutes donen moltes preocupacions al deutor.

—d) «De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena» (o «de casta»): significa que dels nascuts o criats en un ambient de vulgaritat, no és freqüent que surtin obres de generositat.

—e) «El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort»: es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el negociant es mor en plena activitat mercantil.

—f) «L'avar i el porc, no aprofita fins que és mort».

—g) «De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort».

—h) «Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi»: assenyala la data escaient per a començar a matar porcs.

—i) «A cada porc li ve el seu sant Martí»: significa que a tothom li arriba la tongada de desgràcies o el moment d'haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat.

—j) «Per sant Tomàs, agafa el porc pel nas»: significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc.

—l) «Per Nadal, el porc en sal».

—m) «Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé»

—n) «Qui té nou porcs a la salera, bon Nadal se li espera».

—o) «Aleluia, aleluia, qui no mata porc no menja xuia» (Empordà, Men.).

—p) «L'ase diu orellut al porc, per falta d'orelles»: es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té.

—q) «Crieu fills, crieu porcs»: significa que sovint els fills són desagraïts envers els pares.

—r) «El porc més roí menja el millor aglà»: es refereix al repartiment injust dels béns del món.

—s) «Qui té hort i porc, tot l'any té un bon conhort» (Urgell, Segarra).
—t) «Del porc, fins la coa és bona»: ho diu replicant algú que ha estat tractat de porc.
—u) «Per un porc no cal tenir estaca»: es diu per menysprear una cosa que es considera massa petita o insignificant.
—v) «Lo porc, siga xic o gros, vint llonganices du al cos» (Verdaguer Folkl. 49); «Un porc gros, ne porta un altre al cos»: significa que el porc és un animal molt profitós com a aliment.
—x) «Qui cerca porc, ses oreies li grunyen»: vol dir que quan algú du una idea forta a trobar o obtenir una cosa, sempre es pensa veure-la o descobrir-la (Mall., Men.).
—y) «Al qui tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell» (Alcoi).
—z) «Porc i dona, tot l'any és bona».
—aa) «D'Olot, ni dona ni porc»: ho diuen els de la Garrotxa per denigrar les dones olotines; i els olotins repliquen: «Porc i dona, d'Olot és bona».

—bb) «¿Qui mana a can Ribot? ¿L'amo, o el porc?»; «¿Qui governa a can Ribot? La truja o el porc»: es diu en to de reny davant un fet que es considera una inversió de l'orde jeràrquic.

—cc) «¿Tanta honra ha de tenir el porc com el porcater?»: es diu recriminant el qui no respecta com cal els de més categoria.

—dd) «A lloc on habiten porcs, no hi cerquis espigues»: vol dir que és absurd cercar una cosa allà on no pot lògicament existir (Men.).

—ee) «El porc, dóna morrades fins que és mort»: es diu referint-se a una persona grossera.

—ff) «Es porcs només fan una furgada»: es diu referint-se als qui volen donar abast a diferents feines o empreses (Men.).

—gg) «No és pas amb aigua clara, que s'engreixen els porcs»: significa que per a engreixar cal alimentar-se de coses substancioses.

—hh) «Si la porquera és mestressa, ¿qui guardarà els porcs?»: vol dir que en totes les empreses ha d'haver-hi distinció entre càrrecs directius i serveis subalterns.

—ii) «Mala llana té es porc, que tot són cerres»: es diu quan s'esdevenen coses que tenen mal aspecte, que no deixen preveure gaire bon resultat (Mall.).

—jj) «Menjar i jeure, vida de porc»: es diu referint-se als qui viuen sense treballar gens.

—ll) «Porc estugós, no pot morir gras»: significa que l'excés d'escrúpols no és bo per a la salut (Mall.).

Fon.: pɔ́ɾk (or., occ., eiv.); pɔ̞́ɾk (val., mall., men.); pɔ̞́ɾс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); póɾk (Elna, Serrallonga, Cotlliure, Amer).

Intens.
—a) Augm.: porcàs, porcarro, porcatàs, porcatarro, porcarràs, porcassarro, porcarrot.
—b) Dim.: porquet, porquetxo, porquel·lo, porqueu, porquí, porquiu, porcoi, porcarrí, porcarró, porcarrineu, porcarrinoi, porcarrinet, porcarroi, porcarrinoiet, porcató.
—c) Pejor.: porcot.

Sinòn. (vulg.): garrí, gorrí, bacó, cotx, tossino.

Etim.: del llatí pŏrcu, mat. sign.