Mostrando entradas con la etiqueta bassa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bassa. Mostrar todas las entradas

martes, 22 de septiembre de 2026

Vivier, Viver, Vogar, Vol, Voluntat, Volontat, Volatge, Volon, Voluntos, Volentos, Voluntairos, Volontairos - Malvoledor

Vivier, Viver, s. m., lat. vivarium, vivier, marais.
La rana chant' el vivier.
Marcabrus: Al departir.
La grenouille chante au vivier.
Aqui a aigua dousa, peihs en viver.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.
Là il y a eau douce, poisson en vivier.
CAT. Viver. ESP. Vivero. PORT. Viveiro. IT. Vivaio. (chap. Vivero, viveros; bassa, basses; bassota, bassotes; basseta, bassetes.)

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

Vogar, v., de l'all. vogen, voguer.
Voyez Denina, t. III, p. 87.
Am rems et am vela s' en van a mays vogar.
En la barca l' an mes, e vogan a gran forsa.
V. de S. Honorat.
Avec rames et avec voile ils s'en vont à plus voguer.
Dans la barque l'ont mis, et voguent à grande force.
Annero a terra, en la barca vogant.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 69.
Allèrent à terre, voguant en la barque.
CAT. ESP. Bogar. Port. Vogar. IT. Vogare. (chap. Bogá o vogá; remá.)

Lo agüelo y lo Mar.  Ernest Hemingway.

Vol, s. m., vouloir, volonté.
Greu fa de si meteis son vol
Aisel que a sobresenhor.
Amanieu des Escas: Dona per.
Difficilement fait de soi-même sa volonté celui qui a supérieur.
ANC. FR.
Quand par fortune ou par le vueil des cieux. Ronsard, t. I, p. 719.
Le retardement qu'elles souffrent en ces terrestres lieux est contre leur vueil.
Camus de Bellay, Diversités, t. 1, fol. 423.

2. Voluntat, Volontat, s. f., lat. voluntatem, volonté.
Fug mon sen, e sec ma voluntat.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Je fuis mon sens, et je suis ma volonté.
En son testament et en sa darrera voluntat. Cout. de Condom.
(chap. A son testamén y a sa radera voluntat.)
Dans son testament et dans sa dernière volonté.
Loc. Seinher, a vostra volontat
Faitz d' els e de me, dis Taulat.
Roman de Jaufre, fol. 70.
Seigneur, à votre volonté faites d'eux et de moi, dit Taulat.
Prov. Il voluntatz val lo fach mantas ves.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
La volonté vaut le fait maintes fois.
ANC. FR. En la volentet au seigneur.
Charte de 1237. Carpentier, pr. de l'Hist. de Cambray, p. 27.
CAT. Voluntat. ESP. Voluntad. PORT. Vontade. IT. Volontà, volontate, volontade. (chap. Voluntat, voluntats.)

3. Volatge, s. m., vouloir, volonté.
Cil que s' amistat me mes
El cor ab un ferm volatge. 
H. Brunet: Era m nafron.
Celle qui son amitié me mit au coeur avec un ferme vouloir.

4. Volon, adj., volontaire, désireux, disposé.
Amar l' aus ieu et aver cor volon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Aimer je l'ose et avoir coeur désireux.
Quan si m tolc, no m laisset re
Mas desirier e cor volon.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Quand elle me ravit ainsi, elle ne me laissa rien que désir et coeur disposé.

5. Voluntos, Volentos, adj., désireux, volontaire, disposé.
Mout en fora plus volentos.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
Moult j'en serais plus désireux.
Ab los premiers s' es crozatz voluntos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Avec les premiers il s'est croisé volontaire.
La donna fon per ver dels deniers voluntosa. V. de S. Honorat.
La dame fut pour vrai des deniers désireuse.
Adv. Ieu dirney me volentos
Fort e espes.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Je me repus volontiers fortement et copieusement.
ANC. FR. Afin que icelle... fust plus enclinée et voulenteuse envers le suppliant.
Lett. de rém. de 1477. Carpentier, t. III, col. 1198.

6. Voluntairos, Volontairos, adj., volontaire, désireux, de bonne volonté.
S' es volontairos
De vostr' amic lauzar.
Amanieu des Escas: El temps de.
Si vous êtes désireux de louer votre ami.
Mandament voluntairos. 
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Commandement volontaire.
ANC. FR. Furent tous voulentarieux à celle besongne.
Monstrelet, t. II, fol. 126.
ANC. CAT. Volenteros. IT. Volontarioso, volontaroso.

7. Voluntairi, adj., lat. voluntarius, volontaire, désireux, de bonne volonté.
Abdurat, de batalha voluntairis. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.
Endurci, de bataille désireux.
La vendition de tals bens que si fa voluntaria.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
La vente de tels biens qui se fait volontaire.
CAT. Voluntari. ESP. PORT. Voluntario. IT. Volontario. (chap. Voluntari, voluntaris, voluntaria, voluntaries.)

8. Voluntados, adj., désireux.
Aysi fa Amors correr vas sas preyzos
Sels qu' atroba d' amar voluntados. 
P. Espagnol: Entre qu' om.
Ainsi fait Amour courir vers ses prisons ceux qu'il trouve d'aimer désireux.

9. Voluntier, Volentier, adj., de bonne volonté, empressé, disposé.
Al sieu voler vuelh m' aia voluntier,
Sol qu' una vetz l' aia 'l mieu voluntiera.
G. Pierre de Cazals: A trop.
Au sien vouloir je veux qu'elle m'ait empressé, pourvu qu'une fois je l'aie empressée au mien.
- Adv. Volontiers.
Volentier la recebon. L' Avangeli de li quatre semencz.
Volontiers la reçoivent.
Partira m' en, si pogues, voluntiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amor.
Je m'en séparerais, si je pouvais, volontiers.
ANC. ESP. Castigaba el pueblo, oian lo volenter.
Loores de Nostra (nuestra) Señora, cop. 48.
ANC. CAT. Volenter. IT. Volonteroso.

10. Voluntierament, Volonteiramen, Volentieiramen, adv., volontairement, volontiers.
Tot responderon mantenen:
Seigner, mot volentieiramen.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Tous répondirent aussitôt: Seigneur, moult volontiers.
Amics, molt volonteiramen
Vos darai armas e destrier.
Roman de Jaufre, fol. 8.
Ami, moult volontiers je vous donnerai armes et destrier.
Braces,... aquo qu' el cor ama,... voluntierament estrenho.
Eluc. de las propr., fol. 48.
Les bras,... ce que le coeur aime,... volontiers étreignent.
IT. Volonterosamente. (chap. Voluntariamen. ESP. Voluntariamente.)

11. Voler, v., vouloir, désirer.
Ses voler
Del sieu pople decazer.
G. Riquier: Ancmais per.
Sans vouloir du sien peuple déchoir.
Me vuelh en cantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Je me veux en chantant réjouir.
Tolre volguesses. Titre de 960.
(chap. Toldre vullgueres; traure, pendre, v. lat. tollere.)
Qu'enlever tu voulusses.
Si vuol passar la mar,
Pren un tal governador.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
S'il veut passer la mer, il prend un tel pilote.
Vulhatz ma companhia
Aissi cum ieu volria
Vos e vostr' amistat.
Berenger de Palasol: Ab la fresca.
Veuillez ma compagnie ainsi comme je voudrais vous et votre amitié.
Ieu volgra, si Dieus o volgues.
(chap. Yo voldría, si Deu u vullguere.)
P. Cardinal: Ieu volgra.
Je voudrais, si Dieu le voulait.
Per que m vueilh alegrar chantan.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 
C'est pourquoi je me veux réjouir en chantant.
- Pouvoir.
Son coutel, s' ieu no l' afil,
Non vol taillar, al fosil.
Marcabrus: Aissi m te.
Son couteau, si je ne l'afile au fusil, ne veut pas couper.
- Recevoir, prendre.
Nostre, vostre, que no volon s en la fi. Gramm. provençal.
Nôtre, vôtre, qui ne veulent pas s à la fin.
- Être dans le cas, devoir.
Una ast' i deu esser messa per senial, per aco que tuit home sapian qu' ela vol esser venduda. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.
Une lance y doit être mise pour signal, pour cela que tous hommes sachent qu'elle veut être vendue.
Loc. Si us desplatz quar vos voill be. 
R. Bistors: A vos.
S'il vous déplait parce que je vous veux du bien.
Tota sazos volia mal a 'N Bertran. V. de Bertrand de Born.
(En) toute saison il voulait mal au seigneur Bertrand.
Cors vol dire trebal, et arma, repaus. Liv. de Sydrac, fol. 70.
Corps veut dire tracasserie, et âme, repos.
Vol qu' ieu chant, vuelha o no,
Silh que m' a tengut en preizo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Elle veut que je chante, que je veuille ou non, celle qui m'a tenu en prison.
Ja pueis no us en volrai.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Jamais après je ne vous en voudrai.
Subst. Foron ferm en vos tug mey voler.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Furent fermes en vous tous mes vouloirs.
Part. pas. Es hom miells desiratz e volgutz.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Est homme mieux désiré et voulu.
Autafort,
Qu' ieu ai rendut
Al senhor de Niort,
Car l' a volgut.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Autefort, que j'ai rendu au seigneur de Niort, parce qu'il l'a voulu.
Loc. Ni es amatz per ren ni pot amar
Ni ben voler, ans es totz ben volgut.
G. Riquier: Fortz guerra.
Ni n'est aimé pour rien ni (ne) peut aimer ni bien vouloir, mais il est tout bien voulu.
Deu esser aziratz
E mal volgutz per tota gen.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Doit être haï et mal voulu par toute gent.
Ai ne vist amat ses dar,
E mal volgut ab molt donar.
G. Adhemar: Ieu ai ja vista.
J'en ai vu aimé sans donner, et mal voulu avec beaucoup donner.
ANC. FR. Veuill que tu en ordennes et faches tout à ta volenté.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 248.
Vous voel jou faire un moult bel don.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 72.
Li enseigna moult de bones paroles, mès il ne le volt croire. Joinville, p. 97.
Nous aions volut. Tit. de 1318. Arch. du Roy., reg. 46, pièce 130.
Voyez Ben, Mal.
CAT. Voler. IT. Volere. (chap. Voldre : vull, vols, vol, volem, voléu, volen; vullgut, vullguts, vullguda, vullgudes; volgut, volguts, volguda, volgudes; voldré; voldría; si yo vullguera.)

12. Benvolensa, Bevolensa, s. f., lat. benevolentia, bienveillance, affection, amitié, bonté.
Non es misericordia aqui ont non es bevolensa. Trad. de Bède, fol. 67.
N'est pas miséricorde là où n'est pas bienveillance.
Mi ten corals benvolensa.
Blacasset: Ben volgra.
Me retient sincère affection.
ANC. FR. Comme si c'estoit une bénévolence paternelle contractée pour l'affection commune envers la patrie.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 172.
Dont supplions que ta bénivolence
N'en preigne fors ce que le cueur en pense.
J. Marot, t. V, p. 208.
CAT. Benevolensa, benivolensa. ESP. PORT. Benevolencia. IT. Benevolenza, benivolenza. (chap. Benevolensia, benevolensies.)

13. Benvolent, Bevolent, Benvolen, Bevolen, adj., lat. benevolentem,
bienveillant, affectionné.
Que m siatz, dona, bevolens.
Albert de Sisteron: Ab joy comensa.
Que vous me soyez, dame, bienveillante.
Substantiv. Am selhs bonamen
Qui son siei benvolen.
Pons de Capdueil: Sitot los.
J'aime bonnement ceux qui sont ses affectionnés.
ANC. FR. Pour si bon et si bénivolent. Monstrelet, t. III, fol. 72.
IT. Benivolente. (chap. Benevolén, benevolens, benevolenta, benevolentes. ESP. Benevolente.)

14. Desbenvolenza, s. f., malveillance, inimitié.
Digna fora de ma desbenvolenza.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Digne elle serait de mon inimitié.

15. Desvoler, v., ne pas vouloir, rejeter, dédire.
Desvol so que l' a plagut.
Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.
Rejette ce qui lui a plu.
Son voler non desvolria.
Aimeri de Peguilain: Pois que.
Son vouloir je ne dédirais pas.
ANC. FR. Un obstiné qui une mesme chose
Veut et déveut cent fois en un instant.
Saint-Gelais, p. 4.
Puisque la mère Dieu le velt,
Ne li doit mie desvoloir.
Conte du prestre qui savoit chanter la messe.
ANC. CAT. Desvoler. IT. Disvolere. (chap. Desvoldre : no voldre, rechassá.)

16. Envolontos, adj., résolu, déterminé.
Siam envolontos d' aver l' onor e 'l fieu
Que han totz los cors sancs que moriron per Dieu.
V. de S. Honorat. 
Soyons résolus d'avoir le patrimoine et le fief qu'ont tous les corps saints qui moururent pour Dieu.

17. Malvolensa, s. f., lat. malevolentia, malveillance, inimitié.
Sai, ses duptar,
Que n' aurai malvolensa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Je sais, sans douter, que j'en aurai inimitié.
ANC. FR. Jà soit ce que je en aie vostre maleweillance.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.
Non pas par malivolence. Monstrelet, t. I, fol. 173.
ANC. CAT. Malvolença. ESP. PORT. Malevolencia. IT. Malivolenza, malivoglienza.
(chap. Malevolensia, malevolensies; malvolensa, malvolenses; enemistat, enemistats.)

18. Malvolent, Malvolen, adj., lat. malevolentem, malveillant, ennemi.
Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme.
Durand, tailleur de Paernes: En talant ai.
En tout temps je serai malveillant et inique envers le roi Jaimes (Jacques).
Substantiv. Ja n' auras tu malvolens.
Giraud de Borneil: S' ara no.
Désormais tu en auras ennemis.
ANC. CAT. Malvolent. (chap. Malvolén, malvolens, malvolenta, malvolentes; enemic, enemics, enemiga, enemigues.)

19. Malvoledor, s. m., malveillant, ennemi.
Perdonnar ab bon cor a sos malvoledors. V. et Vert., fol. 44.
Pardonner de bon coeur à ses ennemis.

domingo, 5 de marzo de 2023

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

Un día, San Pere, aburrit perque no teníe que obrili les portes del sel a dingú, jugán en les claus, va cavilá demanali a Deu baixá a la Terra pera vore qué passabe per allá baix.

En lo beneplássit del Pare, San Pere va baixá a la Terra de un bot.
Tal com va aterrissá, camí de Saragossa, (Longitud: -0.7232900; Latitud: 41.5691300) se va topetá en un baturro al que li va preguntá cap aón anabe.

Este li va contestá "Cap a Zirigoza".

A lo que San Pere va replicá "Si Deu vol".

Lo aragonés va insistí sense corregís: "Vullgue o no, yo vach cap a Zirigoza".

Atufat, San Pere va convertí al aragonés en una rana granota, no minuda, y lo va aviá en furia a una bassa plena que ñabíe a la vorera (lo que me fa pensá que no va sé al juliol). Allí lo va tindre uns cuans añs, obliganlo a patí les inclemensies del tems, les codolades de los sagals y datres mil calamidats com la eterna broma, paora, boira o dorondón de aquells plans a la vora del Ebro.

Cuan San Pere va acabá la seua missió y se preparabe pera pujá als sels, va torná al camí de Saragossa pera tornali al baturro lo seu cos humanal.
Li va torná a preguntá cap aón anabe.

Lo maño li va espetá: "Be que u saps, vach cap a Saragossa".

San Pere va insistí en suavidat: "Si Deu vol, home, si Deu vol".
Lo baturro li va replicá: "¡Quín Deu ni quína carbassa! ¡A Zirigoza o a la bassa!"

Veén lo Prínsep dels Apostols que ere inútil intentá dominá aquell carácter, li va dixá al baturro continuá tranquilamén lo seu camí, passa a passa, hasta Saragossa.

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

martes, 16 de mayo de 2017

TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI (Pedro J. Bel Caldú.)

Autó:
Pedro J. Bel Caldú.

https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M

Fórnoles.


TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:


Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tía Andrea, la tía Ruperta.


Si els bolquers que te van posar no eren de roba d’ eixugamans.


Si vas mamar d’un biberón.

Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.
Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.

Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.



Fórnoles, Fórnols; TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI


Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.

Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.

Si no has soltat, o tancat mai un estollador.


Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.


Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.

Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.

Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.

Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut


Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.

Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.


Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.

Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.

Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. 

Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.

Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.

Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. 

Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.

Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.

Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.


Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.

Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. 

Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. 

Si no saps qué es una banasta ni que es una portadora.

Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.

Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. 

Si no has carregat cuatre cantes als argadells.

Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió (tío) Matíes, lo tió (
tío) Olimpio o les chiques del Estanc. 

Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.

Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.

Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta.

Si no vas veure sessions de circo del húngaros a la plaça.

Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.

Si no vas assistit a sessions de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.


Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.

dalladós, dallá, dalla, dalle

Si no saps qué es “plegar fem”. 

Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.

Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.

Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. 

Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.

lloseta, culla

Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius. 

Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pitroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.

Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.


Si no has tret mai número al forn per a pastar. 

Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. 

Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.

Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.

Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.

Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.

Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. 

Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.

Si tot aixó te sone a txino… o eres molt jove o… no eres de Fórnols.
Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.