Mostrando entradas con la etiqueta Monferrato. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Monferrato. Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de octubre de 2026

25. Peire de la Mula. Ia de razon nom cal metre enpantais

25. Peire de la Mula. *

La prima poesia è secondo i canzonieri A e L; le altre due, secondo A e R.

Peire de la Mula; Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú


Ia de razon nom cal metre enpantais. A 
Ia de raszon nom cal mentrenpantais. L 
qan ben uuoill far un siruentes odos. A
qades uoill far un seruentes ou dos. L 
qeill ric iouen percui maluestatz nais. A
queill rich jouen percui maluistatz nais. L 
mo enseignon car son cazut daut ios. A
mo esseignhon qi son cagut dhault jos. L 
enomen ual chastiars ni pregieira. A 
e nonmi ual chastiars ne preieira. L 
com non los trob ades descomunals. A
qhom no los truob ades descominals. L 
equi encent entrobes dos cabals. A 
eqi en cen entrobes dous cabals. L 
garir pogram si fos daital manieira. A 
garir pogram sifos daital maineira. L
Ric iouen croi pois uezetz qe mais. A 
Rich jouen croi pois ueszez que ual mais. L
dars que teners mout ifaitz qenoios. A 
dar que tener mout ifaisz qenojos. L 
car setz aissi auar ni cobeitos. A 
qar es aissi auair ecobeitos. L
qu no nia qalafin tot non lais. A 
quns noi ha qalfin tot no lais. L 
ni que ian port mas una sarpeillieira. A
ni que jan port mas una serpeillieira. L 
mas duna ren uos remembre siuals. A 
mais duna re uos remembre seuals. L 
qaqui non ual ni thesaurs ni captals. A 
qaiqi non ual ni tresors ne captals. L 
tors nipalaitz chastels ni argentieira. A 
tors ne chastels palais ni argenteira. L 
Per dar conquis alixandres roais. A 
Perdar conqist alixandres roais. L 
epertener perdet daris lo ros. A
epertener perdet daire loros. L 
la batailla qe teners li sostrais. A 
la batailla que teners li sostrais. L
sa gen li fetz laissar esos baros. A
sagen lifes laissar esos baros. L
eper donar conquis carles baiuieira. A
eper donar conqist charles baiueira. L (Baviera, Bayern.)
epertener fo mortz androin lo fals. A
eper tener fo mortz andro inel fals. L
anc perdonar aprince no uenc mals. A
qanc per donar aprinces no uenc mals. L
mas pertener lor nais dans epaubrieira. A
mais per tener lur nais dansz epaubreira. L

Del ioglars seruir mi laisse. A 
De ioglars seruir me layse. R 
seignor auiatz per que ni com. A 
senhors auiatz per que ni cum. R
car lor enois creis epoia. A 
car lur enueis creis e poya. R 
equi mais los seru mescaba. A 
e qui mays los ser mens acaba. R 
car cel qe meins ualra que tut. A 
car selh que mens ualra que tug. R
vol com permeillor lo teigna. A 
vol com per melhor lo tenha. R 
eson ia tant pel mon cregut. A 
eson ia tan pel mon cregut. R
que mais son qe lebrier menut. A
que may son que lo bret menut. R
Lor affars cuich que abaisse. A 
Lor afar cuyt que abaisse. R
car ill son plus pesan que plom. A 
car ilh son pus pezan que plom. R
et eissont mais que deploia. A 
et es en may que de ploia. R 
per qieu non pretz una raba. A 
per quieu non pretz una raba. R 
lor mal dir anz cre que maiut. A 
lor maldir ans cre que maiut. R 
euuoill qalz baros soveigna. A 
euuelh cals baros sovenha. R
caisi teing eu lor pretz cregut. A 
cayssi tenh yeu lor pretz cregut. R 

Una leig uei dauol escuoill. A
Una leys ques decuelh. R
auol etrop malestan. A 
auol e mal estan. R
car aquil arlot truan. A
cor quilh arlot truan. R 
vant cridan dui e dui. A 
uan cridan duy e duy. R
datz me que bos ioglars sui. A 
datz me que ioglars suy. R 
car bretz enormans. A
car es bretz o normans R
euei enhom tans. A
e uey en tans. R
perques als pros dampnatges. A
perques. als pros dompnaies. R
emi par nesciatges. A
E mi par nessiaties. R 
com lor mesca ni taill. A
com lor mesca ni talh. R 
en cort de pro uassal. A 
en cort de pros uassalh. R 
E sien sui encolpatz. A 
e sieu soy encolpatz. R 
car los ai acusatz. A 
car los ay accuzatz R 
vos cortes que anatz, A
uos cortes que anatz. R
per cortz men razonatz. A
per cortz men razonatz. R
qieu non uuoill ia lor patz. A 
quieu no uuelh ia lor patz. R

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 104):
Peire de la Mula si fo uns joglars qu'estet e Monferrat en Peimont ab miser n'Ot del Carret, & a Cortemilla, e fo trobaire de coblas e de sirventes.

Lo carro vuit. Agüelo Sebeta, Luis Arrufat

mulata VS mula atá; regalo de reyes

miércoles, 19 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA QUINTA

La marquesa de Monferrato, a una invitassió a minjá gallines, en unes discretes paraules refrene lo lloco amor del rey de Fransa.

La marquesa de Monferrato, a una invitassió a minjá gallines, en unes discretes paraules refrene lo lloco amor del rey de Fransa.


La história contada per Dioneo va ferí primé la vergoña y lo cor de les dames que la escoltaben y va doná de alló siñal lo rubor que va apareixe als seus rostros, se van ficá roiges com una ruella; pero después, miránse les unes a les atres, podén apenes aguantá la rissa, la van escoltá sonrién. Y arribat lo final, después de habél renegat pero en dolses paraules, diénli que históries paregudes no se teníen que contá dabán de les dones, la Reina, girada cap a Fiameta (que a la vora d´ell estabe assentada a la herba), li va maná que continuare lo orden de narrassións, y ella en alegre rostro, miránla, va escomensá:

Me contente que haigám demostrat en les históries quina es la forsa de les respostes agudes y rápides. Me ha vingut al ánimo, hermoses Siñores, mostrátos, en la história que me toque contá, cóm una noble dona va sabé en paraules y obres guardás del amor de un home de mol alta cuna y evitá atres coses.
Monferrato
Monferrato

Habíe lo marqués de Monferrato, home postín, abanderat (gonfalonero)de la Iglesia, passat a ultramar en una expedissió general feta per los cristianos a má armada; y parlánse del seu valor a la corte de Felipe lo Tort, que se preparabe per a aná desde Fransa an aquella mateixa expedissió, va sé dit per un caballé que no ñabíe daball de les estrelles datra parella pareguda a la del marqués y la seua dona: destacabe en totes les virtuts lo marqués entre los caballés, y la dona destacabe entre les demés, ere hermossíssima y valenta.

Estes paraules van entrá de tal modo al ánimo del rey de Fransa que, sense habéla vist may, va escomensá a amála en ardó, y se va proposá no fes a la mar, en la expedissió a la que anabe, sino a Génova per a que, anán per terra, puguere tindre un motiu raonable per a aná a vore a la marquesa, pensán que, no están lo marqués, podríe passá que tinguere efecte lo seu dessich. Y segóns u habíe pensat va maná que se faiguere; per lo que, envián dabán a tots los hómens, ell y uns poquets de homes nobles, se van ficá en camí, y arrimánse a la terra del marqués, va maná di a la Siñora en antissipassió de un día que al matí siguién lo esperare a diná.

La Siñora, sabia y cautelosa, va contestá alegremen que aquell ere un favor superió a consevol atre y que siríe benvingut.
Y enseguida se va ficá a pensá qué volíe di que un tal rey, no están lo seu home, vinguere a visitála; y no la va engañá en aixó la sospecha de que la fama de la seua hermosura lo atraguere. Pero tamé com dona de pro se va disposá a honrál, y fen cridá a tots los homes bons que allí habíen quedat, va doná les órdens oportunes per a tots los preparatius. Pero la minjada y los manjars va volé amaníls ella mateixa. Y sense retrás va fé aplegá totes les gallines y polleslloques que ñabíe a la comarca, y va indicá als seus cuinés (cocineros) que prepararen uns cuans plats per a lo convit real en totes eixes gallines.

Va vindre, pos, lo rey y va sé ressibit per la Siñora en gran festa y honor; y an ell, mes del que habíe imaginat per les paraules del caballé, al mirála li va pareixe hermosa y valenta y cortés, y se va maravillá mol, y mol la va estimá, ensenénse encara mes en lo seu dessich perque mes sobrepassabe la Siñora la estima que ell habíe tingut de ella antes de vórela y tratála.

Y después de descansá a cámares adornadíssimes en tot lo que es nessessari per a ressibí a tal rey, arribada la hora del diná, lo rey y la marquesa se van assentá a una taula, y los demés segóns la seua condissió van sé a datres taules honrats. Aquí, sén lo rey servit en mols plats y vins mol ben triats, de añades exeléns, y ademés de alló mirán de cuan en cuan en gust a la hermossíssima marquesa, gran plaé teníe.

Pero arribán un plat detrás de l´atre, va escomensá lo rey a extrañás una mica y va advertí que, per mol variats que fóren los guisos, no u eren tan, tots estaben preparats en polla pita. Y com sabíe lo rey que al puesto aon estabe teníe que ñabé abundánsia de animals salvaches y espessialmén de ploma, y com la habíe avisat de la seua vinguda li habíe donat a la Siñora tems per a podé enviá a cassáls, com mol de aixó se maravillae, no va volé péndre ocasió de féla parlá de un atra cosa mes que de les seues gallines; y en cara alegre se va girá cap an ella y li va di:
- Dama, ¿náixen an este país sol gallines sense cap gall? La marquesa, que va enténdre mol be la pregunta, pareixénli que segóns lo seu dessich nostre Siñó li habíe enviat lo momén adecuat per a podé mostrá la seua intensió, girada cap al rey que li preguntabe, va di:

- No, monseñor; pero les dones, encara que en vestits y en honors algo varíen de les atres, totes són igual aquí que a consevol puesto.
Lo rey, sentides estes paraules, be va enténdre la raó de la invitassió a gallines y la virtut que amagaben aquelles paraules y va compendre que en vano se gastaríen les paraules en tal dona y que no ere lo cas de fé aná la forsa; per lo que, aixina com imprudenmen se habíe ensés en lo seu amor, aixina ere sabio apagá per lo seu honor lo mal ensés foc. Y sense fé mes bromes, temén les seues respostes, va diná fora de tota esperansa, y acabat lo diná, li va pareixe que anánsen pronte dissimularíe la seua deshonesta visita, y agraínli lo habél honrat, encomanánlo ella a Déu, sen va aná cap a Génova.

SEXTA