Lexique roman; Mes - Mesquinitat

Mes, s. f., lat. messis, moisson. 

L' autre culhiran las mes;

Qu'ieu de mon laborag' aten

Un frug.

G. Adhemar: Chantan dissera.

Les autres récolteront les moissons; vu que de mon labourage j'attends un fruit.

ANC. CAT. Messes. ESP. Mies. PORT. IT. Messe. (chap. Mies : sembrat, sembrats. Cullita de gra.)

2. Meisso, Meysso, Meisho, s. f., lat. messio, moisson, récolte.

Malas meissos e vouz espies.

(chap. Mals sembrats y buides espigues.)

P. Vidal: Pois ubert.

Mauvaises moissons et épis vides.

Co fai lo logadier la hora de sa paga, o lo bos laboraire lo temps de sas meyssos. V. et Vert., fol. 33. 

Comme fait le mercenaire l'heure de sa paye, ou le bon laboureur le temps de ses moissons.

3. Messonier, Meissonier, s. m., du lat. messor, moissonneur.

Tenia sa vianda aparelhada que volia portar als messoniers al camp.

Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 45. 

Tenait sa nourriture apprêtée qu'il voulait porter aux moissonneurs au champ.

Mas petit i a meissoniers. Brev. d'amor, fol. 156.

Mais peu il y a de moissonneurs.

IT. Mietitore. (chap. Segadó, segadós, segadora, segadores. Cullidó, cullidós, cullidora, cullidores; cossechadó, cossechadós, cossechadora, cossechadores.)

4. Medre, Meire, v., lat. metere, moissonner.

Que li fraire anesso medre. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 24. 

Que les frères allassent moissonner. 

Proverb. Qui petit semena, petit met. Trad. de Bède, fol. 66.

(chap. Qui poc sembre, poc arreplegue, cull, cosseche, segue.)

Qui peu sème, peu moissonne.

IT. Mietere. (chap. Segá, cullí, cossechá.)

5. Meyssonar, Meisonar, Meixonar, v., moissonner, récolter.

Es temps de meyssonar. Eluc. de las propr., fol. 129.

Il est temps de moissonner.

Proverb. Tal semena ben e gen

Son blat, qui no 'l meixona.

Giraud de Borneil: Tals gen.

Tel sème bien et gentiment son blé, qui ne le moissonne pas.

Substantiv. Lo temp del meisonar. L' Évangile de li quatre semencz.

Le temps du moissonner.

Mesclar, v., du lat. miscere, mêler, mélanger, brouiller.

Selh que premiers trobet

Qu' om mescles fin aur ab acier.

Deudes de Prades: Anc mais hom. 

Celui qui le premier trouva qu'on mêlât pur or avec acier.

Mesclatz hi pro d' aiga freia.

(chap. Mescléu hi (abundanta, molta) aigua freda.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mêlez-y assez d'eau froide.

Fig. Si que viur' e murir

Me fai essems mesclar. 

Aimeri de Peguilain: Qui suffrir. 

Tellement que le vivre et le mourir elle me fait ensemble mêler.

Quar ja no m cal doptar, si ie us avia, 

Que mesclessetz falsia ni enjans.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis. 

Car désormais il ne me faut douter, si je vous possédais, que vous mélassiez fausseté et tromperie.

- S' engager, se jeter dans la mêlée.

Ieu a pe anei m' ab els mesclar, 

E fui nafratz ab lansa pel colar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Moi à pied j'allai avec eux me mêler, et je fus blessé avec lance à travers le collier. 

ANC. FR. Este vus chascuns se fud mellez à sun compaignun, e forment grant fu l' ocision. Anc trad. des Liv. des Rois, fol. 16.

- S'attaquer, s'en prendre.

Mas qui a flor se vol mesclar, 

Ben deu gardar lo sieu baston, 

Car Frances sabon grans colps dar. 

Le Comte de Foix: Mas qui. 

Mais qui à fleur (de lis) veut s'attaquer, doit bien garder sa lance, car les Français savent grands coups donner.

- Brouiller, quereller, tracasser.

Per merce us prec que non puescon mesclar 

Vostre gent cors adreg e plazentier... 

Encontra 'l mieu per messonguas comtar. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Par merci je vous prie qu'ils ne puissent brouiller votre gentille personne bien faite et agréable... avec la mienne par conter (en contant) des mensonges.

Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25. 

Les fait brouiller et chamailler. 

Lo marit se mesclet ab lui. V. d'Aimeri de Péguilain. 

Le mari se querella avec lui. 

ANC. FR. Sovent les unt medlé al rei.

Heraut e Guert tant estrivèrent 

Ke par parole se medlèrent. 

Roman de Rou, v. 9903 et 12180.

Loc. Lur mescla discordias et autras trebulations. V. et Vert., fol. 92.

Leur suscite discordes et autres tribulations. 

Mescla tot l' an gerra. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Suscite toute l'année guerre.

Mesclara 'l torneys pel cambo. 

Bertrand de Born: Lo coms m'a. 

Livrera le combat par le champ.

E 'l colombet, per gaug d' estieu, 

Mesclan lur amoros torney.

A. Daniel: Ab plazers. 

Et les pigeonneaux, par joie d'été, livrent leur amoureux combat.

Per qu' el marritz et eu mesclem de guerra.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Par quoi le mari et moi nous nous mélâmes de guerre (nous nous fîmes la guerre).

Que si de cantar vos mesclatz...,

Totz diran: Vos etz fols proatz.

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Que si vous vous mêlez de chanter..., tous diront: Vous êtes fou prouvé.

Part. pas. Sedas de porc capoladas

Li donatz ab carn mescladas. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Soies de porc hachées vous lui donnez avec chair mêlées. 

Fig. Ab sospirs mesclatz de plors.

(chap. En suspiros mesclats en (de) plos.)

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

Avec soupirs mêlés de pleurs.

CAT. Mesclar. ESP. Mezclar. PORT. Mesclar. IT. Mischiare. 

(chap. Mesclá: mesclo, mescles, mescle, mesclem o mesclam, mescléu o mescláu, mesclen; mesclat, mesclats, mesclada, mesclades.)

2. Chant mesclat, s. m., chant-mêlé, sorte de poésie.

Ves N Arias, mon senhor, 

Vai e cors, chans mesclatz!

Perdigon: Entr' amor. 

Vers le seigneur Arias, mon seigneur, va et cours, chant-mêlé!

3. Mescladamen, Mesclamen, adv., pêle-mêle, confusément, ensemble, tout à la fois.

El ben e 'l mal mescladament.

Lamberti de Bonanel: D'un salut.

Le bien et le mal pêle-mêle.

Viure m faitz e morir mesclamen.

Folquet de Marseille: Amors merce. 

Vous me faites vivre et mourir tout à la fois. 

ANC. CAT. Mescladament. ESP. Mezcladamente. IT. Mischiatamente.

(chap. Mescladamen.)

4. Mescla, s. f., mélange, mêlée, confusion, rixe. 

Enyura fort, per que requier mescla d'ayga. Eluc. de las propr., fol. 227.

Enivre fort, c'est pourquoi requiert mélange d'eau.

D' aital mescla comunalmen 

Metatz un pauc en un budel.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De tel mélange mettez simplement un peu dans un boyau. 

Fig. Mesclas e bregas, retrah e contensos et omicidis. V. et Vert., fol. 22.

Mêlées et querelles, reproches et contestations et homicides.

ANC. CAT. Mescla. ESP. Mezcla. PORT. Mescla. IT. Mischia. (chap. Mescla, mescles.)

5. Mesclamen, s. m., mélange.

Si no i ha de quascu mesclamen, 

Non es bona sola l' una mitatz.

Aimeri de Peguilain: Si cum l' arbres. 

S'il n'y a de chacun mélange, n'est pas bonne seule l'une moitié.

Continuar e seguir ses mesclamen d' autras diversas paraulas.

Leys d'amors, fol. 133. 

Continuer et suivre sans mélange d'autres diverses paroles.

ANC. CAT. Mesclament. ESP. Mezclamiento. IT. Mischiamento.

(chap. Mesclamén, mesclamens.)

6. Mesclada, s. f., combat, mêlée.

Totz temps mi laisson derrier,

Quan m' an mes en la mesclada.

Bertrand de Born: Rassa mes se. 

Toujours ils me laissent dernier, quand ils m'ont mis en la mêlée.

ANC. FR. Dures paroles meuvent les mellées, dont mille hommes sont mors. Joinville, p. 5.

La quarte ai-jeo si devisée, 

Que nus ne l' aura sanz mellée.

Marie de France, t. II, p. 100-101.

7. Mesclanha, Mesclaigna, s. f., mêlée, dispute, trouble.

Jamais non seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Jamais vous ne serez prisé, si vous n'êtes dans la mêlée. 

Un novel plait c' adutz guerr' e mesclaigna.

Aicarts del Fossat: Entre dos reis. 

Un nouveau différend qui amène guerre et trouble. 

Las eveias, las mesclanhas e lhi mal dih.

(chap. Les enveges, les disputes y los mals dits.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 34. 

Les envies, les disputes et les mauvais propos.

8. Mesclansa, s. f., dispute, altercation.

Fig. Cortezamen mov en mon cor mesclansa 

Que m fai tornar en l'amoros dezire. 

H. Brunet: Cortezamen. 

Courtoisement je meus dans mon coeur altercation qui me fait retourner en l'amoureux désir.

IT. Mischianza.

9. Mesclius, adj., brouillon, tracassier, querelleur.

Ben conosc que drutz mesclius... 

Es mais amatz e grazitz.

Raimond de Miraval: Pueis ogan. 

Je connais bien qu' amant tracassier... est plus aimé et agréé.

Quar una doneta m trays, 

Tornar m' en ai vilas mesclius? 

Non.

Raimond de Miraval: Entre dos volers. 

Parce qu'une petite dame me trahit, en deviendrai-je grossier querelleur? Non.

10. Mesclos, adj., mêlé, engagé, agité.

Ilh anavo mesclos de tenso.

Le Moine de Montaudon: Manens. 

Ils allaient engagés de querelle.

11. Mescladura, s. f., mélange.

Plena de vinagre e de fel...

Bec Dieu d' aquela mescladura.

(chap. Plena de vinagre y de fel va beure Deu d' aquella mescla.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Pleine de vinaigre et de fiel... Dieu but de ce mélange.

ESP. Mezcladura. IT. Mischiatura.

12. Mestura, s. f., mélange, assemblage. 

Lunhs homs no met la mestura del dra (drap) nou e la vestimenta viel.

Trad. du N.-Test., S. Matthieu, ch. 9.

Nul homme ne fait usage de l'assemblage du drap neuf et du vêtement vieux.

- Méteil, méture.

Una carta de froment e una carta de mestura.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.

Une quarte de froment et une quarte de méteil. 

1 carteira de mestura. Cartulaire du Bugue, fol. 27. 

Une quartière de méture.

13. Mestis, adj., métis.

L'autr'ier, jost' una sebissa,

Trobei pastora mestissa.

Marcabrus: L'autr'ier. 

L'autre jour, contre une haie, je trouvai une pastourelle métisse.

ANC. FR. Les enfans mestifs, c'est-à-dire ceux qui n'estoient pas nés de père et de mère naturels citoyens d'Athènes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Thémistocle. 

Qu'ils ne fussent nobles d'ancienne race, laquelle s' interprète tant du costé paternel que maternel, car autrement, clochans d'un costé, ils sont appellez mestifs et briquets. Contes d'Eutrapel, fol. 14.

ESP. Mestizo. PORT. Mestiço. (chap. Mestís, mestisos, mestisa, mestises.)

14. Amescladamen, adv., d'une manière mêlée.

Ni bos ni mals per se, mas amescladamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Ni bon ni mauvais par soi, mais d'une manière mêlée.

(chap. Mescladamen, de una manera mesclada.)

15. Malmesclar, v., compromettre, reprocher, calomnier.

Can volon parlar 

D' ome que volon malmesclar.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Quand ils veulent parler d'homme qu'ils veulent commettre.

Car vos autre lo voliatz malmesclar 

Qu' el era fals a son senhor Cesar.

Passio de Maria. 

Car vous autres vous vouliez lui reprocher qu'il était faux à son seigneur César.

16. Malmesclius, Malmesclieus, adj., calomniateur, brouillon, agitateur. Dieus vos sal, domna, car es bell' e pros,

Mas ja no sal sels que us son malmescliu. 

P. Vidal: Be m' agrada.

Dieu vous sauve, dame, car vous êtes belle et méritante, mais qu'il ne sauve jamais ceux qui vous sont dénigrants.

Er dira hom que ieu sui malmesclius

De las molhers e dels avols espos.

P. Cardinal: Non es cortes. 

Maintenant on dira que je suis agitateur des femmes et des vils époux. Substantiv. Ja negus, malmesclieus

No 'n dira ja tan que m n' azir. 

Raimond de Miraval: Res contr'amor. 

Jamais nul brouillon n'en dira jamais tant que je m'en chagrine.

17. Entremesclar, v., entremêler, confondre.

Cant dins en la vila nos entremesclarem. Guillaume de Tudela.

Lorsque en dedans la ville nous nous entremêlerons.

Els se entremesclero e feriro se. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12. 

Ils s' entremêlèrent et se frappèrent.

Vey caut e freyt entremesclar.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols. 

Je vois chaud et froid se confondre.  

Part. pas. Quar mais mi platz honratz morirs 

Que vilhs entremesclatz jauzirs. 

Aimeri de Bellinoy: No m laissa.

Car plus me plaît l' honorable mourir que le vil jouir entremêlé.

CAT. Entremesclar. ESP. Entremezclar. IT. Intramischiare. 

(chap. Entremesclá, entremesclás).

18. Entremesclament, s. m., mélange, confusion, mixtion.

Per entremesclament de terrestras vapors. 

D' on ve entremesclament e evolopament.

Eluc. de las propr., fol. 133 et 65. 

Par confusion de terrestres vapeurs. 

D'où vient mélange et enveloppement.

ESP. Entremesclamiento (entremezclamiento). (chap. Entremesclamén.)

19. Entremescladamen, adv., confusément, communément.

Ab los ansias entremescladamen. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 13. Avec les anciens confusément.

(chap. Entremescladamen.)

20. Mixte, adj., lat. mistus, mixte.

Autra condicios es, qu' es appelada mixta. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 62.

Autre condition est, qui est appelée mixte.

CAT. ESP. Mixto. PORT. Misto, mixto. IT. Misto. (chap. Mixte o mixto, mixtes o mixtos, mixta, mixtes.)

21. Mixtio, Mixtion, s. f., lat. mistionem, mixtion, mélange.

Certana mixtion de sulpre en podra. Chronique des Albigeois, col. 71.

Certaine mixtion de soufre en poudre. 

Las virtutz de las causas naturals e las mixtios dels elemens.

Eluc. de las propr., fol. 12.

Les vertus des choses naturelles et les mélanges des éléments.

CAT. Mixtió. ESP. Mixtión. PORT. Mixtão. IT. Mistione. 

(chap. Mixtió, mixtions : mescla, mescles.)

22. Mixtura, s. f., lat. mistura, mélange, mixtion.

De diverses colors ha mixtura. 

La mixtura de sas colors.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 136.

De diverses couleurs a mélange. 

Le mélange de ses couleurs. 

CAT. Mixtura. ESP. PORT. Mistura, mixtura. IT. Mistura. 

(chap. Mixtura, mixtures : mescla, mescles.) 

23. Admixtio, s. f., lat. admixtio, mixtion, mélange.

Per admixtio de sanc. Eluc. de las propr., fol. 31. 

Par mélange de sang.

24. Permixtio, s. f., lat. permistio, mixtion, mélange.

Ses la qual permixtio no si faria aytal generacio.

Ayga..., cum sia clara, appar que no ha permixtio de inpuritat.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 74.

Sans laquelle mixtion ne se ferait pareille génération.

Eau..., comme elle soit claire, il paraît qu'elle n' a pas mélange d' impureté.

ESP. Permistión (permixtión). PORT. Permistão. IT. Permistione.

Mesquin, Mesqin, Meschin, adj., mesquin, chétif, misérable, pauvre. 

En arabe mizquin, pauper, tenuis. 

Voy. J. Lipse, Ep. 44 ad Belgas; Denina, t. III, p. 51; Aldrete, p. 366;

Monti, Proposta, etc., t. II, part. 1, p. 307; Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la lengua española, t. II, p. 233 et 251.

Que m fessetz ric de mesqui.

Aimeri de Peguilain: Eissamen. 

Que vous me fissiez de pauvre riche. 

Tu es caitius e mesqis. 

Trad. de l'Apocalypse, ch. 3. 

Tu es malheureux et chétif.

Bueus e bosx e cabra autressi 

Engraisson tot auzel mesqui.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Boeuf et bouc et chèvre pareillement engraissent tout oiseau chétif.

Qui vos ve la cara mesquina. V. de S. Honorat. 

Qui vous voit la figure chétive. 

Fig. Tan es d' avol cor e mesqui.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Tant il est d'un coeur lâche et mesquin.

- Faible, délicat.

Mal li faran tug li plusor 

Qu'el veyran jovenet, meschi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Mal lui feront tous les plusieurs qui le verront jeunet, faible.

Domna joves e mesquina,

Fost a Dieu obediens

En totz sos comandamens.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

Dame jeune et délicate, vous fûtes à Dieu obéissante en tous ses commandements. 

Substant. Semblaria us pelegris

Malautes, quan chanta, 'l mesquis, 

Qu' a pauc pietatz no m' en pren. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Semblerait un pélerin malade quand il chante, le mesquin, (si bien) que peu s'en faut que pitié ne m'en prenne.

CAT. Mesquí. ESP. Mezquino. PORT. Mesquinho. IT. Meschino. (chap. Mesquí, mesquins, mesquina, mesquines. Mesquí : Mezquín, comarca aon se parle chapurriau, La Codoñera, Bellmún, etc.)

2. Mesquinet, adj. dim., pauvret, chétif, frêle.

On plus mesquinetz los vesia. V. de Sainte. Énimie, fol. 4.

Où plus elle les voyait pauvrets.

(chap. Mesquinet, mesquinets, mesquineta, mesquinetes; pobret, pobrets, pobreta, pobretes.)

3. Mesquinera, s. f., mesquinerie, détresse.

Mout viu a gran mesquinera 

Et a dolor angoissoza, 

Selh que totz jorns assenhora 

Mala domna.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Moult vit à grande détresse et à douleur angoisseuse, celui que toujours domine méchante dame. 

CAT. Mesquinaria. PORT. Mesquinharia.

4. Mesquinitat, s. f., mesquinerie, petitesse, sordidité.

Lur donet tanta mesquinitat que... en totz luocs los apela hon cans.

Hist. de la Bible en prov., fol. 75.

Leur donna telle sordidité que... en tous lieux on les appelle chiens. 

ESP. Mezquindad. (chap. Mesquindat, mesquindats.)

Lexique roman; Lega, Legua - Recollectio

Lega, Legua, s. f., lat. leuca, lieue.

Voutor sent de tres legas caronhadas.

(chap. Lo buitre sen (aulore) de tres legües la carroña.)

Naturas d'alcuns auzels.

Le vautour sent de trois lieues les charognes.

Una legua te la ost per totz los latz. Roman de Fierabras, v. 46.

L'armée tient une lieue de tous les côtés.

ANC. CAT. Llega. CAT. MOD. Llegua. ESP. Legua. PORT. Legoa. IT. Lega.

(chap. Legua, legües: mida de llargaria, distansia.)

Legir, Lire, v., lat. legere, élire, choisir.

Apren del pom

Per que ni com 

Na Discordia lo fes legir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.

Totz los bes qu'om pot lire.

G. Faidit: Quoras que m des. 

Tous les biens qu'on peut choisir. 

Part. pas. L' eligidor que ligit so.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Les électeurs qui sont choisis

Ieu suy de tal enquistaire

Qu' ai d' entre cent bellas lesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops.

Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.

Dans l'ancien catalan on trouve lesta pour choix, triage; lestar pour choisir, trier.

(chap. elegí, triá. ESP. Elegir.)

2. Lectio, s. f., lat. electio, choix, élection.

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio 

Del emperi, e Milan e Pavia.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Et les Romains, sans aucunement contredire, veulent pour lui l'élection à l'empire et Milan et Pavie.

(chap. Elecsió, elecsions.)

3. Legio, Legion, s. f., lat. legionem, légion.

De sas gens una grand legion. Chronique des albigeois, col. 94.

De ses gens une grande légion. 

XII legios de companhas d'angels. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 26. 

Douze légions de compagnies d'anges. 

Si deu aver en una legio VII M peos. L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Il doit y avoir en une légion sept mille fantassins.

CAT. Legió. ESP. Legión. PORT. Legião. IT. Legione. (chap. Legión o legió, legions; soldat de la legión: legionari, legionaris.)

4. Elegir, Eligir, Eleger, Eslire, Eslir v., lat. eligere, élire, choisir, distinguer. Cascuns volgra eleger evesque d'un dels sieus. V. de S. Honorat. 

Chacun voudrait élire évêque d'un des siens. 

Vol triar et eslire.

H. Brunet: Cortezamen. 

Veut trier et choisir.

Gardas cal deu la domna mais eslir?

T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer. 

Regardez quel la dame doit plus choisir? 

Belh' e plazens, si que no n' es a dire 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire. 

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Belle et agréable, tellement que n'en est à dire (il n'y manque) nul bon avantage qu'on puisse distinguer en dame.

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Élurent magistrats, pour qu'il fût paix entre eux. 

Part. pas.

Car Dieus m'a elegit maestre e doctor. Guillaume de Tudela.

(chap. Ya que Deu m' ha elegit (triat) maestre y doctor; lo títul de doctor se pot escriure en r final; lo meche o dotó, doctó, sense.) 

Car Dieu m'a choisi maître et docteur. 

Tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut. 

Bertrand de Born: Mon chan. 

Tout le monde vous avait élu pour le meilleur roi qui oncques portât écu.

M'a sobr'els amans eleg 

Ma dona.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Ma dame m'a choisi sur les amants. 

Lo jorn que ns ac Amors abdos eletz. 

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber. 

Le jour qu'Amour nous eut choisis tous deux. 

Ies tu sola verges electa. Los VII Gaugz de Maria. 

Tu es seule vierge élue. 

Subst. Tan lor deu del elieg de Valensa doler. 

Hugues de S. Cyr: Un sirventes vuelh. 

Tant leur doit douloir de l'élu de Valence. 

Al elech son vengut. V. de S. Honorat. 

Sont venus à l'élu.

Del pascor vei la elesta.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Du printemps je vois l'élue (la beauté). 

Prega ton filh e ton paire 

Que ns fassa sos elegitz.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Prie ton fils et ton père qu'il nous fasse ses élus. 

ANC. FR. Cil de Juda m'unt eslit. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 42. 

Si eshalcei l'eslit del people. Anc. trad. du Psautier, Ms. n° 1, ps. 88. 

Et les granz joies des esliz. Marie de France, t. II, p. 424.

ANC. CAT. Eleger. CAT. MOD. Elegir (escullir). ANC. ESP. Esleer, esleír. ESP. MOD. Elegir. PORT. Eleger. IT. Eleggere. (chap. Elegí, triá: elegixco, elegixes, elegix, elegim, elegiu, elegixen; elegit, elegits, elegida, elegides; triá: trío, tríes, tríe, triém, triéu, trien; triat, triats, triada, triades. Cuan se tríe o elegix a un obispo, etc, se diu electo o electe.)

5. Electio, Election, s. f., lat. electionem, élection, choix. 

Per elegir prelat;

Aytals elections 

No s deu far am tenzons.

V. de S. Honorat. 

Pour élire prélat; telle élection ne se doit faire avec disputes.

Far... election de papa. L'Arbre de Batalhas, fol. 27.

Faire... élection de pape.

En aquesta election deu esser lo senhor rei..., o un messatge... per lo dit senhor rei. Cartulaire de Montpellier, fol. 46. 

En cette élection doit être le seigneur roi..., ou un message... pour ledit seigneur roi. 

CAT. Elecció. ANC. ESP. Eslecion. ESP. MOD. Elección. PORT. Eleição. 

IT. Elezione. (chap. Elecsió, elecsions.)

6. Electiu, adj., électif.

Liberalment electiva. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Libéralement élective. 

Que comparatiu o electiu.

Electivas; coma: ans, mays.

Leys d'amors, fol. 77 et 100. 

Que comparatif ou électif. 

Électives, comme: avant, davantage.

CAT. Electiu. ESP. PORT. Electivo. IT. Elettivo. (chap. Electiu, electius: comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo sompo de Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera li díe comparativa a la cooperativa del seu poble. Es un juglaret que se creu mes de lo que es.)

7. Elegimen, s. m., élection.

No fezes de Saul rey per elegimens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Ne fît de Saül un roi par élections.

IT. Eleggimento. (chap. Elegimén, elegimens : elecsió, elecsions.)

8. Elegidor, Eligidor, s. m., électeur.

Lhi princep d'Alamanha, elegidors del emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 191. 

Les princes d'Allemagne, électeurs de l'empereur. 

D' aisso m fan meravilhar 

L' eligidor que ligit so, 

Qui puescon emperador far.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

De cela me font émerveiller les électeurs qui sont choisis, qu'ils puissent faire un empereur. 

ANC. FR. Qui feit l'office du marquis de Brandebourg, esliseur du roy d'Allemaigne. Monstrelet, t. 1, fol. 212. 

ANC. ESP. Elegidor, esleídor. ESP. MOD. Elector. PORT. Eleitor. IT. Elettore.

(chap. Electó, electós; se podríe fé aná: elegidó, elegidós, elegidora, elegidores)

9. Collegir, Colligir, v., lat. colligere, colliger, assembler, amasser, cueillir.

Dels apostemas que collegeysso sania. Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Des apostêmes qui amassent sanie. 

Part. pas. A colligit mota sania. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

A amassé beaucoup de sanie.

CAT. Collegir. ESP. Colegir. PORT. Colligir. (chap. Colegí, cullí.)

10. Collectiu, adj., lat. collectivus, collectif.

Noms collectius, es aquel que, en singular, significa motas cauzas coma: pobles. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom collectif, c'est celui qui, au singulier, signifie plusieurs choses, comme: peuple. 

Unitat collectiva. Eluc. de las propr., fol. 279. 

Unité collective.

CAT. Collectiu (N. E. aún sin l·l l geminada, col·lectiu). ESP. Colectivo. PORT. Collectivo. IT. Collettivo. (chap. Colectiu, colectius, colectiva, colectives.)

11. Collegial, adj., lat. collegialis, collégial.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués.

CAT. Collegial (N. E. sin l·l). ESP. Colegial. PORT. Collegial. IT. Collegiale. (chap. Colegial, colegials; chiqueta que va al colegio o escola: colegiala, colegiales.)

12. Collegiat, adj., collégial.

Fetz una glyeia collegiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

(chap. Va fé una iglesia colegiada, colegiata.)

Fit une église collégiale. 

Fundada en la gleysa collegiada.

Tit. de 1468, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Fondée en l'église collégiale.

IT. Collegiato.

Le catalan, l' espagnol et le portugais n'emploient ce mot qu'au féminin et substantivement.

CAT. Collegiada, collegiata. ESP. Colegiata. PORT. Collegiata. (Chap. Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.)

13. Collectio, s. f., lat. collectio, collection, assemblage, amas.

Mar es d' aygas granda collectio. Eluc. de las propr., fol. 152.

La mer est grand amas d'eaux.

Collectio de sania. Trad. d'Albucasis, fol. 46. 

Amas de sanie. 

Collectios o ajustamens d' unitatz. Leys d'amors, fol. 53.

Réunion ou ajustement d'unités. 

CAT. Collecció. ESP. Colección. PORT. Collecção IT. Collezione. (chap. Colecsió, colecsions; v. colecsioná: colecsiono, colecsiones, colecsione, colecsionem o colecsionam, colecsionéu o colecsionáu, colecsionen; colecsionat, colecsionats, colecsionada, colecsionades.)

14. Collector, s. m., lat. collector, collecteur.

Non a estat ordenat dengun collector.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

N'a été ordonné nul collecteur. 

Collector apostolical.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 166. 

Collecteur apostolique. 

CAT. Collector. ESP. Colector. PORT. Collector. IT. Collettore. 

(chap. Colectó, colectós, colectora, colectores.)

15. Collecta, s. f., lat. collecta, collecte, prière. 

Fes e compos las collectas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Fit et composa les collectes. 

CAT. Collecta. ESP. Colecta. PORT. Collecta. IT. Colletta. (chap. Colecta, colectes; v. colectá.)

16. Collegi, s. m., lat. collegium, collége, assemblée, association.

Non auzan far... collegi al prejudici del senhor. 

Charte de Gréalou, p. 108.

N'osent faire... association au préjudice du seigneur.

- Collége des cardinaux.

(chap. Colegio dels cardenals.)

Dementre qu' el collegi attendia l' assentimen del imperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Pendant que le collége attendait l'assentiment de l'empereur.

CAT. Collegi. ESP. Colegio. PORT. IT. Collegio. (chap. Colegio, colegios.)

17. College, s. m., collége des cardinaux.

Als cardenals

Al college.

Poëme sur la mort du roi de Naples. 

Aux cardinaux au collége.

18. Recollegir, v., lat. recolligere, colliger, recueillir, rassembler, ramasser, réunir.

Totas aquestas diffinicios recolligen en somma.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Colligeant toutes ces définitions en somme. 

Los quals Seneca pres e recollegit de Salomo e de Cato.

Leys d'amors, fol. 138.

Lesquels Sénèque prit et recueillit de Salomon et de Caton. 

ESP. Recolegir. (chap. Arreplegá, ajuntá, ensamblá.)

19. Recollectio, s. f., réunion, rassemblement, ramas, assemblage.

Dins ela... cervel ha sa recollectio. Eluc. de las propr., fol. 35.

Dans elle... cerveau a son assemblage.

CAT. Recollecció (v. recullir). ESP. Recolección. (chap. Recolecsió, recolecsions; cullita, cullites.) 

batre

Batut batre batuere.

BATRE v. tr.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Era_de_batre

I. || 1. Donar cops repetits a qualcú, per fer-li mal o per altre fi; cast. batir. Ell tallaria cinch vergues..., e batria tant sa muller tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. E vetlant continuament, bat les ànimes cruelment, Metge Somni iii. Esbalayt, batentse 'ls pits, Spill 14144. 

Timoneda, Valdeltormo, Valldeltormo, La Vall :

|| 2. recípr. o refl. Lluitar cos per cos; cast. batirse. Los mascles se baten per la famella la hu ab lo altre, Agustí Secr. 160. Son de colós sos muscles, mes jo'm batria ab ell, Atlàntida ii.
II. Donar cops repetits a una cosa; cast. batir, golpear. Una bregadora petita per batre lli, doc. a. 1541 (arx. mun. d'Igualada). Especialment: 
|| 1. a) Ferir amb projectils les construccions o obres defensives de l'adversari. La'n començà a batre fortment ab molts ginys, Boades Feyts 361. Y de les roques tirades | se'n valen los africans | per batre la dura porta, Costa Agre terra 29.—b) Recórrer una regió fent-hi mal i barrejant-la. Ell se'n tornà, batent tota la ribera entrò a Cepta, Muntaner Cròn., c. 31. Com l'almirall hach batuda tota Calabria, id. 82. 
|| 2. a) Picar amb un martell una peça de metall per reduir-la a la més poca gruixa possible. Un juheu... lo qual bat aqui fulla d'or e d'argent, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556).—b) Fabricar moneda metàl·lica. Com no s'es legut a algú sino a Nos solament batre moneda, Pere IV, Cròn. 123. 
|| 3. Tupar amb bastons les branques d'un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrofer, avellaner, etc.) per fer-ne caure el fruit. Al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella, Viudes Donz. 69. Veremareu, batreu les nous,Agustí Secr. 8. 
|| 4. Ferir repetidament la collita de cereals o llegums, sia amb instruments manuals, sia a cops de peu de bísties o amb aparells especials, per separar el gra de la palla o tavella; cast. trillar. No gos... batre encara alsguns blats, ni lagums, en la plaça del dit loch, doc. a. 1385 (BABL, xii,191). Lo segar e'l batre se fa en quinze jorns, Eximenis, II Reg., c. 36. Y al temps de les messes batreu bon çenteno, Proc. Olives 1559. Trotar de mules lleugeres y batre de carretons, Salvà Poes. 71. 
|| 5. Pescar amb xarxa a lloc de roques fent sortir el peix avalotat a cops de rocs tirats dins l'aigua (Empordà, Benidorm). 
|| 6. Agitar a cops repetits de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia; cast. batir. Hi posau tres unses de pasta real y se torna batre un poch, Ignor. 63. 
|| 7. entre xocolaters, Aplanar les rajoles de xocolata (Barcelona); cast. extender. 
|| 8. absol. Tancar-se violentament una porta per l'impuls del vent (Mall., Men.).
III. || 1. intr. Fer batre: fer donar voltes a una bístia cavallina per cansar-la (Mallorca). 
|| 2. intr. Caminar molt (Menorca). «M'ha costat batre tot lo dia per trobar-te» (Ciutadella). a) met. Fer batre algú: provar-li la paciència, fer-li passar pena d'esperit (Men.). No voldria aquest mosquit que cada instant te fa batre, Benejam FyF, acte i, esc. 1.a
IV. Ferir intensament el sol, la pluja o el vent, sobre un punt determinat (Cat., Bal.); cast. dar, azotar. Lloch ahont bate be lo sol, Agustí Secr. 158. Una alenada frescoia de la nit va batre a la cara an en Roc, Massó Croq. 73. Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat, Villangómez Any 65.
V. || 1. tr. Moure repetidament. Ni son mes que galls quant baten les ales,Proc. Olives 860. ¿Y no batrà ses ales d'alegria l'aucell d'amor ferit?, Verdaguer Idilis. 
|| 2. intr. Moure's repetidament. Per l'amorosa ardor qui el mogué li començà a batre lo pols pus fort que no solia, Decam. ii, 134. E mos polsos comensaren ha batre,Fr. de la Via (Cançon. Univ. 233). Sentint batre en son cor la sanch heroyca,Canigó ii. La banderola bat, Alomar Columna 241.
VI. sentits especials: 
|| 1. Batre la ginyola: alçar-la a plom i deixar-la caure després d'untar-la d'aigua tenyida perquè senyi una retxa dreta damunt el tronc que han de serrar o damunt una filada de pedres per retallar-les dretes (Palma). Vay tirà la partió per lo meu hort, linyola batuda, fins a una creu de almàngana, doc. a. 156 (Hist. Sóller, ii, 18).
|| 2. Batre es compte: sortir bé el compte, haver-hi coincidència de la quantitat real amb la calculada (Bunyola). «De guerreres en tenc dues; | remirada hauré d'anar! | M'arribaran a comptar | de ses faldetes ses rues; | jo les me faré menudes, | i es compte no else batrà» (cançó pop. Bunyola). 
|| 3. Batre's: perdre tot el capital, fer bancarrota (Reus). V. abatre. 
|| 4. ant. Batre de rems: posar-se en moviment una galera o un estol de barques al rem. Tantost com lo senyor rey Darago fo en terra, les galees van batre de rems, Muntaner Cròn., c. 67.
    Loc.—a) Batre ferro fred: esforçar-se inútilment (Mall., Men.).—b) Batre el coure: pegar molt fort (Vallès).—c) Fes-te batre!: ho diuen despectivament a algú, com per indicar-li que no volen saber res d'ell (Valls, Tarr.).—d) Batre l'empedrat: perdre el temps rodant pels carrers (Lacavalleria Gazoph.).—e) Batre fesols: ballar apressadament (Llofriu). «Quan els pagesos ballen la polca, corren tant, que se'n diu batre fesols» (Llofriu).—f) Al batre; si no aquest, l'atre: ho diuen parlant d'una cosa incerta, que probablement no esdevindrà mai (Solsona, Val.).—g) Batre per la palla: treballar sense treure'n gaire profit (Tarragona, Gandesa, Cast.). En sentit propi, significa batre els cereals d'altri, donant al propietari tot el gra i quedant-se amb la palla com a remuneració pel treball de la batuda.—h) Batre sempre a la una: estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició (Santanyí).—i) Fer batre ses foranes a algú: tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres (Mall.).—j) Batre cames (Ll.), o batre les cames (Tarr.), o batre l'ala (Blancafort), o batre ses pernes (Llofriu), o batre els peus (Mallorca): morir-se.—l) No poder batre més ala: no poder més de cansament (Llofriu).—m) Batre les cames: caure defallit (Segarra).
    Refr.—a) «La ventura d'En Samarró, que pensava batre i bateren-lo» (Manresa).—b) «Lo fill que sos pares bat, ja té l'infern guanyat» (València); «Qui a la mare bat, té l'infern guanyat» (Olot); «El fill que bat el pare o la mare, mai més fa xiu» (Olot).—c) «Qui no bat merdós, no pot puis batre pelós» (Fasset, segle XIV): vol dir que qui no corregeix els infants, després no pot governar-los quan són grans.—d) «Després de segar ve el batre»: ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa (Manresa).—e) «Qui no bat al juliol, no bat quan vol» (Empordà, Urgell, Segarra, Rib. d'Ebre).—f) «Qui bat primerenc, bat de franc» (Mall.).—g) «No és meua l'era; hi bati qui vol»: ho diuen per expressar indiferència i abstenció d'intervenir en una qüestió (Sineu).—h) «Bon batre, mal hivern» (Solsona).—i) «Llengua muda, mai és batuda» (Rojals).
    Cult. pop.—  La batuda, acte de batre o mallar els cereals, és una de les feines agrícoles més importants, que té per objecte separar el gra de la palla o pellerofa que l'acompanya. Les maneres de fer aquesta separació són quatre: 1a, pegant cops amb les garbes damunt un banc aposta; 2a, tupant les espigues amb un bastó o batolles; 3a, fent trepitjar a bísties al trot les garbes escampades per terra; 4a, triturant-les per l'acció de corrons de pedra o de fusta que les bísties rosseguen. El lloc aposta per fer-hi la batuda és l'era, la forma de la qual varia segons les regions (V. l'art. era).—A Andorra, la primera operació de la batuda és escarriar les garbes: un home agafa les garbes i dóna amb elles bons cops damunt un banc inclinat (l'escarriadora); a cada cop boteixen de la garba els grans millors (blat de cap de garba), i en haver pegat quatre o cinc cops tiren la garba a un racó i n'escarrien d'altres, i les van apilant i fent-ne garberes. D'aquesta feina d'escarriar, és de la que els andorrans en diuen batre; en canvi, anomenen mallar a la segona operació, que consisteix a estendre les garbes damunt l'era i fer-hi passar un parell de bísties perquè les trepitgin, mentres dos homes van regirant amb forques l'estesa perquè quedi ben mallada. El gra que surt de la mallada (blat de malladissos) és menys granat i no tan bo com el de l'escarriada. Quan està ben mallada l'estesa, treuen les bísties de l'era, separen la palla del gra que queda (feina que es diu ventar) i després fan net el gra decantant-ne la volva.—En el Pallars (Esterri, Sort) i en el Ribagorça (Pont de Suert) també es fa la batuda a cops de potes de les bísties, sense corrons. Estenen les garbes damunt l'era (tirar batuda, Sort; estendre mallada, Pont de S.), i la fan trepitjar a la colla d'animals, que generalment es compon de quatre egües o mules lligades pel coll unes amb les altres amb el ramal; l'home que toca, aguanta el ramal de la bístia de davant o de més prop del centre de l'era. Quan les garbes ja estan disgregades i desfetes de tant de passar-hi la colla, els homes van acostant cap al centre la palla de les voreres (fer les vores, Sort; voreiar, Pont de S.), i després fan la segona tocada, trepitjant les bísties les espigues que en la primera tocada eren quedades sense batre. Després, amb les forques fan la tria, enretirant la palla cap a les voreres de l'era i deixant enmig el gra i la volva; la primera triada la fan amb les forques de dos forcons; tot seguit hi passen el rascle amb les puntes per avall, i després la forca de cinc forcons per treure la palla menuda; llavores amb una escombra de bedoll o salenca (l'esbaleia, Pont de S.) es posen a esbaleiar o escombrar lleugerament la superfície de la tria per treure'n la miqueta de palla que encara hi ha, i a l'últim passen el rascle amb les puntes cap amunt i amunteren el gra i l'olva a un costat de l'era. Aquesta operació de triar la palla del gra, la fan primer a mitja era i després a l'altra meitat. Fet això, tornen estendre la palla batuda i la tornen fer mallar per les bísties fins que la palla és prou menuda, i aleshores la posen dins el paller, tirant-la-hi amb les forques si el paller és veïnat de l'era, i transportant-la-hi en llençoles o aixavegons si està situat a certa distància. El blat que queda a l'era després de separar la palla, és blat riscós (Pont de S.), és a dir, una mescla de gra amb risca o olva; per llevar-li la risca, és necessari ventar-lo. L'operació de ventar avui es fa amb màquines (ventadors), però antigament es ventava a portell (Sort): es posava el blat dins un garbell o cabàs, a un lloc on pegàs el vent, i abocant-lo a poc a poc, el gra queia emplomat i la risca se n'anava volant; després porgaven el gra amb el garbell per llevar-li els darrers residus de brossa, i ja quedava en disposició d'esser engranerat.—A la Pobla de Lillet també trobam el sistema de batre sense corró. L'acte de passar els animals damunt les garbes es diu esgarbassar; feta l'esgarbassada, treuen el coble d'egües, adrecen les garbes i les deslliguen, i el coble hi torna passar per damunt, i quan les han xapades amb les potes, els homes amb forques espolsen i treuen la palla; després tornen posar la palla damunt l'era, hi fan dues girades, i llavores ja és feta la palla; un home arrenca la batuda (treu la palla) i queda el gra i el boll. L'operació d'arrencar la batuda es fa amb les forques i el raspall (un rampill amb puntes voltades): llaurar és la primera vegada que passen el raspall en espiral; raspallar és la segona vegada que el passen, en espiral i en sentit contrari al del llaurar. La palla més petita que treuen llaurant i raspallant, és el raspallum. Feta la llaurada a l'era, hi fan una creu perquè les bruixes no se'n portin la batuda. Aleshores apiloten el boll i el gra, i venten amb una pala; la separació de boll i gra que es fa ventant es diu la collada; després de fer la collada tornen ventar el boll per treure'n el gra que hi queda mesclat, i d'això en diuen la recollada. Un home abrigat amb un sac frega amb una escombra lleugerament dalt la cara de la batuda per decantar-ne les capses de llepadencs, tavelles i veça borda; aquesta operació es diu baleiar.—A Guissona (Segarra) ja trobam moltes diferències dels sistemes de batre que hem exposats. Els animals porten curró o curra: el curró és una peça de pedra viva, de forma troncocònica, llisa; la curra és més llarga que el curró, però no tan gruixuda, i és acanalada. Fan anar els animals amb les curres o currons per damunt l'estesa de garbes, i hi fan cinc o sis tandes; entre tanda i tanda, els homes, dirigits pel cap d'era, giren amb les forques la batuda perquè resulti trepitjada de pertot. Fetes totes les tandes, els homes van a beure i llavores es posen a ventar amb la forca de dues pues per separar la palla del gra; després tornen ventar amb les forques trianses (de sis forcons) per treure més bé la palla; aleshores amb l'estiràs acaramullen el gra amb el bolló a un costat de l'era. La batuda es divideix en tres colls, situats en direcció perpendicular a la del vent; venten el primer coll, l'escombren, es posen a ventar el segon i acaramullen amb l'estiràs el gra amb el bolló a un cap; venten després el tercer coll i fan el mateix amb el gra i bolló. Llavores desembollonen (treuen el boll del gra) amb les trianses; després traspalen per acabar de treure el boll, els tronquets o espigues buides; posen l'erer enganxat d'un costat a una forca de ventar, tiren amb cabassos el gra dins l'erer, i un home fent anar i venir l'erer fa caure el blat i queda l'espigada, que donen a les gallines o posen a una altra batuda; a l'últim balegen, fregant lleugerament amb una escombra damunt el blat caigut de l'erer, per acabar-lo de fer net.—En el Penedès sol fer la batuda una sola bístia (un mul) rossegant un corró de pedra; quan amb la tocada estan les garbes prou esclafades, els batedors es posen a girar la batuda amb forques, sense que l'animal s'aturi de rodar fins que la palla està ben trita. A més del corró, que és llis, empren el trill, que és un cilindre de fusta que té ficades raores tallants que passen per damunt la batuda i esmenussen més la palla, encara que la deixen més troncosa que el corró. Després passen el rampí, barra de fust amb pues de ferro que serveix per treure els residus de palla i boll que encara hi haja a la batuda; i llavores, amb el tiràs amunteguen el gra batut amb la polsegada (empilar la batuda), fent ordinàriament dos munts o piles; aleshores dos dels batedors comencen a ventar amb forques espesses; després palegen tirant a l'aire el gra i boll de la pila perquè se'n vaja el boll i romanga el gra; tot palejant, de les dues piles en fan una i després garbellen (passen el gra pel garbell).—Molt diferent dels que hem dit, és el sistema de batre que observàrem a Calaseit. Tiren damunt l'era de deu a trenta cargues de garbes, i llevant-ne els vencills les escampen amb les forques (escampar l'erada); junyen un o dos animals a un trill, postissada que antigament tenia el davall armat de pedrinyeres i que avui du tres o quatre rodets armats de tallants per capolar bé les espigues; un home va dret damunt el trill i toca (guia) l'animal o animals que hi van junyits. Cada home dels qui serveixen a l'era té una tanda de tocar (una tocata). Així com el trill funciona, els homes van girant amb forques la batuda perquè l'acció del trill arribi a totes les espigues; quan la palla està prou capolada, treuen els animals i el trill i comencen a replegar i fer la tonga, o sia un munt de tota la batuda, de forma llarguera, que travessa tota l'era diametralment. Feta la tonga, agranen amb ramassos de botja les dues bandes d'era i es posen a ventar amb la forca; després palegen amb les pales, i una dona baleja amb un ramasset fregant-lo lleugerament damunt el gra palejat per separar els totxos, nugos, espigues mal batudes i altres impureses que hi ha barrejades amb el gra. Llavores ve l'operació per ererar: passar per l'erer el gra palejat, per acabar de purificar-lo.—A Morella i el Maestrat també baten amb un trill de postissada, rossegat de dues bísties (la colla); hi pot haver una o vàries colles que baten al mateix temps; l'home que toca o guia la colla, a vegades va dret damunt el trill i altres vegades no. Per fer una batuda completa cal fer quatre o cinc tocades; després de cada tocada giren amb les forques la batuda. Fetes totes les tocades, fan el primer coll, és a dir que amb lo tiràs duen la palla i el gra cap a una mateixa línia i formen la primera serra (munt llarguer), venten amb les forques i tornen replegar el gra i la palla (segon coll) per formar la segona serra, paral·lela a la primera, tornen ventar i després palegen i fan el munt.—A l'Horta de València (Sueca, Cullera) observàrem el sistema de batre que segueix. El dia abans de començar la batuda, preparen l'era raspallant-la, o sia fent-hi passar un aplec de rames d'olivera, de morera o altre arbre, arruixant-la d'aigua i passant-hi una sària amb un cudol o altra cosa feixuga per tal de fer ben llis el sòl de l'era. Després ve l'operació per serrar lo blat: tallar amb una corbella les espigues de las garbes, separant a un munt la palla (l'empallim) i a un altre les espigues (el serrat). La bístia o colla de bísties arrossega el trill, que és una postissada que per davall va armada de claus o de pedres de foc; també solen fer anar el carro de tragí per damunt l'era. Així se baten les espigues; cada mitja horeta donen un giró a l'erada, amb les forques; en haver donat quatre o cinc girons, treuen el trill i es posen a ventar amb les forques. Per ventar fan dues dutxes, és a dir que els ventadors fan dues tirades de ventar de cap a cap, i després amb el tiràs se'n duen el gra ventat fins a la ratlla del no ventat. Després de tirassar, es fa feina d'arramassar, o sia agranar amb ramassos de murta allò que han tirassat. Quan han repetit diverses vegades les operacions de ventar, tirassar i arramassar, ve la per passar la pala o traspalar el blat, amuntegant el gra amb les pales. Després s'ha d'erejar (passar el gra per l'erer).—A les Balears la batuda es fa amb els carretons de batre, que són rodets troncocònics de pedra amb talls de ferro, i van muntats a un bastiment de fusta que s'enganxa amb cordes al collar de la bístia. Les bísties que s'empren per la batuda són muls o mules, que van una darrera l'altra, rossegant cadascuna un carretó; en primer també s'empraven sovint les egües, que solien anar encollades i portaven esquelles en el coll. La primera operació de la batuda és escampar les garbes damunt l'era (estendre); deixen assolellar una estona l'estesa o batuda, i després hi posen el bestiar; primer fan donar algunes voltes a les bísties sense carretons per mesclar bé les garbes (embuiar o aplanar), i tot seguit hi enganxen els carretons; el qui toca es posa a un punt equidistant del centre i de la vorera de l'era i es mou molt lentament conservant sempre aqueixa equidistància, mentres les bísties volten ràpidament entorn d'ell; quan el tocador ha fet el primer revolt entorn del centre de l'era, els altres batedors comencen a girar amb les forques la batuda, i després de cada tocada continuen la feina de girar perquè l'acció dels carretons arribi a totes les garbes. Cada tocada consta de dos o tres revolts del tocador. Quan s'han fet totes les tocades, lleven els animals de l'era i es posen a ventar, o sia alçar amb forques i després amb pales la batuda perquè el vent se'n dugui la palla i quedi el gra tot sol dins l'era; abans de ventar, arregussen amb el tiràs la batuda d'un terç de l'era, reunint-la en un munt llarguer perpendicular a la direcció del vent (es prímer coll), i tot seguit venten amb forques de tres forcons el dit munt; després atirassen un altre terç d'erada formant el segon coll, paral·lel al primer, i el venten en la mateixa forma; fan després el tercer coll i el venten igualment; el gra es reuneix en un munt llarguer que travessa l'era i es diu sa serra; per llevar-ne els residus de palla que encara hi ha mesclats, venten la serra amb forques de quatre forcalls (trasforcar o forquejar), i per acabar de netejar-la la venten amb les pales (palejar o traspalar); després amunteguen amb les pales el gra en el centre de l'era (fer es caramull), mentres un o dos homes balegen, i finalment porguen el gra passant-lo per l'erer (ererar). Per una descripció molt minuciosa de les operacions del batre tal com es fan a Mallorca, vegeu Rokseth Cult. cér. 130 i ss.—Per completar la informació sobre cada una de les feines i eines del batre, V. els nostres articles carretó, coll, curra, era, ererar, forca, pala, serra, tiràs, trill, ventar, etc. En la present exposició general de la batuda sols ens falta fer referència a les cançons del batre. El qui toca o guia les bísties en la batuda, sol cantar cançons de cadència lenta i monòtona, principalment a València i a Mallorca. De les valencianes tenim diverses tonades publicades per E. Chàvarri en la Revista Musical Catalana y per F. Figueras en la Geografía de la provincia de Alicante, p. 248; de les tonades del batre mallorquines n'hi ha un parell de publicades per N'Antoni Noguera en sos Ensayos de Crítica musical, i en el volum present (pàg. 381) en publicam algunes més, inèdites, que foren replegades del nostre col·laborador Mn. Antoni Josep Pont i Llodrà.
    Fon.: bátɾə (pir-or., or., bal.); bátɾe (occ., val.).
    Conjug.: la flexió d'aquest verb en els dialectes catalans, va exposada en el paradigma de les pàgines 382-383. No hi posam el dialecte alguerès perque a Alguer no s'usa el verb batre. Les formes que posam entre claus [ ] són de localitats fronterisses i representen influència del dialecte veí.
 Etim.: del llatí vg. battĕre (clàssic battuĕre), mat. sign.