Mostrando entradas con la etiqueta tronada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tronada. Mostrar todas las entradas

martes, 18 de agosto de 2026

Tron, Tro, Troneire, Troneyre, Tonedre, Tronar, Tronc, Tronso, Troncho, Trenson, Troncar

Tron, Tro, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Selh que fetz l' ayr' e cel, e terra e mar,
E caut e freg, e vent e plui' e tro.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Celui qui fit l'air et ciel, et terre et mer, et chaud et froid, et vent et pluie et tonnerre.
- Adjectiv. Terrible.
L' apostoli que mot fetz cara trona. Guillaume de Tudela.
Le pape qui moult fit mine terrible.
CAT. Tro. ESP. Trueno. ANC. IT. Trono. (chap. Tro, trons.)

cuadro de Jordi, las eras, les eres, vista de Santa Bárbara

2. Troneire, Troneyre, Tonedre, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Lo vens e 'l troneire, e l' aura e 'l tempier. Guillaume de Tudela.
Le vent et le tonnerre, et l'orage et la tempête.
La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' esluciada. Liv. de Sydrac, fol. 46.
La splendeur paraît avant en terre que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l'éclair. 
Ovelhas, las quals, si so prens et auzo troneyre, abhortisho.
(chap. Ovelles, les cuals, si están preñades y escolten un tro, aborten.)
Eluc. de las propr., fol. 234. 
Les brebis, lesquelles, si elles sont pleines et entendent le tonnerre, avortent.

3. Tronar, v., tonner.
Dormir quan venta ni trona.
(chap. Dormí cuan fa ven y trone.)
Le Moine de Montaudon: Mout me platz.
Dormir quand il vente et tonne.
Tan cum cel plou ni trona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Tant comme le ciel pleut et tonne.
Ades plova, ades grandine, ades neve, ades trone.
Eluc. de las propr., fol. 135.
Que tantôt il pleuve, tantôt grêle, tantôt neige, tantôt tonne.
ANC. IT. Le Dizionario d'Alberti, avant de rapporter l'exemple cité par 
l'Académie de la Crusca:
Si levò un grido si grande come se tronasse, etc. (Introd. virt.)
S'exprime ainsi:
Voce provenzale antiquata.
ANC. CAT. ESP. Tronar. IT. MOD. Tonare. (chap. Troná; ara trone; avui ñaurá tronada, les tronades de estiu són perilloses, sol pedregá; ha tronat a la franja del meu cul; tronará; si tronare mes assobín.)


Tronc, s. m., lat. truncus, tronc, tige.
Ar vey qu' em vengut als jorns loncs,
Que flors s' arenga sus els troncs.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Je vois maintenant que nous sommes venus aux jours longs, vu que la fleur s'arrange sur les tiges.
Si cum la roza, entre mil troncs,
Es gensers que flors d' autre gras.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Ainsi comme la rose, entre mille tiges, est plus belle que fleur d'autre graine.
CAT. Tronc. ESP. PORT. IT. Tronco. (chap. Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca.)

Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca

2. Tronso, Troncho, Trenson, s. m., tronçon.
No pot esser remazut
Que vas cel no volon tronso. 
Bertrand de Born: Lo coms.
Il ne peut être différé que vers le ciel ne volent tronçons.
Ma lansa n' er per un pauc tronchos.
Boniface de Castellane: Sitot no.
Ma lance en sera pour un peu tronçon.
Debrisa la lansa, e reten lo trenson. Guillaume de Tudela. 
Brise la lance, et retient le tronçon.
ESP. Troncón. PORT. Troncho. IT. Troncone. (chap. Tronsó, tronsons; troncho, tronchos són rametes.)

3. Troncar, v., lat. truncare, tronquer, couper.
Totas las troncon e roen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Toutes les tronquent et rongent.
CAT. ESP. (Truncar) PORT. Troncar. IT. Troncare. (chap. Tronchá, tronchás; truncá, truncás. Tamé se fa aná me troncho de rissa.)

4. Retronchar, v., retrancher, couper, trancher, tronquer.
Res plus no deu hom retronchar. Leys d'amors, fol. 35.
Rien de plus on ne doit retrancher.
Part. pas. Coblas retronchadas. Leys d'amors, fol. 41.
Couplets tronqués.
(chap. Retronchá.)

5. Retroncha, s. f., retronse, sorte de poésie.
Retroncha, es us dictatz ayssi generals coma vers que pot tractar de sen, de essenhamen, d' amors, etc. Es dicha retroncha quar es de coblas retronchadas. 
Leys d'amors, fol. 41.
Retronse, c'est un dictié aussi général comme vers qui peut traiter de sens, d'enseignement, d'amour, etc. Elle est dite retronse parce qu'elle est (se compose) de couplets tronqués.

domingo, 16 de agosto de 2026

Tritico, Tritic, Tro, Entro, Tron, Tronadura, Trobar, Troba, Trova, Trobaire, Trobayre, Trobador

Tritico, s. m., lat. triticum, triticum, sorte de froment.
So mantas especias de froment, quar alcus es dit tritico,... autre ordi, alcu seguel. Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de blé, car aucun est dit triticum,... autre orge, aucun seigle.
(ESP. Trigo. Chap. Blat, formén.)

2. Tritic, adj., lat. triticeus, de froment.
Farina triticca o de seguel.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine de froment ou de seigle.

La trilla 4 , Los noms,sibá,avena,senteno,

Tro, prép., jusque.
Escorgeron me del cap
Tro al talo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
M'écorchèrent de la tête jusqu'au talon. 
D' Orien tro el sol colguan.
(chap. D'Orién hasta lo sol colgán : ponén).
Bertrand de Born: Mon chan.
D'Orient jusqu'au soleil couchant.
ANC. FR. La praérie grant et bele
Très au pié de l'iaue batoit.
Roman de la Rose, v. 123.
Prép. comp. De mai tro qu' en abril
Vos fai estar en balansa.
Cominal: Comtor d'Apchier.
De mai jusqu'en avril (d'un bout à l'autre de l'année) vous fait être en hésitation.
Las conduisetz tr' usqu' a la mort.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Vous les conduisez jusqu'à la mort.
ANC. FR. Tu as termes tresqu'à demain. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 117.
Si s'enfui en un vassel trosque à une cité. Villehardouin, p. 27.
Conj. comp. Aqui estara tr' uey qu' el filhs de Dieu venra los mortz e 'ls vieus jutgar. Liv. de Sydrac, fol. 50.
Restera là jusqu'au jour que le fils de Dieu viendra les morts et les vivants juger.
ANC. CAT. Tro (MOD. Fins). (ESP. chap. Hasta.)

2. Entro, prép., jusque.
Del suc estro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Du sommet de la tête jusqu'au soulier.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
De vers orient jusqu'au soleil couchant.
Prép. comp. Entr' usc al jorn de la fi.
Un Troubadour Anonyme: Gasquet vai. 
Jusqu'au jour de la fin.
Conj. comp.
Entro que auyatz mon corn per doas fetz (vetz).
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.
Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Tro, Tron, s. m., lat. thronus, trône.
Tro vol dire cadieira. Brev. d'amor, fol. 19.
(chap. Trono vol di cadira; cadiera en aragonés.)
Trône veut dire chaise.
Qui jura per lo cel, jura lo tron de Deu e Deu que i se. Trad. de Bède, fol. 59.
Qui jure par le ciel, jure le trône de Dieu et Dieu qui y sied.


- Ciel, firmament.
Ieu prec ne Jhesu del tro
Et en romans et en lati.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
J'en prie Jésus du ciel et en roman et en latin.
Lo Senher que formet lo tro.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Le Seigneur qui forma le firmament.
ANC. FR. Tant con li trosnes avironne. Roman del conte de Poitiers, v. 1500.
- Ordre d'anges.
D' angils: ...
Lo setes ordes es dels Tros.
Brev. d'amor, fol. 19.
D'anges:... le septième ordre est des Trônes.
ANC. CAT. Tron. CAT. MOD. ESP. Trono. PORT. Throno. IT. Trono. (chap. Trono, tronos.)

2. Tronadura, s. f., stalle.
Cedre... es apte a bastir tronaduras de temples.
Cèdre... est apte à bâtir stalles de temples.

Trobar, v., trouver, rencontrer.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 238 et 242; t. III, p. 86.
Cum trobar... poirei. Titre de 960.
(chap. Com trobá... podré.)
Comment trouver... je pourrai.
Prendian buous e vachas, e tot autre bestiar que elh poguesso trobar.
(chap. Preníen bous y vaques, y tot atre bestiá que ells pugueren (podíen) trobá.)
Philomena. 
Ils prenaient boeufs et vaches, et tout autre bétail qu'ils pussent trouver.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

Pus hom gensor non pot trobar.
Le Comte de Poitiers: Mout jausens.
Puisque plus gentille on ne peut trouver.
Fig. Qu' els truep hom ses cor vaire.
Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.
Qu'on les trouve sans coeur changeant.
Ja en mi non trobara faillida.
Albertet: E mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Nos e molt libres o trobam legent. Poëme sur Boèce.
(chap. Natros o natres a mols llibres u trobam lligín - llichín.)
Nous en nombreux livres le trouvons en lisant.
- Reconnaître, se convaincre.
Mesurec la longuessa de la 1 peyra entro l' autra, e trobec que hac de lonc CXXX brassas. Philomena.
Il mesura la longueur de la première pierre jusqu'à l'autre, et il trouva qu'elle eut cent trente brasses de long.
- Inventer, composer.
Si de trobar agues melhor razo.
Rambaud d'Orange: Si de.
Si de trouver j'avais meilleure raison.
Trobon, e son cantador.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Ils trouvent, et sont chanteurs.
Prov. Qui no troba, no tria.
(chap. Qui no trobe, no tríe.)
Peyrols: Camjat ai.
Qui ne trouve, ne choisit.
Subst. Per cui er bos trobars entendutz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Par qui sera le bon trouver entendu.
Part. pas. loc. Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada.
Rambaud d'Orange: Non chant per.
Maintenant je suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.
CAT. Trobar. ESP. PORT. Trovar. IT. Trovare. (chap. Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.)

Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.

2. Troba, Trova, s. f., invention, découverte.
Segunt la troba de tas mas. Trad. de Bède, fol. 46.
Selon l'invention de tes mains.
Tan n' an fach actor trobas e fenjemens
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tant en ont fait les auteurs inventions et fictions. 
ESP. PORT. Trova.

3. Trobaire, Trobayre, Trobador, s. m., trouveur, celui qui trouve quelque chose.
Qui trobara bestia en blat... seran donatz cinq sols dels quals sia la meitat al trobador. Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Qui trouvera bête en blé... seront donnés cinq sous desquels la moitié soit au trouveur.
- Troubadour, trouvère.
Cantava mielhs c' om del mon e fo bon trobaires. V. de P. Vidal.
Il chantait mieux qu'homme du monde et fut bon troubadour.
Si com dis Elinans, 1 trobayres, els verses de la Mort:
Ostatz de vos chuflas e gabs;
Car tals me coa sotz sos draps
Que cuia esser fortz e ssas.
V. et Vert., fol. 49.
Ainsi comme dit Elinand, un trouvère, dans les vers sur la Mort: Otez de vous moqueries et railleries; car tel me couve sous ses draps qui croit être fort et sain.
Chantarai d' aquestz trobadors
Que chanton de manthas colors.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je chanterai de ces troubadours qui chantent de maintes couleurs.
ANC. FR. Quar troverres ne sui-ge mie... 
Des troveurs qant ge m'essai. 
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 345.
CAT. Trobador. ESP. PORT. Trovador. IT. Trovatore. (chap. Trobadó, trobadós, trobadora, trobadores.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

4. Atrobar, v., trouver, rencontrer. 
El marques, que tant l' amava, atrobet los durmen.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Le marquis, qui tant l'aimait, les trouva dormant.
Fig. M' a faitz solatz atrobar.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
M'a fait trouver des plaisirs.
En aquell mezeis libre s' atroba que la una colomba noyris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.
(chap. An aquell mateix llibre se trobe que un colom nutrix los pollets (pichons) del atre. Colom o coloma; pichó, pichons.)
Dans ce même livre il se trouve que l'une colombe nourrit les petits de l'autre.
- Joindre, se réunir à
Borelh va atrobar Lambert. Philomena.
Borel va trouver Lambert.
- Observer, reconnaître. 
Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.
Nous trouvons dans nos sortiléges que Narbonne ne se peut tenir.
- Inventer, controuver.
C' aysso sia volontatz de faulas atrobar
Ni d' escriure baratz.
V. de S. Honorat.
Que cela soit volonté de controuver des fables et d'écrire des tromperies.
Atruep ne d' autres fols vers.
B. Carbonel: Tan ricx.
J'en trouve d'autres vers fous.
Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)
Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.
Part. pas. Si co ay atrobat escrigz. Los VII Gaugz de la Verge.
(chap. Aixina com hay trobat escrit.)
Ainsi comme j'ai trouvé écrit.
ANC. CAT. Atrobar.

5. Atrobament, s. m., invention, découverte.
Li atrobament human. Doctrine des Vaudois.
(chap. Les invensions humanes.)
Les inventions humaines.

6. Atrobador, s. m., inventeur, créateur.
Aquels que s feiron fazedor e atrobador d' aital ordination.
Regla de S. Benezeg, fol. 76.
Ceux qui se firent fabricateurs et créateurs de telle ordination.

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

sábado, 10 de noviembre de 2018

lo llop y la raboseta

Los flares estáen a un convén y lo llop y la raboseta teníen molta gana (fam) y van escomensá a cridá:

¡¡¡Flares flares, a la erada que ve la gran tronada!!!

Així tots los flares sen van aná al cam a arreplegá la cullita, mentres lo llop y la raboseta se van minjá lo minjá dels flares y cuan ya estáen fartets, van torná los flares y lo llop va arrencá a corre en la raboseta a les costelles mentres la raboseta cantáe:

¡¡ Allioli a la mollera farta vach y a caballera !!


All y oli, en latín : allium oleum. Julius Caesar ya minjáe all y oli o allioli, igual es perque ere catalá y no u sabíe.

http://www.ascuma.org/cuentos/cd1/llop_rabosa/llop_rabosa.html
a mí no me va lo "Flash player"



All y oli, en latín : allium o alium oleum


En la Gran Vía de Salamanca encontramos este restaurante que siendo tan moderno lleva un nombre tan clásico. Allium, un termino latino que significa ajo.

Conversando con el profesor de latín de 4º ESO, me recuerda que no deje de citar en esta entrada el "alioli". Salsa cuyo nombre procede del catalán "all i oli" que significa ajo y aceite
Evidentemente proveniente del latín Allium: ajo y de Oleum: aceite.
No entramos en las declinaciones de estas palabras, pues como dicen algunos alumnos en clase: esta no es ahora nuestra guerra.


Quinti Sereni Sammonici, allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



lo llop y la raboseta

lo llop y la rabosa

viernes, 9 de febrero de 2018

AQUELL PASTORET VALÉN

La poesía de avui se referis a un temps pasat, un temps mol du, es una fabula inventada per mi inspirada en histories que me contae mon yayo, es un homenatge a eisa generasió que desde chiquets ya tenien una vida mol dura.

Juan Carlos Abella

AQUELL PASTORET VALÉN

Avui vull parlá dun temps pasat
que fa mol que am olvidat
de eixe pastoret valen
que cuidae lo vestiá conten

cuans añs tendrá eise pastoret
pocs sol es un chiquet
que per nesesitat te que trevallá
a la familia ña que ajudá

se aiseque mol dematí
cuan lo sol no a vuigut eisí
amorse, y baise al corral
a vore que tot estigue normal

la primera cosa que fá
apartá los cordés que va ficá asormá
ya están les ovelles a pun
pera puija montaña amun

estos dies no porte gos
pos un llop lo va ferí dun mos
lo pastoret toque lo flariol
pera no sentís tan sol

esta tarde sa fet una tronada
de les que tenen a la gen asustada
a cap casalisi se pot amagá
a la intemperie la de pasá

a unes roques va trová amagatall
com va podé se va posá devall
asustat pensé en sa mare
no sap si la tornará a vore

mare no vull que ploros per mi
no soportaría voret patí
yo estic mol orgullos de tu
pos mas ajudat a se mes du

la tronada va pasá
esta la poguda contá
pero lo atre dia mes prop
va tindre la visita del llop

lo llop esta famolenc
aixo lo fa mes violen
a la rabera a atacat
y una ovella sa emportat

lo llop la ovella donan la voltera
esta violencia asuste a cualquiera
pero lo nostre pastoret no te pó
capa lo llop se tire en determinasió

lo pastoret sol es un chiquet
no masa alt, mes be menudet
lo llop a la ovella a soltat
cara a cara en ell sa quedat

un bon mos a la cama li a pegat
de tan doló casi sa desmallat
com a pogut li a pegat una garrotá
que lo llop no a pogut mes que soltá

y marche en la coa entre les garres
sempre recordará com te les gastes
y aiso que es un llop mol gran
una bestia enorme, impresionan

coiseisan a casa torne
sa mare la cama li cure
asustada sol fá que pensá
en alló que aguere pogut pasá

varios añs an pasat
y lo nostre pastoret sa enamorat
ilusionat lo dia de demá
la seua familia creará.

domingo, 16 de abril de 2017

tronada, tronades

TRONADA f. (DCVB)

Sol mon enrecordem de Santa Bárbara cuan trone.

  cuadro de Jordi, las eras, les eres, vista de Santa Bárbara

troná, trone, tro, trons.

Successió de trons; tempestat de trons; cast. tormenta. Tremolen a la forta tronada de sa veu Atlàntida iii. El trontoll de la tronada creixia. Massó Croq. 52. a) fig. Tempestat d'ordre moral; renyada forta, gran manifestació d'irritació. Sabia l'astuta chiqueta que dient en sa casa, al tornar que l'acompanyà son cosí, se desfaria la tronaa com nuvolaa d'istiu, Morales Id. 17.—b) Engegada de petards posats al llarg d'un regueró de pólvora, usual en certes festes majors. A la plaça de les Monges el pirotècnic calà la tronada,Oller Vilaniu 48.
Loc.
— No plourà d'eixa tronada: es diu per manifestar tranquil·litat respecte a les conseqüències d'una cosa que sembla perillosa (val.).
Fon.: tɾunáðə (or., men., eiv.); tɾonáðɛ, tɾonáða (occ.); tɾonáɛ (Fraga); tɾoná (val.); tɾonáðə (mall.); tɾunáɾa (alg.).
Intens.: tronadassa, tronadeta, tronadota.
Etim.: derivat de tronar.

El Matarraña baja crecido, fulvi, fulvo (fluvi, fluvium, riu Matarranya, fangós)