Sebissa - Sebrar, Separar

Sebissa, s. f., du lat. sepes, haie.

L' autr' ier, just' una sebissa,

Trobei pastora.

Marcabrus: L' autr' ier.

L'autre jour, contre une haie, je trouvai pastourelle.

(chap. Seto, setos, classe de arbusto.)

Sebrar, v., lat. separare, séparer, sevrer, priver.

Don ja no m voil despartir ni sebrar.

Giraud de Borneil: Non es savis.

Dont jamais je ne veux me départir ni séparer.

Fig. D' Amor no m puesc departir ni sebrar.

(chap. D'Amor no me puc alluñá ni separá.) 

Perdigon: D' Amor no.

D'Amour je ne puis me départir ni séparer.

Cor, on qu' ieu m' an, de lieys no t luyns ni t sebres!

A. Daniel: Ans qu' els sims.

Coeur, où que je m'aille, d'elle ne t'éloignes ni te sépares! 

Part. pas. Sebraz del mon. Trad. de Bède, fol. 17.

Séparés du monde. 

ANC. FR. L'alme li est del cors sewrée. Roman de Rou, v. 7661. 

2. Separar, v., lat. separare, séparer.

Part. pas. Pot far sa operatio aysci separada. Eluc. de las propr., fol. 14.

Peut faire son opération ainsi séparée.

CAT. ESP. PORT. Separar. IT. Separare. (chap. Separá, separás : yo me separo, separes, separe, separem o separam, separéu o separáu, separen; yo separaré; yo separaría; si yo separara; separat, separats, separada, separades.) 

3. Separacio, Separatio, s. f., lat. separatio, séparation, division. 

La conjunctio e la separatio. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

La réunion et la séparation.

CAT. Separació. ESP. Separación. PORT. Separação. IT. Separazione. 

(chap. Separassió, separassions.)

4. Separatiu, adj., lat. separativus, séparatif, propre à séparer.

Virtut digestiva, per son offici, es separativa aquo que es pur, bo et convenent en la vianda d' aquo que non es bo, pur ni convenent a natura.

Eluc. de las propr., fol. 14.

La vertu digestive, par son emploi, est propre à séparer ce qui est pur, bon et convenable en la nourriture de ce qui n'est bon, pur ni convenable à nature.

CAT. Separatiú (sic). ESP. IT. Separativo. (chap. Separatiu, separatius, separativa, separatives; separadó, separadós, separadora, separadores.)

5. Sebradament, adv., séparément.

Covengut que el sebradament dones juizi. Trad. du Code de Justinien, fol. 12.

Convenu que séparément il donnât jugement.

6. Separadamen, adv., séparément. 

De la compositio del masculi e del femini separadamen.

Leys d'amors, fol. 55.

De la composition du masculin et du féminin séparément.

CAT. Separadament. ESP. PORT. Separadamente. IT. Separatamente. 

(chap. Separadamen o separádamen.)

7. Dessebrar, Descebrar, Desebrar, v., séparer, diviser, détacher.

Las penas franh e desebra. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les pennes brise et détache. 

Ja no pogra, tan m' es greu a durar,

Dona, de vos dessebrar. 

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: S' ieu fos.

Jamais je ne pourrais, tant (ce) m'est pénible à endurer, dame, de vous (me) séparer.

Substantiv. Al descebrar del pays

On m' avi' Amors conquis.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar.

Au départir du pays où m'avait Amour conquis.

Part. pas. Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Le monde grossier, séparé et départi de sens et de prouesse.

ANC. FR. Quand il m'estuet partir *outréément 

E dessevrer de ma loyal compaingne, 

Car vilain fet bone amor désevrer. 

Le Châtelain de Couci, chanson 21.

Estoient conjoint par nature, mès il estoient désevré par discorde.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 186.

ANC. CAT. Desseparar. IT. Disseparare. (chap. Dessepará, desseparás, separá, separás.)

8. Dessebransa, s. f., séparation, distinction.

Non es nulla dessebransa per leis, si la femna n' ac enfans o non.

Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

Il n'est nulle distinction pour elle, si la femme en eut enfants ou non.

ANC. FR. Cuers qui tel compaignie pert

Doit bien plourer le dessevranche.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 109.

Od amar fu lor desseverance.

B. de Sainte-Maure, Chr. des ducs de Normandie, fol. 189.

9. Inseparabilitat, s. f., inséparabilité. 

Dones a las partidas de la terra unio et inseparabilitat. 

(chap. Donare a les partides de la terra unió y inseparabilidat.)

Eluc. de las propr., fol. 26.

Donnât aux parties de la terre union et inséparabilité.

(chap. Inseparabilidat, inseparabilidats. ESP. Inseparabilidad.)

10. Inseparable, adj., lat. inseparabilem, inséparable.

Alcunas propositios son apeladas inseparablas, so es no separablas. 

(chap. Algunes propossisions són dites inseparables, aixó es no separables.)

Leys d'amors, fol. 102.

Aucunes propositions sont appelées inséparables, c'est-à-dire non séparables. 

CAT. ESP. Inseparable. PORT. Inseparavel. IT. Inseparabile.

(chap. Inseparable, inseparables; contrari: separable, separables.)

triá

triá

trio, tries, trie, triem, trieu, trien

TRIAR v. tr. 

|| 1. Separar, posar persones o coses fora del conjunt on estaven mesclades o confoses; cast. separar, apartar. Los lauradors veem que con han segat lo blat, que'l baten, e com l'han batut venten-lo, per tal que'l vent triu la palla del gra, Llull Cont. 121, 8. Benahuirats són aquells qui dels peccadors se trien, Llull Cont. 279, 15. Faem-lo uenir denant nós a la església de Sent Feliu e triam-lo a una part ab lo maestre del Temple, Jaume I, Cròn. 521. Cabrit qui sia triat de lur mare, doc. segle XIV (Priv. Ordin. Valls Pir. 348). Viu lo sudari... qui estaua triat a una part dels altros vestiments, Serra Gèn. 229. E triaren la un del altre per saber si se acordarien les rahons de amdós, Serra Gèn. 252. Com foren al portal triaren-se tots los capitans e cauallers, Tirant, c. 314. D'anar triant triant el breny de la farina, Riber Sol ixent 90. Especialment: a) Separar el gra de la palla (occ., val.).—b) Separar el bessó de les clovelles de les ametlles (mall.).—c) Separar l'oli de l'aigua o de la molinada, dins el safareig (mall.).—d) Treure el carbó de la sitja (mall., men.).—e) Separar la llana fina de la comuna.—f) Separar del ramat els caps que són d'un altre propietari, o bé aquells que cal conservar perquè formin el ramat de la temporada vinent, apartant-los dels que es destinen a la venda.—g) Pentinar de manera que se separi una porció de cabells de l'altra amb una ratlla enmig (Empordà).—h) Separar d'una cosa les impureses que conté, sia garbellant-la, sia denejant-la amb les mans, etc.—i) Posar a munts diferents els trossos de suro per fer carracs, segons llurs qualitats (Empordà, Gironès).—j) Netejar les cols (Llofriu). 

|| 2. refl. Desfer-se, descompondre's una cosa en les seves parts; es diu especialment de la llet que perd la seva cohesió líquida i es resol en grums, i també de l'allioli que sofreix una transformació semblant; cast. cortarse. Car tot l'all hi oli haueu fet triat, Proc. Olives 787. Alerta a que sa llet tenga punta d'agre... Pren una pella ben neta y fe-la-hi bollir a veure si se tria, Ignor. 71. 

|| 3. Prendre una cosa o coses d'un conjunt, sia com a millors, sia com a especialment pròpies a un destí determinant; cast. escoger, elegir. Los animals... no han poder de triar enfre bé e mal, Llull Cont. 44, 5. Vos ha Déu eleta e triada sobre totes, Llull Sta. Mar. 83. Segurament triaran de dos béns lo millor, Muntaner Cròn., c. 72. Plàcia a aquel senyor de qui tots béns vénen, que us lex triar lo meylor, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 325). Per aquella fe e naturalesa que'ns sóts tenguts, ne triets ço que conegats que'n sia pus profitós,Epist. Pere 142. Que triàs de aquelles dues la que millor li paregués, Tirant, c. 57. Bonic de cara y dolcíssim, | com a triat entre mil, Verdaguer Idilis. Pren els camells, i tria | dintre ma casa del millor que hi ha, Alcover Poem. Bíbl. 30.
    Loc.

—M'afluixaria de prendre per no triar: ho diem quan ens trobam davant diverses coses de les quals no veiem quina és la que ens convé.
    Refr.—a) «Qui tria, s'engana»: significa que sovint el qui cerca les coses millors s'equivoca i pren les menys bones (mall., men.).—b) «A qui donen a triar, li donen què rumiar»: vol dir que quan ens donen facultat d'escollir, solen causar-nos preocupació per la por d'equivocar-nos en l'elecció.—c) «A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya»: blasma la curtedat de la persona que, podent triar, s'equivoca i pren la cosa menys bona.
    Fon.: tɾiá (or., occ., bal.); tɾiáɾ (val.).
    Etim.: incerta. Cal abandonar definitivament l'origen llatí *trītare, ‘esmicolar’, proposat per Diez i acceptat per Meyer-Lübke; ni fonèticament ni semànticament és acceptable. Segons G. de Diego Dicc. 6838, cal partir d'una base llatina *triare, «terciar», derivat del llatí tria, ‘tres’; però l'evolució de significat no s'explicaria. Vist que el significat bàsic de triar és ‘separar’, Corominas DECast (s. v. triar) ha suggerit la possibilitat que triar sigui una forma bastida per falsa descomposició de destriar, i que aquest vingui d'un verb llatí *destriare derivat de stria, ‘ratlla’.