Mostrando entradas con la etiqueta messe. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta messe. Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de junio de 2024

Lexique roman; Messa - Methacisme


Messa, s. f., lat. missa, messe.

El bo mati, apres la messa.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Au bon matin, après la messe. 

Parec a san Caprasi, que la messa disia. V. de S. Honorat.

Apparut à saint Capraise, qui disait la messe.

La messa li cantet l' arsivesque Turpi. Roman de Fierabras, v. 5030. L'archevêque Turpin lui chanta la messe. 

Loc. Au la messa senhor que l' abas di.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37. 

Entend la messe principale que l'abbé dit. 

CAT. Missa. ESP. Misa. PORT. Missa. IT. Messa. (chap. Missa, misses; tamé se li diu missa a la iglesia.)

2. Messal, Missal, s. m., lat. missale, missel.

Non es venal, 

Ans es vers si cum d'un messal.

Aimeri de Peguilain: Pus ma bella.

N'est pas vénal, au contraire est vrai ainsi comme d'un missel.

En un mostier antic..., 

Mi jureron mant ric 

Sobr' un missal.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Dans un moutier antique..., maints puissants me jurèrent sur un missel.

ANC. FR. Le Cardinal de Bar apporta un messel ouvert sur lequel jurèrent les deux parties.

Monstrelet, t. I, fol. 82.

CAT. Missal. ESP. Misal. PORT. Missal. IT. Messale. (chap. Missal, missals : llibre de missa.)

3. Messias, s. m., lat. Messias, Messie.

Jeshum Crist lo salvaire..., 

Que ilh appellan Messias.

(chap. Jessucristo lo salvadó..., qu' ells diuen Messías.) 

Brev. d'amor, fol. 87.

Jésus-Christ le sauveur..., qu'ils appellent Messie. 

CAT. Messias. ESP. Mesías. PORT. Messias. IT. Messia. (chap. Messías, Messíes.)


Mest, adj., lat. moestus, triste, affligé.

Am semblan mest, 

Qu' ira m tenia sobriera.

Giraud de Borneil: L'autr'ier lo primier. 

Avec air affligé, vu que tristesse profonde me tenait.

PORT. IT. Mesto. (Chap. Moix, moixos, moixa, moixes.)

Terenci Moix, libros, Barcelona


Mestier, s. m., lat. mysterium, mystère.

Cant al mostier

Seretz per lo mestier

E per la mess' auzir.

Amanieu des Escas: En aquelh. 

Quand vous serez au moutier pour le mystère et pour la messe ouïr.

Cant lo mestiers fon consumatz

E finitz e sanctificatz.

Cant lo mestiers fon complitz.

V. de S. Honorat.

Quand le mystère fut consommé et fini et sanctifié. 

Quand le mystère fut accompli.

ANC. FR. Puis sont alé à un mostier, 

Si ont oï le Deu mestier.

Roman de la Violette, p. 86.

CAT. Misteri. ESP. Misterio. PORT. Mysterio. IT. Misterio.

(chap. Misteri, misteris. De aquí se deriven misteriós, que no se coneix, incógnit, misteriosos, misteriosa, misterioses.)


Methacisme, s. m., métacisme, terme de grammaire.

Metacismi quoque sunt, cum in fine partis orationis invenitur M littera et sequens a vocali incipit, quae non sit loco consonantis posita.

Diomède, De Part. orat., col. 448.

Methacismes, es cant una dictios fenish en m, e la seguens comensa per vocals. Leys d'amors, fol. 109. 

Métacisme, c'est quand un mot finit en M, et que le suivant commence par voyelle. 

IT. Metacismo. (ESP. Ver aliteración https://www.rae.es/tdhle/aliteraci%C3%B3n)