Mostrando entradas con la etiqueta paradis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta paradis. Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de octubre de 2023

XXI, Be volria de la mellor

XXI.


Be volria de la mellor

De totas far chanso plazen,

Quar d' autra chantar non enten

Mas de la verge de doussor;

Qu' estiers non puesc mielhs mos bons motz despendre

Qu' en la doussa dona de paradis,

On dieus pauset totz los bes e 'ls assis,

Per qu' ieu li prec que 'l plassa mon chant prendre.


Aitan ses plus viu ad honor

Totz hom, quant ama coralmen

Aquesta dona d' onramen,

E met son temps en sa lauzor;

Quar ela 'n pot mout bon guizardon rendre

Que non es joys, plazer, solatz ni ris

Que non agues totz hom que la servis

E qu' en s' amor totz temps volgues entendre.


S' om pogues partir de follor

E de malvais entendemen

Son cor, e servis leyalmen

La mayre de nostre senhor,

E no volgues dieus tan soven offendre

Ni ves lo mon tan fort estar aclis,

Ja fals' amor non l' agr' aissi conquis

Que 'l fezes tan sos avols dons atendre.


Nulhs hom no val ni a valor,

Si non lauza la plus valen,

La mayre de dieu doussamen,

Per cui si salvon peccador;

Quar en lieys son totz bos ayps ses contendre,

La mieller es que anc fos ni hom vis;

Tan fon lo pretz dels sieus bes ricx e fis,

Per que dieus volc en lieys per nos dessendre!


Mout hi fes gran a nos amor

Dieus, quan venc en lieys humilmen

Per delir nostre fallimen,

E per portar nostra dolor,

E s' en laysset als sieus trahir e vendre,

Et ab sa mort la nostra mort aucis:

Mortz eravam tug, si dieus no muris,

Per qu' a luy plac son cors en crotz estendre.


Bernard d' Auriac.

viernes, 13 de octubre de 2023

XIX, L' autr' ier fuy en paradis,

XIX.


L' autr' ier fuy en paradis,

Per qu' ieu suy guays e joyos,

Quar tan mi fo amoros

Dieus, a cui tot obezis,

Terra, mars, vals e montanha;

E m dis Morgue, quan venguis,

Ni cum estay Montaudos,

Lai on as maior companha?


Senher, estat ai aclis

En claustra un an o dos,

Per qu' ai perdut los baros;

Sol quar vos am e us servis,

Me fan lor amor estranha.

En Randos, cuy es Paris,

No fo anc fals ni ginhos;

E crey que mos cors elh planha.


Monge, ges ieu no t grazis,

S' estas en claustr' a rescos,

Ni vols guerras ni tensos

Ni pelei' ab tos vezis,

Per que 'l bailia t remanha;

Ans am ieu lo chant e 'l ris;

E 'l segles en es plus pros,

E Montaudos y guazanha.


Senher, ieu tem que falhis,

Si fas coblas ni cansos;

Qu' om pert vostr' amor e vos

Qui, son escien, mentis;

Per que m part de la barguanha:

Pel segle, que no m n' ahis,

M' en torney a las leysos,

E 'n laissey l' anar d' Espanha.


Monge, be mal o fezis,

Quar tost non aniest coitos

Al rey cuy es Salaros,

Que tant era tos amis;

Per que lau que t' o afranha.

Ha! quans bos marcx d' esterlis

Aura perdutz els tieus dos,

Qu' el te levet de la fanha.


Senher, ieu l' agra ben vis,

Si per mal de vos no fos,

Quar anc sofris sas preizos;

Mas la naus dels Sarrazis

No us membra ges cossi s banha;

Quar, si dins Acre s culhis,

Pro i agr' enquer Turcx fellos;

Folhs es qui us sec en mesclanha.


        Le Moine de Montaudon.

jueves, 17 de marzo de 2022

Cordial del anima (fragmén)

Cordial delanima

Nemini parco
Que vinit in orbe

Nemini parco Que vinit in orbe


Nemini parco Que vinit in orbe 2

¶ Comença lo libre de les quatre vltimes y mes darreres coses: 
que les creatures apres del viure esperen, ço es la mort corporal, les penes infernals, lo juhi final: y la celestial gloria de paradis. Al qual libre molts lo nomenen Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples de la scriptura sacra: y de versos de poetes.
Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses que apres de la vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich. Lom diu sanct Agosti en lo libre de les meditacions sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueldat de doloroses penes. 
E per ço com la coneixença de les vltimes y mes darreres coses: y hauerles en continua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: confermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damunt dites ço es quals son y quantes: declarant cascuna ab auctoritats: originals: y singulars exemples. E per ço es de notar: que quatre son les coses mes darreres del viure comunament per los sancts doctors comptades segons lo glorios sanct Bernad en hun sermo clarament demostra: dient. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses que apres del viure segueixen, les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern, y la gloria. .....