Safran, Safra, (safrá)

Safran, Safra, s. m., de l'arabe zarfaran, safran.

Voyez Monti, t. II, part. I, p. 309.

Safra que ven de Orien.

(chap. Safrá que ve d'Orién, del Oriente o Lleván.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Safran qui vient d'Orient.

Los safras e las colors e las verdors per delechar los huells.

V. et Vert., fol. 22.

Les safrans et les couleurs et les verdures pour réjouir les yeux.

Safra... plus ros que aur.

Safran... plus roux qu'or.

CAT. Safrá. ESP. Azafrano (azafrán). PORT. Azafrão. IT. Zafferano.

(chap. Safrá (capsot), safrans.)

2. Safranar, v., safraner, jaunir. 

Part. pas. Puta vielha safranada.

(chap. Puta vella safranada : esgroguida.)

Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.

Putain vieille safranée.

ANC. FR.

Aussitost donc qu'on vid l'aurore safranée 

Dessus nostre horizon ramener la journée.

Du Bartas, p. 374.

Et les raiz saffranez de l'aurore vermeille.

La Boderie, Hymn. eccles., fol. 219.

ESP. Azafranar. PORT. Açafroar. IT. Zafferanar. (chap. Safraná, assafraná; esgroguí, esgroguís. A mons padrins los van fé una broma cuan se van casá: los van ficá colorán alimentissi (safrá) a la carchofa de la ducha. Menos mal que van obrí l'aigua antes y van vore la grogó, sinó encara pareixeríen los Simpson.)

3. Safrar, v., broder, garnir d'orfroi, safrer.

Part. pas.

Feric Olivier sus son ausberc safratz.

Roman de Fierabras, v. 419.

Frappa Olivier sur son haubert safré.

Sotz las gonelas an brunhas safradas. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Sous les gonelles ont cuirasses safrées.

ANC. FR. Mains baubiers à pans saffrés.

Roman du Renart, t. IV, p. 359.

Nel pot garir escu n' hauberc safré.

Roman de Garin. Carpentier, t. III, col. 675.

(chap. Bordá, dorá, per ejemple los escuts.)

Safrá, capsot

A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá.

Lo fill, despistat, s'en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.

- Mare, qué m'habíes dit que comprara?

- Safrá, capsot!

Y lo sagal s'en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang o estanc no), repetín, "safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot".... 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Safrà

SAFRA f. Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.

2. SAFRA f. Safata (Men.). Fon.: sáfɾə (Ciutadella). Etim.: var. de safa, ‘llibrella’.

SAFRÀ m. Azafrán.

|| 1.  Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.

|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits. || 3.   Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.

|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.

|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen.

|| 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.