Mostrando las entradas para la consulta chan ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chan ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Prezentier, Prezepi, Prim, Aprimairamen

Prezentier, adj., gracieux, avenant, prévenant, attentif à plaire, libre, dispos.

Ieu serai en cort presentiers

Entre domnas e cavaliers.

B. de Ventadour: Pels dols.

Je serai en cour attentif à plaire entre dames et cavaliers.

L' acuilhir e 'l gen respos 

Don es presenteira 

Dins son ais. 

Bertrand de Born: Domna puois.

L'accueillir et la gentille réponse dont elle est gracieuse dans son agrément.

No li siatz ges presenteira, 

Mas vergoinosa e pauc parleira

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ne lui soyez pas prévenante, mais réservée et peu parleuse.

E 'l rei son plus de falhir prezentier, 

Quar greu auz' om vedar so que rei quier. 

Nat de Mons: Lo voler. 

Et les rois sont plus libres de faillir, car difficilement on ose défendre ce que roi cherche.

2. Prezenti, adj., agréable, gracieux, avenant.

Us joglaretz pus prezentis.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Un petit jongleur plus avenant.

 

Prezepi, s. m., lat. praesepium, crèche.

Viro lo filh santa Maria

El prezepi en que jazia.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Ils virent le fils de sainte Marie en la crèche en quoi il gisait.

CAT. Pessebre. ESP. Pesebre. PORT. Presopio. IT. Presepio, presepe.

(chap. Pesebre, pesebres; pessebre, pessebres. valensiá, Vita Christi, Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase; divinal, reverit.)

Viro lo filh santa Maria El prezepi en que jazia. Los VII Gaugs de la Mayre. Prezentier

 

Prim, adj., lat. primus, premier.

Guillem, prims iest en trobar, a ma guia. 

T. des deux Guillaumes: Guillem. 

Guillaume, tu es premier eu trouver, à ma guise. 

M' enseingn' Amors qu' ieu fass' adonc 

Tal chan que n' er segons ni tertz,

Ans prims d' afrancar cor agre.

A. Daniel: En breu briza. 

Amour m'enseigne que je fasse alors tel chant qui ne sera second ni troisième, mais premier pour affranchir coeur aigre.

Seran complit set ans al prim erbatge.

Cadenet: Ab leial cor.

Seront accomplis sept ans au premier herbage.

Substantiv. Esta dona paset

En l' ora de la prima.

V. de sainte Magdelaine.

Cette dame passa à l'heure de la prime.

Adv. comp.

E 'l bel semblan que m fetz al prim, 

Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et le beau semblant que vous me fîtes à l'abord, quand il advint que tous deux nous nous vîmes.

La Marchia, Foys e Rodes vim 

Falhir ades als ops de prim. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es. 

La Marche, Foix et Rodez nous vîmes faillir toujours aux besoins de prime abord.

lo castell de Foix

- Proche parent.

Lo prim aya offert et realment depositada la soma. 

Fors de Béarn, p. 1085.

Que le proche parent ait offert et réellement déposé la somme.

ANC. FR. Le peuple restitué en sa prime liberté. 

Trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 12. 

Ny mousse au bois ne revestit l'escorce 

Si tendre qu'elle en la prime saison,

Ronsard, t. I, p. 108.

Prin jor de mai, si com estez commance. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 4018.

ESP. PORT. IT. Primo. (chap. Primé, primés, primera, primeres.)

- Délicat, délié, dégagé, mince, subtil, fin, léger.

Mi fes barreyra d' un prim mur.

Giraud de Borneil: Nuilla res.

Me fît barrière d'un mince mur. 

Moral.

Ieu non y vey d' obra sotil ni prima.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.

Je n'y vois pas d'oeuvre subtile ni délicate. 

Puois ieu mi feing, mest los prims entendens

Saber un chan primamenz afinar.

B. Zorgi: Puois ieu.

Puisque je me suppose, entre les délicats amants, savoir un chant délicatement polir. 

En aital rimeta prima.

Rambaud d'Orange: En aital.

En telle petite rime légère.

Fig. Pos lo prims verjans botona

De que nais lo frug e 'l fuelh. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Puisque le verger délicat boutonne de quoi naît le fruit et la feuille.

Adverbial. Trazon prim

L' arquier melhor.

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.

Tirent menu les archers meilleurs.

CAT. Prim. ESP. PORT. Primo. (ESP. delgado, fino, ligero.) 

(chap. Prim, prims, prima, primes.)

2. Primessa, Primeza, s. f., primauté

Hereditat que, per dret de primessa..., avenga.

Fors de Béarn, p. 1087. 

Hérédité qui, par droit de primauté..., advienne.

- Petitesse, ténuité, délicatesse.

Primeza et menudeza de popas designa que femna ha pauca layt.

(Les mamelles primes y menudes indiquen (designen) que la dona té poca lleit.)

Eluc. de las propr., fol. 51.

Petitesse et délicatesse de mamelles indique que femme a peu de lait.

3. Primamen, adv., finement, subtilement, délicatement, ingénieusement. 

Seigne 'N Jacmes, mout es sennatz,

E primamen vos razonatz.

T. de Jacme Grill et de Simon Doria: Seigne 'N.

Seigneur Jacme, vous êtes moult sensé, et ingénieusement vous raisonnez.

Saber un chan primamen afinar.

B. Zorgi: Puois ieu. 

Savoir un chant délicatement polir. 

ANC. ESP. IT. Primamente.

4. Primas, adv., d'abord, premièrement.

Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce.

D'abord ils m'aiment, puis me vont haïssant. 

Adv. comp. Si 'l laisses de primas enansar.

T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.

Si je le laissasse s'élancer de prime abord. 

En primas donan.

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 704. 

Tout d'abord donnant. 

ANC. FR.

Ne set asquels torner ne asquels prime fière. 

Roman de Rou, v. 926. 

Lors primes s'est levez li prestres.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 8.

5. Primer, Primier, Premier, Prumier, adj., lat. primarius, premier. 

Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Le premier jour qu'oncques je vous vis.

Ben fo astrucx qui primer sap amar. 

Giraud de Borneil: Non es. 

Bien fut heureux qui premier sut aimer. 

Subst. Ab los prumiers s' es crozat voluntos. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Avec les premiers il s'est croisé volontaire. 

Adverb. Miels fora qu' ieu muris primier.

(chap. Milló seríe que yo me moriguera primé.)

Gavaudan le Vieux: Crezens.

Mieux serait que je mourusse premièrement.

Adv. comp. Per cert lo diable malvatz

Fon de premier angels creatz.

(chap. Per sert lo diable (dimoni) malvat va sé primé ángel creat.)

Brev. d'amor, fol. 18.

Pour sûr le diable méchant fut d'abord ange créé.

En primier 

Quan vi son cors plazentier.

Gaubert, moine de Puicibot: Uns jois.

En premier quand je vis sa personne agréable.

Conj. comp. Primiers que tu o aguesses comensat yeu ho hauria finit.

(chap. literal: Primé que tú u hagueres escomensat yo u hauría acabat (finit, finiquitat; antes de que tú..)

Leys d'amors, fol. 90.

Avant que tu l'eusses commencé je l'aurais fini.

ANC. FR. Tel kuida altre abatre ki el primier chaï.

Roman de Rou, v. 1537.

CAT. Primer. ESP. Primer, primero. PORT. Primeiro. IT. Primiero.

(chap. Primé, primés, primera, primeres.)

6. Primieramen, Primeiramen, Premieramen, Prumierament, adv., premièrement, en premier lieu, pour la première fois.

De la Gleysa, vos dic primeiramen

Que y corr engans.

Pons de la Garde: D' un sirventes.

Quant à l'Église, je vous dis premièrement que tromperie y court. 

Lo jorn qu' ie us vi, domna, primieramen.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.

Le jour que je vous vis, dame, pour la première fois.

Mais prumierament se cove, seynher, que y pausatz abbat.

Philomena. 

Mais en premier lieu il convient, seigneur, que vous y placiez abbé.

CAT. Primerament. ESP. Primeramente. PORT. Primeiramente.

IT. Primieramente. (chap. Primeramen, primeramén, priméramen; la primera vegada; antes de tot.)

7. Primar, v., primer, dominer.

Part las valens prima.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par-dessus les méritantes elle prime.

(chap. Primá : sé lo primé, la primera : destacá : sobrepujá.)

8. Primeiran, Primairian, Primayran, Prumairen, adj., premier.

Falcx laniers es primeiras

De totz los autres.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le faucon lanier est le premier de tous les autres.

La primairana corda s' entona jotz greumens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La première corde s'entonne bas gravement. 

Substantiv. 

Pons de Bretanha guida los prumairens. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.

Pons de Bretagne guide les premiers.

Adv. comp.

Mai, tot en primairia, vuel be que sapiatz. 

Izarn: Diguas me tu.

Mais, tout en premier, je veux bien que vous sachiez.

ANC. FR. Renart l'a premerains saisie.

Roman du Renart, t. I, p. 84.

Ce est l'estoile primeraine

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 329.

CAT. Primerenc. (chap. Primerenc, primereng, primerencs, primerengs, primerenca, primerenques; se sol di de la fruita que ve la primera, com les sireres primerenques, lo siré primerenc.)

9. Primordial, adj., lat. primordialis, primordial, originel.

La primordial materia.

Eluc. de las propr., fol. 281.

La primordiale matière.

CAT. ESP. PORT. Primordial. IT. Primordiale. 

(chap. Primordial, primordials.)

10. Primitiu, adj., lat. primitivus, primitif.

La Gleisa primitiva..., segon l' Evangeli. Doctrine des Vaudois. 

L'Église primitive..., selon l'Évangile.

Subst. Distinctios entr' el primitiu e 'l derivatiu.

Leys d'amors, fol. 44.

Distinction entre le primitif et le dérivatif.

CAT. Primitiu. ESP. PORT. IT. Primitivo. 

(chap. Primitiu, primitius, primitiva, primitives.)

11. Primicias, Premicias, s. f. pl., lat. primitias, prémices.

De totas mas divicias 

Doni demes e premicias.

Brev. d'amor, fol. 96. 

De toutes mes richesses je donne dîmes et prémices.

Las primicias de ton champ. Trad. de Bède, fol. 46. 

Les prémices de ton champ.

CAT. ESP. PORT. Primicias. IT. Primizie, premizie. 

(chap. Primissia, primissies.)

12. Primat, s. m., lat. primates, primat.

Que negus arcivesques no sio apelatz primatz ni patriarcas, mas aquels que teno premieras ciotatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Que nuls archevêques ne soient appelés primats ni patriarches, excepté ceux qui tiennent les premières cités.

CAT. Primat. ESP. Primado, primaz. PORT. Primaz. IT. Primate.

(chap. Primat, primats; primada, primades : que cap arzobispo sigue anomenat primat ni patriarca, mes que aquells que tenen les primeres siudats.)

13. Aprimar, v., amincir, affaiblir, rendre exigu. 

Fig. No vuel ges que trop m' aprimes 

Ni trop m' asotiles ni m limes. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Je ne veux point que trop tu m'amincisses ni que trop tu me subtilises ni me limes.

- Faire une pointe, pénétrer.

Fig. E 'l reis frances vai si trop apriman,

Et ai paor que veinha sobre mi.

Bertrand de Born: Fuilheta.

Et le roi français s'en va beaucoup faisant une pointe, et j'ai peur qu'il ne vienne sur moi.

- Rafiner, subtiliser.

Part. pas. Cels subtils aprimatz 

A cui bel saber platz.

G. Riquier: Als subtils.

Ces subtils rafinés à qui beau savoir plaît. 

ANC. FR. Quar tel quide aloignier sa mort 

Qui l'aproche et aprime fort. 

Un poi s'est de lui aprimez. 

Roman du Renart, t. II, p. 244, et t. I, p. 85. 

CAT. Aprimar. (chap. Aprimá, aprimás, debilitá, debilitás, llimá, afluixá, afluixás : yo me aprimo, tú te aprimes, ell se aprime, natros mos aprimem o aprimam, vatros tos apriméu o aprimáu, ells se aprimen; aprimat, aprimats, aprimada, aprimades; débil, debilitat, debils, debilitats, débil, debilitada, debils, debilitades; llimat, llimats, llimada, llimades; afluixat, afluixats, afluixada, afluixades; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes. Vore arguellat.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no

14. Aprimairar, v., approcher, avancer.

Part. pas.

Rogers Bernartz cavalga que s'es aprimairatz.

L' ivesque de Nemze s'es tant aprimairatz.

Guillaume de Tudela.

Roger Bernard chevauche (de sorte) qu'il s'est approché.

L'évêque de Nîmes s'est tant approché.

(chap. Aproximat, arrimat, aproximats, arrimats, aproximada, arrimada, aproximades, arrimades.)

15. Aprimairamen, s. m., primauté, droits de primogéniture.

De Jacob, sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio ni 'ls aprimairamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Touchant Jacob, je sais bien par quelles supercheries il eut la bénédiction et les droits de primogéniture.

(chap. Primogenitura, primogenitures : primo + genitus : lo primé engendrat; tamé se li díe primogénito o primogénit al siguién, en cas de morí lo primé fill; lo mes famós de Aragó va sé lo Príncipe de Viana, Carlos, fill de Juan II y Juana Enríquez. La que se va liá! Se troben mols documens de eixa época a la Colecsió de Bofarull, “levantamiento y guerra...”)

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretz - Prevaricador

Pretz, s. m., lat. pretium, prix, valeur.
Loc. Ells fan mercat ab ells de far lur obras a pres fag.
(chap. Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.)
V. et Vert., fol. 14. 
Ils font marché avec eux de faire leurs ouvrages à prix fait.

Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.


Per pres fach am lui. 
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 
Pour prix fait avec lui.
- Récompense.
Costuma es que ieu laisse a vos, 
Esta festa, 1 pres o dos.
(chap. Costum es que yo tos dixo a vos, esta festa, un premio o dos; recompensa.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
C'est la coutume que je laisse à vous, cette fête, un prix ou deux.
- Fig. Mérite, qualité, vertu, valeur.
Paratge d' auta gen,  
Poders d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz, 
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Parage de haute gent, pouvoir d'or et d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si coeur généreux vous n'avez.
Vostre fin pretz es tan poiatz 
Que sobre totz es enansatz.
Blacasset: Be m platz. 
Votre pur mérite est si élevé qu'au-dessus de tous il est avancé.
Ab trebalh et ab larguetat 
Conquier reys pretz e 'l guazanha. 
Bertrand de Born: Ieu chan. 
Avec fatigue et générosité roi conquiert valeur et la gagne.
Prov. Vers es so qu' el reprochier ditz,
Que bon pretz creis, on plus loin es auzitz.
Gui d'Uisel: Ades on plus. 
Est vrai ce que le proverbe dit, que bon mérite croît, où plus loin il est ouï. 
ANC. FR. Quand les lettres et les sciences grecques y ont esté en honneur et en prix. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton. 
CAT. Preu. ESP. Prez, precio. PORT. Preço. IT. Prezzo
(chap. Preu, preus; premio, premios, recompensa, recompenses; valor.)
2. Preza, s. f., valeur, prix, mérite.
Per vostra preza 
E per la gentileza 
Qu' en vos es.
Amanieu des Escas: En aquel mes. 
Par votre mérite et par la gentillesse qui en vous est.
ANC. IT. Prezza.
3. Prezar, v., priser, apprécier, estimer, évaluer, avoir du prix.
Quar tot l' autre dan 
Non prezera un guan. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 
Car tout l'autre dommage je ne priserais pas un gant.
Mens preza vieure que morir.
Arnaud de Marueil: Dona sel. 
Moins prise vivre que mourir.
El fai valer valor e pretz prezar.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 
Il fait valoir valeur et mérite avoir du prix. 
Pauc prezeria, si trobar non saupes.
(chap. Poc valdría, si trobá (fé cansons) no sapiguera. Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera, no val res, y aixó que sap trobá.)
B. Zorgi: Mal aia cel.
Peu j'aurais de prix, si trouver je ne savais pas.
Part. prés.
Pero, tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert. 
Pourtant, telle chose on tient pour vile, qui est ayant du prix.
Vos etz del mon la plus prezanz.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 
Vous êtes du monde la plus ayant du prix. 
Part. pas. A tal que fos pros e prezatz.
Folquet de Romans: Tornatz es en.
A tel qui fut preux et prisé.
S' anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d' aut en bas tornada.
Cadenet: S' anc. 
Si oncques je fus belle et prisée, maintenant je suis tournée de haut en bas. 
Subst. Plazo mi 'l pros e 'lh prezat.
P. Cardinal: Qui volra. 
Me plaisent les preux et les prisés.
ANC. CAT. Presar. PORT. Prezar. IT. Prezzare.
4. Precios, Pretios, adj., lat. pretiosus, précieux, exquis.
Es pus pretios, pas cars e pus valens 
Que peiras pretiosas ni fis aurs ni argens. 
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Est plus précieux, plus cher et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Nos rezems de son sanc precios.
Pons de Capdueil: So qu' om. 
Nous racheta de son sang précieux. 
Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.
V. et Vert., fol. 53.
Ne recherche pas exquis aliments ni soigneusement apprêtés. 
CAT. Precios (preciós). ESP. PORT. Precioso. IT. Prezioso.
(chap. Pressiós, pressiosos, pressiosa, pressioses; un chiquet pressioset, una chiqueta pressioseta, chiquets pressiosets, chiquetes pressiosetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

5. Preziu, Pressiu, adj., précieux, estimable.
Tant es adoniva, 
De totz bes preziva.
G. Riquier: Voluntiers faria. 
Tant elle est généreuse, en tous biens précieuse.
6. Sobreprecios, adj., très précieux.
Aquest pas es sobreprecios e sobrenobles e sobreben aparelhatz.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain est très précieux et très noble et très bien apprêté.

pastas típicas, panaderías, Caballé, Ibáñez

(chap. Sobrepressiós, sobrepressiosos, sobrepressiosa, sobrepressioses.)
7. Preciositat, Preciozetat, s. f., lat. pretiositatem, excellence, valeur, grand prix.



Celidoni es peyra... granda en virtut et en preciositat.
Eluc. de las propr., fol. 186.
La chélidoine est pierre... grande en vertu et en excellence.
(N. E. Calcédoine Botryoïdale y variantes.)

Calcédoine Botryoïdale



La terssa razo per que vergenetat deu esser lauzada mot, es preciozetat.
V. et Vert., fol. 96. 
La troisième raison pour quoi virginité doit être louée moult, c'est grand prix. 
ANC. FR. De fin or et aultres préciositez.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 10.
CAT. Preciositat. ESP. Preciosidad. PORT. Preciosidade. IT. Preziosità, preziositate, preziositade. (chap. Pressiosidat, pressiosidats.)
8. Prezansa, s. f., estime, appréciation.
Prezans, prezansa. Leys d'amors, fol. 70.
Estimant, estime.
(chap. Estima, estimes, v. estimá : apressiá : fé apressio; apressiassió, apressiassions.)
9. Apreciar, v., lat. appreciare, apprécier.
Part. pas. Mon loguier an apreciat XXX deniers. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. Mon llogué (salari) han apressiat trenta dinés; li han ficat lo preu de 30 dinés, suposo que al día.)
Mon salaire ils ont apprécié trente deniers.
Fos estada apreciada.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 
Fut été appréciée.
CAT. ESP. Apreciar. PORT. Appreciar. IT. Apprezzare, appregiare.
(chap. Apressiá, ficá preu, valorá, premiá, recompensá: apressio, apressies, apressie, apressiem o apressiam, apressiéu o apressiáu, apressien; apressiat, apressiats, apressiada, apressiades; apressiaría; apressiaré; si yo apressiara.)
10. Desprezar, Despreciar, v., lat. depretiare, déprécier, mépriser.
E 'l chaitieu mon desprezar 
On passam cum vianans.
Folquet de Marseille: Si cum sel. 
Et mépriser le monde chétif où nous passons comme voyageurs.
Despreciar e tenir vil. Doctrine des Vaudois.
(chap. Despressiá y tindre (com a) vil)
Déprécier et tenir vil.
ANC. FR. Desprisent et rejettent d'un sourcil plus que stoïque toutes choses escriptes en françois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 3.
Et desprise les vents et les flots de Neptune. 
Ronsard, t. II, p. 1127.
CAT. ESP. Despreciar. PORT. Desprezar. IT. Disprezzare, dispregiare.
(chap. Despressiá: despressio, despressies, despressie, despressiem o despressiam, despressiéu o despressiáu, despressien; despressiat, despressats, despressiada, despressiades; despressiaré; despressiaría; si yo despressiara.)
11. Despreczi, s. m., mépris.
Intitulé d'un poëme vaudois.
Le mépris du monde.
(chap. Lo despressio del món. Ojo cóm cambie lo ocsitá del Vaud, Suiza, de circa l'añ 1100 en lo chapurriau de 2025.)
ANC. FR. En cestuy despris Bacchus tousjours gaignoit pays.
(chap. En este despressio Baco tots los díes guañabe país : terreno. 
Baco va guañá hasta los paísos catalans, un dels seus servidós va sé Mossen Borra, als tems de Alfonso V lo Magnánim, rey de Aragó, Nápoles, etc.)
Rabelais, liv. V, ch. 39.
CAT. Despreci. ESP. Desprecio. PORT. Desprezo. IT. Disprezzo, dispregio.
(chap. Despressio, despressios.)
12. Despreziament, s. m., dépréciation, mépris.
Han las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.
Ils ont les promesses... en mépris.
ANC. FR. Desprisement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent. Rabelais, Prologue, liv. I.
ANC. ESP. Despreciamiento. IT. Disprezziamento, dispregiamento.
(chap. Despressiamén, despressio, menospressio.)
13. Endesprezar, v., mépriser, dédaigner.
Part. pas. Enaziratz,
Enfrevoltatz, 
Endesprezatz.
Esperdut: Qui non. 
Affligé, affaibli, méprisé.
14. Menespretz, s. m., mépris, dédain, dépréciation.
Mostro renegamen, oblic e menespretz. Leys d'amors, fol. 15.
Montrent reniement, oubli et mépris.
CAT. Menyspreu. ESP. Menosprecio. PORT. Menospreço. 
(chap. Menospressio.)
15. Mesprezar, Mensprezar, Menesprezar, Menespressar, v., mépriser, dédaigner.
No deu mesprezar autrui. Brev. d'amor, fol. 133.
(chap. (ell, ella) No deu menospressiá a datre; al atre - a datra persona.)
Il ne doit pas mépriser autrui.
Cossirar
E mensprezar falhir.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Considérer et mépriser le faillir. 
Lo menesprezon coma fems. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Lo menospressien com al fem.)
Le méprisent comme fumier.
Matran, menespressan K. e sos messagiers, no y volc venir. Philomena.
Matran, méprisant Charles et ses messagers, n'y voulut venir.
Part. pas. Que non sias mesprezatz dels majors.
Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne sois pas méprisé des supérieurs.
CAT. Menyspresar, menysprear. ESP. Menospreciar. PORT. Menosprezar.
(chap. Menospressiá : valorá menos, despressiá : yo te menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara; no vull menospressiát, pero no vals pera res.)
16. Mesprezo, Mensprezo, s. m., mépris, dédain, dépréciation, injure.
Lo mayor fays de mensprezo.
(chap. Lo feix mes gran de menospressio; feix, feixos; de fascis; fascismo, fascisme; los sabocs catalans van inventá feixisme, feixista, feixiste, feixistes.)
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Le plus grand faix de mépris.
17. Mesprezament, Mesprezamen, Mensprezamen, Menesprezamen, 
s. m., mépris, dédain.
Menesprezamen de totz los bes d' aquest mun.
(chap. Menospressio de tots los bens d'este món.) 
V. et Vert., fol. 29.
Mépris de tous les biens de ce monde. 
Nuils hom, per pauc de sen que aya, 
E ton mensprezamen non caya.
(chap. (nul) Cap home, per poc de señ que tingue, en ton menospressio no caigue.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que nul homme, pour peu qu'il ait de sens, en ton mépris ne tombe.
Fig. Fier e romp, am l' espaza del mesprezamen, l' albre que nays d' amor de bes temporals.
(chap. Sentit figurat: Ferix y romp (rom, trenque, chafe), en la espasa del menospressio, l'abre (l'albre) que naix de bens temporals.)   
Brev. d'amor, fol. 5.
Frappe et romp, avec l'épée du mépris, l'arbre qui naît d'amour des biens temporels.
Prov. Familiaritatz aparelia mesprezament. Trad. de Bède, fol. 80.
(chap. La familiaridat aparelle (amanix, prepare) menospressio. 
La confiansa fa escrúpol.)
Familiarité prépare mépris.
ANC. FR. Par l'erreur du mesprisement que tu en as acquis.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 392. 
ANC. ESP. Menospreciamiento.
18. Mesprezaire, s. m., méprisant, contempteur.
Mesprezaire de la regla. Regla de S. Benezeg, fol. 77.
Contempteur de la règle. 
CAT. Menyspreador. ESP. Menospreciador. (chap. Menospressiadó, menospressiadós, menospressiadora, menospressiadores; p. ej. de la regla de San Benito, Benet, Benezeg.)
19. Mesprezable, adj., méprisable. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui sont méprisables dans l'église. 
CAT. Menyspreable. ESP. Menospreciable. 
(chap. Menospressiable, menospressiables.)

Prevaricador, s. m., lat. praevaricator, prévaricateur. 
Establic mi prevaricador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 
Je m'établis prévaricateur.
CAT. ESP. PORT. Prevaricador. IT. Prevaricatore. 
(chap. Prevaricadó, prevaricadós, prevaricadora, prevaricadores. 
Lo fiscal general del Estat español, Álvaro García Ortiz es un prevaricadó, ha cometut prevaricassió. No res, una condeneta de multa y dos añs de inhabilitassió per revelassió de secretos. Ara lo ficará al consell administradó de consevol empresa mich pública lo pressidén del gobern, Pedro Sánchez Castejón, del PSOE, partit sossialista obré español.)

Álvaro García Ortiz, prevaricador, revelación de secretos, condena, Fiscal General

(Li han pintat les selles an este cara sompo?)

domingo, 30 de noviembre de 2025

Pres - Archipreire, Archipreyre, Arquipreire

Pres, prép., près.
Be m plazon l' arquier
Pres la barbacana.
B. Arnaud de Montcuc: Er can.
Bien me plaisent les archers près la barbacane.
S' a lieys platz alberguairai 
Pres de lieys.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Si à elle il plaît je logerai près d'elle.
Prép. comp. Si de pres savis homes vas,
Leumen no seras fols ni vas.
Leys d'amors, fol. 3.
Si auprès de sages hommes tu vas, facilement tu ne seras fou ni vain.
Ad una fontanella, de pres un olivier.
(chap. A una fontanella, fonteta, prop (a la vora) de un olivé, una olivera.
A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Roman de Fierabras, v. 140.
A une fontanelle, auprès d'un olivier.

La pileta, camino, pantano de Pena, embalse, finca, almendros, olivos, Esteban Lorente, Moncho, Ramón Guimerá Caballé, Gelete, perra, plantando olivos
 
 
Adv. Loin m' es dels oillz, mais del cor m' es tan pres.
(chap. Llun (lluñ, ella) m'está dels ulls, pero del cor m'está tan PROP.) 
Peyrols: Pois m'entremis.
Elle m'est loin des yeux, mais du coeur elle m'est si près.
Adv. comp. Mas per so l' estau de pres.
Le moine de Montaudon: Mos sens.
Mais pour cela, je lui suis de près.
Que vis la mayre e 'l filh de pres. Passio de Maria
Qui vit la mère et le fils de près.
Ben fo grazitz pres e loing per los bons sons qu' el fazia.
Il fut bien honoré près et loin pour les bons airs qu'il faisait.
Ni pres ni loin non aten.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai. 
Ni près ni loin je n'attends.
ANC. CAT. Pres. IT. Presso. (chap. Prop (de), a la vora de. 
ESP. Cerca (de).)
2. Apres, adv., après, ensuite.
Apres, Dieus, quan los ac formatz,
Ditz: Creissetz e multiplicatz.
(chap. Después, Deu, cuan los habíe format, va di: creixéu y multiplicautos o multipliqueutos.)
Brev. d'amor, fol. 56.
Ensuite, Dieu, quand il les eut formés, dit: Croissez et multipliez.
Apres... debon jurar a lui. Titre de 1080.
(chap. Después... li deuen jurá an ell; debon : deuen : tenen que, tenen la obligassió de : sacramén, homenaje u homenache. Ojo com cambie lo ocsitá de 1080 en lo chapurriau de 2025!
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
Après... doivent jurer à lui.
ANC. FR. Andui se sont d' ilec torné, 
Alez devant, g' irai après.
Roman du Renart, t. I, p. 43 et 104.
Adv. comp. Pueis l' a dit en apres.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Puis il lui a dit par après. 
Seguiretz me en apres.
Fragm. de trad. de la Passion.
Vous me suivrez par après.
Paraulas que s devon essegre en apres.
Regla de S. Benezeg, fol. 1.
Paroles qui se doivent suivre par après.
ANC. FR. En après le roi, la reine et leur fils,... vinrent audit lieu.
Monstrelet, t. I, fol. 83. 
En après que les armes de Saintré contre messire Enguerrant furent accomplies.
Jehan de Saintré, t. II, p. 308.
Prép. S' apres cent mals, be de lieis agues. 
P. Raimond de Toulouse: Si cum celui.
Si, après cent maux, un bien d'elle j'eusse.
Pero ades esper...
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer.
Pons de Capdueil: Ben es fols.
Pourtant incessamment j'espère... qu'après la tristesse il me survienne telle joie qui daigne me réjouir. 
Prép. comp. Apres d' el seu repaire.
Blacas: En chantan.
Auprès de la sienne demeure.
Tan tost can fon assegut apres d' ela, la pregnet d' amor.
V. de Raimond de Miraval.
Aussitôt qu'il fut assis auprès d'elle, il la pria d'amour.
ANC. ESP.
Venien apres del rey todos los senadores.
(MOD. Venían después del rey (junto al) todos los senadores. Todos los senadores venían detrás del rey.)
Poema de Alexandro, cop. 1382.
ANC. CAT. Apres (MOD. després). IT. Appresso. (ANC. ESP. Apres.) (chap. Después; detrás.)
 
Prestar, v., lat. praestare, prêter.
Fan prestar lurs deniers a lurs messatges. V. et Vert., fol. 14.
(chap. Fan prestá (dixá) los seus dinés als seus mensajeros; “messatges” : enviats, comisionats, casi embaixadós, que porten un mensaje. Als textos antics trobaréu: missatge, missatger, missatgers, missatgeria, missatgeries, y varians.
En aragonés antic, documentat, missatgeros, missatgeres:
“E sobre esto havemos scripto a vuestros missatgeros et a los del regno de Valencia los quales crehemos que devan seyer ydos a la villa Dalcanyiç. E senyores si algunas cosas podemos fazer por vosotros fiablamente nos hen scrivit. Nostre Senyor Dious vos haia en sa guarda.
Scripta en Calatayud a XV de junyo. (1411) - El governador justicia Daragon et Berenguer de Bardexi a vuestra honor apperellados. 
Aixó es aragonés, llengua aragonesa, no la fabla batúa Frankenstein de Francho Nagore, Chusé Inazio Nabarro, Susín, etc.)
Font prêter leurs deniers à leurs commissionnaires.
Peire, joglar, li prestet deniers e cavals.
V. de Bertrand de Born. 
Pierre, le jongleur, lui prêta deniers et chevaux.
Prestas li tro aia guazanhat.
(chap. Préstali (díxali dinés) hasta que (ne) haigue guañat.)
Guillalmet: Senher prior.
Prêtez-lui jusqu'à ce qu'il ait gagné.
Part. pas. fig. Dieus t' a prestada 
La vida, e non ges donada.
(chap. Deu t'ha prestat (dixat) la vida, y no gens donada.)
Libre de Senequa.
Dieu t'a prêté la vie, et non point donnée.
Loc. fig. An lor querella prestada.
Bertrand de Born: Rassa mes. 
Ils ont leur plainte émise. 
Subst. et prov. Alcunas ves val lo prestar donar.
V. et Vert., fol. 78. 
Aucunes fois vaut le prêter donner.
CAT. ESP. PORT. Prestar. IT. Prestare. (chap. Prestá, dixá en préstamo: presto, prestes, preste, prestem o prestam, prestéu o prestáu, presten; prestat, prestats, prestada, prestades; prestaría; prestaré; si yo prestara; dixo, dixes, dixe, dixem o dixam, dixéu o dixáu, dixen; dixat, dixats, dixada, dixades.)
2. Prest. s. m., prêt.
Es tot comtat a usura cant que ne prenda per razon del prest.
(N. E. los términos compte, cuenta, contar, cómputo, computare; y comite, conde, comte, se mezclan en los textos, no sólo en los antiguos.)
V. et Vert., fol. 13.
Est tout compté pour usure quoi qu'il en prenne par raison du prêt.
No m detz a do ni a prest.
Rambaud d'Orange: Aras no siscla.
Ne me donna à don ni à prêt.
- Sorte d'exaction.
Ni albergada, ni do, ni prest. 
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 134. 
Ni droit de gîte, ni don, ni prêt. 
Carta sagelada col rey..., conoc qu' el prest... li fes hom de grat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 200.
La charte scellée avec le roi..., il reconnut que le prêt... on lui fît de gré. ANC. CAT. Prest. IT. Presto.
3. Presta, s. f., prêt.
Quals causas podon esser donadas a presta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Quelles choses peuvent être données à prêt.
CAT. Presta.
4. Prestansa, s. f., prêt.
Aquel om... qui receup autrui aver en prestansa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Cet homme... qui reçut l'avoir d'autrui en prêt.
IT. Prestanza.
5. Prestayre, Prestador, s. m., prêteur.
Lo prestayres deslials, cant ve la paubra gen plus afazendada e greviada..., lur ven plus car. V. et Vert., fol. 14.
(chap. Lo prestamiste desleal, cuan veu la pobra gen mes afaenada y agraviada..., los u ven mes car; ere típic dels tratans de besties de cárrega, machos, mules, caballs, rucs - burros, cuan lo habíen pagat, ya ne nessessitaben un atre. A Beseit va sé famós “engerra”, Eutropio : Tropio, que ere tratán. “Lo clot de Tropio” está a la vora del portal de Villanova, Vilanova. Se va fé una permuta, crec, per un terreno aon está lo pon de la Viña, pera pugué passá a les fábriques - si plovíe mol y creixíe “lo riu de les basses”, que es aon está la passera cap al Racó del Toscá, restaurán La Rabosa. De estos préstamos ne parle tamé 
“l'agüelo Sebeta”, de Valjunquera, Vallchunquera. Ya tots sabem quí es lo autó de los textos de Luiset y son yayo.)
Le prêteur déloyal, quand il voit la pauvre gent plus embarrassée et grevée..., leur vend plus cher.
Mas quan falho 'l prestador, 
No pot far V ni VI terna.
Aimeri de Peguilain: Li folh.
Mais quand manquent les prêteurs, il ne peut faire cinq ni six ternes.
ANC. FR. Lequel enprunt il renderont dedens l'espasse de deux moys, jà soit que li presterres vellie le terme alongier.
Ann. du règne de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 230.
ESP. Prestador. (prestamista) IT. Prestatore. (chap. Prestadó, prestadós, prestadora, prestadores; prestamista o prestamiste, prestamistes, fem. prestamista, prestamistes; v. dixá : dixadó, dixadós, dixadora, dixadores.)
 
riu de les basses, toll de Rabosa, racó del Toscá 3
 
Prestre, s. m., lat. presbyterum, prêtre.
Voyez Denina, t. III, p. 190.
Un trichayre, prestre layre, 
Vol que chan, pus suy chantaire.
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
Un traître, prêtre larron, veut que je chante, puisque je suis chanteur.
Cant lo prestre chastia los pechadors.
Trad. de Bède, fol. 55.
Quand le prêtre réprimande les pécheurs.
ANC. FR. Il faut certainement qu'il ait le nom de prestre, 
Prestre veut dire vieil.
Ronsard, t. II, fol. 1360.
CAT. ESP. PORT. Preste. IT. Prete. 
(chap. Preste, prestes.)
2. Preveire, Preire, s. m., prêtre.
Ni 'l preire secodra l' isop.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 
Et le prêtre secouera le goupillon.
Fals preveires e fals abatz.
B. de Ventadour: Pus mos.
Faux prêtres et faux abbés.
ANC. FR. Ainsinc se puet cil confessier
Qui vuet son provoire lessier.
Roman de la Rose, v. 11384.
Vieingnent avant les clercs et les provères. Joinville, p. 28.
CAT. Prebère. ESP. Presbítero. PORT. Presbytero.
(chap. presbítero, presbíteros; prevere, preveres. Una de les graduassions de la iglesia, escolanet, sacristá, mossen, etc., hasta lo Papa de Roma. Los chapurriaus tenim un Cardenal y Arzobispo de Barselona que parle chapurriau y es de Queretes, Juan José Omella.)
3. Preveira, Preveiria, s. f., prêtrise, sacerdoce.
Mal portara honor al rei ni seignoria, 
Pois no la porta a Dieu ni a sa preveira.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Il portera mal honneur et seigneurie au roi, puisqu'il ne le porte pas à Dieu ni à son sacerdoce.
Qui cobeita a aver lo govern de preveiria.
Trad. de Bède, fol. 57.
Qui convoite d'avoir la direction de sacerdoce.
4. Preveiraria, s. f., prêtrise, sacerdoce.
Segon la costuma de preveiraria.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1.
Selon la coutume de sacerdoce.
5. Preveirage, s. m., sacerdoce.
En sant preveirage ufrires espiritals ufrennas.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre. 
Dans le saint sacerdoce vous offrirez des offrandes spirituelles.
CAT. Preberatge.
6. Preveirat, s. m., lat. presbyteratus, prêtrise, sacerdoce.
Tro que lo bistbes lo get de clercia o, si es preveires, de preveirat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Jusqu'à ce que l'évêque le rejette de cléricature ou, s'il est prêtre, de sacerdoce.
CAT. Presbiterat. ESP. IT. Presbiterato.
7. Preveiral, Preveyral, adj., lat. presbyteralis, sacerdotal.
En la preveyral sagranza
Torna lo pas ses duptansa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum a.
A la consécration sacerdotale le pain change sans doute.
CAT. ESP. (chap.) Presbiteral. PORT. Presbyteral. IT. Presbiterale.
8. Archiprestre, s. m., archiprêtre.
Johan, archiprestre de Sanh Johan de Letra.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
Jean, archiprêtre de Saint-Jean-de-Latran.
(N. E. Observen ustedes el uso del guioncico por parte de los franceses, y el uso o abuso actual del mismo por parte de los catalanoescribientes como la Ascuma. Su lengua, el occitano, no estaba plagada de estas manías, galicismos, y tonterías; lo peor vino después de Pompeyo Fabra, un químico con aspiraciones a lingüista, inútil como el que asó la manteca. Ahora coges a un lingüista de hoy en día con aspiraciones a químico, y Chernóbil parecerá una mascletá de Valencia.)
ESP. PORT. Arcipreste. IT. Arciprete. (chap. Arcipreste, arquipreste, archipreste : de archi o arqui (mes que, per damún de) + preste; pl. arciprestes, arquiprestes, archiprestes.
Lo mes famós va sé lo Arcipreste de Hita, naixcut a Alcalá de Henares
(lo riu que naix a Horna).
Va escriure “lo llibre del bon amor” als olivás de Beseit, y después lo va traduí o transladá al castellá de la época, que ere la mateixa que la de Ramón Lull.
Llástima que no tinga probes del llibre en cuestió en chapurriau, perque se deuríe cremá cuan la guerra de la independensia, com tans códices, 
o be sel van emportá los fransesos a les seues mol bones biblioteques y allí está, cubert de pols, hasta que algún investigadó chapurriau bufo y lo óbrigue en cuidadet, en guans blangs pera que no se espentolo del tot.)
 
Arcipreste, Hita, Beceite, lo llibre del bon amor, el libro del buen amor

 

9. Archipreire, Archipreyre, Arquipreire, s. m., archiprêtre.
Almornier, archipreire,
Ardiaque, prebost,
De totz me passi tost.
G. Riquier: Pus Dieu.
Aumônier, archiprêtre, archidiacre, prévôt, de tous je me passe tôt.
L' archipreyre e l' avesques. Leys d'amors, fol. 104.
(chap. Lo archipreste y lo obispo; avesques, évêque, vespe tamé se trobe an algún texto en aragonés; bisbe, etc. Són com les avespes.)
L'archiprêtre et l'évêque.
Del acessamen que n' avem fag del arquipreire.
Tit. de 1285. Arch. du Roy., Toulouse, J. 323.
De l'acensement que nous en avons fait de l'archiprêtre.