Guillem de Saint-Gregori. Be m platz lo gais temps de Pascor

Guillem de Saint-Gregori.

Be m platz lo gais temps de Pascor 

que fai foillas e flors venir,

e platz mi quand aug la baudor

dels auzels que fan retentir

lor chan per lo boscatge;

e platz me quand vei sobre ls pratz

tendas e pavaillos fermatz,

e ai gran alegratge

quand vei per campaigna rengatz

cavalliers e cavals armatz.

E platz mi quan li corredor

fan las gens e l'aver fugir,

e platz mi quand vei apres lor

gran ren d'armatz ensems venir;

e platz m'e mon coratge

quand vei fortz chastels assetgatz (assetjatz)

e ls barris rotz et esfondratz,

e vei l'ost el ribatge,

qu'es tot entorn claus de fossatz

ab lissas de fortz pals serratz.

Et atressi m platz de seignor

quand es primiers a l'envazir, (invadí; invadir; atacá; atacar)

en caval, armatz, ses temor,

c'aissi fai los seus enardir

ab valen vassalatge;

e pos que l'estorns es mesclatz,

chascus deu esser acesmatz

e segre l d'agradatge,

que nuills hom non es ren prezatz

tro qu'a mains colps pres e donatz.

Massas e brans, elms de color,

escutz traucar e desgarnir

veirem a l'intrar de l'estor,

e mains vassals ensems ferir;

don anaran a ratge

caval dels mortz e dels nafratz.

E quand er en l'estor intratz,

chascus hom de paratge

non pens mas d'asclar caps e bratz,

que mais val mortz que vius sobratz.

E us dic que tant no m'a sabor

manjars ni beure ni dormir

cuma quand aug cridar: "A lor!"

d'ambas las partz, et aug bruir

cavals voitz per l'ombratge,

et aug cridar: "Aidatz, aidatz!" (ajudéu!; ayudad!)

e vei cazer per los fossatz

paucs e grans per l'erbatge,

e vei los mortz que pels costatz

ant los tronçons ab los cendatz. (ant : an : han : tenen; tienen)

Pros comtessa, per la meillor

c'anc se mires ni mais se mir

vos ten hom, e per la gensor

domna del mon, segon qu'aug dir.

Biatritz, d'aut lignatge,

bona domn' en ditz et en fatz,

fons lai on sortz tota beutatz,

bella ses maestratge,

vostre rics pretz es tant poiatz

que sobre totz etz enansatz.

Baron, metetz en gatge

castels e vilas e ciutatz

enans qu'usquecs no us guerreiatz.

Gui de Cavaillon. Senheiras e cavals armatz

Gui de Cavaillon.

Florissait en 1210. Hist. génér. de Provence, T. II, p. 407.

Sainte Palaye. Manuscrit du Vatican 3207.

Guis de Cavaillon fo un gentils bars de Proensa, seingner de Cavaillon, larcs hom e cortes, et avinens cavalliers, e mout amat de domnas e per totas gens; e bons cavaliers d'armas e bons gerrers. E fetz bonas tensons e bonas coblas d'amor e de solatz. E si se crezet q'el fos drutz de la comtessa Garsenda, moiller que fo del comte de Proensa, qe fo fraire del rei d'Aragon.

M.

Senheiras e cavals armatz

Ab vassals valens e prezatz 

Auran oimais loc e sazon; 

E mand al don de corteson,

Si tot s'es ab Frances juratz, 

Que non cuja estar en patz 

Contra'l cossolat d'Avignon.

E ja non volh esser celatz

Que'l dans d'aquel del Bauz mi platz; 

Et ai en be dreit e razon,

Qu'il me fonderon Robion

Et ancar no m'en sui vengatz: 

Mas domentres qu'eu tenc los datz 

Lor en cug rendre guizardon.

Nostre mieg-prince s'es clamatz

Reis de Viena coronatz, 

So sabon be tut siei baron. 

Ar li vai dire, Bernardon,

Que non iesca de sos regnatz 

Si fort be non era guiatz, 

Que trop soven cai en preison.

Coms, si voletz esser presatz,

Sias adreg et enseingnatz, 

Larcs e de bella mession: 

Qu'enaissius tenra hom per bon, (Qu'enaissi us)

Si als estrains et als privatz 

Donatz, e'ls enemics baissatz;

E qu'ametz mais dir oc que non.

7226.

Senher Coms, saber volria

Qual tenriatz per melhor,

Si l'apostolius rendia (l'apostoli us)

Vostra terra per amor,

O se per cavalairia

La conqueretz ab honor

Sufertan freit e calor:

Qu'ieu sai be lo qual volria,

S'era homs de gran valor,

Que'l maltrach torn en legor.

Lo Coms de Toloza li respondet:

Per dieu, Gui, mais amaria

Conquerre pretz e valor,

Que null'autra manentia

Que m tornes à desonor.

Non o dic contra clerzia

Ni m'en esdic per paor,

Qu'ieu no volh castel ni tor

S'ieu eis no la m conqueria:

E miei onrat valedor

Sapchan que'l gazanh es lor.

// Guionet //

Capitol XXVIII. excellent inclita donzella fe supplica senyora plagues dir de boca lo que en lo cor fermament creya.

Capitol XXVIII. Com la excellent e inclita donzella fe: supplica la senyora li plagues dir de boca lo que en lo cor fermament creya.

Venint aquella excellent donzella fe nomenada fica lo genoll dauant la sua senyora: e dix. O ma senyora yo so molt certa que vostra merce ha cregut tot lo quel angel ha dit a vostra senyoria de part de la magestat diuina. E de vostra senyoria se pot molt be dir. ¶ Beata que credidisti quoniam prefitientur in te: que dicta sunt tibi a domino. Volent dir: que benauenturada sou vos senyora que haueu cregut: car en vos seran perfetament complides totes les coses queus son dites de part de nostre senyor deu. ¶ E perço clement senyora puix fermament creheu mostrau foranament la crehença vostra: responeu senyora al missatger: car si la fe de Abraam fon lohada: molt mes o sera la de vostra merce. ¶ Quia qualis fueris in factis talis comprobaris in verbis. Car tal com sou en obres virtuoses tal sereu trobada en paraules. No temau senyora lo parlar: car gran es lo be que del parlar de vostra senyoria se spera. ¶ O qm sanctum est os vnde semper celestia erumpunt eloquia. O senyora e quant es sancta la boca de la qual tostemps ixen paraules celestials. E de la vostra senyora no solament exiran paraules celestials: ans ab vostre dolç parlar fareu obrir lo cel: e deuallara lo fill de deu: no tardeu senyora per merce vn parlar tan meritori. Car en la boca vostra es huy la salut de natura humana. E per lo parlar de vostra senyoria han hauer perfectio totes les scriptures e prophecies: senyora puix les creeu e sabeu lo seny de aquelles: dau manera sien prestament complides: car la fe no ha sa perfectio fins se segueixen les obres. ¶ O senyora de quant vos restara obligada natura humana: que per lo mija vostre haja tot lo que li es promes de la redempcio sua: be poran dir a vostra senyoria los homens remuts. ¶ Quid retribuam inmenso benefitio tuo: transcendit omnem affectum dulcedo tue benignitatis: vincit omnem retributionem magnitudo tui benefitij. Volent dir: O senyora y qui pora retribuir a vostra merce tantes gracies e lahors com vostra senyoria mereix per la granea dels beneficis vostres: tota amor e caritat trespassa la affectio e obres de la vostra dolçor e benignitat: que als homens haueu mostrada reconciliant los ab lo seu creador: no basta retribucio nenguna a la singularitat e granea del vostre benefici. ¶ De aquest misteri senyora de la sancta incarnacio del fill de deu exira (exirà, eixirà o eixirá, ixirà o ixirá; saldrá) la vera deuocio de les gents e seran moguts e inflamats los homens amar e seruir aquell senyor qui tant los ha amats. Car veuran e conexeran son rey e senyor vestit de la sua natura e per esta causa esser los homens tant exalçats: que los angels que fins açi los hauien menyspreat tenint los per indignes de la sua companyia: ara ab gran plaer sa germanaran (se agermanaran; s´agermanaran) ab los dits homens: e diran a ells. ¶ Iam (o Jam) non estis hospites et aduene sed estis ciues sanctorum et domestici dei. Volent dir: o vosaltres fills de Adam nous tingau ja per estranys de la ciutat nostra de parays: ans siau certs que sou ciutadans e companyons dels sancts e molt familiars de nostre senyor deu: qui es rey e senyor nostre e vostre. E los homens molt alegres de hauer cobrat la amistat angelica diran. ¶ S3 quia nos cognouimus regem nostrum: et cognouerunt angeli ciues suos. Volent dir: perço com nosaltres hauem conegut nostre rey e senyor: han conegut a nosaltres los angels per ciutadans e germans seus ¶ O senyora no tardeu de recebir aquest rey de vida per quel pugau manifestar als seus vassals qui ab tan gran desig lo speren. ¶ O senyora excellent que vos sou aquell stel (estel) clar qui haueu a manifestar lo diuinal sol: del qual es dit. ¶ Dum ortus fuerit sol de celo videbitis regem regum. Car en aquell punct senyora: que lo fill de deu qui es verdader sol deuallara del cel: e en lo vostre ventre sera fet home: a tot lo mon sera manifestat e mostrat lo Rey dels reys: e coneixeran les gents esser complit tot lo que los profetes han scrit: e diran. ¶ Sicut audiuimus sic vidimus. Volent dir tot lo que hauem hoit als pares nostres e fins açi hauem sperat e cregut tot ho vehem complit en esta sancta incarnacio. O senyora clement y nols tardeu tan gran benefici: confermau los homens en la crehença de aquest singular misteri. Car vostra merce es la lanterna hon se estojara aquesta diuinal lum. E de vostra senyoria lan a pendre les creatures sues: preniu excellentissima senyora lo dit lum e comunicaulo largament als homens. Car yo faç certa a vostra merce que lo senyor no spera sino vostra resposta: sia de vostra senyoria donar lay prest. ¶ E la sancta e constant donzella fe acabant son rahonament ab molta reuerencia besa la ma de la senyora partint se de aqui per fer loch a la que venia.