Mostrando las entradas para la consulta aquella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aquella ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de octubre de 2026

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 
II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.


Los metges peccan eyssamen
en manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia;
per so que puescan vieure sa
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot curos
de seguir tot delieg carnal,
e de l'esperit no lor cal.
Mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e jorn lor esfors;
don volon aver palafres,
belas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal.
Et esquivo cum lo malan
so qu'es a l'arma profechan;
quar al cors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
E soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal
sanetat que d'esperital.
D'autra part, quan vezo trebalh
d'alcun home, cuy mals assalh,
dolors o febres cartana
o febres cotidiana,
gotassa o lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outra l dig gran salari
auran lor ypotecari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malaute trebalhat;
et auran ja fag lor mercat
ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)
auran pres per especial,
que lor partisca son gazanh.
Apres si l malaute si planh
d'alquna dolor que senta,
e ditz que fort lo turmenta
o el cap o en l'esquina,
el faran far medissina
ad aquel ypotecari,
o emplaustre o lectoari,
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro no l tendra,
e si o fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
l'ypotecaris fay pagar
per so qu'om a de luy agut
detz tans que no li'n es degut,
si veritat dir volia.
Pueys d'aquela raubaria
a lo metges sa bona part,
lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)
E si cuiatz a lor gandir 
e us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari, 
las cauzas del lectoari,
per so que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
si las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia
fan greuiar la malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de l'home caytieu, malenan.
Apres quant an agut l'argent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)
o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
que no y saubran pendre via (pendre, prendre)
certa, veraya ni fina,
segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)
per so que ls pague largament.
E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)
fan lor compte; si val, valha,
o si que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
en loc de la medicinal;
o faran autra bauzia,
que sie us vezo malautia (siu (B)
e sabo que no s pot curar
o qu'el no y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per avareza pura:
et abans no y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol vostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)
Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)
e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.
Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:
"No ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu'ab nos estias,
nos t'aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobaras, ab qu'enquieyras,
dis d'aquest' amor ses temer:
"Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors tol mays que no vol dar,
qu'ie l vey per un be cent mals far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,
pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)
sivals no l seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz
razo, que fos ta mal azautz 
que s prezes a mal dir d'amors
que l avia fag tantas honors.
Empero l dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)
si gardatz so que dis denan
en cela mezeyssa canso. (mateixa)
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)
dels bes quez om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)
que l mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)
e ls pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
e l dezavinent de bon talh,
e don' a mans paubres ricor;
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz eveios
que ben amera, si amatz fos."
Pus doncz amors ta fort lauzet,
si pueys tantost amor blasmet,
e de so qu'ac ben dig dis mal,
sos testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)
ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)
"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)
del be qu'a dig, no m'es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen fals,
que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,
"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)
per que dis en una canso:
"A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
quar me fizava en lor,
mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)
que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

"Ad aquest vos dic ieu breumen
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)
per que'n dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)
en un dechat qu'el compilec,
on seyze trobadors blasmec:
"Peyre Vidal es le derriers,
que non a sos membres entiers,
et agra l obs lenga d'argen,
al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)
quez anc pus se fe cavaliers
non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:
"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)
per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)
que fo mot savis e mot bos
e blasmec en soas cansos
amors: aysso fo en Folquetz
que dis en un cantar que fetz
dels fals semblans qu'amors adutz: 
“Amors, per so mi soy ieu recrezutz
de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)
qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)
quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,
prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:
e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)
qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor
que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia
vos dic qu'en Folquetz fetz clamor
el dig cantar de fals' amor,
e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)
en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)
don dis iratz e somogutz:
"Ab bel semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,
quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)
que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)
per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)
e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)
que s'irays fort si cum fort s'umilia."
En Folquetz doncx entendia
en la dicha canso mal dir
de fals' amor, la qual esdir
ieu no vuelh de mals ni d'errors,
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
segon que dizon nostras leys;
mas de ver' amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un' autr' aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent:
"Mas vos no m par puscatz far falhiment;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen.
E sitot hom perdona l forfaytura,
ja del blasme no l sera fagz perdos,
quar cel rema e malas sospeyssos,
qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios
que tant blasmon los amoros:
"Nos avem un autre gueren,
qu'a digz mals d'amors per un cen
no n a dig dels autres negus;
auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:
"Fams ni mortaudatz ni guerra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz! (escoltéu!)
Quan vos veyra sus la bera,
non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)


Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)
Anc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que no m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar dona lunh temps non amec
segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tot ad ubert:
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor que s'esgruna. 
Escoutatz!
Pero anc non amec una
ni d'autra non fon amatz."

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

viernes, 23 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen + Si cum l'albres que per sobrecargar

I. 

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."
"Senher, vostres precs i anatz perden."
"Bona domna, ja us am eu finamen."
"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."
"Senher, et eu alegre e jauzen."
"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 
"Domna, ja es ma vida peitz de mort."
"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."
"Domna, de vos non ai mas desconort."
"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"
"Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no n aiatz ni conort."
"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."
"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Domna, no posc, que vostr' amors me te."
"Senes conselh, senher, o fa de me."
"Domna, trop mal mi respondetz ancse."
"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."
"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"
"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -
"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."
"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."
"Amors, e vos ja meretz de tot mal."
"Amics, per so us en trairai san e sal."
"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"
"Amics, eu vos mostrei so que mais val."
"Amors, no posc sofrir l'afan coral."
"Amics, per so queiram autre logal."
"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."
"Amics, a gran tort me voletz laidir."
"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"
"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."
"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"
"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar franh se mezeis e pert son fruit e se,



franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai eu perdut ma bela domn' e me,
e mos engenhs se franh per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc jorn no fi mon dan ad escien,
anceis cuit far tot so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobra l foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
e si no i a de cascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz foleian;
per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
sens ab foudat, qui ls sap gen retener.
Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,
ans vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
e que savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";
pero soven tornon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gaug de ma dolor
e de ma mort, quan vei vostra faisso.
Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)
quant el miralh se remiret e s vi,
tot atressi etz vos miralhs a mi,
que m'aucietz quan vos vei ni us remir.
E no us en cal quan mi vezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor laissar e departir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so que l donet e l tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)


III. 

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)
e sos bels filhs plazens, cortes e bos,
e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)
e n Diegos, qu'era savis e pros,
e l marques d'Est e l valens Salados,
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia pres,
qu'un bon metge nos a Deus sai trames
deves Salern, savi e ben apres,
que conois totz los mals e totz los bes
e meizina cascun segon que s' es,
et anc loguier no n demandet ni n pres,
ans los loga, tant es francs e cortes.
Anc hom no vi metge de son joven
tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
que l ben sap tot e tot lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e plus gen,
e fai de Deu cap e comensamen,
que l'ensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a l'engenh e l sen e l saber gran,
qu'el sap ensems gazanhar meizinan
Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)
que l seu perden venc, meten e donan,
sai conquerir l'emperi alaman.
Oimais cre ben, cor que i anes doptan,
los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.
Aquest metge savis de qu'eu vos dic
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frederic
e l cor e l sen e l saber e l'afic: 
don seran ben meizinat sei amic
e i trobaran conselh e bon abric.
De lonc sermo devem far breu prezic,
que ben cobram lo gran segon l'espic.
que l dig son bon e l fag son aut e ric.
Al bon metge maistre Frederic
di, metgia, que de metgar no s tric.


//

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Deux sermons. Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria

Deux sermons.

Deux sermons



Ms. de Paris, lat. 3548 (B). - Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heilbronn 1884, p. 12 s. et 19-22 (A).

I.

Hodie nata est beata virgo Maria cujus vita inclita cunctas illustrat ecclesias. 
Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria que per la sua richa vida onra totas las gleisas. Per gran meravila fo nada aquesta dona; que nos trobam que Joachim sos paire et Anna sa maire avion estat gran termini essems e no podio aver effant, tant que Abiatar, que era preire de la leg, soanet la offerta de Joachim, vezent tot lo poble; et ac tal verguina Joachim que s'en fugi ab sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en molt long en una montana, e laiset sa moler per zo que Abiatar lo preire l'avia 
dit que Deus l'avia adirat, quar no l dava efant. Et estet gran temps que de sa moler non audi novas. Et un dia la dona estava sola a la fenestra de sa chambra e vi una basser sus en u laurer, que s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran dol e dis: “O Deus celi et terre, unicuique creature das fructum, et mihi misere abstulisti virum meum, o Seiner Deus, reis de cel e de terra, ad unaquega creatura donas fruit, et a me lassa as tolt mo senor.” E jetet se a so leit. E Nostre S. ac pietat de la dona et eviet son angel al marit que tornes a sa moler. E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo fo nostra dona sancta Maria. Ara, a chap de dos anz que fo nada, portero la al templum domini e giquiro la a Nostre S. 
Et Abietar (Abiatar) l'evesques era al sobira altar. Del primer altar tro a l'altre avia XV gras, e quant efas en poiava dos gras o tres, om o tenia a gran meravila, e dizio que grans signes faria. E cum pasero alz gras, nostra dona sancta Maria poiet toz los XV gras tro que veng a l'altar on era Abietar l'evesques. E diz toz lo pobles que granz meravillas aquel 
effas faria. Pro jos fo nurida ab las altras verges del temple, et ac tan gran sapiensa que l'evesques Abietar li mandava tota ora coseil, tant li dizia granz paraulas e belas. El servizi del temple estet tro que Joseph l'esposet per comandament d'angel; e Nostre Seiner pres charn en ella. Aquesta gloriosa dona pregem que nos plaig ab lo seu fil sine fine in secula seculorum. Amen.

II. 

Postquam consumati sunt dies octo usque circumcideretur. 

Auzir, seinor, podet que nos demostra sans Lux evangelista; car zo nos diz que Nostre S., quant ac compliz los VIII dias de la sua nativitat, si fo circuncis, et enn aquela circuncisio fo apelaç Jesus. Quar zo era comandat e la leg que tuz li efant mascle que naisio, quant avio VIII dias compliz, que il fosso circuncis. Et en aquella circuncisio om lor trenchava la superfluentat de la charn e ssi lor pausava lo nom per que era apellaz aquel efas. E N. S. que era venguz el mond per adimplir la leg - si com diz e l'avangeli “non veni solvere legem, sed adimplere, eu no veng per 
destruir la leg, mas adimplir,” - et el medeis e l'octau dia depos la sua nativitat volc esser circuncis, et en aquella circuncisio el fo appellaz Jesus. Jesus latine salvator dicitur: Jesus e lati salvaire es appelaz, e nostra leg N. S. 
E per aquo el fo appellaz salvaire que el era venguz per nos salvar e gerir. E per aquest nom lo avia mandat l'angels que el fos appelaz, quant venc a nostra dona sancta Maria. Et el aportet lo salut del paire esperital e si l dis: “Ecce virgo concipies in utero et paries filium et vocabis nomen ejus Jesum, vec te que tu concebras en to ventre et effantaras u fil et appellaras lo per lo nom de Jesu.” E nos, senor, devem saber que aquella 
circuncisios corporalment signifia lo nostre babtisme esperital, et enaisi co enn aquella circuncisio era lo nomz pausaz de l'efant, e la superfluentat de la charn trenchada, tot enaisi el nostre baptisme es lo nostre nomz pausaz, (e la superfluentat trenchada)..., 
zo es la superfluentat delz vidis (que) … 
devo esser de nos desebrat. Quar lo preire enterva l'efant e demanda li d'aital guisa: “Abrenuncias Sathane et omnibus operibus ejus et omnibus pompis ejus? negas tu diable,” zo diz lo preire, “e totas sas obras e toz 
sos senz?” E il pairi que so fizanzas respondo per l'efant, e diz “abrenuncio,” zo es "eu l devet”. Senor, quam pauc te aquel mandament! Quar ta viaz co l'efas pod anar e parlar et es em poder de sos talanz a far, adonc laisa Deu e l seu servizi, e pausa se el poder de diable et el deleit del segle e laisa encore los pairis e lz covinenz que faiz avio, on los 
avia mes vas N. S. pel seu servizi far e gardar; quar il no s gardo de perjurar ni de lor fe mentir, ni de negu pechat a faire no s gardo que no l fazo. E pauso lor amor e las manentias d'aquest segle et el deleit de la charn don ja no l venra nula re se mals no, que zo dis aizi: 
“Quid prodest homini si universum mundum lucretur, anima sua detrimentum patiatur?” Zo diz: “Que profeita ad ome si tot lo mon gazanava ni l'aur ni l'argent ni tota la riqueza del segle, que s'arma en sia pausada e las penas d'efern, on ja redemcio non aura?” 
Si con diz aizi lo bos om Iob: “Quia in infernum non est redemptio, quar en efern”, zo diz, “non a neguna redempcio”. E per aquo, senor, amaz 
N. S. aitant con avez temps de lui servir, que no sabez coras vos traspasarez d'aquest segle, que em petit d'ora serez venguz a la fi. 
E laisaz diable e totas las suas obras, e trastornem nos a Deu, e clamem li merce, que el nos do durable repaus et aisi nos lais persegre aquel babtisteri que nos receubut avem, per que nos poscam pervenir al seu durable regne sine fine in secula seculorum. Amen.

viernes, 16 de octubre de 2026

Aimerics de Belenoi. Pos lo gai temps de pascor

Aimerics de Belenoi.

Aimerics de Belenoi. Pos lo gai temps de pascor



2701, 7225.

N Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d'un castel que a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, mas fez se joglar; e trobet bonas cansos, e bellas et avinens, d'una domna de Gascoingna que avia nom Gentils de Ruis, e per lei estet lonc temps en aquella encontrada. Pois s'en anet en Cataloingna, et estet lai tro qu'el mori.

2701, 7225-6.

Pos lo gai temps de pascor
Renovel' e ve
Vestit de folh e de flor,
Cantarai de se,
Qu'atressi s'es mos pessatz
De fin joi renovelatz;
Quar mos sobransiers volers, 
A cui no platz vils plazers, 
A trobat à son talen
Domna de cor e de sen,
Orgolhoza et humil, 
De captenemen gentil.

Amar me fai ad honor 
Mo fin cor ancse, 
Ses blasmes e ses folor 
D'autrui e de me.
Qu'anc no m'abelis beutatz, 
Ni paratge ni rictatz, 
Si noi fos sens e sabers, 
Que fan far e dir plazers; 
E gardar de fallimen
Domn' e cel qu'à lieis'enten: (liei s'enten)
Et ai cor tan senhoril
Quaz autr'amor no m'apil.

Mas qui vol d'entendedor
Proar s'ama be,
Guart so sen e sa valor
E cossi s capte.
Que s'es ben enamoratz, 
Li fag el ditz el solatz
Seran plus ric que'l devers.
Qu'amors non es mas plazers,
E tug bel captenemen
Movon d'amar leialmen:
Mas ieu no trob entre mil
Un qu'é los sieus fagz no guil.


Qui vol apenre d'amor
Amar li cove,
Que ja per essenhador
Non apenra re.
Que fin'amor, so sapchatz, 
Non es als mas voluntatz 
Qu'adutz ins él cor vezers,
Don la rete bels plazers, 
E viu de dous pessamen: 
Per q'usquecs am'et enten 
En aut loc o en sotil, 
Ves que s'a ric cor o vil.

Mas tant a fina valor
Cella que m mante,
Que no tem lauzenjador
Ni fals digz so cre.
Que'l sieu gen cors, ric, prezatz,
Complitz de totas beutatz,
Conois messonjas e vers,
Per que no tem far plazers
Qu'ab sen soana e pren;
E jutja tan leialmen
Que'l palais ten per cortil,
Tan son siei fag agradil.

Ni ieu plus no vau queren
Terra ni baro ni gen:
Tug autre fag mi son vil, 
Tan son li vostre gentil.

Guirautz de Calanso. Si tot l'aura s'es amara

Guirautz de Calanso.

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

7225.

Guirautz de Calanso si fo un joglars de Gascoingna. Ben sab letras e subtils fo de trobar; e fes cansos maestradas desplazens, e descortz d'aquella saison. Mal abelivols fo en Proensa e sos ditz; e petit ac de nom entre'ls cortes.

7225-6, 7698.

Don s'esclarcisson li branc,
Ges per aisso no m'estanc
D'un vers far en bella rima;
Per que sapchon li plusor
Que no vei bon trobador
Qu'ab mi no pogues aprendre.

E pois quascus desampara
Vers per canson, eu no planc
Lo dan qu' a'l cors sobre'l flanc
E'l geinh e l'art e l'escrima.
Mas l'un vol qu'om cant d'amor,
L'autre vol motz de folor,
L'autre leu vers per entendre.

Per que bella razos cara
Se pert, que'l clop e li ranc,
E'l catz qu'estai sos lo banc
Qu'apres los autres resima,
Trobon e son cantador;
E'l malvatz entendedor
Lauzon so qu'om deu rependre.

E quant hom razon no guara
Ab manz ditz cars mi remanc,
Quar so vei cazer él fanc
Que degr'aut pojar al cima;
E calon s'en li meillor:
Tan pauc son li valedor
Qu'om no pot ab totz contendre.

Mas una flor blanq' e blara
Mi ten alques mon cor franc;
E s'enans no m val, tot blanc 
M'aura com en l'ora prima.
Mas si m leuges ma dolor
Ben tengra'l joi per greignor: 
Que mai pretz donar que vendre.

Mas la bella fresca cara
No vei, per que no m refranc
Del greu mal don me complanc,
Qu'ins el cor me ten que m lima.
A lei de fin amador
Dezir so don soven plor;
Qu'en als no me posc enpendre.

E pero si no m'ampara
No dei d'als pensar ni d'anc,
Ni es ni er ni fon anc
Autra per que m refrangima
Mon cor qu'ieu ja'l vir aillor:
Qu'à lei de bon jogador
Volh tot en un loc despendre.

Del bon rei fauc ma lauzor
D'Arago, quar ab honor
Sab tot quant el fai despendre.




miércoles, 14 de octubre de 2026

Elias de Barjols. Amor, be m platz e sap bo

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.


7225.

N Elias de Barjols si fo d'Agenes, d'un castel que a nom Perols. Fils fo d'un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon. E fetz se joglars; et acompaingnet se con un autre joglar que avia nom Oliver, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers à Barjols e terra: e per so los clamavan 
n Elias et Oliver de Barjols. En Elias s'enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del Comte, quant el fo mortz (a, à) Cesilia, e fes d'elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon; e lai definet.

7698.

Amor, be m platz e sap bo
Quar per vostres faitz vilas,
Mensongiers e soteiras,
Vos mesprendon tug li pro.
Tot per la vostra faillida
Vos fui quascus eus oblida,
E pels fols captenemens
Que faitz tan desavinens.

Amor, ieu vi la sazo
Que vos eratz flors e gras; 
Ar vei que'ls plus sobeiras
En tenon tug mal resso:
Qu'aissius es enmalezida
Vas cels queus an obezida,
Qu'es mensongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.

Amor, aissius dic de no, (aissi us)
Qu'ieu no soi en vostras mas. 
Esparvier es de vilas
Qui se met en vostre pro. 
E gart me dieus d'aital vida, 
Que ja no m si'escarida
Qu'ieu vos si' obediens
Ni m torn éls vostres tormens.

Amor, ieu no sai baro,
Tan sia joves efas,
Que mezes dos astezas
Nius servis ses guizardo. (ni us)
Per que cels vos an gequida
Queus an longamen servida; 
Quar meins n'a de jauzimens 
Qui plus vos ser lialmens.

Al valen rei de Leo,
Qu'es senhor de Castelas,
De cui soi amics certas, 
Tramet si l platz ma canso. 
E s'es ben per lui grazida
Meils n'er cantad' et auzida;
Quar el es sobre'ls valens 
La res cortez' e manens.


7226, 7698.

Bels Gazanhs, s'à vos plazia,
Ben fora sazos
Que'l vostre cors bels e bos,
Humils de doussa paria,
Fos d'amor tan cobeitos;
Pos negus non es tan pros
Queus o diga, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir ni que vos o man.

Qu'ieu sai qu'à vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res à dir no fos,
Aitals com ieu cauziria.
Farai n'un tot nou qu'er bos;
E penrai de las faissos
De cada un, de las melhors qu'auran, 
Tro vos aiatz cavalier ben estan.

Aimars mi don sa coindia;
En Trencaleos
Sa genseza; en Randos
Donar, qu'es sa senhoria;
E'l Dalfis sos bels respos;
En Peir cui es Monleos
Do m son gabar; e volrai d'en Brian
Cavalleri'; e'l sen volh d'en Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Volh aver de vos;
E volrai que m do n Eblos
Covit, que plus non penria;
En Miraval sas cansos:
En Pos de Capduelh do nos
Sa gaieza; en Bertran la Tor man
Sa drecheza mi don e no m soan.

Aital l'auretz ses fadia
Gai et amoros,
Bel e ben fait e joios,
E ples de cavalairia.
Et es ben dreitz e razos
Que vos l'ametz et el vos;
Qu'assatz seretz ambedui d'un semblan,
Sol no crezatz fals lauzengier truan.

Note. L'idée de cette pièce est la même que celle de la domna Soicebuda de Bertrand de Born.