Mostrando las entradas para la consulta forfaitura ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta forfaitura ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

60. Anonimo Veneto. Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz

60. Anonimo Veneto.

Leandreide, lib. IV, c. VIII, secondo la edizione del Teza (Memorie dell' Istituto veneto di scienze, lettere ed arti, VI, 464).

pon Rialto de Venecia

Codice veneziano.

Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz
Quen totes mas chanzon ses jauzinen
Ri chan e plor e sper desesperantz
Dir mon voles non aus ne mon calen
Vas Amors e mamie ne pel timors 
Non las ges queu non die mon passamen 
En yoy en gaug en ris tray ma dolors 
Der en avan diray de ma compania 
Che say qel chier e vol tarme e con chors. 
Qest er celuy qi se reclam de spaina 
De Marseila Folqet qe se ranchura 
E pel affan d'amors se plora e laina
Qests dos ciaschun dela son forfaitura 
Pentut qen contra Amors fos mal parlanz 
Reqier perdons humilz e cum drechura
Lus guindisel lautres qe merceranz 
Promet amor leyals e blau lauzar
Gauzbert de Pomipot honoranz
Lomtan amors fes pos qel autre amar 
Che fu clamatz per tout Yaufre Rudel 
Mas lautre er nom Guillermen Azemar.
Seg vien Guilerm de Biarz Arnaut Daniel 
Fonsalada che qant roy aragon
Giraudon lo ros e lias cairel
Li malz damors totz lauza perdigon
Qel ben li fays meis dous e meys grazir 
Cant son servatge doña gazardon.
Se podez hom Raenbaut daurenga auzir
Qant qante la cotessa mon rosier
Trobaria mont donzor ben aug er dir.
Al siens Bertram Gulierm de saynt desdier
Alla file dels conte Raymon pros 
Ditz aman joncas car mercie les qier. 
Candenot vas Amor tug cossiros
Prova qesent ne Bran non puot defendre
Hom contrefforz damor trop valoros.
Nuc de saint sir fapt son canzon entendre

Codice trivigiano.

… Merueil ... sui clamatz
Quem totems … chancon Sesiau imem
… de se sperantz
… voles … talem
Vas amoros emanne...
… quem non ...
Enion en gang … trai
... dirai … compagnia
Qe sal qel chier o vol trame e chon chors 
... zelui … rechlam dispania 
De Marsilia ...
E pel afan da mors sepulura echlania
Quests dos caschun nela son frosutura
Pentuet cheu chontra … parlamz
… e cho drechura
Lus qui desel … che merceanz
... lials e blan laucar
Gauzbet de pomipot honoranz
Louitam ... fez … qe lautre
clamantz per totz ianfre chrudel
... er non giuler nien acemar
… guielrin de ba biarz … 
… chant roi ...
… elias chairel
… lanca ...
... fais … gracier
Chant sont servatgie dona gazardonz
Se potes ... rechubant da urenga aucir
… chontesa mon ronsier
… donclor …
…
Alla file ... chon raimond
Duz aman ionchas char mergie lesquier. 
Quande not vas amar tug chosiros
Proa qe sent ...
... on constres forz ...
... fait sont chancon intendre
Alla valen contessa de Proenza
Da part sanne chui non sausa deffendre. 
A de petit amar qant ama fort 
E pauc le sembla sa gran capitanza. 
Bernart da Ventardorn eus de con nort
Fis amadorz qel dist qe povre e riche 
Amors fayt dun paratge senes tort.
Gaucelm Faidit chamors chan be 
Le reis valenz Richart reys delz engles
Ploranz mielz chanta qe yamais al re. 
Raenbaut de Vacheras fis et chortes
Sap mautas vez tornar folz e saput
Per zo ch jngen damor mielz li valgues.
Pos fest della fondatz Aporcebut
De sa dona Aymeric de pegulan
Doventa son nimis cum fo son eschut.
En neus engels Guillerm de Berguedan 
Per yoy qer as nafratz douza mezina
Non se plueya in freg in vent gelan.
Que fort perongut dalla moroutza spina
Er qe non tug guerir ma vegis miraval
Mas cum faut laur en fuec amssi saffina
Guillerm de montagnegol, per vidal
Monge de Montandon pons de Capducol
Richaut de Berbecil ciaschun trop val
Nuc els Brunet peroul Giraud borneil
Maria deventadorn Raymon yordan
Nalbertet paubertin de Bonareil.
Guillierm dandusa folqet da roman
Pere de Bonifaci pier rogier
Peire raymon gentils tolosan
Raymon vidal Nazimar lo negrier
Guillierm magret peyre da pomarol
Daude da prodas Giraut de Calmonyer
Mas als le ne son qe dir aras non vol
Ma lenga qe sont chaut gens de bonaire
Non ay auzitz qant be sonar oc suol
Ne ges tenoreres lourz donz cantayre
Se apres aves la proensal faveyla
Che deynna te pairia ses autre paire
Delano e de pres cal flors en fucilla.
Ala … chontesa de prouence
...
A imerih de belen vei temanca
… quand ...
E pave ... chapitanca
Bernar da ventador eus da chon hort
... amadors … pavre
fait duz … sens tort.
L'anzelin fait dit qu amor quambe
... valen … Richard reis dele angles
Ploraz mechz … ia mais al re
Raenbalt ... vaqeras … e chortes
… rienz tornar … a saput
… que gen … midz 
… apceput
Di se dona ai maric ...
Deventan son nemis chon so san eschut
… an egles guilem …
… afratz … donca metzina
… ni vent gelanz
Oe for perogant … morouca sinc
... guerier man ...
Maschon … amsi
Gucelm de Montaneqol
… Capducil
. Berbeciol cascun trop val
Nuc els brunce ...
... Raimond jordanz
Nal bertet paubertin de bon arciel.
Gulierm ...
… rocier ...
... raimond gientils toloxan
… Nacimar lo negrier
Guielm magret … pamorol 
Dande de paradas ... Chalmonier
… che dor aras non vol
… che sont chant ziens
… chanc … ce suol.
… tenoreres laurz donz chantare
Se apres … faveila
…

Lezione proposta dal Teza.

Arnautz de Maruelh ieu sui clamatz 
Qu'en totas mas chanzos ses jauzimen
Ri chan e plor e sper desesperatz. 
Dir mon dol us non aus ne mon talen 
Vas Amor e m'amia: ne pel temor
Non lais ges qu'eu non die mon pessamen. 
En joi en gauz en ris trai ma dolor; 
D'or en avan dirai de ma companha
Que sai que 'l quer... 
Cest es celui qui se reclam de Spanha De Marsella Fosquetz qui se rancura 
E per l'afan d'amor se plora e lanha.
Cests dos, cascus de la soa forfaitura Pentutz qu'encontra Amor fos mal parlanz Requier perdon humils et ab drechura. L'us Gui d'Uissel, l'autre que merceianz Promet amor leial e blan lauzar Gauzbertz de Pugcibot es honoranz. Loindans Amors fes aquel autre amar Que fo clamatz per tout Jaufres Rudels Mas l'autre se nom Guillems en Azemar. Seguen Guillems de Briars, Arnautz Daniels, Fonsalada, qui cant rei d'Aragon, E Giraudos lo ros, Elias Cairels. 
Li mals d'amor totz lauza Perdigon Qu'el ben li fai mais dous e mais grazir Quant son servatge domna Gazardon. Se podes hom Raimbaut d'Aurenga auzir Quant cante la contesa Mon-Rosier Trobaria mout doussor ben aug er dir ...
Cadenetz vas amor totz cossiros Prova qu'escutz ne brans no pot deffendre Contra forzas d'amor trop valoros. N Ucs de saint Cyr fai sa chanzon entendre

(N. E. Cortada una parte de la derecha; pongo *)

A la valen contessa de Proenza, Da par sa amia, que non *s'ausa deffendre. Aimerics de Belenoi temensa A de petit amar quant ama fort E pauc li *sembla sa gran captenensa. Bernartz de Ventador e us de conort, Fis amadors, qu el dist que *povre e riche Amors fai d'un paratge senes tort. Gaucelms Faiditz qu Amor ne chan tan *ben Lo reis valenz Richartz, reis dels engles Ploran mielhs chanta que ja mais al re. *Raimbautz de Vaqueira fis e cortes Sap mantas vetz tornar fols e saputz Per ço qu engen *d'amor mielhs li valgues. Pos s'est de la foudat apercebutz De sa domna, Aimerics de Pegulhan * Deventa son nemis cum fo so escutz ...
Que fort ponhutz da l'amorosa espina ... Mas cum fai l'aurs en fuec aissi s'affina. Guillems Montanhagol, Peire Vidal, Monges *de Montaudo, Pons de Capduelh, Richartz de Berbezilh, cascus trop val. N' Ucs Brunetz, *Peyrols, Guirautz Bronelh, Maria de Ventador, Raimons Jordan, N Albertetz, Lambertis de Buvarelh Guillems d'Andusa, Folquetz da Roman Peire de Bonifaci, Peir' Rotgier, *Peire Raimonds, gentils tolosan, Raimons Vidals e 'N Azimars lo ner, Guillems Magretz, Peire * Pomarol, Deudes de Pradas, Guirautz de Cabrier (?) (Cabriera, Cabrera). Mas als ne son que dir aras non vol * Ma lengua ... Non ai aurit (auzitz) quant be sonar oc suol ...

copertina rigida, Testi antichi provenzali

domingo, 8 de octubre de 2023

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

Guillaume de Saint-Didier.

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm



I.


El mon non a neguna creatura

No truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.

Be m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh semblan faire.

Quar costum' es que domna sia dura,
E port' erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creys e dobla e s' asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis amaire.

II.

Aissi cum es bella sil de cui chan,
E belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del mon.

Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.

Ai! belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m' aon!

Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.

Us belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.

Trastot m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.

Amics Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra vezer qu' ilh gensa tot lo mon.


III.

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

El prometre m' es gen, e fos falsa 'l promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor messa.

Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan sostraire.

Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d' aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus combatre.

Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu' ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.

His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.

With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.

Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier

Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Guilhem, a caballo

Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).

Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.

Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.

Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.

Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").

sábado, 24 de octubre de 2026

Guilhem Figueira. D'un sirventes far en est son que m'agenssa (Roma)

Guilhem Figueira.

Guillems Figuieira, Figuera, Figueira. No m laissarai per paor

D'un sirventes far en est son que m'agenssa (agensa)
no m vuolh plus tarzar ni far longa bistenssa, (bistensa)
e sai ses doptar qu'ieu n'aurai malvolenssa, (malvolensa)
car fauc sirventes
dels fals, d'enjan ples
de Roma, que es caps de la dechasenssa, (dechasensa)
on dechai totz bes.
No m meravilh ges, Roma, si la gens erra,
que l segl' avetz mes en trebalh et en guerra,
e pretz e merces mor per vos e s sosterra,
qu'etz de totz mals guitz
e cim' e razitz, que l bons reis d'Englaterra
fon per vos trahitz.
Roma trichairitz, cobeitatz vos engana,
qu'a vostras berbitz tondetz trop de la lana. 
Lo Sains Esperitz, que receup carn  humana
entenda mos precs
e franha tos becs.
Roma, no m'entrecs, cum es fals' e trafana
vas nos e vas Grecs.
Rom', als homes pecs rozetz la carn e l'ossa, (los ossos)
e guidatz los cecs ab vos inz en la fossa,
e passatz los decs de Deu, car trop es grossa
vostra cobeitatz,
car vos perdonatz
per deniers pechatz. Roma, de gran trasdossa,
de mal vos cargatz.
Roma, ben sapchatz que vostr' avols barata
e vostra foudatz fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz, Roma! Dieus vos abata
en dechazemen,
car trop falsamen
renhatz per argen, Roma de mal' esclata,
e de mal coven.
Roma, veramen sai ieu senes doptanssa (doptansa)
qu'ab galiamen de falsa perdonansa
liuratz a turmen lo barnatge de Franssa (Fransa)
lonh de paradis, 
e l bon rei Lois,
Rom', avetz aucis, c'ab falsa predicanssa (predicansa)
l traissetz de Paris.
Rom', als Sarrazis fasetz pauc de  dampnatge
mas Grecs e Latis metetz e carnalatge.
Inz el foc d'abis, Roma, faitz vostr' estatge
en perdicion.
Ja Dieus part no m don,
Roma, del perdon ni del pelegrinatge
que fetz d'Avinhon.
Roma, ses razon avetz mainta gen morta,
e jes no m sab bon, car tenetz via torta,
qu'a salvacion, Roma, serratz la porta:
per qu'a mal govern
qui sec vostr' estern
d'estiu e d'invern, car diables l'en porta
inz el fuoc d'enfern.
Roma, be s decern lo mals c'om vos deu dire,
quar faitz per esquern dels crestians martire:
mas en cal quadern trobatz qu'om dei' aucire,
Roma ls crestians?
Dieus, qu'es verais pans
e cotidians, mi don so qu'ieu dezire
vezer dels Romans.
Roma, vers es plans que tro foz angoissosa
dels perdons trafans que fetz sobre Tolosa.
Trop rozetz las mans a lei de rabiosa,
Roma descordans!
Mas si l coms prezans
viu ancar dos ans, Fransa n'er dolorosa,
dels vostres engans.
Roma, tant es grans la vostra forfaitura,
que Dieu e sos sans en gitatz a noncura,
tant etz mal renhans, Roma fals' e tafura:
per qu'en vos s'escon
e s magr', e s cofon
lo jois d'aquest mon. E faitz gran desmezura
del comte Raimon.
Roma! Dieus l'aon e lh don poder e forsa,
al comte, que ton los Frances e ls escorsa
e fa'n planca e pon quand ab els se comorsa;
et a mi platz fort.
Rom', a Dieu recort
del vostre gran tort, si l platz, e l comt' estorsa
de vos e de mort.
Roma, be m conort quez en abans de gaire
venretz a mal port, si l'adreitz emperaire
men' adrech sa sort ni fai so que deu faire,
Roma, eu dic ver
que l vostre poder
veirem dechazer. Roma, lo vers salvaire
m'o lais tost vezer!
Roma, per aver faitz mainta vilania
e maint desplazer e mainta fellonia,
tant voletz aver del mon la senhoria
que ren non temetz
Dieu ni sos devetz;
anz vei que fazetz mais qu'ieu dir non poiria
de mal, per un detz.
Roma, tan tenetz estreg la vostra grapa
que so que podetz tener, greu vos escapa.
Si'n breu non perdetz poder, a mala trapa
es lo mons cazutz
e mortz e vencutz e l pretz confondutz.
fai aitals vertutz.
Roma, cel qu'es lutz del mon e vera vida
e vera salutz, vos don mal' escarida;
car tans mals saubutz fasetz, don lo mons crida.
Roma desleials,
razitz de totz mals,
els focs enfernals ardretz senes faillida,
si non penssatz d'als. (pensatz; si no pensáu en atra cosa)
Rom', als cardenals vos pot hom sobreprendre
per los criminals pecatz que fan entendre,
que non pensan d'als mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amics,
e no i val castics.
Roma, grans fastics es d'auzir e d'entendre
los vostres prezics.
Rom', ieu sui enics, car vostre poders monta
e car grans destrics ab vos totz nos afronta,
car vos etz abrics e caps d'engan e d'onta
e de deshonor;
e il vostre pastor
son fals trichador, Roma, e qui ls aconta
fai trop gran follor.
Roma mal labor fa l papa, quan tensona
ab l'emperador pel drech de la corona
ni l met en error ni ls seus guerriers perdona;
car aitals perdos
que non sec razos,
Roma, non es bos, anz, qui l ver en razona,
reman vergonhos.
Roma l glorios que sofri mortal pena
en la crotz per nos vos done mal' estrena;
car voletz totz jors portar la borsa plena, (jorns : díes; bossa)
Roma, de mal for,
que tot vostre cor
avetz en tresor: don cobeitatz vos mena
el fuoc que no mor.
nais lo sucs don mor lo mons e s'estrangola
ab doussor del cor, de que l savis tremola
quan conois e ve
lo mortal vene (veneno)
que portatz el se, (Roma, del cor vos cola!)
don li pieitz son ple.
Roma, ben ancse ha hom auzit retraire
que l cap sem vo s te per que l faitz soven raire:
per que cug e cre qu'ops vos auria traire,
Roma, del cervel,
car de mal capel
etz vos e Cistel, qu'a Bezers fezetz faire, (Cistell, Císter)
mout estranh mazel.
Rom', ab fals sembel tendetz vostra tezura
e man mal morsel manjatz, qui que l'endura;
car' avetz d'anhel ab simpla gardadura
dedins lop rabat,
serpen coronat
de vibr' engenrat, per que l diable us cura
coma l sieu privat.

martes, 20 de octubre de 2026

Guillem Montanagol, de Toloza. Bel m'es quant d'armatz vei refrim


Guillem Montanagol, de Toloza. Bel m'es quant d'armatz vei refrim

7226.

De trompas lai on hom s'escrim,
E trazon prim
L'arquier melhor
Nostri e lor,
E vei de senhas bruelha:
Adoncs trassalh
Cor de vassalh
Tro que sos cors s'orguelha.

Coms de Tolza, on plus esprim
Los rics, vos vei de pretz al cim:
E vuelh quaissi m (qu'aissi)
Don dieus s'amor,
Cum part lauzor
Vostre ric pretz capduelha;
Sol qu'à un talh,
Qui araus falh, (ara us)
Mai ab vos no s'acuelha.

La Marcha, Fois e Rodes vim
Falhir ades als ops de prim:
Per qu'ie ls encrim
De part honor
E de valor,
Don quascus si despuelha,
Qu'en tal sonalh
An mes batal
Don non tanh pretz los vuelha.

Jamais no cug que s desencrim, 
Quar trop s'a levat pejor crim
Que'l de Caïm, 
Hom qui l'amor 
Del ric senhor
De Tolos' era s tuelha:
Quar qui defalh
Ni à senhor falh
Greu er que no s'en duelha.
Si'l rei Jacme, cui no mentim,
Complis so qu'el e nos plevim, 
Segon qu'auzim; 
En gran dolor 
Foran ab plor
Frances, qui qu'o desvuelha:
E quar de falh,
Qu'ades no salh,
Tot lo mons lo'n reiruelha.

Engles de flor
Faitz capel e de fuelha.
Nous detz treball,
Neis quius assalh,
Tro qu'om tot vos o tuelha.

7225-6.

Per lo mon fan l'us dels autres rancura,
Li clers dels laics e'l laic dels eissamen;
E li poble s planhon de desmezura
De lor senhors, e'ls senhors dels soen:
Aissi es ples lo mons de mal talen.
Mas er venon sai de ves Orien
Li Tartari, si dieus non o defen,
Que ls faran totz estar d'una mensura.

Per mant forfag e per manta laidura
Qu'an fag e fan clerc e laic malamen, 
Venra si ven esta dezaventura
A crestias, si dieus merce non pren,
Que fass' al Papa metr' atempramen
En so don an li clerc e'l laic conten:
Quar s'il los fai ben d'un acordamen,
No lor pot pueis nozer null' aventura.

A! per que vol clercs bella vestidura,
Ni per que vol viure tan ricamen,
Ni per que vol bella cavalgadura?
Qu'el sab que dieus volc viure paubramen.
Ni per que vol tan l'autrui ni enten?
Qu'el sab que tot quan met ni quan despen,
Part son manjar e son vestir vilmen,
Tol als paubres, si no men l'Escriptura.

Els grans senhors per que no s prendon cura
Que no fassan tort ni fors' à lor gen?
Qu'ieu non tenc ges per menor forfaitura
Qu'om forse'ls sieus com quan l'autrui dreg pren; 
Ans es majer, quar falhis doblamen: 
Quar so de se ni d'autrui no defen 
A son poder ni los sieus, drechamen 
Falh endreg lor tan qu'en pert sa drechura.

Mas totz pobols a de bon sen frachura
Qu'à son senhor fass' en re falhimen:
Quar totz hom deu amar d'amistat pura
Son bon senhor e servir leialmen.
A senhor tanh qu'am los sieus bonamen,
Que lialtatz lor ne fai mandamen
Que l'us ame l'autre tan coralmen
Que no s posca entr'els metre falsura.
Reis Castellas, l'emperi vos aten:
Mas sai dizon, senher, qu'atendemen
Fas de Breto; per que s mou gran rancura.

Quar d'aut rei tanh quant un grand fag enpren
Qu'el trag' à cap o'n segua sa ventura.

jueves, 5 de octubre de 2023

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.

Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.



I.

Al pareissen de las flors,
Quan l' albre s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.

Bos drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu' a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi dezacuelha.

Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.

Qu' amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost qui l' acuelha.

Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.

Mais vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades cug qu' autre la m tuelha.

De mon dan prec mos senhors,
Mas l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.


Peire Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura, qu' ades rauguelha.

II.

Tan no plou ni venta
Qu' ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni rire:
Qu' amors me capdelh e m te

Mon cor en fin joi natural;

E m pais, e m guid, e m soste,

Qu' ieu non suy alegres per al,

Ni al res no m fai viure.

Ma domna es manenta

De so qu' ieu plus dezire;

Del donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:

Ben sai que pauc l' en sove;

E ges no m par joc cominal,

Qu' ilh pensa petit de me:

Et ieu trac per lieys mal mortal,

Tal qu' a penas puesc viure.

Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s' al,
Tal domna fai a viure.

Si s' en fenhon trenta,
Ges per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un' aital,
Ben pogra ses lieys viure.

Greu planh mal que senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A sel que n' es jauzire;

Qu' erguelh no vol ni mante,

Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:

Que mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,

Sel qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta

Qu' ill denh lonc se assire,

Ges no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.

Que domna, que pretz mante,

Deu aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me

Contra son bon amic coral,

Als dias qu' ai a viure.

E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S' ab gran bontat vol viure.

Peire Rogiers, per bona fe,

Tramet son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l, avans de Nadal,

S' ab grat de lui vol viure.



III.

Per far esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre nos.

De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr' ergulhos.

Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum s' agues fait son drut de mey:

E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.

Doncs amarai
So qu' ieu non ai;
Oc, qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res non es cum si vers fos.

De totz drutz suy ieu lo plus fis,

Qu' a mi dons no dic re ni man,

Ni 'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos drutz a rescos.

Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.

Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;

Quar s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e pretz;

De vos m' es totz mals bes, dans pros,

Foldatz sens, tortz dregz e razos.

Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.

Bastart, tu vai,
E porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.

IV.

Tant ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu' assatz vei que tot l' als qu' om fai

Abaiss, e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.

Lo segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d' aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.


Si 'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o dirai:
Quar apres n' aten hom merce.

Pauc pren d' amor qui no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.


Amors ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu' en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis apres no i a re mas be.

Membra m' aras d' un mot qu' ieu dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx! - Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non costa re mi dons ni me.

Mon Tort N' avetz en Narbones
Man salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si trop grans afars no m rete.


Lo senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si recre.

V.

Entr' ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.


Domn' ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?

No sui, quar no m' en puesc jauzir...

Tot m' en jauzirai quan que tir?
Oc, ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu mens,
E dis contra mi dons erguelh!


Bona domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m tuelh.

Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me;
oc, s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.


Per lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E 'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en duelh.

De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d' autra si pres si m' acuelh.

Ja non dira hom qu' anc la vis
Que tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A qui l' esgarda de dreg huelh.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port,
E que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.

//


Tro que ns esguardem de dreg huelh.

dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier

Pierre de Rougier o Peire Rogiers (1145 - Lodève, alrededor de 1197) fue un trovador francés de la escuela lemosina y auverniana, hijo del señor de Rouziers, en Auvernia.

Sus biógrafos aluden a que fue hijo de un señor de Auvernia: «Peire Rotgiers si fo d'Alvernhe... e fo gentils hom».

Ha sido identificado como perteneciente a la familia de los señores de Rouziers,​ cerca de Mauriac, en el departamento de Cantal.

Uc de Sant-Cirq (o Uc de Saint-Circ), el trovador biógrafo de trovadores, indicó que conocía las letras y que era canónigo de Clermont. Añade que era un buen cantante que abandonó su canonicato para hacerse juglar y hacer conocidos sus cuentos.

Fue a la corte de Ermengarda de Narbona, de gran valor y de gran inteligencia, que lo acogió y lo trató con honores. Se han conservado ocho sirventès, canciones de amor en las que Peire Rogier designa a la vizcondesa de Narbonne con la palabra clave "senhal".

A causa de calumnias que comprometían la reputación de la vizcondesa, Pierre Rogiers recibió la orden de abandonar su corte y se refugió cerca de Raimbaut d'Orange hasta 1173. Tras la muerte de Raimbaud en 1173, fue a la corte de Raimundo V de Tolosa; frecuentó también las de Alfonso IX de Castilla, después de la de Alfonso II de Aragón.

Se retira con otro trovador, Guilhem Azemar de Merueis, a la abadía de los hombres de Grandmont, cerca de Lodève, donde toma el hábito en 1194 y se queda hasta su muerte.

(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado - 
Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: el seigner de Merueis sil fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. Et non poc mantener cavaiaria, e fetz se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gent, per los baros e per las domnas; e fetz mantas bonas chansos. E cant ac loue temps vescut, el se rendet a l' orde de "Grandmont" e lai mori. Chabaneau, Camille)


  1.  Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
  2. Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
  3.  Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.

Bibliografía