champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de octubre de 2026
60. Anonimo Veneto. Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz
domingo, 8 de octubre de 2023
Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm
Guillaume de Saint-Didier.
I.
El
mon non a neguna creatura
No
truep sa part, mas ieu non truep la mia,
Ni ges no sai on ja
trobada sia
Qu' aissi ames de lial fe segura;
Qu' ieu am pus
fort selieys que mi guerreya,
No fai nulh drutz lieys qu' en
baizan s' autreya;
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai
maltraire?
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames guaire!
Ho
ieu, sapchatz que no fora mezura,
Pus er l' am tan que m' es mala
enemia;
E s' ieu l' am sols, est' amor que m' embria?
Si fai
sivals, tan cum bos respiegz dura;
Aquest respieg, on hom ren non
espleya,
Non es cauza que hom persegre deya,
Ben o conosc, si
m' en pogues estraire,
Mas no puesc ges, tan sui lial amaire.
Be
m volgra mal, s' il fezes forfaitura,
Ni l' agues dig nulh erguelh
ni falsia,
Mas quar enans son ric pretz quascun dia
De mon
poder, e platz mi quar melhura,
E fas saber qu' a totas
senhoreya;
Quant ieu l' esguar, no fai semblan que m veya;
A
totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas a mi sol no vol belh
semblan faire.
Quar costum' es que domna sia dura,
E port'
erguelh selhuy que s' umilia;
Belha res mala, e co us falh
cortezia
Ves mi tot sol, qu' autre no s' en rancura!
Voletz mi
mal sol quar mi faitz enveya,
E quar vos am mais d' autra res que
sia?
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire,
Que ieu ni
vos non o podem desfaire.
A totz jorns creys e dobla e s'
asegura
L' amor qu' ie 'l port, mas los fagz desembria;
E
meinhs n' aurai, so cug, a la partia
Qu' al comensar; vey qu' ades
se pejura,
Que, s' ieu m' irays, de tot en tot sordeya;
Doncx
no sai ieu de qual guiza m' esteya,
S' ira mi notz, e patz no mi
val gaire;
Si 'n aissi m vai, be sui doncx encantaire.
Amicx
Bertrans, vos que es gualiaire
Es mais amatz qu' ieu que sui fis
amaire.
II.
Aissi cum es bella sil de cui chan,
E
belhs son nom, sa terra e son castelh,
E belh siey dig, siey fag e
siey semblan,
Vuelh mas coblas movon totas en belh;
E dic vos
be, si ma chansos valgues
Aitan cum val aiselha de cui es,
Si
vensera totas cellas que son,
Cum ilh val mais que neguna del
mon.
Tan belhamen m' aucira deziran
Selha cui sui hom liges
ses revelh,
Que m fera ric ab un fil de son guan,
O d' un dels
pels que 'l chai sus son mantelh;
Ab son cuiar, o ab mentir
cortes
Me tengra guay tos temps, s' a lieys plagues;
Qu' ab fin
talan et ab cor deziron
L' am atrestan on il plus mi confon.
Ai!
belha domna, ab gen cors benestan,
Vas cui ieu tot mon coratge
capdelh,
S' ieu vos vengues de ginolhos denan,
Mas mans
junCHAs, e us quezes vostr' anel,
Quals franqueza fora e quals
merces,
S' aquest caitiu, que no sap que s' es bes,
Restauressetz
d' un ric joy jauzion,
Que non es joys que senes vos m'
aon!
Belha domna, pus ieu autra non blan
Endreg d' amor, ni
n' azor, ni n' apelh,
Qu' una non es en fag ni en semblan
Que
contra vos mi valgues un clavelh;
Ara no us ai ni autra non vuelh
ges,
Viurai ses joy, qu' amors m' en ten defes;
Un pauc intrey
en amor trop preon,
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon.
Us
belhs respiegs mi vai recofortan
Qu' en petit d' ora ajuda son
fizelh
Gentils amors, qui l' enquier merceyan:
Per que fols
drutz torna en fol capdelh;
Mas selh que y a son fin coratge
mes,
Si be 'l tarda, no s' en dezesper ges,
Quar bona domn' a
tot quant deu respon,
E guarda ben a cui, ni que, ni on.
Trastot
m' es belh ont ilh es e m resplan,
Bosc m' en son prat e vergier e
rozelh,
E m' agensa a chascun jorn de l' an
Cum la roza, quant
ilh nais de novelh;
Qu' el mon non es vilas tan mal apres,
Si
parl' ab lieys un mot, non torn cortes,
E no sapcha de tot parlar
a fron
Denan siey ditz, e dels autres s' escon.
Amics
Bertrans, veiatz s' ai cor volon,
Qu' ilh chant e ri, quant ieu
languisc e fon.
Bertrans, la filha al pros comte Raymon
Degra
vezer qu' ilh gensa tot lo mon.
III.
Pus
tan mi fors' amors que mi fai entremetre
Qu' a la gensor del mon
aus ma chanso trametre,
E pus alhors non aus mon fin cor
esdemetre,
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre;
E serai
ricx, si m vol en son servizi metre
Silh cui hom liges sui ses dar
e ses prometre.
El prometre m' es gen, e fos falsa 'l
promessa
Mais que s' autra del mon m' agues joya tramessa;
E si
neguna s' es de m' amor entremessa,
Entenda s' en autrui, qu' ieu
sec dreita endemessa;
Mos ferms volers es tals que, si m sal sanhs
ni messa,
Ieu non l' aus far semblan que y aya m' amor
messa.
Messa y ai tan m' amor que non m' en puesc estraire,
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire;
Mas si ieu
non lo y dic, ni non lo y aus retraire
Estiers qu' en mas
chansos, dic aital contrastraire
Don crey qu' ilh o enten; qu' om
no m' en pot mot traire
Per paor qu' enueyos no la m puescan
sostraire.
Sostrag m' a tot lo cor qu' ieu no sai on me tenha,
Que partir no m' en puesc, ni cug que ja y atenha,
Mas sol d'
aitan la prec, s' a lieys plai, mi mantenha;
No l' enueg, si ben
dic ni en mal no so tenha;
Qu' ab aitan m' er grans gaugz totz
mals que m' en avenha,
Qu' ades aurai respieg que per merce m
retenha.
Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu' ades
l' am mielhs e mais, e no m puesc escombatre:
Trop m' a fait en
fols plais mos fols voler desbatre,
Mas negus homs non pot cor
destrenher ni batre;
Que farai doncx, s' ieu l' am e no m' en
puesc esbatre?
Languirai deziran, qu' ab lieys no m' aus
combatre.
Combatre no s deu hom que 'l genser e 'l mielhs
fayta
Es que sia el mon, e que gensers afaita
Tot quan fai
segon pretz, que ren non dezafaita;
Per que sa grans valors non
deu esser desfaita:
E s' amors, s' es en loc mespreza ni
forfaita,
Sol que lieys fass' amar, es endreyt se
refaita.
Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre
Lo mal qu'
ieu trac per lieys, e que m laisses aprenre
So que nulhs hom non
sap ni s' en laissa reprenre;
Mas tan vei tot lo mon en son ric
pretz perprenre,
Qu' en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se
vol prenre.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier
Guilhem de Saint-Leidier, also spelled Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier and Guilhèm de Sant Leidier was a troubadour of the 12th century, composing in Occitan. He was lord of Saint-Didier-en-Velay, was born at some date before 1150, and died between 1195 and 1200. He was said to have loved Belissende, sister of Dalfi d'Alvernha and wife of Eracle III of Polignac, Guilhem's feudal overlord.
His known work includes fifteen cansos, one tensó and one planh. Indications in the text and in his vida suggest that he worked in Gascony, Comminges, the Agenais, and the Bordelais. He is the first poet named in the poetical survey by the Monk of Montaudon, written around 1195.
With one of his poems Guilhem began a poetical debate on the question whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer or more powerful than herself. The one known poem by the trobairitz Azalais de Porcairagues appears to contribute to this debate, as does one by her friend Raimbaut of Orange, A mon vers dirai chanso. Soon afterwards there is a partimen on the topic between Dalfi d'Alvernha and Perdigon, and then a tensó between Guiraut de Bornelh and king Alfonso II of Aragon.
Guilhem's daughter's son, Gauseran, was also a troubadour.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guilhem_de_Saint-Leidier
Guilhem de Saint-Leidier (també conegut com a Guilhem de Saint Deslier, Guillem de Saint Deidier o Guilhèm de Sant Leidier) fou un trobador de la segona meitat del segle XII (...1150-1200...).
Fou senyor de Saint Didier-en-Velay. Nasqué en algun moment anterior a 1150 i morí entre 1195 i 1200. Era oncle del també trobador Gauseran de Saint Leidier. La seva obra poètica inclou 15 cançons, una tençó i un planh. El Monjo de Montaudon l'inclogué en la seva sàtira.
Es conserva la música de 234,16
Pois tant mi forss' Amors que m'a faich entremetre
als cançoners G i R.
Guilhem de Saint-Leidier inicià un debat sobre la qüestió de si una dama resta deshonorada si té un amant més ric o poderós que ella. L'única peça conservada d'Azalais de Porcairagues així com una de Raimbaut d'Aurenga sembla que són una contribució a aquest debat.
Es conserva una vida de Guilhem de Saint-Leidier. La vida explica que Guilhem s'enamorà de la comtessa de Polinhac, germana del Dalfí d'Alvèrnia, a qui donava el senhal de Bertran (amic Bertrans). Aquest senhal també el donava a Uc Marescal, el seu company, en qui confiava. Però finalment "tornet en gran tristesa, que'ill diu "Bertran" feron gran fellonia de lui" ("caigué en gran tristesa, perquè els dos "Bertrans" li feren una gran fellonia").
sábado, 24 de octubre de 2026
Guilhem Figueira. D'un sirventes far en est son que m'agenssa (Roma)

martes, 20 de octubre de 2026
Guillem Montanagol, de Toloza. Bel m'es quant d'armatz vei refrim
jueves, 5 de octubre de 2023
Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.
Pierre Rogiers.
I.
Al pareissen de las flors,
Quan l' albre
s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba
que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en
patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.
Bos
drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De
neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu'
a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi
dezacuelha.
Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en
devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna
s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per
mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.
Qu'
amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e
gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur
en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost
qui l' acuelha.
Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor
tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s
planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro
qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.
Mais
vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu
sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni
ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades
cug qu' autre la m tuelha.
De mon dan prec mos senhors,
Mas
l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop
es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab
nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.
Peire
Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc
viura, qu' ades rauguelha.
II.
Tan no plou ni venta
Qu'
ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni
rire:
Qu' amors me capdelh e m te
Mon cor en fin joi natural;
E m pais, e m guid, e m soste,
Qu' ieu non suy alegres per al,
Ni
al res no m fai viure.
Ma domna es manenta
De so qu' ieu plus dezire;
Del
donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:
Ben sai que pauc l' en sove;
E ges no m par joc cominal,
Qu' ilh pensa petit de me:
Et ieu trac per lieys mal mortal,
Tal
qu' a penas puesc viure.
Non truep qui m guirenta,
Ni qui
m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s
mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no
val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s'
al,
Tal domna fai a viure.
Si s' en fenhon trenta,
Ges
per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh
escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan
cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un'
aital,
Ben pogra ses lieys viure.
Greu planh mal que
senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A
sel que n' es jauzire;
Qu' erguelh no vol ni mante,
Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:
Que
mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,
Sel
qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta
Qu' ill denh lonc se assire,
Ges
no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.
Que domna, que pretz mante,
Deu
aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me
Contra son bon amic coral,
Als
dias qu' ai a viure.
E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni
l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand
aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per
engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S'
ab gran bontat vol viure.
Peire Rogiers, per bona fe,
Tramet
son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l,
avans de Nadal,
S'
ab grat de lui vol viure.
III.
Per far
esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non
mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els
esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop
dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per
qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre
nos.
De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus
li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non
ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus
no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e
pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr'
ergulhos.
Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup
mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum
s' agues fait son drut de mey:
E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.
Doncs
amarai
So qu' ieu non ai;
Oc,
qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res
non es cum si vers fos.
De totz drutz suy ieu lo plus fis,
Qu' a mi dons no dic re ni man,
Ni
'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz
suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh
no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e
pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos
drutz a rescos.
Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om
disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan
gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.
Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;
Quar
s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e
pretz;
De vos m' es totz mals bes, dans pros,
Foldatz
sens, tortz dregz e razos.
Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu
sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a
estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.
Bastart, tu vai,
E
porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N
Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.
IV.
Tant
ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que
joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu'
assatz vei que tot l' als qu' om fai
Abaiss,
e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.
Lo
segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab
los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d'
aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non
chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.
Si
'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no
y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es
bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o
dirai:
Quar apres n' aten hom merce.
Pauc pren d' amor qui
no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi
o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan
son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al
senhor don mov mals en ve.
Amors
ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor
apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu'
en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis
apres no i a re mas be.
Membra m' aras d' un mot qu' ieu
dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx!
- Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en
qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non
costa re mi dons ni me.
Mon Tort N' avetz en Narbones
Man
salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si
trop grans afars no m rete.
Lo
senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s
fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si
recre.
V.
Entr'
ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois
me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l
joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.
Domn'
ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?
No
sui, quar no m' en puesc jauzir...
Tot m' en jauzirai quan que
tir?
Oc,
ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu
mens,
E dis contra mi dons erguelh!
Bona
domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re
no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben
sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m
tuelh.
Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me; oc,
s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc
ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E
qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.
Per
lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E
'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc
pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en
duelh.
De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot
nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon
quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d'
autra si pres si m' acuelh.
Ja non dira hom qu' anc la vis
Que
tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar
sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A
qui l' esgarda de dreg huelh.
Lo vers vuelh qu' om mi dons me
port,
E
que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.
//
dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.
//
https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier
(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado -
- Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
- Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
- Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.
Bibliografía
- Appel, Vie et chansons du troubadour Pierre Rougiers, Berlín, 1882
- Félix de La Salle de Rochemaure, Les Troubadours cantaliens, Paris, Bloud et Cie, 1904, tome I.
- Pietsch, K. "The Authorship of Flamenca." Modern Language Notes, Vol. 10, No. 7. (Nov., 1895), pp 201–202.
- Henckels, Théodore. "The Authorship of Flamenca." Modern Language Notes, Vol. 10, No. 5. (May, 1895), pp 158–159.
- Pattison, Walter T. "The Troubadours of Peire D'Alvernhe's Satire in Spain." PMLA, Vol. 50, No. 1. (Mar., 1935), pp 14–24.
- Denomy, Alexander J. "Courtly Love and Courtliness." Speculum, Vol. 28, No. 1. (Jan., 1953), pp 44–63.
- Mott, Lewis F. "The Love Theories of Chrétien de Troies." PMLA, Vol. 8, Appendix. Proceedings of the Eleventh Annual Meeting of the Modern Language Association of America, 1893. (1893), pp xxvii–xxxi.






