Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén de anís.
Generalmén se fan a basse de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. (Estes són les favorites de Juaquinico Monclús)

Comino, hinojo, Kümmel en alemán.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc


Sabor, s. f., lat. sapor, saveur, goût.
Pueys del frug amarsis la sabor.
(chap. Pos del fruit amarguege lo sabor, lo gust.)
R. Jordan: S' ira d' amor.
Puis du fruit il rend amère la saveur.
Conoyshem tota cauza per sabor et per odor.
(chap. Coneixem (tota cosa) totes les coses per lo sabor (gust) y per la auló.)
Eluc. de las propr., fol. 268.
Nous connaissons toute chose par saveur et par odeur.
Fig. Peccatz a tan dossa sabor.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Péché a si douce saveur.
Mas ieu, que plang e plor,
Cui jois non a sabor.
B. de Ventadour: Lo gens.
Mais moi, qui gémis et pleure, pour qui le plaisir n'a pas de saveur.
Mes en el sabor de dormir.
Hist. de la Bible en prov., fol. 1.
Mit en lui goût de dormir.
- Douceur, plaisir.
Manjam ab deleit, e bevem ab sabor.
Guillaume de Tudela.
Mangeons avec délice, et buvons avec plaisir.
ANC. FR. Onc ni ot savor de cuisine.
Roman du Renart, t. II, p. 128.
De la savor qui forte esteit.
2e Trad. du Chastoiement, cont. 11.
CAT. ESP. PORT. Sabor. IT. Sapore. (chap. Sabor, sabors; gust, gustos.)
2. Saboros, adj., lat. saporus, savoureux, délectable, délicieux.
E 'l frug es cars e bos
E dos e saboros.
P. Vidal: Dieus en sia.
Et le fruit est précieux et bon et doux et savoureux.
L'ayga d'aquesta fon... es sobredossa e saborosa a beure.
(chap. L'aigua d'esta fon... es sobredolsa y sabrosa pera beure.)
V. et Vert., fol. 102.
L'eau de cette fontaine... est sur-douce et délectable à boire.
Fig. Tant es lo mals saboros.
(chap. Tan es lo mal sabrós, delissiós, gustós.)
G. Riquier: Vertatz es.
Tant est le mal délicieux.
Savieza... saboroza conoyssensa que dona plazer... en l' arma.
V. et Vert., fol. 100.
Sagesse... délicieuse connaissance qui donne plaisir... dans l'âme.
CAT. Saboros, sabros. ANC. ESP. Saboroso. ESP. MOD. Sabroso. PORT. Saboroso. IT. Saporoso. (chap. Sabrós, sabrosos, sabrosa, sabroses; gustós, gustosos, gustosa, gustoses; gustoset, gustosets, gustoseta, gustosetes; delissiós, delissiosos, delissiosa, delissioses.)
3. Saborosamen, Savorosamen, adv., savoureusement, délicieusement.
Ad aquest frug em totz somos,
Qu' el culham savorosamen.
P. Cardinal: Dels quatre caps. Var.
Vers ce fruit nous sommes tous invités, afin que nous le cueillions délicieusement.
ESP. Sabrosamente. PORT. Saborosamente. IT. Saporosamente.
(chap. Sabrosamen, sabrósamen.)
4. Saborent, adj., savoureux, délicieux.
Non es negus frutz que sia saborens,
Si del solelh perdia los sieus afortimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il n'est nul fruit qui soit savoureux, si du soleil il perdait les siennes améliorations.
On mays li donavan condutz plus saborentz. V. de S. Honorat.
Où davantage lui donnaient repas plus délicieux.
5. Saboriu, adj., savoureux, délicieux.
Fig. Mal m' es dolz e saborius,
E 'l pauc ben, mana don mi pais.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Mal m'est doux et savoureux, et le petit bien, manne dont je me repais.
6. Sabrier, s. m., saveur, goût, sauce.
Be m' enueia de cavalier
Que quer tres vetz cauls e sabrier.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien m'ennuie de cavalier qui cherche trois fois choux et saveur.
Qu' om lo manges
En sabriers.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
Qu'on le mangeât en sauce.
Fig. Ab fals cosselhs gaston l' autrui sabrier.
P. Vidal: Drogoman.
Avec faux conseils gâtent le goût d'autrui.
Loc. fig. Non val tan la vostra razos
Que pauc ni pro no met mas en sabriers.
T. de Rambaud et d'Adhemar: En Azemars.
Ne vaut pas tant la votre raison, vu que peu ni prou elle ne met les mains en sauce (besogne).
7. Sabez, adj., lat. sapidus, savoureux.
Es plus dossa e sabeza a beure.
Est plus douce et savoureuse à boire.
Sabor no sabeza, o fada. Eluc. de las propr., fol. 271.
Saveur non savoureuse, ou fade.
8. Saper, v., lat. saper, avoir la saveur de, le goût de, sentir.
L' ayga de la fon sap men la sabor de la terra.
Aquesta fon non sap fems.
V. et Vert., fol. 102.
L'eau de la fontaine a moins le goût de la saveur de la terre.
Cette fontaine ne sent pas le fumier.
ESP. Saber. (chap. Tindre gust; esta aigua me sap a fang, té gust de. Cuan l'oli se fa sabén, es que té un regust poc agradable. Sol passá cuan ne quede poc al tinet o a una garrafa. Oli sabén, olis sabens, ensaginada sabenta, ensaginades sabentes.)
9. Sapiditat, s. f., sapidité, saveur.
Ayga pluvial.. sa levitat et sapiditat.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau pluviale... sa légèreté et sapidité.
10. Saborar, v., du lat. saporatus, savourer.
Saboron lurs bes de lurs taulas. V. et Vert., fol. 35.
Savourent leurs biens de leurs tables.
Qui sabora lai condutz,
Jamais no s cove sia drutz.
A. Daniel: Pus En Raimons.
Qui savoure là festins, jamais il ne convient qu'il soit amant.
Fig. Persona a cuy Dieus dona aquest don de savieza gosta e sabora e sent la sabor de Dieu. V. et Vert., fol. 41.
Personne à qui Dieu donne ce don de sagesse goûte et savoure et sent la saveur de Dieu.
- Donner de la saveur, du goût.
Si la sal es fada en que la saborares?
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Si le sel est fade avec quoi lui donnerez-vous du goût?
Substantiv. Auzirs e vezers,
Odorars, saborars
Son li sen e palpars.
G. Riquier: A sel que.
L'entendre et le voir, le sentir, le savourer et le toucher sont les sens.
ANC. FR. De savorer viande ni brevage.
La Boderie, Hymn. eccles., fol. 99.
De celle fleur tu pourras savorer
Le fruit sucré.
Forcadel, p. 15.
ANC. CAT. Saborar. ESP. PORT. Saborear. IT. Saporare. (chap. Saborejá, gustá, tastá, probá.)
11. Assaboramen, s. m., saveur.
Delectacio et voluptat... en viandas et assaboramens.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Délectation et volupté... en aliments et saveurs.
IT. Assaporamento.
12. Assaborar, v., délecter, savourer, goûter.
En assaborar lur gola.
Conoys lo bo vi aquell que lo tasta e lo assabora en la boca.
(chap. Coneix lo bon vi aquell que lo taste y lo saborege (paladege) a la boca.)
V. et Vert., fol. 22 et 100.
A délecter leur gueule.
Connaît le bon vin celui qui le tâte et le savoure dans la bouche.
Fig. Sentimen en que hom pot assaborar cant dous e cant suaus es Dieus.
V. et Vert., fol. 101.
Sentiment en quoi on peut savourer combien doux et combien suave est Dieu.
ANC. FR. Qui en espraint la mère goute
Et l'assavoure bien et gouste.
Assavorons bien Diex.
J. de Meung, Test., v. 161 et 2026.
Qu'ils assavourassent et entendissent la fin.
Monstrelet, t. II, fol. 74.
Se plus belle et mignote estes de moy, d'autre part je suis mieux assavourée.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.
ANC. CAT. Assaborar. ANC. ESP. Asaborar. PORT. Assaborar. IT. Assaporare.
13. Dessaborament, s. m. dégoût.
Dessaborament de bocca. Eluc. de las propr., fol. 85.
Dégoût de bouche.
(chap. Dessaboramén : disgust, falta de gust, mal gust.)
14. Dessaborar, v., dégoûter.
Aissy co vil condug dessabora persona que ha acostumatz delicatz manjars.
V. et Vert., fol. 41.
Ainsi comme vil repas dégoûte la personne qui a accoutumé des mangers délicats.
Part. pas. Se fenhon dessaboradas. Brev. d'amor, fol. 130.
(chap. Se fingen disgustades.)
Elles se feignent dégoûtées.
- Qui est sans saveur, insipide.
Peras campestras so... dessaboradas et duras, per que no valo a manjar.
(chap. Peres campestres (bordes) són... disgustades (dessaborides) y dures, per lo que no valen pera minjá.)
Eluc. de las propr., fol. 218.
Poires champêtres (sauvages) sont... sans saveur et dures, c'est pourquoi elles ne valent à manger.
ANC. CAT. Dessaborar. ANC. ESP. Desaborar. (chap. Disgustá, “dessaborí” : pedre lo gust, lo sabor.)
15. Desasaborar, v., dénaturer, altérer le goût, neutraliser.
Aysso es la salsa de vinagre que tol e desasabora la sabor del vi.
V. et Vert., fol. 77.
Ceci est la sauce de vinaigre qui ôte et neutralise la saveur du vin.
ANC. CAT. Desassaborar. (chap. desnaturalisá, alterá lo gust, neutralisá, fé malbé lo sabor, disgustá.)
16. Desasaborir, v., affadir, ôter le goût.
Fig. Quar no vuelh mon chantar aia sal...
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senher de Tor, que re no val.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Parce que je ne veux pas que mon chanter ait de sel... je veux y mettre pour ôter le goût le vieux seigneur de Tor, qui ne vaut rien.
(chap. dessaborí, disgustá.)
17. Insipiditat, s. f., insipidité.
Flecma,... ja sia que en si haia grosseza et insipiditat... en sanc... si transmuda. Eluc. de las propr., fol. 30.
Flegme,... bien qu'en soi il ait grossièreté et insipidité.… en sang... se transmue.
18. Insipid, Incipid, adj., lat. insipidus, insipide, fade.
Sabor dita... insipida.
Sabor incipida sona ses sabor.
Eluc. de las propr., fol. 271.
Saveur dite... insipide.
Saveur insipide signifie sans saveur.
CAT. Insipid. ESP. (insípido) PORT. IT. Insipido. (chap. insípid o insípit, insipids o insipits, insípida, insípides : que no té sabor o gust, disgustat, disgustats, disgustada, disgustades; desgustat, desgustats, desgustada, desgustades.)
La chuleta y la Real Academia,
Ricart García Moya
En las neolatinas hispánicas, el trapicheo de una consonante establece fronteras, y es significativo que no diga dónde aparece xulleta o xulla en un texto valenciano. Corominas actúa como médium transmisor de conceptos idiomáticos y geopolíticos ocultos en la mente de personajes fallecidos. Gracias a este don parapsicológico, la documentación que dice Regne de Valencia e Comtat de Barcelona la transcribe como Principat de Catalunya i País Valenciá. De igual modo, como no le convence que Covarrubias afirmara que chulla es vocablo valenciano, el etimólogo catalán atraviesa mentalmente los cuatro siglos transcurridos y adivina que el licenciado, en realidad, quiso escribir xulla es vocablo catalán. La inmersión normaliza hasta cadáveres centenarios.
Sofista enredador, Corominas dice en esta época se empleaba en la capital valenciana la grafía ch. Al aludir a siglos tildados de decadentes por la inmersión, da a entender que existió una época áurea donde chulla se escribía xulla, acorde con la doctrina del IEC; pero es otra trampa que el sabio tiende al incauto lector.
La primera vez que se documenta chulla es en Valencia, en el Thesaurus de Pou (a. 1575), https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2797002 un gerundense que vino a estudiar a Valencia y aprendió lo que ahora está prohibido por la inmersión. Pou dejó en caracteres de imprenta la voz chulles junto a otras tan valencianas como allyoli (sic), chufes, chapes, taronges de Xátiva, chic, punches, etc.
En consecuencia, desechando versiones parapsicológicas, la primera documentación sobre la chulla (no xulla) la proporciona un catalán: Pou; y un castellano, Covarrubias; imparciales lingüistas que estudiaron el idioma valenciano y dejaron constancia impresa.
Como la mayoría de voces, chulla pertenecía a una familia descendiente del étimo latino vulgar absungia o exungia (grasa para untar ejes). De tal padre nacieron el antiguo portugués enxulha, el catalán ensunia o el castellano enxundia, usado por el Arcipreste de Hita. Significaban gordura o grasa del cerdo. / com lo sagí, ensaginada /
Del caótico romance surgieron otras variables modernas como la castellana enjundia, la italiana sugna y la occitana enjun, con la acepción de tocino o grasa de puerco. Entre todas las lenguas neolatinas, la valenciana creó la voz chulla con singularidad semántica, aparte de morfológica, al designar a las chuletas de cordero o ternera.
Adivinanza: ¿Cuál de todas las variables está prohibida y despreciada?
La valenciana, claro.
Pou opuso la valenciana chulla a la catalana carbonada y a la latina offella, por el deseo de presentar equivalencias entre valenciano, catalán y latín. La voz carbonada era castellana y catalana; pero en valenciano no tuvo excesiva aceptación, limitándose su polisemia a escasas y desagradables acepciones:
Carboná: cantidad grande de carbón, excremento de niños (Escrig,1871).
Respecto a la voz que nos interesa, Covarrubias fue concreto:
Chulla. Las costillas de carnero cortadas en piezas de dos en dos, que la gente pobre compra quando no tiene caudal para más. Es vocablo valenciano, y diéronsele del sonido que haze sobre las brasas quando se asa. (Tesoro,a.1611).
Covarrubias da la equivalencia exacta de costillas de cordero, mientras que Pou fue lacónico, factor que aprovechó Corominas para restar antigüedad a la acepción de chuleta, con la argucia de que Pou incluyó chulla en una llista de menjars preparats: DELLC). Como en el texto de Pou no hay más que una enumeración genérica, Corominas oculta lo que alteraría su trucada lista: "carn rustida, carn de cordero.... También sustituye el punto y aparte que separaba chulla y golosina por un punto y coma. Además, la traducción latina de Pou era flexible; p.e., traduce lo qui menja carn crua como omophagus. Es evidente que el latín offella aludía a las pequeñas chuletas de cordero, comida de pobres según Covarrubias. Tenían hueso (ya que Pou cita en la misma relación la cara sens ossos), y eran pequeñas comparadas con las chuletas de ternera que comían las clases pudientes.
La voz arraigó en idioma valenciano, como demuestra su inclusión en la paremiología, la chulla y la dona» (Galiana: Refrans, h.1760), figurando chulla en el diccionario de Lamarca (a. 1839) o en el vocabulario de Rosanes (a. 1864). Tampoco falta en el teatro del XIX: pa blanc y chulles (La tertulia de Colau,1866); bones chulles (Els microbios, 1884) Igual que el derivado: dos chulletes (Qui tinga cucs, 1855), una chulleta (La vanitat castigada, 1855). Resumiendo: chuleta y chuletón proceden de chulla; voz del idioma valenciano, no de la parapsicológica xulla catalana. La versión para engañar estudiantes que ofrece el DRAE pertenece al realismo fantástico, como los platillos volantes o el valencianismo de la alcaldesa Nolla.
Por cierto, hoy me ha invitado mi amigo Moncho / NO SOC YO / - catalanista y catalanizado hasta el esfínter-, pues el Ayuntamiento de Valencia le ha soltado dos kilos por una novela suya (en catalán, claro). Y no sé qué hacer con los 50 ejemplares, pagados por ustedes, del diario catalán Información que me sigue mandando la Generalidad ¿Empapelo mi WC? ¿Se los devuelvo a Tarancón?
Diario de Valencia 18 de Febrero de 2001
| s'agüela | su abuela |
| s'agüelo | su abuelo |
| s'alimentaben, se alimentaben | se alimentaban |
| s'aprofiten, se aprofiten | se aprovechan |
| sa mare | su madre |
| saba, savia de un ábre | savia de un árbol |
| sabata, sabates | zapato, zapatos |
| sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres | zapatero, zapateros |
| sabatera, sabateres | zapatera, zapateras |
| sabatería, sabateríes | zapatería, zapaterías |
| sabates | zapatos |
| sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | saber |
| sabém | sabemos |
| saben | saben |
| sabén (g) | sabiendo |
| sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé | aceite viejo que se ha estropeado |
| sabénu | sabiéndolo |
| Sabéu | sabéis |
| sabéu | Sabéis – saberlo |
| sabía | sabía |
| sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre | sabia, que sabe – savia |
| sabiamen, en sabiduría | sabiamente |
| sabiduría | sabiduría |
| sabíe | sabía |
| sabíem | sabíamos |
| sabíen – s´avíen | sabían – se avían, se tiran |
| sabíes | sabías |
| sabíeu | sabíais |
| sábiga, sápiga, sábia | sepa |
| sabigám, sapigám | sepamos |
| sábigue (ell) sábigue | sepa |
| sábiguen, sápiguen | sepan |
| sabiguérem | supiéramos |
| sabiguéren | supieran |
| sabiguéres | supieras |
| sábigues | sepas |
| sabiguéu | sepáis |
| sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre | sabina, arbusto |
| sabines | sabinas |
| sabionda, sabiondes | sabionda, sabiondas |
| sabiondo, sabiondos | sabiondo, sabiondos |
| sabó, sabóns | jabón, jabones |
| saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques | imbécil, tonto, etc |
| sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla | donde se coloca el jabón de pastilla |
| sabonet, sabonets | jaboncito, jaboncitos |
| saborechá | saborear |
| saborege | saborea |
| saborejá | saborear |
| saboreján | saboreando |
| sabotejá, sabotechá | sabotear |
| sabotejat, sabotechat | saboteado |
| sabrá | sabrá |
| sabrán | sabrán |
| sabré | sabré |
| sabrém | sabremos |
| sabréu | sabréis |
| sabría | sabría |
| sabríe (ell) | sabría |
| sabríem | sabríamos |
| sabríen | sabrían |
| sabríeu | sabríais |
| sabrós, gustós, sabrosos, gustosos | sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos |
| sabrosa, gustosa | sabrosa, gustosa |
| sabroses, gustoses | sabrosas |
| sabrossíssim, gustossíssim | sabrosísimo |
| sabrossíssims, gustossíssims | sabrosísimos |
| sabuda, que sap | sabida |
| sabudes, que saben | sabidas |
| Sabut – Pedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap | sabido, que sabe |
| sabut, que sap mol, com Pedro Saputo | sabio, que sabe mucho |
| sabuts, que saben | sabidos, sabios |
| sac, sacs | saco, sacos |
| sacá (Litera), traure | sacar |
| saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” | saca, saco grande, sacas |
| Sacabe – traíe – s´acabe | Sacaba – se acaba |
| sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella | sacacorchos |
| sacramén | sacramento |
| sacraméns | sacramentos |
| sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada | muy sagrada, sagradísima |
| sacrificada, sacrificades | sacrificada, sacrificadas |
| sacrificán | sacrificando |
| sacrificat, sacrificats | sacrificado, sacrificados |
| sacrifissi, sacrifissis | sacrificio, sacrificios |
| sacristán, sacristáns | sacristán, sacristanes |
| sacs | sacos |
| sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen | agitar, mover, zarandear |
| sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop | Agitada – trompazo, golpe |
| sacsáe, sacsabe, saxá | agitaba, movía |
| sacsán | agitando, moviendo |
| sacsejá, saxejá, vore sacsá | agitar, zarandear |
| saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) | ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes |
| saeta, saetes, flecha, fleches | flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero |
| safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) | zanahoria, zanahorias |
| safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa | lavadero, pica, balsa |
| safarrancho, safarranchos | zafarrancho, zafarranchos |
| safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot", | azafrán , capsot en castellá cabeza + zote |
| safranória, safranóries | zanahoria, zanahorias |
| safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) | parte de atrás de la rodilla, hueco poplíteo, corva |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chico, chiquillo, chicos, chiquillos |
| sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset | zagal, chico, niño, mozo, chaval |
| sagala, zagala | zagala, moza, chavala |
| sagalada | zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales |
| sagales | zagalas, mozas, chavalas |
| sagalet, sagalets | muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos |
| sagaleta, sagaletes | muchachita, muchachitas |
| sagalets | muchachitos, zagalicos |
| sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió | sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación |
| sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) | grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises |
| sagrá : cagás en algún san, di – sagrada | exclamar contra los santos |
| sagrada, sagrades | sagrada, sagradas |
| sagradíssim, sagradíssims | sacratísimo, sacratísimos |
| sagrat, sagrats | sagrado, sagrados |
| sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) | sal, salmuera |
| sala, sales | sala, salas |
| salada salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians |
salada, saladas salado, salados |
| salamandra, salamandres salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae |
salamandra salamandra, anfibio urodelo, salamandras salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto |
| salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines | salario |
| salari, salaris | salario, salarios |
| salat, salats | salado, salados |
| salchichó, salchichóns | salchichón, salchichones |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar |
| saldo, saldos | saldo, saldos |
| salé, salés, salero, saleros | salero, saleros |
| salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! | salero |
| salerós, que té salero, salerosos | saleroso, salerosos |
| salerosa, saleroses | salerosa, salerosas |
| Sales | salas |
| saleta, saletes | salita, salitas |
| saliba : saliva, baba, salives, babes | saliva, baba, espumarajo |
| saliva | saliva |
| salmó o salmón, salmóns | salmón, salmones |
| salmo, salmos (missa) | salmo, salmos (misa) |
| salón, salóns | salón, salones |
| salpicón de marisc | salpicón de marisco |
| salsa, salses | salsa, salsas |
| salt, salts – lo salt de La Portellada http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html |
salto, saltos |
| saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | saltar |
| saltabe | saltaba |
| saltada, saltades | saltada, saltadas |
| saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit |
saltador (de agua) |
| saltáe, saltabe | saltaba |
| saltála | saltarla |
| saltamontes : llangosto, llangostos | saltamontes |
| saltán | saltando |
| saltánla | saltándola |
| saltánli | saltándole |
| saltaríe | saltaría |
| saltaríen | saltarían |
| saltás | saltarse |
| saltássela | saltársela |
| saltat, saltats | saltado, saltados |
| salte | salta |
| salten | saltan |
| saltóns | saltones |
| salts | saltos |
| saludá | saludar |
| saludabe, saludáe | saludaba |
| saludaben, saludáen | saludaban |
| saludable, saludables, que es bo per a la salut | saludable, saludables |
| saludál | saludarle, saludarlo |
| saludáls | saludarles |
| saludán | saludando |
| saludánlos | saludándoles |
| saludat, saludats | saludado, saludados |
| salude | saluda |
| saluden | saludan |
| saludo, saludos | saludo, saludos |
| salut | salud |
| salvá | salvar |
| salvaben | salvaban |
| salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache | Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje |
| salvadó | salvador |
| salváen, salvaben | salvaban |
| salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará | salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar |
| salvaguardán | salvaguardando |
| salvál | salvarlo |
| salváls | salvarlos |
| salvám | salvarme |
| salvánse | salvándose |
| salvarém | salvaremos |
| salvás | salvarse |
| salvassió | salvación |
| salvat, estém o estám salvats | salvado, estamos salvados |
| salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió | salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación |
| salvo | salvo |
| salvon | salven |
| samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html | zamarra, zamarras |
| samarreta, samarretes (de samarra) | camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra) |
| samfaina, chamfaina – vore chirigol | plato de vegetales |
| sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá | zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar |
| samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa | orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite. http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro |
San Balandrán, desgarbado |
| san, San Jorge | San Jorge, santo |
| sana, sanes | sana, sanas |
| sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades | zancada, zancadas |
| sandália, sandálies – vore abarca | sandalia, sandalias |
| sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries | sandía |
| sanfaina, chanfaina - vore chirigol | plato de vegetales |
| Sanfermíns (los), San Fermín | Sanfermines, San Fermín |
| sang | sangre |
| sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat | que saca sangre, ensangrentado |
| sangosa (carn) | carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda |
| sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga | ensangrentada |
| sangrá | sangrar |
| sangrán / sangueján | sangrando |
| sangre | sangra |
| sangrém, sangrám | sangramos |
| sángren | sangran |
| sangres | sangras |
| sangréu, sangráu | sangráis |
| sangría, sangríes | sangría, sangrías |
| sangrienta | sangrienta |
| sangriento | sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante |
| sangro | sangro |
| sangs (una mescla de) | sangres (una mezcla de) |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) | zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango |
| sanguangada, sanguangades | acción de un zanguango |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos | zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio |
| sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns | sangrando, que saca sangre, ensangrentado |
| sangueta | sangrecita |
| sanidat | sanidad |
| saníssim | sanísimo |
| saníssima, saníssimes | sanísima, sanísimas |
| saníssims | sanísimos |
| sanja, zanja | zanja |
| sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influensia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál | hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico. |
| sano, sanos | sano, sanos |
| Sans – sanos | Santos – sanos |
| sansé | entero, completo |
| sansera, sanseres | entera, enteras, completa, completas |
| sansés | enteros, completos |
| Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit | San, San Antonio en Valjunquera |
| Santa | Santa |
| santes | santas |
| santiamén | santiamén |
| santidat | santidad |
| santíssim | santísimo |
| santíssima | santísima |
| santuari | santuario |
| santuaris | santuarios |
| santurrón, beato, mojigato, pixapiles | santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño |
| santurronería | santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía |
| saó | sazón, tempero |
| sap | sabe |
| Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét | tipo de pino, abeto |
| sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens | sepa (que yo) |
| sápien, sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapientíssim | sapientísimo |
| sapientíssimes | sapientísimas |
| sapiere, sabiguére, sapiguére | supiera, supiese |
| sapieren, sabiguéren, sapiguéren | supieran, supiesen |
| sápies, sábigues, sápigues | sepas |
| sapigám, sabigám | sepamos |
| sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu | sepáis |
| sápigue, sábigue | sepa |
| sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapiguére, sabiguére | supiera, supiese |
| sapiguéren | supieran, supiesen |
| sapiguéres | supieras, supieses |
| sapigut, sabut (u hay) | sabido (lo he) |
| sapos | sapos |
| saps | sabes |
| Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols | Saputo, que sabe, Pedro Saputo |
| saquet | saquito |
| saquets | saquitos |
| sarabastall, jaleo, soroll, sorollina | jaleo, ruido |
| Saragossa, Zaragoza | Zaragoza |
| saragossana, maña | zaragozana |
| Sarapio, mote de Beseit | Sarapio, mote de Beceite |
| sarcásticamen | sarcásticamente |
| sardina | sardina |
| sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada | sardinas - arenques salados (guardiaciviles) |
| sargantana | lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija. |
| sargantanes | lagartijas |
| sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes | lagartija, lagartijas |
| sargento, sargentos | sargento, sargentos |
| sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles. | mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. |
| sária, sáries, sárria, sárries, sarrió | apero para los equinos, para transportar |
| sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven | sarmiento, sarmientos |
| sarmentós, que pareix un sarmén | sarmentoso |
| sarmentosa, sarmentoses (máns) | sarmentosa, sarmentosas (manos) |
| sarpada, de sarpa | zarpazo, de zarpa |
| sarpades | zarpazos |
| sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera | coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera |
| sarrampió | sarrampión |
| sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses | zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas sabes (tú) |
| sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. |
| sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos. |
sastre |
|||
sastret, sastrets |
sastrecito, sastrecitos |
||
| sat, set, siat | 7 | ||
| satíric | satírico | ||
| satírica, satíriques | satírica, satíricas | ||
| satírics | satíricos | ||
| satisfá | satisface | ||
| satisfacsió | satisfacción | ||
| satisfacsións | satisfacciones | ||
| satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré |
satisfacer – satisfecho, satisfecha | ||
| satisfée | satisfacía | ||
| satisfél | satisfacerle | ||
| satisfémos | satisfacernos | ||
| satisfén | satisfaciendo | ||
| satisfet, satisfets | satisfecho, satisfechos | ||
| Satisfeta, satisfetes | satisfecha, satisfechas | ||
| satséns duros | 700 | ||
| satséntes pessetes | 700 | ||
| saúc | sauce | ||
| Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials | tipo de arena | ||
| sauna, saunes | sauna, saunas | ||
| saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho, | zahorí, del árabe zahuri ("geomante"). | ||
| sauvia, salvia (sabaudum) | salvia | ||
| sava, saba (de un ábre) | savia de un árbol | ||
| savia, saba de un ábre | savia de un árbol | ||
| saxabe, saxáe – saxá be | Agitaba – agitar bien | ||
| saxada | agitada | ||
| saxán | agitando | ||
| saxofón, saxo | saxofón, saxo | ||
| saya, sayes | saya, sayas | ||
| scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo | scanner | ||
| sé (sabé, sábre) | sé (saber) | ||
| se diu | se dice | ||
| se done | se da | ||
| se han fet | se han hecho | ||
| se van acabá | se acabaron | ||
| se'n van, sen van, sen enfoten | se van, se ríen | ||
| sebá | cebar | ||
| seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavins – agüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes | cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta | ||
| sebada (sebá) | cebada (cebo) | ||
| sebo per a la caña de peixcá | cebo para la caña de pescar | ||
| sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins | cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos) | ||
| sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ | seboso, sebosos | ||
| sebosa, seboses | sebosa, sebosas | ||
| sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África | seco, delgado, enfermizo | ||
| sec, secs | seco, secos | ||
| secá | secar | ||
| seca, seques | seca, secas | ||
| secabe – sone com s´acabe - secáe | secaba – suena como "se acaba" | ||
| secaben | secaban | ||
| secadó | secador | ||
| secáe, secabe | secaba | ||
| secán | secando | ||
| secánse – se canse | secándose – se cansa | ||
| secante (geometría) | secante (geometría) | ||
| secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi | secado, secados – jamón secado en el desván | ||
| secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió | secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración | ||
| secressións | secreciones | ||
| secret, secrets | secreto, secretos | ||
| secreta | secreta | ||
| secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio | secreta, secretas – ser de Cretas | ||
| secretamen | secretamente | ||
| secretari, secretaris, secretaria, secretaries | secretario, secretarios, secretaria, secretarias | ||
| secretíssim, secretíssims | secretísimo, secretísimos | ||
| secretíssima, secretíssimes | secretísima, secretísimas | ||
| secretíssimamen | secretísimamente | ||
| secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto | secreto del cerdo, carne | ||
| secrets a brams | secretos a voces, bramidos | ||
| secs | secos | ||
| secsió, secsións | sección, secciones | ||
| secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená | seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar | ||
| secsionada | seccionada | ||
| secsionades | seccionadas | ||
| sectó, sector, sectós, sectors | sector, sectores | ||
| seda | seda | ||
| sedada, sedades | sedada, sedadas | ||
| sedal para pescar | sedal | ||
| sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes | cedazo, cedazos, criba, cribas | ||
| sedat, sedats | sedado, sedados | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sedí | ceder | ||
| sedíxco | cedo | ||
| seductó, seductós | seductor, seductores | ||
| seduí | Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar | ||
| seduída, seduídes | seducida, seducidas | ||
| seduíl | seducirlo | ||
| seduít, seduíts | seducido, seducidos | ||
| seduíxen | seducen | ||
| sédula | cédula | ||
| sega | sega | ||
| segá | segar | ||
| segabe | segaba | ||
| segaben | segaban | ||
| segada, segades | segada, segadas | ||
| segades | segadas | ||
| segadora, segadores | segadora, segadores | ||
| segáe, segabe | segaba | ||
| segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) | cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos | ||
| segán | segando | ||
| segat, segats | segado, segados | ||
| seglá, seglás | seglar, seglares | ||
| sego – sego, que no veu, ciego | siego – ciego | ||
| segón – hay arribat lo segón | segundo | ||
| segón, segundo | segundo | ||
| segona, segunda | segunda | ||
| segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém | Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos | ||
| segos (segá) – segos que no veuen | siegues – ciegos | ||
| segregá | segregar | ||
| segú, segur (Valjunquera) | seguro | ||
| segú, segús | seguro, seguros | ||
| segua, seua | suya | ||
| seguedat, seguera | ceguera | ||
| seguera | ceguera | ||
| ségues (de segá) - segues | siegas - ciegas | ||
| segües, seues | suyas | ||
| seguí | seguir | ||
| Seguí – acassá | seguir | ||
| Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera | seguir, perseguir | ||
| seguía | seguía | ||
| seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida | seguida – de contínuo, de una vez - enseguida | ||
| seguidamen, enseguida, desseguida | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto | ||
| seguides | seguidas | ||
| seguíe | seguía | ||
| seguíen | seguían | ||
| seguíes | seguías | ||
| seguíl | seguirlo | ||
| seguíla, seguíles | seguirla, seguirlas | ||
| seguíles | seguirlas | ||
| seguíls | seguirlos | ||
| seguím | seguimos | ||
| seguín | siguiendo | ||
| seguínles | siguiéndolas | ||
| seguínlo | siguiéndole | ||
| seguínlos | siguiéndoles | ||
| seguirán | seguirán | ||
| seguire | siguiera, siguiese | ||
| seguirém | seguiremos | ||
| seguíren | siguieran, siguiesen | ||
| seguiréu | seguiréis | ||
| seguiría | seguiría | ||
| seguiríe (ell) | seguiría | ||
| seguiríen | seguirían | ||
| seguís, seguíx | sigue | ||
| seguísco, seguíxco | sigo | ||
| seguísque, seguíxque | siga | ||
| seguísquen, seguíxquen | sigan | ||
| seguíssen, seguíxen | siguen | ||
| seguísses, seguíxes | sigues | ||
| seguit – continuamen | seguido – continuamente | ||
| seguíu | seguís | ||
| seguíume | seguidme | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguixca | siga | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxen | siguen | ||
| seguíxque | siga | ||
| seguíxquen | sigan | ||
| según, segóns | según | ||
| segunda, segona | segunda | ||
| segundes, segones | segundas | ||
| segundo, segón | segundo | ||
| segur, segú | seguro | ||
| segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé | segura, seguras | ||
| seguramen | seguramente | ||
| segures | seguras | ||
| seguridat | seguridad | ||
| seguríssim | segurísimo | ||
| seguríssima | segurísima | ||
| seguríssimamen | segurísimamente | ||
| seguríssims | segurísismos | ||
| seguro de vida, de una escopeta | seguro de vida, de una escopeta | ||
| segús (ells están) - segures | seguros (ellos están) - seguras | ||
| segut, sigut | sido | ||
| seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto | seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto | ||
| Sel – lo sel blau – lo blau está en sel | El cielo azul – el azul está en celo | ||
| selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá | celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar | ||
| seladó, seladós del hospital de Alcañís | celador, celadores | ||
| selán | celando | ||
| selebérrim, mol sélebre, conegut, famós | celebérrimo | ||
| selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa | celebérrima | ||
| selebrá | celebrar | ||
| selebrabe, selebráe | celebraba | ||
| selebrábeu | celebrabais | ||
| selebrada | celebrada | ||
| selebrades, selebráes | celebradas | ||
| selebráen, selebraben | celebraban | ||
| selebráes (tú) selebrabes | celebrabas | ||
| selebrán | celebrando | ||
| selebrará | celebrará | ||
| selebrare | celebrara | ||
| selebrarém | celebraremos | ||
| selebrárem | celebráramos | ||
| selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións | celebración, celebraciones | ||
| selebrat | celebrado | ||
| selebre | celebra | ||
| sélebre, famós, conegut | célebre, famoso, conocido | ||
| selébren | celebran | ||
| sélebres, famosos, coneguts | célebres, famosos, conocidos | ||
| selecsió, selecsións | selección, selecciones | ||
| selecsioná | seleccionar | ||
| selecsionat, selecsionats | seleccionado, seleccionados | ||
| selecte, selectes | selecto, selectos | ||
| seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes | madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado | ||
| selestial | celestial | ||
| selestials | celestiales | ||
| selet | celito | ||
| selets | celitos | ||
| séli | serle | ||
| selibat | celibato | ||
| selidónia, seledónia | magdalena | ||
| selidónies, seledónies | magdalenas | ||
| sella, selles | ceja, cejas | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| selós | celoso | ||
| selosa, seloses | celosa, celosas | ||
| selosos | celosos | ||
| sels | celos – cielos | ||
| sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola | se les ha hecho un nudo en la garganta | ||
| seltzer, aigua en gas, sifó | seltzer, agua con gas, sifón | ||
| sélula, sélules | célula, células | ||
| sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo | |||
| semada, semades (carbasses) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semáforo, semáforos | semáforo, semáforos | ||
| semana, semanes | semana, semanas | ||
| semanada | paga de la semana | ||
| semanes | semanas | ||
| semaneta, semanetes | semanita, semanitas | ||
| semántica | semántica | ||
| semánticamen | semánticamente | ||
| semás | secarse y perder color y sabor | ||
| semat, semats (carbassó) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semblán | semblante | ||
| semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte | semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte | ||
| sembra | siembra | ||
| sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbren – sembraría – sembrára – sembraré | sembrar | ||
| sembraben, sembráen | sembraban | ||
| sembrada, sembrades | sembrada, sembradas | ||
| sembrán | sembrando | ||
| sembrat, sembrats | sembrado, sembrados | ||
| semellansa, paregut | parecido, semejanza | ||
| semellás, paréixes | semejarse, parecerse | ||
| sementeri, fossá | cementerio | ||
| sementeris, fossás | cementerios | ||
| semidura, mich dura | semidura | ||
| semifinal | semifinal | ||
| seminari, seminaris | seminario, seminarios | ||
| seminariste, seminaristes | seminarista, seminaristas | ||
| semirrassional, semirrassionals | semirracional, semirracionales | ||
| semitransparén, semitransparéns | semitransparente, semitransparentes | ||
| Semontano, Somontano | Somontano | ||
| sempre (latín semper) | siempre | ||
| sen | 100 | ||
| sen, sens, sentená, sentenás | 100 | ||
| sena, sopá | cena | ||
| sená, sopá | cenar | ||
| senaben | cenaban | ||
| senán (g) | cenando | ||
| senáren | cenaran, cenasen | ||
| senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit | Cenado – senado | ||
| senda, sendera, sendes, senderes – senderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit | senda, sendas | ||
| senderet, sendeta | senderillo | ||
| sendes | sendas | ||
| sendeta, sendetas | sendita, senditas | ||
| sendra, sendres | ceniza, cenizas | ||
| sendré, cenicero per a la sendra | cenicero | ||
| sendres | cenizas | ||
| sénli | siéndole | ||
| sénne tres li guañarém, o qué? | siendo tres le ganaremos, o qué? | ||
| senon, sopon | cenen | ||
| sens, séns | sientes, oyes | ||
| sensassió, sensassións | sensación, sensaciones | ||
| Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball | sin | ||
| sensibilidat | sensibilidad | ||
| sensibilíssimes | sensibilísimas | ||
| sensible, sensibles | sensible, sensibles | ||
| sensiblemen | sensiblemente | ||
| sensill, sensills | sencillo, sencillos | ||
| sensilla, sensilles | sencilla, sencillas | ||
| sensillamen | sencillamente | ||
| sensilles | sencillas | ||
| sensillés | sencillez | ||
| sensillet, sensillets | sencillito, sencillitos | ||
| sensills | sencillos | ||
| sensó, sensós | sensor, sensores | ||
| sensorial | sensorial | ||
| sensorial, dels sentits | sensorial | ||
| sensorials | sensoriales | ||
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentarse | ||
| sentabe | sentaba | ||
| sentada, assentada | sentada | ||
| sentades | sentadas | ||
| sentáe, sentabe | sentaba | ||
| sentáen, sentaben | sentaban | ||
| sentáes, sentades, assentades | sentadas | ||
| sentaéta, sentadeta, assentadeta | sentadita | ||
| sentála | sentarla | ||
| sentám | sentarme | ||
| sentánse | sentándose | ||
| sentánsia, senténsia | sentencia | ||
| sentará | sentará | ||
| sentaríe | sentaría | ||
| sentás | sentarse | ||
| sentat | sentado | ||
| sentat, assentat | sentado | ||
| sentats, assentats | sentados | ||
| sente – se sente, s´assente | se sienta | ||
| sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit | centella, centellas | ||
| sentelleán, sentelleáns | centelleante, centelleantes | ||
| sentelléo, sentelléos | centelleo, centelleos | ||
| sentená | centenar | ||
| sentenás | centenares | ||
| senteno | centeno | ||
| senténsia, senténsies | sentencia, sentencias | ||
| sentensiat, sentensiats | sentenciado, sentenciados | ||
| senténsies | sentencias | ||
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir, oír | ||
| sentía | sentía | ||
| sentiba | sentía | ||
| sentides | sentidas | ||
| sentíe | sentía | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíes | sentías | ||
| séntigo | siento, oigo | ||
| sentígrados | centígrados | ||
| séntigue | sienta, oiga | ||
| séntiguen | sientan, oigan | ||
| sentiguera | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiguere (ell) | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentigueres | sintieras, sintieses, oyeras, oyeses | ||
| sentíl | sentirlo, oírlo | ||
| sentíla | sentirla, oírla | ||
| sentílay di | oir algo de su boca, oírselo decir | ||
| sentíles | oírlas, sentirlas | ||
| sentíls | sentirlos, oírlos | ||
| sentíls | oírles, sentirles | ||
| sentím | sentirme, oírme | ||
| séntim, séntims | céntimo, céntimos | ||
| sentimén | sentimiento | ||
| sentimens | sentimientos | ||
| sentímetro, sentímetros | centímetro, centímetros | ||
| séntims | céntimos | ||
| sentín | oyendo, sintiendo | ||
| sentinela, sentineles | centinela, centinelas | ||
| sentínlo | sintiéndolo, oyéndolo | ||
| sentínlos | sintiéndolos, oyéndolos | ||
| sentínse | sintiéndose, oyéndose | ||
| sentire, sentiguére | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiren, sentiguéren | sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen | ||
| sentiréu | sentiréis, oiréis | ||
| sentiríe | sentiría | ||
| sentiríem | sentiríamos | ||
| sentiríen | sentirían | ||
| sentiríeu | sentiríais, oiríais | ||
| sentís, sen | siente, oye | ||
| sentísco, sentíxco, séntigo | siento | ||
| sentisque, sentixque | sienta, oiga | ||
| sentíssen, sentíxen, sénten | sienten | ||
| sentísses, sens, sentíxes | oyes, sientes | ||
| sentit | Sentido – oído | ||
| sentit | sentido, oído | ||
| sentítos | oíros | ||
| sentits | sentidos | ||
| sentits | sentidos, oídos | ||
| sentíu | sentís, oís, sentirlo, oírlo | ||
| sentíx, sen | siente, oye | ||
| sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí | siento (sentar) – siento de sentir | ||
| sénton | sienten | ||
| sentrá, sentrás | centrar, centrarse | ||
| sentraben | centraban | ||
| sentral | central | ||
| sentrals | centrales | ||
| séntrica | céntrica | ||
| séntrics | céntricos | ||
| sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións. | centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural | ||
| sentroeuropees | centroeuropeas | ||
| sénu | siéndolo | ||
| señ, coneiximén | conocimiento, juicio | ||
| seña, señes | seña, señas | ||
| señal, siñal, señals, siñals | señal, señales | ||
| señalá, siñalá | señalar | ||
| señalada, siñalada, señalades, siñalades | señalada, señaladas | ||
| señalám | señalarme | ||
| señalat, señalats | señalado, señalados | ||
| señale, siñale | señala | ||
| señaleta, siñaleta | señalecita | ||
| señals, siñals | señales | ||
| señes | señas | ||
| señí | ceñir | ||
| señida, señides | ceñida, ceñidas | ||
| señit, señits, apretat, apretats | ceñido, ceñidos | ||
| señorial, siñorial, señorials, siñorials | señorial, señoriales | ||
| señorialmen | señorialmente | ||
| señoril, señorial, señorils, señorials | señoril, señorial | ||
| señorilmen | señorilmente | ||
| señoríssim | señorísimo | ||
| señoríssima | señorísima | ||
| señorita, siñorita, señoreta, siñoreta | señorita | ||
| señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes | Señoritas – putas | ||
| Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus | cepa de viña | ||
| sep, seps de viña, latín cĭppus | cepa, cepas | ||
| separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separarse | ||
| separabe (separáe)– se parabe | Separaba – se paraba | ||
| separaben, separáen | separaban | ||
| separada | separada | ||
| separadamen | separadamente | ||
| separades, separáes | separadas | ||
| separál | separarlo | ||
| sepáral | sepáralo | ||
| separáls | separarlos | ||
| separám | separarme | ||
| separámos | separarnos | ||
| separán (g) | separando | ||
| separánse | separándose | ||
| separaríe | separaría | ||
| separaríen | separarían | ||
| separassió | separación | ||
| separat, separats | separado, separados | ||
| separos | separes | ||
| sepillada | cepillada | ||
| sepillat | cepillado | ||
| seps | cepas de viña | ||
| septembre, setembre | septiembre | ||
| séptim, séptims | séptimo, séptimos | ||
| sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos | sepulcro, sepulcros blanqueados | ||
| sepultá, enterrá | sepultar, enterrar | ||
| sepultabe | sepultaba | ||
| sepultaben | sepultaban | ||
| sepultat, sepultats | sepultado, sepultados | ||
| Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. | Sepultura, sepulturas | ||
| sequedat, sequera, sequía | sequedad, sequía | ||
| seques – dimecres, fabes seques | Secas – miércoles, habas secas | ||
| Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. | Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante. | ||
| sequet, sequets | sequito, sequitos | ||
| sequeta, sequetes | sequita, sequitas | ||
| sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres | sequía , falta de agua | ||
| séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos | acequia, acequias | ||
| sequieta, sequietes | acequia pequeña | ||
| ser (un) animal, planta, ser viu | ser, animal, planta, ser vivo | ||
| ser (verbo sé) | ser | ||
| sera, seres | cera, ceras | ||
| serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós | serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso | ||
| serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica | cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica | ||
| serás, sirás | serás | ||
| serbatana, del árabe sarbatana – sarabatana – vore canut | cerbatana – canuto | ||
| sereal, sereals | cereal, cereales | ||
| serém, sirém | seremos | ||
| seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. | ceremonia, ceremonias | ||
| serená, asserená, serenás, asserenás | serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar | ||
| serenán (g) | serenando | ||
| serénat ! | Serénate ! | ||
| serenáutos, serenéutos | Serenaos ! | ||
| serenidat | serenidad | ||
| sereníssim | serenísimo | ||
| sereníssimes | serenísimas | ||
| sereno |
sereno |
||
| seria, series | seria, serias | ||
| seriamen | seriamente | ||
| serie, series | serie, series | ||
| seríe, siríe | sería | ||
| seriedat | seriedad | ||
| seríen | serían | ||
| seríeu | seríais | ||
| serio, serios | serio, serios | ||
| sermó, sermóns | sermón, sermones | ||
| serp, serps | serpiente | ||
| serpentejabe | serpenteaba | ||
| serpentejaben | serpenteaban | ||
| serpenteján (g) – serpentejáns | serpenteando – serpenteante, serpenteantes | ||
| serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique | serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño | ||
| serpentina, serpentines, tira, sinta, papé | serpentina, serpentinas | ||
| serpota, serpotes | serpiente (despectivo) | ||
| serps | serpientes | ||
| serrá | serrar, aserrar | ||
| serra, serres (de serrá) | sierra, sierras (serrar) | ||
| serrála | serrarla | ||
| serralla, serralles | cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras | ||
| serrallé | cerrajero | ||
| serralles | cerrojos | ||
| serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit, la costa del Serrano. |
serrano, serranos | ||
| serranos | serranos | ||
| serrería, serreríes | serrería, serrerías | ||
| serres | sierras | ||
| serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) | freno para el caballo (está en los dientes) | ||
| serrucho, serruchos | serrucho, serruchos | ||
| sers vius | seres vivos | ||
| sers, siars | cierzo, viento | ||
| sersiorás | cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| sersiorat | cerciorado | ||
| sert, serts | cierto, ciertos | ||
| serta, sertes | cierta, ciertas | ||
| sertamen | ciertamente | ||
| sertámen, sertámens | certamen, certámenes | ||
| sertes | ciertas | ||
| sertesa | certeza | ||
| sertificá | certificar | ||
| sertificare | certificara | ||
| sertificat, sertificats | certificado, certificados | ||
| sertifico | certifico | ||
| sertíssima | ciertísima | ||
| serts | ciertos | ||
| serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) | azarolla, azarollas , sorbus aucuparia | ||
| serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia | gato serval – azarollo | ||
| servell, servells | cerebro, cerebros | ||
| servellistes, neurólogos | neurólogos | ||
| servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes | azarollo, azarollos | ||
| servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) | cerveza | ||
| serveses | cervezas | ||
| serveseta, servesetes | cervecita, cervecitas | ||
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir | ||
| servidó, criat | servidor | ||
| servidós, criats | servidores | ||
| servíe | servía | ||
| servíen | servían | ||
| serviguére | sirviera, sirviese | ||
| serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| servíl | servirle | ||
| servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso | servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso | ||
| servíla | servirla | ||
| servílay | servírselo | ||
| servíli | servirle | ||
| servilleta | servilleta, en Alustante se llama rodilla | ||
| servilletes | servilletas | ||
| servíls | servirles | ||
| servím | servirme, servimos | ||
| servímos | servirnos | ||
| servín (g) | sirviendo | ||
| servínla | sirviéndole a ella, sirviéndola | ||
| servínli | sirviéndole | ||
| servirá | servirá | ||
| serviren, serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| serviríe | serviría | ||
| serviríen | servirían | ||
| servisco | sirvo | ||
| servísque | sirva | ||
| servissen | sirven | ||
| servíssen | sirven | ||
| servissi | servicio | ||
| servissial | servicial | ||
| servissial | servicial | ||
| servissis | servicios | ||
| servíssis | servicios | ||
| servit, servits | servido, servidos | ||
| servítos | serviros | ||
| servits | servidos | ||
| servíu | servís, servirlo | ||
| Servíx | sirve | ||
| Servíx | sirve | ||
| servíx | sirve | ||
| servíxco | sirvo | ||
| servíxen | sirven | ||
| servíxes | sirves | ||
| servís, clatell, nuca | cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo | ||
| séssamo | sésamo | ||
| sessanta | 60 | ||
| sessió, sessións | sesión, sesiones | ||
| Set 7 sat | 7 siete | ||
| setanta | 70 | ||
| setembre | septiembre | ||
| seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota | seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto | ||
| setrería | cetrería | ||
| setse | 16 | ||
| Seu - sede | suyo | ||
| Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! | Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo ! | ||
| seua | suya | ||
| seues | suyas | ||
| Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma | apellido Celma ? | ||
| séume | sedme | ||
| seus | suyos | ||
| severamen | severamente | ||
| severidat | severidad | ||
| severíssim, severíssims | severísimo, severísimos | ||
| severíssima, severíssimes | severísima, severísimas | ||
| severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare | Severo – mote de Beceite | ||
| sevillanes | sevillanas | ||
| sexe, sexo | sexo | ||
| sexes, sexos | sexos | ||
| sexo | sexo | ||
| sexos | sexos | ||
| sexta | sexta | ||
| sexto | sexto | ||
| SÍ | sí | ||
| si no fas los debers no tindrás postre | si no haces los deberes no tendrás postre | ||
| si te faiguera cas | si te hiciese caso | ||
| sial, sel | Cielo – celo | ||
| sials, sels | Cielos – celos | ||
| siandra, sendra | ceniza | ||
| siandres, sendres | cenizas | ||
| siántim, siántims | céntimos | ||
| siarra, serra | sierra | ||
| siars, sers | cierzo, viento | ||
| siart, sert | cierto | ||
| siarta, serta | cierta | ||
| siartes, sertes | ciertas | ||
| siat | 7 siete | ||
| siats | sietes | ||
| sibá, sibada | cebada | ||
| sibada | cebada | ||
| sibades | cebadas | ||
| sic, yo (a la Llitera) | soy (en La Litera, Huesca) | ||
| sicatrís, sicatríses | cicatriz, cicatrices | ||
| sicatrísen | cicatrizan | ||
| sicatriu, sicatrius | cicatriz, cicatrices | ||
| sida | sida | ||
| siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa |
ciego | ||
| siegos, segos | ciegos | ||
| siénsia | ciencia | ||
| siénsies | ciencias | ||
| sientífic, sientífics | científico, científicos | ||
| sientífica | científica | ||
| sientífiques | científicas | ||
| siesta, michdiada | siesta | ||
| sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas | sifón – tubería con forma de U – agua con gas | ||
| sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet | sifones, agua con gas | ||
| sifra, sifres | cifra, cifras | ||
| sifrada, sifrades | cifrada, cifradas | ||
| sifrat, sifrats | cifrado, cifrados | ||
| sifres | cifras | ||
| sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá | cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre | ||
| sigaleta | cigala pequeña | ||
| sigám, siguém | seamos | ||
| sigarra, chicharra | cigarra | ||
| sigarré, sigarrés | cigarrero | ||
| sigarres, chicharres | cigarras | ||
| sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro | cigarrito – cigarrillo de la risa, porro | ||
| sigarro, fumarro, piparro | cigarro | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigáu, siguéu | seáis | ||
| sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia | sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia | ||
| sigle, siglo, sigles, siglos | siglo, siglos | ||
| siglo | siglo | ||
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar | ||
| significabe, significáe | significaba | ||
| significáen, significaben | significaban | ||
| significán | significando, significante | ||
| significánli | significándole | ||
| significat, significats | significado, significados | ||
| significatiu | significativo | ||
| significatius | significativos | ||
| significativa, significatives | significativa, significativas | ||
| signifique | significa | ||
| signo | signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino | ||
| sigró, sigróns | garbanzo, garbanzos | ||
| sigue | sea | ||
| sigue com sigue | sea como sea | ||
| síguen | sean | ||
| sigüeña, sigüeñes | cigüeña, cigüeñas | ||
| sigüeñal | cigüeñal | ||
| siguere | fuera, fuese | ||
| siguérem | fuéramos, fuésemos | ||
| siguéren | fueran, fuesen | ||
| sígues | seas | ||
| siguéu, sigáu | seáis | ||
| siguién, siguiéns | siguiente, siguientes | ||
| siguienta, siguientes | siguiente (ella) | ||
| sigut, segut | sido | ||
| Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen | si lo | ||
| sílaba, sílabes | sílaba, sílabas | ||
| silénsio | silencio | ||
| silensiós, silensiosos | silencioso | ||
| silensiosa, silensioses | silenciosa, silenciosas | ||
| silensiosamen | silenciosamente | ||
| silensioses | silenciosas | ||
| silensiosos | silenciosos | ||
| silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) | silicosis | ||
| silindro, silindros | cilindro, cilindros | ||
| silla, cadira – vore cadiera | silla | ||
| sillón | sillón | ||
| sillóns | sillones | ||
| sils, si´ls, si los pessíguen | si los | ||
| silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura | silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura | ||
| siluetes | siluetas | ||
| silvestre, silvestres | silvestre, silvestres | ||
| sima, com la de Oliete |
sima, agujero profundo | ||
| simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang | rama, ramas gordas | ||
| símbol, símbolo, símbols, símbolos | símbolo, símbolos | ||
| simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot | Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco | ||
| simén | cemento | ||
| simes | simas | ||
| simpatía, simpatíes | simpatía, simpatías | ||
| simpátic, simpátics | simpático, simpáticos | ||
| simpática, simpátiques | simpática, simpáticas | ||
| Simple – fássil – home curtet de coneiximén | Simple – fácil – simple : corto, cortito | ||
| simplemen | simplemente | ||
| simples | simples | ||
| simplet, simplets | simple, simples | ||
| simpleta, simpletes | simple, simples (ella, ellas) | ||
| simplificá | simplificar | ||
| simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat | simplicidad – facilidad | ||
| simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea | simposio, congreso, reunión, convención, asamblea | ||
| simulá | simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar | ||
| simultanejá, fé dos coses a la vegada | simultanear | ||
| simultanejo | simultaneo | ||
| simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees | simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico | ||
| sin embargo | sin embargo | ||
| sinc, sing | 5 | ||
| sincséns, singséns | 500 | ||
| sincuanta, singcuanta, 50 | 50 | ||
| sincuantadós | 52 | ||
| síndic | síndico | ||
| sindicaliste, sindicalistes | sindicalista, sindicalistas | ||
| sindicat | sindicato | ||
| síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua | sandía, sandías, melón de agua | ||
| sine | cine | ||
| sines | cines | ||
| sinfonía, sinfoníes | sinfonía, sinfonías | ||
| Sinforoso, nom, Sinforosa | Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”. | ||
| single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom |
vericueto, risco, cortado en una montaña | ||
| singlot, singlots | hipo | ||
| singséns , 500, singséntes | 500 | ||
| singulá, singulás | singular, singulares | ||
| siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) | Siniestro – zurdo – que da miedo | ||
| sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás | sino | ||
| sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat | sincera, sincero, sinceros, sinceras | ||
| sinta, sintes | cinta, cintas | ||
| sinto, correcha | correa, cinto, cinturón, ceñidor | ||
| síntoma, síntomes | síntoma, síntomas | ||
| sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat | sintonizar | ||
| sintos, correches | correas, cintos | ||
| sintura, sintures | cintura, cinturas | ||
| sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides | cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán) | ||
| sinussitis (enfermedat) | sinusitis | ||
| siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal | señal | ||
| siñalá | señalar | ||
| siñalabe | señalaba | ||
| siñalades | señaladas | ||
| siñalán | señalando | ||
| siñalat | señalado | ||
| siñalats | señalados | ||
| siñale | señala | ||
| siñalém | señalamos | ||
| siñals | señales | ||
| siñó, señó, siñós, señós | señor | ||
| siñora, señora, siñores, señores | señora, señoras | ||
| siñoreta, señoreta | señorita | ||
| siñoría, señoría, jues, juez | señoría, juez | ||
| siñoríssima | señorísima | ||
| siñós | señores | ||
| siñós | señores | ||
| siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc – la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes |
ciprés | ||
| sirá, será | será | ||
| sirán (sé) | serán | ||
| sirás (sé) | serás | ||
| sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit |
circuito, circuitos | ||
| sírcul, sírculs | círculo, círculos | ||
| sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) | circular | ||
| sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió | circulación, circulaciones | ||
| sirculatori, sirculatoris | circulatorio, circulatorios | ||
| sircunferénsia, sircunferénsies | circunferencia, circunferencias | ||
| sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió | circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción | ||
| sircunstánsia, sircunstánsies | circunstancia, circunstancias | ||
| siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré |
cerezo | ||
| siré (sé), seré | seré | ||
| sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies | sirena, sirenas | ||
| sirera, sireres, sirereta, sireretes, siré – garrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc | cereza, cerezas | ||
| sireré, sirerés, siré, sirés | cerezo, cerezos | ||
| siréu (sé) | seréis | ||
| sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa | sirga, sirgas - camino de sirga | ||
| siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans | cirio | ||
| siría (yo) | sería | ||
| siríe | sería | ||
| siríen | serían | ||
| siríes | serías | ||
| siríeu | seríais | ||
| sírio, siri - sírio o sirio de Siria | cirio - sirio, de Siria | ||
| sirvién, criat | sirviente, criado | ||
| sirviéns | sirvientes, criados | ||
| sirvienta, criada | sirvienta, criada | ||
| sis 6, sisos (plural) | 6 | ||
| sisquera ploguére | siquiera - ojalá lloviese | ||
| sisquera, siquiera – ojalá | siquiera, ojalá | ||
| sissalla, sissalles | cizalla, cizallas | ||
| sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota | cizaña | ||
| sissañadós | cizañadores | ||
| sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes | 600 | ||
| sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís | sisí | ||
| sistell, sistells, sistella, sistelles | cesta, cesto, cestas, cestos | ||
| sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime | cestero, que hace cestas de mimbre | ||
| sistelleta, sistella, sistelletes | cestita, cestitas | ||
| sistema, sistemes | sistema, sistemas | ||
| sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics | sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos | ||
| sistemáticamen | sistemáticamente | ||
| sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes | cisterna | ||
| sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) | citar | ||
| sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari | cita | ||
| sitará (sitá) | citará | ||
| sitat, sitada (sitá) | citado | ||
| sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. | sitiado | ||
| situ (in) – al puesto (latín) | in situ, en el sitio | ||
| situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) | situar | ||
| situada, situat, situades, situats – sito a Beseit | situada | ||
| situasió, situassió – situassións, situasións | situación, situaciones | ||
| situats | situados | ||
| siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat | ciudadano, ciudadanos | ||
| siudadana | ciudadana, ciudadanas | ||
| siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) | ciudad, ciudades | ||
| siudats | ciudades | ||
| sivada, sibada, sivá, sibá, sereal | cebada | ||
| sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo | civil, civiles | ||
| sivilisá | civilizar | ||
| sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada | civilizado, civilizada | ||
| sivils | civiles | ||
| Sixanta, 60, sissanta | Sesenta 60 | ||
| sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás | jubilación | ||
| so, só, sonido, sóns, sonidos | sonido, sonidos | ||
| sobín, assobín, a sobín | a menudo | ||
| sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) | sobrar | ||
| sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche | sobra, sobras | ||
| sobrabe, sobráe | sobraba | ||
| sobraben, sobráen | sobraban | ||
| sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple | sobradero | ||
| sobrarán | sobrarán | ||
| Sobrarbe, comarca de Huesca | Sobrarbe | ||
| sobrat, sobrada, sobrats, sobrades | sobrado, sobrada, sobrados, sobradas | ||
| sobre | Sobre – sobra | ||
| sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia | cuéntame algo sobre tu viaje a Italia | ||
| sobre, sobres, per a una carta, cartes | sobre, sobres | ||
| sobrenóm, mote, apodo | sobrenombre, apodo, mote | ||
| sobrepassá | sobrepasar | ||
| sobrepassabe | sobrepasaba | ||
| sobrepassán | sobrepasando | ||
| sobrepasse | sobrepasa | ||
| sobrepássen | sobrepasan | ||
| sobreportabe, sobreportá, com soportá | soportar | ||
| sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada | sobresaltado, sobresaltada | ||
| sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás) |
sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción. | ||
| sobret, sobrets de sucre, sobre minut | sobrecito, sobrecitos | ||
| sobretot, sobre tot, sobre totes les coses | sobre todo, todas | ||
| sobrevíndre | sobrevenir | ||
| sobrevíndreli | sobrevenirle | ||
| sobrevíndretos | sobreveniros | ||
| sobrevingut, sobrevinguts | sobrevenido, sobrevenidos | ||
| sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir | ||
| sobreviuríe | sobreviviría | ||
| sobria, sobries, que no ha begut, serena | Sobria, sobrias | ||
| sobriamen | sobriamente | ||
| sobriedat | sobriedad | ||
| sobrio, sobrios, que no han begut, sereno | sobrio, sobrios | ||
| soc (dormí com un), soca de lleña | dormir como un leño | ||
| soc (yo) | yo soy | ||
| soc de fusta, socs | zueco, zuecos | ||
| soca (fes lo) | hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs | ||
| soca de un ábre – zoquet | leño de un árbol – zoquete | ||
| soca, soques | raíz y parte de tronco de un árbol | ||
| soca, soques – rabassa | leño, leños | ||
| socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat | socarrar, quemar, tostar, requemar | ||
| socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda | socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado | ||
| socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) | socorrer | ||
| socorréulos | socorredlos | ||
| socorríe | socorría | ||
| socorro, socorros | socorro, socorros | ||
| sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia | sodomía | ||
| sofá, sofás | sofá, sofás | ||
| sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré | sofocar | ||
| sofocada, sofocades | sofocada, sofocadas | ||
| sofocat, sofocats | sofocado, sofocados | ||
| sofoco, sofocos – yo me sofoco | Sofoco, sofocos – yo me sofoco | ||
| sofoque | sofoca | ||
| sofóquen, sofoquen | sofocan | ||
| sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) | azufre | ||
| sofrira, sufriguera | sufriese, sufriera | ||
| sogra, sogres – matassogres | suegra, suegras | ||
| sogre, sogres | suegro, suegros | ||
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
|
soguita, cuerdecita | ||
| soja | soja | ||
| sol, sols – sola, soles – a soles | solo, solos, sola, solas – a solas | ||
| sola | sola | ||
| solá | solar | ||
| sola, soles – de la sabata, abarca | suela, suelas | ||
| solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra | precipitado del vino – muchas olivas en el suelo | ||
| solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones | cimiento, cimientos | ||
| solar (placa) | placa solar | ||
| solás | solares | ||
| solc, solcs fets en un aladre – cavallóns, caballóns | surco, surcos hechos por un arado | ||
| solcs | surcos | ||
| soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré | soldar | ||
| soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán | soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado | ||
| soldats | soldados | ||
| sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) | Soler – suelo venir | ||
| soledat | soledad | ||
| soledats | soledades | ||
| solém | solemos | ||
| solemne | solemne | ||
| solemnemen | solemnemente | ||
| solemnidat | solemnidad | ||
| solen | suelen | ||
| soles | solas | ||
| soles | solas | ||
| soles – a soles (sol, sola) | Suelas – a solas | ||
| solet | solito | ||
| soleta | solita | ||
| solgo | suelo | ||
| solidaridat | solidaridad | ||
| solíe | solía | ||
| solíen | solían | ||
| solisitá, solissitá | solicitar | ||
| solisitada | solicitada | ||
| solisitades, solisitáes | solicitabas, solicitadas | ||
| solisitut | solicitud | ||
| solíssita | solícita | ||
| solissitabe | solicitaba | ||
| solissitaben | solicitaban | ||
| solissitadó, solissitadós | solicitador, solicitadores | ||
| solissitál | solicitarlo | ||
| solissitánla | solicitándola | ||
| solissitut | solicitud | ||
| sólit, sólits | sólido, sólidos | ||
| solitári, solitáris | solitario, solitarios | ||
| solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells | solitaria, solitarias – parásito del intestino | ||
| soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) | pocilga | ||
| sols | solos | ||
| solsida | enrunada, caída | ||
| solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) | enrunadas, arruinadas, que han caído | ||
| solt, solts | suelto, sueltos | ||
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles | soltar, aflojar – sacar las ovejas | ||
| solta, soltes | suelta, sueltas | ||
| soltabe, soltáe | soltaba | ||
| soltaben, soltáen | soltaban | ||
| soltán | soltando | ||
| soltare | soltara, soltase | ||
| soltat (ham) | soltado | ||
| soltáu | soltáis | ||
| solte | suelta | ||
| solté, soltés – mosso vell | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| solten, sólten | sueltan | ||
| soltera, solteres | soltera, solteras | ||
| soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| soltes | sueltas | ||
| soltéu | soltáis | ||
| solto | suelto | ||
| solton | suelten | ||
| solts | sueltos | ||
| solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió | solución, soluciones | ||
| solusioná, solussioná | solucionar | ||
| solusionada, solusionades | solucionada, solucionadas | ||
| solusionat, solusionats | solucionado, solucionados | ||
| solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó | solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador | ||
| solventa (ella es) | solvente (ella es) | ||
| som – en mallorquí, jo som es yo soc | Somos – en mallorquín, jo som es yo soy | ||
| somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera | persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| sombra, sombres – vore umbría, ombría | sombra, sombras | ||
| sombrejades, sombrejada | sombreadas, sombreada | ||
| sombrejat, sombrejats | sombreado, sombreados | ||
| sombrero, sombreros – de palla, mejicano | sombrero, sombreros | ||
| sombres | sombras | ||
| sombreta | sombreta | ||
| sombreta, sombretes | sombrita, sombritas | ||
| sombrío, se diu ombriós, umbriós | sombrío | ||
| somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple | somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial | somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| sometím, sométrem | someterme | ||
| sometixgo | someto | ||
| sométre | Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer | ||
| sométremos | someternos | ||
| sométres | someterse | ||
| sometuda, sometudes | sometida, sometidas | ||
| sometut, sometuts | sometido, sometidos | ||
| somni, somnis (ensomiá) – ting son | sueño, sueños – tengo sueño | ||
| sompa, sompes, zompa, zompes | torpe, tonta | ||
| sompo, sompos, zompo, zompos | torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo | ||
| son (ting), sons | tengo sueño | ||
| són cares | son caras | ||
| son pare, sons pares | su padre, sus padres | ||
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat | sonar | ||
| sona, zona, sones, zones | zona, zonas | ||
| sonabe, sonáe | sonaba | ||
| sonada, sonades | sonada, sonadas – loca, locas | ||
| sonáen o sonaben | sonaban | ||
| sonán | sonando | ||
| sonánse | sonándose | ||
| sonás los mocs | sonarse los mocos | ||
| sonat, sonats | Sonado – loco | ||
| sonata, sonates | sonata, sonatas | ||
| sonda, sondes | sonda, sondas | ||
| sondeo, sondeos | sondeo, sondeos | ||
| sondormit , adormit, sondormida, adormida | adormilado, adormilada, dormido, dormida | ||
| sone | suena | ||
| sonen | suenan | ||
| sones | suenas | ||
| sonido (so), sonidos | sonido, sonidos | ||
| sónon | suenen | ||
| sonorissassió | sonorización | ||
| sonreíe | sonreía | ||
| sonrién | sonriente | ||
| sonriénli | sonriéndole | ||
| sonriéns | sonrientes | ||
| sonriénse | sonriéndose | ||
| sonrisa, sonrissa | sonrisa | ||
| sonrisses | sonrisas | ||
| sonríu | sonríe | ||
| sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía | sonreir | ||
| sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero | vago, perezoso | ||
| sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina | vaga, perezosa | ||
| sonsacá | sonsacar | ||
| sopá, sená | cenar | ||
| sopa, sopes | sopa, sopas | ||
| sopabe | cenaba | ||
| sopán (g), senán | cenando | ||
| soparán | cenarán | ||
| soparém | cenaremos | ||
| soparet, soparets – Opa quin soparet ! | cenita, cenitas – Vaya qué cenica ! | ||
| soparíen | cenarían | ||
| sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó | cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo | ||
| sope | cena | ||
| sopen | cenan | ||
| Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes | cenas | ||
| sopesá | sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear | ||
| sopesabe, sopesáe | sopesaba | ||
| sopesán | sopesando | ||
| soplete, sopletes | soplete, sopletes | ||
| sopo | ceno | ||
| sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) | soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta | ||
| soport (aon se apoye algo), soports | soporte, soportes, apoyo, apoyos | ||
| soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré | soportar, aguantar | ||
| soportabe, soportáe | soportaba | ||
| soportaben, soportáen | soportaban | ||
| soportable, soportables | soportable, soportables | ||
| soportál, soportála | soportarlo, soportarla | ||
| soportáles, soportáls | soportarlas | ||
| soportán(g) | soportando | ||
| soportará | soportará | ||
| soportaríeu | soportaríais | ||
| soportat, soportats | soportado, soportados | ||
| soportáu | soportáis, soportarlo | ||
| soportáu, soportéu | soportáis | ||
| soporten | soportan | ||
| sopte (de), de repén | de repente | ||
| soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc | guante de madera, zueco, para segar con la hoz | ||
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo
|
zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo | ||
| Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. | sordera | ||
| sordet, sordeta, sordera | sordito, sordita, sordera | ||
| sorna – vore somarda | sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| soroll, sorolls | ruido, ruidos | ||
| sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | mover | ||
| sorolláe o sorollabe (se) | movía | ||
| soróllamela (Ignacio) | muévemela (Ignacio) | ||
| sorollás | moverse | ||
| soróllatela sorollátela |
muévetela movértela |
||
| sorollet, sorollets | ruidito, ruiditos | ||
| sorollina, sorollines | mucho ruido | ||
| sorolls | ruidos | ||
| sorprén | sorprende | ||
| sorprendén, sorprendéns | sorprendente, sorprendentes | ||
| sorpréndrels | sorprenderles | ||
| sorprengue | sorprenda | ||
| sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? | sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ? | ||
| sorpreses | sorpresas | ||
| sorsida (una paret) | Pared que se ha caído | ||
| sorsit (un maset) | Masía que se ha caído | ||
| Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. | trozo de huerta en Beceite | ||
| sort, a sorts | suerte, a suertes | ||
| sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes | sordo, sorda, sordos, sordas | ||
| sortejá | sortear | ||
| sorteo, sorteos, sortech, sortechos | sorteo, sorteos | ||
| sortija, joya, anell, aro, etc | sortija, anillo, aro, etc | ||
| sorts (a) | suertes | ||
| sospecha, sospeches | sospecha, sospechas | ||
| sospechabe, sospecháe | sospechaba | ||
| sospechán | sospechando | ||
| sospechánu | sospechándolo | ||
| sospecháreu | sospecharais | ||
| sospechat | sospechado | ||
| sospeches | sospechas | ||
| sospeches (tú) | sospechas | ||
| sospechós, sospechosos | sospechoso, sospechosos | ||
| sospechoses | sospechosas | ||
| sospesá (pes) | levantar un peso, pesar | ||
| sospesáe, sospesabe (pes) | aguantaba un peso | ||
| sospesál, sospesáls | levantarlo para ver el peso | ||
| sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí | sosa, sosas | ||
| sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás | sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar | ||
| sossegada, sossegades, assossegada, assossegades | sosegada, sosegadas | ||
| sosségat, assosségat | sosiégate, tranquilízate | ||
| sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossegat, sossegats, asossegat, asossegats | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossial, sossials | social, sociales | ||
| Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial | Socialismo – nazi, nazismo, fascismo | ||
| sossials | sociales | ||
| Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles | sociedad | ||
| sóssio | socio | ||
| sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins |
sociolingüística | ||
| sossiopolítica | sociopolítica | ||
| sosso, sossos | soso, sosos | ||
| sosté | sostiene | ||
| sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles | sostén, sostenes | ||
| sostenínli | sosteniéndole | ||
| Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré | sostener | ||
| sosting | sostengo | ||
| sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU | mover algo, ahuecar | ||
| sostobat, sostobada | movido, ahuecado | ||
| sotana, sotanes del retó, móssen | sotana, sotanas | ||
| sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | ||
| sou (vatros, vatres) | sois | ||
| souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache | souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere. | ||
| sovín, sobín, assobín, a sovín | a menudo | ||
| suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada | sudar | ||
| suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría | sudar | ||
| suába | sudaba | ||
| suábe | sudaba | ||
| suábes, suáes | sudabas | ||
| suáda, suádes | sudada, sudadas | ||
| suán | sudando | ||
| suát, suáts | sudado, sudados | ||
| suaumen | suavemente | ||
| suave, suau, suaves, suaus | suave, suaves | ||
| suavemen | suavemente | ||
| Suaves – suábes, suáes | Suaves – sudabas | ||
| suavet | suavecito | ||
| suaveta, suavetes | suavecita, suavecitas | ||
| suavets | suavecitos | ||
| suavidat | suavidad | ||
| suavisá | suavizar | ||
| suavisán, suavissán | suavizante | ||
| subastá | subastar | ||
| subasta, subastes | subasta, subastas | ||
| subastat | subastado | ||
| subconsién | subconsciente | ||
| subcontrata, subcontrates | subcontrata, subcontratas | ||
| subcontratada, subcontratades | subcontratada, subcontratadas | ||
| súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari | súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario | ||
| subdividí | subdividir | ||
| subdividix | subdivide | ||
| subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín | a menudo | ||
| súbita (de repén) | súbita | ||
| súbitamen | súbitamente | ||
| subliminal, mensaje amagat | subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso | ||
| submarines | submarinas | ||
| submarino, submarinos, submarina, submarines | submarino, submarinos, submarina, submarinas | ||
| submaríns, submarinos | submarinos | ||
| subordiná | subordinar | ||
| subordinada, subordinades | subordinada, subordinadas | ||
| subrallat, subrallats, subrallada, subrallades | subrallado, subrallados, subrallada, subralladas | ||
| substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona | sustantivo, sustantivos | ||
| substrate, sustrate | substrato | ||
| subterránea, subterránees | subterránea, subterráneas | ||
| subterráneo, subterráneos | subterráneo, subterráneos | ||
| suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc | jugo, jugos, zumo, zumos | ||
| sucá (pa), de suc | mojar (pan), de jugo, zumo | ||
| sucaina (suc), de pataques podrides | zumo de alguna cosa podrida | ||
| sucarrá | socarrar, quemar, tostar | ||
| sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades | socarrado, quemado, tostado | ||
| sucessivamen | sucesivamente | ||
| sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat | suceso, caso, lo que ha pasado | ||
| sucre | azúcar | ||
| sucrera (la), sucreres (les) | azucarero, azucareros | ||
| sucsió | succión | ||
| sucsioná, chuplá, chupá | succionar | ||
| sucsionán | succionando | ||
| suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós | suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado | ||
| sucursal, sucursals | sucursal, sucursales | ||
| sudeste, sureste | sudeste | ||
| sudoeste, suroeste | sudoeste | ||
| sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá | sudorífico, sudoríficos | ||
| sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals | sueldo, sueldos | ||
| sufijo de una paraula | sufijo | ||
| Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta | Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años | ||
| sufissienmen | suficientemente | ||
| sufissiéns | suficientes | ||
| sufragá, pagá, subvensioná | sufragar, subvencionar, subvenir, costear | ||
| sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. | Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro | ||
| sufríe, patíe | sufría | ||
| sufrimén, patimén | sufrimiento | ||
| sufrínlo, patínlo | sufriéndolo | ||
| sufríssen, patíxen | sufren | ||
| sufríu, patíu | sufrís, sufrirlo | ||
| sugat, suát | sudado | ||
| sugats, suáts | sudados | ||
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar | ||
| sugerit | sugerido | ||
| sugeríxque, sugeríxgue | sugiera | ||
| suisa, suiza, suises | suizas | ||
| suissidás | suicidarse | ||
| suissidi, suissidis | suicidio, suicidios | ||
| Suiza, Suisa, Suissa | Suiza | ||
| suizo | suizo | ||
| suizos, suisos | suizos | ||
| sujessió | sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento | ||
| sujetánli, aguantánli | sujetándole | ||
| sujeto, aguanto – sujeto y predicado | sujeto | ||
| sulfhídric (ássit) | sulfhídrico (ácido) | ||
| sulfúric (sulphur) | sulfúrico | ||
| sultán, sultáns | sultán, sultanes | ||
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar | ||
| sumamen complicat | sumamente complicado | ||
| sumats | sumados | ||
| sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada | sumergir | ||
| sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua | sumergible, sumergibles | ||
| sumergit, sumergits | sumergido, sumergidos | ||
| sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). | lloriquear, llorar absorbiendo los mocos | ||
| suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar | ||
| sumissa, sumisses | sumisa, sumisas | ||
| sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau | sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo | ||
| suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits | lanolina | ||
| suns, sons pares | sus padres | ||
| suntuós | suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado | ||
| suñé, somier del llit | somier de la cama | ||
| suó, suós | sudor, sudores | ||
| suoráns (medissines per a fé suá) | sudorantes | ||
| suós | sudores | ||
| superá | superar | ||
| superabe, superáe | superaba | ||
| superaben, superáe | superaban | ||
| superará | superará | ||
| superat, superats | superado, superados | ||
| superestrato (llengua) | superestrato | ||
| superfíssie, superfíssies | superficie, superficies | ||
| superió | superior | ||
| superioridat | superioridad | ||
| superiós | superiores | ||
| superlatiu, lo mes amún, lo mes gran | superlativo | ||
| supermercat, supermercats | supermercado, supermercados | ||
| superstissió | superstición | ||
| superstissións | supersticiones | ||
| superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses | supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas | ||
| supervisá | supervisar | ||
| supervisáu | supervisarlo | ||
| supervivénsia | supervivencia | ||
| suplemén, supleméns | suplemento, suplementos | ||
| supletori, supletoris, supletoria, supletories | supletorio, supletorios, supletoria, supletorias | ||
| suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí | suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder | ||
| suplicá | suplicar | ||
| súplica, súpliques | súplica, súplicas | ||
| suplicabe | suplicaba | ||
| suplicáli | suplicarle | ||
| suplicáls | suplicarles | ||
| suplicánli | suplicándole | ||
| suplicánlos | suplicándoles, suplicándolos | ||
| suplíe | suplía | ||
| suplíen | suplían | ||
| supliques, suplíques (tú) | suplicas (tú) | ||
| supondre, suposá | suponer | ||
| supondríe | supondría | ||
| supongám, suposém | supongamos | ||
| suponíe, suposabe – su posabe | Suponía – se lo ponía | ||
| suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen | suponer | ||
| suposaba (yo), suponía | suponía | ||
| suposáen o suposaben | suponían | ||
| suposat, suposats | supuesto, supuestos | ||
| supose | supone | ||
| suposém | suponemos | ||
| supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be | supositorio, supositorios | ||
| suposo | supongo | ||
| supost, suposta, suposat, suposada | supuesto, supuesta | ||
| supra | supra | ||
| supralabial, damún del labio | supralabial | ||
| suprem, supremo (tribunal) | supremo | ||
| suprema | suprema | ||
| suquet, suquets | zumito, juguito | ||
| sur | sur | ||
| surá (v) = flotá com un suro | flotar como un corcho | ||
| surf | surf | ||
| surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer | ||
| Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgir | ||
| suro – cap de suro | corcho – cabeza de corcho | ||
| surra, surres | zurra, zurras | ||
| surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones | sierra, serrucho – ver tronzador | ||
| surriaca, surriaques | zurriaga, zurriagas | ||
| sursí, cusí | zurcir, coser | ||
| sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! | Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera ! | ||
| suspéndre | suspender | ||
| suspenguen | suspendan | ||
| suspensió, suspensións | suspensión, suspensiones | ||
| suspirá | suspirar | ||
| suspiraben, suspiráen | suspiraban | ||
| suspiráe o suspirabe | suspiraba | ||
| suspirán | suspirando | ||
| suspiret, suspirets | suspirillo, suspirillos | ||
| suspiro, suspiros | suspiro, suspiros | ||
| sussessió, sussesió (guerra de) | sucesión (guerra de) | ||
| sussessivamén | sucesivamente | ||
| sussessó, sussessós, sussessora, sussessores | sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras | ||
| sussodit | susodicho | ||
| sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí | susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender | ||
| sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs | Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos | ||
| sussurro, sussurros | susurro, susurros | ||
| sustánsia, sustánsies | sustancia, sustancias | ||
| sustituída | sustituída | ||
| sustituídes | sustituídas | ||
| sustituiríe | sustituiría | ||
| sustituiríen | sustituirían | ||
| sustituít, sustituíts | sustituído, sustituídos | ||
| sustituíx | sustituye | ||
| sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións | sustitución, sustituciones | ||
| sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes | sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas | ||
| susto | susto | ||
| sustos | sustos | ||
| sustrate | sustrato | ||
| sut (la), l´assut (árabe) | azud (el) | ||
| sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén | sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente | ||
| sutilíssimes | sutilísimas | ||
| sutilíssim | sutilísimo |