Mostrando las entradas para la consulta mars ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mars ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Huc del Valat, 1372, violetta, Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,

Huc del Valat.

Huc del Valat, 1372, violetta, Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,


Las joyas del gay saber, p. 16-19; cf. p. 247. - Grdr. 50, p. 79.

Am aquesta canso e dansa mesclada Huc del Valat, mestre en medecina de Monpeslier, gasanhec la violetta, l'an M. CCC. LXXII. (1372)

Per l'amistat, on fort mon cor se fiza,
de vos, gentils, cuy pretz e laus enansa,
dompna, si us play, vuelh chanso far e dansa,
no per us rims, mas per novela siza
gent deviza:
quar la dousors que l novel temps amena,
s'es tan prehon dins lo mieu cor enclausa,
que d'estar gays no pot jorn aver pausa,
e per causa,
pus que l'ausel en may am la serena.
De tal gaug es m'arma plena
que no m cessi d'alegrar, 
etz on pus me vuelh fondar
en chantar,
mays ay d'amors joy sens pena.
Doncs pel desduyt que m'es datz per estrena,
ceray jhoyos, hondran vos, dona cara,
ses cossentir res per que m torn amara
l'amors de vos, qu'e mon cor jhoy semena
e remena;
quar, pauxs enfant, no sabentz l'aventura
ni l'astre be qu'el mon aver devia,
done mon cor a vostra senhoria,
lo tercz dia
que parlantz fuy segon cors de natura.
Per so doncs, am bona cura,
chan so del vostre cors gay,
quar ayshi, dona, viuray,
si a vos play,
rixs, que jhoy m'en assegura;
e si l'amors se reffrena
de vos, pel mieu cors nafrar … (lacune de deux vers.)
d'amar vos hon pretz germena.
Hanc, pueys que us vy, non agui jorn endura
de gaug entier ni de tot ben sofracha,
ni d'amar vos no mi fec res empacha,
quar fis espers m'en donec am figura
regla pura,
que vos etz mars de jauzimen hornada,
e creys valors e fontz don pretz s'asagua,
per que m'adutz volers dreytz qu'ieu retragua,
que m'apagua
l'onor e l laus de que vos etz dotada.
Sus totas etz coronada,
gentils flors d'umilitat,
amb excellent castetat,
que us ha dat
lo pretz que us a 'nluminada; 
car vos etz de gaug la vena;
don cascus deu vos lausar,
creyser e multiplicar
e pensar
quom dreg d'amor determena.
De motz bos haips e de ricx etz ornada
e de bos faitz complidament garnida,
honrad' etz d'ans e de vielh sen complida,
senes erguelh e de vertat parada
e fonsada,
etz etz ses frau, avinens e jhoyoza,
neta de cors e d'arma fort devota,
humils d'esguart e d'estat sens riota,
no punt lota,
pros en be far etz en totz ditz aondosa.
La vostr' amor grasciosa
m'empenh lo cor a servir
etz a lausar e bendir
e grasir
vos, flor ses par, amorosa;
e quar etz de bos fruytz mena,
pel vostre pretz eyshausar
e jhoy dar,
com nadan fay la balena.

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals; palaytz de savieza, Guasto, compte de Foysh

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals.

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals. palaytz de savieza;



I. Début du poème dédicatoire, Denkmäler der provenzalischen Litteratur p. 57-59. 
II. fol. 72 d, 75 d et 164. Cf. Appel, Zeitschrift fur rom. Philologie XIII (1889), p. 225 ss. - Grdr. § 57, p. 91. St. p. 69.

I. 

Comensa le palaytz de savieza fayt a istancia del noble princep Guasto, compte de Foysh. (Gaston, Foix)

X. Que ve le comte dins le palaytz.

Dins un palaytz mi sezen l'autre dia
bel donzel vi garnit de gran cundia,
libre legent, entendre no l podia:
per fort dezir de saber tot ardia.
Gen m'avize de sa phizonomia:
semlec ordit per la philozophia;
mantel portec gent foldrat d'azautia,
d'armas senhal, sembel de valentia.
De cor humil l'englozec son vizagge,
e m dissh: "L'estil del libre m'es salvagge,
escur, subtil; yeu requier declaragge.
Sera m util, expres en mon lenguagge."
Quan yeu auzi sa corteza requesta,
estranh mi fo, novel mot e de festa.
A mon avis jorn semlec de tempesta,
tot eviro m'anet rodan la testa.
Ma dona vic le donzel a la porta,
hurtan, cridan, et non ges ab votz morta,
ses trig, me dissh que baysses la conporta:
"Intre dedins, quar nostras armas porta."

Savieza depinh las proprietatz del comte.

"Ceptre d'honor, corona de nobleza,
castel segur, columpna de fermeza,
font de dossor et fluvi de franqueza,
cintel d'amor et anel de proeza.
De drech capdel, flor de cavalaria,
amic fizel, miralh de cortezia,
saphir de pretz, cedre de galhardia,
liri glars netz, tenor de melodia.
Thesaur s'acuelh de valor et s'atura
en son capduelh, aysso l ve per natura.
El vens erguelh, ab humils ha junctura,
per que l recuelh dedins nostra clausura."

Que ve le comte dins le palaytz.

El dins que fo remirec le caragge
de la dona, que parec de paragge.
Emperial semlec son senhoragge,
libre portec et ceptre d'avantagge.
Linx no fo par a lies en gardadura,
ni le solelh, mas semlec nuech escura.
Talh cert no hac ni dex en sa statura;
al sieu voler mermec, crec sa mezura.
A vetz son cap les cels passec d'auteza,
mi no sobrec ad horas de grandeza.
Sa rauba fo partida, be larc teza,
balagtz robis no si fan de beleza.
Mot fo subtil et prima la textura,
uzar no s pot ni rumpre sa costura.
D'estox, retalhs, de scindens' es segura,
per colp de dart, de flecha no peiura.
El sieu miralh vi totas creaturas,
dels elemens lors virtutz et mixturas,
herbas, peyras, metalhs, ni quals naturas
han cels, mars, mons et totas lors mezuras.
Ela mi dissh, auzi de mas aurelhas:
“Guasto de Foyssh, mostrar t'e, per que vuelhas:
no 's tan plazent ambra ni l frug d'abelhas;
lunh temps no vist tan grandas maravelhas."


II.
De las cauzas pertenens ad humanal conservacio.

Resta apres le tractat de las cauzas intrans en humanal compozicio, que digam de las cauzas pertenens adz humanal conservacio. Entre aquestas 
prumier direm de la vianda, quar de l'ayre tractarem en son loc. 
De vianda o aliment. Costanti. Vianda o aliment es substantia convertibla, al corrs donant noyriment, creysshement et sostenement,
ses conversio del qual aliment le corrs per accio de calor soptament si degastaria et a corrupcio vendria, quar aquo que tot jorn si degasta, restauracio no pendria. Mas prumier que aytal converssio si fassa, cove que la vianda sia preparada, apres que sia maschada, apres que el loc de digestio sia alogada; apres cove que sia digerida, et la partida pura de la no pura separada, apres que sia distribuida et ves (enves) quascu membre trameza et destinada, apres que per accio de natura en semlansa dels membres sia transmudada, quar autrament en lor substancia no poyria estre encorporada. Et apres tot aysso si fa sa conversio et sa incorporacio talment que aquo que en la vianda es caut et humit si convertissh en natura de sanc et de carn, aquo que es freg et sec, en natura de nervis et d'osses, et semlantement de (de) las autras 
partidas. Et encorporada la vianda en corrs joves li dona creyssho et noyriment; encorporada en corrs vielh li dona en calor natural, temprament, noyriment, duracio et restaurament, que mantas codicios (condicios) so de vianda. Et sapjas que viandas que en se han natural calor et humiditat, si convertissho de leu en sanc, quar ab el han semlansa et conformitat; mas viandas que no han ab el semlansa si convertissho ab dificultat, et algunas engendro trop sanc, autras pauc, las quals may dono greuch que noyriment. Et sapjas que aquela vianda que es de sanc subtil generativa, es may a natura convenient que autra, 
exceptat que may es convenient ad aquels qui vivo en exercici et tribalh 
vianda de gros sanc generativa. Et aten que vianda engendrant trop sanc ret pauca superfluitat, et engendrant pauc sanc tropa. 
Costanti. Et generalment segon las diversitatz de las viandas so varias las complexios dels membres, lors qualitatz et dispozicios.
Galias. Per que deves saber que megge que vol be reglar vita et sanetat corporal deu atendre la substancia de la vianda, sa qualitat, sa quantitat et si es al qui la pren proporcionada, e l temps el qual es ministrada.

De covit o del dinnar.

Vianda et beuragge a covit o a dinnar so ordenatz talment que prumier  
las viandas so preparadas, apres las personas covidadas, apeladas, les setis els redresso, taulas, toalhas meto, prumier els so lavatz, apres assetjatz.
Les hostes e l senhor so el loc principal, las donas enapres han loc especial.
Los filhs totz et las filhas han loc en lor partida, 
les sieus messagges ponch le senhor no oblida.
Cotels et saliners pauzo prumierament,
pa, tassas o enaps porto segundament. 
Apres meysshes diverses, grans et be copiozes,
porto les servidors aptes et graciozes.
Laun covida l'autre et parlo bel essems; (la un convide al atre)
per donar alegrier sono les instrumens.
Et vis et autres meysshes soven so variatz, 
especias et fruches a la fi ministratz.
Apres, quan es del tot le dinnat afinat, (lo diná)
l'ayga es tantost presta et quascu es lavat.
Gracias fan a l'hoste, mas a Dieu tot prumier, (a Deu primé)
et pueyss els porto beure al prumier et darrier. (radé)
Et quant han totz begut assatz et per talent,
retorna s'en al propri quascu alegrament.

De la cena o sopar. Yzidori. (Isidoro)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

Cena es talment dita, quar cenon, don ve aquest nom, vol dire comu. 
Et antiquament fo costuma de cenar o sopar en loc patent et comunal per exquivar deshonestat. 
Papias. Mas quant als temps prezent podem dire que cena pren son nom de cenos, que vol dire umbra, cum quascu per granda avareza fassa en loc rescost et umbros sa cena, [** o es dita cena de cenos, que vol dire ca, car trops homes fan lor cena a guiza de ca] cum tota lor vianda vuelho devorar ses far adz autre partida. 
(** les mots entre crochets se trouvent à la marge, écrits d'une autre main.)
Las condicios conveniens al dinnar so conveniens a cena. Empero aquela cena es mot noblament ordenada, quan si fa en temps convenient, no trop tost ni trop tart, en loc suficient, segur, delicios et be espacios,
quan le senhor joyos dona liberalment,
quar a totz bela cara de l'hoste es plazent;
quan so ls meysshes diverses et apte ministratz,
per que de laun manje hom si l'autre no l platz;
quan les vis so plazens, aptes les servidos,
et quascu covidat a l'autre gracios,
quan so auzitz diverses muzicals instrumens,
torchas so alumnadas claras et resplandens,
viandas ministradas, leugieras, delicadas,
d'espazi prezentadas, et non ges trop cochadas; (no gens rápida)
quar vianda cochoza de ser es mot dampnoza (minjá rápit; fast food)
et non es be gauioza, quan d'escot es penoza; 
quan colchas delicadas apres so adaptadas:
aytals so aproadas cenas per totz lauzadas,
cum crida la scriptura declarant en figura
del rey Gran-Assueri qui optenc tot l'emperi.

D'Alamanha. Yzidori.

Alamanha es nobla a (e) glorioza regio en Europa, que pren aytal nom del fluvi dit Alaman, pres del qual aquel poble fe prumier rezidentia. Autrament es dita Germania, quar es en gens germinoza et mot populoza. Deves orient ha le fluvi dit Danubi; deves miech jorn le fluvi Reni; deves occident et septentrio la mar maior. Et es una Germania nauta que dura entro ls mons Ripheis et entro la mar mediterranea;
l'autra es de ssa le fluvi Reni. Cascuna es mota rica a glorioza et en gens d'armas fortz numeroza. Grandas so de statura, ardidas per natura, so grans cassadors et trebalhadors; de cara graciozes, alegres et gauiozes,
han saurs pels en color, so liberal de cor. Mas les Saxos entre els en totas aquestas cauzas han maior excellencia, qui so ditz Saxos, quar ayshi 
cum saxum, qui es peyra, contra lors enemics so durs et fortz batalhan, per mar et per terra. Mas sobre totz autres pobles valo en mar. Autras proensas ha en cascuna Germania mot excellens, cum es Austria et Bavaria, pres del Danubi, Suevia et Alzacia pres del Rene, et tropas autras. Dels Saxos Germas les Angles descendero, le linagge dels quals en Bretanha la maior persevera, et ressemlo de longura et costumas segon que ditz Beda.

domingo, 25 de octubre de 2026

Roman de Flamenca, fragment, Bartsch, L'endema fo la Sanz Joans,

Roman de Flamenca.

Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2e éd., Paris 1901, vol. I, v. 471-616 (Me.). Cf. C. Chabaneau, Revue des langues romanes, Ve série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. - Grdr. § 18, p. 19. St. p. 10 s.

Roman de Flamenca (Nouveau choix des poésies originales des troubadours)

L'endema fo la Sanz Joans,
una festa rica e grans,
es anc per al no s'amermet. 
L'evesques de Clarmon chantet
aquel jorn la messa maior;
sermo fes de Nostre Senor,
comen san Joan tan amet
que plus que propheta l clamet.
Poissas vedet de part lo rei
qu'aisi con cascus cre sa lei
de XV jornz homs no s partis
de la cort, per re ques auzis,
que l reis vol qu'aitan dure il cortz;
so dis a folz, no dis a sortz,
car negus hom non ac talan
que s'en partis, ne ges d'un an.
Si l reis i volgues tant estar,
be lo feiran il cais gelar.
Cant agron tuit la mess' auzida,
le reis a Flamenca causida
et eis s'en ab leis del mostier.
Apres lui van be tres millier
de cavalliers que domnas menon.
Tuit ensems al palais s'en venon
on le manjars fon adobatz.
Le palais fo e granz e latz:
X millier la pogran caber
de cavalliers, e larc sezer,
part las donas e las donzellas,
e l'autra gen ques era ab ellas, (que s'era)
part los donzels e ls servidors
que degron servir los seinors,
e part los juglars eissamen
qu'eran plus de mil e cinc cen. (mes de 1500 juglars)
Quant an lavat, tuit son asis: (llavat : rentat)
hanc no i ac banc, mais de coissis
qu'eran tuit cubert de diaspres:
e no us penses negus fos aspres
dels mandils on ensugo lz mas, (aon se eixuguen les mans)
ans fo be cascus belz e plas.
Quan las donas foron asisas, (assentades) 
venon manjar e moutas guisas;
mais ja no m cal ques aiso diga.
Nulla res no s pot far d'espiga 
ni de razis ni de rasim,
ni de frucha ni de noirim,
ni de so ques aers suffris 
ni terra ni mars ni abis,
ques om manjar posca ni deia,
que ja'n degues portar enveia
aquel que menor part n'avia
a cel que plus ric lai vezia.
Be son servit a lor talenz;
mas ben i ac plus de cinc cenz
que cascus esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
sa faiso ni sa captenenza
e sa beutat c'ades agenza,
sos oils ne pais a l'esgardar
e fai la bocca jeiunar: 
e perga l Deus, si grat l'en sap!
Mai si pogues traire a cap
que sol un mot ab lei parles,
no il calgra si pois dejunes. 
Mout s'en levon boca dejuna.
Mais anc no i ac domna neisuna,
no volgues Flamenca semblar;
qu'aissi com es soleils ses par
per beutat e per resplandor,
tals es Flamenca antre lor;
quar tant es fresca sa colors,
siei esgart douz e ple d'amors,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers e l plus pros (bellazor)
e que plus sol esser jugosa
estet quais muda et antosa.
No il fo veiaire que re vailla,
anz dis, per nien si trebailla
tot' autra domna d'esser bella,
lai on es cesta damaisella.
L'autrui beutat tein es effassa (e s'efassa, effassa)
li viva colors de sa fassa
c'ades enlumena e creis.
Anc de nulla re no si feis
Deus, cant la formet aitan genta;
ades plaz mais et atalenta
a celz que la vezo ni l'auzon. (als que la veuen ni la escolten)
Quan las domnas sa beutat lauzon,
be podes saber, bela es,
qu'en tot lo mon no n'a ges tres
en que las autras s'acordesson
que del tot lor beutat lauzesson;
anz dizon: "Mielz conoissem nos
beutat de dona, no fatz vos:
vos autre us tenes per pagat
si domna es de bon agrat
e que us sone gent e us acueilla;
mais qui la ve, quan si despueilla,
quan si colca o quan si leva,
ja no dira pois tanta reva,
si savis es, a las serventas."
Aissi so malas e dolentas
e volon baissar es esteiner (e s')
lo be que a dat Nostre Seiner
a cella que plus vol ni ama.
Ges d'aizo Flamenca no s clama
ni no s'en deu per re clamar,
que leis no volon ges blasmar,
quar non i trobon lo perque;
e no so laisson per mai re,
car, si tan ni quan n'i trobesson,
ja no us pensetz que s'en laissesson.
Quant an manjat, autra ves lavon, (atra vegada se llaven, renten)
mais tot atressi con s' estavon
remanon tuit e prendon vi,
car vezat era enaisi;
poissas levet hom las toaillas;
bels conseilliers ab granz ventaillas
aportet hom davan cascu,
ques anc us no failli ad u:
aqui s poc, qui s vol, acoutrar.
Apres si levon li juglar:
cascus se volc faire auzir.
Adonc auziratz retentir
cordas de manta tempradura.
Qui saup novella violadura
ni canzo ni descort ni lais,
al plus que poc avan si trais.
L'us viola l lais del Cabrefoil,
e l'autre cel de Tintagoil;
l'us cantet cel dels Fins Amanz
e l'autre cel que fes Ivans.
L'us menet arpa, l'autre viula,
l'us flautella, l'autre siula;
l'us mena giga, l'autre rota,
l'us diz los motz e l'autre ls nota;
l'us estiva, l'autre flestella,
l'us musa, l'autre caramella;
l'us mandura e l'autr' acorda
lo sauteri ab manicorda;
l'us fai lo juec dels bavastelz,
l'autre jugava de coutelz: (coltells : gaviñets; cuchillos)
l'us vai per sol e l'autre tomba,
l'autre balet ab sa retomba:
l'us passet sercle, l'autre sail:
negus a so mestier no fail.

Puigdemont, los Morancos, flamenco

sábado, 24 de octubre de 2026

Peire de Corbiac. Domna, dels angels regina, + Lo tezaurs

Peire de Corbiac.

Peire de Corbiac, Corbian, mayestre. Domna, dels angels regina, (lenga Romana, Romans)


segon que m comanda sens,
chan de vos lenga romana;
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no s deu traire,
cura sos sens mielhs l'aparelha,
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela, del solelh maire,
noirissa del vostre paire,
el mon nulha no us semelha
ni londana ni vezina.
Domna, joves, enfantina,
fos a Dieu obediens
en totz sos comandamens,
per que la gens crestiana
cre ver e sap tot l'afaire
quan receubes per l'aurelha
Dieu, cui enfantes vergina.
Domna, verges pura e fina,
ans que fos l'enfantamens,
et apres tot eissamens,
receup en vos carn humana
si com ses trencamen faire
intra l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
Domna, vos etz l'aiglentina
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que s moillet dins la sec' aire,
don Gedeons fon proaire;
e natura s meravelha
com remazetz intaizina. (enterina)
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat e l vens;
mostra nos via certana:
car si ns vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest que ns destorbelha
ni l sobern de la marina.
Domna, metges e mezina,
los nafratz de mort guirens,
l'avilheje (?) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire;
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz l'es trop vezina.
Domna, espoza, filh' e maire,
manda l filh e prega l paire,
ab l'espos parl' e conselha,
com merces nos si' aizina.
Nos dormem, mas tu ns revelha,
ans que ns sia mortz vezina.

II.
 
Lo tezaurs (fin).

Faulas d'auctors sai ieu a miliers et a cens,
mais c'anc non fetz Ovidis ni Tales lo mentens;
mais tan n'an fach auctor trobas e fenhemens,
non poiria comtar a totz mos jorns vivens
las lor genologias e los probainamens,
las artz e ls artificis e los trasgitamens
ni las elluzios d'aquels decebemens.
Mais las gestas maiors sai be triadamens,
de Troia e de Tebas com fo l destruimens,
e com en Lombardia venc Eneas fugens,
com fetz sos filhs Alcanis d'Albana ls bastimens.
Aqui duret l'emperis quatorz' engenramens,
tro que Rems e Romuls, que foron dels parens, (Rómulo, Remo)
feron un pauc recepte, e fon lor guerimens:
so fon Roma la grans, pauc cada pauc creissens,
caps de trastot lo mon e senhoreiamens.
Trop de guerras sofri e moutz esvazimens:
tug foron sei vencut, anc us non fon vencens.
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfiechamens (Pompeu, Pompeyo)
las vidas e las mortz e ls entrecaussamens,
los trebalhs e las guerras e los descofimens
que s mogro l'us a l'autre entrecapjadamens;
pero en patz esteron e acordadamens.
Si fo vius Marchus Crassus qui moric aur bevens, (bebén or)
cui tug l'ome del mon feron aclinamens:
no i remas hom ni femna no l dones annalmens, (anualmen)
cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens. (sensal; censo)
Neros renhet apres, mais lo sieus renhamens (Nerón)
fon a crestiandat molt grans destorbamens
et a tot l'autre mon grans empeiuramens:
Roma la gran fetz ardre per fols efachamens,
sa mair' e so maistre aucir fetz malamens.
E can fo fach al pobol d'aquel desliuramens,
Vespazias e'n Titus, cui fo l governamens, (Vespasiano, Tito)
passeron la gran mar ab grans naveiamens,
dreg ves Jerusalem, abdui comunalmens. (la toma Vespasiano)
Tant estet enviro lo lor assetjamens,
tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins rendens. (los de dins)
Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
trenta per un denier: so fon lo venjamens
del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens, 
que vendet Jesu Crist trenta deniers d'argens. (argén, argent, plata, AG)
Dotze Cezars ac Roma tot enteiradamens:
Costantis fo l dotzes, que per revelamens (Constantino, cristiano)
conoc signe de crotz e fo'n en Dieu crezens:
so fo als crestians molt grans eissaussamens. (exaltamén, aumén)
L'estoria dels Grex no m tol oblidamens,
qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e l conquerens, (Alejandro Magno)
conques dotze regismes en dotze ans solamens,
e can saup que sa mortz seria propdanamens,
parti als dotze pars totz sos conqueremens,
car l'avian servit molt honorablamens.
D'estorias de Francs sai ieu continuamens,
e del fort Clodoier, que pels sermonamens (Clovis, Clodoveo)
san Remezi, que fon arcivesques de Rems,
crezet la lei de Dieu e ls seus establimens,
e de Carle Martel, que tolc los demamens,
de Pepin lo petit, com visquet leialmens, (Pipino el breve)
de Carle, de Rotlan los grans conqueremens, (Carlomagno)
que feron en Espanha ab las paianas gens, (España; paganos)
e del rei Lodoic que s'aucis enferens: (Ludovico, Luis)
anc no fo negus reis qu'estes plus engalmens,
c'anc non gazanhet terra ni n perdet autramens.
Las estorias englezas sai ben perfiechamens,
de Bruto, lo truant, co afortidamens
arribet en Bretanha ab grans naveiamens
e venc en Englaterra per far pobolamens: (poblamens, poblassions)
lai venquet Cornilieu, lo gaian, encorrens;
quant ac la terra preza ses contradisamens,
fo partida per sortz en mains de guisamens;
de Merli, lo salvatje, con dis escuramens
de totz los reis engles los prophetizamens. (profecías de Merlín)
De la mort Artus sai per que n'es doptamens, (rey Arturo)
de Galvan, so nebot, los aventuramens,
de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, (Tristán e Isolda)
e del clerc lauzengier, per quals lauzengamens
de leis e del rei March parti l maridamens;
de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens,
del bo rei Aroet, com fo larcs e metens,
e d'aquels reis en sai que sabon autras gens. 
Senhors, encar sai ieu molt be uzadamens
cantar en sancta glieiza per ponhs e per accens,
triplar sanctus et agnus e contraponchamens,
entonar seculorum, non es menhs us amens,
e far dous chans et orgues e contrapointamens,
e sai be mo mestier aperceubudamens,
tot caresme carnal, quatre temps et avens. (Cuaresma; 4T, adviento)
E sai be cansonetas e vers bos e valens,
pastorelas ab precs amoros e plazens,
retroensas e dansas, e gent-e coindamens.
De totas gens del mon sai aver grazimens,
de clercs, de cavaliers, de domnas avinens,
de borges, de joglars, d'escudiers, de servens;
e sai esser del segle ben e ginhozamens,
retenc los fols e ls savis, a cascu sui plazens,
e m sai guarar d'enueitz e de deschauzimens,
e m tenc en gent parlar et en ensenhamens:
e qui aisso non a, non pot esser valens.
Ab totz me sai aidar, ab fols et ab sabens:
ab fols passi com puesc, ab savis saviamens.
Senhors, so's mos tesaurs e mos amassamens,
mos jois e mos repaus e mos delechamens.
E que m tanh si no ai d'aver grans cobramens
que m tengua en paor ni en consiramens?
Set jorns de la setmana m'estau alegramens,
que non ai consirier ni negus pensamens.
Senher Dieus, ja no us quier trop grans tezauramens,
mas santat a mon cors et assaciamens, 
tan cant viurai al segle, vianda e vestimens,
e que m des far las obras, que m sian salvamens
al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.

Guiraut de Salinhac. Per solatz e per deport me conort

Guiraut de Salinhac.

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac

Per solatz e per deport
e m don alegransa;
e ja non feira descort
s'eu acort
e bon' acordansa
trobes ab leis qu'am plus fort;
qu'autre tort, -
vos dic ses duptansa, -
no l'ai mas l'amor que l port,
peitz de mort
me vol per semblansa.
Mas de lauzengiers mi lau,
quar fan cuidar qu'eu am alhor,
e pois demando m que fau
ni on ai pauzada m'amor.
Et eu, quar son mal e brau,
tem los tant que dirai la lor:
la genser es qu'om mentau
e la melher de sa ricor,
Francha, de bella paria,
gen parlan, de bel solatz,
la trobaretz cascun dia,
e tot quan fai ni ditz platz;
sens e pretz e cortezia,
gaiez' e fina beutatz
estan ab leis noit e dia,
sitot enoia ls malvatz.
D'al re no consire,
mas s'amor dezire
que'm des;
sei dous plazen rire
m'an donat martire
engres;
on qu'eu m'an ni m vire,
el cor la remire
ades,
e pens e consire
e no l'aus ges dire:
m'ames;
Que l sobramors qu'eu l'ai m'en te
e paors que l'enog desse;
mas en loc de clamar merce
l'ai fin' amor e bona fe.
Qu'en tant quan mars ni terra te,
non a tan fin aman cum me.
La valens reina mante
domnei, fina beutat, ab se,
part totas las dompnas qu'om ve;
e non ai sobredig de re.
De Monferriol no dic re,
mas valor e fin pretz mante.

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Calanso. A leis cui am de cor e de saber,

Guiraut de Calanso. 

Giraud, Guiraut, de Calanson, Calanso

A leis cui am de cor e de saber,
domn' e seignor et amic, volrai dir
en ma chanso, si l platz qu'o deign' auzir,
del menor tertz d'amor son gran poder,
per so car vens princes, ducs e marques,
comtes e reis, e lai, on sa cortz es,
non sec razo, mas plana voluntat,
ni ja nuil temps no i aura dreit jutjat.
Tant es subtils qu'om non la pot vezer,
e corr tan tost que res no il pot fugir,
e fer tan dreg que res no il pot gandir,
ab dart d'acier, don fai colp de plazer,
on non ten pro ausbercs fortz ni espes,
si lansa dreit, e pois trai demanes
saietas d'aur ab son arc estezat,
pois lans' un dart de plom gent afilat.
Corona d'aur porta per son dever,
e no ve re; mas lai on vol ferir
no faill nuill temps, tan gen se'n sap aizir;
e vola leu, e fai si mout temer,
e nais d'azaut que s'es ab joi empres,
e quan fai mal, sembla que sia bes,
e viu de gaug e s defen e s combat,
e no i garda paratge ni rictat.
En son palais, on ela vai jazer,
a cinc portals, e qui ls dos pot obrir
leu passa ls tres, mas no n pot leu partir,
et ab gaug viu cel qu'i pot remaner;
e poia i hom per quatre gras mout les,
mas no i intra vilans ni mal apres,
c'ab los fals son el barri albergat
que ten del mon plus de l'una meitat.
Fors al peiro, on ela s vai sezer,
a un taulier tal co us sai devezir,
que negus hom no i sap nuill joc legir;
las figuras no i trop a son voler
et a i mil poinz, mas gart que no i ades
hom malazautz, de lait jogar mespres,
quar li point son de veire trasgitat,
e qui n fraing un, pert son joc envidat.
Aitan quan mars ni terra pot tener
ni soleils par, se fai a totz servir;
los us fai rics e ls autres fai languir,
los us ten bas e ls autres fai valer,
pois estrai leu so que gent a promes;
e vai nuda, mas quan d'un pauc d'orfres
que porta ceing; e tuit sei parentat
naisson d'un foc de que son assemblat.
Al segon tertz taing franquez' e merces,
e l sobeiras es de tan gran rictat
que sobre l cel eissaussa son regnat.
A Monpeslier, a'n Guillem lo marques
t'en vai, chanso; fai l'auzir de bon grat
qu'en lui a pretz e valor e rictat.