champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de octubre de 2026
Peire Cardenal. Qui ve gran maleza faire + Tartarassa ni voutor ++
miércoles, 6 de diciembre de 2023
Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos
De fin' amor comenson mas cansos
Plus que no fan de nulh' autra sciensa,
Qu' ieu non saubra nien, s' amors non fos,
Et anc tan car non comprei conoissensa;
Qu'ab belh semblan, aissi cum fai traire,
Me vai doblan quascun jorn mon martire,
Qu'en la boca m fes al prim doussezir
So que m' a fag pueys al cor amarzir.
Si de merce acuzar fos razos,
Digna fora de ma desbevolensa,
Qu'amors vens me e chauzimenz amdos,
Et us non a d' els poder que lieys vensa;
Per so m cuia de tot en tot aucire,
Quar sap e ve que merces n' es a dire;
Pero no m vol del tot viatz aucir,
Abans me fai languen, piegz de morir.
Piegz a de mort selh que viu cossiros,
E non a joy, mas dolor e temensa,
Pueys ve la ren qu' el pogra far joyos,
On non troba socors ni mantenensa.
E doncs ieu, las! que sui d' est mal suffrire
De mil dolors, fos d' un sol joy jauzire!
E ja no fos mas per mi escarnir,
Si m degra far ab belh semblan languir!
Mas non a tort qu' ieu am lieys a rescos
Ins e mon cor, e no 'l n' aus far parvensa;
D'aitan fas eu a guiza d' orgulhos,
Quar sol de lieys aus aver sovinensa:
Mas ieu non puesc ad amor contradire;
So que 'l platz am, e so que 'l platz adire;
Pero cum folhs mi vuelh enfolhetir,
Quar encaus so que no vuelh cosseguir.
Qu'el sieus cars pretz es lo mielher dels bos,
Pueys la beutatz es egual la valensa:
Cum plus remir ni vey d' autras faissos,
Ades m' es vis que sa beutatz agensa;
Per qu' ieu no l' aus preian mon cor devire,
Mas que denan li fremisc e 'lh sospire,
Quar sa beutatz fai ma boca mudir;
Mas sospiran la 'n cug far avertir.
Dels huelhs no vey lieys cui de cor remire,
Per qu'ensemps plor mesclamen e sospire;
E si s laisses a merce convertir,
Dreitz for' hueymais que m fetz vas si venir.
Reys d' Aragon, tant aguizatz de dire
Als ben dizens, qu' us non sap on se vire,
Qu'a l' un bon fag faitz l' autre cosseguir,
Per qu' om tem dir lo ben pel miels gequir.
____
Selh que s' irais ni guerrey' ab Amor,
Ges que savis no fai, al mieu semblan,
Quar de guerra ven tart pro e tost dan,
E guerra fai mal tornar en peior;
En guerra trop, per qu' ieu non la volria,
Viutat de mal e de ben carestia;
E fin' amors, si tot mi fai languir,
A tant de joy que m pot leu esjauzir;
Que 'l plazer so plus que l' enuey d' amor,
E 'l be que 'l mal, e 'l sojorn que l' afan,
E 'l gaug que 'l dol, e 'l leu fays que 'l pezan,
E 'l pro que 'l dan son plus, e 'l ris que 'l plor.
Non dic aissi del tot que mal no i sia,
E 'l mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria,
Quar selh qu' ama de cor non vol guerir
Del mal d' amor, tant es dous per sufrir!
Enquera truep mais de be en amor,
Qu'el vil fai pros e 'l nesci gen parlan,
E l' escars larc e leyal lo truan,
E 'l folh savi e 'l pec conoissedor,
E l' orgulhos domesg' e humilia,
E de dos cors fai un, tan gen los lia;
Per qu' om non deu ad amor contradir
Pus tan gen sap comensar e fenir.
S' ieu l' ai servit, pro n' ai cambi d' amor
Ab que ja plus no m fassa mais aitan,
Qu'en mainh locs m' a fag tan aut e tan gran,
Don ja ses lieys no pogr' aver honor,
E moutas vetz mi gart de vilania,
Que ses amor gardar no m' en sabria;
E manhs bos motz mi fai pessar e dir,
Que ses amor no i sabria venir.
Bona domna, de vos tenc e d' Amor
Sen e saber, cors e cor, motz e chan;
E s' ieu res fatz que sia benestan
Devetz n' aver lo grat e la lauzor,
Vos e Amors, que m datz la mayestria;
E si ja plus de ben no m' en venia,
Pro n' ai cambi, segon lo mieu albir;
E si plus fos, be saubra 'l plus grazir.
Chansos, vai t'en de ma part e d' Amor
Al pro, al ric, al valen, al prezan
A cui servon Tyes et Alaman,
E sopleyo cum bon emperador;
Sobr'els majors a una majoria,
Honor e pretz, larguez' e cortezia;
Larcs es de cor, d' amar e de servir,
Valens de fag per ric pretz conquerir.
Bona domna, la genser etz que sia,
Vas vos azor e soplei nueg e dia;
Jamais de vos no me volrai partir,
Qu'en tot lo mon non pogra miels chauzir.
___
D'aisso don hom a lonjamen
Ben dig entr' els conoissedors,
Si 'n dis pueis mal vilanamen,
Es a tot lo mens dezonors,
Qu' aycelh que se mezeys demen
Del ben qu' a dig, no m' es parven,
Des qu' es trobatz ben dizen fals,
Qu' el dei' om creire dizen mals.
S'elh disses al comensamen
Lo mal, ans qu' elh bes digz fos sors,
Dissera plus cubertamen
E semblera vers als plusors.
Mas pero ben aven soven
Qu'aisso qu' om cre blasmar defen;
Doncs non es d' ome qu' es aitals
Lo bes digz bo ni 'l mals digz mals.
Us que dis ben premeiramen
Que de bas aut poiet amors,
E 'n dis apres mal sotilmen
Per far semblar sos mals peiors;
E per plus enganar la gen
Ab proverbis dauratz de sen
Et ab parauletas venals,
Vol far creire del ben qu' es mals.
Non es bes qui fai d' avinen,
Segon lo mon, so qu' es valors;
E que s garda de falhimen
On plus pot; e creys sa lauzors,
Si es; mas non pot far nien,
Si non a l' amajestramen
D'Amor, qu' es majestre lials,
Qu' ensenha triar bes dels mals.
Qu'el cor nays on amors empren
Ensems ardimens e paors;
Qu'en saviez' a l' ardimen
E volpilhag' en las follors;
E pueys es arditz eissamen
De larguez' e d' ensenhamen,
E volpilhs d' escarsez' e d' als
Que fos vilania ni mals.
Per so m par que, qui eitz mal, men
Del majestre que dona 'l sen
Cum sia hom valens e cabals,
Ni cum se pot gardar de mals.
Quar val plus e conoys e sen
Na Joana d' Est, et enten
Mielh, segon lo dreg jutge, quals
Deu hom dir d' amor bes o mals.
___
Creisson trop, e no m' es belh;
E 'l croy joglaret novelh,
Enueyos e mal parlan,
Corron un pauc trop enan,
E son ja li mordedor
Per un de nos, duy de lor,
E non es qui los n' esquerna.
Greu es quar hom lor acol,
E non lor en fai revelh:
Non o dic contra 'N Sordelh,
Qu'el non es d' aital semblan,
Ni no s va ges percassan
Si col cavalier doctor;
Mas, quan falho 'l prestador,
Non pot far V ni VI terna.
Lo marques part Pinairol,
Que ten Saluz' e Revelh,
No vuelh ges que desclavelh
De sa cort, ni an lunhan
Persaval, que sap d' enfan
Esser mayestre tutor;
Ni un autre tuador,
Qu' ieu no vuelh dir, de Luzerna.
Aitals los a com los vol
Lo marques d' Encantarelh,
Nicolet, e 'l trufarelh
Que venon ab lui e van,
E non del tot per lor dan,
Be s son trobat d' una color;
A tals vassals tal senhor;
Ar veiretz venir l' estol
Ves Malespina e 'l tropelh,
Donan la carn e la pelh;
Et ades on piegz lor fan
E menhs de merce lor an,
Trop son li combatedor,
E pauc li defendedor;
Mortz son, si Dieus no 'ls governa.
Estampidas e rumor
Sai qu'en faran entre lor,
Menassan en la taverna.
viernes, 23 de octubre de 2026
Guiraut de Calanso. A leis cui am de cor e de saber,
jueves, 5 de octubre de 2023
Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.
Pierre Rogiers.
I.
Al pareissen de las flors,
Quan l' albre
s cargon de fuelh,
E 'l temps gensa ab la verdura
Per l' erba
que creys e nais,
Doncx es a selhs bona amors
Qui l' an en
patz, ses rancura,
Q' us vas l' autre non s' erguelha.
Bos
drutz non deu creire auctors
Ni so que veiran sey huelh
De
neguna forfaitura
Don sap que sa domna 'l trays;
So que dis qu'
a fait alhors
Creza, sitot non lo jura,
E so qu' en vi
dezacuelha.
Qu' ieu vey de totz los melhors
Qui sempr' en
devenon fuelh,
Qu' en queron tan lur dreitura
Tro que lur domna
s n' irays,
E 'l ris torna 'ls pueis en plors;
E 'l folhs per
mal' aventura
Vai queren lo mal qu' el duelha.
Qu'
amors vol tals amadors
Que sapchon sufrir erguelh
En patz e
gran desmezura,
Sitot lor domna 'ls sostrays;
Paucs plagz lur
en sia honors,
Quar s' il sap mal ni s rancura,
Ilh queira tost
qui l' acuelha.
Per aquest sen suy ieu sors,
Et ai d' amor
tan quan vuelh;
Quar s' elha m fai gran laidura,
Quant autre s
planh, ieu m' apais.
Sitot s' es grans ma dolors,
Suefre tro
qu' elha m melhura
Ab un plazer, qual que s vuelha.
Mais
vuelh trenta dezonors
Q' un onor, si lieys mi tuelh;
Qu' ieu
sui hom d' aital natura
No vuelh l' onor qu' el pro lays;
Ni
ges no m laissa 'l paors
Don mos cors non s' asegura;
Qu' ades
cug qu' autre la m tuelha.
De mon dan prec mos senhors,
Mas
l' amor de mi dons vuelh;
E que 'l prenda de mi cura,
Que trop
es grans mos esmays.
Molt mi fera gen secors
S' una vetz ab
nueg escura
Mi mezes lai o s despuelha.
Peire
Rotgiers, quier secors;
E si 'l mals loindans li dura,
Pauc
viura, qu' ades rauguelha.
II.
Tan no plou ni venta
Qu'
ieu de chan non cossire;
Freidura dolenta
No m tolh chantar ni
rire:
Qu' amors me capdelh e m te
Mon cor en fin joi natural;
E m pais, e m guid, e m soste,
Qu' ieu non suy alegres per al,
Ni
al res no m fai viure.
Ma domna es manenta
De so qu' ieu plus dezire;
Del
donar m' es lenta
Qu' anc non fui mais jauzire:
Ben sai que pauc l' en sove;
E ges no m par joc cominal,
Qu' ilh pensa petit de me:
Et ieu trac per lieys mal mortal,
Tal
qu' a penas puesc viure.
Non truep qui m guirenta,
Ni qui
m' o auze dire
Q' un' autra tan genta
El mon s' eli, ni s
mire;
Ni d' autra non s' esdeve,
Mas qu' om digua que res no
val;
Qu' elha ditz e fai tan be,
Q' una contra lieys non sap s'
al,
Tal domna fai a viure.
Si s' en fenhon trenta,
Ges
per so no m n' ahire;
Cuy que s vol si s menta,
Qu' a mi s denh
escondire.
Adoncx sai ieu ben e cre
Q' us non a domna tan
cabal,
Quar quecx la lauza per se:
Que s' el n' avia un'
aital,
Ben pogra ses lieys viure.
Greu planh mal que
senta
Drutz, quant es bos sufrire;
Qu' amors es valenta
A
sel que n' es jauzire;
Qu' erguelh no vol ni mante,
Ans qui lo 'lh mostr' a lieys non cal:
Que
mais n' auria ab merce
En un jorn, qu' en dos ans ab mal,
Sel
qu' ab erguelh vol viure.
Si uns si prezenta
Qu' ill denh lonc se assire,
Ges
no m' espaventa
Qu' ab mi l' ai' a devire.
Que domna, que pretz mante,
Deu
aver fin cor e leyal;
E non crezas que s mal me
Contra son bon amic coral,
Als
dias qu' ai a viure.
E s' il fai parventa
Qu' el guinh ni
l' huelh lor vire,
Per so no s guaimenta
Mos cors, ni m mand
aucire.
Ma domna fai manta re,
Per que platz a totz per
engual:
E quascus, cum li cove,
Deu aculhir dins son ostal,
S'
ab gran bontat vol viure.
Peire Rogiers, per bona fe,
Tramet
son vers tot per cabal
A si dons clamar merce,
Qu' aprenda 'l,
avans de Nadal,
S'
ab grat de lui vol viure.
III.
Per far
esbaudir mos vezis
Que s fan irat, car ieu non chan,
Non
mudarai deserenan,
Qu' ieu non despley
Un son novelh qu' els
esbaudey,
E chant, mais per mon Tort N' avez:
Quar trop
dechai
Tot quan vei sai,
Mas ab lieys creis honors e pretz;
Per
qu' el sieus conortz m' es plus bos,
Que tot quan vei sai entre
nos.
De mi dons ai lo guap e 'l ris,
E sui fols s' ieu plus
li deman;
Ans dey aver gran joy d' aitan.
A dieu m' autrey,
Non
ai doncs pro quan sol la vey:
Del vezer suy ieu bautz e letz;
Plus
no m' eschai,
Que ben o sai;
Mas d' aitan n' ai ieu joy e
pretz,
E m' en fauc ricautz a sazos,
A guiza de paubr'
ergulhos.
Anc ieu ni autre no 'lh o dis,
Ni elha non saup
mon talan;
Mas a celat l' am atretan,
Fe qu' ieu li dey,
Cum
s' agues fait son drut de mey:
E no i s taing qu' ieu ja l' ameissetz.
Doncs
amarai
So qu' ieu non ai;
Oc,
qu' eyssamen n' ai joy e pretz,
E suy alegres e joyos,
Quan res
non es cum si vers fos.
De totz drutz suy ieu lo plus fis,
Qu' a mi dons no dic re ni man,
Ni
'l quier gen fait, ni bel semblan.
On qu' ilh estey
Sos drutz
suy, et ab lieys domney,
Totz cubertz e celatz e quetz.
Qu' ilh
no sap lai
Lo ben que m fai,
Ni cum ai per lieys joi e
pretz.
No s tanh que ja 'l sapcha enoios
Qu' ieu sui sai sos
drutz a rescos.
Per s' amor viu, e si m moris,
Qu' om
disses qu' ieu sui mortz aman,
Fait m' agra amors honor tan
gran,
Qu' ieu sai e crey
Qu' anc a nulh drut maior non fey.
Vos jutgatz, domna, e destrenhetz;
Quar
s' ieu m' esmai,
E si maltrai,
Ni muer per vos, joys m' es e
pretz;
De vos m' es totz mals bes, dans pros,
Foldatz
sens, tortz dregz e razos.
Ieu mai que mai,
Ma domna, ieu
sai
Que vos mi donatz joy e pretz;
E vuelh mais morir a
estros,
Ja 'l sapcha negus hom mas vos.
Bastart, tu vai,
E
porta m lai
Mon sonet, a mon Tort N' avetz:
E di m' a 'N
Aimeric lo tos
Membre 'l dont es, e sia pros.
IV.
Tant
ai mon cor en joy assis,
Per que non puesc mudar non chan;
Que
joys m' a noirit pauc e gran,
E ses lui non seria res.
Qu'
assatz vei que tot l' als qu' om fai
Abaiss,
e sordey, e dechai,
Mas so qu' amors e joys soste.
Lo
segles es aissi devis
Que perdut es, quan l' avol fan;
Mas ab
los pros vai pretz enan,
Et amors ten se ab los cortes:
E d'
aqui son drut cuend e guai;
Per que s te jois que tost non
chai,
Qu' estiers del mais hom no 'l soste.
Si
'l jois d' amor no fos tan fis,
Ja non agra durat aitan;
Mas no
y a d' ira tan ni quan,
Qu' el dans n' es pros, e 'l mals n' es
bes
E sojorns cui plus mal en trai;
Demandatz cum qu' ie us o
dirai:
Quar apres n' aten hom merce.
Pauc pren d' amor qui
no sofris
L' erguelh, e 'l mal, e 'l tort, e 'l dan;
Qu' aissi
o fan selh que re n' an:
Guerra m sembla qu' amors no i es,
Tan
son li mal e sai e lai;
E non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al
senhor don mov mals en ve.
Amors
ditz ver et escarnis,
E dona pauza ab gran afan,
E franc cor
apres mal talan;
Huei fai que platz, deman que pes;
E doncx qu'
en diretz qu' aissi vai,
Que costa que tot torn en jai,
Pueis
apres no i a re mas be.
Membra m' aras d' un mot qu' ieu
dis,
E tal non vuelh qu' om lo m deman.
- No l' auzirem doncx!
- Non onguan,
No us er digz, ni sabretz quals es.
- No m' en
qal, qu' atressi m viurai.
Si us vivetz o us moretz, so sai
Non
costa re mi dons ni me.
Mon Tort N' avetz en Narbones
Man
salutz, sitot luenh s' estai;
E sapcha qu' en breu la veyrai,
Si
trop grans afars no m rete.
Lo
senher, que fetz tot quant es,
Salv e guart son cors cum si s
fai;
Qu' ilh mante pretz e joi verai
Quan tota autra gen si
recre.
V.
Entr'
ira e joy m' an si devis
Qu' ira m tolh manjar e dormir,
Jois
me fai rire et esbaudir,
Mas l' ira m passa 'l bon conort,
E 'l
joys reman, don sui jauzens,
Per un' amor qu' ieu am e vuelh.
Domn'
ai?.. Non ai... Ja 'n suy ieu fis?
No
sui, quar no m' en puesc jauzir...
Tot m' en jauzirai quan que
tir?
Oc,
ben leu, mas sempre n' a tort...
Tort n' a... Qu' ai dig? boca, tu
mens,
E dis contra mi dons erguelh!
Bona
domna, per qu' ieu m' aucis,
Ara m podetz auzir mentir;
Que re
no m fai, per que m' azir,
Non re sia per pauc tot mort.
Ben
sui fols, e fatz es mos sens,
Quar ja dis so per que la m
tuelh.
Molt am selieys que m' a conquis,
Et elha me; oc,
s' o l' aug dir,
Creirai son dig senes plevir,
Oc
ben, sol qu' ab lo fag s' acort,
E m' atenda totz mos covens,
E
qu' ieu n' aia plus qu' ieu no suelh.
Per
lieys ai ieu joy, joc e ris,
Mas ara 'n planh, plor e sospir,
E
'l mals que m' es greus a sufrir,
Torna m' a doble en deport.
Pauc
pres lo mal qu' el bes lo vens,
Que plus m' en jau que no m' en
duelh.
De luenh li sui propdas vezis,
Qu' amicx non pot
nulhs hom partir
Si 'l cor si volon consentir:
Tot m' es bon
quant hom m' en aport,
Mais am quan cor de lai lo vens,
Que d'
autra si pres si m' acuelh.
Ja non dira hom qu' anc la vis
Que
tan belha 'n pogues chauzir:
Qu' om no la ve que no se mir,
Quar
sa beutatz resplan tan fort
Nuegz n' esdeve jorns clars e gens,
A
qui l' esgarda de dreg huelh.
Lo vers vuelh qu' om mi dons me
port,
E
que 'l sia conortamens
Tro que ns esguardem de dreg huelh.
//
dreg huelh de Oriol Junqueras, dret ull.
//
https://es.wikipedia.org/wiki/Peire_Rogier
(Guillem Azemar si fo de Gavaudan d' un castel que a nom Merueis (9). - No revisado -
- Cheyette, Fredric L. (2001). Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ítaca: Cornell University Press. ISBN 0-8014-3952-3.
- Chabaneau, Camille (1885). «Les biographies des troubadours en langue provençale» (en francés).
- Bouillet, Jean-Baptiste. Nobiliaire de Auvernia, tomo V (en francés). p. 419.
Bibliografía
- Appel, Vie et chansons du troubadour Pierre Rougiers, Berlín, 1882
- Félix de La Salle de Rochemaure, Les Troubadours cantaliens, Paris, Bloud et Cie, 1904, tome I.
- Pietsch, K. "The Authorship of Flamenca." Modern Language Notes, Vol. 10, No. 7. (Nov., 1895), pp 201–202.
- Henckels, Théodore. "The Authorship of Flamenca." Modern Language Notes, Vol. 10, No. 5. (May, 1895), pp 158–159.
- Pattison, Walter T. "The Troubadours of Peire D'Alvernhe's Satire in Spain." PMLA, Vol. 50, No. 1. (Mar., 1935), pp 14–24.
- Denomy, Alexander J. "Courtly Love and Courtliness." Speculum, Vol. 28, No. 1. (Jan., 1953), pp 44–63.
- Mott, Lewis F. "The Love Theories of Chrétien de Troies." PMLA, Vol. 8, Appendix. Proceedings of the Eleventh Annual Meeting of the Modern Language Association of America, 1893. (1893), pp xxvii–xxxi.






