Mostrando las entradas para la consulta Giraut Riquier ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Giraut Riquier ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de septiembre de 2026

Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci (Edizione di Ramón Guimerá Lorente)

Testi antichi provenzali
 
raccolti
 
per un corso accademico nella R. Università di Roma
 
premessi alcuni appunti bibliografici
 
sui principali fonti per la storia
 
 
 
a cura 
 
di
 
Ernesto Monaci 
 
 
Roma
 
FORZANI E C. TIPOGRAFI DEL SENATO 
PALAZZO MADAMA 
 
Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci, Ramón Guimerá Lorente, Amazon 
 
 
Scuola di filologia neolatina
 
Testi antichi provenzali 
raccolti ad uso degli Alunni 
nel corso accademico 1888-89.
 
 
Roma
Forzani E. C. tipografi del senato
palazzo madama 
1888.
Sommario.
Avvertenza, pag. III. 

Appunti bibliografici sui principali fonti per la storia della letteratura provenzale nel medio evo, colonna V.
 
Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci

 

 

Testi: 
1. Ugo Faidit, Lo Donatz proenzals, c. 1.
2. Raimondo Vidal, Las razos de trobar, c. 4.
3. Terramagnino da Pisa, La doctrina de cort, c. 6.
4. Las flors del gay saber, estier dichas las leys d'amors, c. 21.
6. Alfonso X di Castiglia, Declaracio... per lo nom de joglar, c. 34.
7. Guglielmo di Poitiers, Pos de chantar, c. 36; Biografia, c. 37.
9. Cercamon, Quan l'aura, c. 38; Biografia c. 39.  
10. Marcabrus, A la fontana, c. 39; Biografia, c. 41.
11. Jaufre Rudel, Lanquand li jorn, c. 40; Biografia, c. 42.
12. Bernardo di Ventadorn, Quan vei la laudeta, c. 41; Biografia, c. 42.
13. Pietro d'Alvernia, De jostal breus jorns, c. 43; Biografia, c. 44.
14. Arnaldo Daniello, L' aur' amara, c. 44; Sols sui qui sai, c. 45; Sim fos Amors, c. 46; Biografia, c. 47.
15. Bertrando dal Bornio, Non puosc mudar, c. 47; Biografia, c. 48.
16. Folchetto di Marsiglia, Tan m'abellis, c. 49; Biografia, c. 50.
17. Giraldo di Bornelh, Si per mon Sobretotz, c. 51; Per solatz revelhar, c. 52; Er auziretz encabalitz chantars, 53; Sim sentis fizels amics, c. 55; Biografia, c. 55.
18. Amerigo di Belenoi, Nuills hom non pot cumplir, c. 57; Biografia c. 57.
19. Amerigo di Peguilhan, Sicum l'albres, c. 58; Za non cuidei, c. 59; Selh que s'irais, c. 59; Mantas vetz sui enqueritz, c. 60; Era par ben, c. 61; Li folh el put, c. 62; Biografia, c. 63.
20. Rambaldo di Vaqueiras, Aras can vei, c. 63; Truan, mala guerra, c. 64; Valen marques, ja non dires de no, c. 66; Biografia, c. 67.
21. Pietro Vidal, Bon'aventura don Deus als Pizas, c. 67; Biografia, c. 68.
25. Peire de la Mula, Ja de razon nom cal, c. 71; Dels ioglars servir mi laise, c. 72; Una leig vei, c. 72; Biografia, c. 73.
35. Guglielmo de la Tor, Pos n'Aimerics, c. 86; Biografia, c. 87.
37. Ugo di Saint Circ, Un sirventes vueill faire, c. 88; Biografia, c. 88.
40. Sordello, Lo reproviers vai, c. 90; Plaigner voill en Blacatz, c. 91; Biografia, c. 91.
42. Lanfranco Cigala, Estiers mon grat, c. 92; Seingner Thomas, c. 93; Biografia, c. 94.
43. Anonimo (sulla battaglia di Montaperti), Quor qu' om trobes Florentis, c. 94.
45. Anonimo (al giudice di Gallura), Ges al meu grat non sui joglar, c. 95.
47. Anonimo (in morte di re Manfredi), Totas honors, c. 96.
49. Bartolomeo Giorgi, Mout fort me sui d'un chant meravilhatz, c. 98; Sil mon fondes, c. 99; Biografia, c. 100.
50. Anonimo (in morte di un patriarca d'Aquilea), En chantan, c. 101.
52. Raimon Guilhem e maestro Ferrari, Amics Ferairi, c. 103; Biografia, c. 104.
 
 
AVVERTENZA.
 
Questa piccola raccolta non pretende in verun modo di accostarsi alle belle antologie provenzali di Carlo Bartsch e di Paolo Meyer, nè di diventare per le scuole italiane qualcosa di simile a ciò che per esse sta preparando, credo, un mio collega, il prof. Crescini della Università di Padova. Questa ebbe un intento affatto speciale e momentaneo: di servire cioè ad un corso accademico (1888-89), nel quale m'ero proposto di avviare gli alunni allo studio di quella parte della letteratura provenzale che ha più strette attinenze con la storia della letteratura nostra, e di offrire ai volonterosi un primo abbozzo e quasi direi l'ordito di un'opera da compiersi in Italia, dove, senza che si disconosca il molto già fatto dai dotti di Francia e di Germania, resta pur non poco a farsi anche da noi, dovendosi ordinare e illustrare tutto un corpo di documenti letterari che sono parte non ultima della storia nostra.
Pertanto in questi fogli raccolsi: I, testi sui quali i nostri antichi appresero e insegnarono il provenzale (n.i 1-3); II, documenti contemporanei intorno all'arte del trovadore e alla professione del giullare (n.i 4-6); III, alcune liriche di quei trovadori più antichi e famosi che potremmo dir classici, e tutte le altre liriche che cita Dante nel De vulg. eloq. (De vulgari eloquentia) (n.i 7-19); 
IV, biografie e razos trovadoriche (n.i 7, 9-21, 24, 25, 35, 37, 40, 42, 49, 52); V, alcune delle poesie più importanti relative a cose d'Italia o a personaggi italiani, e qualche saggio d'ognuno di quegl'italiani che ci lasciarono scritti dettati in provenzale (n.i 43-60).
Affinchè poi gli stessi testi si prestassero anche alle esercitazioni scolastiche, non tutti li comunicai nell'istesso modo; ma ora, seguendo precedenti editori, riprodussi una lezione eclettica o una lezione criticamente ricostituita; ora, attenendomi ai manoscritti, diedi una semplice copia diplomatica o interpretativa, talvolta con riscontro completo di più lezioni, tal altra con apparato parziale di varianti.
Finalmente, per comodo dei principianti non ancora abituati ad adoperare gli ottimi manuali del Bartsch e dello Chabaneau, posi innanzi ai testi un prospetto bibliografico, nel quale i giovani troveranno ristrette in poche pagine le indicazioni a loro più utili per istudiare la storia della letteratura provenzale nelle principali sue fonti; e il disegno del prospetto coordinai a quello del libro di G. Paris sulla letteratura medioevale della lingua d'oïl, affinchè quest' arido catalogo di notizie riceva dall'aureo lavoro del Paris quasi un comento storico-comparativo continuo.
Preparato esclusivamente per un corso accademico, l'opuscolo non doveva uscire dalla scuola e nemmeno essere stampato, ma come cosa del momento venir distribuito via via a fogli in copie autografiche. Per risparmio di spesa e di tempo fu poi preferita la stampa alla autografia; e poichè studiosi anche estranei alla scuola ne fanno ricerca, ed esso non vuol parere clandestino, ora si mettono in commercio gli esemplari che avanzarono.
 
Roma, ottobre 1889.
 
Ernesto Monaci.
 
 
Appunti bibliografici 
sui principali fonti 
per la storia della letteratura provenzale 
nel medio evo
 
Parte prima 
Letteratura profana.
 
1. NARRATIVA.
 
1. Epopea nazionale. Sec. XII: Girartz de Rossilho, poema di circa 10000 decasillabi assonanzati in serie monorime. Sui mss. e loro classificazione: Jahrbuch XI, 121 (Meyer). Edizioni: del ms. di Parigi: Mahn, Werke, Epische Abtheilung (Hofmann; collazione: RStudien, V, 283, Apfelstedt); dei mss. di Oxford e di Londra: RStudien, V, 193 (Foerster), 203 (Sturzinger). Analisi letteraria: Fauriel, HPprov. III, 34. Storia del poema, analisi della lingua e traduzione: P. Meyer, Girart de Roussillon, Paris, 1884. Sec. XII-XIII. Fierabras, poema di 5084 vv. alessandrini assonanzati in serie monorime. Testo: Abhandl. d. k. Akad. d Wiss. zu Berlin, 1826 (I. Bekker). Sui mss.: Gröber, Die handschriftlichen Gestaltungen der Chanson de geste Fierabras und ihre Vorstufen, Leipzig, 1869. Sulla lingua: Diez, Kleiner Arbeiten u. Recensionen, p. 101. Analisi letteraria: Fauriel, HPprov. III, 1. Daurel e Beton, 2198 decasillabi assonanzati in serie monorime. Testo, analisi del poema, ricerche sulla lingua dell'autore e del copista, glossario: P. Meyer, Daurel & Beton, Paris, 1880 (Soc. d. anc. textes). Aigar e Maurin, frammento di 1442 decasillabi, assonanzati in serie monorime. Testo e osservazioni: Scheler, Aigar & Maurin, Bruxelles, 1887. Sec. XIII. Philomena, racconto in prosa. Testo: inedito in due mss. (museo Brit. addiz. 21218, bibl. Naz. di Parigi f. fr. 2232). Traduzione latina di Guglielmo da Padova: S. Ciampi, De gestis Caroli Magni ad Carcassonam et Narbonam, Florentiae, 1823. Fonti: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXVIII, 53 (P. Meyer). Vita di s. Onorato, polimetro in cinque libri di Raimondo Feraut nizzardo, terminato nel 1300. Testo: Sardou, La vida de sant Honorat, Nice, 1875. Critica e fonti: Romania, V, 237, VIII, 481 (P. Meyer). Sec. XIV. Romanzo d'Arles, parte terza. Notizia del ms. e testo: Rev. d. lang. rom. XXXII, 473 (Chabaneau). Fonti: Romania, I, 58 (P. Meyer).
Sulla ritmica dell'epopea: Rajna, Le origini dell'epopea francese, Firenze, 1884, p. 487.
 
2. Imitazione dell'antichità. Sec. XI-XII. Poema su Alessandro Magno, di Alberico monaco di Besançon o Briançon, frammento di 105 ottosillabi in serie monorime. Edizione paleografica: Monaci, Facs. di ant. mss. 12-13. Ediz. con apparato critico: Stengel, Ausg. u. Abh. I, 72. Sulla lingua: Ascoli, Arch. glott. it. III, 64, n. 1. Analisi grammaticale: Flechtner, Die Sprache d. Alexander - Fragment d. Alberich von Besançon, Breslau, 1882. Traduzione, fonti, letteratura: P. Meyer, Alexandre le Grand dans la littér. franç. du moyen âge, Paris, 1886.
 
3. Ciclo bretone. Sec. XIII. Jaufre, poema anonimo di oltre 10000 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Raynouard, Lex. rom. I, 48, con varie lacune supplite da C. Hofmann, Sitzungsber. d. Münchener Akad. 1868, II, 167, 343. Analisi letteraria: Galvani, Lezioni accademiche, Modena, 1840, II, 253; Fauriel, HPprov. III, 95. Sull'autore: Zeitschr. f. rom. Phil. XII, 323 (Stimming). Romanzo di Merlino, traduzione in prosa dal francese, frammento. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XXII, 105, 237 (Chabaneau).
 
4. Romanzi d'avventura. Sec. XIV (?). Blandin de Cornoalha, 2394 ottosillabi rimati a coppia. Notizia, testo e glossario: Romania, II, 170 (P. Meyer). Analisi letteraria: Fauriel, HPprov. III, 92.
 
5. Novelle. Sec. XIII. Flamenca, 8087 ottosillabi rimati a coppia. Testo, analisi grammaticale e letteraria, traduzione e glossario: P. Meyer, Le roman de Flamenca, publié d'après le ms. unique de Carcassonne, Paris, 1865. Castiagilos, di Raimondo Vidal di Bezaudun, circa 458 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, III, 226. Un giudizio d'Amore, di R. Vidal di Bezaudun, 1397 ottosillabi accoppiati. Testo e illustrazioni: Cornicelius, So fo el temps c'om era iays, Berlin, 1888. Novas del papagay, di Arnaut de Carcasses, 300 ottosillabi accoppiati. Testo: Riv. di filol. rom. I, 36 (Stengel), cf. Romania, VII, 327 (Wesselofsky), Zeitschr. f. rom. Phil. II, 498 (Bartsch).
 
6. Favola esopica. Sec. XIII. Faula, di Peire Cardenal, 70 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, II, 189. Frammento di una raccolta di favole, 42 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Romania, III, 291 (Rajna).
 
7. Storia. Sec. XII (?). Chanso d'Antiocha, frammento di 707 dodecasillabi assonanzati in serie monorime chiuse da un bioc. Notizia, testo e traduzione: Archives de l'Orient latin, II, 467 (P. Meyer). Sec. XIII. La crociata contro gli Albigesi, 9578 dodecasillabi assonanzati in serie monorime, chiuse da un bioc, in parte di Guglielmo di Tudela, in parte di anonimo. Testo, traduzione, glossario, illustrazioni storiche e filologiche: P. Meyer, La Chanson de la croisade contre les Albigeois, Paris, 1875-77. Rifacimento in prosa: Hist. génér. du Languedoc, VIII, 1-206. La guerra di Navarra nel 1276, poema di Guglielmo Anelier di Tolosa, in alessandrini a serie monorime terminanti in un bioc. Testo, traduzione e note: Collection de documents inédits pour servir à l'histoire de France, Paris, 1856 (FR. Michel). Relazione della presa di Damiata nel 1219, in prosa. Notizia e testo: Bibl. de l'Éc des chartes, XXXVIII (P. Meyer). Traduzione: Soc. de l'Orient latin, Quinti belli sacri script. minores, Genevae, 1880, II, 167-228 (P. Meyer).
 
II. DIDATTICA.
 
1. Scientifica. Sec. XIII. Lapidario di Marbodo, traduzione in prosa. Notizia e saggio: Jahrbuch, IV, 78 (P. Meyer). Testo: Notices et extraits des manuscrits, V, 689 (P. Meyer). Bestiario moralizzato, in prosa, d'anonimo. Testo: Bartsch, Prov. Lesebuch, 162-6; saggio: Chrest. prov. 333. Di altro, più recente, valdese, forse traduzione del Physiologus, notizia e testo: Montet, Hist. littér. du Vaudois du Piémont, pp. 60, 220-25. Poema del computo, 144 ottosillabi rimati a coppia. Notizia, testo e traduzione: Rev. d. lang. rom. XIX, 157 (Chabaneau). Calendario e predizioni, in prosa. Testo: Suchier, Denk. I, 107.
Sec. XIII. Il Tesoro, di maestro Peire de Corbiac, 840 alessandrini in una sola serie monorima. Testo e illustrazioni: Sachs, Le Trésor de Pierre de Corbiac, Brandebourg, 1859. Il Breviario d'amore, di Matfre Emengaud de Béziers (Ermengaud), cominciato nel 1282 e composto di circa 27000 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Azaïs, Le Breviari d'amor de Matfre Emengaud de Béziers, 1862-81. Libro di Sidrac, in prosa, traduzione. Ms. 1158 della Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. 309. Notizia di altro ms. assai diverso: Rev. d. lang. rom. XXXII, 475, n. 2 (Chabaneau). Sec. XIV. Elucidari de las proprietatz de totas res naturals, trad. in prosa dal latino, ad uso di Gastone II conte di Foix, con una specie di prologo in versi intitolato Palayts de Savieza (Palaytz). Ms. 1523 5/4 della bibl. di S. Genoveffa a Parigi. Ediz. del prologo: Bartsch, Denk. 57-63.
Sec. XIII. Poema sull'igiene, 448 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Suchier, Denk. I, 201, 529; un ms. non ancora segnalato è il X, 129 della Barberiniana. Trattato di chirurgia, di Ruggero da Parma, messo in prov. da Raimondo d'Avignone, in dodecasillabi a stanze monorime prima di dieci, poi di quattro versi. Ined. nel ms. 878 della bibl. Univ. di Bologna. 
Notizia e saggio: Romania, X, 63, 456 (A. Thomas). Altra traduzione, ma in prosa, della stessa opera, nel ms. D, II, 11 (o II) della bibl. Univ. di Basilea. Sec. XIV. Chirurgia, di Albucasis, tradotta in prosa da un tolosano. Testo: Rev. d. lang. rom. I, I, 301 (Tourtoulon). Anatomia e chirurgia, di E. di Mondeville, trad. in prosa di anonimo. Ined. nel ms. 43 Ashburnh. della Laurenziana.
Sec. XIII. Lo romans dels auzels cassadors, di Daude de Pradas, 3780 ottosillabi rimati a coppia. Nel ms. XLVI, 29 della Barberiniana; pubblicato fino al v. 2720: Sachs, Les auzels cassadors, Brandeburg, [1859?]. Sec. XIV. Trattato di botanica, in prosa. Ined. nel ms. Ashburnh. già Libri 105; v. Romania, XII, 341. Trattato di agrimensura, trad. in prosa di un testo latino attribuito ad Arn. di Villanova. Ined. nel ms. 323 della bibl. di Carpentras.
Sec. XIII. Codice di Giustiniano, traduz. libera del testo latino. Nei mss. spagn. 254 e fr. 1932 della bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. p. 299. Sec. XIV. Trattato di diritto, ined. nel ms. Ashburnh. già Libri 101; v. Romania, XII, 338. Sec. XV. Albre de battalles (batalhas), trad. in prosa dell'opera di Onorato Bonet. Nel ms. 7807 della Bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. p. 401.
Sec. XIII. Las rasos de trobar (razos), di R. Vidal de Bezaudun, e Lo Donatz proensals, di Ugo Faidit. Ediz. con apparato critico: Stengel, Die beiden ältesten provenzal. Grammatiken, Marburg, 1878. Ediz. diplomatica del ms. Landau: Studi di filol. rom. I, 370, II, 93 (Biadene); del ms. di Madrid: Romania, VI, 343 (P. Meyer). Sull'età del Donat: Giorn. stor. d. letter. ital. II, I
(d'Ovidio). Compendio di gramm. provenzale, di Jaufre de Foxa (Foxà). Notizia e testo: Romania, IX, 51, cf. X, 322 (P. Meyer). Doctrina de cort, di Terramagnino da Pisa. Notizia e testo: Romania, VIII, 184 (P. Meyer). Doctrina de compondre dictats. Notizia e testo: Romania, VI, 353 (P. Meyer). Rimario provenzale. Testo: Stengel, op. cit. p. 40 e 105; Biadene, racc. cit. p. 389. 
Arte poetica, frammento. Edizione paleografica: Monaci, Facs. di ant. mss. 3-4. Sec. XIV. Las leys d'amors. Testo e traduzione: Gatien-Arnoult, Monuments de la littérature romane, Toulouse, 1841, I-III. Complementi al testo e illustrazioni sull'origine dell'Accademia di Tolosa: Hist. génér. du Languedoc, t. X (Chabaneau). Glossario provenzale italiano; Stengel, op. cit. p. 88. 
Altro glossario, prov. latino, del sec. XV, ined. nei mss. 7657 e 7685 della bibl. Naz. di Parigi. Altro, prov. italiano, di Onorato Drago: Giorn. di filol. rom. III, 34 (2) (Rajna). 
 
2. Morale. Sec. X o XI. Poema su Boezio, frammento di 258 decasillabi in serie monorime. Ediz paleogr.: Monaci, Facs. di ant. mss. 33-39. Ediz. critica: Hündgen, Kritische Ausgabe des altprov. Boethiusliedes unter Beifügung eines Commentars, Oppeln, 1883. Sec. XII. Insegnamenti morali, di Arnaut de Marueil, circa 300 senarj rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, I, 176. 
Sec. XIII. Insegnamenti morali, di At de Mons. Inediti. Saggi: Diez, Poes. d. Troub. p. 225. Documentum honoris, di Sordello mantovano, 1327 ottosillabi rimati a coppia, con un bioc in fine. Analisi e testo: Atti del R. Istit. Veneto di scienze, lettere ed arti, ser. VI, t. V (Palazzi). Trattato delle quattro virtù cardinali, di Daude de Pradas, 1810 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Stickney, The romance of Daude de Pradas on the four cardinal virtues, Florence, 1879. Romans de mondana vida, di Folquet de Lunel, 538 ottosillabi a serie ineguali di coblas crozadas. Testo: Eichelkraut, Der Trob. Folquet de Lunel, Berlin, 1872, p. 26. Epistole, di Giraut Riquier, in ottosillabi o in senarj rimati a coppia. Testo: Mahn, Werke, IV, 100, 123, 125, 140. Epistola, di Matfre Ermengaud de Beziers, alla sorella, 138 decasillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 81. Libre de Senequa o lo Savi, 867 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 192. Altro ms. nella Chigiana: C, V, 151. Proverbj, di Guglielmo di Cerveira, 1469 quartine di senarj a rime incrociate. Notizia e testo: Romania, XV, 25 (A. Thomas). Coblas esparsas, di Bertran Carbonel, 70; di Guglielmo de l'Olivier, 76. Testo: Bartsch, Denk. pp. 5, 26. Arlabecca, 140 ottosillabi e quadrisillabi alternati. Testo: Bartsch, Denk. p. 75, cf. Jahrbuch, V, 393 (P. Meyer). Sec. XIV. Poemetto sull'avarizia. Notizia e testo: Romania, I, 417 (P. Meyer)
 
3. Descrittiva e allegorica. Sec. XII. Insegnamenti per le dame, di Garin lo Brun, senarj rimati a coppia. Mss. nei canzonieri G e N. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. p. 89. Sull'autore: Jahrbuch, III, 399 (Bartsch). Insegnamenti pei nobili, di Arnaut de Marsan, nella forma dei precedenti. Ms. nel canz. R. Saggi: Mahn, Werke, III, 366. Insegnamenti pei giullari, di Giraut de Cabreira. Notizia e testo con comento: Milà y Fontanals, De los Trovadores en España, p. 265. Sec. XIII. Insegnamenti pei giullari, di Giraut de Calanson. Testo: Bartsch, Denk. p. 94. Insegnamenti pei giullari, di Bertran de Paris de Roergue. Testo: Bartsch, Denk. p. 83. Petizione in nome di un giullare, fatta da Giraut Riquier al re di Castiglia. Testo: Mahn, Werke, IV, 163. Declaracio, di Alfonso X re di Castiglia, sulla precedente petizione. Testo: Mahn, Werke, IV, 182. Sec. XIII. Ensenhamen del escudier, di Amanieu de Sescas (des Escas), 471 senarj rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 101. Ensenhamen de la donzela, del medesimo, 511 versi come i precedenti. Testo: Milà y Fontanals, Trovad. en España, p. 416. Insegnamenti sulle donne, di Serveri de Girona, 559 versi come i precedenti. Testo e notizia: Suchier, Denk. I, 256, 539. Sec. XIV. Ensenhamen del guarso, di Lunel de Monteg, 382 versi ottosillabi e quadrisillabi alternati. Testo: Bartsch, Denk. p. 114. 
Sec. XIII. Sul decadimento della poesia, di R. Vidal de Bezaudun, circa 1728 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. 144. Allegoria d'amore, di Peire Guillem, oltre 400 ottosillabi rimati a coppia, con qualche bioc. Testo, con qualche lacuna: Raynouard, Lex. rom. I, 405. La corte d'Amore, di anonimo, 1730 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XX, 157 (Constans). Il castello d'amore, d'anonimo, frammento di 188 settenari in coblas continuadas. Notizia, testo e traduzione: A. Thomas, Chastel d'amors, Toulouse, 1889.
 
III. LIRICA.
 
1. Catalogo di tutti i trovadori conosciuti: Histoire génér. du Languedoc, 1875, X (Chabaneau). Repertorio delle poesie trovadoriche: Bartsch, Grundriss zur Geschichte der prov. Literatur, Elberfeld, 1872, p. 97.
2. Raccolte manoscritte: A (= 5232 della bibl. Vaticana), descrizione, indice ed estratti: Archiv für das Studium der neueren Sprachen, XXXIV, 141, 161, XXXIII, 312, 434 (Grüzmacher); cf. Jahrbuch, XI, 19 (Bartsch). 
Saggio paleografico: Facs. di ant. mss. 1-2; edizione diplomatica: Studj di filol. rom. III (Packscher e De Lollis). Aa (v. M) identico con A per il contenuto e proveniente dallo stesso archetipo. 
B (= 1592, ant. 7614, della bibl. Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catalogue des mss. franç. I, 264.
C (= 856, ant. 7226, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 129. 
D, D1, D2, D3, d (= IV, 163 della Estense di Modena); descrizione, indice, estratti: Sitzungsber. d. philosoph.-histor. Classe d. k. Akad. d. Wiss. di Vienna, LV, 339 (Mussafia).
E (= 1749, ant. 7698, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 304.   
F (= I, IV, 106 della Chigiana); descrizione e indice: Jahrbuch, XI, 24 (Bartsch); edizione diplomatica: Stengel, Die prov. Blumenlese d. Chigiana, nach dem gegenwärtig verstümmelten Original u. d. vollständigen Copie der Riccardiana, nebst Bemerkungen, Varianten, einer Concordanz sowie einer Inhaltsangabe der Parisianer Nat.-Hs. 15211, Marburg, 1878. 
Fa (= 2981 della Riccardiana di Firenze); ediz. diplomatica: v. sotto F. 
G (= R, 71 sup. della Ambrosiana di Milano); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXXII, 389, XXXV, 100 (Grüzmacher).   
H (= 3207 della Vaticana); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXXIV, 385 (Grüzmacher), cf. Jahrbuch, XI, 21 (Bartsch); ediz. diplomatica: preparata per gli Atti della R. Accad. dei Lincei (Kehrli e Gauchat).   
I (= 854, ant. 7225, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 119.
J (= 776, F, 4 della Magliabechiana di Firenze); descriz. indice ed estratti: Riv. di filol. rom. I, 25 (Stengel).
K (= suppl. fr. 2032 della Naz. di Parigi, già Vat. 3204); di contenuto identico con I e proveniente dallo stesso archetipo; notizia: Raynouard, Choix, II, CXLVIII.
L (= 3206 della Vaticana); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXIV, 419 (Grüzmacher).
M (= 12473, già suppl. fr. 2033, della Naz. di Parigi, già Vat. 3794; legato insieme con Aa); identico per il contenuto con g.
N (= 8335 della bibl. Fenwick di Cheltenham, già Mac-Carty di Tolosa); descriz. e indice: Riv. di filol. rom. II, 49, 144 (Suchier); estratti: Rev. d. lang. rom. XX, XX, 121, 157, 209, 261 (Constans).
N2 (= 1910 della bibl. di Cheltenham, già Phillipps); descriz. indice ed estratti: Rev. d. lang. rom. XIX, 261, XX, 105 (Constans).   
O (= 3208 della Vaticana); descriz. ed ediz. diplomatica: Atti della R. Accad. dei Lincei, Cl. filol.-stor. ser. IV, vol. II (De Lollis).
P (= 42, pl. XLI, della Laurenziana di Firenze); descrizione, indice ed estratti: Archiv, XXXIII, 299 (Grüzmacher); ediz. diplomatica: Archiv, XLIX, 53 (Stengel)   
Q (= 2909 della Riccardiana); descriz. indice ed estratti: Archiv, XXXIII, 412 (Grüzmacher), cf. Jahrbuch, XI, 9, e Zeitschr. f. rom. Phil. IV, 502 (Bartsch).   R (= 12543, già La Vall. 14 e d'Urfé, della Naz. di Parigi); descriz. indice ed estratti: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXXI, 412 (P. Meyer).
S (= 269 Douce della Bodlejana di Oxford); descriz. ed indice: Archives des missions scientifiques, ser. II, t. V, 251 (P. Meyer).
T (= 15211, già suppl. fr. 683, della Naz. di Parigi); notizia: Raynouard, Choix, II, CLIX; contenuto e riscontri: Stengel, Die prov. Blum. d. Chig. p. 1 e 75.   
U (= 43, pl. XLI, della Laurenziana); descriz. e indice: Archiv, XXXIII, 288 (Grüzmacher); cf. Jahrbuch, XI, 5; ediz. diplomatica: ivi, XXXV, 363 (Stengel).
V (= XI della Marciana di Venezia); notizia: Archiv, XXXV, 99 (Grüzmacher), cf. Jahrbuch, XI, 59 (Bartsch); ediz. diplomatica: ivi, XXXVI, 379.
W (= fr. 844, ant. 7222, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 98.
X (= fr. 20050, già S. Germain 1989, della Naz. di Parigi).
Xa (= 465 della Ambrosiana); descriz. e indice: Archiv, XXXII, 423 (Grüzmacher).
Y (= fr. 795, ant. 7192, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 83.
Z (= fr. 1745, ant. 7693, della Naz. di Parigi); descriz. e indice: Catal. d. mss. franç. I, 303.   
a (= 2814 della Riccardiana); descriz. e indice: Archiv, XXXIII, 427.   
b (= XLVI, 29, ant. 2777, della Barberiniana); descriz. e indice: Jahrbuch, XI, 32 (Bartsch).   
c (= 90, pl. XC, inf. 26 della Laurenziana); descriz. e indice: Archiv, XXXIII, 427, cf. Jahrbuch, XI, 8 (Bartsch).   
ca (= posseduto dal prof. Stengel); notizia: Zeitschr. f. rom. Phil. I, 389 (Stengel).   
d (v. D).   
e (= XLV, 59 della Barberiniana); descriz. e indice: Jahrbuch, XI, 37.   
f (= fr. 12472 della Naz. di Parigi, già Giraud); descriz. indice estratti riscontri: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXX, 245 (P. Meyer), cf. Zeitschr. f. rom. Phil. IV, 353 (Bartsch).   
g (= 3205 della Vaticana); descriz. e indice: Archiv, XXXV, 84 (Grüzmacher).   ga (= 1290 della bibl. Univ. di Bologna); descriz. e contenuto: Sitzungsber. d. phil.-ist. Cl. d. k. Akad. d. Wiss. di Vienna, LV, 447 (Mussafia).
h (= ms. posseduto dal prof. Gil y Gil della Univ. di Saragozza); descriz. e indice: Rev. d. lang. rom. X, 225 (Milà y Fontanals).
i (= 48 della bibl. Reale di Copenagen : Copenhagen); descrizione ed ediz. diplomatica: Zeitschr. f. rom. Phil. I, 387 (Stengel).
Stravaganti, frammenti, ecc.: Bartsch, Grundriss, p. 30; Rev. d. lang. rom. XIII, 51 (Milà  y Fontanals); Studj (studii) di filol. rom. V, 1 (Rajna).   
 
3. Classificazione dei canzonieri. Ricerche e tentativi: RStudien, II, 337-670 (Gröber); dubbi: Romania, VI, 476 (P. Meyer); metodologia: Zeitschr. f. rom. Phil. III, 409 (Bartsch); cf. Canello, Vita e opere di Arn. Daniello (Arnaldo, Arnaut, Arnaud Daniel), Halle, p. 76.
 
4. Raccolte a stampa.
Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, Paris, 1816 (edizione da Ramón Guimerá Lorente).

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

[Rochegude,] Le Parnasse Occitanien, Toulouse, 1819.
(Ed. Ramón Guimerá Lorente)

Parnasse occitanien, Amazon Kindle

Raynouard, Nouveau choix d. poés. orig. d. troub. (Lexique roman, I), Paris, 1844. (edizione da Ramón Guimerá Lorente)

Mahn, Die Werke der Troubadours in (prov.) Provenzalische Sprache, Berlin, 1846-86.
Delius, Ungedruckte prov. Lieder, Bonn, 1853.
Mahn, Gedichte der Troubadours in prov. Sprache zum ersten Mahl (Mal) und treu nach den Handschriften herausgg. (herausgegeben), Berlin, 1856-73.
Barstch (Bartsch), Denkmäler der provenzalischen Literatur, Stuttgart, 1856; 
Chrestomathie provençale, Elberfeld, 1868; 4a ed. 1880. Suchier, Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, Halle, 1883.

Chrestomathie provençale, Karl Bartsch, Eduard Koschwitz, Eduard Wechssler

Chabaneau, Poésies inédites des troubadours du Périgord, Paris, 1885 (Rev. d. lang. rom. XX, 53 - XXVIII, 156). Schultz, Die prov. Dichterinnen, Leipzig, 1888. Noulet & Chabaneau, Deux manuscrits provençaux contenant des poésies de Raimon de Cornet, de Peire de Ladils et d'autres poètes de l'école toulousaine, Paris, 1888. Gatien Arnoult, Las Joyas del gay saber (Monuments de la littér. romane, Paris, 1843-49, t. IV). Chabaneau, Poésies inédites de divers troubadours (Rev. d. lang. rom. XXXII, 550 e segg.).
Una raccolta di liriche rimaste inedite si sta anche preparando dai proff. Appel ed E. Levy.
Per la bibliografia dei singoli trovadori v. Körting, Encyklopädie u. Methodologie d. roman. Phylologie, III, 467.

5. Biografie e storia letteraria dei trovadori. 
Nostradamus, Les vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux, Lyon, 1575.
Traduzione italiana dell'opera predetta, con annotazioni critiche a ciascuna vita, correzioni e supplementi da mss. di biblioteche italiane: Crescimbeni, Comentarii all'istoria della volgar poesia, vol. II. Ricerche sulle fonti del Nostradamus: Jahrbuch, XIII, 1 (Bartsch); Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXX, 257, 476, 481, 664; XXXI, 458 (P. Meyer). Bastero,
La crusca provenzale... 
(edizione da Ramón Guimerá Lorente) aggiuntevi alcune memorie o notizie istoriche intorno agli antichi poeti provenzali... cavate da' mss. Vaticani, Laurenziani e altronde, Roma, 1724. 
[Millot e Sainte Palaye,] Histoire littér. des troubadours, Paris, 1774. 
Barbieri (+ 1574), Dell'origine della poesia rimata, Modena, 1790.
A. W. Schlegel, Observations sur la langue et la littér. provençales, Paris, 1818. Diez, Beiträge zur Kenntniss der romantischen Poesie [über die Minnehöfe], Berlin, 1825. Diez, Die Poesie d. Troubadours, Zwickau, 1826; nuova ediz. annotata dal Bartsch: Leipzig, 1883. Diez, Leben u. Werke d. Troub. Zwickau , 1829; nuova ediz. annotata dal Bartsch : Leipzig, 1882.
[Galvani,] Osservazioni sulla poesia dei trovatori, Modena, 1829. Galvani, Fiore di storia letteraria e cavalleresca della Occitania, Milano, 1845.
Fauriel, Hist. de la poésie provençale, Paris, 1846.
Milà y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona, 1861.
Azaïs, Les troubadours de Béziers, ivi, 1869. 
P. Meyer, Les derniers troubadours de la Provence, Paris, 1871 (Bibl. d. 
l'Éc. d. chartes, XXX e XXXI); De l'influence des troubadours sur la poésie des peuples romans, Paris, 1877 (Romania; V). 
Chabaneau, Les biographies des troubadours en langue provençale publiées intégralement pour la première fois avec une introduction et des notes, accomp. de textes latins, provençaux, italiens et espagnols concernant ces poètes, &c. Toulouse, 1885 (Devic et Vaissette, Hist. génér. de Languedoc, ediz. 1875, t. X). 
Schultz, Die prov. Dichterinnen, Leipzig, 1888. 
Vaschalde, Hist. des troubadours du Vivarais, du Gévaudan et du Dauphiné, Paris, 1889.
Sui trovadori in Italia v. ancora: Graf, Provenza e Italia, Torino, 1877. 
A. Thomas, Francesco da Barberino et la littér. prov. en Italie au moyen âge, Paris, 1883. Alla corte d'Este: Memorie d. R. Accad. di scienze, lettere ed arti 
di Modena, II, 128 (Cavedoni). Alla corte di Monferrato: Giornale ligustico, V, 241, (Desimoni). Nella Marca Trevigiana: Propugnatore, XVIII, I, 149 (Casini). Sui trovadori italiani v. ancora: Zeitschr. f. rom. Phil. VII, 175-235 (Schultz), cf. Giorn. stor. d. letter. ital. II, 395 (Casini), Giorn. ligust. XIII, 321 (Desimoni).
Altre indicazione nella bibliografica sopra citata, c. XIII, r. 21.
 
6. Poetica. Bartsch, Die Reimkunst der Troubadours: Jahrbuch, I, 171. Maus, Peire Cardenals Strophenbau in seinem Verhältniss zu dem anderer Trobadors, nebst einem Anhang enthaltend alphabetisches Verzeichniss sämmtlicher Strophenformen der prov. Lyrik (Stengel, Ausg. u. Abh. V). 
Pleines, Hiat und Elision im Provenzalischen (Ausg. u. Abh. L). 
Römer, Die volkstümlichen Dichtungsarten der altprov. Lyrik (Ausg. u. Abh. XXVI). Sull’alba : Zeitschr. f. rom. Phil. IX, 407 (Stengel); Studi di filol. rom. II, 67 (Rajna). Sul serventese, riassunto delle varie opinioni circa l'origine: Romania, VII, 625 (P. Meyer). Sulla tenzone : Selbach, Das Streitgedicht in d. altprov. Lyrik (Ausg. u. Abh. LVII). Sui lays: Zeitschr. f. rom. Phil. II, 70 (Bartsch).
 
IV. DRAMMATICA.
Sec. XIV: Ludus stultorum, latino e provenzale. Testo: Ducange, Glossarium mediae et infimae latinitatis (ed. Henschel), III, 959. Illustrazione: Du Tilliot, Mémoires pour servir à l'histoire de la fête des foux qui se faisoit dans plusieurs églises, Lausanne & Genève, 1751.

copertina rigida, Testi antichi provenzali

miércoles, 18 de octubre de 2023

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

LVII.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle


Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens, 

Ples de lauzor del senhor N Amalric,

Del mieu senhor, filh premier N Aymeric 

De Narbona, que mos cors n' es jauzens, 

Qu' entr' els Toscas s' es tan gent capdellatz 

Qu' els amicx a de la gleysa honratz,

E 'ls enemicx mortz e vencutz per guerra.


Mout es auutz belhs sos comensamens

De nobles faitz ab sen et ab cor ric

Que son semblan a l' aut dever antic,

Qu' el essenha d' onor esser manens

De Narbona, don sia dieus lauzatz;

Pero per Foys li ven de l' autre latz

Devers que s deu tener al sojorn guerra.


L' onratz Comus de Florensa valens

Ac bon cosselh, quan al rey lo queric

Per capitani, quar sey enemic

Ne son al bas, don es sieus l' onramens,

Per luy, don deu per tot esser lauzatz

E car tengutz, ab tot que aia patz,

Quar si honran, l' a gent honrat de guerra.


Si honran a honratz sos benvolens,

E Narbona e 'l bon rey que seguic,

E Foys e selh qu' en partida 'l noyric,

Quar anc no 'l fes nesciejar jovens,

Ans es ab sen curos et atempratz,

Don es per totz sos enemicx dubtatz

Tant que lur es sos ressos pieitz de guerra.


De dieu li ven sos bos captenemens,

Per qu' ieu li prec e li cosselh e 'l dic

Qu' el retenha, quon senhor ad amic,

Ab humil cor de totz vils faitz temens,

E creysser l' a en totas sas bontatz,

Si s' afortis contra vils voluntatz,

Quar aissi vens hom espirital guerra.


Lo senhor prec N Amalric qu' enansatz

Sia per luy sos pretz gent comensatz,

En totz sos faitz, aissi quon es per guerra.


Giraut Riquier.

LVI, Ancmais per aital razo

LVI.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle


Ancmais per aital razo

No fuy de chantz embargatz,

Qu' er suy de joy tant sobratz

Que mos sabers no m ten pro

Per chantar del gran plazer

Qu' ieu ai, segon mon dever,

Quar sai mon senhor estort

N Aimeric de peitz de mort

Ad honor, don quays perduda

Es Narbona revenguda.


E dieus, a cuy dreitz sap bo,

Sia 'n grazitz e lauzatz,

E don nos acort e patz

Ad honor tota sazo

De mo senhor, ses voler

Del sieu pople dechazer,

E meta ns o en tal port

Que nulhs hom no y prena tort,

Quar el no falh ad ajuda,

Sol qu' om la y deman deguda.


Qu' ancmais nulh fag tant no fo

Per tantas gens deziratz,

Ab tant de gaug restauratz,

Quon qu' a onor de prezo

Yssis, et ab bo saber,

Mo senher, quar jorn e ser

Per gens de quascuna sort,

Suau e cridan mot fort,

N' era pregatz a saubuda

Dieus, qu' el a honor creguda.


Per qu' ieu lo prec que perdo

Per dever, quant n' er pregatz

Humilmen, si perdonatz

Vol esser, e garde quo

Fon e quon es, quar saber

Pot e deu, quant pot valer,

Senhers que truep dezacort

El sieu sotz autruy ressort;

Quar gens contra luy moguda

Lo fai levar en vil bruda.


E pus d' acuzacio

Es ab lo rey escuzatz

Franses, on es lialtatz,

Al qual dieus ajuda do;

En totz bes sapcha caber

El sieu grat ab captener

Degut et ab bon conort,

Que paresca qu' el recort

Dels senhors qu' an defenduda

Narbona e retenguda.


Lo pobles deu jorn e ser

Dieu lauzar et honrar fort

De Narbona, quar estort

A son senhor ab mouguda

De gran gaug per sa venguda.


Pros coms de Foys, mout saubuda

Es d' est fag la vostr' ajuda.


Giraut Riquier.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Marcabrus - Montant Sartre

Marcabrus, t. III et IV. Environ quarante pièces.

Marcabru, Marcabrus, t. III et IV. Environ quarante pièces.


Marcabrus si fo gitatz a la porta d' un ric homes, ni anc no saup hom qui 'l fo ni don. En Aldrics del Vilar fetz lo noirir: apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, q' el comenset a trobar; et adoncx avia nom Panperdut, mas d' aqui enan ac nom Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridat et auzit pel mont e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfairon li castellan de Guian, de cui avia dich mout grant mal.
Marcabrus si fo de Gascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna, si com el dis en son cantar:
Marcabruns, lo filhs Na Bruna,
Fo engendratz en tal luna
Qu' el saup d' amor q' om degruna.
Escoutatz,
Que anc non amet neguna
Ni d' autra no fon amatz.
Trobaire fo dels premiers q' om se recort. De caitivetz vers e de caitivetz sirventes fez; e dis mal de las femnas e d' amor. Aisi comensa so de Marcabrus que fo lo premier trobador que fos.

Qui ses bauzia
Vol amor alberguar,
De cortezia
Deu sa maison joncar;
Giet fors folia
E fol sobreparlar;
Pretz e donar
Deu aver en baylia
Ses ochaizo.
Lo vers comensa.

Quecx auzels que a votz sana
Del chantar s' atilha,
E s' esforsa si la rana
Lonc la fontanilha;
E 'l chauans ab sa chauana,
S' als non pot, grondilha.
El mes quan la.

Fams ni mortaldatz ni guerra
No fai tan de mal en terra
Com amors qu' ab engan serra;
Escoutatz,
Quan vos veira en la bera,
No sera sos huehls mulhatz.

Dirai vos d' amor cum sinha;

De sai guarda, de lai guinha,

Sai baiza e lai rechinha;
Escoutatz,
Be us semblara fuec de linha,

Si sol la coa 'l rozatz.

Amors solia esser drecha,
Mas aras es torta e brecha
Et a culhida tal decha,
Escoutatz,
Que, lai on no mort, ilh lecha
Pus asprament no fai chatz...

Qui ab amor pren barata
Ab diable s' acoata;
No 'l cal qu' autra vergua 'l bata;
Escoutatz,
Plus non sent que selh que s grata

Tro que s' es vius escorjatz...

Amors a usatge d' egua
Que tot jorn vol qu' om la segua,

E ditz que no 'l dura tregua,

Escoutatz,
Mas que pueg de legu' en legua,

Sia dejus o dirnatz.

Cuiatz vos qu' ieu non conosca
D' amor si 's orba o losca?
Sos fatz aplana e tosca;
Escoutatz,
Plus suau ponh qu' una mosca,
Mas pus greu n' es hom sanatz...

Amors es com la beluga
Que coa 'l fuec en la suga,
Art lo fust e la festuga;
Escoutatz,
Pueis no sap en qual part fuga
Selh qui del fuec es guastatz.
Dirai vos senes.

Pus la fuelha revirola
Vei de sobr' els sims chazer,
Qu' el vens la romp e degola
Que no s pot mais sostener,
Mais pretz lo freg temporal
Que l' estieu plen de grondilh
On creis putia et enueya.

Graissans ni serps que s' amola
No m fai espaven ni mal,
Mosca ni tavan que vola,
Escaravat ni bertal;
No sen brugir ni oler
Aquest malvais volatil
Don francx yverns nos nedeya.
Pus la fuelha.

Soudadier, per cui es jovens
Mantengutz e jois eisamens,
Entendetz los mals argumens
De las falsas putas ardens.
En puta qui si fia
Es hom traitz;
Lo fols, quan cuia ill ria,
Es escarnitz.

Salamos ditz et es guirens
C' al prim es dousa com pimens,
Mas al partir es plus cozens,
Amara, cruels c' un serpens;
Tant sap de tricharia
La pecairitz
Que cels qu' ab leis se lia
S' en part marritz.
Soudadier per cui.

Qui anc fon prezatz ni amans
Per domnas ben s' en deu geguir,
Qu' aitan s' en aura us truans
O mais, si mais li pot bastir;
Et ieu poiria o ben proar
Per ma dona Na Cropafort,
Mas ja no la 'n vuelh decelar.
Hueymais dey esser.

D' aiso laus dieu
E Sanh Andrieu
Qu' om non es de maior albir
Qu' ieu suy, so m cug,
E non fas brug,
E volrai vos lo perque dir.

Qu' assatz es lag,
S' intratz en plag,
Si non sabetz a l' utz issir;
E non es bo
Qu' enquier razo
E no la sap ben defenir.

D' enginhos sens
Sui si manens
Que mout sui greus ad escarnir;
Lo pan del folh
Caudet e molh
Manduc e lays lo mieu frezir...

D' aiso laus dieu.

Dirai vos en mon lati
De so que vei e que vi:
Segle no cug dure gaire
Segon que l' escriptura di;
Qu' eras falh lo filh al paire
E 'l pair' al filh atressi...


Cum mouniers vira 'l moli,
Qui ben lia ben desli;
E 'l vilas dis tras l' araire:
Bon frug eys de bon jardi
Et avolh filh d' avol maire
E d' avol cavalh rossi.
Dirai vos en mon.


Tant cant bons jovens fon paire
Del segle e fin' amors maire,
Fon proessa mantenguda
A cellat et a saubuda;
Mas aras l' an avilada
Duc e rei et emperaire.
Al son deviat.

Al departir del brau tempier,
Quan per la branca pueia 'l sucs
Don reviu la genest' e 'l brus
E floreysson li presseguier,
E la rana chant el vivier,
E brota 'l sauzes e 'l saucs;
Contra 'l termini qu' es yssucs.
Al departir del.

L' iverns vai e 'l temps s' aizina
E floreysson li boysso;
E par la flors en l' espina
Don s' esjauzon l' auzelo,
Ay!
E ja fai amors hom guay;
Qusquecx ab sa par s' atray,
Oc,
Segon plazensa conina.
L' iverns vai e 'l temps.

Lanquan fuelhon li boscatge
E par la flors en la prada,
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan de sus la ramada
L' auzelet per la verdura,
E pus lo temps si melhura,
Elhs an lur joya conquisa.
Lanquan fuelhon.
Nostrad. 208. Crescimbeni, 137. Bastero, 89. Millot, II, 250. P. Occ. 175.

Marcoat. Deux pièces presque indéchiffrables, dont les couplets ne sont que de trois vers:
De favas a desgranar
E de notz a scofellar
Lancant hom las escofena.
Mentre M.

L' autre pièce commence ainsi:
Una re us dirai en serra,
Pois m' escometez de guerra
De Saint Segur que l' aiatz.
Una re.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot, III, 418.

Marie de Ventadour, t. IV.
Ben avetz auzit de ma dompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus prezada dompna qe anc fos en Lemozin, et aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l' ajudet sos senz, e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d' Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor et en tristessa. Et avia lonc temps q' el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d' aqella encontrada n' eron fort dolentas; e ma dompna Maria plus qe totas, per so qu' En Gui d' Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz N Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella l' avia fait tan d' onor e d' amor com dompna pot far a cavallier. Et un dia el dompneiava com ella, e si agon una tenson entre lor, q' el coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s' amor ni 'l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver aitan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E ma dompna Maria defendia qe l' amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d' Uisels si era en la cort de ma dompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia q' els amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. E d' aqesta razon ma dompna Maria si l' escomes de tenson.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot III, 13. P. Occ. 266.

Marquis. Une tenson avec Giraut Riquier, laquelle il soumet au jugement du seigneur de Narbonne:
Del bon senhor de Narbona, on renha
Fis pretz tot l' an, Guiraut, vuelh que retenha
Nostra razos e la jutje de cors,
E qu' en dia si 'l cre chantes d' amors.
Guiraut Riquier a sela.
Millot, III, 419.

Matfre Ermengaud de Beziers, auteur du Bréviaire d' amour, qui commence ainsi:
El nom de dieu nostre senhor
Que es fons e payre d' amor...
Matfres Ermenguau de Bezes...
En l' an que om ses falhensa
Comptava de la nayshensa
De Ihesum Crist mil e dozens
V chanta VII, ses mais, ses mens,
Domentre qu' als no fazia,
Comensec, lo primier dia
De primavera sus l' albor,
Aquest breviari d' amor...
Il donne un précis de l' histoire sainte; il parle de diverses sciences, et examine les péchés qu' on peut commettre plus particulièrement dans chaque état.
Ensuite il rapporte l' histoire de Jésus-Christ, etc. Enfin on trouve:

Lo tractat d' amor de donas segon que n' an tractat li antic trobador en lor cansos. Il rapporte textuellement des passages des troubadours qu' il cite rarement, et s' attribue des réponses qu' il emprunte à leurs pièces mêmes.
Ainsi, sous la rubrique: “Li aymador se complanhon d' amor a Matfre,”

on lit, entre autres, le couplet de Bernard de Ventadour, t. III, p. 71:
Amors m' a mes en soan, etc.
Et, sous la rubrique suivante: “Matfres respon, e reprenhen los aymadors car an menassat amor e car se son complan de lieys,” se trouve, entre autres, le couplet de Gaucelm Faidit, t. III, p. 291:
Amicx quan se vol partir
De si dons fai gran efansa, etc.
Ce troubadour adressa une épître à sa sœur: “Ayso es la pistola que trames fraires Matfres, menres de Bezes, la festa de nadal a sa sor Na Suau.”
On trouve encore de lui une pièce, dont voici quelques vers:
Dregz de natura comanda
Dont amors pren nayssemen
Qu' hom per befagz ben renda
A selh de cui lo ben pren,
Et aissi l' amor s' abranda,
Guazardonan e grazen;
Pero razos es qu' hom prenda
A bon cor per sufficien;
Ben i fag e guazardo
De selh que non a que do
Ni far no pot autr' esmenda...


Razos es qu' ieu amor blanda
Per tos temps de bon talen,
Et en lieis servir despenda
De bon cor tot mon joven,
Qu' ilh m' a presentat a randa
Tot so qu' anava queren;
E no crey qu' a autr' estenda
Joy tant amorozamen,
Per qu' ieu li m' en abando,
Et ai ne mout gran razo
Ab qu' en derrier no m' o venda.
Dregz de natura.
Millot, III, 418.


Mathieu de Querci. Une tenson avec Bertrand, et une pièce sur la mort de Jacme, roi d' Aragon, dont voici quelques passages:
Joya m sofranh e dols mi vey sobrar
E no trop re que m fassa be ni pro;
Quan mi sove del bon rey d' Arago,
Adoncx mi pren fortmen a sospirar
E prezi 'l mon tot atrestan com fanha,
Quar el era francx, humils, de paucx motz
E de grans faitz, si que sobr' els reys totz,
Que hom aya ja trobatz en Espanha,
Era plus alt per valor conquerer;
E pus qu' el rey tan sabia valer,
Razos requer que totz lo mons s' en planha.


Tot lo mons deu planher e doloyrar
La mort del rey per drech e per razo,
Quar anc princeps negus melhor no fo,
El nostre temps, e sa ni dela mar,
Ni tant aya fach sobre la gen canha
Ni tant aya eyssausada la crotz
On Ihesum Crist fon pauzatz per nos totz.
Ay! Aragos, Cataluenha e Sardanha
E Lerida, venetz ab mi doler,
Quar ben devetz aitan de dol aver
Cum per Artus agron selhs de Bretanha...

En l' an mile qui ben los sap comtar
Que Ihesum Crist pres encarnatio
CC e mais LXXVI que so,
Lo reys Jacmes e 'l sete kalendar
D' agost feni, donc preguem que s' afranha
Ihesums a lui e 'l gart del prevon potz
On dieus enclau los angels malvatz totz,
E 'lh do los gauchz en que l' arma s refranha,
E 'l corone e 'l fassa lay sezer
En selh regne on non a desplazer,
Quar aitals locx crey que de lui se tanha.

A tota gens don eyssampl' en paucx motz;
Lo reys Jacmes es apellatz per totz;
E dieus a 'l mes ab Sant Jacm' en companha,
Quar lendema de Sant Jacme, per ver,
Lo rey Jacmes feni, qu' a dreyt dever
De dos Jacmes dobla festa ns remanha.


Matieus a fait per dol e per corrotz
Son planh del rey qu' amava mais que totz
Los altres reys, e que totz hom s' en planha,
E qu' el sieu nom puesca el mon remaner,
E qu' en puesca dels filhs del rey aver
E dels amicx plazers en que s refranha.
Tant suy marritz.
Millot, II, 262.

Le moine, t. IV. Une tenson avec Albertet.

Le moine de Foissan, t. IV. Trois pièces, dont l' une est remarquable en ce que chaque couplet finit par un vers emprunté à un autre troubadour.
Dans une autre pièce, on trouve ce couplet:
Per cal semblan sui ieu de falhizos
Repres car fas l' enamoratz chantars
Cais que non tanh selui chan ni trobars
Cui ten estreg vera religios?
Mas ges laissar no m' en dey ieu per tan
Qu' enquer non es tan nozens la semblansa
Que no m valha mais la bon' esperansa
E 'l faitz e 'l ditz per que m demor en chan.
Ben volria.
Millot, II, 224. P. Occ. 167.

Le Moine de Montaudon, t. III et IV. Vingt pièces.
Lo Monges de Montaudo si fo d' Alverne, d' un castel que a nom Vic, qu' es pres d' Orlac. Gentils hom fo: e fo faichz morgues de l' abaia d' Orlac, e l' abas si 'l det lo priorat de Montaudon, e lai el se portet ben far lo ben de la maison. E fazia coblas, estan en la morgia, e sirventes de las razons que corion en aquela encontrada. E ill cavalier e ill baron si 'l traissen de la morgia e feiron li gran honor, e deiron li tot so qu' el volc; et el portava tot a Montaudon, al sieu priorat.
Mout crec e melhuret la soa glesia, portan tota via los draps mongils.

E tornet s' en ad Orlac al sieu abat, mostran lo melhuramen qu' el avia fach al priorat de Montaudon; e preguet que ill li des gracia que s degues regir al sen del rei 'N Amfos d' Arragon; e l' abas det; e 'l reis li comandet qu' el manges carn, e domneies e cantes e trobes: et el si fes. E fo faich seigner de la cort del Puoi Sainta Maria, e de dar l' esparvier. Lonc temps ac la seignoria de la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet. E pois el s' en anet en Espaingna, e fo li faitz grans honors e grans plazers per totz los reis e per totz los baros e 'ls valens homes d' Espaigna. Et a un priorat en Espaigna que a nom Villafranca, qu' es de l' abaia d' Orlac, e l' abas lo ill donet: et el lo crec e l' enrequi e 'l meilloret, e lai el mori e definet.

Mot m' enueia, s' o auzes dire,
Hom parliers qu' es d' avol servire;
Et hom que vol trop autr' assire
M' enueia, e caval que tire;
Et enueia m, si dieus m' aiut,
Joves homs, quan trop port' escut
Que negun colp no y a avut,
Capellan e monge barbut,
E lauzengier bec esmolut.

E tenc dona per enueioza,
Quant es paubra et ergulhoza,
E marit qu' ama trop s' espoza,
Neys s' era dona de Toloza;
Et enueia m de cavalier
Fors de son pays ufanier,
Quan en lo sieu non a mestier
Mas de sol pizar el mortier
Pebre, o d' estar al foguier.

Et enueia m de fort maneira
Hom volpilhs que porta baneyra,
Et avol austor en ribeira
E pauca carns en gran caudeyra;
Et enueia m, per Sanh Marti,
Trop d' aigua en petit de vi,
E quan trueb escassier mati
M' enueia, e dorp atressi,
Quar no m' azaut de lor tray.


enueia m longua tempradura,
E carn quan es mal cuecha e dura,
E pestre que ment e parjura...
E enueia m, per Sanh Dalmatz,
Avols hom en trop gran solatz,
E corre a caval per glatz;
E fugir ab caval armatz
M' enueia, e maldir de datz...

Et enueia m, per Sant Salvaire,
En bona cort avol viulaire,
Et ab pauca terra trop fraire,
Et a bon joc paubre prestaire;
Et enueia m, per Sant Marcelh,
Doas penas en un mantelh,
E trop pariers en un castelh,
E ricx hom ab pauc de revelh,
Et en torney dart e cairelh.


Et enueia m, si dieus mi vailha,
Longua taula ab breu toalha,
Et hom qu' ab mas ronhozas talha,
Et ausberc pezan d' avol malha;
Et enueia m' estar a port,
Quan trop fa greu temps e plou fort;
Et entre amicx dezacort
M' enueia, e m fai piegz de mort,
Quan sai que tenson a lur tort...


Enquar hi a mais que m' enueia;
Cavalgar ses capa de plueia,
E quan truep ab mon caval trueia
Que sa manjadoira li vueia;
Et enueia m, e no m sap bo,
De sella quan crotla l' arso,
E finelha ses ardalho,
E malvat hom dins sa maizo
Que no fa ni ditz si mal no.
Mot m' enueia.

Autre pièce semblable pour la forme:
Be m' enueia, per Sant Salvaire,
D' ome rauc que s fassa chantaire...
Paubre renovier non pretz gaire...
E ricx hom que massa vol traire.


Et enueia m de tot mon sen...
Escudier qu' ab senhor conten...
E donzelos barbatz ab gren...


Be m' enueia capa folrada,
Quan la pelh es vielha et uzada,
E capairo de nov' orlada...
Et enueia m rauba pelada,
Pus la San Miquels es passada.


Et enueia m tot eyssamen
Maizo d' ome trop famolen,
E mel ses herba e pimen...
Be m' enueia.
Bastero, 89. Crescimbeni, 200. Millot, III, 156. P. Occ. 294.

Mola. Couplet en réponse à Guillaume Raimond.
Reis aunitz, reis dels enoios,
Per que voletz ab me tenzos?
Nonca volgra ab vos barailla,
Pero drutz es, e fos espos
De tal don avetz compagnos
Plus que milans en batailla.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199.

Montan. Deux tensons, dont l' une avec Sordel auquel il répond:
S' entr' els malvatz baros cor galiars,
Meraveilla, En Sordel, no m' en pren;
Tan n' es granz fais era prez e donars
Que cor non pot far boca ver disen,
Mas avols hom s' en cug aissi defendre
Ab gen mentir; pero al sen dechai
Qu' als entendenz non pot hom far entendre
Que ben estei aisso que mal estai.
Be m meraveill.

Il y a encore sous son nom un fragment qui commence ainsi:

Quascus deu blasmar sa follor
A son amic, si com s' eschai,
E lauzar so que ben l' estai,
S' il vol portar leial amor;
Quar qu' il sap dir del mal azaut blasmor,
Ni 'l sap mostrar adreichamen lo be
Greu er qu' en ben a far non vir lo fre...
Crescimbeni, 201. Millot, III, 419.

Montant Sartre. Un sirvente adressé au comte de Toulouse:

Coms de Tolsan, ja non er qu' ie us o priva,
Veiaire m' es que 'l guerra recaliva
Del rei franses, e s' ara no s' abriva
Vostra valors, non es veira ni viva,
Ni us en ten
De prez valen...

Coms, a honor no podetz mais jorn viure,
Si a lur dan vos vesem tot desliure
De fals Franses qui van nueg e jorn iure...

Si no vesem vostra seinha destorta
Contra Franses qu' an vostra terra morta
Del vostre fag nuls hom no si conorta,
Ni o pot far mas que leves l' esporta
De salvamen;
Pueis diran s' en:
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Anc plus temsutz de guerra en son repaire
Non fon marques ni ducs ni emperaire
Tan quan vos fostz, seinher, dezhacaire;
Ar atendon Artus cil de Belcaire
E ploran s' en
Lo pair' e 'l fils e 'l fraire
Quar i anatz tan len.
Coms de Tolsan.
Millot, III, 419.