Mostrando las entradas para la consulta Giraut Riquier ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Giraut Riquier ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

LVII.


Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens, 

Ples de lauzor del senhor N Amalric,

Del mieu senhor, filh premier N Aymeric 

De Narbona, que mos cors n' es jauzens, 

Qu' entr' els Toscas s' es tan gent capdellatz 

Qu' els amicx a de la gleysa honratz,

E 'ls enemicx mortz e vencutz per guerra.


Mout es auutz belhs sos comensamens

De nobles faitz ab sen et ab cor ric

Que son semblan a l' aut dever antic,

Qu' el essenha d' onor esser manens

De Narbona, don sia dieus lauzatz;

Pero per Foys li ven de l' autre latz

Devers que s deu tener al sojorn guerra.


L' onratz Comus de Florensa valens

Ac bon cosselh, quan al rey lo queric

Per capitani, quar sey enemic

Ne son al bas, don es sieus l' onramens,

Per luy, don deu per tot esser lauzatz

E car tengutz, ab tot que aia patz,

Quar si honran, l' a gent honrat de guerra.


Si honran a honratz sos benvolens,

E Narbona e 'l bon rey que seguic,

E Foys e selh qu' en partida 'l noyric,

Quar anc no 'l fes nesciejar jovens,

Ans es ab sen curos et atempratz,

Don es per totz sos enemicx dubtatz

Tant que lur es sos ressos pieitz de guerra.


De dieu li ven sos bos captenemens,

Per qu' ieu li prec e li cosselh e 'l dic

Qu' el retenha, quon senhor ad amic,

Ab humil cor de totz vils faitz temens,

E creysser l' a en totas sas bontatz,

Si s' afortis contra vils voluntatz,

Quar aissi vens hom espirital guerra.


Lo senhor prec N Amalric qu' enansatz

Sia per luy sos pretz gent comensatz,

En totz sos faitz, aissi quon es per guerra.


Giraut Riquier.

LVI, Ancmais per aital razo

LVI.


Ancmais per aital razo

No fuy de chantz embargatz,

Qu' er suy de joy tant sobratz

Que mos sabers no m ten pro

Per chantar del gran plazer

Qu' ieu ai, segon mon dever,

Quar sai mon senhor estort

N Aimeric de peitz de mort

Ad honor, don quays perduda

Es Narbona revenguda.


E dieus, a cuy dreitz sap bo,

Sia 'n grazitz e lauzatz,

E don nos acort e patz

Ad honor tota sazo

De mo senhor, ses voler

Del sieu pople dechazer,

E meta ns o en tal port

Que nulhs hom no y prena tort,

Quar el no falh ad ajuda,

Sol qu' om la y deman deguda.


Qu' ancmais nulh fag tant no fo

Per tantas gens deziratz,

Ab tant de gaug restauratz,

Quon qu' a onor de prezo

Yssis, et ab bo saber,

Mo senher, quar jorn e ser

Per gens de quascuna sort,

Suau e cridan mot fort,

N' era pregatz a saubuda

Dieus, qu' el a honor creguda.


Per qu' ieu lo prec que perdo

Per dever, quant n' er pregatz

Humilmen, si perdonatz

Vol esser, e garde quo

Fon e quon es, quar saber

Pot e deu, quant pot valer,

Senhers que truep dezacort

El sieu sotz autruy ressort;

Quar gens contra luy moguda

Lo fai levar en vil bruda.


E pus d' acuzacio

Es ab lo rey escuzatz

Franses, on es lialtatz,

Al qual dieus ajuda do;

En totz bes sapcha caber

El sieu grat ab captener

Degut et ab bon conort,

Que paresca qu' el recort

Dels senhors qu' an defenduda

Narbona e retenguda.


Lo pobles deu jorn e ser

Dieu lauzar et honrar fort

De Narbona, quar estort

A son senhor ab mouguda

De gran gaug per sa venguda.


Pros coms de Foys, mout saubuda

Es d' est fag la vostr' ajuda.


Giraut Riquier.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Marcabrus - Montant Sartre

Marcabrus, t. III et IV. Environ quarante pièces.

Marcabru, Marcabrus, t. III et IV. Environ quarante pièces.


Marcabrus si fo gitatz a la porta d' un ric homes, ni anc no saup hom qui 'l fo ni don. En Aldrics del Vilar fetz lo noirir: apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, q' el comenset a trobar; et adoncx avia nom Panperdut, mas d' aqui enan ac nom Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridat et auzit pel mont e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfairon li castellan de Guian, de cui avia dich mout grant mal.
Marcabrus si fo de Gascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna, si com el dis en son cantar:
Marcabruns, lo filhs Na Bruna,
Fo engendratz en tal luna
Qu' el saup d' amor q' om degruna.
Escoutatz,
Que anc non amet neguna
Ni d' autra no fon amatz.
Trobaire fo dels premiers q' om se recort. De caitivetz vers e de caitivetz sirventes fez; e dis mal de las femnas e d' amor. Aisi comensa so de Marcabrus que fo lo premier trobador que fos.

Qui ses bauzia
Vol amor alberguar,
De cortezia
Deu sa maison joncar;
Giet fors folia
E fol sobreparlar;
Pretz e donar
Deu aver en baylia
Ses ochaizo.
Lo vers comensa.

Quecx auzels que a votz sana
Del chantar s' atilha,
E s' esforsa si la rana
Lonc la fontanilha;
E 'l chauans ab sa chauana,
S' als non pot, grondilha.
El mes quan la.

Fams ni mortaldatz ni guerra
No fai tan de mal en terra
Com amors qu' ab engan serra;
Escoutatz,
Quan vos veira en la bera,
No sera sos huehls mulhatz.

Dirai vos d' amor cum sinha;

De sai guarda, de lai guinha,

Sai baiza e lai rechinha;
Escoutatz,
Be us semblara fuec de linha,

Si sol la coa 'l rozatz.

Amors solia esser drecha,
Mas aras es torta e brecha
Et a culhida tal decha,
Escoutatz,
Que, lai on no mort, ilh lecha
Pus asprament no fai chatz...

Qui ab amor pren barata
Ab diable s' acoata;
No 'l cal qu' autra vergua 'l bata;
Escoutatz,
Plus non sent que selh que s grata

Tro que s' es vius escorjatz...

Amors a usatge d' egua
Que tot jorn vol qu' om la segua,

E ditz que no 'l dura tregua,

Escoutatz,
Mas que pueg de legu' en legua,

Sia dejus o dirnatz.

Cuiatz vos qu' ieu non conosca
D' amor si 's orba o losca?
Sos fatz aplana e tosca;
Escoutatz,
Plus suau ponh qu' una mosca,
Mas pus greu n' es hom sanatz...

Amors es com la beluga
Que coa 'l fuec en la suga,
Art lo fust e la festuga;
Escoutatz,
Pueis no sap en qual part fuga
Selh qui del fuec es guastatz.
Dirai vos senes.

Pus la fuelha revirola
Vei de sobr' els sims chazer,
Qu' el vens la romp e degola
Que no s pot mais sostener,
Mais pretz lo freg temporal
Que l' estieu plen de grondilh
On creis putia et enueya.

Graissans ni serps que s' amola
No m fai espaven ni mal,
Mosca ni tavan que vola,
Escaravat ni bertal;
No sen brugir ni oler
Aquest malvais volatil
Don francx yverns nos nedeya.
Pus la fuelha.

Soudadier, per cui es jovens
Mantengutz e jois eisamens,
Entendetz los mals argumens
De las falsas putas ardens.
En puta qui si fia
Es hom traitz;
Lo fols, quan cuia ill ria,
Es escarnitz.

Salamos ditz et es guirens
C' al prim es dousa com pimens,
Mas al partir es plus cozens,
Amara, cruels c' un serpens;
Tant sap de tricharia
La pecairitz
Que cels qu' ab leis se lia
S' en part marritz.
Soudadier per cui.

Qui anc fon prezatz ni amans
Per domnas ben s' en deu geguir,
Qu' aitan s' en aura us truans
O mais, si mais li pot bastir;
Et ieu poiria o ben proar
Per ma dona Na Cropafort,
Mas ja no la 'n vuelh decelar.
Hueymais dey esser.

D' aiso laus dieu
E Sanh Andrieu
Qu' om non es de maior albir
Qu' ieu suy, so m cug,
E non fas brug,
E volrai vos lo perque dir.

Qu' assatz es lag,
S' intratz en plag,
Si non sabetz a l' utz issir;
E non es bo
Qu' enquier razo
E no la sap ben defenir.

D' enginhos sens
Sui si manens
Que mout sui greus ad escarnir;
Lo pan del folh
Caudet e molh
Manduc e lays lo mieu frezir...

D' aiso laus dieu.

Dirai vos en mon lati
De so que vei e que vi:
Segle no cug dure gaire
Segon que l' escriptura di;
Qu' eras falh lo filh al paire
E 'l pair' al filh atressi...


Cum mouniers vira 'l moli,
Qui ben lia ben desli;
E 'l vilas dis tras l' araire:
Bon frug eys de bon jardi
Et avolh filh d' avol maire
E d' avol cavalh rossi.
Dirai vos en mon.


Tant cant bons jovens fon paire
Del segle e fin' amors maire,
Fon proessa mantenguda
A cellat et a saubuda;
Mas aras l' an avilada
Duc e rei et emperaire.
Al son deviat.

Al departir del brau tempier,
Quan per la branca pueia 'l sucs
Don reviu la genest' e 'l brus
E floreysson li presseguier,
E la rana chant el vivier,
E brota 'l sauzes e 'l saucs;
Contra 'l termini qu' es yssucs.
Al departir del.

L' iverns vai e 'l temps s' aizina
E floreysson li boysso;
E par la flors en l' espina
Don s' esjauzon l' auzelo,
Ay!
E ja fai amors hom guay;
Qusquecx ab sa par s' atray,
Oc,
Segon plazensa conina.
L' iverns vai e 'l temps.

Lanquan fuelhon li boscatge
E par la flors en la prada,
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan de sus la ramada
L' auzelet per la verdura,
E pus lo temps si melhura,
Elhs an lur joya conquisa.
Lanquan fuelhon.
Nostrad. 208. Crescimbeni, 137. Bastero, 89. Millot, II, 250. P. Occ. 175.

Marcoat. Deux pièces presque indéchiffrables, dont les couplets ne sont que de trois vers:
De favas a desgranar
E de notz a scofellar
Lancant hom las escofena.
Mentre M.

L' autre pièce commence ainsi:
Una re us dirai en serra,
Pois m' escometez de guerra
De Saint Segur que l' aiatz.
Una re.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot, III, 418.

Marie de Ventadour, t. IV.
Ben avetz auzit de ma dompna Maria de Ventadorn com ella fo la plus prezada dompna qe anc fos en Lemozin, et aqella qe plus fetz de be e plus se gardet de mal. E totas vetz l' ajudet sos senz, e follors no ill fetz far follia; et onret la deus de bel plazen cors avinen ses maestria.
En Guis d' Uisels si avia perduda sa dompna, si com vos aves ausit en la soa canson que dis:
Si be m partetz, mala dompna, de vos, etc.
don el vivia en gran dolor et en tristessa. Et avia lonc temps q' el non avia chantat ni trobat, don totas las bonas dompnas d' aqella encontrada n' eron fort dolentas; e ma dompna Maria plus qe totas, per so qu' En Gui d' Uisels la lauzava en totas sas cansos. El coms de la Marcha, lo cals era apellatz N Ucs lo Brus, si era sos cavalliers, et ella l' avia fait tan d' onor e d' amor com dompna pot far a cavallier. Et un dia el dompneiava com ella, e si agon una tenson entre lor, q' el coms de la Marcha dizia qe totz fis amaire, pos qe sa dompna li dona s' amor ni 'l pren per cavalier ni per amic, tan com el es lials ni fis vas ella, deu aver aitan de seignoria e de comandamen en ella com ella de lui. E ma dompna Maria defendia qe l' amics no devia aver en ella seignoria ni comandamen. En Guis d' Uisels si era en la cort de ma dompna Maria; et ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla en la cal li mandet si se covenia q' els amics ages aitan de seignoria en la soa dompna, com la dompna en lui. E d' aqesta razon ma dompna Maria si l' escomes de tenson.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199. Millot III, 13. P. Occ. 266.

Marquis. Une tenson avec Giraut Riquier, laquelle il soumet au jugement du seigneur de Narbonne:
Del bon senhor de Narbona, on renha
Fis pretz tot l' an, Guiraut, vuelh que retenha
Nostra razos e la jutje de cors,
E qu' en dia si 'l cre chantes d' amors.
Guiraut Riquier a sela.
Millot, III, 419.

Matfre Ermengaud de Beziers, auteur du Bréviaire d' amour, qui commence ainsi:
El nom de dieu nostre senhor
Que es fons e payre d' amor...
Matfres Ermenguau de Bezes...
En l' an que om ses falhensa
Comptava de la nayshensa
De Ihesum Crist mil e dozens
V chanta VII, ses mais, ses mens,
Domentre qu' als no fazia,
Comensec, lo primier dia
De primavera sus l' albor,
Aquest breviari d' amor...
Il donne un précis de l' histoire sainte; il parle de diverses sciences, et examine les péchés qu' on peut commettre plus particulièrement dans chaque état.
Ensuite il rapporte l' histoire de Jésus-Christ, etc. Enfin on trouve:

Lo tractat d' amor de donas segon que n' an tractat li antic trobador en lor cansos. Il rapporte textuellement des passages des troubadours qu' il cite rarement, et s' attribue des réponses qu' il emprunte à leurs pièces mêmes.
Ainsi, sous la rubrique: “Li aymador se complanhon d' amor a Matfre,”

on lit, entre autres, le couplet de Bernard de Ventadour, t. III, p. 71:
Amors m' a mes en soan, etc.
Et, sous la rubrique suivante: “Matfres respon, e reprenhen los aymadors car an menassat amor e car se son complan de lieys,” se trouve, entre autres, le couplet de Gaucelm Faidit, t. III, p. 291:
Amicx quan se vol partir
De si dons fai gran efansa, etc.
Ce troubadour adressa une épître à sa sœur: “Ayso es la pistola que trames fraires Matfres, menres de Bezes, la festa de nadal a sa sor Na Suau.”
On trouve encore de lui une pièce, dont voici quelques vers:
Dregz de natura comanda
Dont amors pren nayssemen
Qu' hom per befagz ben renda
A selh de cui lo ben pren,
Et aissi l' amor s' abranda,
Guazardonan e grazen;
Pero razos es qu' hom prenda
A bon cor per sufficien;
Ben i fag e guazardo
De selh que non a que do
Ni far no pot autr' esmenda...


Razos es qu' ieu amor blanda
Per tos temps de bon talen,
Et en lieis servir despenda
De bon cor tot mon joven,
Qu' ilh m' a presentat a randa
Tot so qu' anava queren;
E no crey qu' a autr' estenda
Joy tant amorozamen,
Per qu' ieu li m' en abando,
Et ai ne mout gran razo
Ab qu' en derrier no m' o venda.
Dregz de natura.
Millot, III, 418.


Mathieu de Querci. Une tenson avec Bertrand, et une pièce sur la mort de Jacme, roi d' Aragon, dont voici quelques passages:
Joya m sofranh e dols mi vey sobrar
E no trop re que m fassa be ni pro;
Quan mi sove del bon rey d' Arago,
Adoncx mi pren fortmen a sospirar
E prezi 'l mon tot atrestan com fanha,
Quar el era francx, humils, de paucx motz
E de grans faitz, si que sobr' els reys totz,
Que hom aya ja trobatz en Espanha,
Era plus alt per valor conquerer;
E pus qu' el rey tan sabia valer,
Razos requer que totz lo mons s' en planha.


Tot lo mons deu planher e doloyrar
La mort del rey per drech e per razo,
Quar anc princeps negus melhor no fo,
El nostre temps, e sa ni dela mar,
Ni tant aya fach sobre la gen canha
Ni tant aya eyssausada la crotz
On Ihesum Crist fon pauzatz per nos totz.
Ay! Aragos, Cataluenha e Sardanha
E Lerida, venetz ab mi doler,
Quar ben devetz aitan de dol aver
Cum per Artus agron selhs de Bretanha...

En l' an mile qui ben los sap comtar
Que Ihesum Crist pres encarnatio
CC e mais LXXVI que so,
Lo reys Jacmes e 'l sete kalendar
D' agost feni, donc preguem que s' afranha
Ihesums a lui e 'l gart del prevon potz
On dieus enclau los angels malvatz totz,
E 'lh do los gauchz en que l' arma s refranha,
E 'l corone e 'l fassa lay sezer
En selh regne on non a desplazer,
Quar aitals locx crey que de lui se tanha.

A tota gens don eyssampl' en paucx motz;
Lo reys Jacmes es apellatz per totz;
E dieus a 'l mes ab Sant Jacm' en companha,
Quar lendema de Sant Jacme, per ver,
Lo rey Jacmes feni, qu' a dreyt dever
De dos Jacmes dobla festa ns remanha.


Matieus a fait per dol e per corrotz
Son planh del rey qu' amava mais que totz
Los altres reys, e que totz hom s' en planha,
E qu' el sieu nom puesca el mon remaner,
E qu' en puesca dels filhs del rey aver
E dels amicx plazers en que s refranha.
Tant suy marritz.
Millot, II, 262.

Le moine, t. IV. Une tenson avec Albertet.

Le moine de Foissan, t. IV. Trois pièces, dont l' une est remarquable en ce que chaque couplet finit par un vers emprunté à un autre troubadour.
Dans une autre pièce, on trouve ce couplet:
Per cal semblan sui ieu de falhizos
Repres car fas l' enamoratz chantars
Cais que non tanh selui chan ni trobars
Cui ten estreg vera religios?
Mas ges laissar no m' en dey ieu per tan
Qu' enquer non es tan nozens la semblansa
Que no m valha mais la bon' esperansa
E 'l faitz e 'l ditz per que m demor en chan.
Ben volria.
Millot, II, 224. P. Occ. 167.

Le Moine de Montaudon, t. III et IV. Vingt pièces.
Lo Monges de Montaudo si fo d' Alverne, d' un castel que a nom Vic, qu' es pres d' Orlac. Gentils hom fo: e fo faichz morgues de l' abaia d' Orlac, e l' abas si 'l det lo priorat de Montaudon, e lai el se portet ben far lo ben de la maison. E fazia coblas, estan en la morgia, e sirventes de las razons que corion en aquela encontrada. E ill cavalier e ill baron si 'l traissen de la morgia e feiron li gran honor, e deiron li tot so qu' el volc; et el portava tot a Montaudon, al sieu priorat.
Mout crec e melhuret la soa glesia, portan tota via los draps mongils.

E tornet s' en ad Orlac al sieu abat, mostran lo melhuramen qu' el avia fach al priorat de Montaudon; e preguet que ill li des gracia que s degues regir al sen del rei 'N Amfos d' Arragon; e l' abas det; e 'l reis li comandet qu' el manges carn, e domneies e cantes e trobes: et el si fes. E fo faich seigner de la cort del Puoi Sainta Maria, e de dar l' esparvier. Lonc temps ac la seignoria de la cort del Puoi, tro que la cortz se perdet. E pois el s' en anet en Espaingna, e fo li faitz grans honors e grans plazers per totz los reis e per totz los baros e 'ls valens homes d' Espaigna. Et a un priorat en Espaigna que a nom Villafranca, qu' es de l' abaia d' Orlac, e l' abas lo ill donet: et el lo crec e l' enrequi e 'l meilloret, e lai el mori e definet.

Mot m' enueia, s' o auzes dire,
Hom parliers qu' es d' avol servire;
Et hom que vol trop autr' assire
M' enueia, e caval que tire;
Et enueia m, si dieus m' aiut,
Joves homs, quan trop port' escut
Que negun colp no y a avut,
Capellan e monge barbut,
E lauzengier bec esmolut.

E tenc dona per enueioza,
Quant es paubra et ergulhoza,
E marit qu' ama trop s' espoza,
Neys s' era dona de Toloza;
Et enueia m de cavalier
Fors de son pays ufanier,
Quan en lo sieu non a mestier
Mas de sol pizar el mortier
Pebre, o d' estar al foguier.

Et enueia m de fort maneira
Hom volpilhs que porta baneyra,
Et avol austor en ribeira
E pauca carns en gran caudeyra;
Et enueia m, per Sanh Marti,
Trop d' aigua en petit de vi,
E quan trueb escassier mati
M' enueia, e dorp atressi,
Quar no m' azaut de lor tray.


enueia m longua tempradura,
E carn quan es mal cuecha e dura,
E pestre que ment e parjura...
E enueia m, per Sanh Dalmatz,
Avols hom en trop gran solatz,
E corre a caval per glatz;
E fugir ab caval armatz
M' enueia, e maldir de datz...

Et enueia m, per Sant Salvaire,
En bona cort avol viulaire,
Et ab pauca terra trop fraire,
Et a bon joc paubre prestaire;
Et enueia m, per Sant Marcelh,
Doas penas en un mantelh,
E trop pariers en un castelh,
E ricx hom ab pauc de revelh,
Et en torney dart e cairelh.


Et enueia m, si dieus mi vailha,
Longua taula ab breu toalha,
Et hom qu' ab mas ronhozas talha,
Et ausberc pezan d' avol malha;
Et enueia m' estar a port,
Quan trop fa greu temps e plou fort;
Et entre amicx dezacort
M' enueia, e m fai piegz de mort,
Quan sai que tenson a lur tort...


Enquar hi a mais que m' enueia;
Cavalgar ses capa de plueia,
E quan truep ab mon caval trueia
Que sa manjadoira li vueia;
Et enueia m, e no m sap bo,
De sella quan crotla l' arso,
E finelha ses ardalho,
E malvat hom dins sa maizo
Que no fa ni ditz si mal no.
Mot m' enueia.

Autre pièce semblable pour la forme:
Be m' enueia, per Sant Salvaire,
D' ome rauc que s fassa chantaire...
Paubre renovier non pretz gaire...
E ricx hom que massa vol traire.


Et enueia m de tot mon sen...
Escudier qu' ab senhor conten...
E donzelos barbatz ab gren...


Be m' enueia capa folrada,
Quan la pelh es vielha et uzada,
E capairo de nov' orlada...
Et enueia m rauba pelada,
Pus la San Miquels es passada.


Et enueia m tot eyssamen
Maizo d' ome trop famolen,
E mel ses herba e pimen...
Be m' enueia.
Bastero, 89. Crescimbeni, 200. Millot, III, 156. P. Occ. 294.

Mola. Couplet en réponse à Guillaume Raimond.
Reis aunitz, reis dels enoios,
Per que voletz ab me tenzos?
Nonca volgra ab vos barailla,
Pero drutz es, e fos espos
De tal don avetz compagnos
Plus que milans en batailla.
Bastero, 89. Crescimbeni, 199.

Montan. Deux tensons, dont l' une avec Sordel auquel il répond:
S' entr' els malvatz baros cor galiars,
Meraveilla, En Sordel, no m' en pren;
Tan n' es granz fais era prez e donars
Que cor non pot far boca ver disen,
Mas avols hom s' en cug aissi defendre
Ab gen mentir; pero al sen dechai
Qu' als entendenz non pot hom far entendre
Que ben estei aisso que mal estai.
Be m meraveill.

Il y a encore sous son nom un fragment qui commence ainsi:

Quascus deu blasmar sa follor
A son amic, si com s' eschai,
E lauzar so que ben l' estai,
S' il vol portar leial amor;
Quar qu' il sap dir del mal azaut blasmor,
Ni 'l sap mostrar adreichamen lo be
Greu er qu' en ben a far non vir lo fre...
Crescimbeni, 201. Millot, III, 419.

Montant Sartre. Un sirvente adressé au comte de Toulouse:

Coms de Tolsan, ja non er qu' ie us o priva,
Veiaire m' es que 'l guerra recaliva
Del rei franses, e s' ara no s' abriva
Vostra valors, non es veira ni viva,
Ni us en ten
De prez valen...

Coms, a honor no podetz mais jorn viure,
Si a lur dan vos vesem tot desliure
De fals Franses qui van nueg e jorn iure...

Si no vesem vostra seinha destorta
Contra Franses qu' an vostra terra morta
Del vostre fag nuls hom no si conorta,
Ni o pot far mas que leves l' esporta
De salvamen;
Pueis diran s' en:
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Anc plus temsutz de guerra en son repaire
Non fon marques ni ducs ni emperaire
Tan quan vos fostz, seinher, dezhacaire;
Ar atendon Artus cil de Belcaire
E ploran s' en
Lo pair' e 'l fils e 'l fraire
Quar i anatz tan len.
Coms de Tolsan.
Millot, III, 419.

miércoles, 4 de octubre de 2023

Tome troisième contenant pièces amoureuses. Comte de Poitiers. Index de troubadours

Tome troisième

contenant

Les pièces amoureuses tirées des poésies de soixante troubadours, depuis 1090 jusques vers 1260.

1818.

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Guillermo de Poitiers (Bibliothèque Nationale, MS cod. fr. 12473)


Comte de Poitiers.

I.


Farai chansoneta nueva

Ans que vent, ni gel, ni plueva;

Ma dona m' assaya e m plueva (: prueba?)

Quossi de qual guiza l' am;

E ja, per plag que m' en mueva,

No m solvera de son liam.


Qu' ans mi rent a lieys e m liure,

Qu' en sa carta m pot escriure:

E no m' en tenguatz per yure,

S' ieu ma bona dompna am;

Quar senes lieys non puesc viure,

Tant ai pres de s' amor gran fam!


Qual pro y auretz, dompna conja,

Si vostr' amor mi deslonja?

Per que us vulhatz metre monja?

E sapchatz, quar tan vos am,

Tem que la dolors me ponja,

Si no m faitz dreg dels tortz qu' ie us clam.

Que plus etz blanca qu' evori,

Per qu' ieu autra non azori;

Si'n breu non ai ajutori,

Cum ma bona dompna m' am,

Morrai pel cap sanh Gregori,

Si no m bayza 'n cambr' o sotz ram.


Qual pro y auretz, s' ieu m' enclostre

E no m retenetz per vostre? 

Tot lo joy del mon es nostre, 

Dompna, s' amduy nos amam. 

Lay al mieu amic Daurostre 

Dic e man que chan e que bram.


Per aquesta fri e tremble,

Quar de tant bon' amor l' am,

Qu' anc no cug qu' en nasques semble

En semblan del gran linh N Adam.


II.


Mout jauzens me prenc en amar

Un joy don plus mi vuelh aizir;

E pus en joy vuelh revertir,

Ben deu, si puesc, al mielhs anar;

Quar mielhs or n' am estiers cuiar

Qu' om puesca vezer ni auzir.


Ieu, so sabetz, no m dey gabar,

Ni de grans laus no m say formir;

Mas, si anc nulhs joys poc florir,

Aquest deu sobre totz granar,

E part los autres esmerar,

Si cum sol brus jorns esclarzir.


Ancmais no poc hom faissonar

Com en voler ni en dezir,

Ni en pensar ni en cossir,

Aitals joys no pot par trobar;

E qui be 'l volria lauzar,

D' un an no y poiria venir.


Totz joys li deu humiliar,

E tota ricors obezir

Mi dons, per son bel aculhir

E per son belh douset esguar;

E deu hom mais cent ans durar

Qui 'l joy de s' amor pot sazir.


Per son joy pot malautz sanar,

E per sa ira sas morir,

E savis hom enfolezir,

E belhs hom sa beutat mudar,

E 'l plus cortes vilanejar,

E 'l totz vilas encortezir.


Pus hom gensor non pot trobar,

Ni huelhs vezer, ni boca dir,

A mos ops la 'n vuelh retenir

Per lo cor dedins refrescar,

E per la carn renovellar

Que no puesca envellezir.


Si m vol mi dons s' amor donar,

Pres suy del penr' e del grazir,

E del celar e del blandir,

E de sos plazers dir e far,

E de son pretz tenir en car,

E de son laus enavantir.


Ren per autrui non l' aus mandar,

Tal paor ai qu' ades s' azir!

Ni ieu mezeys, tan tem falhir,

No l' aus m' amor fort assemblar;

Mas elha m deu mon mielhs triar,

Pus sap qu' ab lieys ai a guerir.


// Index de troubadours:

Guiraud le Roux

Rambaud d' Orange

Comtesse de Die, Dia

Pierre Rogiers, Peire Rotgiers

Bernatz de Ventadorn, Bernard de Ventadour

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Augier - Guilhem - Guillem - Novella - Ogier

Cabestaing, Cabestany, Guillaume, Guillem, Guilhem

Alfonse II Roi Aragon - Alfonso II

Peire Ramon Tolosa, Toloza, Pierre Raimond Toulouse

Guillaume de Beziers

Bertrand de Born

Folquet de Marseille, Fulco, Foulques

Albert, marquis de Malespine, Albertet

Gavaudan le vieux

Pons de Capdueil, Capduelh, Capduoill

Arnaud de MarueilArnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

Pistoleta

Berenguer de Palasol, Palazol, Palol, Palou, Palafolls

Pierre de Barjac, Peire de Barjac

Cadenet

Sail, Salh, Saill, Scola, Escola, École, Bergerac

Rambaud, Vaqueiras, Raimbaut de Vacqueyras

Pons, Ponç de la Garda, Guardia, Saguardia

Peyrols, Peirols, Peirol

Gaucelm Faidit

Guillaume de Saint-Didier, Guillem de Sant Leidier

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz de Borneil,  Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll

Hugues, Uc, Nuc - Brunet, Brunec, Brunenc

Peire Vidal, Pierre Vidal

Peire, Pierre; Alvernha, Alverne, Auvergne

Uc, Hugues, Saint Cyr, Circ

Clara, Claire; Anduse, Anduze, Anduza

Blacas, Blacatz

Uc de La Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie

Perdigon, Perdigo.

Elias de Barjols

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Lo monge de Puicibot, Puycibot

Na Castelloza, La Dame Casteloze

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun (fill de Marcabrunela)

Gui d' Uisel 

Aimeric, Aimeri de Sarlat

Giraud, Guiraut de Calanson, Calanso

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac

Raimond, Raymond, Ramon, Ramon, Vidal. de Besalú

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Guillem Magret, Guillaume Maigret

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Peguilhan

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

Pierre Cardinal, Peire Cardenal, Cardinal

Sordel, Sordello, Goito, Goit (italiá)

Le moine de Montaudon

Richard de Barbezieux

Blacasset

Giraud Riquier, Guirautz Riquiers 


//


Peitieus (Peitieu en grafia mistralencaPeytèu dins un tèxte ancian en occitanPoetae en peitavin-sentongésPoitiers en francés) es una comuna aguiainesa situada dins lo departament de Viena e la region de Novela Aquitània. Sa populacion èra estimada a 85 800 abitants, en 2004. Sa superfícia totala es de 42,11 km². Es situada a 340 km al sud-oèst de París.

La localitat es coneguda per la batalha de Peitieus entre los Francs menats per Carles Martèl e los Arabis.

Lo gentilici es peitevin - peitevina e pas peitavin - peitavina que significa los abitants de Peitau. (Poitou)

Poitiers, Peitieus

Toponimia:

Las atestacions ancianas son, per lhuec:

  • Peitieus - Lemonum ou Limonum (edat de Cesar); Λίμονον (edat de Ptolemèu); Lemuno (sens data); Lomounum ou Lomonum (sens data); Civitas Pictonum (sens data); Pictavi (sens data); Civitas Pictavorum (sens data); Civitas Pictava (sens data); Pictavis, Pictava urbs, Pictavensis civitas (edat de Gregòri de Tors); Pectavum, urbs Pectava (sens data); Pectavis, Pectavo (Edat Merovingiana); Apud Pictavium civitatem (sens data); Pictavia civitas au seglhe IXApud Pictavim en 1080Pictavensis ecclesia en 1092Seignoratge de Peytieus (sens data); Pictaviensis comes vers 1102Poyters, Peytiers en 1266Peiters, Peters en 1266Peitiers en 1278Poytiers en 1286Poiters en 1363Poictiers en 1366Poitiers en 1394Paytiers en 1445[4].

Peitieus a daissat lo sieu nom a tres grandas batalhas :

(Veire l'article Peitau per las autras batalhas dau Lindau dau Peitau).


http://linguistica-oc.com/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf


Peytèunp.– Poitiers, dans ancien texte.
PEITIEU(rom. Peitieu, Peitieus, Peytieu, Peiteus, lat. Pictavium), n. de 1. Poitiers, capitale du Poitou; Pevthier, nom de fam. provençal.

Lou comte de Peitièu, Guillaume IX, comte de Poitiers, ancien troubadour, v. Guihèn ; Guihen de Peitièu, Guillaume de Poitiers, comte de Valentinois, époux de la comtesse de Die (12" siècle) ; Diano de Peitièu, Diane de Poitiers, duchesse de Valentinois, d’une noble famille du Dauphiné, maîtresse des rois François I" et Henri II.



Guillermo IX de Aquitania y VII de Poitiers (en occitano: Guilhem d'Aquitania o Guilhem de Peitieus; 22 de octubre de 1071-Poitiers, 10 de febrero de 1126), conocido también como Guillermo el Trovador (en francés: Guillaume le Troubadour), fue un noble francés, noveno duque de Aquitania, séptimo conde de Poitiers y primero de los trovadores en lengua provenzal del que se tiene noticia.

Nació en 1071, hijo de Guillermo VIII de Aquitania y de su tercera esposa, Audéarde de Borgoña, hija del duque Roberto I de Borgoña. Cuando falleció su padre en 1086, heredó unos dominios más extensos que los del propio rey de Francia, de quien era nominalmente vasallo. En los años 1101 y 1102, participó tardíamente en la primera cruzada tras la caída de Jerusalén. Sostuvo varias guerras contra los condes de Tolosa. Fue excomulgado en dos ocasiones, una de ellas por abandonar a su esposa legítima y arrebatarle a la fuerza la mujer a su vasallo el vizconde de Châtellerault. Entre 1120 y 1123 combatió junto a Alfonso I el Batallador, su concuñado, para intentar arrebatar a los musulmanes el reino de Valencia. La vinculación de Guillermo el Trovador y Alfonso I el Batallador es doble. De una parte, Inés de Aquitania —hermana de Guillermo el Trovador— casó con Pedro I de Aragón, el cual falleció sin descendencia masculina, heredando sus reinos su hermano Alfonso I el Batallador. De otra, porque a la muerte del Batallador, que falleció sin descendencia, heredó sus reinos su hermano Ramiro II el Monje, el cual casó con Inés de Poitou, hija de Guillermo el Trovador. De ahí que el Trovador resultara cuñado de Pedro I de Aragón y concuñado de sus hermanos, Alfonso I el Batallador y Ramiro II el Monje.

De su matrimonio con Felipa de Tolosa tuvo los siguientes hijos:

Inés de Poitou (1105-1159), esposa de Aimar de Thouars y de Ramiro II de Aragón;
Raimundo de Poitiers (c. 1115-1149), por su matrimonio con Constanza, príncipe consorte de Antioquía.

Guillermo de Poitiers es el primer poeta de nombre conocido en las literaturas románicas. Se conservan 11 poemas suyos, en que la temática amorosa es tratada a veces con gran crudeza: se autodenominaba «trichador de dòmnas», alardeaba de sus proezas sexuales y muchos de sus poemas están dedicados a su amante, Maubergeonne, a la que llama la Peligrosa. En otra composición, pide a sus caballeros que le ayuden a escoger caballo:

—nunca escoger me fue tan difícil—:
No sé si quedarme con [la dama] Agnes o con [la dama] Arsen.
Res non sai ab qual me tengua, de n'Agnes o de n'Arsen.

En otros poemas, muestra una sensibilidad enteramente diferente:

Con la dulzura de la primavera
bullen los bosques y los pájaros cantan
cada uno en su latín
según el ritmo del nuevo canto:
así conviene que cada uno se regocije
en lo que más desea.

Ab la doussor del temps novel
folhon li bosc e li auzel
chanton chascus en lor lati
segon lo vers del novel chan:
adonc esta ben qu'om s'aizi
d'aisso dont om a plus talan.

Acogió en su corte al bardo galés Blédri ap Davidor, quien introdujo en las literaturas románicas la leyenda celta de Tristán e Isolda.






sábado, 13 de noviembre de 2021

LO LLIBRE DELS POETAS. Segle XIII.

SEGLE XIII. 


Arnau, lo catalá. - Borneil, Guerau. - *Castellví, Franci de. - Cervera, 
Guillem de. - Esclot, Bernat d'. - Escás, Amaneu des. - Lull, Ramon. 
- Mur, Guillem de. - Oliver lo templari. - Pere II. - Pere III. - Salvatge, Pere. - Serverí de Girona. (Cerverí)
ARNAU LO CATALÁ. Ben volgra s'esser pogués tot lo mal qu'ai fag desfar e 'l ben que non ai fag far, qu enaissí 'm fora ben pres se 'l bes fos mals e 'l mals bes, ia pueis no 'm calgra duptar ans fora le bes tan grans qu'en fora pars d'un dels sans era non sai cum s'anera de me tan son li mal gran e petit li be. Tan mi sen ver Dieu mesprés que 'm cuidei desesperar; mas vei qu'eu non o dei far quar máiers es sa mercés que 'l mieus grans peccat non es. Aissó 'm fai assegurar pero ben voilgr' atrestans viure e de iorns e de ans a sa honor per meill trober mercé com ll'ai estat fals e de mala fe. Verais Jesucrist, no 'us pes s'ieu vos ans de ren pregar; mercés non laissés cobrar al diabol que tenc pres; e s'anc sire qu'il plagués al cor o vendatz tot car: le cors qu' a fach los enjans suefra las penas e 'ls dans; el cors n'aia pena que il cové qu'el n'a trait vos e s'arma e se. Ben sai, si ia 'm val mercés, que mercés será ses par sol aiçó 'm deu esglaiar quan re plus fag non agés; mas las semanas e 'ls mes e 'ls ans qu'ai laissat passar qu'ieu non fai Dieu remenbrans sol aissó 'm deu esser dans, quar gizardon no fei hom de no re e quier l'a tort qui non á fag de que. Ben sai qu'a tart mi sui pres vas Dieu de mercé clamar, mas el nos mandet so 'm par que qual c' ora qu'ieu vengués no 'm soanería ges e fora tems d'albergar, pero ben volgra enans laissar mos faillimens grans quar en sa cort no pot intrar so cre nulls homs tachat de nulla mala re. Les segles fals e truans vils e semhaires d'enjans (o sembaires) ab hú non a nullhs hom honor ni be pus ama Dieu ni 'l blan, ni 'l tem, ni 'l cre.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Dieus verais a vos mi ren. II. Be n' es razós qu' eu retraya.
GUILLEM DE CERVERA.
Si tot letra no say, En Guylan de Cerveyra als plans comenseray plan' obra vertadeyra. Mas no 'm conexerán, ies ne m'entendrán be, can mon nom ausirán, ne 'ls sovendrá de me. No conosc ablatius, singulars ni plurals, verbs, oblics, sostantius, ne mudes ne vocals, Pretérits ne presens, consonans, leonismes, ne ab sens ne accens, ne comtes d' argorismes. (ni cuentas de algoritmos; comptes) Mas am e-z ay amat, e-s enquer amaray, e pas e-z ay passat e lig e ligiray. Car ligir ditz emblar, perqué emblar volgra mi á tot vil malestar, c' aytal emblar vey fi. E ligirs ditz coylirs, perqu' eu volgra cuylir amor, plasers, servís ab poder de servir.
E ligirs passar dits, perqu'eu volgra passar ab los tres reys, guarnits de tot arnés, la mar. E ligirs dits ligir, can hom la letra lig, e triar e-z eslir, si tot be no comfig. Eslir volgr' e triyar, si pogués, mal e be, e 'l be pendre, laixar lo mal, c' axi-s cové. E volgre ligir libres, on conagués cals suy, e co 'l mon vay con gibres, cals seray e cals fuy. Fiyl, per vos altres dic aquestz dits planament, car volgra fossatz ric de saber e de sen. Esguardan m'escoutats e de cor m'entendets, e can be m'entendats, mos plans dits retenets. Qu'escoutars sens entendre fa mays trop mal que be: qui escouta, rependre se fay, can no reté. Lo be, c' als bons aus dire, e laix' anar lo mal; c' hom no deu re escriure, hon perda son iornal. Tots vostres V. sens vuyl metats en l' escoutar, car lay, bon guardon l'uyl fan de se 'l cor virar. E no podrets far re, ni menar ab les mas, que 'l cor no y an de se, en bocha ni en mas. No pot hom re sentir, que 'l cor adés no y an, tuyt me porán ausir, mas be no m'entendrán. BERNAT D'ESCLOT. Car say que caminant per terra navegant avets sercat lo mon vivent ab gran sejorn e á les vets desayre perqué podets retrayre e respondre al petit melor dejus scrit donchs no 'm vullats mentir amich Vilarubir mes vos prech que 'm digats qual vida may vos plats de la terra ó la mar car moltes veus lausar vos é oida la terra é mayorment si gerra ere deyets que vich fariets vostre brich tos temps de vostra vida mas vey que be 'us otblida car vos ets si girats que de luy les tres parts fets vostre domicili en la mar qui Navili no guardets al ne bo al que ayats dejus pro fuyl peril es grant pel que nostron infant pugats be arecar alarme infernar faent baube bebay vuyles que perde ho guay lo las comendetari quil seu per violari comprar n' osa fiat, mas com ab luy costat aurets aurá plaser que cabal puxa aver car lo guany es ten poch. ... AMANEU DES ESCÁS. Dona, per cui planc' e sospir joven, car á tart vos remir, per mercé 'us vuelh preiar e 'us prec que vulahtz saber mon sen e mon cor e mon estamen, e co m' a fin amor conqués e vençut e laissat e prés per vos que non faitz á blasmar; que jes non podés devinar jeu com vos am, si no 'us o dic
…....
vers es, gentils don' e plasens, que vos sabetz be qu'ien vos am, mas jes no sabetz com aflam et art mon cor per vostr' amor, c' anc nulh temps mais aital ardor non ac mos cors ni no sentí; vers es lo reprochier c' om di: Tal se cuia calfar que s' art. E li vostre plazen esgart fon me tan dos al comensar que 'l dos m'es tornatz en amar com di 'l repropchier que vers es: Aital cuiá penre qu' es pres. Tot enaisí m'es avengut que pres e liat e vencut m'avetz vos et amors essems; e Dieus do 'm vezer loc e temps que portetz vostra part del fais, qu'ieu l'ay tastat, e non engrais, ans m'amagrezisc a sobrier, per que 'm sove d'un reprochier c' ai mantas vetz auzit contar: Que aital fais Deu hom levar Su 'l col que 'l puesca sostenir; dona, et ieu no puesc' sofrir jes lo fai sex la vostr' adjuda. Amors es com miega perduda, cant es trastota d'una part; que l'us n'a e l'autr' atretan, adoncx val amors a guaran lial e bona et entieira; et es fort avinen manieira, can l'us amicx a l'autre val, e dire 'us n'ay si no 'us sab mal, un repropchier que fort m'asauta: C' ab la una ma lavo-s l' altra, et ambas los huels e la cara. Vos sabetz, dona gentil, clara, que us plazers autren' adutz; e per so car mi soi rendutz á vos et al vostre voler, per razó 'm deuria valer amor e servirs e mercés e sufrensa e bona fes, e vey que negús no m'acor; peró en vostra gran valor m'albir et ay bon esperansa, C' aisí cant n'ay gran malenansa, n'auray gran be ab joi isnel, C' apres la plueia fara bel, so ditz hom salvaljes
…......
C' ai auzit dir manta sazó: Que l' autrui dol badalha so .... Un repropchier ai auzir dir: Piegiers es sofrir que morirs, e sofrirs es coma languirs e languirs es com pietz de mort... ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. El temps de nalador. II. En aquel mes de mai. III. A vos, que ieu am desamatz. RAMON LULL. (Está en OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL, ESCRITAS EN
IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ
CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES,
Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ. PALMA. IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.
)
I. Un consili vuyl començar en mon coratge, e xantar, per ço que faça enamorar tots cells qui ho poden far per Deu servir, e lo sepulcre conquerir: molt ho desir. En consili tan gran siats, e tan bellament ordenats, que Deus ne sia molt honrats e mant hom ne sia salvats, e tot lo mon en lonch, ample é pregon (lònch en Rosselló, con nota 1) haja ahon. En consili no façats for (fòr en Rosselló) per argent, castell, ne per or; (òr en Rosselló) temets ho com seny si que mor; (cóm en Rosselló) car si havets bo e gran cor, ( en Rosselló) ¡Ah! ¿que dirán Juseu, sarrahí, vestian (crestian en Rosselló; vestian es errata) tartres é man? En consili no siats duptós, avar, ni trist, ne peresos, (avár, pererós en Rosselló) tant forts siats complits d'amors, (fòrts en Rosselló) de suspirs, lágremes é plors, per bon amar (bòn en Rosselló) que Deus vos faça acabar lo seu honrar. En consili hajats consell ab hom ardit é no volpell, á consellar per bon capdell, (bòn en Rosselló; nota 2) e si 'u havets serets molt bell; car hom vestit de vicis é mal sperit es mal garnit. En consili qui 'us diu de no, de no diu al Senyor del tró, (trò en Rosselló) qui per amor en la creu fo: si ell lo lexa abandó (éll en Rosselló) al diable infern será son stable turmentable. En consili Deus vos ajut; temme no siats decebut, (desçebut en Rosselló) car mant home ha leu volgut alcú be far qui es recregut ( en Rosselló) al començar; prech Deus qu'eus vulla amparar ab bo amar. ( en Rosselló) En consili ans que parlets guardats en quals començarets; en tots homens non vos fiets, car mant home no está drets. iAh, bon amich! Savi 's qui per altre 's castich e tem destrich. En consili lo pech moltó (péch en Rosselló) engana 'l lop é lo leó, e la volps engana al capó (volp; rapó; nota 3; capó) e mant hoc es pijor que no. (hoc : sí afirmativo en OCcitano) Si no 'us guardats, por mant hom serets enganats e menyspreats.
En consili guardats la fi ( en Rosselló) de Deu, qui está lo camí de parais, veray fi; (paradis, fí en Rosselló) de si hi anats vespre é mati, (matí en Rosselló; nota 4) segur irets, barat ne tort mal no tembrets; (tòrt, en Rosselló; nota 6) perfayt serets. (nota 6 en Rosselló) De las obras d'est poeta sols publiquem aquesta. Fou un dels talents mes privilegiats de son segle y compongué moltíssimas obras. Qui vulla coneixe sas rimas (que fan un volum de 700 páginas) veji la edició que l'any 1857 (la que yo he editado es de 1859) publicá en Mallorca 'l llorejat poeta y Mestre en gay saber En Geroni de Roselló. GUILLEM DE MUR. D'un sirventés far me sia Dieus guitz quar comensat l' ay per bona razó, quar lo sanch bers on Dieus fon sebelhitz vólon liurar aissilh qui de lay so, e sia certz quals que s'en entremeta e n'intra en mar en bona ensió que Jhesum Crist en tan luec los meta en paradis, quon li siey mártir so. Per quascús gart quon irá garnitz; quar Dieus no vol qu'ab l' autruy garnizó, de qu'autre á tots sia despossezizts, lai pas nulh hom ses satisfactió. per qu'iéu non cre qu'a 'ital home prometa Dieu son regne, ni que s'amor li do, si ben lai vay ab arc ni ab sageta qu'el sout que pren cobra son gazardó.
Non cre sia per Dieu gent aculhit ricxs hom que pas ab l'autrui messió ni selh qu' a tort n'a los sieus descauzitz ni fai raubar per aquelh' ochaizó, quar Dieus sap tot que porta en sa maleta, e s'ab tortz vay, trabalha s' en perdó, quar Dieus vol cor fin ab volontat neta d'ome que pas mais per lui que per dó. L'archivesque prec de cui es Toleta (Arzobispo; Archiepiscopo, etc) qu'amoneste lo bon rey d'Aragó que per complir son vot en mar se meta e per tener en pes son bon ressó. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Guilhem de Mur, que cuia far. II. Giraut Riquier, segon vostr' essien. III. Guilhem de Mur, chauzetz d' esta partida.
OLIVER LO TEMPLARI.
Estat aurai lonc temps en pessamen de son don ieu vuelh un sirventés far, car no vei res que 'm pogués conortar de l'or' en say qu'el bon rei fon perden ab sos barós et el cam desgarnitz pels turcx savais mot laiament aunitz; mas ara 'm platz car vey que no 'ls oblida, ans clamaray mentre er cors aia vida.
La rezenzó e 'l sepulcre breumen
(als turcs felós) als convenc a laissar per que n'an fag mans homs de say crozar coms, ducx, marqués e 'ls autres eyssamen (condes, duques..) per qu'ieu prec sil qu'es visibles Trinatz (Trinidad; Trinitat; trino, 3) ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz (verdadero Dios, hombre, E.S.) que el lur sia ver stella caramida e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.
Rey d' Aragó de tot mal non chalen c' avetz conquist de Tortos' al Biarne, (Bearne, Bearn, etc) Malhoga, sovengáus d'outramar, (Mallorca, Maiorga, Mallorques, etc) per qu'autre non pot esser tenens del sieus temple que avet tan gen servit; e car vos es del mon lo plus ardit de fag d'armas ni Roma vos convida acoiretz sai o tot lo mon vos crida. S' el rey Jacme ab un ters de sa gen passés de lai leu poyra restaurar la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar car contra lui Turcx non an garnimen, (los turcos, el turco) qu' el sa n' a tan (vençutz) e desconfitz pres e liatz, mortz, nafratz e delitz (de mons) e tors en batalla en ramida et a conqués so que tanh a sa vida. Paire veray, senhér del firmamen qu'en la Verge vengués per nos salvar e batisme prezés per l'antica ley (sus en la crotz) on morís a turmen e puey traissés d' iffern los just peritz resucités qu'aisí o trobam escritz (sia guitz) quan lo rey qui ten Lerida (Lérida; Leyda; Lleida, Ilerda, Ilerde) al jutjamen sia en nostra partida. Rey d'Aragó volgra-us vezes garnitz ab M. Vassolhs vostres en cam floritz e que y agues II com en qui pres guida e 'ntre 's vescoms el senhor de Gelida. (y entre los vizcondes..) PERE II. - GUERAU BORNEIL.
GUERAU.
Be-m plaria, séigner reis ab que-us vis un pauc de lezer que-us plagués que-m diguessetz ver si-us cuiatz qu'en la vostr' amor a bona dompna ton d'onor si com d'un autre cavallier; e non m'en tengás per guerrier aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?) PERE II. Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis no-m defendés ab mon saber ben sabés on voletz tener per so ben vos teng a follor se-us cuiatz que ma ricor vailla mens a drut vestadier; aissí vos pogratz un denier adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata) GUERAU. Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis de dompna qu' enten é valer que ia non failla per aver ni de rey ni d'emperador, non fassa ia son amador, so m'es vis, ni no ill a mestier car nos ric home sobraussier non vóllen... PERE II. Guirautze, non está genseis si 'l ric sap onrar ni temer si donz el cor ab la poder li josta, co 'l te per seignor, preza 'l donc menz per sa valor s' é mal no 'l troba sobrier: ja sólon me dire reprobier que cel val mais e mills pren... ... Guirautz, anc trop ric no-m despeis, en bona domna conquerer mas en s'amistat retener met ben la forsa e la valor si 'l ric se fan galiador, e tan non ámon huei com er de mi non creas lausenguier qu'eu am las bona finamen...
…...
Guirautz, hoc ben d'amor leugier mas a mi no-m dones parier qu'ieu n'ai guazaignat per cen. (Milà ) http://64.233.161.118/books?id=oi5AAAAAMAAJ&pg=PA354&vq=quan&dq=editions:UOM39015063044666&output=html_text&source=gbs_toc_r&cad=4 PERE III. Peire salvagg' en greu pessar (Pere Salvatge, que contesta) me fan estar dins ma maizó Las flors que say volon passar senes guardar dreg ni razó; Don prec asselhs de Carcasés e d'Ajenés et als Guascós prec que lor pes (gascons, gascones, de Gascogne) si flors me fan mermar de ma tenensa; mas tal cuia sai gazanhar perdó que 'l perdós s li er de gran perdició. (s+li+er, tres palabras) E mos neps que flor sol portar vol cambiar, do no 'm sab bo, son senhal et auzem comtar que 's fai nomnar rey d'Aragó, mas cuy que plays' o cui que pes los miéus jaqués se mesclarán ab lor tornés e plas' á Dieu que 'l plus drey-turier vensa; qu'ieu ja nulh temps per bocelh de Bretó no laysarai lo senhal del bastó. E si mi dons al cor cortés ples de totz bes Salvagge, valer mi volgués e del seu cor me fes qualque valensa per enemicx no 'm calgra garnizó ni desplegar pennol ni confaló. PERE SALVATGE. Senher, reis qu'enamoratz par non degra star ab cor feló contra flors, ans deu albirar com posca far ab bon ressó culhir las flors en aquel mes on l' estiu es! E las flors naisson plus espés e 'ls culidors sian de tal valensa qu'en poig ni plan, en selva ni boyssó (puig; pueyo; puey, etc, podium) no láisson flor de sai Moncanegó.
(mon, mont, monte, montis Canegó: Canigó; 2785 m; Pirineos; límites de los condados de: Rosellón, Conflent, Vallespir)
SERVERÍ DE GIRONA. No val iurars lai on falh lialtatz, ni razonars en cort que dreg so an, ni demandars lai on renh cobeitatz, ni castiars qui vergonha non blan; ni val mercés lai on falh chauzimens, ni chauzimens lai on mals es á tria, ni belhs arnés entre 'ls crois lagz tenens, ni digz cortés en loc de vilania.
No y val lauzars a selh cui falh bontatz, ni ensenhars lai on saber pren dan, ni val callars ab servitors malvatz, ni convidars en taula ab glotz manjan; ni gen aprés entre 'ls mals entendens, ni entendens ab pega companhia, ni fis sotzmés ab donas desplazens, ni meritz pres on no y es mais falsia. No val preiars ab vilars vil puiatz ni gen parlars ab selhs que van gaban; ni val chantars entre 'ls tritz e 'ls iratz ni val donars als us autres rauban, ni parentés ab croys avars parens, ni ricx parens lai on falh manentia, ni homz entés entre 'ls fols respondens. ni fait enprés ab selhs que aver desvia. Ni val tiorns clars, ni lumz als issorbatz ni prim trobars ab mals entens truans, ni val gardars als maritz fellós fatz, ni menassar á mollers quan mal fan, ni bona fes ab malvatz mescrezens; ni val crezens en terra de falsia ni dos promés ab messongiers manens, ni reys plaidés tollens quan dar deuria. No val amars lai on es falsetatz, ni sopleyars vas folhs humilian, ni val onrars ab croys outracuiatz, ni captellars entre 'ls necis estan. Ni ricx després per dar fals jutjamens, ni jutjamens dreitz ab falsa baylia, ni val purs pes fazen latz falhimenz ni fortz paés ab mala senhoria. Seprepretz es bon' e bell' e prezens entre 'ls plazens e 'l cartz ab cortesia. A pres conqués el rey e 's tan valens qu'om dels cortés per pus cortés lo tria.

____
Tans daussor: afans las! pezans, tan pas e dans mal pas tan grans qual vas d'amor an mas ay atrás ses jai, no 'm trairay per paor. qu'esmay,
esglay Gen
mi fai n'atén don plor; emen cors clar d'amen no 'm par plazen m'ampar qu'aport qu'amar mi, mi fai men qui ses dar ma fi am si greu mal no vi coral ma mort; mortal quan no 'm val denan e fa 'l ploran doblar penan ab greu pensan martir; baizan res la veí no 'm pres il qui tan s'es confort encés vis pogués dos ris ja ses cors fis merces blanc lis mi lais... guerir m'aucís
que 'm faitz pieitz á gran tort. Mals
iornals Cars corals afars mortals amars sessals espars sos amars e mos d'aucir, cors blos hon secós mais mon airos amon de nos pus fon iassé ab mon servir dezir, per qual plazer qu'es per esglays iorn ser esmays non vuelh m'er lays doná 'l do e mays tal ressó si 'm fays selh bo d'aytan ricx do secors. que 'm fo qu'ab promes vostra mercé. bon cap acap Glatz qu'escap venatz al cap m'er pratz que cap floratz entre 'ls fals parladors. si 'us platz m'amors, Ab fels mes cap m'er mels ans sab e cels far gap cruzels sens gab e gels si de totas valors. freitz flors, fays Silh qu'es dels cartz honors pantays e 'l rey Peire pretz sors. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Baile, jutge, cosselhier d' aut senhor. II. Totz hom deu far aço que 'l vielhs sers fa. III. A greu pot hom conoisser en la mar. IV. Bel mon volgra que son nom dreg seguis. V. En mal punh fon creada. VI. Cuenda chansó plazen ses vilhanatge. VII. A vos me suy bona dona donatz. VIII. Puy semblet genier amors. IX. Qui bon frug vol reculhir, be semena. X. Un vers ferai dels quatre temps del an. XI. Man ric mi demandon si am. XII. Si tot s' es braus l' ayrs é 'l mes. XIII. Cavayers e sirvens. XIV. S' ieu fos tan rics que pogues gent passar. XV. Si volets dir de mí. _____