champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 22 de mayo de 2026
Set, 7
lunes, 12 de agosto de 2024
Orde, Horde, Orden, Ordein, Ordeng, Ordenh
Orde, Horde, Orden, Ordein, Ordeng, Ordenh, s. m., lat. ordinem, ordre, arrangement, disposition des choses.
Son pauzadas 1 davant autra, segon lur orde. V. et Vert., fol. 46.
Elles sont posées l'une devant l'autre, selon leur ordre.
Enquerre e per cal orde et en cal manieyra et a cal fi o deu adordenar.
V. et Vert., fol. 59.
Enquérir et dans quel ordre et de quelle manière et à quelle fin il le doit disposer.
- Disposition de dernière volonté.
Si alcus hom mor ses testament e ses ordenh.
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 140.
Si aucun homme meurt sans testament et sans disposition.
- Rang, dignité.
Thobias... dizia a sa espoza: Aquesta nueg... serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas. V. et Vert., fol. 92.
Thobie... disait à son épouse: Cette nuit... nous serons, en notre mariage, au rang des patriarches.
Aitals clercs non deu aver molier, si el a orde sobre cantor, o sobre lector.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Pareil clerc ne doit pas avoir femme, s'il a rang au-dessus de chantre ou au-dessus de lecteur.
- Les différents grades de la hiérarchie ecclésiastique.
Los sanctz ordes de sancta Glieya, so es a saber, sotzdiague, diague e capella. (N. E. Subdiácono, diácono y capellán.)
Los sans ordes que recebon aquells que se volon adordenar a Dieu servir. V. et Vert., fol. 5 et 96.
Les saints ordres de la sainte Église, c'est à savoir, sous-diacre, diacre et chapelain.
Les saints ordres que reçoivent ceux qui veulent se consacrer à servir Dieu.
- Les différents choeurs de la hiérarchie des anges.
Creet IX hordes d' angils... d' aquels IX hordes cazegron una gran partida. Liv. de Sydrac, fol. 56.
Créa neuf ordres d'anges... de ces neuf ordres une grande partie tombèrent.
L' octaus ordes es Cherubin,
E 'l nones ordes, Serafin.
Brev, d'amor, fol. 19.
Le huitième ordre est Chérubins, et le neuvième ordre, Séraphins.
- Congrégation religieuse.
Pois se rendet al orde de Granmon. V. de Pierre Rogiers.
Puis se rendit à l'ordre de Grammont.
(N. E. Al orden de Puigdemont no, a ese orden se rindió el felón más grande que ha habido en España, Pedro Sánchez Castejón.)
L' orde Sanh Benech quier que om lhi do.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.
Réclame qu'on lui donne l'ordre de Saint-Benoît.
ANC. FR. Au plus preudhomme de l' ordre blanche. Joinville, p. 27.
Une ordre et fraternité de vingt-quatre chevaliers.
Monstrelet, t. II, fol. 56.
- Règle, observance de la règle.
Conseylh agron li sant que l' ordes sia estret. V. de S. Honorat.
Les saints eurent conseil pour que l' observance soit étroite.
Ja no 'l cal tondre ni raire,
Ni en estreg orde maltraire.
Pons de Capdueil: En honor.
Jamais ne lui faut se tondre ni se raser, ni souffrir dans une étroite observance.
Fig. Be m soi mes en ord' estreg.
Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz.
Je me suis mis en bien étroite observance.
- Ce mot s'appliquait à tous les sacrements.
De VII ordes suy crezens.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
De sept ordres je suis croyant.
Can l' efan ieigz de l' aigua, que a son orde pres,
Adoncx es soutz e quitis, aitals es nostra fes.
Izarn: Diguas me tu.
Quand l'enfant sort de l'eau, qu'il a pris son sacrement, alors il est absous et quitte, telle est notre foi.
- L' ordinaire de la messe.
Anet auzir al mostier
La missa e tuit sei cavalier...
E quant an tot l' orde auzit,
Et il son del mostier eissit.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Alla ouïr la messe au moutier avec tous ses chevaliers... et quand ils ont ouï tout l' ordinaire, et qu' ils sont sortis du moutier.
- Hoir, héritier direct.
El sobredigs fevateirs ni 'l seus ordeins no podo ni devo re donar a sobrefeu. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.
Le susdit feudataire ni les siens hoirs ne peuvent ni doivent rien donner à surfief.
Adv. comp. Jacob comtet li tot per orde.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Jacob lui conta tout par ordre.
ANC. FR. Et environ en ordene assis.
Roman de Partonopeus, t. II, p. 159.
CAT. Orde. ESP. Orden. PORT. Ordem. IT. Ordine.
(chap. Orden, ordens.)
2. Ordenar, v., lat. ordinare, mettre en ordre, ordonner, régler, disposer. Vol ordenar las soas causas a sa mort. Trad. du Code de Justinien, fol. 6. Il veut mettre en ordre les siennes affaires à sa mort.
- Établir, instituer.
Deu la poestat ordenar un home que an' ab lo menor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 54.
L' autorité doit établir un homme qui aille avec le mineur.
Part. pas. Sia que l' heres es ordenatz el comensament del testament, o sia que el es ordenatz el mei, o sia que el es ordenatz en la fin.
Trad. du Code de Justinien, fol. 60.
Soit que l' héritier est institué au commencement du testament, ou soit qu'il est institué au milieu, ou soit qu'il est institué à la fin.
Certa mesura ordenada segon la cal ela pot donar la soa causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Certaine mesure réglée selon laquelle elle peut donner la sienne chose.
- Conférer les ordres religieux.
En apres ordenet Honorat lo cors sant. V. de S. Honorat.
Par après Honorat ordonna le corps saint.
ANC. FR. Tondre les fist ambedeus, le père fit ordener à prestre et le filz, à diacre. Chr. de Fr., rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.
Johan fu clers è coronez,
Et eveske fu ordenez.
Roman de Rou, v. 6213.
Si qu'il i ot un grant covent
Que d' ordenez, que d' autre gent.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 360.
CAT. ESP. PORT. Ordenar. IT. Ordinare. (chap. Ordená: ordeno, ordenes, ordene, ordenem u ordenam, ordenéu u ordenáu, ordenen; ordenat, ordenats, ordenada, ordenades.)
3. Ordinatio, Ordenatio, Ordonation, s. f., lat. ordinationem, ordonnance, disposition, arrangement.
Ordinatios de paraulas. Leys d'amors, fol. 42.
Disposition de paroles.
- Ordination.
Sanh Peire... fe certas ordinatios... VI evesques.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 8.
Saint Pierre... fit certaines ordinations... six évêques.
- Ordre, arrêté, décret.
Ordenatio et declaratio sobr' el fait de la moneda.
Tit. de 1270. DOAT, t. IX, p. 67.
Ordonnance et déclaration sur le fait de la monnaie.
Per volontat e ordonation de nostra baylia.
Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.
Par volonté et arrêté de notre bailliage.
ANC. FR. Quand tous urent béu par ordination. Combat des Trente.
CAT. Ordinació. ESP. Ordenación. PORT. Ordenação. IT. Ordinazione.
(chap. Ordenassió, ordenassions : orden, ordens : ordenansa, ordenanses: disposissió, disposissions : manamén, manamens.)
4. Ordinal, adj., lat. ordinalis, ordinal.
Noms ordinals, es coma primiers, segons, etc. Leys d'amors, fol. 48.
Nom ordinal, c'est comme premier, second, etc.
CAT. ESP. PORT. Ordinal. IT. Ordinale. (chap. Ordinal, ordinals: de orden, primé, segón, tersé, cuart, quinto, sexto, séptim, octavo u octau, noveno o nové, déssim.)
5. Ordener, s. m., ordonnateur.
Mos executors e mos ordeners d'aquest testament.
Tit. de 1280. DOAT, t. X, fol. 88.
Mon exécuteur et mon ordonnateur de ce testament.
(chap. Ordenadó, ejecutó, per ejemple de un testamén.)
6. Ordinatiu, adj., lat. ordinativus, ordinatif, qui marque l' ordre.
Las unas son copulativas e las autras ordinativas. Gramm. provençal.
Les unes sont copulatives et les autres ordinatives.
ESP. Ordinativo. (chap. Ordinatiu, ordinatius, ordinativa, ordinatives; ordenatiu, ordenatius, ordenativa, ordenatives.)
7. Ordenament, s. m., disposition, arrangement, ordre.
S' el paire non agues fait nuil testament ni nuil ordenament.
Non vol que li garent sapion la soa volontat ni son ordenament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 60.
Si le père n'eût fait nul testament ni nulle disposition.
Ne veut pas que les témoins sachent la sienne volonté ni sa disposition.
ANC. FR. Que nus ne fust si hardiz qu'il passast cel ordenement.
Villehardouin, p. 147.
ANC. CAT. Ordenament. ESP. Ordinamiento (ordenamiento).
IT. Ordinamento. (chap. Ordenamén, ordenamens.)
8. Ordenaire, Ordenador, Ordonador, s. m., lat. ordinator, ordonnateur, administrateur.
Lo ordenaire de la maison deu faire aiso escriure.
Per consentement del ordonador de la Gleisa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
L' ordonnateur de la maison doit faire écrire ceci.
Par consentement de l' ordonnateur de l' Église.
- Adj. Ordonnable, qui peut être ordonné.
Causas ordenadas et ordenadoyras.
Rég. des États de Provence, v. 1401.
Choses ordonnées et ordonnables.
ANC. FR. Homère a accoustumé de nommer les plus vaillans et plus royaux hommes méritans mieulx de commander, ordonneurs du peuple. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 16.
Directeur et ordinateur des affaires secrettes.
Satyre Ménippée, p. 73.
CAT. ESP. PORT. Ordenador. IT. Ordinatore.
(chap. Ordenadó, ordenadós, ordenadora, ordenadores : qui ordene, administre; administradó, administradós, administradora, administradores.)
9. Ordinari, adj., lat. ordinarius, ordinaire.
Ni aquel hom que es jutges ordinaris, si cum es proconsul.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Ni cet homme qui est juge ordinaire, ainsi comme est proconsul.
CAT. Ordinari. ESP. PORT. IT. Ordinario.
(chap. ordinari, ordinaris, ordinaria, ordinaries.)
10. Ordenansa, Ordonnansa, s. f., ordonnance, ordre, disposition.
Adonc se son metutz en bella ordonnansa, e, de la villa, son salhitz sus los enemics. Chronique des Albigeois, col. 12.
Alors ils se sont mis en bel ordre, et, de la ville, se sont élancés sur les ennemis.
Segon la dreyta ordenansa de las paraulas. Leys d'amors, fol. 42.
Selon la régulière disposition des paroles.
- Arrêté, décret.
Aucuns articles d'aquella ordenensa. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. Aucuns articles de cette ordonnance.
CAT. Ordenansa. ESP. Ordenanza. PORT. Ordenança. IT. Ordinanza.
(chap. Ordenansa, ordenanses.)
11. Ordenadamen, adv., par ordre, régulièrement.
Dieus l' a fah tan be e tan ordenadamen. Liv. de Sydrac, fol. 53.
Dieu l'a fait si bien et si régulièrement.
ANC. FR. Li clergiés vint encontre moult ordenéement.
Roman de Berte, p. 179.
CAT. Ordenadament. ESP. PORT. Ordenadamente. IT. Ordinatamente.
(chap. Ordenadamen : en orden.)
12. Ordinariamen, adv., ordinairement.
Li doctor lejon ordinariamen. Leys d'amors, fol. 60.
Les docteurs lisent ordinairement.
(chap. Los doctós lligen ordinariamen; menos los doctós catalanistes que sol lligen un parell de sellos y encara se cansen los mol dropos.)
CAT. Ordinariament. ESP. PORT. IT. Ordinariamente.
(chap. Ordinariamen.)
13. Adordenar, Aordenar, v., ordonner, organiser, disposer, régler. Aordena las esqueiras dels baros de la soa gen, per passar a la batailla.
V. de Bertrand de Born.
Organise les escadrons des barons de son parti, pour passer à la bataille.
Fig. Non pot ben los autres adordenar sell que es en se mezeys dezaordenatz.
Non adordenon lur ententio.
V. et Vert., fol. 79 et 92.
Ne peut pas bien régler les autres celui qui en soi-même est désordonné.
Ne règlent pas leur intention.
Part. pas. A ben aordenat sa gleysa e son ostal. V. de S. Honorat.
A bien disposé son église et son hôtel.
Persona ben adordenada deu tantost repremer et estenher aytals folls pessamens. V. et Vert., fol. 18.
Une personne bien réglée doit aussitôt comprimer et éteindre telles folles pensées.
- Commander, enjoindre.
Adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s' en anes a 'N Guillaume de Balaun. V. de Guillaume de Balaun.
Ordonna à un chevalier du château qui savait le fait, qu'il s'en allât vers Guillaume de Balaun.
Venc en 1 pais, am sa molher et am sos efans, per la terra multipliar, coma Dieus aordenava. Liv. de Sydrac, fol. 136.
Vint dans un pays, avec sa femme et avec ses enfants, pour peupler la terre, comme Dieu ordonnait.
- Conférer les ordres religieux.
Los sans ordes que recebon aquells que se volon adordenar a Dieu servir.
V. et Vert., fol. 96.
Les saints ordres que reçoivent ceux qui veulent se consacrer à servir Dieu.
Part. pas. Est vos preyres adordenatz? V. de S. Honorat.
Êtes-vous prêtre ordonné?
Dieus amenestrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat.
Dieu secourra celui qu'il a ordonné.
- Titré, distingué.
Ab persona adordenada, segon que l' ordes es plus aut.
V. et Vert., fol. 69.
Avec personne titrée, selon que le rang est plus haut.
14. Adordenamen, Aordenamen, Azordenamen, s. m., ordonnance, disposition, arrangement.
Apres ha los grans adordenamens de son ostal. V. et Vert., fol. 9.
Après il a les grands arrangements de son hôtel.
Sobr' el aordenamen que dessus contengutz es.
Tit. de 1270, de la famille Gasc.
Sur la disposition qui est contenue dessus.
- Ordre, arrêté, décret.
Per mandamen del emperador e per adordenamen de Dieu.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 5.
Par commandement de l'empereur et par ordre de Dieu.
- Règle, principe.
Dregz de natura es azordenamens comus que es donat per natura.
Brev. d'amor, fol. 4.
Droit de nature est règle commune qui est donnée par nature.
- Commandement, précepte.
Aordenamens de leis es tota sabieza. Trad. de Bède, fol. 37. Commandement de loi est toute sagesse.
15. Adordenament, adv., avec ordre, conséquemment, régulièrement. Qui s' esforz' a penre las vertuz non adordenament, tost perilha.
Trad. de Bède, fol. 44.
Qui s'applique à saisir les vertus non régulièrement, bientôt est en péril.
ANC. FR. Mal ordonnément neantmoins couché en langage françois.
Camus de Belley, Divers., t. II, fol. 176.
16. Adordenadamens, Adordenadamen, Ahordenadamen, adv., avec ordre, en rang, régulièrement.
Gruas et aucas issamen
Volon adordenadamen.
(chap. Grulles y oques igualmen (per igual, de la mateixa manera)
volen ordenadamen (en orden). Al Decamerón trobaréu una noveleta aon ix una grulla, y un atra aon ix lo pon de l' oca y Salomón.)
Brev. d'amor, fol. 51.
Grues et oies également volent en rang.
Ahordenadamen ferir... sus l'autra ost. Liv. de Sydrac, fol. 60.
Frapper en ordre... sur l'autre armée.
Breumens et adordenadamens. V. et Vert., fol. 59.
Brièvement et régulièrement.
17. Aordinatio, s. f., règlement, disposition.
Conditios et aordinatios dejos escrichas. Charte de Gréalou, p. 60. Conditions et règlements dessous écrits.
18. Adordenayre, s. m., ordonnateur, administrateur.
Pus que ell es payres, ell es governaires et adordenayres del ostal.
V. et Vert., fol. 38.
Puisqu'il est père, il est gouverneur et ordonnateur de la maison.
19. Desorde, s. m., désordre.
Las malvolensas e lhi desorde.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 34.
Les malveillances et les désordres.
CAT. Desorde. ESP. Desorden. PORT. Desordem. IT. Disordine.
(chap. Desorden, desordens; desorde.)
20. Desordenament, s. m., disproportion.
Per desordenament dels membres. Eluc. de las propr., fol. 55.
Par disproportion des membres.
CAT. Desordenament. ESP. Desordenamiento. IT. Disordinamento.
(chap. Desordenamén, desordenamens; desproporsió, desproporsions.)
21. Dezordenatio, s. f., désordre, dérangement.
La dezordenatio d'aytal oratio, o d' aytal sentensa.
Leys d'amors, fol. 134.
Le désordre de tel discours, ou de telle pensée.
ESP. Desordenación. IT. Disordinazione.
(chap. Desordenassió, desordenassions : desorden, escampatall.)
11. Dezadordenar, Dezaordenar, v., dérégler, désordonner.
Per aquestas III cauzas que corrompon e dezaordeno tot lo mon.
V. et Vert., fol. 48.
Par ces trois choses qui corrompent et désordonnent tout le monde.
Part. pas. D' on par qu' el nos es aversiers
Per desadordenat voler.
G. Riquier: Be m degra.
D' où il paraît qu' il nous est contraire par un vouloir désordonné.
Los faitz adordenatz e 'ls desadordenatz.
G. Riquier: Lo mons par.
Les faits réglés et les déréglés.
Neguna cauza non deguda e dezaordenada. V. et Vert., fol. 19.
Nulle chose non due et désordonnée.
23. Dezadordenamen, s. m., déréglement, dérangement.
De dezadordenamen del cor ve lo dezadordenamen del cors.
V. et Vert., fol. 104.
De déréglement du coeur vient le déréglement du corps.
ANC. FR. Le désordonnement de sa justice.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 372.
24. Extraordinari, adj., lat. extraordinarius, extraordinaire.
Certa joya extraordinaria. Leys d'amors. Laloubère, p. 66.
Certaine joie extraordinaire.
CAT. Extraordinari. ESP. PORT. Extraordinario. IT. Estraordinario, straordinario. (chap. Extraordinari, extraordinaris, extraordinaria, extraordinaries : extra + ordinari, fora de lo ordinari, fora del comú.)
25. Preordenacio, s. f., préordination.
Predestinacio es preordenacio de Dieus segon segon la qual hom es destinat... a salvacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Prédestination est préordination de Dieu selon laquelle l'homme est destiné... à salut.
CAT. Preordinació. ESP. Preordinación.
(chap. Preordinassió, preordinassions, preordenassió, preordenassions. Predestinassió es preordenassió de Deu segons la cual (hom es) se está destinat... a salvassió.)
jueves, 7 de enero de 2021
Lo Camí, XVII.
XVII.
Daniel, lo Mussol, lay perdonabe tot a la Pesteta menos lo assunto del coro; la despiadada forma en que lo va ficá en evidensia dabán dels ulls de tot lo poble y lo convensimén de ella de la seua falta de definissió sexual.
Aixó no podríe perdonálay per mil añs que vixquere. Lo assunto del coro ere lo oprobio mes gran que pot soportá un home. La infamia exigíe medides en les que demostrá la seua indiscutible virilidat. A la iglesia ya lo esperaben tots los chics y chiques de les escoles, y Trino, lo sacristá, que arrancabe agres y ploroses notes del armonio cuan van arribá. Y la asquerosa Pesteta tamé estabe allí, en una vareta a la ma, erigida, espontáneamen, en directora.
Al entrá ells, los va ordená a tots per estatura; después va eixecá la vareta per damún del cap y va di: - Anem a vore. Vull ensayá en vatros lo "Pastora Divina" pera cantál lo día de la Virgen. Anem a vore - va repetí.
Li va fé una siñal a Trino y después va baixá la batuta y los chiquets y chiquetes van cantá cada un pel seu costat:
Paass-too-raa Dii-vii-naaa
Seee-guiit yooo vuu-uull...
Cuan ya escomensaben a sintonisá les coranta dos veus, la Pesteta gran va ficá un gesto raro de dessolasió y va di:
- ¡Prou, prou! No es aixina. No es "Pas", es "Paaas". Aixina:
"Paaas-too-raa Di-vi-naa; See-guiit yooo vuuull; peer les vaa-lls y o-tee-roos; lees teuues huee-lles en poos".
Tornémi - va di.
Va
pegá en la vareta a la tapa del armonio y va torná a cridá la
atensió de tots.
Los muros del templo van ressoná en les agudes
veus infantils.
Al poc rato, la Pesteta va ficá una cara de asco
que pa qué. Después va siñalá al Moñigo en la vareta.
- Tú ten pots aná, Roc; no te nessessito. ¿Cuán has cambiat la veu?
Roc,
lo Moñigo, va acachá los ulls: - ¡Qué me sé yo! Diu mon pare que
ya de ressién naixcut berrejaba en veu de home. Encara que en lo cap
cacho, lo Moñigo díe alló en orgull, convensut de que un home ben
home té que definís desde lo naiximén.
Los primés de la
escola van contestá a la seua manifestassió en unes rissetes de
superioridat. En cambi, les chiquetes van mirá al Moñigo en ensesa
admirassió. Al acabás l´atra proba, doña Lola va pressindí de
dos chics mes perque desafinaben. Una hora después, Germán, lo
Tiñós, va sé excluít tamé del coro perque teníe la veu en
transisió y la Pesteta "volíe formá un coro de tiples".
Daniel, lo Mussol, va pensá que ya no pintabe res allí y va voldre
sé excluít. No li agradabe, ademés, tindre veu de tiple. Pero lo
ensayo del primé día va acabá sense que la Pesteta creguere
nessessari pressindí dell. Van torná al día siguién y la Pesteta
va seguí sense excluíl. Alló se ficabe feo. Permaneixe al coro
suposabe, an estes altures, una deshonra. Ere casi com dudá de que
un fore mascle, y Daniel, lo Mussol, se estimabe massa la hombría
pera desenténdres de aquella selecsió. Pero a pesá dels seus
dessichos y de no quedá ya mes que sis chiquets mascles al coro
Daniel, lo Mussol, va continuá formán part dell. Alló ere un
desastre. Al cuart día la Pesteta gran, mol satisfeta, va declará:
- Se ha acabat la selecsió. Quedéu sol les veus pures. - Ne
eren quinse chiquetes y sis chiquets -. Espero - se dirigíe ara als
sis chiquets - que a cap de vatres se li ocurrixque cambiá la veu de
aquí al día de la Virgen.
Van sonriure los chiquets y les chiquetes, prenénse en orgull alló de tindre "les veus pures". Sol se va desesperá, per lo bajinis, inútilmen, Daniel, lo Mussol. Pero ya la Pesteta estabe fotén copets a la cuberta del armonio pera cridá la atensió de Trino, lo sacristá, y les vintyuna veus pures escampaben pel templo les plegaries a la Virgen:
Paaas-too-ra Di-vii-naaa
seee-guiit- yoo vuu-ll
peeer les va-alls y o-te-rooos
lees teuues hue-lles en pooos.
Daniel, lo Mussol, intuíe lo que aquella tarde va passá a la eixida. Los chics descartats, capitanejats per lo Moñigo, los esperaben al atrio y al vórels eixí, van fé un corro voltán les sis "veus pures" y van escomensá a chillá de una manera repetitiva y enfadosa:
- ¡Chiquetes, mariques! ¡Chiquetes, mariquites! ¡Chiquetes, mariques!
De res va valé la intercessió de la Pesteta ni los débils esforsos de Trino, lo sacristán, que ere ya vell y estabe bastán fluixot. Tampoc van valé de res les mirades suplicáns que Daniel, lo Mussol, li dirigíe al seu amic Roc. An este trance, lo Moñigo se olvidabe hasta de les mes elementals normes de la bona amistat. Al fondo del grupo agressó bullíe un despecho irreprimible per habé sigut excluíts del coro que cantaríe lo día de la Virgen. Pero aixó no importabe res ara. Lo importán ere que la virilidat de Daniel, lo Mussol, estabe en entredit y que teníe que tráurela a flote an aquella borrasca.
Aquella
nit al gitás va tindre una idea. ¿Per qué no cambiabe la veu al
cantá lo "Pastora Divina"? De esta manera la Pesteta lo
excluiríe com a Roc, lo Moñigo, y com a Germán, lo Tiñós. Ben
pensat ere la exclusió de este lo que mes li molestabe. Después de
tot, Roc, lo Moñigo, sempre habíe estat per damún dell. Pero lo de
Germán ere diferén. ¿Cóm habíe de conservá lo seu rango y la
seua jerarquía dabán de un chic que teníe la veu mes forta que
ell? Dessididamen teníe que cambiá la veu y sé excluít del coro
abáns del día de la Virgen. Al día siguién, al escomensá lo
ensayo, Daniel, lo Mussol, va carraspejá, buscán un efecte falso a
la seua veu.
La Pesteta va tocá lo armonio en la punta de la
vareta y lo cántic va escomensá:
Paaas-too-ra Di-vii-naaa
Seee-guit yoo vuu-ull...
La Pesteta se va pará en sec. Arrugabe lo nas, llarguíssim, com si li molestare una pudina. Después va arrugá lo fron com si algo no cuadrare en lo que ella esperabe y se sentiguere incapás de localisá la raó de la defissiensia. Pero al segón intento va apuntá en la vareta al Mussol, y li va di, molesta:
- Daniel, ¡caramba!, dixa de engolá la veu o te fótego una clatellada.
Habíe sigut descubert. Se va ficá roch pel sol pensamén de que los demés pugueren creure que preteníe sé un home per mich de un artifissi. Ell, pera sé home, no nessessitabe fingí. U demostraríe a la primera oportunidat. A la eixida, Roc, lo Moñigo, capitaneján lo grupo de "veus impures", los va voltá en lo seu estribillo:
- ¡Chiquetes, mariques! ¡Chiquetes, mariquites! ¡Chiquetes, mariques!
Daniel, lo Mussol, teníe ganes de plorá. Se va aguantá, sin embargo, perque sabíe que la seua dudosa virilidat acabaríe solsínse si plorabe dabán del grupet de energúmenos de "les veus impures". Aixina va arribá lo día de la Virgen. Al despertás aquell día, Daniel, lo Mussol, va pensá que no ere tan roín tindre la veu fina als deu añs y que tems de sobres tindríe de cambiála. No ñabíe cap raó per a sentís trist y humillat. Lo sol entrabe per la finestra del seu cuarto y allá dallá lo Pic Rando pareixíe mes alt y majestuós que de costum. Als seus oíts arribabe lo estampit dels cohets y les notes desafinades de la charanga baixán la costa. Allá lluñ, a intervalos, se persibíen los tocs de la campana, donada per don Antonino, lo marqués, cridán a missa majó. Al peu del llit teníe lo seu traje nou, ressién planchat, y una camisa blanca, escrupulosamen rentada, que encara fée auló a blavet y a sabó. No. La vida no ere trista. Ara, acolsat a la finestra, podíe comprobáu. No ere trista, encara que mija hora después tinguere que cantá lo "Pastora Divina" desde lo coro de les "veus pures". No u ere, per mes que a la eixida "les veus impures" los digueren chiquetes y mariques. Un polset dorat, de plenitut vegetal, voltabe la vall, les seues dilatades y vastes formes. Fée auló a la frescó dels prats, encara que se adivinabe al repós absolut del aire un día calurós. Deball de la finestra, a la pomera mes próxima del hort, una cagarnera fée gorgoritos y saltabe de rama en rama. Ara passabe la charanga per la carretera, cap al Chorro y la casa de Quino, lo Manco, y una caterva de chiquets la seguíe soltán crits y fen curumbeles. Daniel, lo Mussol, se va amagá dissimuladamen, perque casi tots los chiquets que acompañaben a la charanga eren del grupo de "veus impures". En seguida sen va aná cap a missa. Los siris chisporrotejaben al altá y les dones lluíen los seues vestits. Daniel, lo Mussol, va puchá al coro y desde allí va mirá fixamen los ulls de la Virgen. Díe don José que, a vegades, la imache mirabe als chiquets que eren bons. Podríe sé per les flames tremoloses de les veles, pero a Daniel, lo Mussol, li va pareixe que la Virgen aquell matí enfocabe los ulls cap an ell y lo mirabe. Y la seua boca sonreíe. Va sentí un tremoló y entonses li va di, sense moure los labios, que li oferíe lo "Pastora Divina" pera que "les veus impures" no sen enrigueren dell ni lo motejaren. Después del Evangelio, don José, lo mossen, que ere un gran san, va pujá al púlpito y va escomensá lo sermó. Se va sentí un carraspeo als bangs dels homens y instintivamen Daniel, lo Mussol, va escomensá a contá les vegades que don José, lo mossen, díe "en realidat". Encara que ell no jugabe a pares o nones. Pero don José díe aquell matí coses tan majes, que lo Mussol va pedre la cuenta.
- Fills, en realidat, tots tenim un camí marcat a la vida. Tenim que seguí sempre lo nostre camí, sense renegá dell - díe don José -. Algúns pensaréu que assó es ben fássil, pero, en realidat, no es aixina. A vegades lo camí que mos siñale lo siñó es aspre y du. En realidat assó no vol di que eixe no sigue lo nostre camí. Deu va di: "Agarréu la creu y seguíume". "Una cosa tos puc assegurá - va continuá -. Lo camí del siñó no está allí aon se amaguen a la espessura al tardet los mossos y les mosses. En realidat, tampoc está a la taberna, aon datres van a buscál los dissaptes y los domenges; y tampoc está al horta aon algúns entrecaven les pataqueres o afeiten les barbes dels panissals los díes de festa. Deu mateix, en realidat, va creá lo món en sis díes y al séptim va descansá. Y ere Deu. Y com Deu que ere, en realidat, no estabe cansat. Y, sin embargo, va descansá.
Va
descansá pera enseñámos als homens que lo domenge se teníe que
descansá.
Don José, lo mossen, parlabe aquell día, sense duda,
inspirat per la Virgen, y parlabe suavemen, sense estridensies. Va
prosseguí dién coses del camí
de cada un, y después va passá a considerá la infelissidat que a
vegades portabe lo apartás del camí marcat per lo siñó per
ambissió o sensualidat. Va di coses inextricables y confoses pera
Daniel. Algo aixina com que un pidolán o mendigo podíe sé mes
felís sense sabé cada día si tindríe algo que portás a la boca,
que un ric a un suntuós palau ple de mármols y criats.
"Algúns
- va di - per ambissió, perden la part de felissidat que Deu los
teníe assignada a un camí mes sensill. La felissidat - va acabá -
no está, en realidat, a lo mes alt, a lo mes gran, a lo mes
apetitós, a lo mes excelso; está en acomodá les nostres passes al
camí que lo siñó mos ha siñalat a la terra. Encara que sigue
humilde". Va acabá don José y Daniel, lo Mussol, va perseguí
en los ulls la seua menuda silueta hasta lo altá. Volíe omplís los
ulls dell, de la seua presensia carnal, pos estabe segú de que un
día no massa lluñ ocuparíe una hornacina a la parroquia. Pero no
siríe ell mateix, entonses, sino una talla de fusta o una figura de
escayola detestablemen pintada. Casi li va sorpendre lo soroll del
armonio, activat per Trino, lo sacristá. La Pesteta estabe dabán
dells, en la vareta a la ma. Les "veus pures" se van aclarí
la gola. La Pesteta va pegá en la vareta al armonio y Trino va
empendre los compasos preliminás del "Pastora Divina".
Después van soná les veus pures, acompassades, meticulosamen
controlades per la batuta de la Pesteta:
Paaas-too-raa Di-vii-naaa
seee-guit yoo vuu-ull
peeer les vaa-lls y o-te-rooos
lees teeues hue-llees en pooos.
La teuua grey des-va-lii-daa
gee-meg-aan tee im-plo-ree,
ees-cool-taa, Sii-ñoo-raa,
lo
seu ar-dén claa-moor....
Cuan
va acabá la missa, la Pesteta los va felissitá y los va obsequiá
en un chupete a cada un. Daniel, lo Mussol, sel va guardá a la
burchaca subreptissiamen, com una vergoña. Ya al atrio, dos
envejosos li van di al passá "chiqueta, mariquita", pero
Daniel, lo Mussol, no los va fé cas. Sértamen, sense lo Moñigo
guardánli la esquena, se sentíe blanet y indeféns. A la porta de
la iglesia la gen parlabe del sermó de don José.
Un poc
apartada, a la esquerra, Daniel, lo Mussol, va vore a la Mica. Li va
sonriure ella.
- Hau cantat mol be, mol be - va di, y lo va besá al fron.
Los deu añs del Mussol se van ficá ansiosamen de puntetes. Pero va sé en vano. Ella yal habíe besat. Ara la Mica tornabe a sonriure, pero no ere an ell. Se arrimabe an ella un home jove, prim y vestit de dol. Los dos se van agarrá de la ma y se van mirá de una manera que no li va agradá al Mussol.
- ¿Qué te ha paregut? - va di ella.
- Enchisadó; tot enchisadó - va di ell.
Y
entonses, Daniel, lo Mussol, apenat per no sabíe quín extrañ
pressentimén, se va apartá dells y va vore que tota la gen se
donabe colsades y copets y miraben de un costat al atre de reull y se
díen en veu baixa: "Mira, es lo novio de la Mica",
"Míratel, lo novio de la Mica", "¡Collóns! Ha
vingut lo novio de la Mica", "Es guapo lo novio de la
Mica", "No está mal lo novio de la Mica". Y dingú
apartabe los ulls del home jove prim y vestit de dol, que teníe
entre les seues les mans de la Mica. Va compendre entonses Daniel, lo
Mussol, que sí ñabíen prou motius pera sentís mal aquell día,
encara que lo sol brillare a un sel esplendorós y cantaren los
muixóns a la malea, y foradaren la atmósfera en les seues
melancóliques campanes les esquelles de les vaques y la Virgen li
haguere mirat y sonreít. Ñabíen motius pera está trist y pera
desesperás
y pera dessichá morís y algo notabe ell que se desgranabe
amenassadoramen al seu interió.
Per la tarde va baixá a la
romería. Roc, lo Moñigo, y Germán, lo Tiñós, lo acompañaben.
Daniel, lo Mussol, seguíe trist y deprimit; sentíe la nessessidat
de desahogás. Al prat fée auló a churros y a aglomerassió de gen;
a alegría congestiva y vital. Al sentro estabe la cucaña, deu
metros mes alta que datres añs. Se van pará dabán della y van
contemplá los vanos intentos de dos mossos que no van passá dels
primés metros. Un home borracho siñalabe en un dit la punta de la
cucaña y díe:
- Ñan allí sing duros. Lo que pujo y los baixo que me convido.
Y sen enríe en un cloqueo contagiós. Daniel, lo Mussol, va mirá a Roc, lo Moñigo.
- Vach a pujá yo - va di.
Roc lo va picá:
- A que no ñan collóns.
Germán, lo Tiñós, li va di en precaussió:
- No u faigues. Te pots matá.
Lo
va espentá la seua dessesperasió, un vago afán de emulá al jove
enlutat, als chiquets del grupo de "les veus impures". Va
saltá al trong y va pujá, sense esfors, los primés metros. Daniel,
lo Mussol, teníe com un foc mol viu al cap, una mescla rara de
orgull ferit, vanidat desperta y desesperansa. "Abán - se díe
-. Dingú sirá capás de fé lo que tú faigues". "Dingú
sirá capás de fé lo que tú faigues". Y seguíe puchán,
encara que los músculs li coíen ya. "Pujo perque no me importe
caure". "Pujo perque no me importe caure", se repetíe,
y al arribá a la mitat va mirá cap a baix y va vore que tota la gen
del prat estabe pendenta dels seus moviméns y va experimentá vértig
y se va agarrá afanosamen al trong. No obstán, va seguí puján.
Los músculs escomensaben a ressentís del esfors, pero ell
continuabe puján. Ere ya com una escarabicha als ulls dels de
deball. Lo trong va escomensá a oscilá com un abre gronsat pel ven.
Pero no teníe temó.
Li agradabe está mes prop del sel, podé
tratá de tú al Pic Rando. Se li enervaben los brassos y les cames.
Va sentí un crit a baix y va torná a mirá cap aball.
- ¡Daniel, fill!
Ere
sa mare, imploránlo. Al seu costat estabe la Mica, angustiada. Y
Roc, lo Moñigo, disminuít, y Germán, lo Tiñós, al que acababe de
rebassá a la jerarquía, y lo grupo de "les veus pures" y
lo grupo de "les veus impures", y la Pesteta gran y don
José, lo mossen, y Paco, lo ferré, y don Antonino, lo marqués, y
tamé estabe lo poble, en les seues teulades de pizarra oferín la
seua mate superfíssie al sol. Se sentíe com embriagat; espentat per
una ambissió insassiable de domini y potestat. Va seguí puján sord
a les reconvensións de baix. La cucaña ere allí mes prima y se
tambalejabe en lo seu pes com un home engatinat. Se va abrassá al
tocho frenéticamen, sentín que siríe impulsat contra los montes
com lo proyectil de un fonévol o catapulta. Va pujá mes. Casi
tocabe ya los sing duros donats per "los Ecos del Indiano".
Pero los músculs li coíen, se li despellotaben, y los brassos
apenes teníen ya forses. "Mira, ha vingut lo novio de la Mica",
"Míratel, lo novio de la Mica", se va di, en rabia
mentalmen, y va pujá uns sentímetros mes.
¡Li faltabe tan poc!
A baix reinabe un silensio expectán. "Chiqueta, marica;
chiqueta, mariquita", va rossegá, y va pujá un poc mes. Ya
estabe a la punta. Lo vayvé de la cucaña aumentabe allí. No se
atrevíe a soltá la ma pera agarrá lo galardón. Entonses va arrimá
la boca y va mossegá lo sobre en furia. No se va sentí a baix ni un
aplausso, ni una veu. Gravitabe sobre lo poble lo pressagi de una
desgrassia. Daniel, lo Mussol, va escomensá a baixá. A mitat del
trong se va sentí baldat, y entonses va dixá de fé presió en les
cuixes y va rellissá rápidamen pel trong ensabonat, y va sentí que
se li enseníen les cames y que la sang saltabe dels músculs en carn
viva. De repén se va vore an terra firme, rodejat de un clamor
escandalós, esplanissades que li feríen la esquena y cops a la
galta y besos y llágrimes de sa mare, tot mesclat. Va vore al home
enlutat que portáe del bras a la Mica y que li díe, sonrién:
"Bravo, mosso". Va vore al grupo de "les veus impures"
anássen en lo cap cacho. Va vore a son pare, fotén brassillades y
renegánlo y soltán chorros de paraules absurdes que no enteníe. Va
vore, al final, a la Uca-uca corre cap an ell, abrassásseli a les
cames magullades y arrencá en un torrén de llágrimes
incontenibles...
Después, de tornada cap a casa, Daniel, lo Mussol, va cambiá un atra vegada de pareixe aquell día y se va di que no teníe cap motiu pera está trist. Después de tot, lo día ere radián, la vall estabe hermosa y lo novio de la Mica li habíe dit sonrién: "¡Bravo, mosso!".
jueves, 6 de diciembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, S
| s'agüela | su abuela |
| s'agüelo | su abuelo |
| s'alimentaben, se alimentaben | se alimentaban |
| s'aprofiten, se aprofiten | se aprovechan |
| sa mare | su madre |
| saba, savia de un ábre | savia de un árbol |
| sabata, sabates | zapato, zapatos |
| sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres | zapatero, zapateros |
| sabatera, sabateres | zapatera, zapateras |
| sabatería, sabateríes | zapatería, zapaterías |
| sabates | zapatos |
| sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | saber |
| sabém | sabemos |
| saben | saben |
| sabén (g) | sabiendo |
| sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé | aceite viejo que se ha estropeado |
| sabénu | sabiéndolo |
| Sabéu | sabéis |
| sabéu | Sabéis – saberlo |
| sabía | sabía |
| sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre | sabia, que sabe – savia |
| sabiamen, en sabiduría | sabiamente |
| sabiduría | sabiduría |
| sabíe | sabía |
| sabíem | sabíamos |
| sabíen – s´avíen | sabían – se avían, se tiran |
| sabíes | sabías |
| sabíeu | sabíais |
| sábiga, sápiga, sábia | sepa |
| sabigám, sapigám | sepamos |
| sábigue (ell) sábigue | sepa |
| sábiguen, sápiguen | sepan |
| sabiguérem | supiéramos |
| sabiguéren | supieran |
| sabiguéres | supieras |
| sábigues | sepas |
| sabiguéu | sepáis |
| sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre | sabina, arbusto |
| sabines | sabinas |
| sabionda, sabiondes | sabionda, sabiondas |
| sabiondo, sabiondos | sabiondo, sabiondos |
| sabó, sabóns | jabón, jabones |
| saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques | imbécil, tonto, etc |
| sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla | donde se coloca el jabón de pastilla |
| sabonet, sabonets | jaboncito, jaboncitos |
| saborechá | saborear |
| saborege | saborea |
| saborejá | saborear |
| saboreján | saboreando |
| sabotejá, sabotechá | sabotear |
| sabotejat, sabotechat | saboteado |
| sabrá | sabrá |
| sabrán | sabrán |
| sabré | sabré |
| sabrém | sabremos |
| sabréu | sabréis |
| sabría | sabría |
| sabríe (ell) | sabría |
| sabríem | sabríamos |
| sabríen | sabrían |
| sabríeu | sabríais |
| sabrós, gustós, sabrosos, gustosos | sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos |
| sabrosa, gustosa | sabrosa, gustosa |
| sabroses, gustoses | sabrosas |
| sabrossíssim, gustossíssim | sabrosísimo |
| sabrossíssims, gustossíssims | sabrosísimos |
| sabuda, que sap | sabida |
| sabudes, que saben | sabidas |
| Sabut – Pedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap | sabido, que sabe |
| sabut, que sap mol, com Pedro Saputo | sabio, que sabe mucho |
| sabuts, que saben | sabidos, sabios |
| sac, sacs | saco, sacos |
| sacá (Litera), traure | sacar |
| saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” | saca, saco grande, sacas |
| Sacabe – traíe – s´acabe | Sacaba – se acaba |
| sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella | sacacorchos |
| sacramén | sacramento |
| sacraméns | sacramentos |
| sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada | muy sagrada, sagradísima |
| sacrificada, sacrificades | sacrificada, sacrificadas |
| sacrificán | sacrificando |
| sacrificat, sacrificats | sacrificado, sacrificados |
| sacrifissi, sacrifissis | sacrificio, sacrificios |
| sacristán, sacristáns | sacristán, sacristanes |
| sacs | sacos |
| sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen | agitar, mover, zarandear |
| sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop | Agitada – trompazo, golpe |
| sacsáe, sacsabe, saxá | agitaba, movía |
| sacsán | agitando, moviendo |
| sacsejá, saxejá, vore sacsá | agitar, zarandear |
| saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) | ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes |
| saeta, saetes, flecha, fleches | flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero |
| safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) | zanahoria, zanahorias |
| safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa | lavadero, pica, balsa |
| safarrancho, safarranchos | zafarrancho, zafarranchos |
| safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot", | azafrán , capsot en castellá cabeza + zote |
| safranória, safranóries | zanahoria, zanahorias |
| safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) | parte de atrás de la rodilla, hueco poplíteo, corva |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chico, chiquillo, chicos, chiquillos |
| sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset | zagal, chico, niño, mozo, chaval |
| sagala, zagala | zagala, moza, chavala |
| sagalada | zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales |
| sagales | zagalas, mozas, chavalas |
| sagalet, sagalets | muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos |
| sagaleta, sagaletes | muchachita, muchachitas |
| sagalets | muchachitos, zagalicos |
| sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió | sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación |
| sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) | grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises |
| sagrá : cagás en algún san, di – sagrada | exclamar contra los santos |
| sagrada, sagrades | sagrada, sagradas |
| sagradíssim, sagradíssims | sacratísimo, sacratísimos |
| sagrat, sagrats | sagrado, sagrados |
| sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) | sal, salmuera |
| sala, sales | sala, salas |
| salada salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians |
salada, saladas salado, salados |
| salamandra, salamandres salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae |
salamandra salamandra, anfibio urodelo, salamandras salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto |
| salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines | salario |
| salari, salaris | salario, salarios |
| salat, salats | salado, salados |
| salchichó, salchichóns | salchichón, salchichones |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar |
| saldo, saldos | saldo, saldos |
| salé, salés, salero, saleros | salero, saleros |
| salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! | salero |
| salerós, que té salero, salerosos | saleroso, salerosos |
| salerosa, saleroses | salerosa, salerosas |
| Sales | salas |
| saleta, saletes | salita, salitas |
| saliba : saliva, baba, salives, babes | saliva, baba, espumarajo |
| saliva | saliva |
| salmó o salmón, salmóns | salmón, salmones |
| salmo, salmos (missa) | salmo, salmos (misa) |
| salón, salóns | salón, salones |
| salpicón de marisc | salpicón de marisco |
| salsa, salses | salsa, salsas |
| salt, salts – lo salt de La Portellada http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html |
salto, saltos |
| saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | saltar |
| saltabe | saltaba |
| saltada, saltades | saltada, saltadas |
| saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit |
saltador (de agua) |
| saltáe, saltabe | saltaba |
| saltála | saltarla |
| saltamontes : llangosto, llangostos | saltamontes |
| saltán | saltando |
| saltánla | saltándola |
| saltánli | saltándole |
| saltaríe | saltaría |
| saltaríen | saltarían |
| saltás | saltarse |
| saltássela | saltársela |
| saltat, saltats | saltado, saltados |
| salte | salta |
| salten | saltan |
| saltóns | saltones |
| salts | saltos |
| saludá | saludar |
| saludabe, saludáe | saludaba |
| saludaben, saludáen | saludaban |
| saludable, saludables, que es bo per a la salut | saludable, saludables |
| saludál | saludarle, saludarlo |
| saludáls | saludarles |
| saludán | saludando |
| saludánlos | saludándoles |
| saludat, saludats | saludado, saludados |
| salude | saluda |
| saluden | saludan |
| saludo, saludos | saludo, saludos |
| salut | salud |
| salvá | salvar |
| salvaben | salvaban |
| salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache | Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje |
| salvadó | salvador |
| salváen, salvaben | salvaban |
| salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará | salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar |
| salvaguardán | salvaguardando |
| salvál | salvarlo |
| salváls | salvarlos |
| salvám | salvarme |
| salvánse | salvándose |
| salvarém | salvaremos |
| salvás | salvarse |
| salvassió | salvación |
| salvat, estém o estám salvats | salvado, estamos salvados |
| salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió | salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación |
| salvo | salvo |
| salvon | salven |
| samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html | zamarra, zamarras |
| samarreta, samarretes (de samarra) | camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra) |
| samfaina, chamfaina – vore chirigol | plato de vegetales |
| sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá | zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar |
| samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa | orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite. http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro |
San Balandrán, desgarbado |
| san, San Jorge | San Jorge, santo |
| sana, sanes | sana, sanas |
| sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades | zancada, zancadas |
| sandália, sandálies – vore abarca | sandalia, sandalias |
| sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries | sandía |
| sanfaina, chanfaina - vore chirigol | plato de vegetales |
| Sanfermíns (los), San Fermín | Sanfermines, San Fermín |
| sang | sangre |
| sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat | que saca sangre, ensangrentado |
| sangosa (carn) | carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda |
| sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga | ensangrentada |
| sangrá | sangrar |
| sangrán / sangueján | sangrando |
| sangre | sangra |
| sangrém, sangrám | sangramos |
| sángren | sangran |
| sangres | sangras |
| sangréu, sangráu | sangráis |
| sangría, sangríes | sangría, sangrías |
| sangrienta | sangrienta |
| sangriento | sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante |
| sangro | sangro |
| sangs (una mescla de) | sangres (una mezcla de) |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) | zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango |
| sanguangada, sanguangades | acción de un zanguango |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos | zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio |
| sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns | sangrando, que saca sangre, ensangrentado |
| sangueta | sangrecita |
| sanidat | sanidad |
| saníssim | sanísimo |
| saníssima, saníssimes | sanísima, sanísimas |
| saníssims | sanísimos |
| sanja, zanja | zanja |
| sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influensia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál | hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico. |
| sano, sanos | sano, sanos |
| Sans – sanos | Santos – sanos |
| sansé | entero, completo |
| sansera, sanseres | entera, enteras, completa, completas |
| sansés | enteros, completos |
| Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit | San, San Antonio en Valjunquera |
| Santa | Santa |
| santes | santas |
| santiamén | santiamén |
| santidat | santidad |
| santíssim | santísimo |
| santíssima | santísima |
| santuari | santuario |
| santuaris | santuarios |
| santurrón, beato, mojigato, pixapiles | santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño |
| santurronería | santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía |
| saó | sazón, tempero |
| sap | sabe |
| Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét | tipo de pino, abeto |
| sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens | sepa (que yo) |
| sápien, sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapientíssim | sapientísimo |
| sapientíssimes | sapientísimas |
| sapiere, sabiguére, sapiguére | supiera, supiese |
| sapieren, sabiguéren, sapiguéren | supieran, supiesen |
| sápies, sábigues, sápigues | sepas |
| sapigám, sabigám | sepamos |
| sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu | sepáis |
| sápigue, sábigue | sepa |
| sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapiguére, sabiguére | supiera, supiese |
| sapiguéren | supieran, supiesen |
| sapiguéres | supieras, supieses |
| sapigut, sabut (u hay) | sabido (lo he) |
| sapos | sapos |
| saps | sabes |
| Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols | Saputo, que sabe, Pedro Saputo |
| saquet | saquito |
| saquets | saquitos |
| sarabastall, jaleo, soroll, sorollina | jaleo, ruido |
| Saragossa, Zaragoza | Zaragoza |
| saragossana, maña | zaragozana |
| Sarapio, mote de Beseit | Sarapio, mote de Beceite |
| sarcásticamen | sarcásticamente |
| sardina | sardina |
| sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada | sardinas - arenques salados (guardiaciviles) |
| sargantana | lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija. |
| sargantanes | lagartijas |
| sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes | lagartija, lagartijas |
| sargento, sargentos | sargento, sargentos |
| sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles. | mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. |
| sária, sáries, sárria, sárries, sarrió | apero para los equinos, para transportar |
| sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven | sarmiento, sarmientos |
| sarmentós, que pareix un sarmén | sarmentoso |
| sarmentosa, sarmentoses (máns) | sarmentosa, sarmentosas (manos) |
| sarpada, de sarpa | zarpazo, de zarpa |
| sarpades | zarpazos |
| sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera | coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera |
| sarrampió | sarrampión |
| sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses | zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas sabes (tú) |
| sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. |
| sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos. |
sastre |
|||
sastret, sastrets |
sastrecito, sastrecitos |
||
| sat, set, siat | 7 | ||
| satíric | satírico | ||
| satírica, satíriques | satírica, satíricas | ||
| satírics | satíricos | ||
| satisfá | satisface | ||
| satisfacsió | satisfacción | ||
| satisfacsións | satisfacciones | ||
| satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré |
satisfacer – satisfecho, satisfecha | ||
| satisfée | satisfacía | ||
| satisfél | satisfacerle | ||
| satisfémos | satisfacernos | ||
| satisfén | satisfaciendo | ||
| satisfet, satisfets | satisfecho, satisfechos | ||
| Satisfeta, satisfetes | satisfecha, satisfechas | ||
| satséns duros | 700 | ||
| satséntes pessetes | 700 | ||
| saúc | sauce | ||
| Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials | tipo de arena | ||
| sauna, saunes | sauna, saunas | ||
| saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho, | zahorí, del árabe zahuri ("geomante"). | ||
| sauvia, salvia (sabaudum) | salvia | ||
| sava, saba (de un ábre) | savia de un árbol | ||
| savia, saba de un ábre | savia de un árbol | ||
| saxabe, saxáe – saxá be | Agitaba – agitar bien | ||
| saxada | agitada | ||
| saxán | agitando | ||
| saxofón, saxo | saxofón, saxo | ||
| saya, sayes | saya, sayas | ||
| scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo | scanner | ||
| sé (sabé, sábre) | sé (saber) | ||
| se diu | se dice | ||
| se done | se da | ||
| se han fet | se han hecho | ||
| se van acabá | se acabaron | ||
| se'n van, sen van, sen enfoten | se van, se ríen | ||
| sebá | cebar | ||
| seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavins – agüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes | cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta | ||
| sebada (sebá) | cebada (cebo) | ||
| sebo per a la caña de peixcá | cebo para la caña de pescar | ||
| sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins | cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos) | ||
| sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ | seboso, sebosos | ||
| sebosa, seboses | sebosa, sebosas | ||
| sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África | seco, delgado, enfermizo | ||
| sec, secs | seco, secos | ||
| secá | secar | ||
| seca, seques | seca, secas | ||
| secabe – sone com s´acabe - secáe | secaba – suena como "se acaba" | ||
| secaben | secaban | ||
| secadó | secador | ||
| secáe, secabe | secaba | ||
| secán | secando | ||
| secánse – se canse | secándose – se cansa | ||
| secante (geometría) | secante (geometría) | ||
| secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi | secado, secados – jamón secado en el desván | ||
| secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió | secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración | ||
| secressións | secreciones | ||
| secret, secrets | secreto, secretos | ||
| secreta | secreta | ||
| secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio | secreta, secretas – ser de Cretas | ||
| secretamen | secretamente | ||
| secretari, secretaris, secretaria, secretaries | secretario, secretarios, secretaria, secretarias | ||
| secretíssim, secretíssims | secretísimo, secretísimos | ||
| secretíssima, secretíssimes | secretísima, secretísimas | ||
| secretíssimamen | secretísimamente | ||
| secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto | secreto del cerdo, carne | ||
| secrets a brams | secretos a voces, bramidos | ||
| secs | secos | ||
| secsió, secsións | sección, secciones | ||
| secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená | seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar | ||
| secsionada | seccionada | ||
| secsionades | seccionadas | ||
| sectó, sector, sectós, sectors | sector, sectores | ||
| seda | seda | ||
| sedada, sedades | sedada, sedadas | ||
| sedal para pescar | sedal | ||
| sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes | cedazo, cedazos, criba, cribas | ||
| sedat, sedats | sedado, sedados | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sedí | ceder | ||
| sedíxco | cedo | ||
| seductó, seductós | seductor, seductores | ||
| seduí | Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar | ||
| seduída, seduídes | seducida, seducidas | ||
| seduíl | seducirlo | ||
| seduít, seduíts | seducido, seducidos | ||
| seduíxen | seducen | ||
| sédula | cédula | ||
| sega | sega | ||
| segá | segar | ||
| segabe | segaba | ||
| segaben | segaban | ||
| segada, segades | segada, segadas | ||
| segades | segadas | ||
| segadora, segadores | segadora, segadores | ||
| segáe, segabe | segaba | ||
| segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) | cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos | ||
| segán | segando | ||
| segat, segats | segado, segados | ||
| seglá, seglás | seglar, seglares | ||
| sego – sego, que no veu, ciego | siego – ciego | ||
| segón – hay arribat lo segón | segundo | ||
| segón, segundo | segundo | ||
| segona, segunda | segunda | ||
| segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém | Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos | ||
| segos (segá) – segos que no veuen | siegues – ciegos | ||
| segregá | segregar | ||
| segú, segur (Valjunquera) | seguro | ||
| segú, segús | seguro, seguros | ||
| segua, seua | suya | ||
| seguedat, seguera | ceguera | ||
| seguera | ceguera | ||
| ségues (de segá) - segues | siegas - ciegas | ||
| segües, seues | suyas | ||
| seguí | seguir | ||
| Seguí – acassá | seguir | ||
| Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera | seguir, perseguir | ||
| seguía | seguía | ||
| seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida | seguida – de contínuo, de una vez - enseguida | ||
| seguidamen, enseguida, desseguida | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto | ||
| seguides | seguidas | ||
| seguíe | seguía | ||
| seguíen | seguían | ||
| seguíes | seguías | ||
| seguíl | seguirlo | ||
| seguíla, seguíles | seguirla, seguirlas | ||
| seguíles | seguirlas | ||
| seguíls | seguirlos | ||
| seguím | seguimos | ||
| seguín | siguiendo | ||
| seguínles | siguiéndolas | ||
| seguínlo | siguiéndole | ||
| seguínlos | siguiéndoles | ||
| seguirán | seguirán | ||
| seguire | siguiera, siguiese | ||
| seguirém | seguiremos | ||
| seguíren | siguieran, siguiesen | ||
| seguiréu | seguiréis | ||
| seguiría | seguiría | ||
| seguiríe (ell) | seguiría | ||
| seguiríen | seguirían | ||
| seguís, seguíx | sigue | ||
| seguísco, seguíxco | sigo | ||
| seguísque, seguíxque | siga | ||
| seguísquen, seguíxquen | sigan | ||
| seguíssen, seguíxen | siguen | ||
| seguísses, seguíxes | sigues | ||
| seguit – continuamen | seguido – continuamente | ||
| seguíu | seguís | ||
| seguíume | seguidme | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguixca | siga | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxen | siguen | ||
| seguíxque | siga | ||
| seguíxquen | sigan | ||
| según, segóns | según | ||
| segunda, segona | segunda | ||
| segundes, segones | segundas | ||
| segundo, segón | segundo | ||
| segur, segú | seguro | ||
| segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé | segura, seguras | ||
| seguramen | seguramente | ||
| segures | seguras | ||
| seguridat | seguridad | ||
| seguríssim | segurísimo | ||
| seguríssima | segurísima | ||
| seguríssimamen | segurísimamente | ||
| seguríssims | segurísismos | ||
| seguro de vida, de una escopeta | seguro de vida, de una escopeta | ||
| segús (ells están) - segures | seguros (ellos están) - seguras | ||
| segut, sigut | sido | ||
| seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto | seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto | ||
| Sel – lo sel blau – lo blau está en sel | El cielo azul – el azul está en celo | ||
| selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá | celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar | ||
| seladó, seladós del hospital de Alcañís | celador, celadores | ||
| selán | celando | ||
| selebérrim, mol sélebre, conegut, famós | celebérrimo | ||
| selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa | celebérrima | ||
| selebrá | celebrar | ||
| selebrabe, selebráe | celebraba | ||
| selebrábeu | celebrabais | ||
| selebrada | celebrada | ||
| selebrades, selebráes | celebradas | ||
| selebráen, selebraben | celebraban | ||
| selebráes (tú) selebrabes | celebrabas | ||
| selebrán | celebrando | ||
| selebrará | celebrará | ||
| selebrare | celebrara | ||
| selebrarém | celebraremos | ||
| selebrárem | celebráramos | ||
| selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións | celebración, celebraciones | ||
| selebrat | celebrado | ||
| selebre | celebra | ||
| sélebre, famós, conegut | célebre, famoso, conocido | ||
| selébren | celebran | ||
| sélebres, famosos, coneguts | célebres, famosos, conocidos | ||
| selecsió, selecsións | selección, selecciones | ||
| selecsioná | seleccionar | ||
| selecsionat, selecsionats | seleccionado, seleccionados | ||
| selecte, selectes | selecto, selectos | ||
| seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes | madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado | ||
| selestial | celestial | ||
| selestials | celestiales | ||
| selet | celito | ||
| selets | celitos | ||
| séli | serle | ||
| selibat | celibato | ||
| selidónia, seledónia | magdalena | ||
| selidónies, seledónies | magdalenas | ||
| sella, selles | ceja, cejas | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| selós | celoso | ||
| selosa, seloses | celosa, celosas | ||
| selosos | celosos | ||
| sels | celos – cielos | ||
| sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola | se les ha hecho un nudo en la garganta | ||
| seltzer, aigua en gas, sifó | seltzer, agua con gas, sifón | ||
| sélula, sélules | célula, células | ||
| sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo | |||
| semada, semades (carbasses) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semáforo, semáforos | semáforo, semáforos | ||
| semana, semanes | semana, semanas | ||
| semanada | paga de la semana | ||
| semanes | semanas | ||
| semaneta, semanetes | semanita, semanitas | ||
| semántica | semántica | ||
| semánticamen | semánticamente | ||
| semás | secarse y perder color y sabor | ||
| semat, semats (carbassó) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semblán | semblante | ||
| semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte | semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte | ||
| sembra | siembra | ||
| sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbren – sembraría – sembrára – sembraré | sembrar | ||
| sembraben, sembráen | sembraban | ||
| sembrada, sembrades | sembrada, sembradas | ||
| sembrán | sembrando | ||
| sembrat, sembrats | sembrado, sembrados | ||
| semellansa, paregut | parecido, semejanza | ||
| semellás, paréixes | semejarse, parecerse | ||
| sementeri, fossá | cementerio | ||
| sementeris, fossás | cementerios | ||
| semidura, mich dura | semidura | ||
| semifinal | semifinal | ||
| seminari, seminaris | seminario, seminarios | ||
| seminariste, seminaristes | seminarista, seminaristas | ||
| semirrassional, semirrassionals | semirracional, semirracionales | ||
| semitransparén, semitransparéns | semitransparente, semitransparentes | ||
| Semontano, Somontano | Somontano | ||
| sempre (latín semper) | siempre | ||
| sen | 100 | ||
| sen, sens, sentená, sentenás | 100 | ||
| sena, sopá | cena | ||
| sená, sopá | cenar | ||
| senaben | cenaban | ||
| senán (g) | cenando | ||
| senáren | cenaran, cenasen | ||
| senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit | Cenado – senado | ||
| senda, sendera, sendes, senderes – senderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit | senda, sendas | ||
| senderet, sendeta | senderillo | ||
| sendes | sendas | ||
| sendeta, sendetas | sendita, senditas | ||
| sendra, sendres | ceniza, cenizas | ||
| sendré, cenicero per a la sendra | cenicero | ||
| sendres | cenizas | ||
| sénli | siéndole | ||
| sénne tres li guañarém, o qué? | siendo tres le ganaremos, o qué? | ||
| senon, sopon | cenen | ||
| sens, séns | sientes, oyes | ||
| sensassió, sensassións | sensación, sensaciones | ||
| Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball | sin | ||
| sensibilidat | sensibilidad | ||
| sensibilíssimes | sensibilísimas | ||
| sensible, sensibles | sensible, sensibles | ||
| sensiblemen | sensiblemente | ||
| sensill, sensills | sencillo, sencillos | ||
| sensilla, sensilles | sencilla, sencillas | ||
| sensillamen | sencillamente | ||
| sensilles | sencillas | ||
| sensillés | sencillez | ||
| sensillet, sensillets | sencillito, sencillitos | ||
| sensills | sencillos | ||
| sensó, sensós | sensor, sensores | ||
| sensorial | sensorial | ||
| sensorial, dels sentits | sensorial | ||
| sensorials | sensoriales | ||
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentarse | ||
| sentabe | sentaba | ||
| sentada, assentada | sentada | ||
| sentades | sentadas | ||
| sentáe, sentabe | sentaba | ||
| sentáen, sentaben | sentaban | ||
| sentáes, sentades, assentades | sentadas | ||
| sentaéta, sentadeta, assentadeta | sentadita | ||
| sentála | sentarla | ||
| sentám | sentarme | ||
| sentánse | sentándose | ||
| sentánsia, senténsia | sentencia | ||
| sentará | sentará | ||
| sentaríe | sentaría | ||
| sentás | sentarse | ||
| sentat | sentado | ||
| sentat, assentat | sentado | ||
| sentats, assentats | sentados | ||
| sente – se sente, s´assente | se sienta | ||
| sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit | centella, centellas | ||
| sentelleán, sentelleáns | centelleante, centelleantes | ||
| sentelléo, sentelléos | centelleo, centelleos | ||
| sentená | centenar | ||
| sentenás | centenares | ||
| senteno | centeno | ||
| senténsia, senténsies | sentencia, sentencias | ||
| sentensiat, sentensiats | sentenciado, sentenciados | ||
| senténsies | sentencias | ||
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir, oír | ||
| sentía | sentía | ||
| sentiba | sentía | ||
| sentides | sentidas | ||
| sentíe | sentía | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíes | sentías | ||
| séntigo | siento, oigo | ||
| sentígrados | centígrados | ||
| séntigue | sienta, oiga | ||
| séntiguen | sientan, oigan | ||
| sentiguera | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiguere (ell) | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentigueres | sintieras, sintieses, oyeras, oyeses | ||
| sentíl | sentirlo, oírlo | ||
| sentíla | sentirla, oírla | ||
| sentílay di | oir algo de su boca, oírselo decir | ||
| sentíles | oírlas, sentirlas | ||
| sentíls | sentirlos, oírlos | ||
| sentíls | oírles, sentirles | ||
| sentím | sentirme, oírme | ||
| séntim, séntims | céntimo, céntimos | ||
| sentimén | sentimiento | ||
| sentimens | sentimientos | ||
| sentímetro, sentímetros | centímetro, centímetros | ||
| séntims | céntimos | ||
| sentín | oyendo, sintiendo | ||
| sentinela, sentineles | centinela, centinelas | ||
| sentínlo | sintiéndolo, oyéndolo | ||
| sentínlos | sintiéndolos, oyéndolos | ||
| sentínse | sintiéndose, oyéndose | ||
| sentire, sentiguére | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiren, sentiguéren | sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen | ||
| sentiréu | sentiréis, oiréis | ||
| sentiríe | sentiría | ||
| sentiríem | sentiríamos | ||
| sentiríen | sentirían | ||
| sentiríeu | sentiríais, oiríais | ||
| sentís, sen | siente, oye | ||
| sentísco, sentíxco, séntigo | siento | ||
| sentisque, sentixque | sienta, oiga | ||
| sentíssen, sentíxen, sénten | sienten | ||
| sentísses, sens, sentíxes | oyes, sientes | ||
| sentit | Sentido – oído | ||
| sentit | sentido, oído | ||
| sentítos | oíros | ||
| sentits | sentidos | ||
| sentits | sentidos, oídos | ||
| sentíu | sentís, oís, sentirlo, oírlo | ||
| sentíx, sen | siente, oye | ||
| sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí | siento (sentar) – siento de sentir | ||
| sénton | sienten | ||
| sentrá, sentrás | centrar, centrarse | ||
| sentraben | centraban | ||
| sentral | central | ||
| sentrals | centrales | ||
| séntrica | céntrica | ||
| séntrics | céntricos | ||
| sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións. | centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural | ||
| sentroeuropees | centroeuropeas | ||
| sénu | siéndolo | ||
| señ, coneiximén | conocimiento, juicio | ||
| seña, señes | seña, señas | ||
| señal, siñal, señals, siñals | señal, señales | ||
| señalá, siñalá | señalar | ||
| señalada, siñalada, señalades, siñalades | señalada, señaladas | ||
| señalám | señalarme | ||
| señalat, señalats | señalado, señalados | ||
| señale, siñale | señala | ||
| señaleta, siñaleta | señalecita | ||
| señals, siñals | señales | ||
| señes | señas | ||
| señí | ceñir | ||
| señida, señides | ceñida, ceñidas | ||
| señit, señits, apretat, apretats | ceñido, ceñidos | ||
| señorial, siñorial, señorials, siñorials | señorial, señoriales | ||
| señorialmen | señorialmente | ||
| señoril, señorial, señorils, señorials | señoril, señorial | ||
| señorilmen | señorilmente | ||
| señoríssim | señorísimo | ||
| señoríssima | señorísima | ||
| señorita, siñorita, señoreta, siñoreta | señorita | ||
| señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes | Señoritas – putas | ||
| Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus | cepa de viña | ||
| sep, seps de viña, latín cĭppus | cepa, cepas | ||
| separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separarse | ||
| separabe (separáe)– se parabe | Separaba – se paraba | ||
| separaben, separáen | separaban | ||
| separada | separada | ||
| separadamen | separadamente | ||
| separades, separáes | separadas | ||
| separál | separarlo | ||
| sepáral | sepáralo | ||
| separáls | separarlos | ||
| separám | separarme | ||
| separámos | separarnos | ||
| separán (g) | separando | ||
| separánse | separándose | ||
| separaríe | separaría | ||
| separaríen | separarían | ||
| separassió | separación | ||
| separat, separats | separado, separados | ||
| separos | separes | ||
| sepillada | cepillada | ||
| sepillat | cepillado | ||
| seps | cepas de viña | ||
| septembre, setembre | septiembre | ||
| séptim, séptims | séptimo, séptimos | ||
| sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos | sepulcro, sepulcros blanqueados | ||
| sepultá, enterrá | sepultar, enterrar | ||
| sepultabe | sepultaba | ||
| sepultaben | sepultaban | ||
| sepultat, sepultats | sepultado, sepultados | ||
| Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. | Sepultura, sepulturas | ||
| sequedat, sequera, sequía | sequedad, sequía | ||
| seques – dimecres, fabes seques | Secas – miércoles, habas secas | ||
| Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. | Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante. | ||
| sequet, sequets | sequito, sequitos | ||
| sequeta, sequetes | sequita, sequitas | ||
| sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres | sequía , falta de agua | ||
| séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos | acequia, acequias | ||
| sequieta, sequietes | acequia pequeña | ||
| ser (un) animal, planta, ser viu | ser, animal, planta, ser vivo | ||
| ser (verbo sé) | ser | ||
| sera, seres | cera, ceras | ||
| serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós | serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso | ||
| serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica | cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica | ||
| serás, sirás | serás | ||
| serbatana, del árabe sarbatana – sarabatana – vore canut | cerbatana – canuto | ||
| sereal, sereals | cereal, cereales | ||
| serém, sirém | seremos | ||
| seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. | ceremonia, ceremonias | ||
| serená, asserená, serenás, asserenás | serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar | ||
| serenán (g) | serenando | ||
| serénat ! | Serénate ! | ||
| serenáutos, serenéutos | Serenaos ! | ||
| serenidat | serenidad | ||
| sereníssim | serenísimo | ||
| sereníssimes | serenísimas | ||
| sereno |
sereno |
||
| seria, series | seria, serias | ||
| seriamen | seriamente | ||
| serie, series | serie, series | ||
| seríe, siríe | sería | ||
| seriedat | seriedad | ||
| seríen | serían | ||
| seríeu | seríais | ||
| serio, serios | serio, serios | ||
| sermó, sermóns | sermón, sermones | ||
| serp, serps | serpiente | ||
| serpentejabe | serpenteaba | ||
| serpentejaben | serpenteaban | ||
| serpenteján (g) – serpentejáns | serpenteando – serpenteante, serpenteantes | ||
| serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique | serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño | ||
| serpentina, serpentines, tira, sinta, papé | serpentina, serpentinas | ||
| serpota, serpotes | serpiente (despectivo) | ||
| serps | serpientes | ||
| serrá | serrar, aserrar | ||
| serra, serres (de serrá) | sierra, sierras (serrar) | ||
| serrála | serrarla | ||
| serralla, serralles | cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras | ||
| serrallé | cerrajero | ||
| serralles | cerrojos | ||
| serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit, la costa del Serrano. |
serrano, serranos | ||
| serranos | serranos | ||
| serrería, serreríes | serrería, serrerías | ||
| serres | sierras | ||
| serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) | freno para el caballo (está en los dientes) | ||
| serrucho, serruchos | serrucho, serruchos | ||
| sers vius | seres vivos | ||
| sers, siars | cierzo, viento | ||
| sersiorás | cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| sersiorat | cerciorado | ||
| sert, serts | cierto, ciertos | ||
| serta, sertes | cierta, ciertas | ||
| sertamen | ciertamente | ||
| sertámen, sertámens | certamen, certámenes | ||
| sertes | ciertas | ||
| sertesa | certeza | ||
| sertificá | certificar | ||
| sertificare | certificara | ||
| sertificat, sertificats | certificado, certificados | ||
| sertifico | certifico | ||
| sertíssima | ciertísima | ||
| serts | ciertos | ||
| serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) | azarolla, azarollas , sorbus aucuparia | ||
| serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia | gato serval – azarollo | ||
| servell, servells | cerebro, cerebros | ||
| servellistes, neurólogos | neurólogos | ||
| servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes | azarollo, azarollos | ||
| servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) | cerveza | ||
| serveses | cervezas | ||
| serveseta, servesetes | cervecita, cervecitas | ||
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir | ||
| servidó, criat | servidor | ||
| servidós, criats | servidores | ||
| servíe | servía | ||
| servíen | servían | ||
| serviguére | sirviera, sirviese | ||
| serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| servíl | servirle | ||
| servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso | servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso | ||
| servíla | servirla | ||
| servílay | servírselo | ||
| servíli | servirle | ||
| servilleta | servilleta, en Alustante se llama rodilla | ||
| servilletes | servilletas | ||
| servíls | servirles | ||
| servím | servirme, servimos | ||
| servímos | servirnos | ||
| servín (g) | sirviendo | ||
| servínla | sirviéndole a ella, sirviéndola | ||
| servínli | sirviéndole | ||
| servirá | servirá | ||
| serviren, serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| serviríe | serviría | ||
| serviríen | servirían | ||
| servisco | sirvo | ||
| servísque | sirva | ||
| servissen | sirven | ||
| servíssen | sirven | ||
| servissi | servicio | ||
| servissial | servicial | ||
| servissial | servicial | ||
| servissis | servicios | ||
| servíssis | servicios | ||
| servit, servits | servido, servidos | ||
| servítos | serviros | ||
| servits | servidos | ||
| servíu | servís, servirlo | ||
| Servíx | sirve | ||
| Servíx | sirve | ||
| servíx | sirve | ||
| servíxco | sirvo | ||
| servíxen | sirven | ||
| servíxes | sirves | ||
| servís, clatell, nuca | cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo | ||
| séssamo | sésamo | ||
| sessanta | 60 | ||
| sessió, sessións | sesión, sesiones | ||
| Set 7 sat | 7 siete | ||
| setanta | 70 | ||
| setembre | septiembre | ||
| seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota | seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto | ||
| setrería | cetrería | ||
| setse | 16 | ||
| Seu - sede | suyo | ||
| Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! | Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo ! | ||
| seua | suya | ||
| seues | suyas | ||
| Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma | apellido Celma ? | ||
| séume | sedme | ||
| seus | suyos | ||
| severamen | severamente | ||
| severidat | severidad | ||
| severíssim, severíssims | severísimo, severísimos | ||
| severíssima, severíssimes | severísima, severísimas | ||
| severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare | Severo – mote de Beceite | ||
| sevillanes | sevillanas | ||
| sexe, sexo | sexo | ||
| sexes, sexos | sexos | ||
| sexo | sexo | ||
| sexos | sexos | ||
| sexta | sexta | ||
| sexto | sexto | ||
| SÍ | sí | ||
| si no fas los debers no tindrás postre | si no haces los deberes no tendrás postre | ||
| si te faiguera cas | si te hiciese caso | ||
| sial, sel | Cielo – celo | ||
| sials, sels | Cielos – celos | ||
| siandra, sendra | ceniza | ||
| siandres, sendres | cenizas | ||
| siántim, siántims | céntimos | ||
| siarra, serra | sierra | ||
| siars, sers | cierzo, viento | ||
| siart, sert | cierto | ||
| siarta, serta | cierta | ||
| siartes, sertes | ciertas | ||
| siat | 7 siete | ||
| siats | sietes | ||
| sibá, sibada | cebada | ||
| sibada | cebada | ||
| sibades | cebadas | ||
| sic, yo (a la Llitera) | soy (en La Litera, Huesca) | ||
| sicatrís, sicatríses | cicatriz, cicatrices | ||
| sicatrísen | cicatrizan | ||
| sicatriu, sicatrius | cicatriz, cicatrices | ||
| sida | sida | ||
| siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa |
ciego | ||
| siegos, segos | ciegos | ||
| siénsia | ciencia | ||
| siénsies | ciencias | ||
| sientífic, sientífics | científico, científicos | ||
| sientífica | científica | ||
| sientífiques | científicas | ||
| siesta, michdiada | siesta | ||
| sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas | sifón – tubería con forma de U – agua con gas | ||
| sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet | sifones, agua con gas | ||
| sifra, sifres | cifra, cifras | ||
| sifrada, sifrades | cifrada, cifradas | ||
| sifrat, sifrats | cifrado, cifrados | ||
| sifres | cifras | ||
| sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá | cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre | ||
| sigaleta | cigala pequeña | ||
| sigám, siguém | seamos | ||
| sigarra, chicharra | cigarra | ||
| sigarré, sigarrés | cigarrero | ||
| sigarres, chicharres | cigarras | ||
| sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro | cigarrito – cigarrillo de la risa, porro | ||
| sigarro, fumarro, piparro | cigarro | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigáu, siguéu | seáis | ||
| sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia | sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia | ||
| sigle, siglo, sigles, siglos | siglo, siglos | ||
| siglo | siglo | ||
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar | ||
| significabe, significáe | significaba | ||
| significáen, significaben | significaban | ||
| significán | significando, significante | ||
| significánli | significándole | ||
| significat, significats | significado, significados | ||
| significatiu | significativo | ||
| significatius | significativos | ||
| significativa, significatives | significativa, significativas | ||
| signifique | significa | ||
| signo | signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino | ||
| sigró, sigróns | garbanzo, garbanzos | ||
| sigue | sea | ||
| sigue com sigue | sea como sea | ||
| síguen | sean | ||
| sigüeña, sigüeñes | cigüeña, cigüeñas | ||
| sigüeñal | cigüeñal | ||
| siguere | fuera, fuese | ||
| siguérem | fuéramos, fuésemos | ||
| siguéren | fueran, fuesen | ||
| sígues | seas | ||
| siguéu, sigáu | seáis | ||
| siguién, siguiéns | siguiente, siguientes | ||
| siguienta, siguientes | siguiente (ella) | ||
| sigut, segut | sido | ||
| Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen | si lo | ||
| sílaba, sílabes | sílaba, sílabas | ||
| silénsio | silencio | ||
| silensiós, silensiosos | silencioso | ||
| silensiosa, silensioses | silenciosa, silenciosas | ||
| silensiosamen | silenciosamente | ||
| silensioses | silenciosas | ||
| silensiosos | silenciosos | ||
| silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) | silicosis | ||
| silindro, silindros | cilindro, cilindros | ||
| silla, cadira – vore cadiera | silla | ||
| sillón | sillón | ||
| sillóns | sillones | ||
| sils, si´ls, si los pessíguen | si los | ||
| silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura | silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura | ||
| siluetes | siluetas | ||
| silvestre, silvestres | silvestre, silvestres | ||
| sima, com la de Oliete |
sima, agujero profundo | ||
| simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang | rama, ramas gordas | ||
| símbol, símbolo, símbols, símbolos | símbolo, símbolos | ||
| simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot | Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco | ||
| simén | cemento | ||
| simes | simas | ||
| simpatía, simpatíes | simpatía, simpatías | ||
| simpátic, simpátics | simpático, simpáticos | ||
| simpática, simpátiques | simpática, simpáticas | ||
| Simple – fássil – home curtet de coneiximén | Simple – fácil – simple : corto, cortito | ||
| simplemen | simplemente | ||
| simples | simples | ||
| simplet, simplets | simple, simples | ||
| simpleta, simpletes | simple, simples (ella, ellas) | ||
| simplificá | simplificar | ||
| simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat | simplicidad – facilidad | ||
| simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea | simposio, congreso, reunión, convención, asamblea | ||
| simulá | simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar | ||
| simultanejá, fé dos coses a la vegada | simultanear | ||
| simultanejo | simultaneo | ||
| simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees | simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico | ||
| sin embargo | sin embargo | ||
| sinc, sing | 5 | ||
| sincséns, singséns | 500 | ||
| sincuanta, singcuanta, 50 | 50 | ||
| sincuantadós | 52 | ||
| síndic | síndico | ||
| sindicaliste, sindicalistes | sindicalista, sindicalistas | ||
| sindicat | sindicato | ||
| síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua | sandía, sandías, melón de agua | ||
| sine | cine | ||
| sines | cines | ||
| sinfonía, sinfoníes | sinfonía, sinfonías | ||
| Sinforoso, nom, Sinforosa | Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”. | ||
| single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom |
vericueto, risco, cortado en una montaña | ||
| singlot, singlots | hipo | ||
| singséns , 500, singséntes | 500 | ||
| singulá, singulás | singular, singulares | ||
| siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) | Siniestro – zurdo – que da miedo | ||
| sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás | sino | ||
| sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat | sincera, sincero, sinceros, sinceras | ||
| sinta, sintes | cinta, cintas | ||
| sinto, correcha | correa, cinto, cinturón, ceñidor | ||
| síntoma, síntomes | síntoma, síntomas | ||
| sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat | sintonizar | ||
| sintos, correches | correas, cintos | ||
| sintura, sintures | cintura, cinturas | ||
| sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides | cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán) | ||
| sinussitis (enfermedat) | sinusitis | ||
| siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal | señal | ||
| siñalá | señalar | ||
| siñalabe | señalaba | ||
| siñalades | señaladas | ||
| siñalán | señalando | ||
| siñalat | señalado | ||
| siñalats | señalados | ||
| siñale | señala | ||
| siñalém | señalamos | ||
| siñals | señales | ||
| siñó, señó, siñós, señós | señor | ||
| siñora, señora, siñores, señores | señora, señoras | ||
| siñoreta, señoreta | señorita | ||
| siñoría, señoría, jues, juez | señoría, juez | ||
| siñoríssima | señorísima | ||
| siñós | señores | ||
| siñós | señores | ||
| siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc – la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes |
ciprés | ||
| sirá, será | será | ||
| sirán (sé) | serán | ||
| sirás (sé) | serás | ||
| sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit |
circuito, circuitos | ||
| sírcul, sírculs | círculo, círculos | ||
| sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) | circular | ||
| sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió | circulación, circulaciones | ||
| sirculatori, sirculatoris | circulatorio, circulatorios | ||
| sircunferénsia, sircunferénsies | circunferencia, circunferencias | ||
| sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió | circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción | ||
| sircunstánsia, sircunstánsies | circunstancia, circunstancias | ||
| siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré |
cerezo | ||
| siré (sé), seré | seré | ||
| sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies | sirena, sirenas | ||
| sirera, sireres, sirereta, sireretes, siré – garrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc | cereza, cerezas | ||
| sireré, sirerés, siré, sirés | cerezo, cerezos | ||
| siréu (sé) | seréis | ||
| sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa | sirga, sirgas - camino de sirga | ||
| siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans | cirio | ||
| siría (yo) | sería | ||
| siríe | sería | ||
| siríen | serían | ||
| siríes | serías | ||
| siríeu | seríais | ||
| sírio, siri - sírio o sirio de Siria | cirio - sirio, de Siria | ||
| sirvién, criat | sirviente, criado | ||
| sirviéns | sirvientes, criados | ||
| sirvienta, criada | sirvienta, criada | ||
| sis 6, sisos (plural) | 6 | ||
| sisquera ploguére | siquiera - ojalá lloviese | ||
| sisquera, siquiera – ojalá | siquiera, ojalá | ||
| sissalla, sissalles | cizalla, cizallas | ||
| sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota | cizaña | ||
| sissañadós | cizañadores | ||
| sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes | 600 | ||
| sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís | sisí | ||
| sistell, sistells, sistella, sistelles | cesta, cesto, cestas, cestos | ||
| sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime | cestero, que hace cestas de mimbre | ||
| sistelleta, sistella, sistelletes | cestita, cestitas | ||
| sistema, sistemes | sistema, sistemas | ||
| sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics | sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos | ||
| sistemáticamen | sistemáticamente | ||
| sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes | cisterna | ||
| sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) | citar | ||
| sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari | cita | ||
| sitará (sitá) | citará | ||
| sitat, sitada (sitá) | citado | ||
| sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. | sitiado | ||
| situ (in) – al puesto (latín) | in situ, en el sitio | ||
| situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) | situar | ||
| situada, situat, situades, situats – sito a Beseit | situada | ||
| situasió, situassió – situassións, situasións | situación, situaciones | ||
| situats | situados | ||
| siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat | ciudadano, ciudadanos | ||
| siudadana | ciudadana, ciudadanas | ||
| siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) | ciudad, ciudades | ||
| siudats | ciudades | ||
| sivada, sibada, sivá, sibá, sereal | cebada | ||
| sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo | civil, civiles | ||
| sivilisá | civilizar | ||
| sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada | civilizado, civilizada | ||
| sivils | civiles | ||
| Sixanta, 60, sissanta | Sesenta 60 | ||
| sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás | jubilación | ||
| so, só, sonido, sóns, sonidos | sonido, sonidos | ||
| sobín, assobín, a sobín | a menudo | ||
| sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) | sobrar | ||
| sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche | sobra, sobras | ||
| sobrabe, sobráe | sobraba | ||
| sobraben, sobráen | sobraban | ||
| sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple | sobradero | ||
| sobrarán | sobrarán | ||
| Sobrarbe, comarca de Huesca | Sobrarbe | ||
| sobrat, sobrada, sobrats, sobrades | sobrado, sobrada, sobrados, sobradas | ||
| sobre | Sobre – sobra | ||
| sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia | cuéntame algo sobre tu viaje a Italia | ||
| sobre, sobres, per a una carta, cartes | sobre, sobres | ||
| sobrenóm, mote, apodo | sobrenombre, apodo, mote | ||
| sobrepassá | sobrepasar | ||
| sobrepassabe | sobrepasaba | ||
| sobrepassán | sobrepasando | ||
| sobrepasse | sobrepasa | ||
| sobrepássen | sobrepasan | ||
| sobreportabe, sobreportá, com soportá | soportar | ||
| sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada | sobresaltado, sobresaltada | ||
| sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás) |
sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción. | ||
| sobret, sobrets de sucre, sobre minut | sobrecito, sobrecitos | ||
| sobretot, sobre tot, sobre totes les coses | sobre todo, todas | ||
| sobrevíndre | sobrevenir | ||
| sobrevíndreli | sobrevenirle | ||
| sobrevíndretos | sobreveniros | ||
| sobrevingut, sobrevinguts | sobrevenido, sobrevenidos | ||
| sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir | ||
| sobreviuríe | sobreviviría | ||
| sobria, sobries, que no ha begut, serena | Sobria, sobrias | ||
| sobriamen | sobriamente | ||
| sobriedat | sobriedad | ||
| sobrio, sobrios, que no han begut, sereno | sobrio, sobrios | ||
| soc (dormí com un), soca de lleña | dormir como un leño | ||
| soc (yo) | yo soy | ||
| soc de fusta, socs | zueco, zuecos | ||
| soca (fes lo) | hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs | ||
| soca de un ábre – zoquet | leño de un árbol – zoquete | ||
| soca, soques | raíz y parte de tronco de un árbol | ||
| soca, soques – rabassa | leño, leños | ||
| socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat | socarrar, quemar, tostar, requemar | ||
| socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda | socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado | ||
| socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) | socorrer | ||
| socorréulos | socorredlos | ||
| socorríe | socorría | ||
| socorro, socorros | socorro, socorros | ||
| sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia | sodomía | ||
| sofá, sofás | sofá, sofás | ||
| sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré | sofocar | ||
| sofocada, sofocades | sofocada, sofocadas | ||
| sofocat, sofocats | sofocado, sofocados | ||
| sofoco, sofocos – yo me sofoco | Sofoco, sofocos – yo me sofoco | ||
| sofoque | sofoca | ||
| sofóquen, sofoquen | sofocan | ||
| sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) | azufre | ||
| sofrira, sufriguera | sufriese, sufriera | ||
| sogra, sogres – matassogres | suegra, suegras | ||
| sogre, sogres | suegro, suegros | ||
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
|
soguita, cuerdecita | ||
| soja | soja | ||
| sol, sols – sola, soles – a soles | solo, solos, sola, solas – a solas | ||
| sola | sola | ||
| solá | solar | ||
| sola, soles – de la sabata, abarca | suela, suelas | ||
| solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra | precipitado del vino – muchas olivas en el suelo | ||
| solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones | cimiento, cimientos | ||
| solar (placa) | placa solar | ||
| solás | solares | ||
| solc, solcs fets en un aladre – cavallóns, caballóns | surco, surcos hechos por un arado | ||
| solcs | surcos | ||
| soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré | soldar | ||
| soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán | soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado | ||
| soldats | soldados | ||
| sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) | Soler – suelo venir | ||
| soledat | soledad | ||
| soledats | soledades | ||
| solém | solemos | ||
| solemne | solemne | ||
| solemnemen | solemnemente | ||
| solemnidat | solemnidad | ||
| solen | suelen | ||
| soles | solas | ||
| soles | solas | ||
| soles – a soles (sol, sola) | Suelas – a solas | ||
| solet | solito | ||
| soleta | solita | ||
| solgo | suelo | ||
| solidaridat | solidaridad | ||
| solíe | solía | ||
| solíen | solían | ||
| solisitá, solissitá | solicitar | ||
| solisitada | solicitada | ||
| solisitades, solisitáes | solicitabas, solicitadas | ||
| solisitut | solicitud | ||
| solíssita | solícita | ||
| solissitabe | solicitaba | ||
| solissitaben | solicitaban | ||
| solissitadó, solissitadós | solicitador, solicitadores | ||
| solissitál | solicitarlo | ||
| solissitánla | solicitándola | ||
| solissitut | solicitud | ||
| sólit, sólits | sólido, sólidos | ||
| solitári, solitáris | solitario, solitarios | ||
| solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells | solitaria, solitarias – parásito del intestino | ||
| soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) | pocilga | ||
| sols | solos | ||
| solsida | enrunada, caída | ||
| solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) | enrunadas, arruinadas, que han caído | ||
| solt, solts | suelto, sueltos | ||
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles | soltar, aflojar – sacar las ovejas | ||
| solta, soltes | suelta, sueltas | ||
| soltabe, soltáe | soltaba | ||
| soltaben, soltáen | soltaban | ||
| soltán | soltando | ||
| soltare | soltara, soltase | ||
| soltat (ham) | soltado | ||
| soltáu | soltáis | ||
| solte | suelta | ||
| solté, soltés – mosso vell | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| solten, sólten | sueltan | ||
| soltera, solteres | soltera, solteras | ||
| soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| soltes | sueltas | ||
| soltéu | soltáis | ||
| solto | suelto | ||
| solton | suelten | ||
| solts | sueltos | ||
| solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió | solución, soluciones | ||
| solusioná, solussioná | solucionar | ||
| solusionada, solusionades | solucionada, solucionadas | ||
| solusionat, solusionats | solucionado, solucionados | ||
| solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó | solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador | ||
| solventa (ella es) | solvente (ella es) | ||
| som – en mallorquí, jo som es yo soc | Somos – en mallorquín, jo som es yo soy | ||
| somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera | persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| sombra, sombres – vore umbría, ombría | sombra, sombras | ||
| sombrejades, sombrejada | sombreadas, sombreada | ||
| sombrejat, sombrejats | sombreado, sombreados | ||
| sombrero, sombreros – de palla, mejicano | sombrero, sombreros | ||
| sombres | sombras | ||
| sombreta | sombreta | ||
| sombreta, sombretes | sombrita, sombritas | ||
| sombrío, se diu ombriós, umbriós | sombrío | ||
| somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple | somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial | somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| sometím, sométrem | someterme | ||
| sometixgo | someto | ||
| sométre | Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer | ||
| sométremos | someternos | ||
| sométres | someterse | ||
| sometuda, sometudes | sometida, sometidas | ||
| sometut, sometuts | sometido, sometidos | ||
| somni, somnis (ensomiá) – ting son | sueño, sueños – tengo sueño | ||
| sompa, sompes, zompa, zompes | torpe, tonta | ||
| sompo, sompos, zompo, zompos | torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo | ||
| son (ting), sons | tengo sueño | ||
| són cares | son caras | ||
| son pare, sons pares | su padre, sus padres | ||
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat | sonar | ||
| sona, zona, sones, zones | zona, zonas | ||
| sonabe, sonáe | sonaba | ||
| sonada, sonades | sonada, sonadas – loca, locas | ||
| sonáen o sonaben | sonaban | ||
| sonán | sonando | ||
| sonánse | sonándose | ||
| sonás los mocs | sonarse los mocos | ||
| sonat, sonats | Sonado – loco | ||
| sonata, sonates | sonata, sonatas | ||
| sonda, sondes | sonda, sondas | ||
| sondeo, sondeos | sondeo, sondeos | ||
| sondormit , adormit, sondormida, adormida | adormilado, adormilada, dormido, dormida | ||
| sone | suena | ||
| sonen | suenan | ||
| sones | suenas | ||
| sonido (so), sonidos | sonido, sonidos | ||
| sónon | suenen | ||
| sonorissassió | sonorización | ||
| sonreíe | sonreía | ||
| sonrién | sonriente | ||
| sonriénli | sonriéndole | ||
| sonriéns | sonrientes | ||
| sonriénse | sonriéndose | ||
| sonrisa, sonrissa | sonrisa | ||
| sonrisses | sonrisas | ||
| sonríu | sonríe | ||
| sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía | sonreir | ||
| sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero | vago, perezoso | ||
| sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina | vaga, perezosa | ||
| sonsacá | sonsacar | ||
| sopá, sená | cenar | ||
| sopa, sopes | sopa, sopas | ||
| sopabe | cenaba | ||
| sopán (g), senán | cenando | ||
| soparán | cenarán | ||
| soparém | cenaremos | ||
| soparet, soparets – Opa quin soparet ! | cenita, cenitas – Vaya qué cenica ! | ||
| soparíen | cenarían | ||
| sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó | cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo | ||
| sope | cena | ||
| sopen | cenan | ||
| Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes | cenas | ||
| sopesá | sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear | ||
| sopesabe, sopesáe | sopesaba | ||
| sopesán | sopesando | ||
| soplete, sopletes | soplete, sopletes | ||
| sopo | ceno | ||
| sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) | soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta | ||
| soport (aon se apoye algo), soports | soporte, soportes, apoyo, apoyos | ||
| soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré | soportar, aguantar | ||
| soportabe, soportáe | soportaba | ||
| soportaben, soportáen | soportaban | ||
| soportable, soportables | soportable, soportables | ||
| soportál, soportála | soportarlo, soportarla | ||
| soportáles, soportáls | soportarlas | ||
| soportán(g) | soportando | ||
| soportará | soportará | ||
| soportaríeu | soportaríais | ||
| soportat, soportats | soportado, soportados | ||
| soportáu | soportáis, soportarlo | ||
| soportáu, soportéu | soportáis | ||
| soporten | soportan | ||
| sopte (de), de repén | de repente | ||
| soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc | guante de madera, zueco, para segar con la hoz | ||
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo
|
zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo | ||
| Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. | sordera | ||
| sordet, sordeta, sordera | sordito, sordita, sordera | ||
| sorna – vore somarda | sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| soroll, sorolls | ruido, ruidos | ||
| sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | mover | ||
| sorolláe o sorollabe (se) | movía | ||
| soróllamela (Ignacio) | muévemela (Ignacio) | ||
| sorollás | moverse | ||
| soróllatela sorollátela |
muévetela movértela |
||
| sorollet, sorollets | ruidito, ruiditos | ||
| sorollina, sorollines | mucho ruido | ||
| sorolls | ruidos | ||
| sorprén | sorprende | ||
| sorprendén, sorprendéns | sorprendente, sorprendentes | ||
| sorpréndrels | sorprenderles | ||
| sorprengue | sorprenda | ||
| sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? | sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ? | ||
| sorpreses | sorpresas | ||
| sorsida (una paret) | Pared que se ha caído | ||
| sorsit (un maset) | Masía que se ha caído | ||
| Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. | trozo de huerta en Beceite | ||
| sort, a sorts | suerte, a suertes | ||
| sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes | sordo, sorda, sordos, sordas | ||
| sortejá | sortear | ||
| sorteo, sorteos, sortech, sortechos | sorteo, sorteos | ||
| sortija, joya, anell, aro, etc | sortija, anillo, aro, etc | ||
| sorts (a) | suertes | ||
| sospecha, sospeches | sospecha, sospechas | ||
| sospechabe, sospecháe | sospechaba | ||
| sospechán | sospechando | ||
| sospechánu | sospechándolo | ||
| sospecháreu | sospecharais | ||
| sospechat | sospechado | ||
| sospeches | sospechas | ||
| sospeches (tú) | sospechas | ||
| sospechós, sospechosos | sospechoso, sospechosos | ||
| sospechoses | sospechosas | ||
| sospesá (pes) | levantar un peso, pesar | ||
| sospesáe, sospesabe (pes) | aguantaba un peso | ||
| sospesál, sospesáls | levantarlo para ver el peso | ||
| sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí | sosa, sosas | ||
| sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás | sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar | ||
| sossegada, sossegades, assossegada, assossegades | sosegada, sosegadas | ||
| sosségat, assosségat | sosiégate, tranquilízate | ||
| sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossegat, sossegats, asossegat, asossegats | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossial, sossials | social, sociales | ||
| Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial | Socialismo – nazi, nazismo, fascismo | ||
| sossials | sociales | ||
| Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles | sociedad | ||
| sóssio | socio | ||
| sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins |
sociolingüística | ||
| sossiopolítica | sociopolítica | ||
| sosso, sossos | soso, sosos | ||
| sosté | sostiene | ||
| sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles | sostén, sostenes | ||
| sostenínli | sosteniéndole | ||
| Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré | sostener | ||
| sosting | sostengo | ||
| sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU | mover algo, ahuecar | ||
| sostobat, sostobada | movido, ahuecado | ||
| sotana, sotanes del retó, móssen | sotana, sotanas | ||
| sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | ||
| sou (vatros, vatres) | sois | ||
| souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache | souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere. | ||
| sovín, sobín, assobín, a sovín | a menudo | ||
| suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada | sudar | ||
| suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría | sudar | ||
| suába | sudaba | ||
| suábe | sudaba | ||
| suábes, suáes | sudabas | ||
| suáda, suádes | sudada, sudadas | ||
| suán | sudando | ||
| suát, suáts | sudado, sudados | ||
| suaumen | suavemente | ||
| suave, suau, suaves, suaus | suave, suaves | ||
| suavemen | suavemente | ||
| Suaves – suábes, suáes | Suaves – sudabas | ||
| suavet | suavecito | ||
| suaveta, suavetes | suavecita, suavecitas | ||
| suavets | suavecitos | ||
| suavidat | suavidad | ||
| suavisá | suavizar | ||
| suavisán, suavissán | suavizante | ||
| subastá | subastar | ||
| subasta, subastes | subasta, subastas | ||
| subastat | subastado | ||
| subconsién | subconsciente | ||
| subcontrata, subcontrates | subcontrata, subcontratas | ||
| subcontratada, subcontratades | subcontratada, subcontratadas | ||
| súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari | súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario | ||
| subdividí | subdividir | ||
| subdividix | subdivide | ||
| subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín | a menudo | ||
| súbita (de repén) | súbita | ||
| súbitamen | súbitamente | ||
| subliminal, mensaje amagat | subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso | ||
| submarines | submarinas | ||
| submarino, submarinos, submarina, submarines | submarino, submarinos, submarina, submarinas | ||
| submaríns, submarinos | submarinos | ||
| subordiná | subordinar | ||
| subordinada, subordinades | subordinada, subordinadas | ||
| subrallat, subrallats, subrallada, subrallades | subrallado, subrallados, subrallada, subralladas | ||
| substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona | sustantivo, sustantivos | ||
| substrate, sustrate | substrato | ||
| subterránea, subterránees | subterránea, subterráneas | ||
| subterráneo, subterráneos | subterráneo, subterráneos | ||
| suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc | jugo, jugos, zumo, zumos | ||
| sucá (pa), de suc | mojar (pan), de jugo, zumo | ||
| sucaina (suc), de pataques podrides | zumo de alguna cosa podrida | ||
| sucarrá | socarrar, quemar, tostar | ||
| sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades | socarrado, quemado, tostado | ||
| sucessivamen | sucesivamente | ||
| sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat | suceso, caso, lo que ha pasado | ||
| sucre | azúcar | ||
| sucrera (la), sucreres (les) | azucarero, azucareros | ||
| sucsió | succión | ||
| sucsioná, chuplá, chupá | succionar | ||
| sucsionán | succionando | ||
| suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós | suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado | ||
| sucursal, sucursals | sucursal, sucursales | ||
| sudeste, sureste | sudeste | ||
| sudoeste, suroeste | sudoeste | ||
| sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá | sudorífico, sudoríficos | ||
| sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals | sueldo, sueldos | ||
| sufijo de una paraula | sufijo | ||
| Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta | Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años | ||
| sufissienmen | suficientemente | ||
| sufissiéns | suficientes | ||
| sufragá, pagá, subvensioná | sufragar, subvencionar, subvenir, costear | ||
| sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. | Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro | ||
| sufríe, patíe | sufría | ||
| sufrimén, patimén | sufrimiento | ||
| sufrínlo, patínlo | sufriéndolo | ||
| sufríssen, patíxen | sufren | ||
| sufríu, patíu | sufrís, sufrirlo | ||
| sugat, suát | sudado | ||
| sugats, suáts | sudados | ||
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar | ||
| sugerit | sugerido | ||
| sugeríxque, sugeríxgue | sugiera | ||
| suisa, suiza, suises | suizas | ||
| suissidás | suicidarse | ||
| suissidi, suissidis | suicidio, suicidios | ||
| Suiza, Suisa, Suissa | Suiza | ||
| suizo | suizo | ||
| suizos, suisos | suizos | ||
| sujessió | sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento | ||
| sujetánli, aguantánli | sujetándole | ||
| sujeto, aguanto – sujeto y predicado | sujeto | ||
| sulfhídric (ássit) | sulfhídrico (ácido) | ||
| sulfúric (sulphur) | sulfúrico | ||
| sultán, sultáns | sultán, sultanes | ||
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar | ||
| sumamen complicat | sumamente complicado | ||
| sumats | sumados | ||
| sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada | sumergir | ||
| sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua | sumergible, sumergibles | ||
| sumergit, sumergits | sumergido, sumergidos | ||
| sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). | lloriquear, llorar absorbiendo los mocos | ||
| suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar | ||
| sumissa, sumisses | sumisa, sumisas | ||
| sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau | sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo | ||
| suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits | lanolina | ||
| suns, sons pares | sus padres | ||
| suntuós | suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado | ||
| suñé, somier del llit | somier de la cama | ||
| suó, suós | sudor, sudores | ||
| suoráns (medissines per a fé suá) | sudorantes | ||
| suós | sudores | ||
| superá | superar | ||
| superabe, superáe | superaba | ||
| superaben, superáe | superaban | ||
| superará | superará | ||
| superat, superats | superado, superados | ||
| superestrato (llengua) | superestrato | ||
| superfíssie, superfíssies | superficie, superficies | ||
| superió | superior | ||
| superioridat | superioridad | ||
| superiós | superiores | ||
| superlatiu, lo mes amún, lo mes gran | superlativo | ||
| supermercat, supermercats | supermercado, supermercados | ||
| superstissió | superstición | ||
| superstissións | supersticiones | ||
| superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses | supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas | ||
| supervisá | supervisar | ||
| supervisáu | supervisarlo | ||
| supervivénsia | supervivencia | ||
| suplemén, supleméns | suplemento, suplementos | ||
| supletori, supletoris, supletoria, supletories | supletorio, supletorios, supletoria, supletorias | ||
| suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí | suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder | ||
| suplicá | suplicar | ||
| súplica, súpliques | súplica, súplicas | ||
| suplicabe | suplicaba | ||
| suplicáli | suplicarle | ||
| suplicáls | suplicarles | ||
| suplicánli | suplicándole | ||
| suplicánlos | suplicándoles, suplicándolos | ||
| suplíe | suplía | ||
| suplíen | suplían | ||
| supliques, suplíques (tú) | suplicas (tú) | ||
| supondre, suposá | suponer | ||
| supondríe | supondría | ||
| supongám, suposém | supongamos | ||
| suponíe, suposabe – su posabe | Suponía – se lo ponía | ||
| suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen | suponer | ||
| suposaba (yo), suponía | suponía | ||
| suposáen o suposaben | suponían | ||
| suposat, suposats | supuesto, supuestos | ||
| supose | supone | ||
| suposém | suponemos | ||
| supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be | supositorio, supositorios | ||
| suposo | supongo | ||
| supost, suposta, suposat, suposada | supuesto, supuesta | ||
| supra | supra | ||
| supralabial, damún del labio | supralabial | ||
| suprem, supremo (tribunal) | supremo | ||
| suprema | suprema | ||
| suquet, suquets | zumito, juguito | ||
| sur | sur | ||
| surá (v) = flotá com un suro | flotar como un corcho | ||
| surf | surf | ||
| surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer | ||
| Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgir | ||
| suro – cap de suro | corcho – cabeza de corcho | ||
| surra, surres | zurra, zurras | ||
| surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones | sierra, serrucho – ver tronzador | ||
| surriaca, surriaques | zurriaga, zurriagas | ||
| sursí, cusí | zurcir, coser | ||
| sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! | Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera ! | ||
| suspéndre | suspender | ||
| suspenguen | suspendan | ||
| suspensió, suspensións | suspensión, suspensiones | ||
| suspirá | suspirar | ||
| suspiraben, suspiráen | suspiraban | ||
| suspiráe o suspirabe | suspiraba | ||
| suspirán | suspirando | ||
| suspiret, suspirets | suspirillo, suspirillos | ||
| suspiro, suspiros | suspiro, suspiros | ||
| sussessió, sussesió (guerra de) | sucesión (guerra de) | ||
| sussessivamén | sucesivamente | ||
| sussessó, sussessós, sussessora, sussessores | sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras | ||
| sussodit | susodicho | ||
| sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí | susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender | ||
| sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs | Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos | ||
| sussurro, sussurros | susurro, susurros | ||
| sustánsia, sustánsies | sustancia, sustancias | ||
| sustituída | sustituída | ||
| sustituídes | sustituídas | ||
| sustituiríe | sustituiría | ||
| sustituiríen | sustituirían | ||
| sustituít, sustituíts | sustituído, sustituídos | ||
| sustituíx | sustituye | ||
| sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións | sustitución, sustituciones | ||
| sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes | sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas | ||
| susto | susto | ||
| sustos | sustos | ||
| sustrate | sustrato | ||
| sut (la), l´assut (árabe) | azud (el) | ||
| sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén | sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente | ||
| sutilíssimes | sutilísimas | ||
| sutilíssim | sutilísimo |










