Mostrando entradas con la etiqueta Setena. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Setena. Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de mayo de 2026

Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.
Set ans a e mais.
Peyrols: La gran.
Sept ans il y a et plus.
En totas las set artz sui assatz conoissens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dans tous les sept arts je suis assez instruit.
ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.
CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

Set, n. de nombre, lat. septem, sept; Windows 7 en Sietes, Asturias, Asturies



2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.
A complit lo seten an. V. de S. Honorat.
Il a accompli le septième an.
Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.
Entre la septième heure et la neuvième.
Subst. Lo setz apella hom britan.
Deudes de Prades, Auz. cass.
On appelle le septième britan.
La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.
La septième, c'est la folle peur et sotte honte.
ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.
PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.
Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.
(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)
On pourrait dire sixaines, septaines.
- Strophe de sept vers.
Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.
Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 
Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.
Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.
Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.
Septièmement, par l'administration.
(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.
De a havem adversaris... de s, setenaris. 
Leys d'amors, fol. 150-151.
De A nous avons adversaire... de S, septenaire.
Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.
CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.
(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.
Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.
(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)
Septante ermites qui faisaient pénitence.
CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.
De la dominica de septuagesima. La Confessio.
(chap. De lo domenge de septuagéssima.)
Du dimanche de septuagésime.
Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.
Dimanche de la septuagésime.
CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.
Horas e jorns e semainas e mes.
Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.
Heures et jours et semaines et mois.
III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.
Trois semaines il y a que nous sommes ici.
Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.
(chap. Cada un dels díes de la semana.)
Chacun des jours de la semaine.
ANC. FR. Mais portois avec moi du pain
Qu'avois gardé une sepmaine.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.
Deux ou trois fois chacune sepmaine.
Monstrelet, t. 1, fol. 239.
CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.
(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

Joaquín Monclús

11. Setmanier, s. m., semainier.
Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.
Les semainiers avant l'heure de dîner.
CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.
Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)
Le neuvième mois, c'est septembre.
En Setembre vos falh lo grans.
(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)
Marcabrus: Senher N Audric.
En septembre vous manque le grain.
CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 
(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.
De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.
De septentrion vers l'orient.
El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.
Au milieu du septentrion.
CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 
IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.
Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.
(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)
Eau de fontaine septentrionale.
Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.
(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.
Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.
CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.
IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)