Mostrando las entradas para la consulta jauzir ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta jauzir ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen + Si cum l'albres que per sobrecargar

I. 

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."
"Senher, vostres precs i anatz perden."
"Bona domna, ja us am eu finamen."
"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."
"Senher, et eu alegre e jauzen."
"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 
"Domna, ja es ma vida peitz de mort."
"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."
"Domna, de vos non ai mas desconort."
"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"
"Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no n aiatz ni conort."
"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."
"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Domna, no posc, que vostr' amors me te."
"Senes conselh, senher, o fa de me."
"Domna, trop mal mi respondetz ancse."
"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."
"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"
"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -
"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."
"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."
"Amors, e vos ja meretz de tot mal."
"Amics, per so us en trairai san e sal."
"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"
"Amics, eu vos mostrei so que mais val."
"Amors, no posc sofrir l'afan coral."
"Amics, per so queiram autre logal."
"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."
"Amics, a gran tort me voletz laidir."
"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"
"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."
"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"
"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar franh se mezeis e pert son fruit e se,



franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai eu perdut ma bela domn' e me,
e mos engenhs se franh per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc jorn no fi mon dan ad escien,
anceis cuit far tot so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobra l foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
e si no i a de cascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz foleian;
per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
sens ab foudat, qui ls sap gen retener.
Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,
ans vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
e que savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";
pero soven tornon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gaug de ma dolor
e de ma mort, quan vei vostra faisso.
Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)
quant el miralh se remiret e s vi,
tot atressi etz vos miralhs a mi,
que m'aucietz quan vos vei ni us remir.
E no us en cal quan mi vezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor laissar e departir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so que l donet e l tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)


III. 

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)
e sos bels filhs plazens, cortes e bos,
e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)
e n Diegos, qu'era savis e pros,
e l marques d'Est e l valens Salados,
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia pres,
qu'un bon metge nos a Deus sai trames
deves Salern, savi e ben apres,
que conois totz los mals e totz los bes
e meizina cascun segon que s' es,
et anc loguier no n demandet ni n pres,
ans los loga, tant es francs e cortes.
Anc hom no vi metge de son joven
tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
que l ben sap tot e tot lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e plus gen,
e fai de Deu cap e comensamen,
que l'ensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a l'engenh e l sen e l saber gran,
qu'el sap ensems gazanhar meizinan
Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)
que l seu perden venc, meten e donan,
sai conquerir l'emperi alaman.
Oimais cre ben, cor que i anes doptan,
los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.
Aquest metge savis de qu'eu vos dic
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frederic
e l cor e l sen e l saber e l'afic: 
don seran ben meizinat sei amic
e i trobaran conselh e bon abric.
De lonc sermo devem far breu prezic,
que ben cobram lo gran segon l'espic.
que l dig son bon e l fag son aut e ric.
Al bon metge maistre Frederic
di, metgia, que de metgar no s tric.


//

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Raimon de Miraval. Anc trobars clus ni braus + Si tot s'es ma domn' esquiva + Be m'agrada l bels temps d'estiu

Raimon de Miraval.

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh


I. 

Anc trobars clus ni braus
non dec aver pretz ni laus,
pos fon faitz per vendre
contra ls sonetz suaus,
coindetz, aissi com eu ls paus,
e leus ad aprendre,
ab bels ditz clars e gen claus;
car per far entendre
non cal trop contendre.
Car tan prenon cabaus
domnas entre ls fis los faus,
fan amor deissendre;
mas no m tanh que las caus,
ni del tot en tot no m'aus
vas lor dan estendre.
Car cilh que m ten en repaus
mi fa ls tortz defendre
qu'a mains drutz vei prendre.
Tot quan mi dons vol volh,
et tot quan li platz acolh
en patz ses rancura;
pos alhors no m destolh
e josta leis me despolh
nutz ses vestidura,
aitan tenc de ric capdolh
que bon' aventura
no m pot far fraitura.
Pos tan l'am e la volh,
en trac peitz e plus m'en dolh,
car cilh no n pren cura.
E s'eu anc dis orgolh
vas domnas, aras m'en tolh
e torn a mezura.
E drutz qu'es d'aital escolh
conquier joi, e dura
si'n bon loc s'atura.
No sai per quals mestiers
amon domnas cavaliers.
S'amors me soana,
no m sai gabar estiers,
que meins en par vertadiers
qui totz sos bes vana.
Per qu'eu volh plus volontiers
dir cortez' ufana
que vertat vilana.
Los maiors lauzengiers
tenc vas mi dons plazentiers
e cil que ls apana.
E si l menres portiers
fos tan gais ni bobanciers
qu'auzes vestir grana,
plus fora rics sos dobliers,
qu'en tela rensana
jagr' en sa cabana. 


II. 

Si tot s'es ma domn' esquiva
ni m mostr' orgolh ni soan,
ges del seu servir no m las;
ans, car eu vas leis non pas,
li trametrai lai on es
chanso faita de merces;
car per solatz e per chan
creis amors e brot' e rama.
Dins el cor me nais la flama
qu'eis per la boc'en chantan,
don domnas e drutz abras.
E lh sonet son dous e bas,
coind' e leugier e cortes,
per que de grat son apres:
que tals amera tiran
que per mos bels ditz s'abriva.
Per la lengua recaliva
so don eu ai pres lo dan
tan, per pauc no n veng al vas
qu'als fals fenhedors escas.
Ensenh so qu'a lor es bes
quan mi degr' esser promes;
si feira, s'eu saubes, tan
com fai cel que re non ama.
Mas fin' amors m'enliama,
qu'en mi non a ponh d'engan,
ni falsetat non amas;
qu'ab tal domna sui remas,
qu'anc no falhi ni mespres
ni non amet dos ni tres;
per qu'eu autra non deman,
ni farai ja tan quan viva.
Mas car crezet gen badiva,
que de mi s'anes lonhan, -
que m'an levat en tal clas
qu'a pauc de joi no m'an ras, -
ma domna no saup que s fes
qu'anc soferc qu'om la m tolgues;
que tal perdera lauzan
que per autra no s reclama.
Mas lo deziriers m'aflama
e s vai cascun jorn doblan,
tan que m poia sobre l nas. -
Cala, fols, trop en diras. -
No farai, qu'anc no fo res.
Ma domn' e ma bona fes
m'en valgues e l tems d'antan,
que me fos d'alques aiziva.
S'a mon Audiart plagues,
tornar volgr' e mon paes
…
vas leis que tot las m'abriva.
Ben l'en deu penre merces,
qu'anc no lh fi que l desplagues
nulha re petit ni gran,
qu'ins e mon cor non escriva.


III. 

Be m'agrada l bels temps d'estiu
e dels auzels m'agrada l chans,
e lh folha m'agrad' e ls verjans,
e lh prat vert mi son agradiu;
e vos, domna, m'agradatz cent aitans,
et agrada m quan fatz vostres comans:
mas vos non platz que re m denhetz grazir,
mas agrada us car me mor de dezir.
Per un dezir, domna, reviu,
que m'es de totz dezirs plus grans,
qu'eu dezir que l rics benestans
vostre cors deziran m'aiziu,
que mos dezirs se dobles en baizans;
e pos tan be us dezir ses tots enjans,
ja no m laissetz al dezirier aucir,
que deziran deu hom d'amor jauzir.
Tot jauzir d'autr' amor esquiu,
mas de vos a jauzir m'enans,
qu'eu jau los bes e cel los dans
de vos que m faitz jauzen pensiu.
Tan sui jauzens de vos que nulhs afans
no m tol jauzir, que l vostre bels semblans
m'esjauzis tan que cel jorn que us remir
no posc estar ses gaug, vas on que m vir.
Mas alques an virat mon briu
lauzengier que viro ls amans
e viron las domnas prezans
e maint gai viron en caitiu.
E si us viratz, domna, per mal parlans,
vostre fis cors tem que s'en vir truans,
per que s viron plazer en escarnir,
e grans lauzors se vir' en gran maldir.
Mas eu dic que, si totz temps viu,
totz temps dirai vostres comans,
e si m dizetz: "Vai o non ans",
als vostres bels ditz m'umiliu.
Sol no m digatz que remanha l demans,
que totz mos ditz ne passari' enans,
que per nulh dig, domna, pogues partir
lo cor ni ls ditz ni ls faitz de vos servir.
Per servir en ric senhoriu
es bos servire benanans,
per que us volh servir totz mos ans,
et anc servidor meins antiu
non ac la bel' a cui servi Tristans,
ans vos farai de bels servizis tans,
tro mos servirs me fass' en grat venir
o vos digatz: "Mon servidor azir".
De grat dezir, domna, que us jauzis, ans
que s vir per ditz mos servirs en soans,
que servire, ditz hom, qu'a dreit se vir,
quand om no il vol sos deziriers grazir.
Leial, be m platz de mon Estiu l'enans,
mas de mi dons es la valors tan grans
que eu e tug li devem obezir,
per que no lh vol ges Miravals mentir.

Arnaut Daniel. L'aur' amara fa ls bruoills brancutz + Lo ferm voler qu'el cor m'intra

Arnaut Daniel. 

Arnaut Daniel. L'aur' amara fa ls bruoills brancutz + Lo ferm voler qu'el cor m'intra



I. 

L'aur' amara fa ls bruoills brancutz
clarzir, que l doutz espeissa ab fuoills,
e ls letz becs dels auzels ramencs
ten balps e mutz, pars e non pars;
per qu'eu m'esfortz de far e dir plazers
a mains per liei que m'a virat bas d'aut,
don tem morir, si ls afans no m'asoma.
Tant fo clara ma prima lutz
d'eslir lieis, don cre l cors los huoills,
non pretz, necs mans dos aigonencs
d'autra, s'eslutz rars mos preiars;
pero deportz m'es e d'auzir volers
bos motz ses grei, de liei don tant m'azaut
qu'al sieu servir sui del pe tro c'al coma.
Amors, gara! Sui ben vengutz?
C'auzir tem far, si m dezacuoills,
tals detz pecs que t'es mieills que t trencs;
qu'ieu soi fis drutz cars e non vars;
ma l cors ferms fortz mi fai cobrir mains vers,
qu'ab tot lo nei m'agr' ops us bais al chaut
cor refrezir, que no i val autra goma.
Si m'ampara cill que m tralutz
d'aizir si qu'es de pretz capduoills,
dels quetz precs, c'ai dedinz a rencs,
l'er fort rendutz clars mos pensars:
qu'eu fora mortz; mas fa m sofrir l'espers
que ill prec que m brei, c'aisso m ten let e baut,
que d'als jauzir no m val jois una poma.
Doussa car' a totz aibs volgutz,
sofrir m'er per vos mainz orguoills, 
quar etz decs de totz mos fadencs,
don a i mains brutz pars. E gabars
de vos no m tortz, ni m fai partir avers,
c'anc non amei ren tant ab meins d'ufaut;
anz vos desir plus que Dieu cill de Doma.
Era t para, chans e condutz,
formir al rei qui t'er escuoills;
car pretz, secs sai, lai es doblencs,
e mantengutz dars e manjars.
De joi la t portz, son anel mir si l ders,
c'anc non estei jorn d'Arago que l saut
no i volgues ir, mas sai m'a clamat Roma.
Faitz es l'acortz qu'el cor remir, totz sers,
lieis cui domnei, ses parsonier, Arnaut;
qu'en autr' albir n'es fort m'entent'a soma. 

II.

Lo ferm voler qu'el cor m'intra
no m pot jes becs escoissendre ni ongla
de lausengier, qui pert per maldir s'arma;
e car non l'aus batr' ab ram ni ab verga,
sivals a frau, lai on non aurai oncle,
jauzirai joi en vergier o dinz cambra.
Quan mi soven de la cambra,
on a mon dan sai que nuills hom non intra,
anz me son tuich plus que fraire ni oncle,
non ai membre no m fremisca, neis l'ongla,
aissi cum fai l'enfas denant la verga:
tal paor ai no l sia prop de l'arma,
Del cors li fos, non de l'arma,
e cossentis m'a celat dins sa cambra:
que plus me nafra l cor que colps de verga
car lo sieus sers lai on ill es non intra.
Totz temps serai ab lieis cum carns et ongla
e non creirai chastic d'amic ni d'oncle.
Anc la seror de mon oncle
non amei plus ni tant, per aquest' arma!
C'aitant vezis cum es lo detz de l'ongla,
s'a lei plagues, volgr' esser de sa cambra.
De mi pot far l'amors qu'inz el cor m'intra
mieills a son vol c'om fortz de frevol verga.
Pois flori la seca verga
ni d'en Adam mogron nebot ni oncle,
tant fin' amors cum cella qu'el cor m'intra
non cuig qu'anc fos en cors, ni eis en arma; 
on qu'ill estei, fors en plaz' o dinz cambra, 
mos cors no s part de lieis tant cum ten l'ongla.
C'aissi s'enpren e s'enongla
mos cors en lei cum l'escorss' en la verga,
qu'ill m'es de joi tors e palaitz e cambra,
e non am tant paren, fraire ni oncle,
qu'en paradis n'aura doble joi m'arma,
si ja nuills hom per ben amar lai intra.
Arnautz tramet son cantar d'ongl' e d'oncle
ab grat de leis que de sa verg'a l'arma,
son Dezirat, qu'a pretz dinz cambra intra.


jueves, 22 de octubre de 2026

Peire Rogier. Ges en bon vers non posc falhir (Oc = Sí)

Peire Rogier. 

Pierre Rogiers, Rougier, Peire Rogiers,


Ges en bon vers non posc falhir
a l'ora que de mi dons chan.
Consi poiri' eu ren mal dir?
Qu'om non es tan mal ensenhatz,
si parl' ab leis un mot o dos,
que totz vilas non torn cortes.
Per que sapchatz be que vers es
que l bon qu'eu dic tot ai de leis.
De ren als no pens ni consir
ni ai dezirier ni talan,
mas de leis quo l pogues servir
e far tot quant l'es bon ni l platz,
qu'eu non cre qu'eu anc per als fos
mas per leis far so que l plagues;
que be sai qu'onors m'es e bes
tot quan fatz per amor de leis.
Ben posc los autres escarnir,
car aissi m saubi far enan
que l melhs del mon saupi chauzir.
Eu o dic e sai qu'es vertatz.
Ben leu manz n'i aura gilos
que diran: "Mens, e no n es res."
Non m'en cal, ni d'aco no m'es,
qu'eu sai ben consi es de leis.
Greus m'es lo maltraitz a sofrir
e l dolors qu'ai per leis mout gran,
don lo cors no m pot revenir
per nulh plai d'autras amistatz,
c'autre jois no m'es dous ni bos,
ni non volh ja m sia promes;
e s'eu n'avia cen conques,
ren no ls pretz mas cel qu'ai de leis.
Doussa domna, soven sospir
e trac greu pen' e gran afan
per vos, cui am mout e dezir;
e quar no us vei, non es mos gratz;
e si ben m'estau lonh de vos,
lo cor e l sen vos ai trames,
si qu'aissi no sui, on tu m ves;
e ls bes qu'eu ai totz ai de leis.
Ailas! - "Que plangz?" - Ja tem morir. -
"Que as?" - Am. - "E trop?" - Eu oc, tan
qu'en mor. - "Mors?" - Oc. - "Non potz guerir?" -
Eu no. - "E cum?" - Tan sui iratz. -
"De que?" - De leis, don sui aissos. -
"Sofre." - No m val. - "Clama l merces." -
Si m fatz. - "Non as pro?" - Pauc. - "No t pes,
si n tras mal?" - Non. - "Quo fas de leis?"
Conselh n'ai. - "Qual?" - Volh m'en partir. -
"No far!" - Si farai. - "Quers ton dan." -
Qu'en posc als? - "Vols t'en ben jauzir?" - 
Oc, mout. - "Cre me." - Ara m digatz! -
"Sias humils, francs, larcs e pros." -
Si m fai mal? - "Sofr' en patz." - Sui pres. -
"Tu?" - Oc. - "S' amar vols e si m cres,
aissi t poiras jauzir de leis."
Mon Tort-n'avetz prec, s'a leis platz,
qu'aprenda lo vers, si es bos,
e pois vol que sia trames
mon Dreit-n' avetz lai en Saves: 
deus sal e guart lo cors de leis.

martes, 20 de octubre de 2026

Troubadours inconnus, peu importans. Albertetz Cailla, Alegret - Saill d'Escola

Troubadours inconnus, ou dont les articles sont peu importans, selon Millot. Hist. littéraire des troubadours. T. III, p. 386.

Parnasse occitanien, Amazon Kindle

Albertetz Cailla.

7225.

Albertetz Cailla si fo uns joglars d'Albezet. Hom fo de pauc vallimen; mas si fo amatz entre sos vesins e per las domnas d'Albeges. E fes una bona canson; e fes sirventes: mas el non issi de la soa encontrada.


Alegret.

3794, 7226.

Ara pareisson ll'aubre sec
E brunisson li elemen,
E vai la clardatz del temps gen,
E vei la bruma qui fuma,
Don desconortz ven pel mon à las gens;
E sobretot als auzels, que son mec
Per lo freg temps qe si lur es prezens.

E per pauc que totz vius no sec
D'un gran mal que m fer en la den,
Quan mi sove de l'avol gen
Cui mal escaseditz bruma.
Mas que m'en val precs ni castiamens?
Qu'anc albres sec flor ni frug no redec,
Ni malvatz hom no pot esser valens.
Jovent vei fals e flac e sec,
Qu'à pauc de cobeitat no fen.
Qui pros fon ara s'en repen,
Et es ben d'avols escuma,
Qu'anc proeza un dia no fon sens.
E se'l bos fatz à la fin no parec,
Tot quant a fag le senhers es niens.

Larguetatz se planh d'un mal sec, 
Qu'a penas au ni vei ni sen;
Greu mal n'a mas peger l'aten, 
Qu'ades la pel' e la pluma 
Escassedatz, una vertitz tenens 
Que creis er tant et entre'ls plus rics crec, 
Q'us per oc dir non auz' obrir las dens.

Aquels son dins e defor sec
Escas de fag e larcs de ven;
E pagan home de nien,
Qez aitals es lur costuma; 
Et enujos, volpils e recrezens,
Qu'entre mil un non vei ses qualque dec, 
Mas le senhor de cui es Occidens.

Qu'el non a cor ges flac ni sec
Com an pel mon poestatz cen,
Qu'en lui s'apila e s'apen
Proeza sivals ab pluma.
Per tot vola sos pretz entre'ls valens
Sobre trastotz; et aug o dir à quec
Qu'el es le miells dels reis plus conoissens.
Pels maritz drutz vei tornar sec
Domnei, quar l'uns l'autre cossen.
Qu'il sieu con laiss' e l'autrui pren,
Él fron li'n sors un' estruma
Que lli er jasse mentre viva parvens:
E coven se qu' é l'enap ab que bec
Lai lo cogos beva sai lo sufrens.

Huei mais fenirai mon vers sec,
E parra pecs al non saben
Si non a dobl' entendemen.
Qu'ieu sui cell que'ls motz escuma
E sai triar los auls dels avinens:
E si fol ditz qu'aissi esser non dec,
Traga s'enan, qu'Alegret n'es guirens.

Si negus es del vers contradizens
Fassa s'enan, qu'ieu dirai per que m lec
Metr' en est vers tres motz de divers sens.


Almucs de Castelnou et N'Iseus de Capnion.
Sainte Palaye. Manuscrit du Vatican 3207.

N'Iseus de Capnion si preget ma dompna Almucs de Castelnou qu'ela perdones à'n Gigo de Tornen, q'era sos cavaliers, et avia faich vas ella gran faillimen, e no s'en pentia ni non demandava perdon.

Dompna n'Almucs, sious plages
Beus, volgra pregar d'aitan,
Qe l'ira e'l mal talan
Vos fezes tenir merces
De lui qe sospir' e plaing,
E muor langrat e s complaing,
E quier perdon humilmen.
Beus fatz per lui sagramen,
Si tot li voletz fenir,
Q'el si gart meilz de faillir.

Ma dompna n'Almucs, la cals volia ben à'n Gigo de Torno (Tornen), si era mout dolenta car el non demandava perdon del faillimen, e respondet à ma dompna n'Iseus si com dis aqesta cobla.

Dompna n'Iseus, s'ieu saubes 
Q'el se pentis de l'engan 
Q'el a fait vas mi tan gran, 
Ben sera dreich qe n'agues
Merces; mas à mi no s taing, 
Pos qe del tort no s'afraing
Ni s pentis del faillimen, 
Qe n'aia mais chauzimen.
Mas si vos faitz lui pentir, 
Leu podes mi convertir.



Arnaut Plages.

3794, 7226, 7698.

Be volgra midons saubes
Mon cor aissi com ieu'l sai;
E que l plagues qu'ieu fos lai
On es sos gais cors cortes.
E si dic sobransaria...
Digas, e cujas que sia?
Ieu non, que no m sent tan rics.
Suefre, mas no t'amendics
Que de ben leu s'avenria.

Avenir? dieus o volgues!
No pot lo? Per dieu si fai.
E quom? Ieu vos o dirai.
Digatz com. S'à lieis plagues.
Plazer à lieis! Cum plairia?
Levet, s'amors o volia.
Amors? Oc. Iest li enemics?
Ieu non, ans estauc enics
A quascun que la galia.

Suefre, qu'enquer n'auras bes.
E com? Que'ls mals ades n'ai.
Mals? Ja no digas jamai.
E per que? Quar ges non es.
Non es mals qu'aissi m'aucia
Languen? Lo non, qu'en un dia
Er tos bes si no t'en gics,
Ab sol que no la cambics.
E morrai? Oc, si s volia.

Si s vol? Oc. Valra m merces?
Ab cui? Ab leis? Oc. No sai.
E per que? Quar no s'escai,
Que trop t'iest en ric loc mes.
Rics? Per crotz, ben o sabia.
E doncs no fezist follia?
Laissa t'en. No m'en castics,
Qu'aisso no t'es mas destrics,
Que ja no m'en laissaria.

No t'en laissarias ges?
Non ieu. Doncs aissi o fai
Com ieu t'o ensenharai.
Sias adreitz e cortes,
Francs e de bella paria;
E fai so que ben estia
Quan poiras, e no t'en trics,
Qu'aissi deu renhar amics.
Oc? E mielhs, si mielhs podia.

Na Felipa, s'ieu avia
Tal rictatz don ieu fos rics,
Atressïus seri' amics
De ben dir si com solia.
Canso'n Castella ten via
Al rei, qu'adoba'ls destrics.
Qu'om pren ab los avols rics,
Quant es en lur companhia.

7225.

N Azemar lo negres si fo del Castel vieil d'Albin. Cortes hom fo e gen parlans; e fo ben honrat entre las bonas gens, per lo rei Peire d'Aragon e per lo Comte de Tolosa, per aquel que fon dezeretatz, qui l donet maisons e terras à Tolosa.

7225-6.

Ja d'ogan pel temps florit,
Ni per la sazon d'abril
No fera mon cant auzir.
Mas cella que s fai grazir
A tot lo mond' et à dieu
M'a mes en sa senhoria,
E vol que tostemps mai sia
Totz mos afars en son fieu.

E quar m'a d'autras partit
E vol qu'en s'amor m'apil,
Fassa m denan se venir
E do m so qu'ieu plus dezir.

Qu'ilh sab be tot quan volh ieu.
Pero no dic qu'en un dia
Me don tot quant ieu volria;
Mas d'aisso que l'es plus lieu.

Que'l cor él cors m'a sazit,
E m mes en estrech cortil 
Don jamais no volh issir; 
Que so l dis al departir 
Qu'aissi m tengues tot per sieu, 
Qu'autra part non i avia: 
E s'ieu pogues dir fos mia, 
Plagra m à cui que fos grieu.

Mas ieu no l'ai tan servit
Qu'en posc' aver joi tan vil;
Ans sai que m'er à suffrir
Mans mals si m'en volh jauzir.
Pero quant hom vei romieu
Cochat, s'almorna l fazia
Honors e bes li seria:
Domna, vos m'en faitz en brieu.

Qu'aissi m'an vostr' olh ferit
Éls meus d'un esgard gentil,
Qu'ins él cor lo m fan sentir; 
E noi a mas del morir,
Si vos que tenetz lo mieu
No m socoretz, douss' amia: (socorretz)
Mas ieu m'en lau totavia 
Des que m mandetz en un brieu.

Domna, quan be m'o cossir,
No sai autra de sotz dieu
Que bona ni bella sia,
Que si de vos aprendia
Non meillures tot lo sieu.

Traduction de cette pièce.

Aux chansons j'avais dit adieu,
Quoique la saison soit nouvelle;
Mais il faut obéir à celle
Qui plaît au monde ainsi qu'à dieu.
Elle m'a dans sa seigneurie,
De son fief dépend mon avoir;
Et je n'ai plus d'autre vouloir
Que d'être son serf pour la vie.

Désormais mon sort sera doux,
Elle m'a promis sa tendresse:
Depuis ce moment je la presse
De m'appeler à ses genoux.
Non pas que mon amour prétende
En un seul jour tout obtenir:
Ce qui peut lui mieux convenir,
Voilà ce que je lui demande.

Saisi, dans ses fers arrêté,
Je trouve la charge légère;
Et cette prison m'est trop chère
Pour réclamer ma liberté.
Content d'être sien sans partage
Heureux de vivre sous sa loi,
Si je puis dire elle est à moi,
Les envieux mourront de rage.

Pour nourrir cet espoir flatteur
Je n'ai pas d'assez longs services;
Et par de constans sacrifices 
Je dois mériter ce bonheur. 
Mais puisqu'une main charitable
Fait l'aumône au pauvre passant, 
Pourquoi ma dame à son amant 
Serait-elle moins secourable?

Vos yeux, pleins de cette candeur
Qui malgré soi force à se rendre,
M'ont frappé d'un regard si tendre
Qu'il a pénétré dans mon cœur.
Je mourais sans votre assistance,
Douce beauté, c'en était fait;
Mais j'ai reçu votre billet,
Et je conserve l'espérance.

Q'une autre soit et bonne et belle,
Je n'en connais point sous les cieux
Qui ne changeât de bien en mieux
En vous choisissant pour modèle.


Bernat.
2701, 7698.

Gausselm, no m puesc estener
Qu'ab vos iratz no contenda,
Que talan ai que defenda
Las domnas à mon poder,
Que vos aug descaptener.
Q'una m rent cortez' esmenda
Que m'avia fag doler,
Per qu'ieu en lur captener
Tanh que mos bels ditz despenda.

Bernat, be sapchatz de ver
Que no vezem que be prenda
A nul qu'en domna s'entenda.
Per qu'ieus o fauc ans saber
Que fol von fassatz tener
Ni qu'ela s'amor vos venda;
E noi metatz vostr' aver,
Que be poiratz decazer,
S'aviatz mil marcx de renda.

Gausselm, nous des plus paor
De mi qu'ieu eis ni temensa;
Qu'en tal domn' ai m'entendensa, 
Cui ser e prec et azor,
Que sab valer part valor. 
Mas vos i faitz gran falhensa 
Quar descaptenes amor;
Qu'amor melhura'l melhor 
E l'aut auss' e'l gensor gensa.

Bernat, per so n'ai temor
Quar conosc la mens-valensa;
Qu'elas ab bela parvensa
Fan lo for del brezador
E tornon hom à folor:
E quan l'an en lor tenensa,
Segon que dizon l'auctor,
Meton l'en tan gran error
Don ja non aura guirensa.

Gausselm, e com auzatz dir
Qu'engans si' en amor fina
Vas cui tot lo mon aclina?
Qu'ella fai gent esbaudir
L'irat e'l paupr' enrequir
Ab una cuenda mezina;
Que ja pois al mieu albir
Hom no pot dolor sentir,
Mas ela l sia vezina.

Bernat gardatz de trahir
D'esta vostr' amor frairina,
En cui malvestat s'aizina.
Mas si l voletz ben servir
Ni sos talans ademplir,
Corba'lh be soven l'esquina;
E gardatz vos al partir
Que nous puesca escarnir,
Qu'ela sab trop de rapina.

Gausselm en vos no taïna
Vilas motz ni lagz à dir;
Per qu'ieu volh aissi fenir
Ma razo qu'es bon' e fina.
Bernat, anc d'amor canina
No vim nuls home jauzir;
E si non voletz gequir,
Tireus lo cat per l'esquina.

7225.

Bertrans del Pojet si fo un gentils castellans de Proensa, de Teunes, valenz cavalliers e larcx e bons guerriers. E fes bonas cansos e bons sirventes.

7225-6, 7614.

De sirventes aurai gran ren perdutz;
E perdrai en encaras un o dos
Éls rics malvatz on pretz es remazutz,
Qu'à lor no platz donars ni messios,
Ni lor platz res que taingn' à cortesia,
Mas be lor platz quant ajoston l'argen:
Per so mais n'a cel que lo met pus gen,
C'onors val mais quez avol manentia.

Ja no serai desmentitz ni vencutz
Qu'anc hom escas no fon aventuros;
E se n'i a un qu'en sia cregutz,
Donc el n'a fait alcun fac vergonhos.
Qu'avers no vol solatz ni leugaria,
Ni vol trobar home larc ni meten,
Ans lo vol tal qu'estei aunidamen
E tal qu'endur so que manjar deuria.

Que val tesaurs qu'ades es rescondutz
Ni qual pro tenc à nul home qu'anc fos?
Aitan n'ai eu, sol no sia mogutz,
Com an aquill que'l tenon à rescos.
Qu'à mi non cost' un denier si s perdia,
Et ill an tot l'esmai e'l pensamen;
E quan perdon l'aver perdon lo sen,
Et à mi an pro donat de que ria.

Per valens faitz es hom meils mantengutz,
Et aculhit et honratz per los bos;
E n'es hom meils desiratz e volgutz, 
E'n pot menar plus onratz companhos. 
Que malvestatz ab pretz no s'aparia 
Ni s'acordon per lo meu ensien; 
Que pretz vol dar e metre largamen, 
E malvestatz estreing e serr' e lia.

Lai à'n Guillem Augier, on pretz s'eslutz,
Tramet mon cant, quar il es cabalos;
E'ls enemics ten sobratz e vencutz,
Et als amics es francs et amoros,
Larcs et adregz e senes vilania;
E tot quant a don' e met e despen,
E non o fai ges ab semblan dolen;
Per qu'eu val mais, ja tan pauc non metria.

7225.

N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregors. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d'un borges qui se fes joglar: en Elias fo joglars atressi. No bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.

2701, 3794, 7226, C.

Locs es qu'om se deu alegrar:
E si tot no soi amaire,
Si volh ïeu esser cantaire
Et à locs mon saber mostrar.
Qu'ieu dic que paucs ni grans avers
No val saber, qui l'avia;
Quar d'apenre quascun dia
Creis als plus savis lor volers.

Ses mezura sens ni sabers
No val ni gran manentia:
Pero locs es que seria
Dans trop gardars e reteners.
Locs es qu'om deu otrapassar,
Locs de calar, locs de braire,
Locs de donar, locs d'estraire,
Locs de sen, locs de follejar.

Qui son bon pretz vol tener car
No sia fols ni gabaire;
Quar fols es qui vol retraire
So que sab ni fai à celar:
E fols qui vol dir totz sos vers
E fols qui en fol se fia,
Fols qui falh e no s castia,
E fols qui sec totz sos volers.

Quascus deu entendr' en plazers,
Gardan se de vilania;
E que fassa quascun dia
De ben segon qu'es son poder.
Quar pos que s vol desmezurar
Son pretz no pot durar gaire;
Quar mezur' essenh' à faire
So per que bon pretz pot durar.

Qui gran cor a de larguejar
Saber deu don o pot traire: 
No dic qu'om se dej' estraire
De valer, ni no s tanh à far. 
Grans afans es lo conquerer,
Mas gardar es majestria;
E qui pert per sa follia
No sab quals afans es querers.

7225-6, 7698, M.

Noitz e jorn sui en pessamen
D'un joi mesclat ab marrimen;
E no sai à qual part m'apen,
Aissi m'an partit engalmen
Mezur' e leujairia.

Mezura m ditz suau e gen 
Que fassa mon afar ab sen;
E leujairia la m desmen,
E ditz que si trop m'i aten
Ja pros no serai dia.

Mezura m'a essenhat tan
Qu'ie m sai alques gardar de dan,
De fol e de datz e de fan;
E sai be cobrir mon talan
De so que plus volria.

Leujairia no m pres' un guan
S'ieu no fau so que'l cor me man,
E tuelh' e do e l'aver s'an:
Quar qui plus n'a plus pren d'engan
Quan ven à la partia.

Mezura m fai soven estar
De manh rir' e de trop jogar,
E m veda quan vuelh mal parlar;
Ni si vuelh trop mon aver dar
Ella m ditz que m n'estia.

Leujairia m tol mon pessar,
E m ditz que per trop castiar
Non dei ges mon talan laissar;
Quar si tot fatz quan poirai far
Non er la colpa mia.

Mezura m ditz qu'ieu non domnei
Ni ja per domnas no follei,
E s'amar vuelh esguar ben quei;
Quar si penre vuelh tot quan vei
Leu m'en segra folia.
Leujairia m mostr' autra lei,
Qu'abratz e percol e manei
E fassa so qu'al cor m'estei;
Quar si no fatz mas tan quan dei
Meta m en la monjia.

Mezura m ditz non si' escas
Ni ja trop d'aver non amas,
Ni non dar ges tot quan que as;
Quar si dava tot quan mi plas
Pueis de que serviria?

Leujairia m'esta de las
E ditz mi, e tira m pel nas,
Amics, ben leu deman morras:
E doncs pus seras mortz él vas
Avers pueis que t faria?

Mezura m ditz suau e bas
Qu'ieu fassa mon afar de pas.
E leujairia ditz: que fas?
Fai ades aita quan poiras,
Que'l terminis s'enbria.

Messatgier lo vers portaras
N Eblon de Senhas, lo m diras
Si cum Brus loil envia;
Al partir lo m saludaras
E pueis ma douss' amia.


E digas me quan tornaras
Quals d'aquestz dos cosselhs penras;
Qu'ieu vuelh n'aias la tria.


Guirautz d'Espanha, de Tolosa.
7226, 7698.

S'ieu en pascor no cantava,
Pos la fresca fuelha creis
E la blaua flor pareis,
Si negus hom m'en blasmava
No m'en meravellaria,
Quar seria
Ben razos que m'en blasmes;
Per qu'ieu tenc cantar apres:
Mas pauc mi val mos cants, tant es valens
Silh de cui cant ab qui m falh cauzimens.

E sembla m qu'autres deuria
Esser sos captenemens
Ves mi, que l sui bevolens
Plus que dire no l sabria;
Qu'ilh m'es orgolhoz' e brava,
E semblava
Ses orgolh ans qu'ieu l'ames.
Mas si cauzimens estes
En loc d'orgolh en lieis, ieu fora reis
Del joi d'amor, tan valgra mos domneis.

Ai! las, e tan ben m'estava
Tro qu'amors tan aut m'empeis!
Qu'anc pueis no fui mieu mezeis,
Qu'adoncs orgolh no duptava.
Pero no m'en planheria
En tal guia
Per que midons me perdes;
Que'l loc on ilh ten sos pes
M'es mil aitans per vezer pus plazens,
Que tot quan vei entre las autras gens.

Quar en lieis es cortezia,
Beutatz et ensenhamens;
Et à laus dels conoissens
Fin pretz e plazen paria.
E si d'orgolh si lonhava
O s mermava,
Ab que merces s'aprusmes
Tan q'un pauc de mi l membres,
Non es él mon de nulla de las leis
Tan plazen cors, ni anc genser no s seis.

Lai entr'els flums d'Ertz e Sava
Es, don m'en ven dous aureis
Tempratz, no trop caut ni freis,
Que ma dolor assuava,
Tan qu'ieu crei que si sabia
L'amor mia,
Cum l'am, ja plus no m dones
Sol mos cants auzir denhes,
Qu'ieu seria del sieu bel cors jauzens:
Ni non volh re don sos pretz valgues mens.

Aissi cum li plaira sia,
Qu'ie l serai obediens,
Quar ges nuls afortimens
Contra lieis pro no m tenria.
Ans sai que si m desviava
Ni ponhava
Quossi sos cors m'azires,
Que mortz m'en penri' ades
Et ab un pauc, tan m'en ven grans esfreis
Per sol est dig no pren gran malaveis.

Senher n Autrejatz, ades
Vos aug lauzar lueng e pres:
E s'ieu midons e vos no vei breumens,
Lo valens coms Carles n'er malmerens.



Girautz de Salaingnac.
7225.

Girautz de Salaingnac si fo de Caersin, del castel de Salaingnac. 
Joglars fo, ben adreg hom fo e ben cortes, e trobet ben e gen cansons e descortz e sirventes.

7225.

Esparviers et austors,
E guirfals prendedors,
E falcos voladors,
E smirles montadors
Voill eu, e pro de renda 
Am que met' e despenda, 
Qu'enaissi m'er honors; 
Que à totz los meillors 
Voill far don et esmenda.

Mos levrers volvedors, 
Liamers frezadors 
Voill e los venadors, 
E chins de sers odors, 
E qu'eu lo glat entenda; 
Be m platz aital fazenda: 
E voill bos cantadors 
E bos violadors,
Car solas si remenda.

Palafres ambladors,
Beus e plan portadors, 
E destres corredors, 
Mans seingnals de colors
Voill eu e manta tenda;
E qu'om per tot mi venda 
Tan qu'en don' als plusors. 
Als grans et als menors
Voill donar lor vivenda.

Reis et emperadors, 
Ducs, marques e comtors, 
Castellans, valvasors
Tant es grans ma ricors
Queus voill, à mi s'atenda
E mos pretz noi descenda. 
Tant voill d'envaïdors,
Que castel fort ni tors 
Contra mi no s defenda.

Los livres dels auctors
Sai, e dels ancessors
Los sens e las follors.
Res no m faill mas amors, 
O genser qui port benda 
Voilla c'à mi se renda. 
Si tot s'es caps e flors 
De totas las gensors,
De mi merces vos prenda.



7698.

Mentre que'l talans mi cocha,
Ei amors, si amors,
Cantarai tot à estros
De vos, car mi faitz amar 
Celeis que no m vol jauzir 
Ni de sos hueils esguarar. 
Per qu'ieu m'azir,
Aisso m destrui,
Mas lo joi de leis quar l'am me desdui.

Per leis soi plus leu que trocha,
Ei amors, si amors,
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S'ela m volgues aculhir. 
Mas aco l'es greus à far, 
C'on plus dezir
Son cors me fui:
Mas lo joi de leis quar l'am me desdui.

Bel cors, gens, dreitz, bela bocha, 
Ei amors, si amors,
Et a blancas dens, hueils dos,
E vejaire fresc e clar.
Ins é mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar 
Et enrequir.
Cascus en brui,
Mas lo joi de leis quar l'am me destrui.

Non aic mais dolor ni cocha,
Ei amors, si amors,
Ni trebalh tan perillos
Com aicel que m fai estar 
Per midons en gran cossir;
E no m'en vol ajudar. 
Ben dei morir,
Aisso m destrui;
Mas lo joi de leis quar l'am me destrui.

Si'l sieu cors ab lo mieu locha,
Ei amors, si amors,
Cal que l'us sobres d'amdos
Be m'en deuria prezar.
Oc ieu be senes faillir,
S'aquest plaitz pot acordar
Ni avenir,
Morrai per lui;
Mas lo jois de leis quar l'am me destrui.



N Uc de la (Balcalairia) Bacalairia.
7225.

N Ucs de la Bacalairia si fo de Limozi, de là on fo Gauselm Faiditz. 
Joglars fo de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home, ben adreich e ben enseingnatz.

2701, 7225-6.

Per grazir la bon' estrena
D'amors que m ten en capdel,
E per aleujar ma pena,
Vuelh far alb' ab son novel.
La nueg vei clar' e serena,
Et aug lo cant d'un auzel
En que mos mals se refrena;
Don quier lo jorn et apel.
Dieus! qual enuech
Mi fai la nuech!
Per qu'ieu dezir l'alba.

Qu'ieu jur pels sans evangelis
Quez anc Andrieus de Paris,
Floris, Tristan ni Amelis
No foron d'amor tan fis.
Depus mon cor li donelis
Un pater noster non dis,
Ans qu'ieu disses qui es in celis
Fon ab lieis mos esperis.
Dieus! etc.
En mar, en pla ni en roca
No posc ad amor gandir.
Mai non creirai gen badoca
Que m fasson de lieis partir;
Qu'aissi m punh al cor e m toca,
E m tol manjar e dormir,
Que s'ieu er' en Antioca
Ieu volri' ab lieis morir.
Dieus! etc.

Amors, ieu saupra gen tendre
E penre ors o lhaupart,
O per far fort castel rendre;
Mas ab vos no trob nul art
Ni no m plai ab vos contendre.
Qu'aissi com a major part
Sui plus volpils al defendre,
E n'ai mil tans de regart.
Dieus! qual enuech
Mi fai la nuech!
Per qu'ieu dezir l'alba.



Na Bierris de Romans.

C.

Na Maria, pretz e fina valors,
E'l joi e'l sen e la fina beutatz,
E l'aculhir e'l pretz e las onors
E'l gent parlar e l'avinen solatz,
E la doz car' e la gaia cuendansa,
E'l dous esgart e l'amoros semblan
Que son en vos, don non avetz engansa,
Me fan traire vas vos ses cor truan.

Per que vos prec sius platz que fin' amors,
E gausiment e doutz humilitatz,
Me posca far ab vos tan de socors
Que mi donetz, bella domna, sius platz
So don plus ai d'aver joi esperansa;
Car en vos ai mon cor e mon talan,
E per vos ai tut so qu'ai d'alegransa,
E per vos vauc mantas vetz sospiran.

E car beutatz e valor vos enansa
Sobre totas, q'una nous es denan,
Vos prec sius platz, per so queus es onransa,
Que non ametz enjendidor truan.

Bella domna cui pretz e joi enansa
E gent parlar, à vos mas coblas man;
Car é vos es gaess' et alegransa,
E tot lo ben q'om en domna deman.

Peire Bremonz lo tortz.
7225.

Peire Bremonz lo tortz si fo un paubres cavalliers de Vianes; e fo bons trobaire, et ac honor per totz los bons homes.


Peire del Vilar.
2701, 7226.

Sendatz vermelhs, endis e ros,
E tendas e traps desplejar,
Elmes et ausbercs flamejar
E brandir lansas e bordos,
E cairels dessarrar espes,
E ferir de bran de manes
Veirem en breu, que'l lhaupart fenh
Que sai per flor culhir s'espenh.

Pecs er si ses pro companhos
Se pleja de las flors triar.
Pero si ben vol anparar
Lo castel, l'ala ni'l bastos,
Passar pot Escots et Engles,
Noroecx et Irlans e Gales:
Mas tart n'aurail flor de ver senh
Si de larc despendre s'estrenh.

E si l plai bella messios,
Gen prometre, largamen dar, 
Semblara del linhatge car
Don foro'ls fraires valoros,
N Anrics, en Richartz, en Jofres;
E poira cobrar Guianes
E Normandia; don me senh
Car plus tost non troba mantenh.

Mot era genta l'ocaizos
Que flor pogues lhaupart mandar,
E sobre lui senhorejar;
E l'agues tot jorn à sos pros
Per un pauc que de lui tengues.
Mas la flor nasc en aital mes
Que per tot s'espan et atenh,
Si caut o freg non la destrenh.

E fora genser la razos
Que s coitesso del loc cobrar,
On per Melchion e Gaspar (Melchior ou Melchor.)
Fon adzoratz l'altisme tos,
Que quan l'us a l'autre comes.
Car ses la decima non es
Us tant caut qu'en armes un lenh,
Ni'n bastis trabuquet ni genh.

Al valen gai coms de Rodes
Tramet mon novel sirventes,
Que si l plai de s'amor mi denh
Far alque novel entresenh.

Estiers do, qu'ieu non vuelh ni'n pren,
Mas honor de son bel captenh.

Peire Guillem.
7225.

Peire Guillems si fo de Tolosa, cortes hom e ben avinenz d'estar entre las bonas genz. E fez ben coblas, mas trop en fazia; e fez sirventes joglaresc e de blasmar los baros. E rendet se à l'ordre de l'Espaza.

Peire Milon.
7225.

M.

Qant hom reigna vas cellui falsamen
Qui l'onr' el serv' e l'ama finamen,
Ses traïmen, per piegz deu hom tener
De lui que d'autre, qui vol dir lo ver.
Per qe? Car cel en cui hom plus se fia
Sens fadia pot meils l'om enganar,
Qe cel de qui hom sap qe s deu gardar.

Per qu'eu o teing plus à mal eissamen
A la falsa non fer' az autra gen
Del faillimen que m fes, c'ab ferm voler
L'ai servida de trastot mon poder.
Pero nuls hom tan servir non poiria;
S'il servia malvaz seignor avar,
Que ja'n pogues bon guizardon cobrar.

Per qu'eu m'en part ses tot atendimen
De s'amistat, que non ai plus talen;
E si m'enten en tal, c'al meu parer
De sa ricor non pot nuls hom saber
Meillor de lei ni ab plus cortesia,
Ni que sia plus d'avinent afar,
Ni miels sapcha rire ni gen parlar.

Ni ges non cre, segon qe m'es parven,
Qu'om sapch' él mon plus bella re viven,
Ni qui plus gen sapcha pretz mantener.
E si m'a dit q'eu aia bon esper
Él seu ric joi, e que l'am ses bauzia
Totavia: car si ben o sai far
Bon causimen poirai ab lei trobar.

E pois lei platz c'aia entendimen
Él seu bel cors amoros e plazen,
Tan fermamen m'a tot al seu plazer,
C'altra del mon no m pot mais retener.
Amor m'a mes, que m ten per lei e m lia,
En tal via c'un jorn me fa pensar,
Et un autre mi fa rir' e cantar.


Peire de Valeria.
7225.

Peire de Valeria si fo de Gascoingna, de la terra d'en Arnaut-Guillem de Marsan. Joglars fo él temps et en la sazon que fo Marcabrus; e fez vers tals com hom fazia adoncs, de paubra valor, de foillas e de flors, e de cans e de ausels. Sei cantar non aguen gran valor ni el.


Florissait en 1230. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 414.
7225.

Pistoleta si fo cantaire d'en Arnaut de Maruoill e fo de Proensa; e pois venc trobaire e fez cansos con avinens sons. E fo ben grazitz entre la bona gen; mais hom fo de pauc solatz, e de paubra enduta, e de pauc vaillimen. E tolc moiller à Marseilla; e fes se mercadier e venc rics; e laisset d'anar per cortz.

2701, 7226.

Manta gent fas meravelhar
De mi quar no cant plus soven;
Pero quascus sab son afar,
Et ieu sai lo mieu eissamen.
Qui gais non es cum cantara?
E si canta qui l'auzira,
Ni à cui plai jois ni solatz?
Que'l plus jauzens mi par iratz,
E'l plus larcs escas e marritz:
Per que mon cant s'es adormitz.

Pauc si fai rires ab plorar
Ni paupres d'aver ab manens;
Et escura nuech ab jorn clar,
E qui re no val ab valen;
E pauc cavalier ab vila,
Ni us malautz ab autre sa;
Et erguelh ab humilitat,
E larguez' ab escassedat,
E cortes entre'ls descauzitz,
Plus qu'austors mudatz ab soritz.

Tals tolh que deuria donar,
E tals cuja dir ver que men;
Tals cuja s autrui galiar
Que si mezeis lass' e repren;
E tals se fi' en lendema
Que ges no sab si'l se veira;
E tals es savis apellatz
Que fai e ditz de grans foudatz;
E tals es apellatz petitz
Quan s'escai es pros et arditz.

No vuelh en cort ses gaug estar, 
Ni ab baro desconoissen;
Ni no m'azaut de trop gabar, 
Ni de companha d'avol gen. 
Mas lo coms de Savoya m'a 
Per amic e tostemps m'aura, 
Quar el es savis e membratz
E mante proez' e solatz,
Et es de totz bos aips complitz:
Ben aia huei aital razitz!

De tal sui hom que non a par
De beutat ni d'ensenhamen;
E no m'en posc gaire lauzar,
Enans en plang e'n plor soven.
E domna si merce non a 
Del sieu, doncas de qui l'aura? 
Qu'amada l'aurai desamatz
Tan qu'autre s'en for' enoiatz; 
Et ieu, on plus mi fai ni m ditz
De mal, en sui plus afortitz.

Domna estortz for' e gueritz 
Si'l be qu'ieu dic mi fos grazitz.


Pons d'Ortafas.
2701, 7226.

Si ai perdut mon saber
Qu'à penas sai on m'estau,
Ni sai d'on ven ni on vau,
Ni que m fauc lo jorn ni'l ser.
E soi d'aital captenensa
Que no velh ni posc dormir,
Ni m plai viure ni morir,
Ni mal ni be no m'agensa.

A per pauc no m desesper 
O no m ren monge d'Aniau, 
O no m met dins un loc frau 
On hom no m pogues vezer. 
Quar trahitz soi en crezensa 
De cella qu'ieu plus dezir, 
Que m fa suspiran languir 
Quar mi franh ma covinensa.

Ja mai non cug joi aver
Ni un jorn estar suau.
Pos midons m'a solatz brau
Ni me torn' en noncaler,
No sai on m'aia guirensa;
Qu'on plus ieu pes e cossir
Quo l pogues en grat servir,
Adoncs creis sa malvolensa.

A gran tort me fai doler.
Qu'ieu sia pendut en trau
Si ja segui autr' esclau
Pos m'ac pres en son poder,
Ni fis endreg lieis faillensa;
Mas sol aitan so m'albir
Quar la tem e n'aus ben dir,
E quar li port bevolensa.

Per re no m posc estener
Qu'ieu no l'am e no la lau;
Quar la gensor qu'om mentau
Es, e non ment, e dic ver,
Ab que prezes penedensa
Del greu mal que m fai sufrir:
E si s denhes convertir
Er complida sa valensa.

Ieu soi aissel que no tensa
Ab sidons ni no m'azir,
Ni m sai de res enardir
Mas de so qu'à leis agensa.
E soi sel que fai semensa,
E sai celar e cobrir
Meils qu'autre drutz, e grazir
Qui m fa secors ni valensa.


Rainautz e Jaufre de Pons.
7225.

Rainautz de Pons si fo gentils castellans de Saint Onge, de la marqua de Peitieu, e seingner del castel de Pon, que sabia trobar. En Jaufre de Pon si era uns cavalliers del castel e que sabia asi trobar, e fazia tensos con Rainautz de Pon.


Richautz de Tarascon.
Florissait en 1210. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 409.
7225.

Richautz de Tarascon si fo uns cavalliers de Proensa, del castel de Tarascon. Bons cavalliers fo d'armas, e bons trobaire e bon servire; e fez bons sirventes e bonas cansos.

7225, 7614.

Ab tan de sen com dieus m'a dat
Sui crezens en la fe d'amor,
Car hom no pot aver honor
Si non fa so qu'il a mandat.
E'l mandamens es tan grans pros
A cel qui de bon cor lo fai,
Que pois n'es en pretz cabalos:
Gardatz si fa ben qui s n'estrai.

C'aissi fon partit et egat
En la cort del ver dieu d'amor,
A dreit per lial jutjador;
Per qu'i' eras o tenc per proat,
Que qui de son poder es bos
Per bo l deu hom tener ses plai:
E s'ama non am' en perdos,
Que per dreitz amairitz l'escai.

Mos ditz blasmaran li blasmat
E cel que son fals ves amors;
E las falsas e'l trichador
An l'us l'autr' aissi galiat,
Que cascuna n'a almens dos
E cascuns d'els doas o mai:
Don, pois es l'engans tracios,
Il gardon com be lor estai.

Quan dui cor en un' amistat
S'acordon per lial amor,
Aquilh an de fin joi la flor.
Et ieu c'o dic sai la vertat;
E par als ditz de mas cansos
Et en so qu'eras vos dirai,
Que non canta hom cossiros
Per dreit ni marritz quant ha jai.

Aital domna com per orat
Am joves et es caps d'amor,
Oills rizens ab fresca color,
Et a son cors bel e delgat,
Lis e gras, gai et amoros,
Mil tans gensor que dir no sai,
D'aut paratj' ab bellas faissos;
Et es tot bon quan ditz ni fai.

Bonaventura, tant es pros
E bella, que cascus retrai
So qu'eu voill e que m platz de vos;
E tuit remanon en verai.


7225.

Saill de Scola si fo de Barjairac, d'un ric borc de Peiregorc, fils d'un mercadier; e fez se joglar e fes bonas cansonetas. Et estet com na Inermada de Narbona; e quant ella mori el se rendet à Bragairac, e laisset lo trobar e'l cantar.