Traduction du livre de Sydrac. Lo rey demanda: "Que val mai a beure, lo vis o lh'aiga?"

Traduction du livre de Sydrac.

Lo rey demanda: "Que val mai a beure, lo vis o lh'aiga?"

Sydrac respon: "Lo vis es una pressioza cauza e digna, e es a salut del cors e de l'arma, quar per lo vi pot hom salvar son cors de moltas malaudias e s'arma d'issamen; quar vis es bos per las savias gens que lo bevo atrempadamen et a razo, e no fan per lhuy nulh outratge a lor ni 

ad autra gen: per que aitals gens aprofiecha mais tro beure vi que ayga. 

Mas als fols, que bevo lo vi folamen, ilh ne gasto e'n perdo lo lor e n'aucio la gen e la deraubo e'n prendo l'autrui cauza, e s'en fan aucire e'n fan bregas e baralhas e d'autras fulhias assatz. Ad aital gen valria mais beure l'ayga de la mar que lo vi, quar no n perdrion lo lor ni lor sen ni farian mal a lor ni als autres. Aitals gens non deuria beure vi, ni drehs ni razos non es que o fasso, quar lo vis no fon pas fahs per els, ans lor es defendutz. Lo vis fai als bos lo cors sa e pur e net coratge, e als malvatz fai malvatz cor e fol, e lo cors n'es destruhs manhtas vetz, per que dizem nos que als bos val mais lo vis et als malvatz l'aygua."

- Lo rey demanda: "Cant hom es ardens de batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona, cossi s'en pot hom esquivar?" 

Sydrac respon: “Cant hom es ardens de batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona, ladonx deu hom cossirar en Dieu, e lhi deu sovenir de s'arma, e no fassa cauza que torne a dampnatge del cors ni a perdecio de l'arma ni ad anta de se ni de sos amix; e deu cossirar en altra cauza e combatre se ab son coratge e gitar cela pessa de se, e si de tot no sy pot refreidar, el sy deu moure fors de la gen e parlar ab si mezeis, e batalhar e menassar ab se mezeis, aissy cum si fos denan sela persona; e sela 

arsura, la quals efla lo cor e lo ventre, sy desenflara per la boca e pels membres e per lai on lo cors dezira a deseflar; et en aital manieira sela arsura si refreydara." 

- Lo rey demanda: "Si fa mal qui si vanta de son peccat?" 

Sydrac respon: "Cilh que de son peccat si vanto son ministre del diable, quar tuh lhi mal veno del diable. E silh que sy vanto de so que lo diables lh'aura aministrat ben, es dreh que sia apelatz ministres dels diables, quar ilh anuncio las obras del diable a la gen; e sel fai gran mal e gran peccat e fay peccar los autres per so vantamen, quar tal peccat aura fah, per aventura, per so vantamen; sel que l'auzira lo fara que ja no l feira, e lo vantaires sera colpables del peccat." 

- Lo rey demanda: "Per que femna sy dona leu joia e leu dol?" 

Sydrac respon: “Femna en aquest segle si dona leu joia e dol per bona 

razo, plus que hom no fa; quar femna a lo sanc e la servela plus leugieiramen que hom, e es aissi coma la syma en l'arbre que s'enclina pel ven ad aquela partida on sy vol; e femna es tals que de petita cauza que veia o auia, ela trembla tota per lo sanc que a; quar la frevoleza de so sen lhi fai tost aver joia e tost dol; e si fos savia coma hom, feira ne hom bailieus e senesquals e jutges e senhors. E per aquesta razo quar non an gaire de sen ni fermetat en lor, ans so volatgas de coratge, sy 

demora a far, quar mantenen descuebri so que aura vist e auzit; e per so sy dona tost joia e leu dol, et enans serion desseubudas cen femnas que us savis hom." 

- Lo rey demanda: "Deu hom anar vezer soen son amic?" 

Sydrac respon: "Certas no; quar tu i poirias anar ta soen que tu lo corossarias e lo enoiarias; mas tu lo deves anar vezer a horas e a sazos, non pas soen, quar toh trop so mal; e per aventura el aura a far al res que de te vezer, e si tu venes adonx, tu lhi venras al desus e faras lhi enuoc. E aisso podem saber per te mezeis: sy tu eras en ton ostal o en autre luoc e fazias tos negossis secretz, tu no volrias pas que nulhs hom 

vengues sobre te, e que fos ancaras tos filhs o tos fraires; atretal faras tu a ton amic, sy trop soen lo vas vezer; mas cant hom vol anar a l'ostal de son amic, hom lh'o deu far a saber, e sel que aissy o fai es cortes e ben essenhatz." 

- Lo rey demanda: "Deu hom far layda cara a son amic, quan ve e son ostal?" 

Sydrac respon: "Si tu es en ton ostal ab ta mainada e tos amix ve sobre te, que ti desplassa, tu no lh deves pas mostrar malvatz semblan; mas deves lhi mostrar bel semblan e far plazer e honor a ton poder; quar tro es mielhs que tu sias corossatz en ton coratge e l sapchas retener per ton amic que si lhi fazias ni lh dizias antas ni verguonha. Car si tu lhi mostras malvatz semblan, tu le corrossaras, et aura ti mala voluntat et 

auras corossat te e lhuy, e pueis t'en repentiras; mas sy tu vols tot so esquivar, fai fermar ta porta, e negus no si poyra sobre te metre." 

- Lo rey demanda: "Cossi s pot far que a las vetz .j. hom vencera .iij. homes o .iiij., e alcuna vetz sera vencutz per un sol?"

Sydrac respon: "Batalha es coma Dyeus, quar silh que Dyeu crezo et adoro de tot lor cor e so servizi fan, non an en autra cauza lor entendemen ni lor pessa, ni aver no la devo. Tot atretal deu far cel que batalha fai, quar el deu lo cor e l coratge e sa pessa metre entieiramen en la batalha, e deu oblidar de tot en tot sos autres negossis, e molher e 

efans e sa riqueza, e deu cossirar cossy vencera sa batalha. E si el es caitieus ni paorux, el sera vencutz." 

- Lo rey demanda: "Es santatz de manjar totas viandas?" 

Sydrac respon: "Totas cauzas que Dieus fetz per manjar so sanas, quar la vianda, que es eferma, non es mas de l'efermetat del cors on intra, e del temps: quan lo cors es sas, so que el manja lhi es sa e bo. E cant el es febles o malaudes, pauc de vianda lhi fai mal; per aisso bona vianda e 

sana no mou mas del cors sa e pur e net; que can lo cors es sas, tota vianda lh'es bona e sana; e al cors malaude pauc de vianda lhi notz." 

- Lo rey demanda: "Quals so las gens que plus si vanto del mon?"

Sydrac respon: "Aquilh que mai si vanto que gens del mon, so son tres manieiras de gens. Prumiers fols vielhs que is vanta de sa joventut e recomta de son cors, cant el era joves, vertatz o messongas, e recomta sas baudors e sas fulhias, e si vanta de sa gaieza e de sa pessa, que las gens l'en crezo; e non cuia pas que aquilh a cuy o comta l'en chuflo ni 

l'escarnisco. La segonda manieira es de fol estranh que recomta bordas e fulhia, que el a estat e son pais rix e manens, o que sia vertatz o no: per un que l'en cre, dos non o crezo. La tersa manieira es de ric fol que retraira sas fulhias e sas bordas, e aquilh que l'auzo l'en janglo e lhi bufon en la barba e lh'autreio can que ditz, per sa riqueza.

- Lo rey demanda: "Cossi" ... "las nivols son tant espessas en estieu coma en ivern e aitan escuras e plus altas que en totas las sazos de l'an qu'elas no so e nostras partidas ... d'autra gen, que de totas las sazos de l'an non falho ja mais ni en ivern ni en estieu. Quar can lo firmamens fai son torn e so movemen e l solelhs pren son altre torn, fa estieu a nos e yvern als autres jens del mon. E cant el fa son autre torn, fa estieu ad aquels e yvern a nos; en tal manieira no falhira ja mais yverns ni estieus al mon de tota sazo de l'an. E aquel torns que l solelhs fai, non es ges de la montansa d'una pena; la alteza del firmamen nos apareys e regardamen." 

- Lo rey demanda: "Cossi una nivols apar petita, cossi esdeve tan grans 

que cuebri gran cantitat de la terra?" 

Sydrac respon: "La nivols que apar petita a la vista a son cors es molt 

grans, mas sa grandeza hom non pot saber per la alteza que a, per que par a sa semblansa petita a la vista; e pauc e pauc s'asembla e esdeve grans, et efla aissi la petita nivols sa grandeza encontra lo cel en aut, e hom no la pot vezer. Mas per so que es encontra davas nos e s'espieissa, hom no la pot pas vezer ni de lonc ni de travers, e per sa alteza lo vens la fer e enfla e la fai creisser e espandre e cazer e ploure en la terra et abeurar les bes que y so. E non entendatz que sela ayga venha ni yesca de l'aire, ans y monta de la mar, e a la vetz del fum que la terra geta, e esdeve neula e plueia aissy cum vos podetz vezer."

Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)

Traduction du Liber Scintillarum de Bède.

Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 

Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.

De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."

Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 

Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 

paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  

sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 

vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.

E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 

Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 

"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 

obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat! 

Regla de S. Beneih, traduction de la règle de Saint-Bénoit (fragments)

Traduction de la règle de Saint-Bénoit.

(Benoît, Beneih, Benet, Benito, Benedicto)

Incipit regula beati Benedicti translata de latino in vulgari.

Lectio prima.

Mo senher S. Beneih al comensamen de la regla fai sos amonestamens e ditz enaichi: "Bels filhs, escota voluntiers los commandamens de to maior, e so que t'amonestara rete fort en ton coratge, e met ho en obras, per so que tu vas Dieu, de cui t'eras partitz per desobediensa, puscas tornar per obediensa." Iou fai cel parli ab aquel que vol laychar 

sas voluntatz e vol eser cavaliers de Nostre Senhor Dieu Jesu Crist e penre las armas d'obediensa. Filhs, quan tu volras comensar alcu be, tu pregua al comensar Nostre Senhor, que t'aiut e ta obra perfassa e acabe, per so que Dieus lo paire, que ns denha apelar sos filhs, no trobe en nos re per qu'el nos aire. E devem lhi tostems obedir e servir dels bes que el nos dona, per so qu'el no nos deserete dels bes de paradis, ni ns lhiure a durabla pena cum fara aquels que no l volo segre a gloria.

Lectio secunda.

Esvelhem nos donc tuh, que la Sancta Scriptura nos rechida, que ns ditz: "Hora es que levem de durmir e ubram los olhs vas Dieu, que es vertadiera clardatz, e augam que nos ditz." La votz de Dieu nos ditz totz 

jorns e crida que no siam ges de dur coratge, quant auvirem la soa paraula, cum so aquelh que per castiar no s'esmendo. E ditz en autre loc: "Qui ha aurelhas, auga que ditz S. Esperit a sancta gleiza: venetz, lhi meu filh, escotatz me, que eu vos esenharai cum doptetz Dieu. Corretz dementre que avetz lo lhum de vida, per so que a la mort no 

cagatz en tenebras." Nostre Senher quer e demanda entre la gen, qui vol esser lo seus obriers, e ditz: "Qui es aquel hom que vol gaanhar vida durabla? Quar qui s vol logar a far la mia obra, eu lhi darai vida durabla." E si tu respondes: "Senher, eu volh esser aquel," e Dieus te ditz: 

"Garda ta boca que no digas mal, ni sias bausios; part te del mal e fai be e ama patz e la enquer; e si fas aiso, lhi meu olh te gardaran e las mias aurelhas auviran las toas pregarias, e quan m'apelaras, eu serai ab te." Car, fraire, be dossamen nos covida Nostre Senher e ns demostra la via de vida.

Lectio tercia. 

Garnih doncas de fe e de bonas obras segam Nostre Senhor pel sendier que l'avangelis nos demostra, per so que nos lo poscam veire e l seu regne, on hom no pot venir mas per bonas obras. Quar si tu demandas a 

Nostre Senhor so que David lhi demandet: "Senher Dieus, qui habitara el 

teu abitacle?", e el te respon: "Aquel que es nedes e fai bonas obras, qui es vertadiers, qui no ha lenga dobla ni bauziosa ni maldizen, qui sap venser e mesprezar las temptacios del diable, qui de sa bona vita no s gloriega ni s'en orgolhozis." E ditz Nostre Senher en l'avangeli que qui au las soas paraulas e las met en obras es semblans a aquel que bast sobre ferma peira, e no lh pot dan tener aigas ni ventada de vens. E Nostre Senher aten totz los jorns que nos per los seus s. amonestamens fassam 

bonas obras e que nos tornem da mal a be; quar el no vol la mort del pecador, mas que s coverta e viva. Ben avetz doncas tuh auvit qual comandamen fa Nostre Senher a aquel que vol habitar ab lhui, que fassa be en terra, per que aia los bes del cel. 

De hospitibus suscipiendis.

En aquesta sentensa ditz mosenher S. Beneih que nos aculham e recepcham los ostes enaissi coma Dieu, quar Nostre Senher dira: 

"Eu fui ostes e aberguetz me." E onrem los totz, e maiormen la bona gen e los romieus. E tan tost cum nos sabrem que alcus ostes es vengutz, ane tost lo priors vas lhui o qualque fraire, e sia receubutz amigablamen ab la orazo qu'om li deu far. Lo baizar de patz no sia jes donatz tro la orazos sia facha, pels escarns que diables en sol far, qu'as alcunas vetz se sol demostrar als bos homes en guiza d'oste.

Lo saludar sia fahz ab tota humilitat, e quan los ostes irau e quan venrau, nos devem en sopleian aorar en lor Jesu Christ que es en lor receubuz. Quan lhi oste serau receubutz, sio menatz primieramen a la orazo, e puih seira ab lor lo priors o aquel cui el o comandara; e aqui sia ligida la Sancta Escriptura, e pois fassa lh'om tota humanitat que lh'aministre hom so que mestier lhi sera, humilmen e alegramen. 

Lo priors efranga lo dejunh per amor de l'oste, si non era dejunhs comandatz al segle. L'abas do l'aiga a las mas dels ostes, e lave lor los pes l'abas e tot lo covens. E quan serau lavat, digo aquest vers: 

"Suscepimus, Deus, misericordiam tuam.”  

Mas grans cura sia presa dels paubres e dels romieus, quar lhi ric home si farau be servir. La cozina de l'abat e dels ostes sia per se a part, per so que lhi oste no fasso enueh als fraires. En aquesta cozina aia dos fraires que fasso tot l'an l'ofici de la cozina. E baile lor hom solaz si lor a mestier. E quant aurau pauc a far, fasso autre comandamen. E aiso sia segut en totz los autres afars del mostier, que cui aura mestier solaz e aiutoris, qu'en aia, e cui falhira fazenda sega autre comandamen. 

Apres la cambra en que oste devo jazer sia bailada a tal fraire que dopte Dieu e s'arma, e aqui sio lhi lieh establih honestament, e la maizos de Dieu sia pels savis governada saviamen. Aquel no s'acumpanhe ni s'ajuste ab los ostes, cui comandat no sera; mas si los ve o los encontra, salude los humilmen e diga que no lh lez parlar ab los ostes, e an s'en.

Chansons anonymes, Quan vei los praz verdesir + Eissamen com la pantera

Chansons anonymes. 

I.

Chanson d'une dame.

Quan vei los praz verdesir,

e pareis la flors granada,

adoncas pens e consir

d'amors qu'aissi m'a lograda,

per un pauc non m'a tuada.

Tan soven sospir

c'anc non vi tan fort colada

senes colp ferir. Aei!

Tota noit sospir e m pes

e tressalh tot' endormida,

per oc car veiaire m'es

que l meus amics se ressida.

A Deus, com serai garida

s'aissi devengues,

una noit per escarida

qu'a me s'en vengues! Aei!

Domna qui amors aten,

ben deu aver fin coratge.

Tal n'i a qu'ades la pren,

pois la laissa per folatge:

mas eu l'en tenh fin coratge

aissi leialmen

qu'anc domna del mieu paratge

non o fetz tan gen. Aei!

Domna qui amic non a,

ben si gart que mais no n aia,

qu'amors ponh oi e dema

ni tan ni quan non s'apaia:

senes colp fai mort e plaia.

Ja non garira

per nul metge qu'el' en aia,

s'amors non lo i da. Aei!

Messagier, levaz mati

e vai m'en la gran jornada,

la chançon a mon ami

li portatz en sa contrada:

digas li que mout m'agrada

quan membres del son

qu'el mi ditz quan m'ac baizada

soz mon paveillon. Aei!

Dins ma chambr' encortinada

fon el a lairon;

dins ma chambra ben daurada

fon el en preison. Aei!

II.

Eissamen com la pantera

qui porta tan bon' odor

et a si bela color

que non es bestia salvatge

qui per fors' e per outratge

sia tan mala ni fera

que si loing com pot chauzir

non anes pres lei morir:

et en altretal semblansa

mi ten amors en balansa,

que m fai segre so que non posc aver,

e sec mon dan per far lo seu plazer.

Ni ja per so no m planhera

negun jorn del tort d'amor,

ans prendrai en gaug dolor

de son gent cors de paratge,

mas' qu'el' agues en coratge

merce, que no i es enquera.

Aissi no m pot res garir

de mon maltrait e merir

fors ab sa simpla semblansa

et ab sa dous' acoindansa

on a tan gran beltat en son poder,

per que non posc laissar de leis veder.

Peire Cardenal. Qui ve gran maleza faire + Tartarassa ni voutor ++

Peire Cardenal.

I.

Qui ve gran maleza faire

de mal dir no se deu taire;

per qu'eu volh dir e retraire

que rics hom dezeretaire

es pieger que autre laire

e fai diablia

peior que negus raubaire,

e plus tart si castia.

Rics hom, quan vai per carreira,

el a una companheira,

Malvestat, que vai primeira

e meiana e derreira;

e grans Cobeitatz enteira

li fai companhia;

e Tortz porta la senheira

et Orgolhs la guia.

Rics hom mals, quan vai en plassa,

que cuiatz vos que lai fassa?

Quant autr' om ri e solassa,

a l'un mou plag, l'autre cassa,

l'un maldi, l'autre menassa

e l'autr' afolia;

e no fai joi ni abrassa

si com far deuria.

Rics hom, quan fai sas calendas

e sas cortz e sas bevendas,

de toutas e de rozendas

fai sos dos e sas esmendas,

sos lums e sas offerendas,

e de raubaria;

et en guerras met sas rendas

et en plaidezia.

Rics hom mals, quan vol far festa,

auiatz consi fai sa questa:

tan bat la gent et entesta

tro que deniers non lor resta,

que no i cal venir tempesta

ni lam ni moria; (fam)

pois fai cara mout honesta,

qui no l conoissia.

Un pauc ai dig de la gesta

que dire volia;

mas tan grans massa'n i resta

que fort pauc embria.

II.

Tartarassa ni voutor

no sent plus leu carn puden

com clerc e prezicador

senton ont es lo manen:

mantenen son sei privat,

e quan malautia l bat,

fan li far donatio

tal que l paren no i an pro.

Frances e clerc an lauzor

de mal, car bon lor en pren;

e renovier e trachor

an tot lo segl' eissamen;

qu'ab mentir et ab barat

an si tot lo mon torbat

que no i a religio

que no sapcha sa leisso.

Saps qu'endeven la ricor

de cels que l'an malamen?

Venra un fort raubador

que non lor laissara ren,

so es la mortz que ls abat,

qu'ab quatr' aunas de filat

los tramet en tal maizo

ont atrobon de mal pro.

Hom, per que fas tal folor

que passes lo mandamen

de Deu quez es ton senhor

e t'a format de nien?

... ten el mercat

cel quez ab Deu si combat,

qu'el n'aura tal guizardo

cum ac Judas lo felo.

Deus verais, plens de doussor,

Senher, sias nos guiren,

gardatz d'enfernal dolor

peccadors, e de turmen;

e solvetz los del peccat 

en que son pres e liat,

e faitz lor verai perdo

ab vera confessio.

III.

Ar mi posc eu lauzar d'amor,

que no m tol manjar ni dormir,

ni n sent freidura ni calor,

ni no n badalh ni no n sospir

ni n vauc de noit a ratge,

ni n sui conques ni n sui cochatz,

ni n sui dolens ni n sui iratz,

ni non logui messatge

ni n sui trahitz ni enganatz,

que partitz m'en sui ab mos datz.

Autre plazer n'ai eu melhor,

que non trahisc ni fauc trahir,

ni n tem tracheiritz ni trachor,

ni brau gilos que m'en azir,

ni n fauc fol vassalatge,

ni n sui feritz ni derrocatz

ni no n sui pres ni n sui raubatz,

ni non fauc lonc badatge,

ni dic qu'eu sui d'amor forsatz,

ni dic que mos cors m'es emblatz,

Ni dic qu'eu mor per la gensor,

ni dic que l bela m fai languir,

ni non la prec ni non l'azor,

ni la deman ni la dezir,

ni no l fauc homenatge,

ni no l m'autrei ni l mi sui datz,

ni no sui seus endomenjatz,

ni a mon cor en guatge,

ni sui sos pres ni sos liatz,

ans dic qu'eu li sui escapatz.

Mais deu hom amar vensedor,

no fai vencut, qui l ver vol dir;

quar lo vencens porta la flor,

e l vencut vai hom sebelir;

e qui vens son coratge

de las desleials voluntatz,

don mou lo faitz desmezuratz

e li autre outratge,

d'aquel vencer es plus honratz

que si vencia cent ciutatz.

Pauc pretz prim prec de preiador; (5 p)

can cre qu'el cuia convertir, (4 c)

vir vas vil voler sa valor, (5 v)

don dreitz deu dar dan al partir; (5 d)

si sec son sen salvatge, (5 s)

leu l'es lo larcs laus lag lonhatz; (7 l)

plus pretz lauzables que lauzatz;

trop ten estreg ostatge (5 t)

dreitz drutz del dart d'amor nafratz: (5 d)

per plus pretz plus pretz es compratz. (6 p)

No volh voler volatge, (3 v)

que m volv e m vir vils voluntatz, (5 v)

mas lai on mos vols es volatz.

IV.

Una ciutatz fo, no sai cals,

on cazet una ploia tals

que tuit home de la ciutat,

que toquet, foron forsenat.

Tug dessenero, mas sol us;

aquel en escapet ses plus,

que era dins una maizo

e dormia, quant aisso fo.

Aquel levet, quant ac dormit

e fo se de ploure giquit,

e venc foras entre las gens.

E tug feiron dessenamens:

l'us a roquet, l'autre fo nus,

e l'autre escupi ves sus;

l'us trais peira, l'autre astella,

l'autre esquintet sa gonella,

l'us feri e l'autre enpeis,

e l'autre cuget esser reis

e tenc se ricamen pels flancs,

e l'autre sautet per los bancs;

l'us menasset, l'autre maldis,

l'autre ploret e l'autre ris,

l'autre parlet e non saup que,

l'autre fes metoas (?) de se.

Et aquel qu'avia son sen

meravilhet se mout fortmen,

e vi ben que dessenat son,

e garda aval et amon

si negun savi n'i veira,

e negun savi non i a.

Grans meravilhas ac de lor,

mas mout l'an ilh de lui maior,

que l vezon estar saviamen;

cuidon c'aia perdut son sen,

car so qu'ilh fan no lh vezon faire;

a cascun de lor es veiaire

que ilh son savi e senat,

mas lui tenon per dessenat.

Qui l fer en gauta, qui en col,

el non pot mudar no s degol;

l'us l'enpenh e l'autre lo bota,

el cuia eissir de la rota;

l'us l'esquinta, l'autre l'atrai,

el pren colps e leva e chai.

Cazen levan, a grans gambautz,

s'en fug a sa maizo de sautz,

fangos e batutz e meg mortz,

et ac gaug car lor fon estortz.

Cist faula es az aquest mon

semblans, et als homes que i son:

aquest segles es la ciutatz

quez es totz ples de forsenatz:

que l maier sens c'om pot aver

si es amar Deu e temer

e gardar sos comandamens:

mas ar es perdutz aquel sens.

La ploia sai es cazeguda,

cobeitatz, e si es venguda

us orgolhs et una maleza

que tota la gen a perpreza;

e si Deus n'a alcun gardat,

l'autre l tenon per dessenat

e menon lo de trop en bilh,

car non es del sen que son ilh,

que l sens de Deu lor par folia.

E l'amics de Deu, on que sia,

conois que dessenat son tut,

car lo sen de Deu an perdut;

et ilh an lui per dessenat,

car lo sen del mon a laissat.

Guillem de Saint-Gregori. Be m platz lo gais temps de Pascor

Guillem de Saint-Gregori.

Be m platz lo gais temps de Pascor 

que fai foillas e flors venir,

e platz mi quand aug la baudor

dels auzels que fan retentir

lor chan per lo boscatge;

e platz me quand vei sobre ls pratz

tendas e pavaillos fermatz,

e ai gran alegratge

quand vei per campaigna rengatz

cavalliers e cavals armatz.

E platz mi quan li corredor

fan las gens e l'aver fugir,

e platz mi quand vei apres lor

gran ren d'armatz ensems venir;

e platz m'e mon coratge

quand vei fortz chastels assetgatz (assetjatz)

e ls barris rotz et esfondratz,

e vei l'ost el ribatge,

qu'es tot entorn claus de fossatz

ab lissas de fortz pals serratz.

Et atressi m platz de seignor

quand es primiers a l'envazir, (invadí; invadir; atacá; atacar)

en caval, armatz, ses temor,

c'aissi fai los seus enardir

ab valen vassalatge;

e pos que l'estorns es mesclatz,

chascus deu esser acesmatz

e segre l d'agradatge,

que nuills hom non es ren prezatz

tro qu'a mains colps pres e donatz.

Massas e brans, elms de color,

escutz traucar e desgarnir

veirem a l'intrar de l'estor,

e mains vassals ensems ferir;

don anaran a ratge

caval dels mortz e dels nafratz.

E quand er en l'estor intratz,

chascus hom de paratge

non pens mas d'asclar caps e bratz,

que mais val mortz que vius sobratz.

E us dic que tant no m'a sabor

manjars ni beure ni dormir

cuma quand aug cridar: "A lor!"

d'ambas las partz, et aug bruir

cavals voitz per l'ombratge,

et aug cridar: "Aidatz, aidatz!" (ajudéu!; ayudad!)

e vei cazer per los fossatz

paucs e grans per l'erbatge,

e vei los mortz que pels costatz

ant los tronçons ab los cendatz. (ant : an : han : tenen; tienen)

Pros comtessa, per la meillor

c'anc se mires ni mais se mir

vos ten hom, e per la gensor

domna del mon, segon qu'aug dir.

Biatritz, d'aut lignatge,

bona domn' en ditz et en fatz,

fons lai on sortz tota beutatz,

bella ses maestratge,

vostre rics pretz es tant poiatz

que sobre totz etz enansatz.

Baron, metetz en gatge

castels e vilas e ciutatz

enans qu'usquecs no us guerreiatz.

Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge + Ara nos sia guitz + Al semblan del rei ties,

Gaucelm Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge

ai auzit, que s'esbaudeia

per amor en son lengatge,

e m fai si morir d'enveia,

car leis cui dezir

no vei ni remir

ni no m volgr' ogan auzir.

Pero pel dous chan

qu'el e sa par fan

esfortz un pauc mon coratge,

e m vau conortan

mon cor en chantan,

so qu'eu no cuidiei far ogan.

Empero nul alegratge

no m don'al cor res qu'eu veia,

per qu'eu conosc mon folatge.

Ben es dreitz qu'aissi m n'esteia

e deu m'avenir,

car per fol consir

laissei mon cor ajauzir;

don sui en afan

e n'ai ir' e dan

e conosc en mon coratge

qu'ai perdut est an,

qu'anc non aic joi gran

ni re que m vengues a talan.

E sitot planh mon damnatge,

mos cors aclin' e sopleia

vas leis que a senhoratge

en mi, e tanh qu'esser deia,

qu'anc no m poc plus dir,

quan venc al partir.

Mas sa cara lh vi cobrir,

e m dis sospiran:

“A Deu vos coman!”

E quan pens en mon coratge

l'amoros semblan,

a pauc en ploran

no m'auci, car no lh sui denan.

Mi dons, que te mon coratge,

prec, si com cel que merceia,

que no m'aia cor salvatge,

ni fals lauzengiers no creia

de mi, ni s'albir

qu'eu vas autra m vir,

que per bona fe sospir

e l'am ses enjan

e ses cor truan,

qu'eu non ai ges tal coratge

com li fals drut an,

que van galian;

per qu'amors torna en soan.

Anc no falsei mon coratge

vas leis, cui mos cors s'autreia,

pos l'aigui fait homenatge,

e non ai cor que m recreia

ja del seu servir.

Cui qu'enoi ni tir,

seus sui e no posc giquir

de leis tan ni quan,

qu'autra no deman,

ni non es en mon coratge

res qu'eu volha tan:

per que la reblan,

mas mas jontas, humilian.   (mas mas : les meues mans juntes)

Chansos, de te fatz messatge

e vai ades e despleia

lai on jois a son estatge,

a mi dons que tan m'agreia;

e pos li tan dir

qu'eu mor de desir.

E s'il te denha acolhir,

vai li remembran, -

e no t'ans tarzan, - (y no te vaigues tardán)

lo consirier e l coratge,

e l'amor tan gran

don mor deziran,

car no la remir en baizan.

Na Maria, tan

avetz de pretz gran,

per que son tuit d'agradatge

mei dich e mei chan,

per la lauzor gran

que eu dic de vos en chantan.

II.

Ara nos sia guitz

lo vers Deus, Jesu Critz,

car de franca gen gaia

sui per lui partitz,

on ai estat noiritz

et honratz e grazitz.

Per so l precs no l desplaia,

s'eu m'en part marritz.

Ai, gentils Lemozis,

el vostre dous pais

lais de bela paria

senhors e vezis

e domnas ab pretz fis,

pros de gran cortezia;

don planh e languis

e sospir noit e dia.

Mas qualsque sia l critz

del remaner auzitz,

ja nuls bes, que m n'eschaia;

ni rics locs aizitz

no m tenra, ni conquitz,

s'avia ls votz complitz,

qu'apres calenda maia

no sia garnitz

del torn, si Deus l'aizis;

e s'a lui platz ma fis

en leial romania,

lo tot li grazis.

Pero mas joins aclis

prec vas sa senhoria

que ls portz e ls camis

nos adreis vas Suria.

Honratz es e grazitz

cui Deus non es falhitz,

que Deus vol et assaia

los pros e ls arditz,

et aquels a chauzitz,

e laissa los aunitz

et l'avol gen savaia

per cui es traitz.

Ai, caitiu, mal assis,

vos eis vos etz aucis,

qu'avers e manentia

vos tol paradis,

qu'avars etz e ressis,

tan qu'us far no poiria

qu'a Deu abelis:

per que Deus vos desfia.

Oimais es Antecritz

al dan del mon eissitz,

que totz lo bes s'esmaia

e l mals es salhitz,

que ls fals prins a sazitz

e pres et endormitz

escartatz, que ls esglaia

e ls te morns e tritz,

que l reis, cui es Paris,

vol mais a saint Daunis

o lai en Normandia

conquerr' esterlis

que tot quan Safadis 

a ni ten en bailia:

don pot esser fis

qu'aissi com deura sia.

Ar laissem los giquitz

remazutz escarnitz,

et ab obra veraia

de bona razitz

sia per nos servitz

lo vers sains Esperitz,

cui pregem que ns atraia

ab faitz afortitz

a dan dels Sarrazis,

si qu'en sia conquis

lo sains locs, e la via

fass' als pelegris,

que nos tolc Saladis,

don la vergena pia

cui Deus benezis

nos sia garentia.

Bels dous Maracdes fis,

vos e ls pros Peitavis

sal Deus e na Maria

qu'a bon pretz conquis.

E ma domna Elis

sapcha be, ses bauzia,

qu'eu li sui aclis

on qu'eu an ni m'estia.

III.

Al semblan del rei ties,

quan l'ac vencut l'emperaire

e il fetz tirar, quan l'ac pres,

sa carret' e son arnes,

don el chantava l maltraire,

vezen la roda virar,

e l ser plorav' al manjar,

chant, on plus ai malanansa,

quan consir qu'en alegransa

me pot mos maltraitz tornar;

e plor, quan vei joi ni be

als autres, e mi sove

qu'eu n'aic pro; er no n ai re,

Qu'en aital trebalha m te

pres amors e'n gran balansa;

e no sai ren dir per que,

mas car aten sa merce,

vencutz ses dezesperansa;

e car no m recre d'amar,

que d'als no m pot encolpar,

tan li sui fizels amaire,

a lieis, cui non aus retraire

ni descobrir mon pensar.

Pros domn' ab gen cors cortes,

tan tem lo pretz qu'en vos es

e las grans valors e ls bes.

Pero no m dezesper ges

ni m'es semblan ni veiaire

qu'en vos no sia merces,

que l vostre cors ben apres,

humil, franc e de bon aire

vei e l ric pretz valen car

e l dous ris e l gen parlar,

joios ab gaia semblansa.

E car non trobatz egansa

de beutat el mon ni par,

aisso m tira si el fre

e m tol l'ardit e m rete

qu'eu no us aus preiar de re.

Car maintas sazos m'ave

qu'ab tota fait' acordansa

domna us cug preiar de me,

e pois, quan mos cors vos ve,

m'espert e no n ai membransa

mas sol de vos esgardar,

e no us sai ni us aus preiar

ni l'amor no us posc estraire.

Doncs gran merce pogratz faire

si m dessetz ses demandar,

que non es tan pauca res

qu'eu del vostre don agues,

quez a gran no la m tengues.

Per qu' enans que l bruitz vengues

ni fals lauzengiers trichaire

l'amor que us ai conogues,

fora gen, s'a vos plagues,

de conoisser mon afaire,

pos eu no l vos aus mostrar.

Qu'un honrat do m pogratz far,

si, ses tota malestansa,

sofrissetz qu'a vostr' onransa

fosson mais tuit mei chantar.

E l plus lais, que be s cove;

mas d'aisso no cug ni cre,

s'eu l'enquer, que m'en malme.

E pos de vos no m recre

ni de la vostra fiansa,

don eu autrei per jasse

mon chant e ma leial fe.

Si vostra valors m'enansa,

honors vos er, ses doptar.

Vos sabetz co s tanh a far,

qu'eu no us dic ni pauc ni gaire,

mas tan qu'umils merceiaire

vos sui ab fin cor e clar.

E s'aesmes ni saubes

qu'auzes mais dir ni degues,

del plus me for' entrames.

A Ventadorn volh retraire

que la domna non a par

de beutat ab complitz bes,

e si'n Maracdes saubes

so qu'eu sai, be l fora pres.