Mostrando las entradas para la consulta chauzir ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chauzir ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Las leys d'amors. La difinitios de dansa


Las leys d'amors.


Monumens de la littérature romane depuis le XIVe siècle, publiés par M. Gatien-Arnoult, Ire publication, t. I, p. 340-350 (M). 
Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2e éd., Leipzig 1902, p. 198 ss. (Ap.). - Grdr. § 56, p. 90. St. p. 67.

La difinitios de dansa. Dansa es us dictatz gracios que conte un refranh, 
so es un respos, solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos en compas et en acordansa. E la tornada deu esser semblans al respos. 
E l comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas e, qui s vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. Quar no seria bela cauza que l comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. Ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. E l respos deu esser del compas de meia cobla, o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. E li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas. Et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. E qui s vol, pot retronchar tres bordos, 
ses plus o mens, del respost; pero, si l respos es de tres bordos solamen, no l deu hom retronchar mas dos, ses plus o mens. E deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre, per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier, per dansar, segon 
qu'es estat dig. Enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon a penas endevenir en un propri so de dansa. E quar no y podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. Le remanen de dansa trobaretz lassus en "cobla" et en autre loc, can tracta de "coblas retronchadas." Alqu fan dansa de coblas tensonadas, la qual adonx appelan "dans"; pero entre "dans" e "dansa" no fan lunha differensa. Et alqu fan "desdansa" e "desdans" per pauzar e descantar lo contrari, e degus no s varia del compas de dansa.
La diffinitios de descort. Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, so 's a ssaber de .v. a .x., las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges. E devon esser totas d'un compas o de divers. E deu tractar d'amors o de lauzors o per maniera de rancura, "quar mi dons no mi ama ayssi cum sol," o de tot aysso essems, qui s vol. E qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha, can tractem de vers. 
En la qual tornada deu hom tractar, qui s vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzatz ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla.
E si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. E deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.
La diffinitios de tenso. Tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus 
mante e razona alcun dig o alcun fag. Et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may, et alcunas vetz per coblas, ed aquest conte de VI coblas a X, am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. E l jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen, - enpero per novas rimadas es huey 
mays acostumat, - en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, 
fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. Quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare, per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge.
Encaras dizem que non es de necessitat ques haia so; enpero en aquel cas que s faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deia so, se pot cantar en aquel vielh so.
Diffinitios de partimen. Partimens es questios que ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio lo qual haura elegit. En totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. Diferensa pot hom pero vezer entre tenso e partimen, - quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru 
questio, - jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per 
partimen, et aysso per abuzio.
Encaras devetz saber que en aytals dictatz que s fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort. E d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monias, vaquieras, et enayssi de trops autres dictatz. E degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru 
lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.
La diffinitios de pastorela. Pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII 
o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre, mas que no passe lo nombre de trenta. E deu tractar d'esquern, per donar solas. 
E deu se hom gardar en aquest dictat maiormen, - quar en aquest se peca hom mays que en los autres -, que hom no diga vils paraulas ni laias, ni procezisca en son dictat a degu vil fag. Quar trufar se pot hom am femna e far esquern l'un a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. Pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier.
E d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monias, et enayssi de las autras lors semblans.
La diffinitios de retroncha. Retroncha es us dictatz ayssi  generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen per castiar los malvatz. Et aquest dictatz sec lo compas de vers cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. 
Et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas; no per autra cauza. E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deia haver nom "retroncha," ans lo pot hom apelar "vers retronchat" o "chanso" o "dansa retronchada."
La diffinitios de plang. Plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer 
e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. E dizem generalmen: de la cauza qu'om planh; quar enayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. Et es del compas de vers, cant a las coblas; quar pot haver de V a X coblas. E deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat. Pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso; et adonx, quar es 
acostumat, se pot cantar, qui s vol, en lo so del vers o de chanso don se servish. La qual cauza permetem maiormen per la greveza del so; quar a penas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapja be endevenir en far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. Plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang. Encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda que s fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh.
La diffinitios de escondig. Escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so. E deu tractar de dezencuzacio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel.

Tractat es estat dels dictatz principals, per que ayssi es tractat dels no principals.

Autres dictatz pot hom far et ad aquels nom enpauzar segon la voluntat 
de cel que dicta e segon que requier le dictatz. Quar hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom; quar si hom apelava "cossir" "somi", o per le contrari, ja le noms no seria be enpauzatz. Per que cove qu'om pauze tal nom que sia consonans et acordans a la cauza. Et en aytals dictatz no trobam cert nombre de coblas, per que en aytals dictatz pot hom far aytantas coblas quo s vol, ayssi cum son: somis, vezios, cossirs, reversaris, enuegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz, rebecz, relays, gilozescas, o enayssi de trops autres, jaciaysso que alqu fassan gilozescas al compas de dansa e relays al compas de vers o de chanso. Item alqu fan bals a la maniera de dansa, amb un respos et am motas coblas. Pero bals es divers de dansa; quar dansa no ha mays tres coblas, estiers lo respos e la tornada, e bals ha X coblas o mays. Encaras pot haver autra diversitat; quar bals ha so mays minimat e viacier e mays apte per cantar amb esturmens que dansa. Encaras ha autra diversitat; 
quar hom comunalmen fa et ordena lo dictat de dansa, e pueysh li enpauza so; e l contrari fay hom leumen en bal, quar hom primieramen troba l so amb esturmens, e pueys, aquel trobat, hom fa lo dictat de bal, tractan d'amors o de lauzors o d'autra materia honesta, segon la volontat del dictayre.

Lunel de Monteg, essenhamen del guarso.

Lunel de Monteg, essenhamen del guarso.

essenhamen del guarso.

L'autrier, mentre ques ieu m'estava
solet e fortment cocirava
dins en mon cor
de mi dons que m fasia for,
que de lonc temps
no avia volgut fossem essemps
entr' ambedos,
estan enaissi cociros, 
per un mati,
vi que tot drech venc en cami
us bels guarsos,
que foc asautz e gracios
a mon semblan.
Quar al desse que m fo davan,
mi saludec
e l capayro del cap ostec,
e va mi dir:
"Senher, de que avetz cocir,
ni com anatz,
aissi que gentils hom siatz,
ses companho?"
Es ren que tant cortes somo?
Com el fe mi,
saludey lo tot atressi
e dishi le:
"Companhs, ieu no dopti de re
si sols me so,
car companhos yeu auria pro
a mon plaser;
mas anhot, can m'aniey jaser, (anit; anoche)
ieu fuy iratz,
per que mi soy plus leu levatz,
que m deportes
e mos mals plus tost que m laishes,
que m te fort greu.
E car tornar m'en poiria leu
dins mon castel,
ades me platz e m'es plus bel
tot sol anar:
per que no volgra amenar
que fos iratz
home lhun, que mal companhatz
fora de me."
Es adoncas el per merce
mi preguet mot,
que, si m'a via dig degun mot
que m desplagues,
ques aperdonar le volgues.
So m dish per Dieu;
es adoncx le vauc dire ieu:
"Re no m desplatz
que m'aias dig, ans fort me platz.
E pregui t trop
qu'en est castel que ns es tan prop
anes am me,
es aqui tu dinnaras te
en trop bel loc."
"Senher," dis el, "ieu vos dic d'oc, (yo vos dic - de - sí)
car solassar
vos vuelh es am vos trop parlar,
si vos sap bo.
Senher, silh que passat ne so
antiquamen,
an fag man bel ensenhamen,
ben ho sabetz; (be u sabéu)
es ausic dire ques avetz
d'en Amanieu,
la donzela que la siguec,
e l'escudier;
e car a mi maior mestier
ques ieu agues,
me faria ieu com cortes
am tot senhor,
e car lhun temps ... 
degus guarsos
non ac que fos ni pros ni bos,
vuelh vos preyar,
senher, que m denhetz ensenhar,
co m captendre;
car ieu, senher, ben de cert se
que lhuns homs natz
no foc anc pus aventuratz 
d'amor ni d'als
que vos etz, ni foc plus lials
ni pus valens
ni d'amor no foc pus jauzens
ni foc plus guays;
ades doncx vos deu plaser mays
qu'aisso fassatz.
E car, senher, vos etz senatz,
podetz ho far,
sie us platz, e faretz vo n lausar
a totas gens."
"Amicx, sapchas, ges ta grans cens
ni ta grans bes
com tu dises en mi non es
ni la mytat; (meitat; mitat; mitad)
mas poyshas que tu m'as preguat
ques ieu do cen,
faray ho volontieramen, (u faré voluntariamen, en voluntat)
si say en rre.
Premieramen acocelh te
que tal cenhor
causiscas, don aias honor, (de chauzir; que tal siñó tríos; En. choose)
e guarda cuy;
que cant aurias estat am luy
dos mes o tres,
que poishas no lo t covengues
ges a laishar.
Vuelhas trastotas vetz be far
unadamen,
car ieu aug dir cominalmen
de tot guarso,
c'om non pot trobar degun bo
mas quant VIII dias.
Encaras te prec may que sias
car trop ne seras miels prezatz
e mielhs cabitz.
Tos arnes sia bels e politz,
e guara t be
que no l'enpenheses per rre,
si far o potz. (si fé u pots; si hacerlo puedes)
Per rre dal mon no sias lotz,
mas bo mayti
te leves e vay ton rossi
veser que fa.
E si davan manjar non ha,
tu dona l'en,
e vay so reguardar soven.

domingo, 25 de octubre de 2026

Guiraut Riquier. Pus astres no m'es donatz + Amors m'auci, que m fai tant abelhir +++

Guiraut Riquier.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6


I.

La primeira retroencha d'en Guiraut Riquier, facha en l'an 1270.

Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulhs mos plazers no l platz,
ni ai poder que m n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n'apenre assatz
el Cataluenha la gaya (en Cataluña, Catalunya la gaya, alegre)
entre ls Catalas valens (entre'ls catalans valens)
e las donas avinens. (y les dones avinens : majes)
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlars, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Deport
done razon que m'entenda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr' elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no y a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona.
E per gandir via tenc
en Cataluenha la bona
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
que d'amar ai fallensa,
que nulhs pessars no m'es bos
may selh qu'als verays agensa;
e quar no l say ad estros,
vau per bona entendensa
querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entre ls Catalas valens
e las donas avinens.

(N. E. ¿En qué lengua se entendería Guiraut Riquier con los catalanes valientes y las mujeres majas? Pues en occitano, está clarísimo.)


II. 

Breu doble d'en Guiraut Riquier, l'an 1265.

Amors m'auci, que m fai tant abelhir
sella que m plai; quar neys no m n'eschai gratz,
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu'ieu ben am, non amatz,
per que mos chans diversa.
Mout ai chantat, que anc no plac auzir
a lieys qu'ieu am: per que m suy acordatz,
pus mas chansos ab precx no vol grazir,
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogues avenir (nit y día penso com puguera avindre)
en far son grat; per que m suy assaiatz
en tans chantars; qu'estiers non li aus dir (tans, no tants)
los mals qu'ieu tray; et on pus suy sobratz,
yeu la truep pus enversa.
Mos Velhs Deportz, est noms me fa mentir,
qu'ab desconort lo dic; quar no m'aidatz,
mos dobles mals se tersa.

III. 

Serena d'en Guiraut Riquier, l'an 1263.

Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
e l sazo s e l luecx mandatz.
E l jorn que l ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran:
"Jorns, ben creyssetz a mon dan,
e l sers
auci m e sos loncx espers."
Tant era l'amans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
qu'elh se dava gran temor
que l ser non atendes vius.
E dizia sospiran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a l'aman, que sa dolor
no conogues, tant torbatz
era ab semblan de plor;
tant li era l jorns esquius.
E dizia sospiran etc.
Mout es greu turmen astratz
a selh qu'ab nulh valedor
no s pot valer; donc gardatz
d'est aman, en qual langor (d'este amán)
era l jorn d'afan aizius.
E dizia sospiran:
"Jorn, ben creysses a mon dan, (día, be creixes al meu mal; daño)
e l sers
auci m e sos loncs espers."


IV.

E car diversamen
auch pages apelar,
si com sabon uzar
per obras o per als;
e dels menestairals (menestrals)
aug lo meteis semblan; (escolto lo mateix)
dels mercadiers, que van
o estan, atertal (atretal, autretal)
(mas dels borzes no m cal
aras parlar estiers);
et aug los cavaliers
diversamen nomnar,
e ls clergues apelar,
com hom pot, pus onran,
los noms divarian.
E, si us ai dig desus,
dic que l devers e l'us
son per dreg acorsat,
qu'en generalitat
a trops especials,
que cascus generals
per alcuna razo,
si com de regio,
terras, vilas e gens,
e tot propriamens
es per dever nomnat:
per que m'ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars.
Que non es benestars
car entr' els li melhor
non an de nom honor 
atressi com de fach.
Qu'ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
ab sotil captener,
si de calqu' estrumen
sab un pauc de prezen,
s'en ira el tocan
per carrieiras, sercan
e queren c'om li do;
o autre, ses razo,
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
en totas, ses vergonha,
privadas et esternas;
pueys ira s n'en tavernas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
en deguna cort bona.
Car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels, que trasgitars
es lor us ses als far,
ni cels que fan jogar
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz.
Car per homes senatz,
sertz de calque saber,
fon trobada per ver
de premier joglaria,
per metre ls bos en via
d'alegrier e d'onor.
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap, (issir : eixí, ixí, eissí)
e donan alegrier:
per que l pro de premier
volgron joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
Pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar (cantán y pera alabá; loar)
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que no ls fa
ni jes dever non a
del far, tal los ensenha:
per qu'ieu, que qu'en avenha,
no m puesc tener del dir.
Aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entre ls pros.
Mas er es tals sazos,
et es lonc temps avuda,
c'una gens s'es moguda
de far, de dir plazer,
e senes conoissensa, (y sense coneixensa, coneiximén)
que prendo captenensa
de cantar, de trobar
o d'als, ses tot dever,
ab que puesca querer,
per enveia dels bos.
E son tan tost gilos,
can vezo ls bos onrar
als pros, e ve'n afar
mantenen del maldir.
E no s degra sofrir
per ren a mon semblan.
E vey que hom los blan
e ls tem may que ls senatz.
E pueis tant es baisatz
lo noms de joglaria
d'onor, que no y solia
caber aquela gens,
es me greu dels sabens
trobadors; car clamat
non an el temps passat
so qu'er m'avén a dir: (se troben mol poques tildes)
que fesson devezir,
a cui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per so que saupra far,
e tuch fosson joglar
en general estar
per sol un fag a far,
si pus non y agues,
si com es de borgues.

V.

En son palays, on ela vay jazer,
ha cinc portals, e qui ls dos pot hubrir, (obrí; abrir)
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir;
e viu ab gaug sel que y pot remaner;
e poia y hom per catre gras mout les, (cuatre grasons, escalons)
e no y intra vilas ni mal apres,
c'ab los fals son el bari albergat,
que ten del mon pus de l'una mitat. 
Mout y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de cui l'azautz s'adona
en l'autra per vertat.
E l portal perilhat
son aquist que us vuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros semblans
o per ditz mout doptans,
per si o per autrui.
Pero mielhs es de lui,
si s pot gent ayzinar;
car amors ses selar
non pot venir a port.
Veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar!
E l segons es, so m par,
d'umils precx perceubutz,
que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
E l ters es per ver dir
servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer;
car mout grans perilhs es.
E l cartz es mout cortes:
so es baizars de grat.
E si fos costumat
c'om remazes aqui,
l'amors non agra fi
ni morira tan leu.
Mas lo quinz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
l'amors c'om te al cor
entro qu'en es passatz.
E'n Guirautz com senatz
dis o cubertamen.
Le palais d'avinen,
on amors vay jazer,
es sert, al mieu parer,
la persona amada;
e l cinc portal d'intrada
son silh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Guirautz ses mentir:
e qui ls dos pot hubrir,
greu passa ls tres, mas leu n'es per partir.
Mout o saup azaut dir;
car tug son perilhos
li trey, ab que pels dos
sia hom leu intratz.
E qui ls a totz passatz,
a issir lo'n cove,
pus son dezir a ple,
co vos ai dig desus. (desus, dessus, de suso, amún)
Mout o dis bel e clus
selh qu'en sabia l ver:
e viu ab gaug sel que y pot remaner.
El o dis, car poder
del remaner non ha
negus, pus que l desva
sos dezirs, com dig es.
E pueia y hom per catre gras mout les.
Ver dis, segon que m pes,
e que truep cossiran.
Li gra son benestan:
le premiers es onrars,
e l segons es selars,
e l ters es gen servirs,
e l quartz es bos sufrirs.
E cascus es mout lens
tan que i pueia greumens
hom ses elenegar.
E ditz vertat e par
selh que la chanso fes:
E no y intra vilas ni mal apres.
Ver dis, que l descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
no y intran per poder
el palais, on jazer
vai amors, ni 'saiar (essaiar: probá, ensayá)
non auzan de puiar (no osen de pujá)
los grazes per lunh fag;
ni cre c'us s'en empag,
car de lor no s cove.
E dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mon pus de l'una mitat.
Ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
que l barris ten del mon,
e que tug aquel son
albergat malamen.
Barris es veramen
ditz so que foras vila
es bastit senes guila
entorn e pres del mur,
per so que pus segur,
tot cant y es estia, -
que ben leu no faria, -
e pus assolassat.
El barri son poblat
silh que venon derrier.
E y so fag li palhier,
escuras e boals,
e y fa hom los cortals,
per tener bestiar. (y s'hi fan los corrals pera tindre bestiá)
Car greu veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son mout gen cazat.
Per que fon comparat
a barris gent e be.
Ad ayso no m cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon que m par. 
en declaran lo ver.

sábado, 24 de octubre de 2026

Chansons anonymes, Quan vei los praz verdesir + Eissamen com la pantera

Chansons anonymes. 

I.

Chanson d'une dame.

Quan vei los praz verdesir,
e pareis la flors granada,
adoncas pens e consir
d'amors qu'aissi m'a lograda,
per un pauc non m'a tuada.
Tan soven sospir
c'anc non vi tan fort colada
senes colp ferir. Aei!
Tota noit sospir e m pes
e tressalh tot' endormida,
per oc car veiaire m'es
que l meus amics se ressida.
A Deus, com serai garida
s'aissi devengues,
una noit per escarida
qu'a me s'en vengues! Aei!
Domna qui amors aten,
ben deu aver fin coratge.
Tal n'i a qu'ades la pren,
pois la laissa per folatge:
mas eu l'en tenh fin coratge
aissi leialmen
qu'anc domna del mieu paratge
non o fetz tan gen. Aei!
Domna qui amic non a,
ben si gart que mais no n aia,
qu'amors ponh oi e dema
ni tan ni quan non s'apaia:
senes colp fai mort e plaia.
Ja non garira
per nul metge qu'el' en aia,
s'amors non lo i da. Aei!
Messagier, levaz mati
e vai m'en la gran jornada,
la chançon a mon ami
li portatz en sa contrada:
digas li que mout m'agrada
quan membres del son
qu'el mi ditz quan m'ac baizada
soz mon paveillon. Aei!
fon el a lairon;
dins ma chambra ben daurada
fon el en preison. Aei!

II.

Eissamen com la pantera qui porta tan bon' odor et a si bela color que non es bestia salvatge qui per fors' e per outratge sia tan mala ni fera


qui porta tan bon' odor
et a si bela color
que non es bestia salvatge
qui per fors' e per outratge
que si loing com pot chauzir
non anes pres lei morir:
et en altretal semblansa
mi ten amors en balansa,
que m fai segre so que non posc aver,
e sec mon dan per far lo seu plazer.
Ni ja per so no m planhera
negun jorn del tort d'amor,
ans prendrai en gaug dolor
de son gent cors de paratge,
mas' qu'el' agues en coratge
merce, que no i es enquera.
Aissi no m pot res garir
de mon maltrait e merir
fors ab sa simpla semblansa
et ab sa dous' acoindansa
on a tan gran beltat en son poder,
per que non posc laissar de leis veder.

viernes, 23 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen + Si cum l'albres que per sobrecargar

I. 

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."
"Senher, vostres precs i anatz perden."
"Bona domna, ja us am eu finamen."
"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."
"Senher, et eu alegre e jauzen."
"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 
"Domna, ja es ma vida peitz de mort."
"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."
"Domna, de vos non ai mas desconort."
"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"
"Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no n aiatz ni conort."
"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."
"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Domna, no posc, que vostr' amors me te."
"Senes conselh, senher, o fa de me."
"Domna, trop mal mi respondetz ancse."
"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."
"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"
"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -
"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."
"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."
"Amors, e vos ja meretz de tot mal."
"Amics, per so us en trairai san e sal."
"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"
"Amics, eu vos mostrei so que mais val."
"Amors, no posc sofrir l'afan coral."
"Amics, per so queiram autre logal."
"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."
"Amics, a gran tort me voletz laidir."
"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"
"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."
"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"
"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar franh se mezeis e pert son fruit e se,



franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai eu perdut ma bela domn' e me,
e mos engenhs se franh per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc jorn no fi mon dan ad escien,
anceis cuit far tot so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobra l foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
e si no i a de cascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz foleian;
per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
sens ab foudat, qui ls sap gen retener.
Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,
ans vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
e que savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";
pero soven tornon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gaug de ma dolor
e de ma mort, quan vei vostra faisso.
Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)
quant el miralh se remiret e s vi,
tot atressi etz vos miralhs a mi,
que m'aucietz quan vos vei ni us remir.
E no us en cal quan mi vezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor laissar e departir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so que l donet e l tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)


III. 

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)
e sos bels filhs plazens, cortes e bos,
e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)
e n Diegos, qu'era savis e pros,
e l marques d'Est e l valens Salados,
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia pres,
qu'un bon metge nos a Deus sai trames
deves Salern, savi e ben apres,
que conois totz los mals e totz los bes
e meizina cascun segon que s' es,
et anc loguier no n demandet ni n pres,
ans los loga, tant es francs e cortes.
Anc hom no vi metge de son joven
tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
que l ben sap tot e tot lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e plus gen,
e fai de Deu cap e comensamen,
que l'ensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a l'engenh e l sen e l saber gran,
qu'el sap ensems gazanhar meizinan
Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)
que l seu perden venc, meten e donan,
sai conquerir l'emperi alaman.
Oimais cre ben, cor que i anes doptan,
los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.
Aquest metge savis de qu'eu vos dic
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frederic
e l cor e l sen e l saber e l'afic: 
don seran ben meizinat sei amic
e i trobaran conselh e bon abric.
De lonc sermo devem far breu prezic,
que ben cobram lo gran segon l'espic.
que l dig son bon e l fag son aut e ric.
Al bon metge maistre Frederic
di, metgia, que de metgar no s tric.


//

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.