champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Escomense la séptima jornada del decamerón, a la que, daball del gobern de Dioneo, se parle sobre burles que per amor o per la seua salvassió han fet les dones als seus hómens, habénsen donat cuenta ells, o no.
Totes les estrelles o tots los estels o estrels habíen fugit ya de la part de lleván, en la exepsió de aquella que diém Lucifer, que encara fee llum están allí ya la blanqueján aurora, cuan lo senescal, eixecánse, en un gran equipache sen va aná a la Vall de les Dames per a amaní allí totes les coses, segóns la orden o manamén del seu siñó. Después de marchá ell, no va tardá mol en eixecás lo rey, a qui habíe despertat lo sarabastall de los carregadós y de les besties de cárrega; y eixecánse, va fé alsá a les siñores y als joves; y no despuntaben encara be los rayos del sol cuan tots se van ficá en camí. Y may hasta entonses los habíe paregut que les cardelines cantaren tan alegremen, y los atres muixóns, com aquell matí los pareixíe. Van arribá a la Vall de les Dames, aon, ressibits per mols atres, los va pareixe que de la seua arribada sen alegraren. Allí, donán una volta per la vall, y tornán a miráu tot de baix a dal, o de dal a baix, los va pareixe encara mes majo que lo día abans, an aquella hora del matinet. Y después de desdichuná en bon vi y coc rápit, per a que no los guañaren los muixóns, van escomensá a cantá, y en ells la valleta, que sempre repetíe les mateixes cansóns que díen ells, y los muixóns, ressistínse a sé vensuts, afegíen dolses y noves notes al seus cántics. Cuan va arribá la hora de diná, parades les taules daball dels llorés y datres ábres verts, a la voreta de la estanca, com va volé lo rey, van aná a assentás, y mentres minjáen veíen los peixets nadá en grans corros. Después de retirá les viandes y despará les taules, encara mes conténs que antes van escomensá a cantá y a tocá los seus instruméns y a dansá; y después, habénse escampat los llits per diferens puestos de aquella valleta, (tots voltats per lo discret senescal de sargas franseses y de cortines tancades) en llissénsia del rey, qui va volé sen va pugué aná a dormí; y los que no van volé, se van entretindre un rato mes. Arribada ya la hora en que tots estaben eixecats y ere tems de ajuntás a novelá, no lluñ del puesto aon habíen minjat, fen estendre tapets sobre la herba y assentánse prop del aigua, li va maná lo rey a Emilia que escomensare; y ella, alegremen, aixina va escomensá a contá:
Ils donnent chaque jour, à la porte, à de pauvres pélerins.
En una maizo hont totas las portas seran clausas.
(chap. A una casa aon totes les portes estarán tancades : closes.)
Liv. de Sydrac, fol. 121.
En une maison où toutes les portes seront closes.
Fig. La porta
De salvatio
Don era la claus torta.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
La porte de salut dont était la clef tortue.
Porta del cel, via de salvamen.
(chap. Porta del sel, vía de salvamén; a vore si sabéu cóm se diu en rumano: la porta de fora; pos igual, sol que la o la pronunsien y escriuen “oa”; seguramen que van aná los catalans a enseñáls o amostráls a parlá, ja ja ja!)
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte du ciel, voie de salut.
Prov. Qui bell presen porta, segurs sone a la porta.
V. et Vert., fol. 74.
Qui beau présent porte, hardiment sonne à la porte.
CAT. ANC. ESP. Porta. ESP. MOD. Puerta. PORT. IT. Porta. (chap. Porta, portes; porteta, portetes; v. portejá, cuan la porta se tanque pel ven o no está ben tancada, está entreuberta: portejo, porteges, portege, portegem o portejam, portegéu o portejáu, portegen; portejaré; portejaría, etc. portechá)
2. Portal, s. m., portail.
En son palaitz, lai on s' en vai jazer,
A cinc portals.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
En son palais, là où elle s'en va reposer, il y a cinq portails.
Fan portals e bestors
De caus e d'arena ab caire.
Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
- Trouée.
En las lissas farai portal.
Raimond l'écrivain: Senhors.
Dans les palissades je ferai trouée.
Loc. fig. Raso semblaria,
Si a Amor plazia,
Que m' amenes a portal.
Un troubadour anonyme: Ges ancara.
Il semblerait raison, s'il plaisait à Amour, qu'il m'amenât à terme.
ANC. FR. Haussez vos testes, grands portaux,
Huys éternels, tenez-vous bants,
Si entrera le roy de gloire.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
Se retraïrent au palais, au chastel et sur les portaulx de ladite ville.
(N. E. Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán, y usaba portel, portels, con una l; qué lengua usaba pues, si Raynouard dice que en catalán - moderno - se escribe portell? Pues la única que tuvieron los catalanes, la plana lengua romana, el occitano o lengua de Oc, och, hoc, òc : sí en occitano. Lo mismo pasa con los reyes de Aragón de esa época, Alfonso II, Pedro II y Jaime I. De Pedro II hay un bando ya famoso de 1196, als presentz...)
B. Carbonel: Tans ricx.
Ont des portes dérobées derrière leur demeure par où entrent les confrères.
CAT. Portell. ESP. Portillo. PORT. Portêlo. IT. Portello. (Aragonés portiello; chap. Portell, portells, portellet, portellets; La Portellada, Portellá.)
4. Portela, s. f., portelle, guichet.
Per denant la portela es lo glotz arestat.
Roman de Fierabras, v. 4014.
Par devant le guichet s'est arrêté le glouton.
CAT. Portella. PORT (ESP?). Portela. PORT. Portêla. IT. Portella.
(chap. Portella : portell.)
5. Posterlla, s. f., poterne, petite porte.
Per una posterlla s' en son tuit cinc enblat.
V. de S. Honorat.
Par une poterne s'en sont tous cinq enfuis.
IT. Postierla. (ESP. Poterna : f. Mil. En las fortificaciones, puerta menor que cualquiera de las principales, y mayor que un portillo, que da al foso o al extremo de una rampa. Chap. poterna, poternes: a les fortificassions, porta mes menuda que consevol de les prinsipals, y mes gran que un portell, que done al fosso o al extrem de una rampa.)
6. Portegue, s. m., lat. porticus, portique.
Jhesus anava el temple, el portegue de Salomo.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Jésus allait au temple, au portique de Salomon.
(Chap. Jesús anabe al temple o templo, al pórtic de Salomó, Salomón.)
Entro dedins lo portegue del sobeira preveire.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.
Jusque dedans le portique du souverain prêtre.
CAT. ESP. (pórtico) PORT. IT. Portico. (chap. Pórtic, portics.)
7. Porge, Porgue, s. m., porche, portique.
Aquest dos fo fait el porge de la claustra.
Cartulaire du Bugue, fol. 29.
Ce don fut fait au porche du cloître.
Lo porgue de Sanh Peyre que hom apela ciotat Leonina.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
Le portique de Saint-Pierre qu'on appelle cité Léonine.
(chap. Porche, porches : pórtic, portics.)
8. Portier, s. m., lat. portarius, portier, guichetier.
En cort de rei mi baton li portier.
Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.
(A la cort de rey me esbatussen, me baten o batixen, los portés o porteros, los guardes de la porta. Bertrán de Born, Yo me amago.)
En cour de roi me battent les portiers.
Fuy portiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus portier.
Fig. Lo don de temor es portiers de la gran mayso.
(chap. Lo don de temó (de Deu), po, es lo porté o portero de la gran casa.)
V. et Vert., fol. 46.
Le don de crainte est portier de la grande maison.
Adj. La sirventa portieira
Li obri.
(chap. La sirventa portera li obri. Ojo com ha cambiat lo chapurriau respecte al ocsitá de 1288 - 1292, cuan Matfre Ermengaud de Béziers va escriure lo Breviari d'amor.)
Brev. d'amor, fol. 162.
La servante portière lui ouvrit.
CAT. Porter. ESP. Portero. PORT. Porteiro. IT. Portiere.
(chap. Porté, portero, portés, porteres; tamé de la portería del fútbol; portera, porteres.)
9. Portenier, s. m., portier.
S' el porteniers non dis de no. (N. E. entonces dice hoc, òc, oc, och : sí)
(chap. Si lo porté no diu que no; port + tenier : tinent : teniente, que té lo domini sobre la porta; com lochtinent : lugarteniente; tinença, tinensa de Benifassá, Benifazá, Benifaçá.)
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Si le portier ne dit de non.
10. Portar, v., lat. portare, porter, transporter, supporter.
Coma l' aze del moli que porta aytan volontiers lo blat del paure coma del ric.
Comme l'âne du moulin qui porte autant volontiers le blé du pauvre comme du riche.
La sentura mesclaia
Qu' ieu solia senchar,
Lassa! non l' aus portar.
P. Basc: Ab greu cossire.
La ceinture mêlée que je soulais ceindre, malheureuse! je n'ose la porter.
Que tot hom, que pogues portar armas, vengues ad elh.
(chap. Que tot home, que puguere portá armes, vinguere an ell; acudire, acudiguere; me pregunto si Ramiro II entendríe esta frasse.)
Philomena.
Que tout homme, qui pût porter armes, vînt à lui.
Fig. Negus non portara la pena del autre.
(chap. Dingú, ningú (no) portará la pena del atre - datre, d'atre, de un atre. En chapurriau no se fa aná esta doble negassió “negus non”. En fransés tamé se diu “nul ne”, “aucun ne”.)
Liv. de Sydrac, fol. 67.
Nul ne portera la peine de l'autre.
Pois Amor mi vol honrar
Tant qu' el cor vos mi fai portar.
Folquet de Marseille: En chantan.
Puisqu'Amour me veut honorer tant que dans mon coeur il me fait vous porter.
Non aurem, negus, plus de cabal,
Ni 'n portarem escrit el nostre brieu
Ad aysselh jorn que rendrem comt' a Dieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Nous n'aurons, nul, plus de cheptel, ni n'en porterons d'écrit sur notre bref en ce jour que nous rendrons compte à Dieu.
Loc. Hom volpilh que porta baneyra.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
Homme lâche qui porte bannière.
Segrai tant c' om me port a la tomba.
A. Daniel: Si m fos amors.
Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.
- Supporter.
Qu'en patz portes son mal.
V. de S. Honorat.
Qu'en paix il supportât son mal.
- Comporter, conduire.
Se portet fort valentament lo dit conte jove.
(chap. Se va portá, comportá mol valentamen lo dit comte, conde, jove; comte, conde : de comité, un manat, encarregat; compte, cuenta, de computo, computare, contá.)
Je vois chaud et froid entremêler, avec l'un peut l'autre se mitiger, et ils sont tous deux d'égale intensité.
CAT. Comport. ESP. Comporte (comportamiento). IT. Comporto.
(chap. Comportamén, comportamens; v. comportá, comportás: yo me comporto, comportes, comporte, comportem o comportam, comportéu o comportáu, comporten; comportat, comportats, comportada, comportades, compórtat!; comportaré; si yo me comportara; comportaría.)
19. Cumporta, s. f., comporte, sorte de tour ou de réduit placé au-dessus d'une porte pour en défendre l'accès.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3999.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
(chap. Comporta, comportes, com les de un pantano.)
20. Comportancza, s. f., santé, réussite, végétation.
Non poya far fruc ni bona comportancza.
L'Avangeli de li quatre semencz.
Ne puisse produire fruit ni (avoir) bonne réussite.
21. Comportamen, s. m., conduite.
Que fassam comportamen et hobras segon lo sieu mandamen.
(chap. Que faigam bon comportamén - bona conducta - y obres segons lo seu manamén.)
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 2.
Que nous fassions conduite et œuvres selon le sien commandement.
Lauzet fort lurs personas e lur comportamens.
Hist. de la Bible en prov., fol. 21.
Loua fort leurs personnes et leur conduite.
22. Comportar, v., porter, compenser.
Part. prés. A rason de IX florins per marc... hun comportant l' autre.
Rég. des États de Prov., 1401.
A raison de neuf florins par marc... l'un portant l'autre.
CAT. ESP. PORT. Comportar. IT. Comportare. (chap. Comportá : compensá : compenso, compenses, compense, compensem o compensam, compenséu o compensáu, compensen; compensat, compensats, compensada, compensades.)
23. Deportar, v., lat. deportare, amuser, divertir, déporter.
S' en van per deportar lonc ribiera de mar.
V. de S. Honorat.
S'en vont pour s'amuser le long du rivage de mer.
Per qu' om adoncx mot voluntiers
S' en vai defora deportar.
Brev. d'amor, fol. 47.
C'est pourquoi alors moult volontiers on s'en va divertir dehors.
Mas qui ab vielha s deporta
Suavet sojorna e jay.
T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert.
Mais qui avec vieille se déporte doucement s'amuse et gît.
Subst. Cui jois non platz ni deportar.
Giraud de Borneil: Ops m'agra.
A qui joie ne plaît ni le divertir.
ANC. FR. Ki à une vile prucheine
Voleit aler pur déporter.
Marie de France, t. II, p. 90.
En la forest de Compiegne chaça et se deporta en tel deduit jusques vers l'entrée de l'yver.
En chaces de bois se deporta une pièce de tens.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec des Hist. de Fr., t. VI, p. 150 et 152. As tables vont aucuns jouer
(chap. entretindres, divertís, fé deport. Deportá es enviá fora, foragitá: deporto, deportes, deporte, deportem o deportam, deportéu o deportáu, deportem; deportat, deportats, deportada, deportades. No confundí en Anna Gabriel en pilotes es “de portada” de la Interviú. Suiza ha deportat a la fugitiva a España, Bélgica ha deportat al fugitiu a España.)
24. Deport, s. m., amusement, passetemps, divertissement.
Ieu no pretz un denier
Autre deport ni autra benanansa.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Je ne prise un denier autre amusement ni autre bien-être.
Lo vostre bel deport.
G. Riquier: L'autr'ier.
Le votre beau divertissement.
ANC. FR. Par solas et par deport.
Roman de la Rose, v. 4596.
ANC. CAT. Deport. ESP. Deporte. IT. Diporto. (chap. Deport, deports.)
(chap. Lo diable, dimoni, sel (se 'l) emporte a dins al foc d'infern.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Le diable l'emporte dedans au feu d'enfer.
- Vaincre, surpasser, avoir le dessus.
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Montan Sartre: Coms de Tolosa.
Pire que Richard il l'emporte et plus honteusement.
- Porter avec soi.
Part. prés. Dieus... tot so que pot esser el pot far, sino faitz... inportans imperfectio.
Eluc. de las propr., fol. 5.
Dieu... tout ce qui peut être il peut faire, sinon faits... emportant imperfection.
Loc. Venra 'N Artus, sel qu' emportet lo catz.
P. Cardinal: Al nom del.
Viendra le seigneur Artus, celui qui emporta le chat.
IT. Importare. (chap. Emportá, emportás)
26. Reportar, v., lat. reportare, remporter, rapporter.
Reporton la nueg escura
Totz los frugz amagadamen.
(chap. Arrepeten a la nit oscura, fosca, tots los fruits de amagatontes, amagadamen.)
Brev. d'amor, fol. 127.
Rapportent (pendant) la nuit obscure tous les fruits secrètement.
Ab algunas mercadarias venia, et reportava aur, argent.
(chap. En algunes mercansíes veníe, y portabe or, plata.)
Eluc. de las propr., fol. 161.
Avec aucunes marchandises il venait, et remportait or, argent.
Plus tost puesca reportar cascun dictat.
Leys d'amors, fol. 2.
Plus tôt puisse rapporter chaque composition.
CAT. ESP. PORT. Reportar. IT. Riportare. (chap. Reportá : fé un report, contá; arrepetá (“Reporton la nueg escura”); yo reporto, tú reportes, reporte, reportem o reportam, reportéu o reportáu, reporten; report, reports; reportat, reportats, reportada, reportades.)
27. Supportar, Suportar, v., lat. supportare, supporter, endurer.
Non podian endurar ni suportar las grands alarmas que fasia.
(chap. No podíen aguantá ni soportá les grans alarmes que fée, faie; estragos, cabalgades, escaramussa, escaramusses.)
Chronique des Albigeois, col. 43.
Ils ne pouvaient endurer ni supporter les grandes alarmes qu'il causait.
Supporton grands despensas.
(chap. Soporten grans gastos; gastá : despendres de dinés.)
(chap. Soportá: soporto, soportes, soporte, soportem o soportam, soportéu o soportáu, soporten; soportat, soportats, soportada, soportades; soportaría; si yo soportara; soportaré.)
28. Supportatiu, adj., supportatif, propre à faire supporter.
Votz... es... d' amor exitativa..., de tribalh supportativa, de enuech expulsiva.
Eluc. de las propr., fol. 46.
Voix... est... d'amour excitative..., de tribulation supportative, d'ennui expulsive. (chap. “tribalh, tribulation” : treball, tribulassió : tripalium, be u saben los de la Ascuma de Calaseit.)
29. Supportacio, s. f., supportation, qualité de supporter, support. Membres... los basses so dels nautz supportacio, cum les pes.
Eluc. de las propr., fol. 33.
Membres... les bas sont des hauts supportation, comme les pieds.
ESP. Suportacion (soporte). IT. Sopportazione.
(chap. Soport, soports. Membres... los de baix són soport dels de dal.)
J'ai mis mon coeur indépendant en la sienne discrétion.
ANC. FR. Et que soiez en ma manaye.
Roman d'Athis. Du Cange, t. IV, col. 338.
Or vous metez du tout en la moie manaie.
Roman de Berte, p. 81.
Manbor, s. m., mainbour, tutelle, curatelle, administration.
Totz hom que auria guarda o manbor, si hom lh' en demandava re, deu en esser creut, del moble, per son sagrament.
Charte de Monferrand, de 1240.
Tout homme qui aurait garde ou administration, si on lui en demandait quelque chose, doit en être cru, quant au mobilier, par son serment. ANC. FR. Nos effans estans avec nous en nostre mainbournie.
Ord. des R. de Fr., 1308, t. I, p. 459.
Manc, adj., lat. mancus, imparfait, qui manque, manchot.
Vielha rica ten per manca,
Quant a poder, e non dona.
P. Vidal: Car' amigua.
Une vieille riche je tiens pour imparfaite, quand elle a pouvoir, et ne donne pas.
Substantiv. Tal m' avetz tornatz, qu' a lucha
No m defendria d'un manc.
Giraud de Borneil: Quan la.
Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.
ANC. FR. Miex vodroie estre d'un pié manc
Que vos mesface tant ne qant.
Roman du Renart, t. 1., p. 60.
Ceste ardeur et allégresse d'esprit qui naturellement excite les poètes, et sans laquelle toute doctrine leur seroit manque et inutile.
Œuvres de Du Bellay, fol. 24.
Il sera trouvé manque et imparfait. Du Bartas, p. 344.
CAT. ESP. PORT. IT. Manco. (chap. Manco, mancos, manca, manques; normalmén que li falte un bras o una ma.)
2. Mancamen, s. m., manquement, faute.
Purament se confesso sencza alcun mancament. La nobla Leiczon. Simplement se confessent sans aucun manquement.
CAT. Mancament. ESP. Mancamiento (falta). IT. Mancamento.
(chap. Falta.)
3. Mancar, Manquar, v., manquer, faire défaut.
Ja no cug traspas ni manc.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Je ne pense pas que jamais il trépasse ni manque.
Non li mancara ren per null temps. Poëme de S. Trophime.
Ne lui manquera rien par nul temps.
Part. pas. L' aiga lor es manquada.
Chronique des Albigeois, col. 26.
L'eau leur est manquée.
CAT. ANC. ESP. Mancar (faltar). IT. Mancare. (chap. Faltá. A la llengua valensiana diuen ni mes ni manco : menos.)
Mandibula, s. f., lat. mandibula, mandibule, mâchoire.
Bestia ab dens en cascuna mandibula. Eluc. de las propr., fol. 254.
(chap. Bestia en dens a cada mandíbula.)
Bête avec dents en chaque mandibule.
La continuatio de la mandibula.
Las mandibulas.
Trad. d'Albucasis, fol. 3 et 14.
La continuation de la mandibule.
Les mandibules.
ESP. (mandíbula) PORT. Mandibula. (chap. Mandíbula, mandíbules; les barres.)
abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá
aventar, aviar, tirar
abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa
abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot
zángano
abogot , zángano
abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche
abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe - https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040 Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás.
sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet.
agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr.Ar.Aniquilar, acabarconalgo, especialmenteconlosanimalesofrutosdelatierra.
acre, acres, medida de terreno
acre, acres
acreditá
acreditar
acreditat
acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià)
acreditativo, acreditativos
acreditátos
acreditaros
acsedí
acceder
acsedíx
accede
acsés, acsésos, accesos
acceso, accesos
acsidén, acsidéns
accidente, accidentes
acsidental
accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes
acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres.
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades
acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta
acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu
acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren)
adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm)
se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá
mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada)
aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada)
aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe
aguantaba
aguantáen
aguantaban
aguantán (g)
aguantando
aguantánla , aguantánlo
aguantándola, aguantándolo
aguantánli
aguantándole
aguantánme
aguantándome
aguantánse
aguantándose
aguantaríe
aguantaría
aguantaríen
aguantarían
aguantat, aguantát
aguantado
aguante – capassidat de aguantá
aguanta – capacidad de aguantar
aguantém
aguantamos
aguanten
aguantan
aguánton, aguanton
aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual)
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte.
ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém
ajustaremos
ajustat, ajustada
ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde
al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre)
ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe
alababa
alabáen, alababen
alababan
alabál – alábal !
alabarlo – alábalo !
alabálay
alabárselo
alabám
alabarme
alabán (g)
alabando
alabánlo
alabándolo
alabansa, alabanses
alabanza, alabanzas
alabánte
alabándote
alabat
alabado
alabats
alabados
aladre, aladres per a llaurá
arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén
alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat
alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines)
albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero
albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes
albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari
albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).
albañal, tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques
Alga, algues – Algás o Algars , riu algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars
algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella – Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy.
alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues
águila, águilas
aligerán (g)
aligerando
alimaña , alimañes
alimaña , alimañas
alimén, aliméns
alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g)
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia
almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc.
hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada)
allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles)
persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen
alejan
ama, ames
ama, amas
amabe
amaba
amaben
amaban
amábeu, volíeu, estimábeu
amábais
amabilidat
amabilidad
amabilíssima
amabilísima
amabilíssimes
amabilísimas
amable
amable
amablemen
amablemente
amades
amadas
amadó
amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen
amansar
amansabe, amansáe
amansaba
amánse, amanse – de amá
amansa – amándose
amansém
amansamos
amánsen
amansan
amánses
amansas
amanséu
amansáis
amansí – amansá
amansar
amargá
amargar
amargamen
amargamente
amargaréu
amargareis
amargat, amargats
amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims
amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes
amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures
amargura, amarguras
amartellá (un arma)
martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta)
Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada
amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles)
amontonaban
amor, amors
amor, amores
amorós
amoroso
amorosa
amorosa
amorosamen
amorosamente
amoroses
amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada)
ir
aná als atres
morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros !
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave
hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat
aparejada, aparejado
aparells
aparejos
aparén , aparenta
aparente
aparen, apáren
paran
aparenmén, aparenmen
aparentemente
aparenten
aparentan
aparesque, apareixque
aparezca
apariénsia, apariénsies
apariencia, apariencias
aparissió, aparissións
aparición, apariciones
apart, a part
aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora
apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué)
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada
aproximar, aproximarse
aproximadamen
aproximadamente
aproximánse
aproximándose
aproximánsels, apropánsels
aproximándoseles
aproximassió
aproximación
aproximáu
aproximáis
aproxime
aproxima
apte, apto
apto
aptes
aptos
aptitut
aptitud
apuche, puge (lo)
lo sube
apún - a pun de
Apunte – a punto de
apúns
apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada !
buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre
arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen
cortar la leña – romper algo
asclada, asclades
cortada, rota
asclat, asclats
cortado, roto
ascles
rompes
áscles , riscles, riscla, áscla
astilla, astillas
asco
asco
assossegá
sosegar
aspa, aspes
aspa, aspas
aspavéns
aspavientos
aspecte, aspectes
aspecto, aspectos
asperesa
aspereza
aspirá
aspirar
aspirabe
aspiraba
aspiradó
aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós.
aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ?
asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada
asegurada
assegurám
asegurarme
asseguránla
asegurándola
asseguránli
asegurándole
assegurántos
asegurándoos
assegurarém
aseguraremos
assegurat
asegurado
assegure
asegura
asseguren
aseguran
asseguréu
aseguráis
asseguro
aseguro
asselerá
acelerar
asselerada, asselerat
acelerada, acelerado
asselero
acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g)
parecerse, parecer
assemellats
parecidos
assemelle (se)
se parece
assemellen (se)
se parecen
assemelles (te)
te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos
Atribuir - asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir, cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít
atribuido
atribuíxen
atribuyen
atronán
ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro)
sonido como un trueno
atropelládamen
atropelladamente
atropellaríe
atropellaría
atropellat, atropellada
atropellado, atropellada
atuendo, atuendos
atuendo, atuendos
atún, bonito
atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g)