champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Safraña , a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genoll , ginoll. Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña. Sofrache a Penarroija de Tastavins
Dcvb SOFRANYA , SOFRAJA f. || 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217. || 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí). Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc). Ve del latín suffragĭne
Ageinouia, Agenouia, Aginoulha (l.), Agenuia, Ajuniha (rh.), Ajouniha,
Ajoulina, Ajulina (m.), Aginoula, Ajanoulha (a.), Agenulha (bord.),
Adenoulha, Janoulha (lim.), Ajulha, Ajunla (g.),
(rom. agenolhar, aginolhar, adenolhar, ajonolhar, ajenulhar, cat. agenollar
(cas. arrodillar; chap. aginollá),
b. lat. adgeniculari, aggeniculare, genuclare). v. a. Mettre à genoux.
Ageinouia 'n vise, couder un sarment, en le plantant.
S' ageinouia, v. r. S' agenouiller. (cas. arrodillarse; chap. aginollás)
La Vierge s' ageinouio, se janolho (lim.), la Vierge s' agenouille;
ageinouio-te, agenouille-toi (chap. aginóllat); se fau ageinouia à si pèd,
il faut s' agenouiller devant lui. (chap. un se té que aginollá debán de ell,
per ejemple, lo rey.)
Paris - que plòu quand s' ageinouio.
A. Dumas.
Ageinouia, aginoulhat (l.), aginoulhado,
(chap. aginollat, aginollada) part. et adj. Agenouillé, agenouillée.
Travaia d' ageinouia, travailler à genoux.
(chap. treballá o traballá de ginolls, a ginollóns.)
L' ase e lou biòu ageinouia lipavon
Si blanc penoun.
J. Canonge.
La légende de plusieurs madones miraculeuses, telles que Notre-Dame de Vaquières,
Notre-Dame de Prime-Combe, Notre-Dame de Romigier, rapporte que ces statues furent
trouvées enfouies dans la terre par des boeufs qui s' agenouillèrent sur le gazon.
R. à, geinoui.
(chap. Yo me aginollo, aginolles, aginolle, mos aginollem o aginollam,
aginolléu o aginolláu, aginollen.)
Ageinouiadou, Aginoulhadou (l.), Adenoulhadou (lim.), Ajunladè (g.),
Ayungladè (b.), s. m.
Agenouilloir, prie-dieu, v. prègo-dieu. R. ageinouia.
(chap. aginolladó, reclinadó pera resá)
Ageinouiaire, v. ageinouiadou.
Ageinouiamen, Aginoulhamen (l.),
(rom. aginolhamen, cat. agenollament, it. aginocchiamento),
(chap. aginollamén, genuflexió) s. m. Génuflexion
(cas. genuflexión, flexión de rodilla). R. ageinouia.
Ageinouioun (D'), D' Aginouious, D' Aginoulhous (l.), Adenoulhous (lim.), D' Ajoulinoun (m.),
(rom. agenolhos, cat. à genolloses), loc. adv.
A genoux, à deux genoux. (chap. a ginollóns cullía codoñs dels codoñés de La Codoñera.
Collóns quín codoñat dels codoñs de la finca de Tomás Bosque y los de la parada de José Miguel Gracia Zapater.)
D' ageinouioun à ti pèd blanc.
L. Roumieux.
D' ageinouioun coumo un pregaire. (chap. resadó)
A. Crousillat.
R. ageinouia.
Agèl, v. agèu.
Don
José, lo mossen, que ere un gran san, fée aná, desde lo púlpito,
tot género de recursos persuassius: apretabe los puñs, bramabe,
reconveníe, suábe per lo fron y lo clatell, se mesabe los escassos
pels blangs, recorríe los bangs en lo seu índice acussadó y inclús
un matí se va esgarrá la sotana de dal a baix a un dels párrafos
mes patétics y violéns que recordaríe sempre la historia de la
vall. Encara aixina, la gen, particularmen los homens, no li féen
massa cas. La missa los pareixíe be, pero al sermó li ficaben mala
cara y arrugaben lo fron. La Ley de Deu no manabe escoltá cap sermó
sansé tots los domenges y festes de guardá. Per tan, don José, lo
mossen, se sobrepassabe en lo cumplimén de la Ley Divina. Díen dell
que preteníe sé mes papista quel Papa y que assó no estabe be y
menos en un mossen; y encara menos en un retó com don José, tan
piadós y comprensiu, de ordinari, pera les flaqueses dels homens.
Eren una mica aspres y desagraíts los homens de la vall. No obstán,
un franco espíritu deportiu los infundíe un notori aliento humano.
Los detractós de don José, lo mossen, com a oradó, díen que no se
podíe di que parlare be un home que cada dos per tres díe "en
realidat". Aixó ere sert. Claro que pot parlás be dién "en realidat" a cada dos per tres. Les dos coses, a juissi de
Daniel, lo Mussol, resultaben perfectamen compatibles. Pero algúns
no u enteníen aixina y si assistíen a un sermó sansé de don José
ere pera jugás los dinés a pares o nones, sobre les vegades que lo
mossen díe, desde lo púlpito, "en realidat". La Pesteta
gran assegurabe que don José díe "en realidat" aposta y
que ya sabíe que los homens teníen per costum jugás los dinés
durán los sermóns a pares o nones, pero que u preferíe aixina, pos
al menos de esta manera lo escoltaben y entre "en realidat"
y "en realidat" algo de solamén los quedaríe. De un atra
forma se exposabe a que los homens pensaren en la herba, lo ploure,
lo panís o les vaques, mentres ell parlabe, y aixó ya siríe un mal
irremediable o sense remey. La gen de la vall ere obstinadamen
individualista. Don Ramón, lo alcalde, no mentíe cuan afirmabe que
cada individuo del poble preferiríe morís abáns de moure un dit en
benefissi dels demés. La gen vivíe aislada y sol se preocupaben
dells mateixos. Y en verdat, lo individualisme ferós de la vall sol
se trencabe les tardes dels domenges, al caure lo sol. Entonses los
jovens se emparellaben y se escapaben als prats o als bosquets y los
agüelos se embutíen a les tasques a fumá y a beure. Aixó ere lo
roín. Que la gen sol perguere lo seu individualisme pera satisfé
los seus instíns mes baixos. Don José, lo mossen, que ere un gran
san, va empendre un matí a les parelles que sen anaben als prats o
als bosques los domenges, al fes de nit; contra los que se apretaben
al ball tancat; contra los que se emborrachaben y se jugaben hasta
los pels a la taberna del Chano y, en fin, contra los que durán los
díes de festa segaben lo fenás o entrecavaben les pataqueres o
repassaben los panissals. Va sé aquell día cuan don José, lo
mossen, en un arrebato, se va esgarrá la sotana de dal a baix. En
definitiva, lo mossen no va dixá títere en cap, ya que a la vall
podíen contás en los dits de la ma los que dixaben passá una festa
sense escapás als prats o als bosques, refregás al ball tancat,
engatinás y jugá a la tasca del Chano o segá lo fenás, repassá
los panissals o entrecavá les pataqueres. Lo siñó retó va afirmá
que, "en realidat, lo día del juissi Final ñauríe mol poca
gen del poble a la dreta de nostre siñó, si les actuals costums no
se enmendaben radicalmen".
Una
comissió, pressidida per la Pesteta gran, va visitá al retó a la
sacristía al acabás la missa.
-
Siñó retó, ¿está a les nostres mans cambiá estes costums tan
corrompudes? - va di la Pesteta.
Lo
agüelet mossen va carraspejá, sorprés. No se esperabe una reacsió
tan rápida. Va escrutá, una detrás del atra, aquelles cares
predilectes del siñó y va torná a aclarís la gola. Guañabe tems.
-
Filles meues - va di, al remat -, está a les vostres mans, si estéu
ben disposades.
Al
atrio, Antonio, lo Buche, li abonabe dos pessetes a Andrés, lo
sabaté, perque don José habíe dit "en realidat" coranta
dos vegades y ell habíe jugat a nones. A la sacristía, don
José, lo mossen, va afegí:
-
Podem organisá un sentro aon la juventut se distrague sense ofendre
al siñó. En bona voluntat
assó no siríe difíssil. Un gran salón en tota classe de
entreteniméns. A les sis podríem fé sine los domenges y díes de
festa. Claro que proyectán sol películes morals, católiques a machacamartell.
La
Pesteta gran va fé palmetes.
-
Lo local podríe sé lo corral de Pancho. No té bestiá ya y vol
véndrel. Podríem arrendál, don José - va di en entussiasmo.
Catalina,
la Llebre, va intervindre:
-
Lo Sensedéu no sedirá lo corral, siñó retó. Es un tunante sense
fe. Antes se morirá que dixámos lo corral pera un fin tan san.
Daniel, lo Mussol, que habíe fet de escolanet a missa, escoltabe
en la boca uberta la conversassió de don José en les beates. Va
pensá anássen, pero la idea de que al poble se podíe montá un
sine lo va aguantá.
Don
José, lo mossen, va apassiguá a Catalina, la Llebre:
-
No faigues juissis temeraris, filla. Pancho, al fondo, no es roín.
La
Pesteta gran va saltá, com si la puncharen:
-
Pare, ¿es que se pot sé bo sense creure en Deu? - va di.
Camila,
l´atra Llebre, va unflá la seua exhuberán pechúa, com les
Alejandre, y va tallá:
-
Pancho per guañá una pesseta siríe capás de vendre l´alma al
dimoni. U sé perque u sé. Va intervindre, tota exitada, Rita, la
Tonta, la dona del sabaté:
-
L´alma la ha regalat ya eixe tunante. Lo dimoni no nessessite donáli
ni dos reals per nella. Assó u sabem tots.
Don
José, lo mossen, va imposá, finalmen, la seua autoridat. Va nombrá
una comissió, pressidida per la Pesteta, que faríe les gestións en
Pancho, lo Sensedéu, y aniríe a la siudat pera comprá un proyectó
sinematográfic. A tots los va pareixe de perles la dessisió. Al
acabá la seua perorata, don José va anunsiá que les próximes
colectes o plegues durán dos mesos tindríen per finalidat comprá
una sotana nova. Tots van elogía la idea y la Pesteta, creénse
obligada, va escomensá la suscripsió en un duro.
Tres
mesos después, lo corral de Pancho, lo Sensedéu, ben blanquejat y
desinfectat, se va inaugurá com a sine a la vall. La primera sessió
va sé un gran éxit. Apenes se va quedá pels montes o als bosques
alguna parella. Pero a les dos semanes va eixí lo problema. No
ñabíen disponibles mes películes "católiques a
machacamartell". Se va obrí un poc la ma y van tindre la
nessessidat de proyectá alguna que atra frivolidat. Don José, lo
mossen, tranquilisabe la seua consiensia, agarránse, com un náufrago
a un tauló, a la teoría del mal mes menut.
-
Sempre estarán milló aplegats aquí que magrejánse als prats -
díe.
Va
passá un atre mes y la frivolidat de les películes que enviaben de
la siudat anabe en aumén. Per un atre costat, les parelles que antes
se amagaben pels bosquets o pels prats al fes de nit aprofitaben la
oscurina de la sala pera arrullás descomedidamen.
Una
tarde se va ensendre la llum en plena proyecsió y Pascualón, lo del
molí, va sé enchampat en la novia assentada als ginolls. La cosa
anabe mal, y a finals de octubre, don José, lo mossen, que ere un
gran san, va convocá a casa seua a la comissió.
-
Ña que pendre medides urgéns. En realidat ni les películes són ya
morals, ni los espectadós guarden a la sala la deguda compostura.
Ham caigut an alló contra lo que luchabem - va di.
-
Fiquem llum a la sala y censurem duramen les películes - va di la
Pesteta gran.
Después
de moltes discussións se va aprobá la sugerensia de la Pesteta. La
comissió de censura se va quedá integrada per don José, lo mossen,
la Pesteta gran y Trino, lo sacristá. Los tres se reuníen los
dissaptes al corral de Pancho y passaben la película que se
proyectaríe al día siguién.
Una
tarde van pará la proba a una escena dudosa.
-
Al meu entendre eixa marrana enseñe massa les cames, don José - va
di la Pesteta.
-
Assó me estabe pareixén a mí - va di don José. Y girán la cara
cap a Trino, lo sacristán,
que
mirabe la imache de la dona sense pestañejá y en la boca uberta, li
va di -: Trino, o dixes de mirála aixina o te excluíxco de la
comissió de censura.
Trino
ere un pobre home de escás criteri y gens de voluntat. Teníe una
mirada blana y com aigualida y no teníe barbilla. Tot alló li
donabe a la seua cara una torpe y bobalicona expresió. Cuan caminabe
se assentuabe la seua torpesa, com si li costare mol esfors desplassá
a cada pas lo volumen de aire que nessessitabe lo seu cos. Una
completa calamidat. Claro que hasta lo mes simple servix pera algo y
Trino, lo sacristá, ere casi un virtuós tocán lo armonio. Dabán
de la reprimenda del retó, Trino va humillá los ulls y va sonriure
bobamen, contristat. Al mossen li assistíe la raó, pero
¡Votovadéu!, aquella dona de la película teníe unes pantorrilles
y una safraña admirables, com no se veíen assobín per lo món. Don
José, lo mossen, veíe que cada día creixíen les dificultats.
Ressultabe peliagut luchá contra les apetensies instintives de tota
la vall. Trino mateix, a pesá de sé censor y sacristán, pecabe de
dessich y pensamén en aquelles donotes que amostraben en la poca
vergoña mes gran les cames a la pantalla. Ere una faena ímproba y
ell se trobabe ya mol vell y cansat. Lo poble va agarrá en
destemplansa les bombilles distribuides per la sala y enseses durán
la proyecsió. Lo primé día van chulá; lo segón les van chafá a
patades. La comissió se va torná a ajuntá. Les bombilles habíen
de sé roijes pera no perturbá la vissibilidat. Pero entonses la gen
la va agarrá en los talls o intermedios. Va sé Pascualón, lo del
molí, qui va escomensá la queixa.
-
Miro, doña Lola, pera mí si me trauen les cames y los bessuqueos se
ha acabat lo sine - va di. Atres mossos lo van secundá.
-
O fiquen les películes sanseres o tornem als brosquills.
Un
atra vegada se va reuní la comissió. Don José, lo mossen, estabe
alterat:
-
Se acabará lo sine y se acabará tot. Proposo a la comissió que los
oferixque lo aparato de sine als Ajuntaméns de la comarca.
La
Pesteta va chillá:
-
Vendrem la ocasió del pecat, don José.
Lo
mossen va acachá lo cap, abatut. La Pesteta teníe raó, li sobrabe
raó esta vegada. Vendre la máquina de sine ere comersiá en lo
pecat.
-
La cremarem entonses - va di.
Y
al día siguién se va cremá lo proyectó. A la vora de la sendra,
la Pesteta gran, en plena fiebre inquisidora, va proclamá la seua
fidelidat a la moral y la seua dessisió inquebrantable de no
descansá hasta que esta reinare sobre la vall.
-
Don José - li va di al retó, al despedís -, seguiré luchán
contra la inmoralidat. No u dudo.
Yo
sé lo modo de féu. Y al domenge siguién, al fes de nit, va agarrá
una llinterna y va eixí sola a voltá los prats y los bosquets.
Detrás de les romigueres y bardisses, y als puestets mes amagats y
espessos trobabe alguna parella de tórdoles arrullánse. Proyectabe
cap a les cares confundides la llum de la llanterna.
-
Pascualón, Elena, estéu en pecat mortal - sol díe. Y sen anabe.
Aixina
va recorre los voltáns sense fatigás, repetín incansablemen la
seua terrible admonissió:
-
Fulano, Fulana, estéu en pecat mortal.
"Ya
que los mossos y mosses del poble tenen la consiensia tapada en suro,
yo sustituiré a la veu de la seua consiensia", se díe. Ere una
faena ardua la que se tirabe a la esquena, pero al mateix tems no
estabe exenta de atractius.
Los
mossos del poble van soportá lo entrometimén de la Pesteta en los
seus devaneos durán tres domenges consecutius. Pero al cuart va
arribá la insurrecsió. Entre tots la van voltá a un prat. Uns
volíen fótreli una palissa, uns atres despullála y dixála a la
serena, lligada a un abre, tota la nit. Al final se va imposá un
tersé grupet, que va sugerí aviála de cap al Chorro. La Pesteta,
abatuda, va dixá caure la llinterna an terra y se va disposá a
entrá a les llargues llistes del martirologio cristiano; encara que,
alguna vegada, ploriquejabe, y demanabe, entre singlot y sanglot, una
miqueta de clemensia.
Proferín
crits y insults, la van portá hastal pon. La corrén del Chorro
vertíe l´aigua
en
violensia a la Badina del Inglés. Flotabe, a la nit de la vall, un
ambién tétric y sinistre. La multitut pareixíe alocada. Tot estabe
disposat pera lo seu final y la Pesteta, mentalmen, va resá un acte
de contricsió. Y, al final de cuentes, si la Pesteta no va pará
aquella nit al riu, a Quino, lo Manco, lay habíe de agraí, encara
que ell y la difunta Mariuca se hagueren minjat, segóns ella, lo
cocido antes de les dotse. Pero, per lo vist, lo Manco encara
conservabe al seu pit un assomo de dignidat, un caliu de noblesa. Se
va interposá en valentía entre la Pesteta y los mossos y la va
defendre com un home. Hasta se va enfadá y va moure lo muñó al
aire com si fore lo mástil de una bandera arriada. Los mossos, als
que los mals fums sels habíen dissipat al trayecte, van considerá
que en aquell susto ne ñabíe prou y se van retirá. La Pesteta se
va quedá sola, frente al Manco. No sabíe qué fé. La situassió
ressultabe pera nella una mica embarassosa. Va soltá una risseta de
compromís y después se va ficá a mirás les puntes dels peus. Va
torná a riure y va di "bueno", y, al final, sense donássen
cuenta de lo que fée, se va incliná y va besá en forsa lo muñó
de Quino. Inmediatamen va apretá a corre, assustada, carretera abán,
com una loca. Al día siguién, antes de la missa, la Pesteta gran se
va arrimá al confessonari de don José.
-
Ave María Puríssima, pare - va di.
-
Sense pecat consebuda, filla.
-
Pare, me acuso... me acuso de habé besat a un home a la oscurina de
la nit - va di la
Pesteta.
Don José, lo mossen, se va santiguá y va alsá los ulls al techo
del confessonari, ressignat.
-
Alabat sigue lo siñó – va musitá. Y va sentí una pena inmensa
per aquell poble.
zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál
hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada
lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles.
mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles.
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió
apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven
sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén
sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns)
sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa
zarpazo, de zarpa
sarpades
zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée
satisfacía
satisfél
satisfacerle
satisfémos
satisfacernos
satisfén
satisfaciendo
satisfet, satisfets
satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes
satisfecha, satisfechas
satséns duros
700
satséntes pessetes
700
saúc
sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials
tipo de arena
sauna, saunes
sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,
zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum)
salvia
sava, saba (de un ábre)
savia de un árbol
savia, saba de un ábre
savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be
Agitaba – agitar bien
saxada
agitada
saxán
agitando
saxofón, saxo
saxofón, saxo
saya, sayes
saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo
madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial
celestial
selestials
celestiales
selet
celito
selets
celitos
séli
serle
selibat
celibato
selidónia, seledónia
magdalena
selidónies, seledónies
magdalenas
sella, selles
ceja, cejas
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
selós
celoso
selosa, seloses
celosa, celosas
selosos
celosos
sels
celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola
se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó
seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules
célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball
sin
sensibilidat
sensibilidad
sensibilíssimes
sensibilísimas
sensible, sensibles
sensible, sensibles
sensiblemen
sensiblemente
sensill, sensills
sencillo, sencillos
sensilla, sensilles
sencilla, sencillas
sensillamen
sencillamente
sensilles
sencillas
sensillés
sencillez
sensillet, sensillets
sencillito, sencillitos
sensills
sencillos
sensó, sensós
sensor, sensores
sensorial
sensorial
sensorial, dels sentits
sensorial
sensorials
sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa.
Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister)
Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás
sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat
sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes
cinta, cintas
sinto, correcha
correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes
síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat
sintonizar
sintos, correches
correas, cintos
sintura, sintures
cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré
sofocar
sofocada, sofocades
sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats
sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco
Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque
sofoca
sofóquen, sofoquen
sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé)
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells
solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia)
pocilga
sols
solos
solsida
enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra)
enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts
suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles
persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat
sonar
sona, zona, sones, zones
zona, zonas
sonabe, sonáe
sonaba
sonada, sonades
sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben
sonaban
sonán
sonando
sonánse
sonándose
sonás los mocs
sonarse los mocos
sonat, sonats
Sonado – loco
sonata, sonates
sonata, sonatas
sonda, sondes
sonda, sondas
sondeo, sondeos
sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida
adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone
suena
sonen
suenan
sones
suenas
sonido (so), sonidos
sonido, sonidos
sónon
suenen
sonorissassió
sonorización
sonreíe
sonreía
sonrién
sonriente
sonriénli
sonriéndole
sonriéns
sonrientes
sonriénse
sonriéndose
sonrisa, sonrissa
sonrisa
sonrisses
sonrisas
sonríu
sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía
sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache
souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín
a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada
sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría
subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines
submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines
submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos
submarinos
subordiná
subordinar
subordinada, subordinades
subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades
subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona
sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate
substrato
subterránea, subterránees
subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos
subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc