champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Forca, s. f., lat. furca, fourche, fourches patibulaires.
Saumada de forcas, I forca. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.
Charge de fourches, une fourche.
(chap. Cárrega de forques, 1 forca; impost que se pagabe en espessie.)
Ne seras a forcas pendutz.
Roman de Jaufre, fol. 14.
Tu en seras pendu à fourches.
- Colonne, poteau.
A las forcas de la cortina. V. de S. Honorat.
Aux colonnes de la courtine.
ANC. FR. Et tes cors puist as forces pendre.
Roman du comte de Poitiers, v. 1112.
Sur un mont les forques drechier...
Ont les ostages amenés,
Et as forques les ont levés.
Roman de Brut, t. I, p. 147.
CAT. ANC. ESP. Forca. ESP. MOD. Horca. PORT. IT. Forca. (chap. forca, forques; está la forca per a penjá y la forca per a repartí palla, traure fem, punchá al cul als catalanistes, etc. Forcó, forcons, forconet, forconets : són tochos en dos puntes per a tallá romigueres; forqueta, forquetes; forcacha, forcaches : a un abre, aon se dividixen dos branques o simals; a una persona, - forcadura al pun 7 -, la cadera, aon ixen los dos camals, les dos cames. Los catalans li diuen forquilla al tenedó, per la forma que té de forca.)
2. Forquel, s. m., fourchon.
Un forquel es agut, l'autre forquel es gros et redon.
Eluc. de las propr., fol. 42.
Un fourchon est aigu, l'autre fourchon est gros et rond.
3. Furcula, s. f., lat. furcula, fourcelle, clavicule.
La continuacio de la furcula.
Dislocacio de la furcula.
(chap. Dislocassió de la clavícula.)
Trad. d'Albucasis, fol. 67.
La continuation de la fourcelle.
Dislocation de la clavicule.
PORT. Furcula.
4. Forsela, s. f., fourcelle, le haut fourché du sternum, poitrine.
En Eblos lo feri sotz la forsela...
E trauca 'lh costat desotz l' aiscela.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle... et perce le côté dessous l'aisselle.
Mais la lur forsela
Gardon ben de lamela,
E l' autri servela
Non planhon, si s' espan.
P. Cardinal: El mon non a.
Mais leur poitrine ils gardent bien d'épée, et ne plaignent pas la cervelle d'autrui, si elle se répand.
ANC. FR. Ung cop la fiert soubs la fourcelle.
Roman d'Athis. Du Cange, t. III, col. 755.
Batant son piz et sa forcele.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 118.
IT. Forcella.
5. Forcoil, s. m., fourcelle.
Tal lhi donet el pietz sobr' el forcoil,
Que de sa lansa volen lhi gran asclen.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Il lui frappa tellement à la poitrine sur la fourcelle, que de sa lance volent les grands éclats.
ANC. FR. Que encore tenoit le cotel
Qu' Ismaine avoit sous le fourcel.
Roman de la Violette. Du Cange, t. II, col. 755.
6. Forc, s. m., raie, assemblage d'oignons ou d'aulx en plusieurs rangées réunies par le haut.
Saumada de cebas e d'alhs dona cascuna I forc, et si son engrunadas, que non sian en forc, paga de la saumada II deners.
Cartulaire de Montpellier, fol. 106.
Charge d'oignons et d'aulx donne chacune une raie, et s'ils sont séparés, qu'ils ne soient pas en raie, paie de la charge deux deniers.
CAT. Forc. ESP. Horco. (chap. En este cas: restra, ristra. Un forc es la mida del dit gros y lo índice estirats.)
7. Forcadura, s. f., enfourchure.
Ac tan corta forcadura,
Que non ac jes un palm entier
Del talo entro al braguier.
(N. E. Buena descripción de Mario Sasot Escuer, el panfletista del panfleto catalanista Temps de Franja.)
Roman de Jaufre, fol. 14.
Eut si courte enfourchure, qu'il n'eut pas une palme entière du talon jusqu'au brayer.
Lonc cors e delgatz per sentura,
E fon larcs per la forcadura.
P. Vidal: Lai on cobra.
Long corps et délié par la ceinture, et il fut large par l'enfourchure.
ANC. FR. Lungs braz et grant furchéure.
Lai d'Haveloc, v. 744.
Pour se bien tenir à cheval, il faut s'y tenir assis droit sur l'enfourchure ou la fourchure et non sur les fesses.
Una vena a el membre del home que es forcada. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Une veine a au membre de l'homme qui est fourchée.
Fig. La ententios es forcada, quant hom entent d'una part en Dieu, et d'autra part a sa honor. V. et Vert., fol. 62.
L'intention est fourchée, quand on s'affectionne d'une part à Dieu, et d'autre part à son honneur.
Loc. Lengua forcat, engres.
Lengua forcat, de mal linh.
B. Martin: A senhor.
Fourchés de langue, fâcheux.
Fourchés de langue, de mauvaise race.
CAT. Forcat. ESP. Horcado. IT. Forcato. (chap. forcat, forcats, forcada, forcades; desviat, desviats, desviada, desviades; forcada y forcades tamé són cops de forca, o lo que se pot agarrá de una tongada en la forca.)
9. Bifurcar, v., bifurquer.
Part. pas. La extremitat d'aquels es bifurcada.
(chap. La extremidat d'aquells es o está bifurcada.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
L'extrémité de ceux-ci est bifurquée.
10. Enforcar, v., enfourcher, mettre aux fourches patibulaires.
Part. pas. Penretz lo per forsa, e sera enforcatz.
(chap. Lo pendréu per la forsa, y sirá enforcat; lo penjaréu.)
Aurem los Frances, e seran enforcatz.
(chap. Tindrem – pendrem – als fransesos, y sirán enforcats; los penjarem.)
Roman de Fierabras, v. 2547 et 3061.
Vous le prendrez par force, et il sera mis aux fourches.
Nous aurons les Français, et ils seront mis aux fourches.
Si el meteys se ausisia, el seria plus punit d' un autre, car el yria en yfern, e, en aquest monde, lo cors enforcat.
L'Arbre des Batalhas, fol. 162.
S'il se tuait lui-même, il serait plus puni qu'un autre, car il irait en enfer, et, en ce monde, le corps mis aux fourches.
IT. Inforcare. (chap. Enforcá, ahorcá; se diu mes assobín penjá, te penjaré.)
11. Entreforcar, v., fourcher, tergiverser.
A penas hi truep layc ni clerc
Qu' el dreg cami non entreforc.
Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.
A peine j'y trouve laïque ni clerc qui ne fourche le droit chemin.
Fig. On sens falh et entreforca.
Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.
Où sens manque et tergiverse.
Forest, Foresta, s. f., germ. Forst, forêt.
Voyez Leibnitz, p. 114.
En la forest on so ill cabrol.
(chap. Al bosque, bosc, foresta, aon están los cabirols.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
En la forêt où sont les chevreuils.
Vai cassar en la foresta. V. de S. Honorat.
Va chasser dans la forêt.
CAT. ESP. PORT. chap. Floresta. IT. Foresta.
2. Forestaria, s. f., forêt, bois.
En la forestaria garda mort son marit. V. de S. Honorat.
Dans la forêt elle garde son mari mort.
3. Forestier, s. m., forestier, garde forestier.
Que aia forestiers et baniers qu'els gardo.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 97.
Qu'il ait forestiers et banniers qui les gardent.
ESP. Florestero. (ESP. chap. guarda forestal; lo forestal, com Espinete, Chere, o Vidal, de Beseit, o lo pelut de Ráfels.)
4. Forastatge, s. m., forestage, droit de prendre du bois de construction et de chauffage dans une forêt, et d'y faire paître toute sorte de bétail. Voyez Du Cange, t. III, col. 603.
Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.
Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.
5. Forestar, v., forester, avoir, exercer le droit de forestage.
Voyez Du Cange, t. III, col. 602.
Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.
Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.
6. Aforestar, v., avoir, exercer le droit de forestage, faire paître en forêt.
Forma, s. f., lat. forma, forme, manière, guise, façon.
Totz em fag d'una materia e format ad una forma et ad un yssampli, ayssi co es dig desus. V. et Vert., fol. 73.
Nous sommes tous faits d'une même matière et façonnés sur une même forme et sur un même modèle, ainsi comme il est dit dessus.
Fig. Prelatz que deurian donar forma e yssampli de tota neteza e de tota sanctetat. V. et Vert., fol. 19.
Prélats qui devraient donner forme et exemple de toute pureté et de toute sainteté.
Prép. comp. Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. V. de Sordel.
S'enamoura de la femme du comte en manière de passe-temps, et elle de lui.
Can ell se desguiza en forma d'angel, e nos mostra alcun be veray.
V. et Vert., fol. 62.
(chap. Cuan ell se disfrasse en forma d'ángel, y mos mostre o amostre algún be ver, verdadé.)
Quand il se déguise en forme d'ange, et nous montre aucun bien vrai.
Una flama lusens en forma de colonna. V. de S. Honorat.
Une flamme brillante en forme de colonne.
CAT. ESP. PORT. IT. Forma. (chap. Forma, formes; v. formá.)
2. Formatio, s. f., lat. formatio, formation.
Aquestas doas se fan per formatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. Estes dos se fan per formassió. En catalá pre Pompeyo Fabra siríe: Aquestas duas se fan per formació, que manipulat pel químic en ínfules de lingüista ix: Aquestes dues es fan per formació.)
Ces deux se font par formation.
Sobre formacio d'home.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Sur formation d'homme.
CAT. Formació. ESP. Formación. PORT. Formação. IT. Formazione.
(chap. Formassió, formassions.)
3. Formal, adj., lat. formalis, formel.
Causa formal et perficient. Eluc. de las propr., fol. 76.
(chap. Causa formal y efissién o efissienta.)
Cause formelle et efficiente.
CAT. ESP. PORT. Formal. IT. Formale. (chap. Formal, formals.)
4. Formatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser.
Dezigna debilitat de natural virtut formativa.
Quar la materia es mal hobedient a virtut formativa.
Eluc. de las propr., fol. 34 et 40.
Désigne faiblesse de naturelle puissance formative.
Car la matière est mal obéissante à puissance organisative.
ESP. IT. Formativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives.)
5. Formar, v., lat. formare, former, créer.
De cor y entendia
Dieus, quan formet vostre cors amoros.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
De coeur s'y appliquait Dieu, quand il forma votre aimable personne.
Ar preguem selh qu'els elemens formet
E tot quant es.
Folquet de Lunel: Bona.
Maintenant prions celui qui forma les éléments et tout ce qui est.
Fig. A penas podian sospirar,
Ni motz non podian formar.
Passio de Maria.
A peine pouvaient gémir, ni mots ne pouvaient former.
Part. pas. Tant es nobla sa ricors,
E sos belhs cors gent formatz.
Paulet de Marseille: Aras qu'es.
Tant est noble sa puissance, et son beau corps gentiment formé.
CAT. ESP. PORT. Formar. IT. Formare. (chap. Formá: formo, formes, forme, formem o formam, forméu o formáu, formen; format, formats, formada, formades.)
IT. Informazione. (chap. Informassió, informassions.)
20. Informamen, s. m., information, recherche, trace.
Totz los santz que per aquest informamen an seguit Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 33. (N. E. Folio treinta y tres, como la edad de Cristo.)
Tous les saints qui par cette trace ont suivi Jésus-Christ.
ESP. Informamiento (crear informes, información, sobre todo para un juicio.)
21. Informatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser.
(N. E. Sobre todo “els informatius” de Tv3%, que tienen la facultad de adoctrinar a los asnos que la ven. Algunos aragoneses y valencianos son a la par víctimas del tomàtic.)
Virtut informativa... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.
Solelh... ha virtut informativa. Eluc. de las propr., fol. 19 et 116.
Puissance formative... figurative des membres, ordinative et distinctive.
Al institut de Valderrobres la assossiassió amics del chapurriau volíe fé unes charles informatives y no los van dixá. La brossada catalanista aragonessista de la CHA que treballe allí no u pot permití. La culpa va sé del cha cha cha: Enneco, Ignacio, Iñaki Belanche, Silvia Dilla, Pepa Nogués - la dona de Cachol de La Portellada, lo nou pressidén de la assossiassió de empresaris del Matarraña -, etc.)
Per aquestas vos podetz enformar de totas las autras dictios.
Leys d'amors, fol. 9.
Nous puissions nous instruire.
Par celles-ci vous pouvez vous instruire de tous les autres termes.
En fayt d'armas et de cassar, las eformavo.
(chap. Les formabe en fet (fets) d'armes y de cassá; amostrabe, enseñabe a luchá y los adiestrabe a la cassera.)
Eluc. de las propr., fol. 164.
En fait d'armes et de chasser, les formaient.
Que essenhe lo cor et informe la conciencia que el denhe esser nostres mayestres e nostres bos avocatz. V. et Vert., fol. 48.
Qu'il enseigne le coeur et instruise la conscience de manière qu'il daigne être notre maître el notre bon avocat.
Part. pas. Vos es enformat que...
Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.
Vous êtes informé que...
Ieu vuelh esser efformat
Abans que ieu al re en fassa.
(chap. Yo ne vull sé informat abans de fé (de que yo faiga) datra cosa.
Al re : atra cosa; re, res : cosa. No res : no cosa : 0, gens.)
Un troubadour anonyme: El nom de.
Je veux être informé ayant que j'en fasse autre chose.
CAT. ESP. Informar. PORT. Informar, enformar. IT. Informare.
(chap. Informá, informás: yo m' informo, t' informes, s' informe, mos informem o informam, tos informéu o informáu, s' informen; informat, informats, informada, informades.)
23. Transformatio, s. f., lat. transformatio, transformation.
Transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
abejarruco, abejarrucos. El abejaruco europeo o abejaruco común (Merops apiaster) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en Eurasia y África.
abentá - aventá lo carro pel pedregal - aviá, tirá
aventar, aviar, tirar
abeurá, abeurás – abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren, cuan se abeurabe un macho, se li díe poma, po-ma y atres coses segóns lo puesto per a marcáli lo ritmo y que no beguere massa
abogado, abogados, abogada, abogadas – Quieres ver al abogado ? Qué abogado ? El que llevo aquí colgado !
abogot
zángano
abogot , zángano
abrevarlos
aboñá, fé un boñ al coche
abollar, bollo, bulto en un coche producido por un golpe - https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=4647040 Me cago en la puta madre de los que no saben aparcar ni salir sin dar a los demás. Es que es casi seguro que fue al salir hay que ser subnormal para darle al de al lado saliendo de frente flipante. Tampoco puedo saber quien fue para soltarle dos ostias a menos que me ponga de noche a buscar coche por coche a ver quien ha sido.
acampás una cría, un chiquet ressién naixcut, - A Beseit, un chiquet va náixe mol arguelladet y minudet y son pare va di, no acampará, fotéulo al riu. Después de va fé mol gros y majo. No diré quí es, pero a la casa ña un 1900 grabat a la pedra, lo añ de naiximén de mon yayo Tomás.
sobrevivir una cría recién nacida. En Beceite un niño nació muy pequeño y “arguellau”, su padre dijo “no acampará”, tiradlo al río, pero después se hizo muy gordo y majo. No diré quién es, pero en la casa hay un 1900 grabado en la piedra, el año de nacimiento de mi abuelo Tomás.
acassá (perseguí) - yo te acasso, tú me acasses, ell mos acasse, acassém o acassám, acasséu o acassáu, acássen – acassámos – acassat, acassada – acassaría – si yo te acassára – acassaré
aclarí , aclarís, despejás (lo cap) – yo me aclarixco o aclarixgo, aclaríxes, aclaríx, aclarím , aclaríu, aclaríxen – si aclarigueres los préssecs te se faríen mes majos, grossos – aclariría – aclarit, aclarida
acotolá - yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot. - acotóla an este chiquet, que se quedo COTO (quieto), cotet.
agotar – hacer que alguien se esté quieto - acotolar (RAE) - tr.Ar.Aniquilar, acabarconalgo, especialmenteconlosanimalesofrutosdelatierra.
acre, acres, medida de terreno
acre, acres
acreditá
acreditar
acreditat
acreditado
acreditatiu, acreditatius (sertificat de nivell mijà de valencià)
acreditativo, acreditativos
acreditátos
acreditaros
acsedí
acceder
acsedíx
accede
acsés, acsésos, accesos
acceso, accesos
acsidén, acsidéns
accidente, accidentes
acsidental
accidental
acsió, acsións, acsioneta, acsionetes
acción, acciones
acsiomo, ecce homo, persona mal farjada, bruta, dixat - Imache : ECCE HOMO de Borja, Saragossa
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém o actuám, actuéu o actuáu, actúen – actuát, actuada, actuassió – actuaría – actuára – actuaré – per ejemple, fem riure (o no) a Valderrobres.
acurrucá – enroná a La Litera ? (ficá a un chiquet a la faldeta), acurrucás – me acurruco, acurruques, acurruque, acurruquém o acurrucám, acurruquéu o acurrucáu, acurrúquen – acurrucat, acurrucada, acurrucats, acurrucades
acurrucar
acurrucadet, acurrucadeta
acurrucadito, acurrucadita
acurruquéu
acurruquéis
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen
adorassió (de los tres reys magos, y qué majos que eren)
adoración (de los tres reyes magos, y qué majos que eran)
adorm (se, s´adorm)
se duerme
adormí, adormís - yo me adórmigo, tú te adorms, adorm, adormím, adormíu, adórmen – adormiguéra – adormiría – adormit, adormida – adormiré – vore dormí, se conjugue igual
afeitá – afeitás – rapá lo cap, rapás lo cap - afeitat, afeitada – yo me afeito, afeites, afeite, afeitém o afeitám, afeitéu o afeitáu, aféiten – afeitaría – afeitára – te afeitaré t´afaitaré
agraná en una granera o ramás – agrano, agranes, agrane, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen – agranat, agranada – agranaría – si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría
aguaitá – guaita ! – aguaita ! - aguaito, aguaites, aguaite, aguaitém o aguaitám, aguaitéu o aguaitáu, aguáiten – aguaitaría – si yo aguaitara – aguaitaré – aguaitat, aguaitada - (tamé en aragonés) – está al aguait, vigilá, mirá, ataullá
mirar, observar
aguantá – a guantá llimpia (guantada)
aguantar – a guantazo limpio
aguantá, aguantás – aguanto, aguantes, aguante, aguantém o aguantám, aguantéu o aguantáu, aguánten – aguantaría – aguantára – aguantaré – aguantat, aguantada (a guantada llimpia no, que es de guan, bufetada)
aguantar, aguantarse
aguantáe o aguantabe
aguantaba
aguantáen
aguantaban
aguantán (g)
aguantando
aguantánla , aguantánlo
aguantándola, aguantándolo
aguantánli
aguantándole
aguantánme
aguantándome
aguantánse
aguantándose
aguantaríe
aguantaría
aguantaríen
aguantarían
aguantat, aguantát
aguantado
aguante – capassidat de aguantá
aguanta – capacidad de aguantar
aguantém
aguantamos
aguanten
aguantan
aguánton, aguanton
aguanten
aguardá , esperá – aguardo, aguardes, aguarde, aguardém o aguardám, aguardéu o aguardáu, aguárden – aguárda aquí ! - aguardaría – aguardára – aguardaré (guardá se conjugue igual)
aigüera, aigüeres, boñs a la terra, caballonets O regués per a desviá l´aigua de un camí cap a un bancal y que no se regallo. No es un desaigüe encara que sigue per a desaiguá.
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren – si te fico lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte.
ajustar, justo, justa – si te meto un dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
ajustarém
ajustaremos
ajustat, ajustada
ajustado, ajustada
al tardet, al acabás la tarde
al acabarse la tarde, crepúsculo, puesta del sol
ala, ales (Red Bull ten done) - aleta (de un tiburón), aletes (de pollastre)
ala, alas (Red Bull te las da) – aleta, aletas, alita, alitas
alababe, alabáe
alababa
alabáen, alababen
alababan
alabál – alábal !
alabarlo – alábalo !
alabálay
alabárselo
alabám
alabarme
alabán (g)
alabando
alabánlo
alabándolo
alabansa, alabanses
alabanza, alabanzas
alabánte
alabándote
alabat
alabado
alabats
alabados
aladre, aladres per a llaurá
arado, arados para labrar
alambique, alambiques, alambic, alambics per a fé aiguardén
alambique, alambiques para hacer aguardiente
alarmat
alarmado
albada, música que se toque a la primera hora del matí o maití (maitines)
albada, música que se toca a primera hora de la mañana o maitines.
albarca, abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma o caucho, fet de cuero
albarca, calzado con suela de caucho, hecho de cuero
albarda, aubarda, albardes, aubardes
albarda, albardas (para un equino)
albéitar, menescal, veterinari
albeitar, menescal, veterinario
albelló, albellóns, aubelló, aubellóns, auvelló, auvellóns, ovelló, ovellóns – drenaje de aigua - del árabe al-ballóʿa, ‘séquia subterránea’ (Dozy Gloss. 65). - Beure més que un aubelló: sé mol bevedó (Mallorca).
albañal, tíjera, sumidero, desagüe, desagües hechos en un campo, drenaje de agua
albenc, albeng, forat, bada, esclecha de les roques
Alga, algues – Algás o Algars , riu algarada, abalot, crits
alga, algas – río Algás, Algars
algarada, gritos, alboroto o vocerío formado por un grupo de personas que habla, discute o protesta. Tropa de a caballo que en la Edad Media salía a correr y robar la tierra del enemigo.
alifara (julibéu y jubiléu), alegría – va sé una festa del Matarraña y pobles de zona Morella – Maestrat - la de Torredarques va sé mítica, los sivils esperáen a la carretera y al que véen tocat lo féen esperá o doná mija volta cap aball y a tornáy.
alifara, júbilo, alegría
áliga (águila), áligues
águila, águilas
aligerán (g)
aligerando
alimaña , alimañes
alimaña , alimañas
alimén, aliméns
alimento, alimentos
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g)
almanaque, almanaques – ara que hay adeprés a di almanaque li diuen “candelari”. Calendari, calendaris. - anuari, agenda, efemérides, repertori, recordatori
almogávar, almogávars (desperta, ferro !) - al-mugāwir, lo que provoque algarades, o al-mujābir, lo portadó de notíssies : vore albríssia
almogavar , almogávares - Los almogávares fueron unas tropas de choque, espionaje y guerrilla presentes en todos los reinos cristianos de la península ibérica a lo largo de la Reconquista, formadas principalmente por infantería ligera y especialmente conocidos por el activo papel que desempeñaron en el Mediterráneo aquellos procedentes de la Corona de Aragón entre los siglos xiii y xiv.
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses, allabonses, etc.
hace mucho tiempo, entonces
allanamén (de morada)
allanamiento (de morada)
allargá, fé mes llarg o llarc, llarga – allárgam la sal (pássam la sal) – allargo, allargues, allargue, allarguém o allargám, allarguéu o allargáu, allárguen – allargára – allargaría – allargat, allargada – allargás, aná a un puesto
allunat, allunada (lluna) – vore modorro, modorra (tamé les ovelles)
persona que no rige bien, que le afecta la luna, alunado, alunada
alluñen
alejan
ama, ames
ama, amas
amabe
amaba
amaben
amaban
amábeu, volíeu, estimábeu
amábais
amabilidat
amabilidad
amabilíssima
amabilísima
amabilíssimes
amabilísimas
amable
amable
amablemen
amablemente
amades
amadas
amadó
amador
amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns - amenassá, ocultás, amagás, acachás, atrincherás
amansá - amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen
amansar
amansabe, amansáe
amansaba
amánse, amanse – de amá
amansa – amándose
amansém
amansamos
amánsen
amansan
amánses
amansas
amanséu
amansáis
amansí – amansá
amansar
amargá
amargar
amargamen
amargamente
amargaréu
amargareis
amargat, amargats
amargado, amargados
amarguíssim, amarguíssims
amarguísimo, amarguísimos
amarguíssima, amarguíssimes
amarguísima, amarguísimas
amargura, amargures
amargura, amarguras
amartellá (un arma)
martillear, golpear, montar, armar
amartellat (rifle), amartellada (escopeta)
Amartillado, amartillada
amassá, pastá la pasta – vore lleute - amasso, amasses, amasse, amassém o amassám (la massa , lo lleute), amasséu o amassáu, amássen – amassaría – amassára – amassaré – amassat, amassada
amontoná, amuntoná, fé múns – amontóno, fach mún, amontónes, amontóne, amontoném o amontonám, amontonéu o amontonáu, amontónen – amontaría – amontonara – amontonat, amontonada
amontonar
amontonáen, amontonaben (ells, elles)
amontonaban
amor, amors
amor, amores
amorós
amoroso
amorosa
amorosa
amorosamen
amorosamente
amoroses
amorosas
amorrá, amorrás – yo me amorro, amorres, amorre, amorrém o amorrám, amorréu o amorráu, amórren – amorrat, amorrada – amorraría – si yo me amorrára – baixá, inclinás
aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada)
ir
aná als atres
morirse
aná, anássen / vach, vas, va, aném, anéu o anáu, van – aniguéra – aniría – men aniría – ten vas – sen va – mon aném – anán (g) – anat, anada
añorá, añorás – añoransa – yo me añoro, añores, añore, añorém o añorám, añoréu o añoráu, añóren – añoraría – añorat, añorada – añorára, añoráres – no te añóros !
aparellá – fé una parella (un casamenté) – dixá algo parello, igualat, per ejemple, una era de un hort cuan se cave
hacer pareja – dejar algo parejo, igualado, por ejemplo una era de un huerto cuando se cava
aparellada, aparellat
aparejada, aparejado
aparells
aparejos
aparén , aparenta
aparente
aparen, apáren
paran
aparenmén, aparenmen
aparentemente
aparenten
aparentan
aparesque, apareixque
aparezca
apariénsia, apariénsies
apariencia, apariencias
aparissió, aparissións
aparición, apariciones
apart, a part
aparte
apartá, apartás – yo (me) aparto, apartes, aparte, apartém o apartám, apartéu o apartáu, apárten – apartat, apartada – apartaría – si yo me apartára – fés a una vora
apartar
apartaba, apartabes o apartáes, apartabe o apartáe, apartabem o apartáem, apartábeu o apartáeu, apartáen o apartáben
apoderá, apoderás – yo me apodero, apoderes, apodere, apoderám o apoderém, apoderáu o apoderéu, apodéren – apoderaría – apoderára – apoderaré – aixó me se apodere (pot en mí) – apoderat, apoderada – lo poder (vore verbo podé o pugué)
aproximá, aproximás – yo me aproximo, aproximes, aproxime, aproximém o aproximám, aprofiméu o aproximáu, aproxímen – aproximaría – aproximára – aproxímat ! - aproximat, aproximada
aproximar, aproximarse
aproximadamen
aproximadamente
aproximánse
aproximándose
aproximánsels, apropánsels
aproximándoseles
aproximassió
aproximación
aproximáu
aproximáis
aproxime
aproxima
apte, apto
apto
aptes
aptos
aptitut
aptitud
apuche, puge (lo)
lo sube
apún - a pun de
Apunte – a punto de
apúns
apuntes
apuntá, apuntás – apuntán (g) – apunto , apuntes, apunte, apuntém o apuntám, apuntéu o apuntáu, apúnten – apuntada, apuntat (lo vi que se fa agre) – apuntára – apuntaría – apúntat ! - apuntadó
arrasserás, buscá rasé, cubert – yo me arrasséro, te arrasséres, se arrassére, mos arrasserám o arrasserém, tos arrasseráu o arrasseréu, se arrasséren – arrasseraría – si yo me arrasserára – arrassérat que ve la gebrada !
buscar cubierto para el frío
arrastrá, arrastrás, arrastrán (g) – yo me arrastro, arrastres, arrastre, arrastrém o arrastrám (al guiñot o la brisca), arrastréu o arrastráu, arrástren – arrastrat, arrastrada – arrastrára – arrastraría – arrastraré – portá algú a rastres – está per al arrastre
arrastrar
arrastrába, arrastrábes o arrastráes, arrastrábe o arrastráe, arrastrábem o arrastráem, arrastrábeu arrastráeu, arrastráben o arrastráen
asclá - estellá la lleña, fé estelles, esclopála en un mall, tascóns, destral, etc – chafá consevol cosa – asclat, asclada – yo asclo, ascles, ascle, aclém o asclám, ascléu o ascláu, ásclen
cortar la leña – romper algo
asclada, asclades
cortada, rota
asclat, asclats
cortado, roto
ascles
rompes
áscles , riscles, riscla, áscla
astilla, astillas
asco
asco
assossegá
sosegar
aspa, aspes
aspa, aspas
aspavéns
aspavientos
aspecte, aspectes
aspecto, aspectos
asperesa
aspereza
aspirá
aspirar
aspirabe
aspiraba
aspiradó
aspirador
aspirina, aspirines per al mal de cap y atres dolós.
aspirina, aspirinas para el dolor de cabeza y otros dolores.
assegurá, assegurás - segú – asseguro, assegures – Estás segú que has assegurat lo seguro de la escopeta ?
asegurar, asegurarse – Estás seguro de que has asegurado el seguro de la escopeta ?
assegurada
asegurada
assegurám
asegurarme
asseguránla
asegurándola
asseguránli
asegurándole
assegurántos
asegurándoos
assegurarém
aseguraremos
assegurat
asegurado
assegure
asegura
asseguren
aseguran
asseguréu
aseguráis
asseguro
aseguro
asselerá
acelerar
asselerada, asselerat
acelerada, acelerado
asselero
acelero
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g)
parecerse, parecer
assemellats
parecidos
assemelle (se)
se parece
assemellen (se)
se parecen
assemelles (te)
te pareces
assentá , assentás – me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assentéutos
Atribuir - asignar, aplicar, achacar, imputar, cargar, enjaretar, encasquetar, culpar, colgar, inculpar, acusar, suponer, presumir, cargar el muerto, colgar el milagro, poner el sambenito, echar la culpa, conceder, otorgar, agraciar, dar, prestar apoderarse, reivindicar, reclamar
atribuít
atribuido
atribuíxen
atribuyen
atronán
ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
atronánse (tro)
sonido como un trueno
atropelládamen
atropelladamente
atropellaríe
atropellaría
atropellat, atropellada
atropellado, atropellada
atuendo, atuendos
atuendo, atuendos
atún, bonito
atún, bonito
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g)